Des de mitjans del segle XVIII tres grans esdeveniments van endegar els processos de transformació política, econòmica , social i cultural que van posar fi al món existent fins aleshores ... donant lloc a l‘aparició del món contemporani

- LA IL·LUSTRACIÓ (nova visió del món “raó”)- LA IL·LUSTRACIÓ (nova visió del món “raó”)

- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (igualtat i llibertat- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (igualtat i llibertat

- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (societat urbana i proletariat)- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (societat urbana i proletariat)

Aquest tres esdeveniments es van veure reflectits a l’art a finals del segle

XVIII I al llarg del segle XIX amb la aparició i el desenvolupament de nous models, estils i corrents artístics.

1.- EL NEOCLASSICISME

LA PINTURA AL SEGLE XIX: ESTILS ARTÍSTICS

2.- EL ROMANTICISME

3.- EL REALISME

4.- L’IMPRESSIONISME

5.- EL POSTIMPRESSIONISME

6.- GOYA: UN ESTIL PROPI I PRECURSOR

El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a França al final del segle XVIII, resultat de l’esperit racionalista que va caracteritzar aquest segle.

EL NEOCLASSICISME

1. EL NEOCLASSICISME1. EL NEOCLASSICISME

Sorgeix com a reacció els excessos decorativistes del Rococó.

Un estil que els autors neoclàssicsvan considerar frívol, sensual i superficial...

Un estil que va ser considerat com l’expressió de la decadència moral de l'aristocràcia.

Honoré FRAGONARD El gronxador (1766)

ESTILESTIL EL NEOCLÀSSICISMEEL NEOCLÀSSICISME

En canvi l’art neoclàssic va voler ser un art modern i compromès amb la realitat del seu temps.En canvi l’art neoclàssic va voler ser un art modern i compromès amb la realitat del seu temps.

1. EL NEOCLASSICISME1. EL NEOCLASSICISME

Aquest estil es va identificar amb els ideals dels revolucionaris francesos (llibertat, igualtat..), a diferència del rococó al qual se’l identificava amb les antigues classes privilegiades.

Aquest estil es va identificar amb els ideals dels revolucionaris francesos (llibertat, igualtat..), a diferència del rococó al qual se’l identificava amb les antigues classes privilegiades.

Impregnat del principis racionalistes i morals defensats per la Il·lustració:Impregnat del principis racionalistes i morals defensats per la Il·lustració:

L’estil neoclàssic serà l’estil oficial de la nova França revolucionaria i s’allargarà durant l’època napoleònica.

L’estil neoclàssic serà l’estil oficial de la nova França revolucionaria i s’allargarà durant l’època napoleònica.

“La finalitat de tot home honest que agafa la ploma, la paleta o el cisell és fer atractiva la virtut i ridícul el vici” Diderot

“La finalitat de tot home honest que agafa la ploma, la paleta o el cisell és fer atractiva la virtut i ridícul el vici” Diderot

L’epicentre del nou estil serà França, però la seva influència arribarà a tota Europa.L’epicentre del nou estil serà França, però la seva influència arribarà a tota Europa.

Es caracteritza per:

- Retorn als models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals ( raó, equil.libri,

ordre, bellesa...). No mera copia, adaptació a la realitat del segle XIX.

- Retorn als models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals ( raó, equil.libri,

ordre, bellesa...). No mera copia, adaptació a la realitat del segle XIX.

1. EL NEOCLASSICISME1. EL NEOCLASSICISME

- Predomini de la raó sobre la imaginació: Cerca de l’equilibri i l’harmonia ideal de les formes clàssiques.

- Predomini de la raó sobre la imaginació: Cerca de l’equilibri i l’harmonia ideal de les formes clàssiques.

- Academicisme: Ajustament a unes normes establertes per les acadèmies.- Academicisme: Ajustament a unes normes establertes per les acadèmies.

- Rebuig del decorativisme propi del rococó al qual considera com una manifestació del gust decadent de l'aristocràcia.

