La pasta de dents - Opcions · • Tecnologies netes. Fonts d’energia renovables, depuració de...

9 OCTUBRENOVEMBRE 2003

NUM. INFORMACIÓPER ALCONSUMRESPONSABLE

PVP 3 €

La pasta de dentsLa pasta de dentsPer què reduir

el consum?

Circuits de segona mà Reduïm reutilitzant

Obsolescència planificada

Un sol ús, o com dilapidarabsurdament els recursos

2 9 OCTUBRE/NOVEMBRE 2003

DireccióMontse Peiron

RedaccióIsabel Atela, Montse Peiron, Álvaro Porro

Col·laboracionsToni Atela, Marc Badal, MarionaFerret, Jordi Redondo, Gil Toll,Robert Tomàs, Joaquim Vinyoles

CorreccióToni Casals, Gustau Erill

Disseny gràfic i maquetacióMuntsa Busquets, Pep Sansó

FotografiaLaia Navarro

Humor i il·lustracionsForges, Laia Olivares, Guillem Rodríguez

ImpressióGramagraf s.c.c.l.

Dipòsit Legal: B-17766-2002

ISSN: 1579-9476

Imprès en paper reciclat

Us agrairem que si reproduïu de lamanera que sigui qualsevol part de larevista citeu la procedència

Aquesta revista també s’edita en castellà

Ausiàs March 16, 3er 2a · 08010 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

[email protected]://cric.pangea.org

EDITORIAL

L’interès pel consum responsable creix en el nostre país. A Opcions estemcontents perquè el nombre de subscriptors continua augmentant, i sobretotperquè la revista sembla resultar realment interessant i útil als lectors; el87% dels subscriptors que rebeu la revista des del principi heu renovat lasubscripció després dels nostres primers vuit números.

També ens alegra l’interès de molts per col·laborar en l’evolució de larevista. Fins ara hem rebut una cinquantena de respostes a l’enquesta queus vam enviar amb el número anterior. Més endavant les estudiarem endetall, però ara una primera valoració ens indica aquests resultats:

• La majoria de seccions es valoren molt positivament. La secció que clara-ment agrada menys és la d’Entreteniments, per això segurament deixaremd’incloure-la, almenys per un temps, i així alliberarem espai per a cosesque resulten més interessants.

• Alguns dels productes que més es proposen per tractar en la secciócentral són roba, alimentació, cosmètica i higiene, cotxes, articles infantilso banca. Anirem estudiant aquests productes en els pròxims números.Alguns heu suggerit temes que ja hem tocat en números anteriors; aviatpublicarem a la nostra web els sumaris de tots els números, i íntegramentels que ja estan esgotats en paper.

• Bastants lectors/es expliquen que el canvi més important en la forma deconsumir ha estat el fet de plantejar-se més qüestions, de fer-ho més a

Cartes a Opcions Envieu-les a:

Revista OPCIONSAusiàs March 16, 3º 2ª · 08010 Barcelona

9 OCTUBRE/NOVEMBRE 2003 3

consciència. Es comenta que no és fàcil trobar laforma de consumir que més agradaria, però s’intro-dueixen petits canvis pràctics; els més freqüents sónreduir la quantitat d’embalatge, canviar de marca pera alguns productes i reduir el consum en general.

• Diversos lectors ens han demanat una llista de puntsde venda de Comerç Just a Espanya. Es pot trobar ala secció Eines del número 3, que es podrà consultarpròximament a la nostra web.

Animem els que encara no heu contestat a donar-nostambé les vostres impressions. Tenim previst publicar ala web un estudi més detallat de les respostes, així coml’enquesta mateixa perquè els nous lectors ens feu arri-bar també les vostres valoracions.

Estem ampliant els punts de venda on es pot comprarOpcions. Si sabeu d’algun que hi pugui estar interessat,us agrairem que ens passeu el contacte.

SUMARI

Perquès Per què reduir el consum?

OpcionsLa pasta de dents

Els fabricants de pasta de dents

IdeesCompartir cotxe:

una tendència natural que troba noves formes

de canvi radical

EinesCircuits de segona mà:

reduïm reutilitzant

TrampesObsolescència planificada: un sol ús, o com dilapidarabsurdament els recursos

LligamsCanvis en la normativa

comunitària sobre control desubstàncies químiques

Entreteniments

MiradesLa pobresa: una malaltia?

La mirada de Robert Tomàs

Viatges Experiències neorurals:

assajar altres models de vida

AL PROPER NÚMERO:

Els mobles

26

614

4

28

29

30

24

21

22

OCTUBRE/NOVEMBRE 2003 94

Per què reduirel consum?

En el número anterior

explicàvem que el consum

massiu va començar a

aparèixer fa cent anys

escassos, i que podem parlar

pròpiament de societat de

consum en fa encara no

cinquanta. Algú podria pensar

que tot just acabem de

començar a consumir i ja se’ns

demana que reduïm. Per què?

P erq

uè s

del consum responsab

le

A escala històrica fa pocs anys queconsumim de forma massiva, però elcreixement ha estat tan ràpid quesembla raonable començar a pensar quehem arribat a un límit. Vegem algunesdades.

És habitual trobar les dades referentsa consum en termes monetaris (dinersque ens gastem, proporció que destinemals diferents conceptes, etc.). Aquestesxifres ens parlen de la relació entre elconsum i les economies familiars, peròno del que consumim pròpiament dit; ésa dir, del que gastem del planeta.

Per parlar d’això, es proposa com aindicador el Requeriment Total deMaterials, que mesura la quantitat demassa forestal, producció agrícola,pesca, pastures i tot tipus de mineralsque la nostra activitat productiva usa odeteriora. Una altra mesura és la quanti-tat d’energia que alimenta els processosproductius i els nostres béns.

Com es pot veure al gràfic, a Espanyaaquests indicadors s’han multiplicat per4’5 i per 5’8 respectivament en quaran-ta anys. Un creixement molt més accele-rat que fins ara: des de la Prehistòriafins al 1955 havíem arribat a unRequeriment Total de Materials de 300milions de tones anuals, i li hem sumatuns altres 1.000 milions en nomésquaranta anys. No s’han calculat encaradades per a tot el planeta, però latendència global és la mateixa.

SISTEMA INSOSTENIBLEAquest nivell de consum, és poc, és molt,és massa? Vegem un altre il·lustratiuindicador, l’anomenada petjada ecològica,que descriu la quantitat de superfícieterrestre necessària per abastir de formasostenible el consum d’una persona ouna àrea quant a materials i energia.S’ha calculat que per abastir el consummundial actual de forma sosteniblenecessitem 1’2 vegades la superfície de laTerra. El diagnòstic, doncs, és clar: comque només disposem d’una Terra, estemconsumint, o gastant, massa. Què és elque fa el sistema insostenible?

Es diu que un recurs és no renovablequan no es pot regenerar. Són no reno-vables tots els minerals, incloent elpetroli; són renovables els éssers vius,les energies solar i eòlica o l’aigua.• Dels recursos no renovables en tenim

disponible una certa quantitat finita.Per tant, per poder disposar-ne indefi-nidament els hauríem de reintroduiren les cadenes productives, és a dirreciclar-los, infinites vegades.Actualment, entre un 80% i un 90%dels materials que usem són no reno-vables, i el grau de reciclatge és molt

baix. El que es fa habitualment quandeixem d’utilitzar-los és llençar-los(directament al medi o en abocadors oincineradores), de manera que “elsperdem la pista” i deixen d’estar a lanostra disposició.

• Quant als recursos renovables, enmolts casos s’exploten a un ritme mésgran que el de regeneració, de maneraque es van exhaurint; per exemple, elsboscos, la pesca o l’aigua potable. Enmolts casos s’exploten d’una formaque espatlla la “maquinària natural”en el seu conjunt; per exemple, s’usenproductes químics que contaminen elssòls o les aigües, de manera que laterra perd fertilitat, els vegetals ianimals que integren les cadenesalimentàries emmalalteixen, etc. Així,passen de ser materials integrats enels ecosistemes a potencials destruc-tors d’ecosistemes.

A part de l’esgotament de recursos,tenim l’impacte ambiental dels proces-sos d’extracció, manufactura, distribució,ús i final de vida, generadors de residusi, majoritàriament, de contaminació.D’altra banda, en el nostre món globalit-zat les distàncies entre matèries prime-res, llocs de manufactura, mercats deconsum i espais d’acumulació de residusaugmenten molt de pressa; els requeri-ments de transport a Espanya es vanmultiplicar per 25 o 30 entre 1955 i1995. Avui per avui el transport utilitzafonts d’energia no renovables, generacontaminació i requereix una gran quan-titat d’infrastructures.

En resum, forcem la maquinària natu-ral a donar més del que pot, i li causem“avaries” espatllant les peces que la

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Óscar Carpintero: La economía española: el “dragón europeo” en flujos de energía, materiales y huella ecológica, 1955-1995.Ecología Política núm. 23, 2002.

J.M. Naredo: Insostenibilidad ecológica y socialdel “desarrollo económico” y la brecha Norte-Sur, octubre 1999 (disponible awww.dlh.lahora.com.ec/paginas/debat/paginas/debat26.htm).

D. Wagman i A . Arrizabalaga: Vivir mejor conmenos. El País Aguilar, 1997.

1955 1995

1

2

3

4

5

6

4,5

5,8

Requeriment T

otal de Materials

Requeriment d

’Energia

Increment del consum espanyolde recursos naturals en 40 anys

Font: O. Carpintero (vegeu Per a més informació).

Incr to del c añol


formen i desmuntant els engranatgesque les relacionen.

A més, ho estem fent d’una manerasocialment molt desigual. L’extracció derecursos naturals i els processos méscontaminants perjudiquen més directa-ment els països del Sud (encara que a fide comptes el perjudici ens arriba a atots), que alhora són els que menys obte-nen a canvi en forma de béns i serveis.D’aquí que des de fa algun temps es parlidel concepte de deute ecològic.

Algunes solucions parcialsNecessitem, doncs, canviar la nostramanera d’“estar en el món” si volemhabitar-lo indefinidament.• Reutilització i reciclatge. Reusar un

objecte tantes vegades com siguipossible abans de donar-lo per “inútil”(objectes de segona mà, retorn d’enva-sos, etc.), i, quan no es pugui usarmés, recuperar els . materials de quèestà fet per reintroduir-los en lescadenes productives. En aquest sentitens queda molt camí per recórrer,sobretot per incentivar la reutilitzacióper sobre del reciclatge.

• Tecnologies netes. Fonts d’energiarenovables, depuració de residus perfrenar l’emissió de contaminants, elimi-nació de materials no biodegradables,de productes sintètics en l’agricultura,la ramaderia i la indústria alimentària,etc. En tots aquests aspectes tambéqueda molt per avançar.

Aquestes i altres mesures són neces-sàries, però no suficients. La causa últi-ma de la degradació constant és el prin-cipi bàsic, estructural, sobre el qual hemfonamentat el nostre sistema: el creixe-ment indefinit. De la producció, dels

beneficis econòmics, i per tant delconsum.

El nostre planeta és finit. Ni la matèriani l’energia es poden crear, i per tant calreusar-les infinitament. No és casualitatque els ecosistemes tinguin un funciona-ment cíclic: és que és l’única forma possi-ble de supervivència. No podrien haver-se desenvolupat de cap altra manera.

INSATISFACCIÓ PERMANENTÉs el segon gran inconvenient que té elcreixement continu de la producció i elconsum.

El que consumim avui satisfà lanecessitat que teníem ahir; però per talque consumim també demà, avui se’nsha de generar alguna necessitat nova.Tant és així que una de les pecesimprescindibles del nostre sistema és la“creació de necessitats”: idear béns oserveis susceptibles de ser consumits idonar-los a conèixer usant un llenguat-ge dissenyat a partir de l’estudi de lapsicologia de les persones, de tal formaque creguem que els necessitem odesitgem.

Això ens porta a tenir la sensaciópermanent que “ens falta alguna cosa”,o més exactament: que “ens faltacomprar alguna cosa” (la nova moda, unaltre complement per a un aparell, etc.).Un cop comprat el que volíem ja estemsentint una nova “mancança”, i així enun procés sense fi.

Aquesta insatisfacció permanent téaltres inconvenients associats:• Diners. Per “satisfer” les nostres

“necessitats” creix la nostra depen-dència dels diners i per tant hem detreballar més, endeutar-nos i acceptarcondicions laborals o dinàmiques queno ens agraden i fins i tot que ens

perjudiquen la salut (físicament o perl’estrès).

• Desvalorització. Consumir molt ens fabanalitzar els objectes i els seusprocessos productius, el que ens costaaconseguir-los, i el valor real quetenen. Hi ha coses que aporten ungran valor al nostre benestar, però lestenim per insignificants; massa sovintconfonem valor i preu.

• Frustració. En no poques ocasions,allò que consumim ens decep, ja siguiperquè no té les prestacions publicita-des, perquè el seu ús és enutjós i ensfa més nosa que servei, o perquèl’usem poquíssimes vegades; aixòomple casa nostra de trastos, ensescura les butxaques i ens fa sentirmalament perquè ens gastem elsdiners absurdament. Hem augmentatel nostre consum i per tant la depen-dència, però ens hem quedat iguald’insatisfets o més.

De fet, en moltes ocasions el ganxoque ens fa consumir és la promesa desatisfacció de necessitats immaterials(afecte, identitat, autoestima, sentimentde grup, etc.); ¿per a qui el cotxe ésnomés un mitjà de transport? En aquestcas la frustració està gairebé garantida,perquè la satisfacció d’aquestes necessi-tats ha de venir, almenys en la majorpart, també del pla immaterial (relacionshumanes i amb el nostre entorn, intros-pecció, educació en valors, etc.).

ACABAR AMB EL “SEMPRE MÉS”Tant la insostenibilitat del sistema comla nostra insatisfacció permanent tenenl’origen en el “primer manament” de lasocietat de consum: el “sempre més”. El“remei” més immediat que tenim alnostre abast és consumir menys. n

Com fer-ho

• Plantejar-nos si necessitem el quevoem consumir, si ens fa més feliços isi incrementa el nostre benestar

• Comprar coses de més qualitat, quedurin més

• Comprar objectes reparables o ambrecanvis

• Controlar el consum d’energia (sianem gaire en cotxe, quina tempera-tura tenim a casa, ¿dutxes d’aiguacalenta de 15 minuts cada dia?, desd’on vénen els productes que consu-mim, viatges en avió…)

• Reparar sempre que puguem• Fer nosaltres mateixos coses usant

recursos que tinguem a mà

Avantatges

• Necessitem menys diners, per tantpodem treballar menys o escollir mésentre feines

• Guanyem temps per a nosaltres• Contribuïm a la sostenibilitat del

planeta i ens alliberem de la insatis-facció permanent

• Estudiant maneres diferents deconsumir aprendrem coses novessobre com funciona el món

• Fer coses nosaltres mateixos enspermet aprendre habilitats i sentir-nos capaços, útils i poderosos

• Valorar més les coses ens fa gaudir-les més quan les usem

Dificultats

• Canviar d'hàbits• Adoptar actituds que poden

semblar “estranyes” en la societat,qüestionar coses que es donen perinqüestionables

• Nedar a contracorrent del mimetis-me social i els torrents publicitaris

• Necessitem informar-nos i aprendresobre temes i habilitats que desco-neixem

• Dedicar més temps a coses quefèiem automàticament (comcomprar o llençar alguna cosa a lesescombraries)

• Valorar prioritats i redistribuir ladespesa econòmica

CCOONNSSUUMMIIRR MMEENNYYSS


Opci ons

A la botiga, quèvot

em?


