LA PATRIA CATE SETMANARI DE LITERATURA, CIENCIAS, ARTS E INTERESSOS LOCALS.

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ. ¡ rals 9.

» 9y*/»-VALLS: trimestre. Fora > Un número sol. . . 1.

ADVERTENCIA. No 's publicará cap escrit sense

la firma del autor com tampoch se retornarán los originals que no 's inserten.

) PUNTS DE SUBSCRIPCIÓ. [ VALLS: Administració carrer de 1 San Olaguer, II. > Barcelona: Texidó y Parera, Pí, 6. > Los demés punts remetent l'import a de la subscripció en sellos de correu

ANY II. VALLS 31 JULIOL BE 1881. NTJM. 20.

CRÒNICA.

Lo dia de Sant Jaume assistirem á la fes­ta major que lo vehí poble de Bràfim cele­brava ab una pompa major qu' altres vega­des: tres foren las músicas contractadas pera douar altres tants balls en dos enve­lats y la sala nova construida fá poch per' tal objecte, en lo café del Pepón. Ademés hi havia dos collas de grallers que pe' '1 dematí comensaren á portar 1' animació qu' aytals instruments donan sempre á las festas populars del Camp de Tarragona. Bona funció d' església en qual ensalsá las glorias del Patró d' Espanya lo jove cape­llà senyor Nuet, fill d' aquesta Vila. A la sortida, los castells se feren per la colla ve­lla ab sort, puig no 'n caigué cap, si be 's vritat que per no ésser la colla complerta n 's poguí fer lo tres de nou, que es lo te­ma obligat. Per la tarde professo, y á la nit serenata per las tres orquestas, ab 1' ordre següent: la vella de Martorell en una de las pessas que toca, se distinguí un solo de violí bastant ben eczecutat; seguí la de Vilafranca que volgué imitar 1' anterior, si bé ab menos sort, y, últimament, la deliVe» d' esta que tocà ab molta afinació una sin­fonía y un wals que 's distingí per un duo de cornetins tocat ab gust y molt ajustat.

Després de la serenata, que era ja mitja nit, comensaren los balls, que, tots van ésser prou animats, en quals se confonian bonicas y modestas pajesetas ab las no. menos ma­cas y pomposas filias de forts propietaris y las elegants forasteras de pobles més grans que concorregueren á la festa invitadas per la proverbial galantería deis Brafimenys.

• • •

Difícil es tráurer en clar lo que ha pro­mogut la disenssió ó col-lisió haguda entre ias poblacions Cabra y Plá de Cabra, em­pero son origen s'ha de reconèixer que es la qüestió d' aiguas. Sens entrar en detalls, més ó menys verossimils que han corregut de boca en boca y han reproduit alguns pe-riódichs pintant lo fet com una verdadera batalla, devem dir, que, en las dos pobla­cions se aixecà lo Somatent, que 's dispa­raren tiros en abundancia, que parlamen­taren los bandos contraris, observant, du­rant lo parlament, una actitut digna de for-sas regularisadas, y que en virtut de las esplicacions que 's donaren terminà la col-lissió, resultant un mort y un ferit.

Com 1' assumpto está en mans del tribu­nal, '1 qual lo dillums al matí se traslada al siti de la ocurrencia, y com per altre part no podem parlar sino per referencias, ens abstenim de allergarnos sobre est particular.

210 LA PATRIA CATALANA.

Dimecres cap-al-tart, arribaren á esta Vila, lo Gefe Sr. Oliveda junt ab lo delegat del Sr. Gobernador y forsas de la Guardia Civil, dos carros carregats d' armas, pro­cedents del Plá de Cabra y Cabra, en quals punts, se procedí al desarme deis somatens respectius, sens que 's turbes 1' ordre, ha-ven quedat en una y altre població, al­guns individuos de la Guardia Civil pera acabar de practicar lo desarme.

• • Sens que se sàpiga si fou casual ó inten­

cionadament, se incendia lo diumenge á la nit un tros de bosch del térme de Alió, si­tuat á poch mes de un kilómetro de dita població y propietat de D. Cristòfol Mont­serrat. Afortunadament, la falta debroseral y un camí interior del bosch, aislaren lo destructor element sens que consumis més que la brossa y 'Is tendres pinatells.

• • •

Lo dimars. á la tarde queda colocada la gran viga armada en gelosia que s' esta­bleix per pont de la via d' esta á Vilanova y Barcelona sobre lo riu Llobregat. Ademes dels dos cap-ponts descansa sobre dos pi-lans de mamposteria concertada y mahons, formant tres trams que mideixen trentavuit metres los laterals y quaranta cinch lo del centre. A un ters d' alsada de la viga ni» anirán colocats los rails de la línea, de ma­nera, que, 1' tren passarà per entre lo en­reixat de gelosia.

La part de ferrateria d' aquesta obra ha sortit dels tallers de la Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona, la qual te á son carreen altres obras importants de la ma­teixa vía.