- Rebuig del decorativisme propi del rococó al qual considera com una manifestació del gust decadent de l'aristocràcia.

- Sobrietat i dibuix acurat: es fan servir els elements imprescindibles per expressar una idea.

- Sobrietat i dibuix acurat: es fan servir els elements imprescindibles per expressar una idea.

EL NEOCLÀSSICISMEEL NEOCLÀSSICISME

1. EL NEOCLASSICISME1. EL NEOCLASSICISME

L'obra de David, principal representant d’aquest estil, resumeix perfectament els trets essencials de la pintura neoclàssica:

- Composicions ordenades, equilibrades - Composicions ordenades, equilibrades

- Tendència a situar els personatges en un pla únic- Tendència a situar els personatges en un pla únic

- Predomini del dibuix sobre el color - Predomini del dibuix sobre el color

- Cromatisme fred i llum freda i tallant per donar més precisió als volums

- Cromatisme fred i llum freda i tallant per donar més precisió als volums

- Es prescindeix de tota decoració superflua- Es prescindeix de tota decoració superflua

- Aplicació de la perspectiva lineal. (terra i cornises) - Aplicació de la perspectiva lineal. (terra i cornises)

- Representació d’escenes i accions de caracter heroic o moralitzant- Representació d’escenes i accions de caracter heroic o moralitzant

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA NEOCLÀSSICA

1. EL NEOCLASSICISME1. EL NEOCLASSICISME

DAVID: LA MORT DE SÒCRATES (1787)

El Romanticisme és quelcom més que un estil artístic, és una actitud vital que defensa la llibertat de l’individu, els sentiments, la passió i la imaginació per sobre de la raó.

EL ROMANTICISME

2. EL ROMANTICISME2. EL ROMANTICISME

EL ROMANTICISMEEL ROMANTICISME

Aplicat a l’Art el romanticisme neix com a reacció contra les normes i regles del classicisme academicista.

Es caracteritza per:

- Valoració del sentiment, la passió, la imaginació ... per sobre de la raó.- Valoració del sentiment, la passió, la imaginació ... per sobre de la raó.

- Reivindicar l’individualisme, la singularitat- Reivindicar l’individualisme, la singularitat

- Identificació amb els processos revolucionaris i els moviments nacionalistes de l’època.

- Identificació amb els processos revolucionaris i els moviments nacionalistes de l’època.

- Gust per tot allò exòtic, llunyà, ....- Gust per tot allò exòtic, llunyà, ....

- Exaltació de la natura com a font d’emocions i sentiments.- Exaltació de la natura com a font d’emocions i sentiments.

CARACTERICTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA ROMÀNTICA

2. EL ROMANTICISME2. EL ROMANTICISME

La pintura romàntica refusa els convencionalismes neoclàssics imposats per David i els seus deixebles. A l'obra de Delacroix , principal representant d’aquest estil, podem observar els trets essencials de la pintura romàntica:

- Predomini del color sobre el dibuix . - Predomini del color sobre el dibuix .

- Pinzellades lliures, ràpides i pastoses - Pinzellades lliures, ràpides i pastoses

- Utilització de la llum com a valor expressiu i per accentuar el cromatisme. - Utilització de la llum com a valor expressiu i per accentuar el cromatisme.

- Composicions dinàmiques, de figures convulses i gestos dramàtics- Composicions dinàmiques, de figures convulses i gestos dramàtics

- Culte al paisatge, per projectar-hi l’estat d’ànim, etc.- Culte al paisatge, per projectar-hi l’estat d’ànim, etc.

- El temes mostren l'interès pels fets històrics contemporanis- El temes mostren l'interès pels fets històrics contemporanis

GÉRIACAULT: RAI DE LA MEDUSA (1819)

ALTRES PINTURES D’ESTIL ROMÀNTICALTRES PINTURES D’ESTIL ROMÀNTIC

DELACROIX: La mort de Sardanàpal (1827)

EL REALISME

EL REALISMEEL REALISME

A mitjans del segle XIX el Romanticisme és desplaçat per una nova corrent pictòrica: El Realisme la qual defensa que la pintura ha de plasmar la realitat tal com és , sense ornaments, ni idealitzacions.