La pasta de dents

L’odontologia era una de lesespecialitats mèdiques mésprestigioses a l’antic Egipte. El s.VII aC els etruscos ja usavendentadures postisses. A princi-pis de la nostra era la pasta dedents es feia a partir de clos-ques de moluscos o cendres decorn de cérvol, riques en carbo-nat càlcic: el mateix ingredientbàsic que les pastes de dentsactuals.

CURIOSITATS

Les dents es divideixen en lacorona (la part visible) i una omés arrels. La corona està reco-berta per una capa prima d’es-malt, el teixit més dur que hi haal cos humà. A sota hi ha unacapa de dentina, menys dura quel’esmalt però més que els ossos.La cavitat que queda a l’interiorconté la polpa: un nervi i vasossanguinis.

A les arrels també hi ha polpa identina però no estan recobertesper esmalt sinó per cement, unteixit que uneix les arrels amb unlligament (la membrana perio-dontal), que és el que estàaferrat a l’os de la mandíbula. Alvoltant del “coll” de les arrels hiha les genives.

COM SÓN LES DENTS?

Quan mengem queden residus demenjar entre les dents. Aquests

residus són aliment per als bacteris ialtres microorganismes que habiten a laboca (n’hi ha bilions, d’uns 300 tipusdiferents), i si no els treiem els bacterisproliferen: n’hi ha més quantitat de lanormal i ens poden causar diversosproblemes de salut:• Càries: els residus de sucres i proteï-

nes formen una pel·lícula fina sobre lasuperfície de les dents a la qual elsbacteris s’adhereixen, formant la placabacteriana. Els bacteris fan fermentarels sucres, la qual cosa genera àcidsque perforen l’esmalt de les dents; aixíes forma una càries. Si no s’atura (hoha de fer un dentista), la càries potarribar a perforar fins a la dentina i lapolpa.

• Gingivitis: la placa bacteriana també famalbé les genives i pot fer que sagnino s’inflamin: és la gingivitis. Es potcurar raspallant bé la zona per endur-nos la placa i aconseguir que es reno-vin les cèl·lules danyades. Al cap d’unsquinze dies la placa es calcifica i formala tosca o carrall (“sarro”), la qual cosaagreuja la gingivitis. La tosca s’ha detreure amb una higiene al dentista.

• Periodontitis: apareix quan es trigamolt en tractar una gingivitis i arriba aafectar l’interior de les genives i elteixit que dóna suport a la dent. L’hade tractar un dentista.

Que quedin més o menys residus demenjar entre les dents depèn de moltsfactors: composició química de la salivai de l’esmalt (són diferents en cadapersona), rugositat i disposició de lesdents, manera i freqüència amb què etraspallis, estat de salut, dieta i edat. Engeneral per treure’ls ens hem de raspal-lar les dents, però hi ha qui ho fa trescops l’any i té una dentadura perfecta,gràcies per exemple a la naturalesa dela saliva juntament amb una dietaadequada.


Treure els residus de menjar de lesdents consisteix senzillament en

“escombrar-los”, és a dir, arrossegar-losfora de les dents. Es pot “escombrar” dediverses maneres: • Hi ha aliments que escombren per si

mateixos (vegeu el requadre La dietaés un factor important).

• La mateixa saliva s’enduu residus, itambé té components antibacterianesi fa apujar el pH de la boca, la qualcosa en redueix l’acidesa (per aixòmenjar coses àcides ens fa generarsaliva). És bo generar saliva per exem-ple mastegant brins d’herba o algunsxiclets. En alguns països és habitualmastegar i fregar-se les dents ambbranques, arrels o trossos d’escorça ales zones rurals, i a les ciutats aquestselements estan a la venda.

• Les “partícules a granets” com elbicarbonat o la sal també freguen lesdents. Si el gra és massa gros, però,pot ratllar excessivament l’esmalt illavors la placa s’hi adhereix més.

• Amb el raspall de dents escombremliteralment les dents. S’ha de fer envertical, seguint la forma dels surcs, icomençar des de la base per netejar lajuntura amb les genives. Les cerres nohan de ser massa flexibles (no farienfeina; per això cal substituir el raspallde tant en tant) ni massa dures(podrien danyar l’esmalt o les genives,igual que un raspallat massa vigorós).Per netejar on no arribi el raspall hi haels escuradents, el fil dental i elsraspallets interproximals; la pudor quefan en treure’ls és un bon senyal: voldir que ens hem endut els bacterisque s’estaven menjant els residus.

8

EN QUÈ CONSISTEIX RENTAR-SE LES DENTS?

Entre els anys 60 i 90 va augmentar molt la incidènciade càries degut a la introducció generalitzada en ladieta de més sucres refinats i aliments pastosos ienganxosos (brioixeria industrial, pizzes, croquetes,purès, processats en general). Aquests aliments tenendos grans inconvenients: que s’enganxen més a lesdents, amb la qual cosa és més difícil eliminar-los ambles raspallades, i que són tous, amb la qual cosa fantreballar menys les dents i les genives; aquest treballés necessari perquè tot el sistema tingui una bona irri-gació, oxigenació, defenses i activitat cel·lular.

La fruita i la verdura, com que tenen fibra,“rasquen” elles mateixes les dents; és el que s’anome-na auto higiene bucal. Els aliments industrials alsquals s’afegeix fibra, però, no fan la mateixa feina,perquè la fibra (com la resta de nutrients) està “tren-cada” i no rasca.

Darrerament s’ha reduït la freqüència de càriesperquè es va més sovint al dentista i s’ha generalitzatl’ús de pastes amb fluor.

LA DIETA ÉS UN FACTOR IMPORTANT

La pasta de dents (o el gel) no ésimprescindible, perquè allò que neteja ésl’escombrada amb el raspall i la saliva. Lafunció de la pasta és ajudar a netejar idonar sensació de frescor i olor (lasensació de frescor, però, pot ser traïdora:pot fer que deixem de raspallar perquèens sembla que “ja està net” quan enrealitat no hem escombrat prou).

La pasta de dents no ésimprescindible; allò queneteja és l’escombradaamb el raspall i la saliva.Hi ha aliments quenetegen per si mateixos

Un “raspall de dents” marroquí: encenalls d’escorça de noguera


Composició de les pastes de dentsEn qualsevol pasta hi trobem quatrecomponents essencials:• Abrasius (és a dir, “que rasquen”):

ajuden a netejar la superfície per fricció(tot i que el seu paper és secundarirespecte al raspall) i formen la majorpart de qualsevol pasta. Són substàn-cies minerals com silicats o carbonatcàlcic (semblant al guix) en forma degranets molt petits i amb forma de bolaperquè no desgastin massa les dents.

• Antibacteris: ajuden a eliminar elsbacteris que hagin començat a prolife-rar gràcies als residus de menjar.Poden ser olis essencials de plantes osubstàncies sintètiques. La salivatambé té components bactericides.

• Aromatitzants: donen bon gust i olora la pasta. Poden ser extractes deplantes o substàncies sintètiques.

• Excipients: aigua i altres elements(humectants, espessants) que donenconsistència a la pasta.

També hi poden haver altres compo-nents no imprescindibles, però que sesolen posar en la majoria de pastesconvencionals:• Detergents o tensioactius: s’hi posen

sobretot perquè generen espuma, iaixò ens fa un efecte psicològic de“netejar”. També ajuden a mantenir elsresidus en suspensió perquè se’n vagin

fàcilment en glopejar (si bé aquestafunció també la compleix la saliva).Poden ser d’origen natural o sintètic.

• Fluor: reforça l’esmalt, i per tant famés difícil que comenci la perforacióper una càries.

• Blanquejants de les dents: tenen unamissió purament estètica (de fet lesdents de natural no són mai blanquesdel tot, i d’altra banda els abrasius jablanquegen). Solen ser substànciessintètiques.

• Colorants: fan que la pasta sigui blan-ca o d’altres colors amb l’objectiu defer-la més atractiva pel consumidor.Solen ser substàncies sintètiques.

• Conservants: perquè la pasta no esfaci malbé per una contaminaciómicrobiana. Si la pasta només contéabrasius i extractes de plantes no sónnecessaris, perquè els microbis no hipoden viure, i d’altra banda els olisessencials ja tenen components anti-bacteris. En les pastes que no en duens’hi solen posar conservants sintètics.

No hi ha diferència entre les pastes dedents que es venen en farmàcies i les quees venen en altres botigues, i de fet n’hiha que es venen a tots dos llocs; el canalde comercialització és una elecció delfabricant. Hi ha la tendència de vendre enfarmàcies les pastes amb alguna especifi-citat, per exemple amb ingredients percurar els símptomes de la gingivitis.

L’ús del fluor a les pastes dedents és controvertit, perquè elcos l’absorbeix per les genives imucoses. Un excés de fluor potprovocar fluorosi quan les dentss’estan formant (l’esmalt no téprou minerals i s’hi fan taques),debilitació dels ossos, disfuncionsde la tiroides i alguns altresproblemes de salut. Hi ha un límita la quantitat de fluor que potportar un dentifrici (més restric-tiu en les infantils perquè els nenss’empassen pasta en rentar-se lesdents), però és impossible deter-minar el fluor que ingerim (n’hi haa diversos aliments com te, pata-ta, espinacs, poma, pèsols, sardi-nes, alguns refrescos, etc., a l’ai-gua corrent, en alguns detergentsi als recobriments de teflon, entrealtres fonts).

La presència de fluor a lespastes ha contribuït molt a dismi-nuir la incidència de càries en elsúltims anys. Però els detractorsde les pastes amb fluor argumen-ten que la manera de combatrela càries no és posar una barreraals àcids que la generen, sinóevitar que es formin aquestsàcids mantenint les dents netes,no menjant un excés de sucres nialiments enganxosos.

EL FLUOR

Com passa amb la majoria delsproductes de consum, una de les estra-tègies dels fabricants per vendre cadavegada més consisteix en treure cons-tantment pastes diferents amb reclamspublicitaris de l’estil “més blanc impossi-ble” o “elimina tots els microbis”. Comhem vist, el que neteja pròpiament és elraspallat i per ajudar-lo n’hi ha prou ambuna pasta amb els ingredients bàsics. Hiha pastes especials per a les genivessagnants però només eliminen tempo-ralment els símptomes de la gingivitis;no es curarà fins que traguem la placa ola tosca. En cas de problemes com perexemple que les genives no protegeixincorrectament les dents sí que pot sernecessària una pasta amb algunapropietat específica per complementarla teràpia corresponent.


MATÈRIES PRIMERES

Bona part de la composició de lespastes és d’origen mineral (princi-

palment els abrasius). S’extreuen depedreres i mines i es processen per treu-re’ls impureses. Poden requerir algunaaltra transformació; per exemple, elcarbonat càlcic es troba directament enla pedra calcària però en una formamassa abrasiva; per obtenir grànuls méspetits s’escalfa per descomposar-la encalç i CO2 i després es tornen a ajuntarels dos components.

L’extracció de pedreres i mines alterade manera important el paisatge i elsecosistemes i en ocasions causa proble-mes socials i de contaminació en elveïnatge dels jaciments. D’altra banda,els minerals són un recurs no renovable.Només els podrem usar indefinidamentsi els separem dels residus i els reintro-duïm en els processos productius.

Dels vegetals se n’obtenen extractes iolis essencials d’herbes, plantes i arbres(dónen gust i olor, són antibacterians iconservants i activen la circulació) i laglicerina (humectant, s’obté en fer sabóa partir d’olis vegetals). Si es recullen enel seu hàbitat natural és important fer-ho de manera sostenible; els cultiuspoden ser convencionals o ecològics.

En una pasta de dents hi podemtrobar alguns ingredients d’origenanimal com el pròpolis, una substànciaque generen les abelles barrejant la resi-na d’alguns arbres amb nèctar. Tépropietats antibactèries i moltsnutrients; les abelles l’usen per protegirel rusc de contaminants externs.

També hi poden haver productesquímics sintètics. Les substàncies sintè-tiques en general tenen diversos incon-venients (vegeu el requadre Les proble-màtiques associades amb els productesquímics a la pàgina 12). Alguns delsingredients usats en pastes de dentstenen problemes específics:

• El lauril sulfat de sodi (conegut comSLS) és un detergent molt fort (s’usaper a neteja industrial). Es posa a lespastes perquè és barat, no fa gust dedetergent i fa molta espuma. La sevapresència a la pasta de dents ha estatobjecte de controvèrsia; s’ha dit quecom que és irritant podria causarnafres a les genives, però els fabri-cants que l’usen afirmen que en lapetita dosi que n’hi ha no és possible.També se l’ha relacionat amb diversosproblemes de salut, i durant la síntesi

s’usen químics perillosos. N’hi ha unavariant, el SLES, que és menys agres-siva. Es pot trobar SLS en xampús,suavitzants, cremes d’afaitar, deter-gents per a cotxes o desengreixants.

• El triclosan (o 2-4-diclorofenoxifenol,o 2-4-4’-tricloro-2’-hidroxidifenil éter,o CH-3565, o Irgasan o unes quantesnomenclatures més) és un bactericidasintètic inventat per Ciba SpecialtyChemicals, una empresa que actual-ment pertany a la multinacionalNovartis. Un dels problemes associatsamb el triclosan deriva del fet que elsbacteris poden mutar i esdevenir-hiresistents, i s’ha vist que aquestamutació els pot fer resistents també aantibiòtics. Com que actualment es faservir moltíssim (en sabons, deter-gents, desodorants, fustes de tallar ala cuina (de plàstic) i també als hospi-tals) els bacteris resistents són moltabundants. Això agreuja el problemade la resistència als antibiòtics, una deles preocupacions importants de lasalut mundial avui. La mateixa empre-sa Ciba justifica la necessitat deltriclosan argüïnt que cada any dosmilions de pacients s’infecten alshospitals nord-americans pels bacterisque hi ha; alguns estudis senyalen quel’omnipresència del triclosan podriaincrementar aquesta xifra.