• • Lo dimecres passat al retornar una fami­

lia de sa excursió al camp se trobá que la seva habitació havia sigut assaltada per lla­dres. Estos, segons versions, entraren per la teulada, esbotsaren set portas, obriren tres caleixeras y dos armaris removent com es de suposar tota la roba. Segons ens han dit los lladres robaren varias joyasypochs diners; puig per una providencial casualitat

lo puntahont estos se guardaban quedà res­guardat per lo mateix munt de papers qu* aquells feren al regirar lo escriptori.

La circunstancia de haberse deixat los lladres en la habitació, dos trossos de ciri fa creurer que 'l robo s' efectuà de nit.

Això es lo que hvaem pogut inquirir com versió mes autorisada, están disposats á rectificar en cas d'inecsactitut.

• • •

Lo passat dijous se reparlí lo tercer cua-dern corresponent á las entregas números 8, 9, 10 y 11 de la Historia de la Villa de Valls que publida En Francisco Puigjaner y Gual.

La Societat Ferro-carril de Valls á Vila­nova y Barcelona y alguns del propietaris de las fincas que s' han d' expropiar pera la construcció del trayecte de Valls al em­palme (Picamoixons), están ja d* ocort so­bre '1 valor d' ellas.

Ens alegrem y esperem que també se posarán d£ acort en la valoració de las que faltan á expropiar.

• • •

Després de nns calurosos dias refrescà notablement la temperatura, sobre tot en las matinadas. Durant lo dimecres passat ab prou feynas se sentia cantar cap cigala ni en las horas de mitj dia, lo qual donará una idea de la fresca que feya.

• • Ab lo present número repartim la entre­

ga primera del Certamen, quedant termi­nada sa publicació. Dintre breus dias se trobaran exemplars de venta en casa don Eusebi Oller, Carrer de Baldrich, i6.

RELIGIOSA. Església de Caputxins.— De desde las

primeras vespres de demà fins á posta de sol del dia següent, se guanya en esta Es­glésia, 1* indulgencia plenària de la Por-ciúncula. Se necessita per això la confessió y

LA PATRIA CATALANA. 211

comunió y la visita á dita Església, poguent guanyarse tantas vegadas quantas visitas se fassen. La Comunió té de ferse precisa­ment demá ó demà passat y lo mateix la confessió, pera los que no solen confessarse on cop cada* setmana; pero los que ja tenen costum de ferho aixis, poden guanyar 1' in­dulgencia sens necesitat de torna á confes­sarse novament. A las set de la tarde del dia 2 Agost se fará 1' última visita que ter­minará cantant una solemne Salve.

¡JO L' HE MORTA!

(ACABAMENT)

II. Era mitja nit quan lo metje de la casa

hi arribava per quinta vegada aquell dia. Hi havia mitja porta tancada: lo cor li

donà un salt de suprem dolor. Tot lo que acabava de estudiar aquell vespre era inú­til, ja no podria probar los efectes de la me-ditadísima fórmula que duya preparada.

Al saltar del cotxe" li tremola van los ge­nolls...

—No pugi,— li digué una criada qu' en­trava precipitadament ab un cordial á la mà,—es morta y si '1 senyor lo veu á casa.

Sense descloure 'Is llabis, ab lo cap moix y '1 pas incert s' entorna al cotxe. Y men-tres aquest corria altra volta, lo metje plo­rant llàgrima viva, 's repetia interiorment 1' amenasa de— Y si 'l senyor lo veu d ca­sa... Oh, mon' oh injusticia! — afegia — ¿Jo, jo 1' he morta? ¡Jo que tant 1. he es­timada tota la vida en silenci! ¡Jo que 1' he disputada á la mort ab aquella constancia, ab aquell dale, á la desesperada, com sòls un amor extraordinari y reclòs pot donar! Jo 1' he morta? Y qui ho creu, qui ho diu, qui ra' amenasa? Qui jamay pogué compeu-dreaquell cor, qui jamay ha sabutestimarla com jo 1' estimaba!... Oh, no, no podia es­

timaria com jo. Y jo 1' he morta! ¡ Estra-falari!

Y mentres aixfs esbrababa son dolor in-tensíssim aquell cor Uasserat, lo carruatje tingué de ficarse en un carrer estret y fosch obligant á un pobre á arresararse per no pendre mal.

—¡Que ditxós, pót anaren cotxe!—excla­mà '1 pobre.

—¡ Oh, mon! Oh, injusticia! Jo, jo 1' he morta?— repetia mentres tant, 1' envejat doctor.

Y lo Uustrós carruatje, estotx llavors que contenia lo cor mes afligit de la terra, se­guia rodant per carrers y plassas tan ade-larat y estrepitós com 1' hauria dut á enlla-sarse ab la que avuy ja era cadavre.

De sobte para, y quan lo metje 's creya haver arrivat al terme de sa trista jornada se trova devant d' una casa que no era la seva.