Enterrament a Ornans. G. Courbet 1850Enterrament a Ornans. G. Courbet 1850 La Vicaria . Marià Fortuny 1867-1870. La Vicaria . Marià Fortuny 1867-1870.

3. EL REALISME3. EL REALISME

A mitjans del segle XIX , el Romanticisme i la seva idealització de la història , de la societat i de la natura, va cedir el pas al Realisme, un corrent que s’interessà , per la realitat concreta.

A diferència del romanticisme on els protagonistes de les pintures eren els grans homes, els grans fets, la naturalesa indomable o els llocs allunyats i exòtics, el realisme va cercar en la realitat més pròxima i quotidiana els seus models i temes.

A aquest canvi hi van contribuir:

- La difusió de les teories positivistes del filòsof d’August Comte, segons les quals, les úniques fonts de coneixement són l’observació i l’experimentació.

- La difusió de les teories positivistes del filòsof d’August Comte, segons les quals, les úniques fonts de coneixement són l’observació i l’experimentació.

- La pressa de consciència per part dels artistes dels greus problemes socials

causats per la industrialització: treball infantil, horaris extenuants...

- La pressa de consciència per part dels artistes dels greus problemes socials

causats per la industrialització: treball infantil, horaris extenuants...- El desencís pel fracàs de les revolució de 1848 que genera un abandó dels grans ideals, centrant-se els artistes més en analitzar i plasmar el seu entorn

- El desencís pel fracàs de les revolució de 1848 que genera un abandó dels grans ideals, centrant-se els artistes més en analitzar i plasmar el seu entorn

CONTEXT HISTÒRIC DEL REALISME

- La definitiva implantació de la burgesia com a classe dirigent. (nous mecenes) - La definitiva implantació de la burgesia com a classe dirigent. (nous mecenes)

3. EL REALISME3. EL REALISME

Amb el realisme s’abandonen els temes medievals, clàssics o orientals i se substitueixen per temes contemporanis del propi entorn immediat .

MILLET: Les espigoladores (1857) MARTÍ i ALSINA: La Migdiada (1884)

Els artistes realistes representen de manera fidel allò que tenien davant dels ulls. La representació de la realitat serà la finalitat de la pintura.

3. EL REALISME3. EL REALISME

CARACTERISTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA REALISTA

- Prenen l’ésser humà com a protagonista (retrats enormement realistes).- Prenen l’ésser humà com a protagonista (retrats enormement realistes).

COUBERT: Autorretrat

- Representació de la vida quotidiana: la feina dels pagesos, dels obrers, celebracions com bodes... Sense ornamentacions ni idealismes

- Representació de la vida quotidiana: la feina dels pagesos, dels obrers, celebracions com bodes... Sense ornamentacions ni idealismes

- Gust pels detalls mostrant les qualitats dels materials i els objectes- Gust pels detalls mostrant les qualitats dels materials i els objectes

- La tècnica és lliure i diversa segons els artistes.- La tècnica és lliure i diversa segons els artistes.

3. EL REALISME3. EL REALISME

EL REALISME QUOTIDIÀ D’EN GUSTAVE COURBETEL REALISME QUOTIDIÀ D’EN GUSTAVE COURBET

3. EL REALISME3. EL REALISME

Quan Courbet mostrà “L’enterrament a Ornans” al Saló de 1850, provocà un escàndol, doncs havia donat tractament de pintura històrica a la representació d’un episodi de caràcter banal: un enterrament de poble

Amb aquesta pintura en la qual l’artista representa amb absoluta fidelitat un conjunt de quaranta-sis persones de diferent classe social realitzats a mida natural, Courbet manifesta el seu rebuig per l’academicisme i converteix la seva pintura en un manifest d’un nou estil artístic: el realisme.