Un altre gran inconvenient és quepertany a la família dels compostosaromàtics clorats, com les dioxines, elsfurans i els PCBs, de les substànciesmés tòxiques que es coneixen. Durantla síntesi de qualsevol membre de lafamília es formen dioxines, i en podenquedar residus en el producte químicresultant. D’altra banda, el triclosan espot acumular al medi i als teixits delséssers vius. Autoritats sanitàries dediversos països han recomanat no ferservir productes amb triclosan.

• Com a humectants (per evitar que lapasta s’assequi) es fan servir diversosglicols, que s’han associat amb algu-nes disfuncions orgàniques; a lesetiquetes s’identifiquen per les lletresPEG i un número. Hi ha alternatives noproblemàtiques, com les gomes vege-tals (derivades d’algues o d’algunsarbres) i la glicerina vegetal.

No és necessari usar cap substànciasintètica per fer una pasta de dents,però en totes les pastes convencionalsn’hi ha. És usual que les fórmules reque-reixin elements necessaris només

LA PASTA DE DENTS I EL MEDI AMBIENT


perquè d’altres es puguin combinar béquímicament, o inclús que contrarestinl’acció d’algun altre; per exemple, moltespastes amb detergents porten altresingredients per controlar la quantitatd’espuma que es genera. Com méscomplexa és una fórmula més difícil ésavaluar-ne la toxicitat. Les proves detoxicitat se solen fer in vitro (a Espanyades de l’any 2002 estan prohibides lesproves en animals per a productescosmètics), és a dir, es reprodueix el quepot passar en l’ús del producte sobremembranes sintètiques que simulen lapell o sobre cèl·lules de teixits similars ala pell o mucoses. Però les genives imucoses de la boca absorbeixen elscomponents de la pasta i penetren en elcos, on interactuen amb una quantitatde factors incomptable; per això ésimpossible determinar de maneraconcloent la innocuïtat de compostosquímics complexos.

PROCÉS DE FABRICACIÓL’elaboració de pasta de dents pot ser unprocés relativament senzill, es tractasimplement de barrejar tots els ingre-dients en un determinat ordre i amb unacerta temperatura. El procés es complicacom més ingredients sintètics tingui lapasta. No es generen residus especial-ment problemàtics.

ENVÀSEls tubs de pasta de dents són de plàstic,generalment polietilè, o bé d’alumini; capdels fabricants que hem consultat els faservir reciclats.

No és necessari usarcap substànciasintètica per fer unapasta de dents quecompleixi la funciód’ajudar a netejar-nosles dents. Que siguiben blanca o decoloraines, faci moltaespuma o ens facibrillar les dents sónnecessitats creades, isatisfer-les implicamolta activitatinnecessària, ambimpactes ambientals iamb riscosdesconeguts

Des d’un punt de vista mediambientalno està clar quina opció és millor. El plàs-tic té el gran inconvenient que deriva delpetroli, i l’alumini que l’extracció generaresidus sòlids molt problemàtics i l’elabo-ració requereix un consum d’energia moltgran (cal una temperatura de 1.700ºC).Tots dos es poden reciclar si es llencen irecullen de manera adequada. A les cade-nes de selecció de residus seguramentserà més difíci separar els tubs de plàstic,i per tant es probable que no s’acabinreciclant. En qualsevol cas serà millor eltub que sigui d’un sol material (algunstubs d’alumini tenen el coll de plàstic).

ÚS I RESIDUMentre ens rentem les dents el cosabsorbeix pasta a través de les mucoses.Quan acabem, la pasta que escopim se’nva pel desaigüe i arriba a les aigües resi-duals. Per tots dos motius és importantno fer servir pastes amb ingredientsproblemàtics.


EL DEBAT TAL COM EL PLANTEJA EL CRIC

Se solen anomenar substàncies naturals les formades per molècules que hi ha en la natura, ja sigui en minerals, vegetals oanimals; les obtenim per algun procés d’extracció (per exemple, es poden obtenir components d’una planta per infusió,maceració, destil·lació, etc.). Una substància s’anomena sintètica si la seva estructura molecular ha estat construïda en un labo-ratori; la molècula pot ser copiada d’una natural (per exemple, es fan pedres precioses i vitamina C sintètiques) o bé inventada(per exemple tots els plàstics).Hi ha quatre grans aspectes problemàtics relacionats amb els productes químics sintètics:• Les còpies són desnaturalitzades. Avui se sintetitza una substància existent en la natura sempre que fer la síntesi resulti més

barat que obtenir-la de l’origen natural (per exemple surt a compte sintetitzar sorbitol, un ingredient habitual en les pastes dedents, perquè només es troba en petites quantitats en alguns fruits; però en canvi és més barat alimentar abelles que generenvitamina B12 que construir-la al laboratori). Les còpies sintètiques no poden ser idèntiques que les substàncies naturals, perquèen la natura hi intervenen un gran nombre d’elements (no només físics sinó també energètics) impossibles de reproduir. Perexemple, podem construir en un laboratori una molècula com la de la vitamina C, però no podem reproduir el gran nombre decomponents aromàtics i oligoelements que la rodegen en una llimona (les aromes naturals són substàncies molt complexes, talcom ho demostra la infinita varietat d’olors que ens ofereix la Natura; per exemple, la del cafè té uns 120 components), ni elslligams energètics que hi ha entre ells. En el cas de les substàncies minerals (com el bicarbonat sòdic) les còpies són més fàcilsperquè les molècules són poc complexes i ben conegudes des de fa molts anys.

• Generació de contaminació. Durant molts anys la indústria química ha abocat residus als rius i abocadors i per les xemeneies deforma incontrolada. Els residus poden ser contaminants per dos motius. En el cas de les substàncies sintètiques inventades, elque passa és que són “forasteres” en la Natura, que no té prevista una manera d’interaccionar-hi; les molècules poden no serbiodegradables, és a dir, no es descomposen i s’acumulen al medi o en els éssers vius, i poden causar disfuncions en els ecosiste-mes i malalties als organismes. L’altra causa de contaminació és la concentració en grans quantitats; hi ha residus que espodrien incorporar sense problema al medi però no en la gran quantitat en què surten d’una fàbrica.

Avui la situació ha canviat força, la majoria de fàbriques tenen depuradores i filtres i els abocaments incontrolats són menysfreqüents. El que fan les depuradores i filtres és atrapar els components dels residus (líquids o gasos) que pertorbarien l’ecosiste-ma i deixar anar només la part no contaminant (o amb una concentració baixa de contaminants). Ara bé, què se’n fa dels compo-nents atrapats? Tècnicament és possible transformar qualsevol compost per obtenir-ne elements químics que es podrien reintro-duir en els processos productius; és a dir, es podria reciclar qualsevol tipus de residu. Però a la pràctica el que encara es fa méshabitualment és guardar els residus contaminants en algun recipient hermètic i dipositar-lo en un abocador, perquè tal com estanmuntats els sistemes productius reciclar els residus encara surt molt car (tot i que la tendència és que cada vegada sigui mésviable). Alguns residus es poden tractar en depuradores biològiques, que són “piscines” amb microbis que es mengen els residus;si no contenen tòxics (com ara metalls pesants), la massa formada pels microbis s’usa com a fertilitzant.

• Derivats del petroli. La majoria de substàncies sintètiques de la branca anomenada “química orgànica” (les substàncies nominerals) tenen com a principal matèria primera derivats del petroli. El petroli està associat amb diverses problemàtiques queja hem esmentat en altres números d’Opcions (vegeu l’editorial del núm. 6 o la secció Trampes del núm. 7).

• Toxicitat desconeguda. Com hem vist, les substàncies sintètiques inventades són forasteres en la Natura. A priori no se sap quèpassarà si una d’aquestes substàncies entra en un organisme viu: pot ser que l’organisme l’expulsi, pot ser que l’acumuli i pot serque li causi una alteració més o menys greu en el funcionament, és a dir una malaltia; en aquest cas es diu que la substància éstòxica (a la Natura hi ha tòxics ben coneguts, com els verins naturals o la solanina, un cancerígen que hi ha a les parts verdesd’una pela de patata). Per això, abans de fer servir un nou producte sintètic caldria avaluar-ne la toxicitat; però aquesta avalua-ció té moltes dificultats.

La més important és que és molt difícil reproduir en un laboratori les circumstàncies en què es trobarà la substància quanentri en un organisme. Els éssers vius són sistemes molt complexos on interactuen moltíssims elements. Per això les anàlisisde toxicitat inclouen proves en animals vius i en ocasions persones.

A la dificultat de fer l’avaluació de la toxicitat d’una substància s’hi suma la gran quantitat de substàncies sintètiques que esfabriquen (de les 100.000 substàncies sintètiques d’alt volum de producció que hi ha al mercat europeu només es coneixencompletament els riscos de 6 substàncies). La Unió Europea acaba d’elaborar una normativa per al control de substànciessintètiques; la pressió de la indústria química ha aconseguit relaxar la normativa (vegeu la secció Lligams d’aquest número).

Avui les substàncies sintètiques són omnipresents en la nostra vida; en moltes ocasions tenen alternatives naturals. Darreradels sintètics hi ha els costos de la gestió dels residus contaminants, la dependència del petroli i la potencial toxicitat. En elnostre sistema econòmic i polític, però, es dóna aquesta paradoxa: el preu de venda al públic és més alt per als productes natu-rals, tot i que el seu cicle de vida (des de les matèries primeres fins als residus) és més senzill i innocu i són més adequats perinteractuar amb el nostre organisme i amb tots els éssers vius i ecosistemes.

El consum responsable ens duu a pensar en tot això a l’hora d’escollir entre les diferents opcions.

LES PROBLEMÀTIQUES ASSOCIADES AMB ELS PRODUCTES QUÍMICS


La llei obliga a declarar tots els ingredients de la pasta (excepte alguns excipients) en ordre decreixent de quantitat segons unanomenclatura estàndard internacional (INCI). Si la pasta conté algun ingredient associat amb algun tipus de problemàtica, com perexemple qualsevol compost de fluor o algun alergogen, a l’etiqueta hi ha de dir “Conté” i el nom del compost. Si un fabricant no voldeclarar algun ingredient (per exemple perquè és una novetat i el vol amagar a la competència) ha de demanar permís a l’autoritatcompetent; si se li atorga podrà usar un “àlias” (un número de set xifres assignat per l’autoritat) en lloc del nom de l’ingredient.

Els ingredients minerals solen incloure les paraules silicate o carbonate. En les pastes de dents que no contenen substànciessintètiques (les trobarem habitualment en botigues de productes ecològics o herboristeries), la resta d’ingredients corresponen anoms de plantes com menta, mirra, ratània, calèndula, camamilla, lavanda, eucaliptus o aloe vera; solen anar acompanyats de lesparaules extract o oil. Els ingredients sintètics són noms de compostos com sodium sacharine, calcium gluconate, sorbitol o metyl-paraben. Els més problemàtics són sodium lauryl sulphate (SLS), PEG i triclosan. Els aromatitzants es resumeixen amb la paraulaaroma, i els colorants s’identifiquen per les lletres CI seguides d’un número de cinc xifres.

QUÈ HI HA A LA MEVA PASTA DE DENTS?

RESUMIM:

L’objectiu de rentar-nos les dents és treure els residus de menjar de la boca perquè els bacteris no proliferin. Per aconseguir-ho, allòimportant és “escombrar” les dents amb el raspall. La pasta no és imprescindible, però ajuda a netejar i dóna sensació de frescor ibona olor.• La freqüència amb què cal rentar-nos les dents depèn de cada persona, de fet hi ha persones que no necessiten ni raspallar-se

perquè la saliva ja neteja. Podem provar què passa si ens raspallem sense pasta, o fent servir pasta només en una de les raspalla-des del dia. Per a la frescor i la bona olor podem mastegar fulles de menta o caramels.

• Per mantenir les dents netes: limitem la quantitat d’aliments pastosos i enganxosos. Mengem aliments sencers (no processats) ricsen fibra (verdura, fruita), perquè ells mateixos freguen les dents. Mastegar també és bo per mantenir en bona forma tot el sistemabucal. Rosegar brins d’herba o altres elements vegetals o determinats xiclets fa generar saliva, que s’endu residus de les dents, técomponents antibacterianes i fa abaixar l’acidesa de la boca.

• La típica imatge publicitària d’un raspall totalment recobert amb una tira de pasta és enganyosa: amb una miqueta de pasta n’hi haprou perquè faci la seva funció.

• Aprofitem bé la pasta, apretant des del final del tub perquè no en quedi endarrera; si és d’alumini es pot anar enrotllant per expri-mir-la tota.

COM REDUIR EL CONSUM DE PASTA DE DENTS

PUNTS CALENTS NOTES PRÀCTIQUES

• Les substàncies sintètiques en general tenen quatregrans inconvenients (vegeu el requadre Les problemàti-ques associades amb els productes químics a la pàgina12 i la secció Lligams d’aquest número). No és necessariusar cap substància sintètica per fer una pasta de dentsque compleixi la funció d’ajudar a netejar-nos les dents.

• A moltes pastes de dents hi ha ingredients no imprescin-dibles: detergents, fluor, colorants i blanquejants de lesdents (aquests dos últims són els més superflus). Ferservir substàncies sintètiques és doblement innecesariper a aquests ingredients.

• En el nostre mercat els tubs de pasta són de plàstic od’alumini no reciclats. Tots dos materials són mediam-bientalment problemàtics.

• A la taula de Punts Calents (p. 20) s’indiquen els tipus d’ingre-dients que fan servir les diferents marques.

• El requadre Què hi ha a la meva pasta de dents? (aquí dalt) explicaquè diu l’etiqueta d’una pasta.

• Els ingredients més problemàtics són el triclosan, el lauril sulfatsòdic (sodium lauryl sulphate) i els glicols (PEG seguit d’un número).

• A les botigues de productes ecològics i naturals hi solen haverpastes que majoritàriament no duen ingredients sintètics.

• Per obtenir la informació que no podem trobar a les etiquetes ni aOpcions, demanem-la al fabricant (a la taula de la pàgina 17 hi haels contactes).

• És més fàcil separar de la brossa un tub d’alumini que un plàstic,per això és més probable que es recicli el d’alumini.

• Els tubs d’un sol material són més fàcilment reciclables. Quans’acabin, llencem-los al contenidor corresponent.

• Mentre ens raspallem les dents tinguem l’aixeta tancada.• És convenient canviar el raspall quan les cerres deixen de ser rígi-

des. Si fem servir raspalls amb capçal recanviable reutilitzem elmànec, amb la qual cosa contribuïm a reduir el consum de mate-rials i la generació de residus.