— Ahont som? — pregunta encare mitj plorós.

—A casa '1 senyor D. ¿No habiam de ve-nirhi?— replicà '1 cotxer.

—Si, es veritat—respongué 'i métje, tan­cant d'una rebolada la portella y pessi-gantse '1 front ab tots los cinch dits de la mà com si volgués esmunyir del cervell 1' idea que 1' atormenta va.

Lo portal s'obrí sense darli temps de tru­car, corns' obrí al soroll no més de sas bo­tas la porta del pis, darrera la qual 1' espe­rava ab ansietat tota una familia.

—Qué hi há?—pregunta l' atribulat metje maquinalment, sense saludar ni veure á ningú.

—Que la meva filla se m' está morint; que se m' está acabant: tres horas mortals que 1' esperabam: entri, entri y sálvimela per Deu— respongué anegada en llágrimas, la senyora de la casa acompanyantlo cap á 1' arcova de la malalta.

Totas las personas que rodeja van á la desconoríada mare responian ab llágrimas á son plor; lo metje que arribava ab los ulls encesos de plorar sentí ab certa repul­sió los planys fondissims d' aquella pobre mare. Aquell ¡quejo 1' he raorta! bordona-

212 LA PATRIA CATALANA

va en son interior com una vespa rabiosa que s' entrenia en fiblarli 'l cor sense parar y totas las penas dels altres eran per ell in­comparables á la seva.

Caminava, empès per la mare, precipita­dament pero cego, com avausa en la batalla lo soldat que te '1 pensament en la que pre­ga per sa existencia. Passant per un cor­redor feya trontollar una taula, més amunt trepitjava á 1' amich de la casa qu' arram­bat á la paret pera deixarli '1 pas íranch, lo contemplava com á l' ángel salvador de la atribulada familia, ja s' encaminava á la dreta per comptes d' empréndrers 1' es­querra, y mentres en son cor ressonava en­cara el ¡quejo l' he morta! exelamavan in­teriorment los qui tan turbat loveyan; ¡Que conmogut está! ¡quin metje! ¡quin interés se pren per sos malalts!

Com estava la malalta ni éll ho ha sabut may. Sols ha recordat sempre que al tocar la cremosa pell de sos polsos sentí lo sacu-diment qu' hauria experimentat al veure ressucitar á sa suposada víctima; més al clavar la vista en la noya, la crudel realitat li feu exclamar:

—No, no es ella! ¿Que m'importa la vida d' aquesta? *

Y contret lo cor per suprem dolor, la pensa confusa y vacilant, lo pols excitat, tremolós, receptà qualsevol cosa, 200 grams d' aigua, barrejada ab 1 gram de citrat de potassa, y 30 de xarop, la fórmula q' escri­bía de memoria aquella mà, sempre que la ciencia havia sigut reclamada per 1' apren-sió ó viciadura. Y al baixar las escalas ha­via no obstant dispersat d' aquella casa lo dol cruel deixantla en cambi plena d' espe-ransas y admiració.

Entrà en lo cotxe conduhit per 1' hàbit y al preguntarli '1 cotxer quina visita volia fer de las duas que li mancavan encare, respongué secament:

—Cap més; á casa. Pero encara en son ánima batallaban un

disgust fondíssim y una crudel indignació y aquella veu secreta repetia: ¡Estrafalari, quejo 1' he morta! ¿Jo, jo 1' he morta?

I I I .

L' eademá lo metje desvariajava, havia desaparescut lo perill de la senyoreta D, y la familia d' aquesta pregonava la sabiduría y generositat d* aquell doctor, á qui, per altra part, suplicava que cuydés molt sa preuhada vida; que per Deu no eixís de casa fins á trobarse ben restablert.

NARCÍS OLLER.

FINCAS & VENDRE A PREUS MÓDICHS SE DONARÁN:,

EN VALLS. Primer. Una casa-fábrica ab maquinaria pera filats y teixits mecá-nichs de cotó, terreno tocant al edifici y aigua, situada á la sortida de la població en la carretera de Tarragona.

Segont. Una casa formada en tres cos­sos, carrer dels Metjes números 44 y 46.

Tercer. Una casa en la plasa de las Monjas número 16.

Cuart. Una casa en lo carrer dels Met­jes número 37.

Quint. Una casa carrer de S. Francisco núm 26.

EN LA RIBA. Una casa-fábrica de pa­per, ab tota la maquinaria corresponent, y ademes lloch y maquinaria pera teixits me-cánichs, un hort y una parada de terra, carrer de la Costa número 3.

Darán rahó de ditas fincas, en Barcelona D. Joseph Santacaua, Rambla de Catalunya 26, 2.°, 2.a porta, y en Valls D. Daniel Vall-dosera Roig, carrer Baldrich, 23, l .e r

BILLAR EN VENTA Junt ab un entoldat de zinch. Donarán yahó en lo carrer den Bosch nú­

mero 45.

Valls:—Estampa de Francisco Pellisser.