Sobre la patata, de la Wikipedia

Els pobles andins cultivaren moltes varietats de patates durant segles, essent els pobles originaris d'aquesta serralada els primers en domesticar el tubercle. De la importància que tingué el cultiu de la papa en dona testimoni el fet que el cultiu de les diferents varietats estava altament desenvolupat, fins al punt que les diferents varietats i les seves propietats diferien clarament de la planta original evolucionada naturalment. Per a aquests pobles la papa era el principal alimento disponible. En el Perú las patates s'arribaren a cultivar a una alçada de 4.000 metres. El final de la principal festa religiosa dels Inques coincidia amb l'inici de la collita de la papa.Les primeres patates cultivades foren vistes per exploradores espanyols en la vall de la Grita (Colòmbia) el 1537. Pedro Cieza de León en el seu llibre Crónica del Perú, publicat a Sevilla el 1553, ho relata, descrivint la papa.Es creu que la papa fou importada des de Perú cap la península ibèrica el 1554 com una curiositat. Essent inicialment cultivades per religiosos i nobles com una raresa botànica. Amb tot el tubercle tingué una nul·la acceptació inicial com a aliment, malgrat que els exploradors i mariners coneixien les propietats del tubercle, fent-se com a norma, amb grans quantitats d'aquest per tal d'emprar-los com a provisió pel viatge de tornada cap a Europa.Vers la seva implantació de com s'arribà a cultivar aquesta en els huertos europeus hi ha força anècdotes i contradiccions. Amb tot el tubercle es convertí ràpidament en un aliment àmpliament estès. Les principals vies d'importació s'establiren a partir de dues rutes principals, la primera, passava mitjançant la península Ibèrica, mentre que l'altre importava les patates mitjançant les illes britàniques i els països baixos. A finals del segle XVI la papa ja era un aliment comú a Itàlia, Alemanya, Polònia i Rússia; Mentre que a França la incorporació d'aquest aliment es produí més tardanament, l'introductor de la papa en aquest país fou el farmacèutic i gastrònom Antoine Parmentier, reconegut per seus banquets on oferiria la papa com a novetat, a finals del segle XVIII.En el segle XVIII, Irlanda adoptà el cultiu d'aquesta. El cultiu de la patatera, s'estengué arribant-se a convertir en uns dels aliments bases de la població europea, fet que es consolidà en el segle XIX -Napoleó I pogué reunir i alimentar grans exercits gràcies al rendiment de la papa com a aliment—. De la gran importància que tingué la patatera en deixa constància la "Gran Fam Irlandesa", ocorreguda entre els anys 1846 i 1849, causada per una gran plaga de la papa que afectà el cultiu d'aquesta amb resultats desastrosos: moriren vora un milió de persones i provocà l'emigració d'un altre milió.