Els fabricants de pasta de dentsBinaca, SensodyneAquestes dues marques són deGlaxoSmithKline (GSK), la segona multi-nacional farmacèutica del món; té la seusocial al Regne Unit però dirigeix lesoperacions des dels Estats Units. Tambéfa productes d’higiene personal i begu-des nutricionals. Va néixer de la fusió, el2000, de les dues multinacionals GlaxoWellcome i SmithKline Beecham. Avui té100.000 treballadors en 91 plantes deproducció i 24 centres de recerca a 38països. Els seus productes es venen en191 països i té més de 1.200 marques;segons l’empresa, cada minut es fan 1.100receptes amb productes seus i 200milions de persones fan servir els seusraspalls de dents o cremes.

MEDI AMBIENT• Segons l’organització britànica Friends

of the Earth, una de les fàbriques deGSK al Regne Unit és una de les prin-cipals productores de substànciescancerígenes del país (773 tones el2001, un 24% més que l’any anterior).1

• L’informe mediambiental de GSK diuque ha reduït la producció de compos-tos orgànics volàtils i residus perillo-sos i l’ús de CFCs, i que ha destinatuns 150 milions d’euros a netejaràrees contaminades per les sevesfàbriques. Dóna la informació demanera escueta i ambigua.

• GSK diu que experimenta amb animalsi amb animals modificats genètica-ment per fer els medicaments (no perfer la pasta de dents).2

ASPECTES SOCIALS• Diversos medicaments de GSK han

estat qüestionats els últims anys perorganitzacions de consumidors i cien-tífics, i alguns han estat prohibits. ElSeroxat, un dels productes més rendi-

bles de GSK, és un antidepressiu moltconsumit al Regne Unit (4 milions dereceptes el 2001). Des de fa un any imig els mitjans de comunicació brità-nics n’han parlat sovint, i els fulls dereclamacions de la sanitat britànicatenen més queixes sobre aquest medi-cament que sobre els 20 altres méscriticats junts. Aquest mes de maigGSK va fer públic un informe, elaboratdurant els anys 90, que associa elSeroxat amb un augment de suïcidisentre els pacients que el prenien, i vadeixar de dir als anuncis que el medi-cament no genera addicció. El juny,l’organisme encarregat del control demedicaments el va prohibir per amenors de 18 anys.3

• GSK és líder en la producció de medi-caments per a la sida, que té paten-tats des de fa 20 anys. Juntamentamb altres multinacionals farmacèu-tiques ha estat acusada d’abusar delsseus drets de patent imposant preusdesorbitats en aquests medicamentsals països del Sud. La pressió d’orga-nitzacions socials d’arreu del mónestà fent canviar la situació, tot i queés una lluita llarga i difícil. El país onhi ha més malalts de sida és Sud-àfri-ca (uns quatre milions). Aquest octu-bre, GSK va anunciar que abaixava elpreu d’un dels principals medica-ments contra la sida4 (tot i quesegueix sent un 40% més alt que elque ofereix una fabricant de genèricsíndia, denunciada per GSK per viola-

ció de la seva patent) i la Comissió dela Competència sud-africana vaadmetre la denúncia de la TreatmentAction Campaign (TAC, una organit-zació sud-africana) contra GSK i unaaltra farmacèutica per preusabusius5. Aquest agost, l’OrganitzacióMundial del Comerç (OMC) va apro-var, a petició de 146 països, la clàusu-la de llicència obligatòria, per la qualun país pot trencar el monopoli delsmedicaments patentats per motiusde salut pública (els EUA havienimpedit prendre aquest acord a laCimera de l’OMC a Doha el 2002).Ara la TAC reclama al seu govern queapliqui aquesta clàusula.

• Segons Advertising Age, una revistaemblemàtica del món publicitari, el2001 GSK era la dinovena empresa delmón en despesa publicitària (uns1.000 milions d’euros). L’agència brità-nica de control de la publicitat hacensurat dues vegades GSK per publi-citat enganyosa (deia que una begudaera innòcua per a les dents6 i exagera-va l’efectivitat de les seves pastillescontra la nicotina7). A la conferènciamundial sobre sida el 1998, a Ginebra,el diari nord-americà USA Today varepartir gratuïtament una edició espe-cial en la qual els productes de GSKs’anunciaven en portada amb formatde notícia.8

• GSK ha contestat de manera moltincompleta el qüestionari que li hemenviat.

1 www.foe.co.uk/resource/press_releases/20021023000159.html2 www.gsk.com/about/animal_research.htm3 The Guardian 3 maig 2003, 9 maig 2003, 11 juny 2003.4 www.gsk.com/media/pressreleases.htm5 www.guardian.co.uk/aids/story/0,7369,1064951,00.html; www.tac.org.za6 The Ethical Consumer núm. 80, desembre 02-gener 03.7 www.asa.org.uk/research/documents/upl_14.pdf8 www.citizen.org/publications/release.cfm?ID=6648


LLIGAMS AMB EL PODER• GSK forma part de la ICC, d’EuropaBio

i de l’ABPI. La indústria farmacèuticaen general és assenyalada per moltesorganitzacions socials com una de lesmés poderoses del planeta i una de lesque té una activitat més perjudicial iqüestionable.

• GSK és la desena de les empreses quemés diners van donar a la candidaturade Bush a les últimes eleccions presi-dencials nord-americanes (li va donar1’3 milions d’euros); més del 80% deles seves donacions són per al partitrepublicà.9

• Al consell de direcció de GSK hi ha elpresident de l’agència d’informacióReuters i un membre del consellexecutiu d’Imperial Tobacco, la quartatabaquera mundial (GSK és una de lesprincipals fabricants de medicamentsper deixar de fumar i líder en medica-ments per a l’aparell respiratori). Elpresident de l’empresa, Jean PierreGarnier, és membre del consell direc-tiu de United Technologies, unaempresa d’armament que fabrica l’he-licòpter Blackhawk.10

Close Up, SignalAquestes pastes de dents pertanyen aUnilever, una de les més grans multina-cionals de productes de consum (vegeula columna Altres marques a la taula dela pàgina 17). Actualment està en procésde “minimització” (tal com ja vam expli-car al número 2 d’Opcions): ha passat detenir 1.600 marques el 2000 a tenir-ne400 de líders i 250 de secundàries; el2002 va vendre o tancar 81 plantes deproducció.11 A Espanya hi té 2.800 treba-lladors.

MEDI AMBIENT• L’informe mediambiental d’Unilever12

inclou objectius concrets i un calenda-ri per assolir-los en set aspectes(reducció dels consums i de les emis-sions); els objectius són moderats i el2002 els havia assolit en quatre delsset aspectes. Té plans estratègicsrespecte a:- agricultura: reconeix que l’ús de

productes químics en l’agriculturapot no ser sostenible, cosa que lipreocupa perquè més de dos terçosde les seves matèries primeres sónproductes agrícoles; té cinc projec-tes pilot, poc rellevants, per buscaraltres formes de cultivar.

- pesca: diu que el 2005 vol obtenirtots els productes pesquers de fontssostenibles.

- aigua: diu que ha reduït el consum

per tona de producció en un 15%,però reconeix que la xifra pot deri-var de canvis en la forma de comp-tabilitzar el consum.

ASPECTES SOCIALS• Unilever és la 54ena empresa del món

en facturació, però la tercera endespesa publicitària.

• Unilever elabora anualment un informesocial13 amb dades i objectius concretsrelatius als 11 països que fan un terç dela seva producció. Analitza paràmetrescom sindicació, promoció de la dona oaccidents laborals (vol aconseguir arri-bar a zero el 2003, però el 2001 n’hivan haver més que el 1998); no estudiala temporalitat dels contractes.

• Participa en diversos programesbasats en campanyes de publicitatmassiva per promocionar l’ús del sabóen països del Sud. A la regió índia deKerala, la filial Hindustan Lever (HLL)acaba d’encetar el programa WASHjuntament amb l’ONU i el BancMundial. Diverses organitzacions índiesqüestionen aquest tipus d’iniciativesperquè el problema de la higiene témés a veure amb la falta d’aigua neta, iel problema no és d’infrastructuressinó de repartiment equitatiu; enciutats amb infrastructures i aigua perals rics hi ha molta població senseaigua corrent.14 Alguns denuncien queaquests programes més aviat sónestratègies d’expansió de mercats, quea més expulsen els productors locals.De fet, Kerala és la regió de l’Índia ambmenys mortalitat infantil, el nivell mésalt d’alfabetització entre les dones i un

nivell d’higiene més alt; té, per tant, unbon potencial de compra.

• La M. Venkatarangaiya Foundation(MVF) és una organització índia quetreballa fa temps en la lluita contra l’ex-plotació infantil en la indústria de lesllavors de cotó. Juntament amb diver-ses organitzacions holandeses, Oxfam iAmnistia Internacional ha denunciatUnilever de permetre l’ús de mà d’obrainfantil per part de proveïdors seus enaquesta indústria. Unilever afirma quequan les organitzacions s’hi van posaren contacte hi va mantenir un intensdiàleg i els va oferir parlar directamentamb la filial HLL; també diu que contro-la que no hi hagi explotació infantilentre els seus proveïdors. Les organit-zacions diuen que Unilever només elsva escriure una carta on negava la sevaresponsabilitat en el tema, i que noméshan aconseguit parlar amb HLLdesprés que el cas hagi sortit alsmitjans de comunicació.

Aquest octubre, la MVF ha fet públicun acord amb diverses multinacionalsdel sector (Syngenta, Monsanto,Proagro, Advanta i Unilever) per erra-dicar l’explotació infantil; les empresesreconeixen la seva responsabilitat perles condicions laborals que es donenen la cadena de proveïdors, peròUnilever continua negant que s’hagindonat casos entre els seus.

• Unilever no ha contestat el qüestionarique li hem enviat.

LLIGAMS AMB EL PODER• Unilever forma part d’ERT, EuropaBio,

EuroPEN, ICC, USCIB, WBCSD.

9 www.opensecrets.org/overview/topcontribs.asp?Cycle=2000&Bkdn=DemRep10 The Ecologist para España y Latinoamérica núm. 14, juliol-setembre 2003.11 Informe anual d’Unilever 200212 www.unilever.com/environmentsociety/sustainability13 www.unilever.com/Images/3_6451.pdf14 Lalitha Sridhar: Handwash or Eyewash? Selling Soap in the Name of Public Private Partnerships, IndiaResource Center, 19 agost 2003


ColgateColgate era una empresa nord-americanafundada per William Colgate el 1806; el1928 es va fusionar amb Palmolive. Avuiés una multinacional, Colgate Palmolive,que fa produtes de cosmètica, higienebucal i neteja de la llar.

MEDI AMBIENT• Colgate no ens ha facilitat un informe

mediambiental de la seva activitat (i, adiferència d’empreses d’una enverga-dura similar, no el té a la seva web).

• L’organització de defensa dels animalsbritànica BUAV (British Union for theAbolition of Vivisection) diu queColgate experimenta amb animals perfer els seus productes cosmètics.

ASPECTES SOCIALS• La Baby Food Action Network ha denun-

ciat que Colgate incompleix el codi deconducta de l’Organització Mundial dela Salut per al màrqueting de llet en polsper a bebès en la publicitat dels bibe-rons Curity.15 Segons l’OMS, cada any unmilió i mig de nens moren degut aincompliments d’aquest codi (vegeu lasecció Trampes del núm. 5 d’Opcions).

• El 2001 va ser la 42ena empresa quemés va gastar en publicitat.

• Segons l’organització nord-americanaCitizens for Tax Justice, el 1998 Colgateestava entre les 24 empreses a qui lahisenda nord-americana va tornardiners, tot i que els seus beneficis vanser de més de 1.000 milions d’euros.16

• Colgate no ha contestat el qüestionarique li hem enviat, tot i que al seu codide conducta diu que es compromet acompartir informació mediambientalamb els consumidors. A la web deColgate hi diu que parli amb nosaltres,i estigui segur que l’escoltarem! Elnostre Departament d’Atenció alConsumidor està format per personalentrenat, preparat per ocupar-se detots els seus comentaris, preguntes ipreocupacions. Però el telèfon d’aten-ció al consumidor que ofereixen noexisteix (de fet contesten els bombersperquè comença per 080); en avisar-los per correu electrònic contestenamb un correu automàtic que diu quetruquis en aquest mateix número.

Marca Empresa

GlaxoSmithKline

Unilever

Colgate Palmolive

Dentaid

Boiron

Lácer

Henkel

A. Folch, Apsara

Urtekram

Weleda

Activitats

Fabrica medicaments i productesd’higiene i cosmètica

Fabrica productes d’alimentació,cosmètica, higiene, perfumeria ineteja

Fabrica productes de neteja, higie-ne i cosmètica i menjar per aanimals

Fabrica productes per a la salutbucal. Fa recerca en microbiologiabucal

Fabrica medicaments homeopà-tics, productes cosmètics icomplements alimenticis

Fabrica medicaments i productesper a la salut personal. Fa recercafarmacèutica

Fabrica productes de neteja icosmètica, adhesius i tecnologia

Fabrica i ven cosmètics naturals

Fabrica productes naturals decosmètica i higiene i comercialitzaaliments ecològics i productes decomerç just

Fabrica medicaments i productesnaturals de cosmètica i higiene

Tipus

Multinacional

Multinacional

Multinacional

Mitjana

Multinacional

Gran

Multinacional

Petita

Petita

Multinacionalpetita

Propietat

Accionistes

Nationale Nederlanden,9.500 accionistes

38.800 accionistes

Majoria famíliaMasdevall

Família Boiron 50,1%,Groupama (una assegu-radora) 6’9%, treballa-dors 4’3%, altres accio-nistes 38’7%

Família Andrés

Accionistes

Enrique Sanz 99%,Llorenç Teixé 1 %

Green VentureFoundations 60%, Oestjydsk Bank (el banclocal) 20%, LisbethDamgaard 20%

No ho revela

Treballadors

100.000

247.000

37.700

162

2.836

600

47.203

4

60

1.264

Facturació 2002(milers d’euros)

27.052.000

48.760.000

7.865.273

17.500

287.100

150.300

9.656.000

180

No ho revela

150.253

PERFIL DELS FABRICANTS DE PASTA DE DENTS

Font de les dades: les mateixes empreses. No contesta indica que l’empresa no dialoga amb nosaltres. No ho revela vol dir que prefereix que no es publiqui la dada.