Amb aquesta pintura en la qual l’artista representa amb absoluta fidelitat un conjunt de quaranta-sis persones de diferent classe social realitzats a mida natural, Courbet manifesta el seu rebuig per l’academicisme i converteix la seva pintura en un manifest d’un nou estil artístic: el realisme.

L’objectiu de l’artista era copsar la realitat amb tota la seva naturalitat i quotidianitat.

L’objectiu de l’artista era copsar la realitat amb tota la seva naturalitat i quotidianitat.

L'expressió dels rostres i els gestos de la majoria dels assistents no mostren cap sentiment de dolor o angoixa per la mort d’un veí, sinó que la viuen com un fet quotidià.

L'expressió dels rostres i els gestos de la majoria dels assistents no mostren cap sentiment de dolor o angoixa per la mort d’un veí, sinó que la viuen com un fet quotidià.

Com el que realment és: el compliment d’un deure social amb la comunitat..Com el que realment és: el compliment d’un deure social amb la comunitat..

3. EL REALISME3. EL REALISME

EL REALISME PRECIOSISTA DE MARIÀ FORTUNYEL REALISME PRECIOSISTA DE MARIÀ FORTUNY

3. EL REALISME3. EL REALISME

Fortuny combinà una tècnica virtuosa amb temes anecdòtics i jovials, lluny de tota crítica social. Per aquest motiu, se’l considera membre de la pintura preciosista

Aquesta obra és realista per l’amor al detallAquesta obra és realista per l’amor al detall

L’artista centra el seu interès en recrear les qualitats dels materials i dels objectes; el metall de la reixa, el braser, la làmpada i l’escut, la fusta de les cadires, la taula, la llibreria i els bancs, les sedes dels vestits

L’artista centra el seu interès en recrear les qualitats dels materials i dels objectes; el metall de la reixa, el braser, la làmpada i l’escut, la fusta de les cadires, la taula, la llibreria i els bancs, les sedes dels vestits

En aquesta obra hi ha un clar predomini del color sobre el dibuix. Fortuny també destaca per la llibertat i el virtuosisme de la seva pinzellada , la qual cosa s’evidencia especialment en els vestits.

En aquesta obra hi ha un clar predomini del color sobre el dibuix. Fortuny també destaca per la llibertat i el virtuosisme de la seva pinzellada , la qual cosa s’evidencia especialment en els vestits.

La funció és decorativa: Decorar la llar d’algun burges adinerat.La funció és decorativa: Decorar la llar d’algun burges adinerat.

L’ IMPRESSIONISME

4. L ‘IMPRESSIONISME4. L ‘IMPRESSIONISME

L'impressionisme és un moviment artístic rupturista que es desenvolupa a França l'últim terç del segle XIX, i que té com a objectiu principal captar la llum i l’instant,És a dir captar “La impressió visual” d’un moment donat.

En aquestes pintures la llum i l’atmosfera seran les protagonistes per damunt del tema, el qual passa a tenir un caràcter purament anecdòtic.

L’ IMPRESSIONISMEL’ IMPRESSIONISME

4. L ‘IMPRESSIONISME4. L ‘IMPRESSIONISME

CONTEXT HISTÒRIC DE L’IMPRESSIONISME

L’Impressionisme neix a França durant l’últim terç del s. XIX en ple desenvolupament de la segona revolució industrial, durant el període conegut com la III República.Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre la ciutat de Paris: Remodelació urbanística, exposicions universals...

El món artístic en aquests moments gira a l’entorn dels Salons, grans exposicions organitzades per les acadèmies i en les quals només s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial.

És un moment de grans canvis culturals i científics que influïren sobre els artistes donant lloc a l’aparició de nous corrents artístics.

D’entre totes les innovacions tècniques i científiques especialment dos influenciaran directament en la aparició de l’Impressionisme: la fotografia i la teoria del color de Chevreul.

Consolidació de la burgesia com a grup dominant amb una gran capacitat econòmica (principal client d’obres d’art)

4. L ‘IMPRESSIONISME4. L ‘IMPRESSIONISME

La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el color

Segons els estudis sobre color i llum fets per la ciència del moment: la gamma cromàtica ( els colors que percebem al mirar ) deriva d’uns quants tons purs que es mesclen òpticament en la retina.