D’on és

Regne Unit iEstats Units

Regne Unit iHolanda

Estats Units

Cerdanyola delVallès (VallèsOccidental)

França

Barcelona

Alemanya

Santa Coloma de Gramenet(Barcelonès)

Dinamarca

Suïssa

179 OCTUBRE/NOVEMBRE 2003

Altres marques

Parodontax, Eno (sal de fruites), Hibitane,Lactacyd, Nicorette, Augmentine,Clamoxil, Zovirax, Ventolin i altres (1)

Knorr, Starlux, Tulipán, Ligeresa, Findus,Frudesa, Frigo, Dove, Rexona,Sunsilk,Patrics, Calvin Klein, Cif, Skip, Mimosín ialtres (2)

Profidén, Palmolive, NB, Ajax, Nanas,Xanpa, Cristasol, Hill’s

Interprox, Perio.Aid, Fluor.Aid, Halita,Plac.control, Waterpik

Oscillococcinum, Sedatif PC, Coryzalia,Homeovox, Homeoplasmine, Avenoc,Bioptimum, Cicaderma, Paragrippe, …

Thrombocid, Thrombolastic, Atriscal,Contusín, Nodolfen, Aveendix, Balsoderm,etc.

Fa, Diadermine, La Toja, Magno,Schwarzkopf, Denivit, Vademecum,Country Colors, Poly Swing, NordicColors, Brillance, Mistol, Wipp, Persil,Dixan, Vernel, Micolor, Perlan, Neutrex,Conejo, Estrella, Tenn, Bref WC, Pritt,Loctite, Solyplast

Apsara Vital, Adabel, Kiom-Derm, Ora etLabora

Lobbies

EuropaBio, ICC,ABPI

ERT, EuropaBio,EuroPEN, ICC,USCIB, WBCSD

CTFA, EuroPEN,USCIB

WBCSD, CEFIC,ICC

Contacte

www.gsk.comFilial a Espanya: 91 807 03 00

www.unilever.comFilial a Espanya: 91 398 30 00

www.colgatepalmolive.comFilial a Espanya: 91 393 96 00

93 580 94 94

www.boiron.comFilial a Espanya: 91 484 04 38

93 446 53 00

www.henkel.comFilial a Espanya: 93 290 40 00

93 468 32 18

www.urtekram.dkDistribuïdora a Espanya: 93 319 89 68

www.weleda.comFilial a Espanya: 91 358 03 58

Plantes deproducció

91 a 38 països

409

Unes 250

1 a Cerdanyoladel Vallès

3 a França

1 a Cerdanyoladel Vallès

Més de 200 a 75 països (9 a Espanya)

1 a Santa Colomade Gramenet

1 a Dinamarca

1 a França, 1 a Suïssa i 1 a Alemanya

Mercat

Tot el món

Tot el món

Tot el món

90% Espanya, 10% Europa iAmèrica Llatina

68% França, resta50 països

36 països

Tot el món

80% Catalunya,20% Espanya(exportacionspuntuals)

75% Dinamarca,25% Europa

41 països

Punts de venda

Tot tipus de comerços(excepte ecològics)



Farmàcies i parafarmàcies

Farmàcies, els cosmèticstambé a parafarmàcies

Farmàcies, els cosmèticstambé a parafarmàcies


Botigues de productesecològics i herbolaris,farmàcies i parafarmà-cies, venda directa

Botigues de productesecològics i herbolaris

Botigues de productesecològics, herbolaris,farmàcies i parafarmàcies

Beneficis 2002(milers d’euros)

9.700.000

5.125.000

1.703.500

No ho revela

23.000

No contesta

666.000

24

No ho revela

3.607

1. Mejoral Cafeina, Corega, Polident, Maria Yvonne, Niquitin, Seretide, Zantac, Alquen, Becloforte, Flixotide, Inigran, Lacipil, Lamictal, Pritor, Zinnat, Zyloric, Bactroban Pomada, etc.2. Flora, Artúa, Hellmann's, Calvé, Maizena, Iglo, Agrigel, Lipton, Rama, Capitán, Salto, Los Salteados, Lux, Pond's, Timotei, Tensifirm, Equilibran-T, Axe, Organics, Atkinson, Otelo,Cerruti, Karl Lagerfield, Chloé, Valentino, Surf, Luzil, Domestos, Ballerina.

En aquest número surten per primer cop tresgrups de pressió (per informació sobre la restavegeu el número 2 d’Opcions):• L’ABPI (Association of the British

Pharmaceutical Industry) és la patronal britàni-ca de les empreses farmacèutiques. La sevamissió és representar els punts de vista de laindústria farmacèutica. [..] les seves opinionstenen un pes real, i assegura una via ràpida denegociacions entre la indústria, el Govern, laUnió Europea i altres autoritats.

• El CEFIC (European Chemical Industry Council)agrupa les patronals químiques europees ialgunes grans empreses del sector. En lesseves paraules, el CEFIC juga un paper impor-

tant en la promoció del desenvolupa-ment de legislacions científicament fona-mentades, factibles, proporcionades iprevisibles amb les autoritats, alhora queassegura la competitivitat de la indústriai protegeix el Mercat Únic.

• La CTFA (Cosmetic, Toiletry andFragrances Association) agrupa unes600 empreses nord-americanes deproductes cosmètics i de perfumeria.Explica que educa els legisladors sobrel’impacte que certes propostes legislati-ves tenen en la indústria [i] pressionaper canvis en els regulacions sobrecosmètics que facilitin a la indústria elfer negocis a tot el món.

LOBBIES

15 www.ibfan.org/english/codewatch/btr01/CURI-TY-en.HTM16 Multinational Monitor núm. 6 vol. 22, juny 2001 17 Environment News Service, novembre 2002

LLIGAMS AMB EL PODER• Colgate Palmolive forma part

d’EuroPEN, USCIB i de la Cosmetic,Toiletry and Fragance Association, lapatronal de la indústria cosmèticanord-americana que ha estat acusadade pressionar perquè el govern noprohibeixi els ftalats en productescosmètics.17

• Al seu codi de conducta es compro-met a no fer donacions a partits ocampanyes polítiques.


Desensin, VitisAquestes marques són de Dentaid, unaempresa de Cerdanyola del Vallès funda-da el 1980. Fabrica productes per a lasalut bucal (raspalls de dents, col·lutorisi dentifricis) i té un laboratori de micro-biologia bucal. La producció de la pastade dents la subcontracta a una fàbricade Catalunya. Ven els seus productes aprofessionals de la salut (en clíniques ihospitals) i en farmàcies. Té sis filials aEspanya i filials comercials al Perú, Xile iBenelux. Està en procés d’expansióinternacional.

HomeodentHomeodent pertany al grup francèsBoiron, una multinacional que es dedicaprincipalment a fabricar medicamentshomeopàtics. La va fundar el 1932 elpare de l’actual president. El 90% delsmedicaments els fabrica en tres plantesde producció a França i el 10% en labo-ratoris descentralitzats (en té quatre aEspanya) que elaboren medicamentsseguint les receptes dels metges.

MEDI AMBIENT• Boiron recull les plantes amb les

quals elabora els productes del seuentorn natural per garantir quemantinguin totes les propietats,d’una forma que assegura la noextinció de les espècies. Certifica queno contenen organismes modificatsgenèticament ni contaminacióradioactiva.

• El consum d’aigua i energia i la gene-ració de residus i gasos a les plantesde producció han crescut considera-blement menys que el volum deproducció en els dos últims anys.

ASPECTES SOCIALS• Té polítiques de flexibilitat d’horaris en

funció de les necessitats dels treballa-dors i augments de la demanda.

• El 90% dels contractes són indefinits,i facilita l’accés a contractes a tempsparcial.

• Té una política de distribució entre elstreballadors dels beneficis que super-en un mínim fixat prèviament. Elsincrements en productivitat (factura-ció respecte a total d’hores treballa-des) es tradueixen en un augmentcol·lectiu dels sous, una disminuciócol·lectiva de l’horari laboral o unainversió en millores socials.

LácerLácer és una empresa farmacèuticacatalana fundada el 1949. Des del 1960la seva principal especialitat són elsmedicaments per al sistema càrdiovas-cular. També fa productes de salutpersonal (pasta i raspalls de dents,cremes per a la pell, xampús, analgè-sics, etc.). Dedica un 10% del pressu-post i un 13% del personal a activitats

de recerca, i col·labora amb centres derecerca internacionals. Ven els seusproductes a professionals de la salut(en clíniques i hospitals) i en farmàcies.

ASPECTES SOCIALS• Lácer no ha contestat el qüestionari

que li hem enviat.

Licor del PoloÉs una de les nombroses marques deHenkel, una de les grans multinacionalsquímiques del món. La va fundar FritzHenkel el 1876 a Alemanya. Té filials a 75països i unes 130 plantes de producció(set a Espanya, amb 1.700 treballadors).Fabrica productes de neteja (el seu prin-cipal producte són els detergents, vegeuel número 2 d’Opcions), cosmètica,higiene i adhesius, i té una branca denoves tecnologies.

MEDI AMBIENT• Henkel té un informe mediambiental

que estableix objectius concrets i uncalendari per assolir-los; no són gaireambiciosos i el nivell d’assoliment ésdiscret, però la majoria estan esta-blerts per a finals d’aquest any o elque ve.

• Té indústries petroquímiques i derecerca en biotecnologia.

ASPECTES SOCIALS• Té un pla per reduir els accidents

laborals amb objectius concrets i uncalendari per assolir-los.

• Ofereix als treballadors suport finan-cer i horari flexible per a projectespersonals extralaborals.

• El 2001 era la 32ena empresa del mónen despesa publicitària.

• Henkel no ha contestat el qüestionarique li hem enviat.

LLIGAMS AMB EL PODERHenkel forma part del WBCSD, l’ICC i elCEFIC.

La medicina convencional veu les malalties com quelcom dolent que enspassa, i els medicaments estan pensats per lluitar contra la malaltia i elsseus símptomes. Des del punt de vista de l’homeopatia, en canvi, els símp-tomes d’una malaltia indiquen que el cos està intentant resoldre algunproblema per si mateix; els medicaments són substàncies que produirienels mateixos símptomes en una persona sana, de manera que el que fan és“acompanyar” i potenciar allò que el cos està fent, en lloc de “fer-hocallar”. L’efecte curatiu és més potent com més diluït estigui el medica-ment; estant en una forma més “subtil” actua sobre la totalitat de la perso-na, en comptes de sobre algun òrgan particular.

L’homeopatia és una corrent mèdica desenvolupada pel metge alemanyHahnemann (1755-1843), si bé el principi ja havia estat proposat pel físic ialquimista Paracelsus el segle XVI.

LA MEDICINA HOMEOPÀTICA


MEDI AMBIENT• Tots els productes cosmètics estan

basats en productes vegetals i no conte-nen conservants ni cap substància deri-vada del petroli; tenen el segell ecològicnòrdic Cigne Blanc. La major part delsingredients vegetals que fa servir sónsilvestres o de cultiu ecològic.

• Tota l’energia que es consumeix a lafàbrica és eòlica o obtinguda per lacombustió de palla.

• Els treballadors que van a treballar enbicicleta reben una compensacióeconòmica per quilòmetre recorregut.

ASPECTES SOCIALS• Tots els treballadors tenen contracte

indefinit.• Urtekram és un dels fundadors de la

Good Food Foundation, que promouprojectes per cultivar de maneraecològica a diversos països (Turquia,Sri Lanka, Àfrica); les empresesmembres de la fundació compren lescollites als agricultors seguint lesnormes del Comerç Just.

WeledaÉs la marca d’una petita multinacionalsuïssa fundada el 1921. Elabora medica-ments i productes cosmètics i d’higienenaturals d’acord amb la filosofia antro-

Propol MelAquesta marca és propietat d’una perso-na particular; Laboratorios Apsara Vitalés l’empresa que fabrica la pasta dedents (de forma artesanal) i la comercia-litza; les dades de la taula corresponen aaquesta empresa. Es va fundar a SantaColoma de Gramenet el 1992 i té quatretreballadors. Fa productes cosmèticsnaturals.

MEDI AMBIENT• Dóna suport a projectes de desenvolu-

pament de cultius ecològics.

ASPECTES SOCIALS• Apsara ofereix flexibilitat laboral als

seus treballadors.• Dóna suport a projectes de desenvo-

lupament de Comerç Just i d’integra-ció de persones de col·lectius discri-minats.

UrtekramÉs una petita empresa danesa fundadael 1972 que fa productes cosmètics i d’hi-giene naturals, i comercialitza alimentsecològics i productes de Comerç Just.Té una planta de producció a Dinamarca.Exporta el 25% de la producció a diver-sos països europeus.

posòfica, que parteix del principi quel’home es desenvolupa més bé quan viuen harmonia amb la Natura. La majorpart de la producció es fa a Alemanya,França i Suïssa, i també hi ha laboratorisals països on té filials.

MEDI AMBIENT• La major part dels ingredients vege-

tals que fa servir són de cultius biodi-nàmics propis, i té contractes desubministrament a llarg termini ambaltres cultivadors ecològics. No utilitzacap substància derivada del petroli.

• Els residus orgànics de les fàbriqueses composten.

ASPECTES SOCIALS• Tots els treballadors tenen contracte

indefinit.• Ofereix flexibilitat horària als treballa-

dors perquè puguin compatibilitzar lafeina amb les obligacions familiars. Ala fàbrica d’Alemanya hi ha una guar-deria per als fills dels treballadors.

• Weleda treballa amb el Triodos Bank,una de les principals entitats dins delmón de la banca ètica. Només finançaempreses i organitzacions amb objec-tius socials, mediambientals i culturalspositius.

• Dóna suport a iniciatives de ComerçJust.

Marca Les pastes es basen eningredients vegetals osintètics?

Sintètics

Sintètics

Sintètics

Sintètics

Sintètics

Sintètics

Sintètics

Vegetals

Vegetals

Vegetals

Ingredients innecessarissintètics que fa servir

SLS, blanquejadors,colorants, conservants



SLS, colorants, conservants

SLS, conservants, colorants

SLS, blanquejadors,conservants


SLS

Cap

Cap

Fa servir triclosanen alguna pasta?

Sí

Sí

Sí

No

No

Sí

Sí

No

No

No

Posa fluor enalguna pasta?

Sí

Sí

Sí

Sí

Sí

Sí

Sí

No

Només en una

No

On es fabrica lapasta de dents

Regne Unit

No contesta

No contesta

Catalunya

França

Cerdayola del Vallès

No contesta

Santa Coloma de Gramenet

Dinamarca

Alemanya iSuïssa

Transparència

Deficient

Deficient

Deficient

Correcta

Correcta

Deficient

Deficient

Correcta

Correcta

Correcta

ELS FABRICANTS I ELS PUNTS CALENTS


Units. Només a Suïssa, els usuaris delsistema passen dels 50.000. A principisde l’any que ve arribarà a Catalunya dela mà d’una fundació impulsada perl’Associació per la Promoció delTransport Públic en la qual figurentambé l’Ajuntament de Barcelona i laGeneralitat de Catalunya.

El cotxe multiusuari està pensat per aciutadans que tenen resoltes les neces-sitats bàsiques de mobilitat amb eltransport públic. El cotxe s’utilitzariaocasionalment per fer un encàrrec enuna zona mal comunicada de la ciutat,acompanyar un familiar, fer unescompres o les sortides fora de la ciutaten cap de setmana o de vacances. Elsistema comptarà només en hores, enlloc de la unitat diària dels serveis delloguer de cotxes. També hi haurà dife-rents tipus de vehicles segons la neces-sitat a satisfer.

La proximitat serà un altre dels valorsdel sistema, segons afirmen els seuspromotors. Diuen que quinze minutsdesprés de fer la reserva per telèfon ointernet serà possible estar conduint elcotxe. La primera fase d’implantació serà ala ciutat de Barcelona, però més endavantes pretén arribar a l’àrea metropolitana iles principals ciutats del país.

Pel que fa als preus, es parla d’unaquota inicial i única d’uns 300€ per alsque se’n facin socis, que gaudiran dedescomptes del 10% en les targes multi-viatge de transport públic. Una altramodalitat és la de client, que pagarà unaquota mensual de 10€. Tots dos tipusd’usuaris pagaran també un preu perquilòmetre de 0’18€ i 2’40€ per hora.Tot això combinat amb promocions perals caps de setmana o vacances. n

Els cotxes generen contami-

nació —causant de l’escalfa-

ment global—, soroll, embus-

sos, agressivitat, requereixen

infrastructures... Aquí

presentem maneres de fer

servir el cotxe que permeten

reduir el trànsit global.

GI L TO L L

Compartircotxe

Una tendèncianatural que trobanoves formes de canvi radical

La idea de compartir cotxe sorgeix deforma natural a tota persona que intentaracionalitzar el seu transport personalen el model de mobilitat que tenim, en elqual l’automòbil particular té el protago-nisme principal. Els motius essencialsd’aquest raonament són l’econòmic i elmediambiental: compartir la factura dela mobilitat és atractiu per a col·lectiusen precari, com ara joves i treballadorspoc qualificats; alhora, les personesambientalment conscienciades podentrobar més sostenible l’ús del cotxecompartit, que retalla les emissions al’atmosfera i el soroll, a més de reduir elsembussos.

L’aplicació més immediata del cotxecompartit és a l’entorn de cadascú, peròde seguida sorgeix la necessitat d’am-pliar el radi per abastar més possibili-tats de destinacions i horaris. Crear unespai de trobada entre les persones queestarien disposades a compartir cotxeés una ocupació que han emprès grupsd’espontanis a través dels taulellsd’anuncis que hi ha a universitats, llibre-ries o centres cívics. Internet ha suposatun pas més formal, ja que els grupsd’espontanis han donat pas a la iniciati-va més o menys institucional de leswebs universitàries o de les municipals.Les universitats de Murcia, Alacant, lesIlles Balears o l’Autònoma de Barcelonadisposen de webs o seccions que prete-nen posar en contacte la gent queacudeix als centres. Una ullada aaquests espais permet constatar que lesdates del gruix de missatges que hiapareix són molt espaiades, o sigui quel’ús que se’n fa és més aviat reduït.

Les webs d’ajuntaments comTarragona, Bilbao, Zaragoza, Rubí,Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat delVallès i altres tenen un espai dedicat acompartir cotxe, però totes remeten auna altra web general,www.compartir.org, que és d’abast euro-peu i que conté divisions geogràfiquessuficients per combinar els desplaça-ments comarcals i els continentals.

En algun cas, com a Vilanova, la pàgi-na municipal recull itineraris específicsque porten als polígons industrials. Lamala comunicació d’aquests espais labo-rals amb la xarxa de transport públic ésuna carència generalitzada a les ciutatscatalanes.

Unes quantes passes més enllà hi hal’opció del “carsharing”, que vol dir benbé el mateix però en anglès. L’expressió,però, es fa servir per parlar del cotxemultiusuari: servei de propietat compar-tida d’una flota de cotxes. La iniciativafunciona amb èxit a països com Suïssa,Alemanya, França, el Canadà o els Estats

Idee s

Per consumir d’una altrama

nera


EMPRESES D’ECONOMIA SOCIALDins del món de la segona mà trobemforça empreses d’economia social:entenen que el fi de l’economia no ésgenerar beneficis monetaris sinóproveir de manera sostenible les basesmaterials necessàries perquè totes lespersones puguem gaudir d’una bonaqualitat de vida. Tenen una organitza-ció democràtica, intenten repartir elsbeneficis de manera justa i perseguei-xen la cohesió social i l’equilibrimediambiental. Inclouen cooperatives,organitzacions de suport a personesamb disminucions i empreses d’inserciólaboral.

Les empreses d’inserció laboraltenen per objectiu facilitar que perso-nes amb alguna dificultat per incorpo-rar-se a la vida sòciolaboral (expresos,exdrogodependents, joves sense l’en-senyament obligatori, disminuïts,immigrants, aturats de llarga durada,etc.) puguin trobar feina. Solen actuarcom a empreses de trànsit on aques-tes persones aprenen algun ofici i lesactituds requerides per incorporar-seal món laboral “normal” tot treballant.

Les empreses d’economia social quees dediquen al mercat de segona màsolen recollir articles usats sense donardiners a canvi. Després de seleccionar-los, reparen els que ho requereixen i elsvenen en botigues pròpies, juntamentamb els que arriben en bon estat. Elsque no es poden aprofitar es porten acircuits que els intentaran reciclar. Laroba és l’article majoritari, però tambéhi podem trobar llibres i discos, joguines,calçat, mobles, electrodomèstics, infor-màtica, parament per a la llar, etc. ACatalunya, la majoria estan agrupadesen el projecte Roba Amiga, promogutper AIRES (Associació Intersectorial deRecuperadors i Empreses Socials deCatalunya), Caritas Catalunya i laFundació Un Sol Món. El projecte incloula col·locació de contenidors per a robausada en espais públics com mercats,escoles, deixalleries, etc.

D’altra banda, la majoria de parrò-quies tenen algun centre on es potportar roba usada, que després donarana famílies o persones amb poc poderadquisitiu. També hi ha entitats querecullen materials (com ara ordinadors)per enviar-los a països del Sud.

BOTIGUES, CADENES I ALTRES PUNTS DE VENDAA molts municipis o barris hi ha boti-gues d’articles de segona mà (dintre del’economia “convencional”); una mane-ra de localitzar-les pot ser acudint alservei d’informació dels diferents ajun-

taments. També hi ha algunes cadenesamb diverses botigues (que solen serfranquícies).

Qui vulgui desfer-se d’algun objectepot anar en aquests establiments onavaluaran si se’l volen quedar i s’acorda-rà un preu. Algunes botigues compren alcomptat, d’altres agafen l’objecte endipòsit i liquiden amb l’antic propietariuna vegada s’ha venut; si no es ven enun període acordat, el tornen.

Per a alguns productes (com llibres,discos, cotxes, roba o bicicletes) elmercat de segona mà ja té força tradiciói a moltes poblacions són ben conegudesles zones on es desenvolupa. Aquestsproductes no els solem trobar en establi-ments que tenen “de tot” (joies, para-ment per a la llar, imatge i so, instru-ments, equipament esportiu, eines,electrodomèstics, decoració, comple-ments, etc.).

També tenim els mercats informals oencants on es poden comprar/vendre itambé intercanviar articles de segonamà; n’hi ha en diferents poblacions ibarris.

ELS INTERCANVISA moltes localitats s’organitzen fires d’in-tercanvi sense diners, específiques d’untema o d’intercanvi de qualsevol objecte;ens en podem informar als ajuntamentso consells comarcals. N’hi ha per aprofessionals i també destinades alpúblic en general. Entre les més conegu-des hi ha la Fira d’Intercanvi de Mieres (ala Garrotxa), que es fa el segon diumengede novembre (se’n pot trobar informacióal telèfon de l’Ajuntament: 972 68 01 84).

També, algunes organitzacionsmunten el que anomenen “botiguesgratis”, un espai on es pot anar a deixar iagafar coses. A Barcelona n’hi ha una deroba i calçat al centre social okupat CanMasdeu ([email protected]).

PUBLICACIONS, INTERNET, ALTRESA nivell de municipis o comarques hi hapublicacions on es poden posar anuncisd’ofertes i demandes d’articles de sego-na mà, ja sigui gratuïtament o pagant. Atot l’estat podem tobar les publicacionsSegundamano i Anuntis-Primeramà.

A la web hi ha moltes pàgines dedica-des a la segona mà, que es poden trobaramb un buscador. Algunes tenen unespai destinat a intercanvis o a subhas-tes (en aquest cas es diu que cal anaralerta per evitar fraus).

Diverses ONGs o associacions muntenalgun tipus de circuit de segona mà, jasigui de manera permanent o esporàdi-cament per recaptar fons per a algunprojecte concret. n

Circuits de segona mà

Reduïm reutilitzant

Molts objectes que ja no

necessitem poden fer servei

a algú altre; ens pot fer falta

alguna cosa que no cal

que sigui nova de trinca.

Els circuits de segona mà són

una eina excel·lent

per reutilitzar recursos

en lloc de destruir-los.

Eine s

Per anar a comprar


Barcelona Engrunes 902 360 387Formació i Treball 93 308 64 00Prisba 93 310 23 54

Banyoles Centre Assistencial Canaan 972 58 27 57Berga Grup Horitzó del Berguedà 93 821 20 72Cornellà Recibaix 93 375 01 02Granollers Dimas – El Penjador 93 846 62 82L’Hospitalet de Llobregat Recollim 93 336 01 75Manresa Caritas Manresa - El Trau 93 872 15 42Mataró L’Arca del Maresme 93 790 55 60Molins de Rei Solidança 93 685 44 34Montcada i Reixac Andròmines 93 564 15 74Olot L’Encant d’Olot 972 26 99 08Sabadell Drapaires d’Emaús 93 727 27 16

Formació i Treball - Farcells 93 723 07 16Salt Recicla Girona 972 24 40 04Sant Cugat del Vallès Engrunes 902 360 387Sant Feliu de Llobregat Solidança 93 685 44 34Sant Joan Despí Solidança 93 685 44 34Solsona Volem Feina de Solsona 973 48 11 62Terrassa Can Revifa 93 780 57 22Tortosa Caritas Diocesana Tortosa 977 44 11 43Vic El Fil 93 883 13 91

Andalusia Traperos de Emaús 958 30 09 86Aragó A todo trapo 976 29 47 30Astúries INSERTAS 985 16 46 12

Emaús Fundacion Social 985 16 46 12Canàries ANAGOS 922 62 95 81Castella i Lleó FECLEI 947 24 45 11Castella La Manxa R que R 967 52 36 88Illes Balears Reas Illes Balears 971 70 60 05La Rioja Caritas 941 204178

El Trastero 941 232156Madrid AMEI 91 522 08 43

Caritas Española 91 444 10 00Emaús Fundación Social 943 45 45 73

Múrcia Traperos de Emaús 660 33 33 83Navarra Traperos de Emaús 948 30 28 88País Basc Emaús Bilbao 94 416 74 00

Emaús Fundacion Social 943 45 45 73País Valencià Engrunes Barcelona 93 223 27 29

Cash Converters Austràlia Espanya De tot excepte roba 902 44 44 48

La Trocante França Barcelona (en expansió per tot Espanya) Sobretot mobles, també 93 443 60 37imatge i so, llibres i discos, informàtica i altres

Second Company Espanya Catalunya, Múrcia i Alacant De tot 93 417 75 62

Troc International França Catalunya i Balears Sobretot mobles, 93 635 83 50(en expansió a Llevant, Madrid i Aragó) també electrodomèstics i altres

Daily Price Alemanya Tot Espanya CDs, DVDs, videojocs 902 157 418

La Gran Oportunidad Espanya Balears i Màlaga De tot excepte roba, mobles 971 462 712

BOTIGUES DE 2a MÀ D’EMPRESES D’INSERCIÓ LABORAL A CATALUNYA

Cadena País d’origen Àmbit Articles Telèfon

CADENES DE BOTIGUES

Comunitat autònoma Entitat Telèfon Població Entitat Telèfon

CONTACTES D’EMPRESES D’ECONOMIA SOCIAL EN ALTRES COMUNITATS

Humana forma part de Tvind, una empresa danesaque té una trentena d’escoles i instituts aDinamarca i plantacions de fruita tropical al Carib.Alguns exalumnes de Tvind han declarat a diversosdiaris que se’ls feia treballar moltes hores venentpostals al carrer o en botigues Humana per tal depagar-se la matrícula.

Humana convida els ciutadans a donar roba (té17.000 contenidors a Europa i Amèrica del Nord) totdient que destinarà els beneficis de la venda aprojectes de cooperació en països del Sud; un estu-di del govern suec el 1992 va concloure que hidestinava un 2% dels beneficis. Exvoluntarisd’aquests projectes han declarat que la seva feinaconsistia només a vendre roba, per sota dels preusdel mercat local; això perjudica l’economiad’aquests països.

Unicef i Metges sense Fronteres van deixar decol·laborar amb Humana a principis dels 90. La UnióEuropea va deixar de donar-li subvencions el 1985.Diverses ciutats escandinaves han prohibit els conte-nidors d’Humana als carrers.

EL CAS D’HUMANA

Foto cedida per la revista Parrac


JOAQ U I M VI N YO L ES

Obsolescènciaplanificada

Un sol ús, o com dilapidarabsurdament els recursos

Fa anys, gairebé la millor

notícia que et podien donar

sobre un objecte era “et durarà

tota la vida”; això generava

tranquil·litat i satisfacció per

disposar d’un bé valuós. Avui,

en el nostre món aquesta frase

sona a xinès perquè no es

concep no substituir qualsevol

objecte regularment. Aquest

article és un breu extracte d’un

capítol del llibre Ecodiseño,

hacia un diseño y una

producción en armonía con la

naturaleza (en procés d’edició),

on es mostren algunes de les

pràctiques que fan que les

coses es converteixin

ràpidament en inútils.

S’usa el terme obsolescència planificada per fer referència al fet de programar unavida útil per als objectes, edificis, entorns, productes en general, més curta del desit-jable i tècnicament possible. Durant l’eufòria que va acompanyar la plena mecanitza-ció a Europa i sobretot als Estats Units, l’obsolescència va ser considerada com unfactor molt favorable per a la dinamització de les societats de consum; avui continuaessent ben vista segons la lògica econòmica vigent, i en canvi constitueix un dels mésgreus factors d’impacte ecològic amb els quals ens hem d’enfrontar.