LA FOTOGRAFIA I LA TEORIA DEL COLOR

Els impressionistes volgueren demostrar aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures, que unides assolien la tonalitat volguda si l’espectador es col·locava a distància del quadre.

Pels impressionistes els colors no s’han de fusionar al pinzell sinó a la retina de l’espectador.

Pels impressionistes els colors no s’han de fusionar al pinzell sinó a la retina de l’espectador.

4. L ‘IMPRESSIONISME4. L ‘IMPRESSIONISME

Segons la teoria del color els colors no existeixen per si mateixos, sinó en relació als colors més pròxims. (La visió ajunta els colors amb la distància)Segons la teoria del color els colors no existeixen per si mateixos, sinó en relació als colors més pròxims. (La visió ajunta els colors amb la distància)

4. L ‘IMPRESSIONISME4. L ‘IMPRESSIONISME

També van descobrir que el colors no son immutables i que la incidència de la llum és determinant.També van descobrir que el colors no son immutables i que la incidència de la llum és determinant.

“Segons com incideix la llum percebem els colors dels objectes”“Segons com incideix la llum percebem els colors dels objectes”

Per això, els pintors representen els colors tal com és veuen, sense que els importi gaire la tonalitat que tenen objectivament les coses. El que volen és captar l’instant fugaç, la impressió d’un moment donat.

Per això, els pintors representen els colors tal com és veuen, sense que els importi gaire la tonalitat que tenen objectivament les coses. El que volen és captar l’instant fugaç, la impressió d’un moment donat.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA IMPRESSIONISTA

- El seu objectiu ja no és representar la realitat amb exactitud, sinó més aviat

la seva impressió. Plasmen impressions efímeres

- El seu objectiu ja no és representar la realitat amb exactitud, sinó més aviat

la seva impressió. Plasmen impressions efímeres- Apliquen les teories de la descomposició dels colors als seus quadres. Els

colors no s’han de fusionar al pinzell sinó a la retina de l’espectador.

- Apliquen les teories de la descomposició dels colors als seus quadres. Els colors no s’han de fusionar al pinzell sinó a la retina de l’espectador.

- Desaparició del dibuix com a forma prèvia del color. - Desaparició del dibuix com a forma prèvia del color.

- Coloració de les ombres. Desaparició clarobscur (Les ombres sovint es realitzen amb tonalitats complementaries).

- Coloració de les ombres. Desaparició clarobscur (Les ombres sovint es realitzen amb tonalitats complementaries).

- Plasmació de la llum, de l'atmosfera. Busquen la interpretació de la llum i els

seus efectes en els colors de les coses

- Plasmació de la llum, de l'atmosfera. Busquen la interpretació de la llum i els

seus efectes en els colors de les coses- Pinzellada solta. Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda. - Pinzellada solta. Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda.

- Treballen a l’aire lliure. Els pintors fugen dels estudis al camp, volen reproduir els colors purs la llum pura, “ Plein Air”

- Treballen a l’aire lliure. Els pintors fugen dels estudis al camp, volen reproduir els colors purs la llum pura, “ Plein Air”

- El Tema adquireix caràcter anecdòtic. El que realment els interessa és allò estrictament pictòric. No obstant presenten enquadraments innovadors.

- El Tema adquireix caràcter anecdòtic. El que realment els interessa és allò estrictament pictòric. No obstant presenten enquadraments innovadors.

4. L ‘IMPRESSIONISME4. L ‘IMPRESSIONISME

4. L ‘IMPRESSIONISME4. L ‘IMPRESSIONISME

Pràcticament totes les característiques de la pintura impressionista les poden apreciar a l’obra “Sol ixent, Impressió” que Monet va realitzar al 1782 i que va donar nom al moviment.