La sistematització programada de la inutilitat de les coses com un valor positiu persi mateix no pot ser entesa sense les nocions de temps i matèria dominants en lanostra societat. La noció del temps se centra en l’instant present, tendim a nocontemplar qualsevol implicació o conseqüència futura vinculada als nostres produc-tes. I la matèria s’entén com una realitat sense valor per si mateixa; el que té valorsón les prestacions que ens proporcionen els productes. És a dir, el valor i la utilitatde les coses es troben estrictament en “el que fan per a nosaltres en aquestmoment”.

En la nostra cultura, els ciutadans es debaten entre dues lluites de sentit contrari:d’una banda, la lluita instintiva perquè la seva existència sigui al més llarga i agrada-ble possible (instint del qual per descomptat participen la resta dels éssers vivents); i,d’una altra, la vana il·lusió que és possible obtenir la felicitat fent que tot al nostrevoltant tendeixi a la durabilitat zero. És com si volguéssim resoldre la dramàticacondició de la fugacitat de la vida a través de la instauració d’un altre nivell de l’efí-mer, aquest del tot humà, artificial.

Vegem algunes de les pràctiques del nostre sistema de producció i consum que fanque les coses es converteixin ràpidament en inútils.

aparent, superficial i espectacular. Unacadira que no contempla els criteris ergo-nòmics pot ser molt divertida i espectacu-lar, pot ser fins a cert punt “bonica”, peròcom a objecte per asseure’s durarà os’usarà poc. De manera anàloga, tambéels colors associats a un producte podenser inadequats i provocar estrès visual icansament, i això fomenta el desig deposar fi a la vida útil de l’objecte en qües-tió. Seria el cas, per exemple, d’una renta-dora amb colors vius i cridaners.

DINÀMICA DE LA MODA. La lògica dela moda es basa en el fet de crear unadeterminada tendència i difondre-la enels mitjans de comunicació, per substi-tuir-la després per una altra de nova queal seu torn serà difosa i pretendrà servàlida per definició. Com més es delimitauna tendència i menys neutra és, mésfàcil resulta provocar l’obsolescència delsproductes que n’han format part, ja quemés obvi resulta el xoc amb les novestendències del moment. Amb freqüència,la moda dicta tendències o introdueixtipologies marcadament deficients desdel punt de vista funcional (per exemple,

Segons les nocions detemps i matèria dominantsen la nostra societat, elvalor de les coses es trobaestrictament en “el que fanper a nosaltres en aquestmoment”

PRODUCTES D’USAR I LLENÇAR oD’UN SOL ÚS. Constitueixen el para-digma de l’obsolescència perquè repre-senten de manera literal la durabilitatzero. Llevat de molt escasses excep-cions, aquest tipus de productes sónincompatibles amb la reducció de l’im-pacte ambiental ja que, en el millor delscasos, encara que s’hagin fabricat ambla mínima quantitat possible de recursosi d’energia, la seva lògica productiva agran escala implica un malbaratamentbrutal, sistemàtic i innecessari de matè-ria; i això genera, a més, quantitatsimmenses de residus, en general nodegradables. Els productes d’un sol ústambé generen un altre tipus de conse-qüències que entren dins de la categoriad’allò psicològic o emocional: la sevavida curtíssima impedeix que sorgeixicap vinculació profunda entre l’usuari il’objecte. L’exemple dels envasos per aaliments, begudes o cosmètica és undels típicament associats a aquesta tipo-logia d’obsolescència: en la immensamajoria dels casos només serveixen percontenir el producte una vegada idesprés es llencen.

ARBITRARIETAT FORMAL i CROMÀ-TICA. Si durant el disseny d’un producteno es contemplen les complexes interac-cions amb l’usuari ni el conjunt de presta-cions requerides, aquest producte éscandidat a convertir-se en obsolet, perquèles seves formes són arbitràries. La nocióde bellesa que impera en aquestsmoments fomenta precisament que aixòsucceeixi, ja que sovint el que és bonic esrelaciona amb la imatge externa, allò

T ram

pes

Allò que no es veu


dels cabells, ventiladors, calefactorsportàtils, batedores, robots de cuina, telè-fons, etc., s’espatllen quan tot just arribena un any de vida útil sense possibilitat dereparar-los, fins i tot si la disfunció ésperfectament subsanable tècnicament?

CONCEPCIÓ DISTORSIONADA DE LA NOVETAT. En un entorn comer-cial saturat i molt competitiu, la “nove-tat” constitueix una eina molt útil envirtut del seu poder d’estimulació i desorpresa. Si bé és cert que des de laperspectiva de la dinàmica de mercatresulta obvi que estan apareixent contí-nuament “nous” productes, això tendeixa succeir en el sentit que es tracta deproductes que ahir no existien, quan elconcepte de novetat hauria d’anar asso-ciat a canvis estructurals i conceptuals,a la millora significativa de les presta-cions dels productes, a la capacitat pertrobar maneres alternatives més efica-ces de satisfer necessitats, etc. Perexemple, quan es parla d’un “nou”model d’automòbil, amb molta freqüèn-cia es tracta més que res de petitscanvis que només afecten la sevaaparença.

ELS GADGET. Utilitzem la paraulagadget per referir-nos a aquells produc-tes la utilitat dels quals es troba en ellímit, perquè no està clar per a quèserveixen però tampoc pot dir-se quesiguin totalment inútils. La seva lògicacentral es basa en l’acudit o l’ocurrència,la sorpresa i la seducció instantànies,però quan aquestes passen (i això solsucceir en molt poc temps) apareix l’avo-

rriment i són rebutjats. És fàcil trobarnombrosos exemples de gadget en qual-sevol botiga de “Tot a cent ”, de souve-nirs o d’objectes de regal.

EMMAGATZEMAMENT DEFICIENTDELS PRODUCTES. Si s’exposen ahumitats o temperatures inadequades, osimplement es guarden massa temps(productes amb data de caducitat, perexemple). En aquests casos el productes’haurà convertit en residu sense haver-se ni tan sols usat o consumit.

AVENÇOS TECNOLÒGICS. Hem deixataquesta tipologia d’obsolescència per alfinal, perquè així com les altres tenenunes connotacions inherentment negati-ves, el cas de l’obsolescència tecnològi-ca és molt diferent. És evident quel’avenç tecnològic és un procés impara-ble a través del qual es provoca nonomés l’obsolescència de molts produc-tes, sinó també la dels seus processosde fabricació. Aquest desenvolupamentno té per què ser negatiu en termesambientals i, de fet, pot ser molt positiusi comporta maximitzar-ne les presta-cions i reduir-ne els impactes ecològics.Un exemple positiu d’obsolescènciatecnològica són els DVDs per a l’emma-gatzematge d’informació que substituei-xen la solució tradicional del paperimprès (una enciclopèdia sencera o unaguia telefònica caben en un sol DVD), jaque permeten un estalvi dràstic dematerials. Un exemple negatiu podrienser les bosses de plàstic en substitucióde contenidors reutilizables o fets ambmaterials biodegradables. n

calçat molt tancat per a l’estiu o gransplataformes que ocasionen lesions alspeus), deficiències que òbviament elsusuaris detecten i sofreixen quan ja hansucumbit a la temptació de l’adquisició.

ESTRATÈGIES DE MÀRQUETING.També contribueixen a l’obsolescència,ja sigui perquè inciten subtilment obrutalment al malbaratament (un anuncide pasta de dents que ens indica que laquantitat de producte necessària perunitat de servei coincideix amb la longi-tud total del raspall), o perquè orques-tren sistemes per incitar a la substituciódels productes encara que estiguin enbon estat i compleixin satisfactòriamentla seva funció. Per exemple, es fomentaque considerem normal canviar derellotge o de telèfon mòbil, fins i tot decotxe, encara que els que tenim estrobin en perfecte estat.

DIFICULTAT DE REPARACIÓ OMANTENIMENT DELS OBJECTES.Tot producte és susceptible d’avariar-se, iel sentit comú ens indica que, precisa-ment per aquesta raó, tot producte hauriade poder ser reparat ja sigui pel mateixusuari, el servei tècnic o industrialsexterns a la marca. Quan els productes noestan pensats per a la seva reparació imanteniment, o quan les peces de recanviresulten cares en relació als preus delsproductes mateixos, o quan reparar-los esconverteix en un procés llarg i enutjós, espassa amb gran facilitat d’una relaciód’utilitat a una altra de conflicte i molès-tia. ¿Qui no ha sofert alguna vegada latirania de veure com planxes, assecadors

Quan un aparells’espatlla, el “serveitècnic” ens solrecomanarcomprar-ne un denou perquè el preude la reparació ésdesorbitat, encaraque la disfunciósigui fàcilmentsubsanable

Un suc de taronja en

deu segons!

I s'eixuga en dos minuts menys que el vell!


L lig

ams

De la botiga al Parlament

Canvis en la normativacomunitàriasobre controlde substànciesquímiques

Aquest article, basat en

l’informe US Intervention in EU

Chemical Policy (Intervenció

Nord-americana en la Política

Europea sobre Substàncies

Químiques) de l’organització

Environmental Health Fund*,

mostra que els interessos

econòmics de la indústria

aconsegueixen modificar

les legislacions en detriment

de la salut pública.

Fins als anys 80, a la Unió Europea s’ha-vien fet servir substàncies químiquessense cap de mena de control. La prime-ra llei que hi va haver obligava les empre-ses a donar informació sobre la segure-tat dels productes sintetitzats a partir del1981; però el 99% dels productes químicsja existien abans i s’estaven fent servir.

El 1993 es va aprovar la Regulació deSubstàncies ja Existents, que establia ques’havia d’avaluar la toxicitat de 141productes sintetitzats abans del 1981; avuise n’han estudiat menys de la meitat i sen’han regulat menys de cinc. El 1998 elConsell de Ministres de Medi Ambient dela Unió Europea va encetar un procés queva culminar amb la publicació el febrerdel 2001 del Llibre Blanc sobre unaPolítica Futura en Substàncies Químiques.

Seguint les línies marcades en elLlibre Blanc, la Comissió Europea vaelaborar la política que es coneix com aREACH (de les sigles en anglès deRegistre, Avaluació i Autorització deSubstàncies Químiques). El maig passatva penjar-ne un esborrany a la web, pertal que tothom que vulgués hi aportéscomentaris o proposés esmenes. Elstrets essencials eren aquests:• les empreses haurien d’aportar dades

sobre la toxicitat dels seus productes,tant els nous com els vells coneguts, idetallar les maneres en què les perso-nes i el medi hi poden estar exposats;

• les substàncies produïdes en gransquantitats i les especialment tòxiquesrequeririen una avaluació;

• les substàncies més tòxiques (cancerí-genes, mutàgenes, etc.) no es podrienposar al mercat sense una autoritza-ció expressa.La Unió Europea va calcular que apli-

car el REACH costaria a la indústria entre1.400 i 7.000 milions d’euros en 11 anys,essent la xifra més probable uns 3.600milions d’euros; és a dir, menys del 0’1%de la facturació de la indústria química.

*L’autor, Joseph DiGangi, va tenir accés a docu-ments interns del govern dels EUA gràcies al’Acta de la Llibertat d’Informació, una llei quegaranteix aquest accés als ciutadans nord-ameri-cans en tots els casos exepte els que compleixenuna dotzena d’excepcions.

També va calcular que els estalvis ensalut ocupacional (entre els principalsperjudicats pels productes químics hi haels treballadors que els fabriquen) seriend’entre 18.000 i 54.000 milions d’eurosen 30 anys (corresponen a entre 2.200 i4.300 casos menys de càncer cada any).

La indústria química europea i nord-americana, amb l’ajut dels governsrespectius, han pressionat molt per feraquesta normativa menys estricta, ja desde la publicació del Llibre Blanc. Segonsel New York Times, el 2001 representantsdel Departament de Comerç dels EUA esvan reunir amb la indústria químicaperquè era imperatiu que el govern delsEUA comencin el més aviat possible undiàleg amb la UE sobre l’estratègia ambl’esperança d’influir el text de l’esborrany;el que preocupava era com la normativaafectaria el comerç de productes químicsentre els EUA i la UE.

El gener del 2002 hi va haver unareunió de dos dies a la seu de la patronalquímica nord-americana AmericanChemistry Council (ACC) a la que vanassistir membres dels departamentsd’Estat i Comerç i de l’Agència per laProtecció del Medi Ambient dels EUA irepresentants de la UE. Les actesd’aquesta reunió mostren que indústria igovern nord-americans s’exigien mútua-

ment maximitzar els esforços de pressióper intervenir en la normativa europea:el govern EUA ha aconsellat a la indústriaque desenvolupi el més aviat possible unapostura oficial i una estratègia que l’ajudia influir l’esborrany de la UE. [..] La indús-tria alerta que els estats membres de laUE i països tercers no són conscients dela iniciativa legislativa i voldria que elgovern EUA treballés per educar-los demanera que puguin unir-se als EUA aexposar els aspectes preocupants de laproposta europea per a aquest importantsector. Un document del gener del 2002del Departament de Comerç mostra queel govern EUA tenia potser encara méspressa que la indústria per influir sobre lanormativa europea: La indústria químicadels EUA ha estat lenta en respondre elLlibre Blanc. [..] Degut al ritme lent de laresposta de la indústria, [..] el

Les pressions de la indústriaquímica han aconseguit que una “minimització de l’exposició” a lessubstàncies més tòxiquessigui condició suficient per autoritzar-les

Departament de Comerç i l’Agència per laProtecció del Medi Ambient van redactarun conjunt preliminar de preguntes sobrel’Estratègia i les van passar a la Comissióel desembre. Representants de Comerçtambé es van reunir amb membres de laComissió en aquella ocasió.

Altres alts càrrecs de l’administracióBush també es van apuntar a la campan-


Després que espubliqués l’informe enel qual es basa aquestarticle, el president dela patronal químicanord-americanaAmerican ChemistryCouncil va declarar a larevista Chemical Week:estaríem bojos sil’administració Bush nopressionés a favor delsinteressos industrialsnord-americans

ya per bloquejar el REACH. El març del2002, el Secretari d’Estat Colin Powellva enviar un cable amb una “crida a l’ac-ció” a les ambaixades nord-americanesen països de la UE en què les instava aexpressar la seva preocupació alsgoverns locals, i el 2003 va enviar uncable directament als països europeusamb un contingut similar. El text deiaque el REACH seria significativamentmés costós per a les empreses i elgovern que les normatives actuals.L’ambaixador dels EUA a la UE, RockwellSchnabel, va criticar repetidament lainiciativa en escenaris públics i privats.El maig del 2002, el Secretari de ComerçDonald Evans va assegurar a un executiudel gegant químic Dupont que els EUAestaven treballant activament per tal desabotejar el REACH.

Totes aquestes accions de pressió vantenir efecte. Segons Greenpeace, l’esbo-rrany del REACH que la Comissió va ferpúblic aquest maig passat ja establia quees podria autoritzar l’ús de les substàn-cies més tòxiques si se’n feia un “controladequat”, mentre que la idea inicial eraque només es poguessin autoritzar si esconsensuava que eren estrictamentnecessàries i no existia cap alternativamés segura.