- Captació d’un moment donat (una impressió)- Captació d’un moment donat (una impressió)

- Desaparició del dibuix (predomini del color)- Desaparició del dibuix (predomini del color)

- Coloració d’ombres- Coloració d’ombres

- Palsmació de la llum , de l’atmosfera- Palsmació de la llum , de l’atmosfera

- Pinzellada solta- Pinzellada solta

- Realitzat amb llum natural (plein air )- Realitzat amb llum natural (plein air )

- Teoria del color: La barreja de colors es fa a la retina de l’espectador- Teoria del color: La barreja de colors es fa a la retina de l’espectador

- Tema anecdòtic: mostra una manera d’entendre la pintura (experimentació pictòrica)- Tema anecdòtic: mostra una manera d’entendre la pintura (experimentació pictòrica)

4. L ‘IMPRESSIONISME4. L ‘IMPRESSIONISME

4. L ‘IMPRESSIONISME4. L ‘IMPRESSIONISME

5. EL POSTIMPRESSIONISME5. EL POSTIMPRESSIONISME

EL POSTIMPRESSIONISME

ESTILESTIL EL POSTIMPRESSIONISME EL POSTIMPRESSIONISME

El postimpressionisme és el terme que s’aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX posteriors al impressionisme

És un moviment que neix del trencament del grup impressionista perquè hi ha artistes que volen anar més enllà.

Més que un estil, és un grup de pintors que partint de l’impressionisme, el superen i amb els seus plantejaments personals prefiguren l’art del segle XX.

CARACTERÍCTIQUES MÉS SIGNIFICATIVES:

- Volen anar més allà de la mera captació de la llum i l'atmosfera: També volen plasmar l’expressivitat de les coses i les persones il·luminades.

- Volen anar més allà de la mera captació de la llum i l'atmosfera: També volen plasmar l’expressivitat de les coses i les persones il·luminades.

- Al igual que els impressionistes basen les seves obres en el ús del color però de manera subjectiva: Utilitzen el color com element expressiu no per representar fidelment la naturalesa sinó, una visió més subjectiva del món

- Al igual que els impressionistes basen les seves obres en el ús del color però de manera subjectiva: Utilitzen el color com element expressiu no per representar fidelment la naturalesa sinó, una visió més subjectiva del món

- Recuperen la importància de la forma. Es mostren contraris a la dissolució que d'aquestes realitzaven els impressionistes.

- Recuperen la importància de la forma. Es mostren contraris a la dissolució que d'aquestes realitzaven els impressionistes.

- Utilitzen colors vius i intensos, aplicats de manera compacta i amb una pinzellada perfectament visible.

- Utilitzen colors vius i intensos, aplicats de manera compacta i amb una pinzellada perfectament visible.

5. EL POSTIMPRESSIONISME5. EL POSTIMPRESSIONISME

5. EL POSTIMPRESSIONISME5. EL POSTIMPRESSIONISME

Entre las diversos artistes que configuren El POSTIMPRESSIONISME cal destacar les figures de:

VAN GOGH: LA NIT ESTELADA (1889) CÈZANNE: ELS JUGADORS DE CARTES (1893)

Vincent. VAN GOGH, Paul CÉZANNE, Paul GAUGUIN i Henri TOULOUSSE-LAUTREC.

GAUGUIN: DONES DE TAHITI (1891) TOULOSE: EL SALO DE LA RUE MOULINS (1894)

Tots ells recullen en les seves pintures moltes de les troballes tècniques i estilístiques del impressionisme, però les seves pintures presenten uns matisos personals que els convertiran en els precursors de les primeres avantguardes del segle XX.

5. EL POSTIMPRESSIONISME5. EL POSTIMPRESSIONISME

Vincent VAN GOGH Vincent VAN GOGH

La seva obra transmet una gran càrrega passional, mitjançant la llum i el colorLa seva obra transmet una gran càrrega passional, mitjançant la llum i el color

Van Gogh empra colors purs amb pinzellades corbes i sinuoses

La pintura està aplicada amb pinzellades ràpides i plenes de pasta

Utilitza colors intensos, de gran lluminositat, on reflecteix els seus sentiments i el seu caràcter impulsiu.

Remarca el contorn de les figures amb una línia de tons obscurs

5. EL POSTIMPRESSIONISME5. EL POSTIMPRESSIONISME

La utilització simbòlica del color i la forma, així com l'ús d’una pinzellada vigorosa i empastada converteix a Van Gogh en precedent clar del FAUVISME una de les primeres avantguardes del segle XX.

La utilització simbòlica del color i la forma, així com l'ús d’una pinzellada vigorosa i empastada converteix a Van Gogh en precedent clar del FAUVISME una de les primeres avantguardes del segle XX.

VAN GOGH: La iglesia de Auvers (1890)

M. BLAMINCK: cases a Chatou (1904 )

VAN GOGH: Pintor camino del treball (1888)

A. DERAIN: Muntanyes a Collioure (1905 )

5. EL POSTIMPRESSIONISME5. EL POSTIMPRESSIONISME

PAUL CÉZANNEPAUL CÉZANNE

Comença amb el impressionistes però aviat abandonarà els pressupòsits d’aquest moviment per arribar a ser un dels precursors més importants dels moviments pictòrics del segle XX

Comença amb el impressionistes però aviat abandonarà els pressupòsits d’aquest moviment per arribar a ser un dels precursors més importants dels moviments pictòrics del segle XX

Cézanne creu que els impressionistes són massa superficials i el vol arribar a l’essència dels objectes i les persones, allò que roman i no varia

Cézanne creu que els impressionistes són massa superficials i el vol arribar a l’essència dels objectes i les persones, allò que roman i no varia

Per a ell aquestes formes essencials seran les figures geomètriques: el cub l’esfera, el cilindre, la piràmide ...

Per a ell aquestes formes essencials seran les figures geomètriques: el cub l’esfera, el cilindre, la piràmide ...

Pensa que tota la natura es pot reduir a volums geomètrics,.Pensa que tota la natura es pot reduir a volums geomètrics,.

Per això estilitza geomètricament tots els objectes, personatges i paisatges.Per això estilitza geomètricament tots els objectes, personatges i paisatges.

Podem observar com en aquesta pintura de La muntanya Sainte-Victoire descompon les forma en molts quadrats de color. ( l’essència de la forma )Podem observar com en aquesta pintura de La muntanya Sainte-Victoire descompon les forma en molts quadrats de color. ( l’essència de la forma )

5. EL POSTIMPRESSIONISME5. EL POSTIMPRESSIONISME

Cézanne Concep la pintura com una construcció realitzada a partir de cossos geomètrics: piràmides, prismes, cons, esferes... amb els quals intenta destacar el volum dels elements representats

Cézanne Concep la pintura com una construcció realitzada a partir de cossos geomètrics: piràmides, prismes, cons, esferes... amb els quals intenta destacar el volum dels elements representats

Cézanne utilitza el color per subratllar les formes de les coses, en comptes de diluir-les com feien els primers impressionistes

Cézanne utilitza el color per subratllar les formes de les coses, en comptes de diluir-les com feien els primers impressionistes

Per modelar els objectes i ressaltar el seu volum no utilitza el clarobscur ; sinó que fa servir el color i els contrastos de tons càlids i freds.

Per modelar els objectes i ressaltar el seu volum no utilitza el clarobscur ; sinó que fa servir el color i els contrastos de tons càlids i freds.

Per la seva singular manera concebre la pintura....

Per la seva singular manera concebre la pintura....

Cézanne es considerat com el pintor de l’espai, el volum i les formes. Cézanne es considerat com el pintor de l’espai, el volum i les formes.

5. EL POSTIMPRESSIONISME5. EL POSTIMPRESSIONISME

Aquesta recerca de l’essència de les coses , no la seva aparença és clarament visible en la seva obra “ Els jugadors de cartes” (1893)Aquesta recerca de l’essència de les coses , no la seva aparença és clarament visible en la seva obra “ Els jugadors de cartes” (1893)

En aquest quadre s’evidencia de forma clara la construcció geomètrica de les figures que hi son representades.

En aquest quadre s’evidencia de forma clara la construcció geomètrica de les figures que hi son representades.

Per una altra banda també s’evidencia la utilització del color com a element clau per ressaltar les formes i el volum dels elements representats.

Per una altra banda també s’evidencia la utilització del color com a element clau per ressaltar les formes i el volum dels elements representats.

5. EL POSTIMPRESSIONISME5. EL POSTIMPRESSIONISME

El fet de que Cézanne prescindís en els seus quadres de l’obligació de copiar amb precisió naturalista els colors i les formes el convertí, en una de les figures principals que va assentar les bases de la revolució que al segle XX van representar per la pintura l’aparició de les primeres avantguardes.

El fet de que Cézanne prescindís en els seus quadres de l’obligació de copiar amb precisió naturalista els colors i les formes el convertí, en una de les figures principals que va assentar les bases de la revolució que al segle XX van representar per la pintura l’aparició de les primeres avantguardes.

Per la seva capacitat de descompondre la realitat en figures geomètriques se’l considera antecessor del CUBISME quemés tard, al segle XX liderarien Picasso i Braque

BRAQUE: Cases a l’Estaque (1908)

També influí en el FAUVISME il’EXPRESSIONISME, ja que no copià colors i formes de la realitat, sinó que els transformà segons la seva recerca i interessos.

FRANZ MARC: Cavall blau II (1911)

En síntesi podem dir que la gran aportació de Cézanne és:

“L’Art és una creació mental, s’ha de pensar..No és pot limitar a ser una mera representació de l’aspecte fugisser de les coses”

“L’Art és una creació mental, s’ha de pensar..No és pot limitar a ser una mera representació de l’aspecte fugisser de les coses”

FRANCISCO GOYA: UN ESTIL PROPI I PRECURSORFRANCISCO GOYA: UN ESTIL PROPI I PRECURSOR

6. GOYA: UN ESTIL PROPI6. GOYA: UN ESTIL PROPI

L’ obra i la vida de Francisco Goya (1746 -1828) es desenvolupen dins dels marges cronològics del Neoclassicisme. Però ... Goya és una figura singular difícil d’enquadrar dins d’un estil concret.

Goya un dels creadors més grans de tots els temps (amb ell s’inicia la pintura moderna) forja un estil personal, al marge dels cànons i les regles acadèmiques, i amb el que s’anticipa a estils posteriors que es desenvoluparan al llarg del segle XIX i inicis del s. XX.

A una de les seves obres més emblemàtiques: “ Els tres de Maig de 1808” pintada l’any el 1814 podem observar molts dels elements que caracteritzen aquest estil tan personal i precursor d’estils i tendències posteriors.

Goya és considerat per molts com l’iniciador de la pintura moderna i amb aquesta obra anticipa aspectes plàstics i temàtics propis de moviments pictòrics posteriors tals com:

El Romanticisme: l’ús violent del color i el moviment i el protagonisme que dona al poble, a la heroïcitat col·lectiva. El triomf dels sentiments i visió subjectiva de la realitat.

L’Impressionisme: La Pinzellada solta, ràpida, llarga, en grans taques, totalment independent del dibuix, creant atmosfera

L’Expressionisme: Per la utilització de l’expressivitat del color per mostrar emoció i sentiments i per la deformació de la realitat per manifestar l’interior.

El Cubime: Manifest en el tractament geometritzant dels soldats.

6. GOYA: UN ESTIL PROPI6. GOYA: UN ESTIL PROPI

AMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓ

AMPLIAR INFORMACIÓ

1.- EL NEOCLASICISME

2.- EL ROMANTICISME

3.- EL REALISME

4.- L’IMPRESSIONISME

5.- EL POSTIMPRESSIONISME

6.- GOYA: UN ESTIL PROPI I PRECURSOR

0.- LA PINTURA DEL SEGLE XIX ( INTROD. GENERAL)

EXERCICIS INTERACTIUS: Clica la imatge per comprovar el teu nivell d’assoliment dels conceptes treballats a la presentació.