Després de la publicació de l’esbo-rrany, les pressions de la indústria i elsgoverns nord-americà i europeus vancontinuar. El setembre d’aquest any,Tony Blair, Gerhard Schröeder i JacquesChirac van enviar una carta a laComissió Europea criticant el REACH.

La Comissió va retocar l’esborranyd’acord amb les respostes rebudes i vapublicar el text definitiu a finalsd’aquest octubre. Abans que entri envigor ha de ser aprovat pel Parlament iel Consell Europeu, en un procés quepot durar fins a dos anys més. SegonsGreenpeace, hi ha canvis importantsrespecte a l’esborrany: el “controladequat” que permet autoritzar lessubstàncies més tòxiques consisteix enuna “minimització de l’exposició”, i s’haburocratitzat el procés d’accés a lainformació, de manera que ara la indús-tria pot retardar-lo o fins i tot bloquejar-lo. Part de la informació (dades sobreexposició, volums d’ús, etc.) no estaràdisponible a la web. La normativapermet que dos terços de totes lessubstàncies químiques que es registrinfins onze anys després de l’entrada envigor no aportin als consumidors idistribuïdors tota la informació necessà-ria sobre seguretat. n


Les fitxes blanques i negres poden inter-canviar les seves posicions fent nomésmoviments com els d’un cavall en elsescacs.

Si només hi hagués una veritat, no es podrien fer cent quadres sobre el mateix tema.

Pablo Picasso

El somriure és més barat que l’electricitat i dóna més llum.

Proverbi escocès

SA

VIE

SE

S

Entr

eteni

ments

Jocs, humor, pensamen

tsAquests quatre escuradents formen unapala de recollir brossa. Es tracta deposar la brossa a la pala movent nomésdos escuradents.

Aquí tenim una sèrie lògicade figures. Com continua?


La pobresa:una malaltia?

L A M I R A D A D E

Robert Tomàs

Aquest article és un extracte

de l’article Como si fuera

enfermedad, que es va publicar

a La Vanguardia el 15 de gener

del 2003. L’autor explica que la

cultura occidental veu la

pobresa com una malaltia el

remei de la qual és l’adopció

del model occidental de

societat; és a dir, proposa

acabar amb les múltiples

cultures que se sustenten en

altres valors, dels quals la

pobresa material forma part.

ROBERT TOMÀSés professor d’Economia Aplicada a laUniversitat Autònoma de Barcelona. Harealitzat diverses missions de cooperacióa l’Àfrica pel Programa de les NacionsUnides per al Desenvolupament.Actualment es dedica a estudiar la pobre-sa i la cooperació al desenvolupament desde les coordenades de la crítica al desen-volupament.

Només amb el naixement de la societatmoderna l’home s’ha pogut alliberar delregne de la necessitat. Les cultures de lapobresa són relíquies primitives, etapesanteriors que han de transformar-se,modernitzar-se o morir.

La solució, o el remei, no pot ser mésclar. Si ser pobre significa tenir ingressosbaixos, cal aconseguir un creixementeconòmic accelerat. O el que és el mateix,seguir el camí de la modernitat occidental.

Però aquesta pobresa està engendradaper la mateixa modernitat. El remei que esproposa, l’adopció per part de la resta delmón del model occidental de societat, estàdestruint cultures senceres i empobrint,en el sentit modern del terme, poblacionsque vivien arrelades en una pobresa dife-rent. Sotmesos als imperatius de l’econo-mia, els països del Sud han vist comdesapareixen moltes de les seves formesde vida col·lectiva i, simultàniament,augmenta la quantitat de personesdesarrelades que passen a engruixir elssuburbis de les grans aglomeracions urba-nes.

Quan es proclama la lluita contra lapobresa s’està dient que només hi ha uncamí: el de la societat del creixementsense fi, del consum febril i de la creixentmisèria material i moral. Com a solucióuniversal, Occident proposa acabar ambles múltiples cultures que se sustenten enaltres valors, dels quals la pobresa mate-rial forma part, per imposar, en el seu lloc,la trista pobresa de la modernitat amb laseva falsa promesa d’una riquesa per a

La pobresa és un dels mals que afligei-xen avui la humanitat, segons ens expli-quen cada dia els mitjans de comunica-ció. Les imatges, sempre patètiques, iles dades que ens faciliten fonts dereconeguda solvència (Nacions Unides,Banc Mundial, organitzacions humani-tàries) ens transmeten sempre elmateix missatge: la pobresa és unacalamitat universal que cal combatreper tots els mitjans.

No és cert que només hi hagi unapobresa, ni que ser pobre sigui òbvia-ment dolent. És innegable l’existència desituacions en les quals persones sofrei-xen privacions de tot tipus i que provo-quen, amb tota justícia, la repulsa de lespersones sensibles. Però no es potenglobar una gran diversitat de situa-cions sota una única concepció. Hi hamoltes formes de ser pobre. La nociódominant de pobresa és una de les méspoderoses i subtils armes de dominaciócultural, sota la imposició de la qual ladiversitat de les cultures no occidentalsqueda reduïda a una diferència de quan-titat en l’escala de la riquesa.

Segons aquesta noció occidental, lapobresa presenta tres característiquesfonamentals: individualitat, materialitati naturalitat. La primera ens diu que lapobresa és una cosa que afecta l’indivi-du. Emprant una metàfora mèdica, lapobresa seria com una malaltia. Unindividu pot lliurar-se de la pobresa si,com en la medicina, hi ha un expertcapaç de diagnosticar i receptar la solu-ció més convenient; queden així exclo-sos l’autodiagnòstic i l’automedicació.No són els pobres qui poden parlar dela pobresa, ni tan sols el ciutadà occi-dental comú. Només uns pocs, elsexperts de classe mitjana, poden deci-dir què és la pobresa i proposar solu-cions per eliminar-la ràpidament.

La segona característica de la pobresaés que consisteix en una mancançamaterial; segons la definició més comu-na, és pobre qui obté un ingrés diari infe-rior a un dòlar nord-americà. De la matei-xa forma que el malalt es troba en unestat de prostració que disminueix lesseves facultats, el pobre es troba en unasituació intel·lectual, social i política d’in-ferioritat. Com que els pobres no tenenmitjans per dur una vida digna, tambéestan privats de les facultats de les qualsgaudeix la gent socialment sana. D’aquíla inqüestionable legitimitat de l’expertper opinar i decidir en el seu nom.

La tercera característica, la naturali-tat, designa el fet que la pobresa no ésconsiderada com un procés social ocultural, sinó que pertany a la condiciómés primitiva de la societat humana.

La noció dominant depobresa és una de les méspoderoses i subtils armes dedominació cultural, sota laimposició de la qual ladiversitat de les cultures nooccidentals queda reduïda auna diferència de quantitaten l’escala de la riquesa

Mira

de s

De gent, sobre coses


MA RC BA DA L

ExperiènciesneoruralsAssajar altresmodels de vida

Una de les opcions per

transformar el "des-ordre"

del nostre món

sobredesenvolupat és

instal·lar-se en un entorn

rural abandonat. L'autor ha

conegut i viscut diverses

experiències d'aquest tipus

durant cinc anys.

Corren temps de desengany. Cada diasón menys les persones que s’empassenles promeses de prosperitat i seguretatil·limitades, i les institucions comencen atreure’s la màscara sense cap pudor.Enmig d’aquest desgavell global, a laciutadania del món sobredesenvolupat litoca jugar un paper poc gratificant: coma consumidors, pràcticament no podemmoure un sol dit sense contribuir almanteniment del “des-ordre” actual; iper altra banda, en el nostre rol detreballadora/estudiant/jubilada ensveiem abocades a una precarietat crei-xent que ens recorda que no només somcòmplices de la barbàrie, sinó que ensom, també, les víctimes. Per sort, sónmoltes les persones que treballen, enca-ra, per subvertir aquesta realitat i queens recorden que tenim moltes opcionsa l’abast per començar a transformar elnostre dia a dia.

Una és instal·lar-se en una casa opoble abandonat per assajar-hi nousmodels de vida, allunyant-nos, en part,de la voracitat i la buidor pròpies delstemps en què vivim.

Els nuclis rehabitats posen l’atenciósobre el gravíssim greuge històric, cultu-ral i personal que suposà la desaparicióde la manera de viure de les societatscamperoles, el model econòmic i ecològicen què se sostenien i les cultures pròpiesque desenvoluparen. Econòmicament, elpunt de partida per al despoblamentrural i la desaparició de les societatscamperoles el trobem en el pas delmodel econòmic rural, que buscava lamàxima producció (per garantir l’alimen-tació de la comunitat), a un altre quepersegueix la màxima rendibilitat.

És molta la gent que s’ha instal·lat enpobles abandonats, però no totes lesexperiències dels nuclis rehabitatspoden posar-se dins d’un mateix sac. Defet, l’heterogeneïtat és tan gran que elterme neorural no diu pràcticament res:

el model econòmic, la ideologia, la rela-ció amb els moviments socials o amb lapoblació “autòctona”, els recursosdisponibles, el número de gent, etc.,varien força d’un cas a l’altre. Mentremolts d’aquests “joves idealistes” tenenl’artesania, el món de l’espectacle o eltreball assalariat com a font principald’ingressos, n’hi ha d’altres que a més deviure a la muntanya també volen viurede la muntanya. En aquest cas, sovintacaben esdevenint petits productorsecològics que distribueixen pels mercatspropers. Finalment, trobem un altretipus d’experiències que han optat perprojectes agroecològics (agricultura,ramaderia, bosc, etc.) orientats a l’autoa-bastiment alimentari del grup mateix.

Autoabastir-se a partir de la gestiódels ecosistemes locals i els recursospropis del grup respon a la voluntat deno malmetre els ecosistemes propers,alhora que s’intenta no traslladar efec-tes nocius (ecològics o socials) a d’altresindrets. Autoproduir-se l’aliment és l’al-ternativa que han trobat els grups queno tenen prou poder adquisitiu percomprar productes ecològics certificats ivolen menjar aliments nutritius i lliuresde tòxics. La recerca de l’autoabastimentsegueix patrons i estratègies diverses, ésun procés lent que no pot culminar-sed’un dia per l’altre, sobretot quan l’expe-riència i els recursos són mínims. Lesexperiències que porten més anys hanassolit fites d’autoabastiment notablespel que fa a la producció agroramadera,la gestió del bosc, l’aigua o l’energia; hanreduït considerablement la seva depen-dència de recursos foranis, alhora queaugmentaven la dependència respecteals ecosistemes locals. Així, han recupe-rat la visió camperola del procés produc-tiu, en la qual l’aprofitament i la conser-vació són aspectes indeslligables de lagestió agroecològica.

En l’aspecte personal, aquesta recercadesemboca en un procés continu d’apre-nentatge: incrementar les fites d’autoa-bastiment implica un bon coneixementdels ecosistemes i del clima locals,redescobrir i dominar les més variadestècniques, prendre consciència delslligams que ens vinculen amb els ciclesnaturals, aprendre a organitzar lesfeines i treballar sense patrons ni coac-cions, i comprovar que la reducció delsnivells de consum no suposa, en realitat,cap renúncia al gaudi de la vida.

Però no tot són flors i violes en aques-ta història. La falta de gent, els conflic-tes de convivència, la precarietat, laduresa del clima o l’hostilitat de lesadministracions, propietaris i veïns, sónalguns dels factors que mantenen

V iat

ge s

Per obrir la perspectiva

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica o telèfon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriurem a Opcions: en català en castellà a partir del número. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Forma de pagament: Taló a nom de CRIC (18 euros) Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . NIF . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Oficina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . D.C. . . . . . . . . . . . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

També podeu omplir la butlleta de subscripció des de la nostra web: http://cric.pangea.org

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONSCopia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Ausiàs March 16, 3er 2a08010 Barcelona

També pots enviar les dadesper correu electrònic a

[email protected]

Preu de la subscripció anual (6 números): 18 euros.

Per a entitats i institucions, es fan descomptes per subscripcions massives.

aquest tipus d’experiències en un estatde vulnerabilitat permanent.Vulnerabilitat que no només es tradueixen abandonaments, separacions odesallotjaments, sinó que es reflecteixtambé en dificultat a l’hora d’emprendreprojectes col·lectius de caire econòmic,cultural o reivindicatiu. Malgrat el valor il’originalitat de les aportacions pràcti-ques i ideològiques d’aquestes experièn-cies, resten encara pràcticament desco-negudes. Això és perquè no se’n fapropaganda, però malauradamenttambé és degut a la dificultat per coordi-nar-nos i difondre el contingut de lanostra acció. Qui sap si serem capacesd’articular un moviment social coordinatque reforci i enriqueixi les diferentsexperiències i doni a conèixer tot elcontingut subversiu que les impregna. n

Subscriu-te a Parrac i col·labora enla lluita contra l’exclusió social!Quatre números a l’any més un d’extraordinari, per només 10 €.

Nom i cognoms:

Adreça:

Adreça electrònica:

Dades bancàries:

Entitat Oficina DC Número de compte

Signatura:

Envia aquesta butlleta a: Redacció PARRACLa Plana, 10. 08032 Barcelona Tel.: 93 429 76 29 - Fax: 93 357 02 66

SI ESTÀS INTERESSAT/DA EN LA INFORMACIÓ

QUE OFERIM A TRAVÉS D’AQUESTA REVISTA,

ÉS IMPORTANT QUE T’HI SUBSCRIGUIS.

Dóna Opcionsa algú altrePASSA-LA!!Regala una subscripció!

De moment, Opcions no es distri-bueix a través dels quioscos.Però sí que es pot comprar enalguns establiments:

• Botigues i cooperatives deproductes ecològics

• Punts de venda de productes deComerç Just

• Llibreries• Locals socials amb revistes

a la venda• Qualsevol comerç que hi estigui

interessat

Si coneixes algun d’aquests esta-bliments que pugui estar interes-sat en distribuir Opcions, posa’ten contacte amb nosaltres.

També es pot tenir en localspúblics perquè la llegeixin els visi-tants:

• Centres cívics, ateneus• Restaurants• Biblioteques, sales de lectura,

centres de cultura• Consultes mèdiques o d’altres

tipus

Si treballes en algun d’aquestslocals i vols que els visitantspuguin llegir Opcions, posa’t encontacte amb nosaltres per feruna subscripció.

· 93 412 75 94

c r i c @ p a n g e a . o r g

Com consumim?

La pasta de dents - Opcions · • Tecnologies netes. Fonts d’energia renovables, depuració de...

Documents

Transcript of La pasta de dents - Opcions · • Tecnologies netes. Fonts d’energia renovables, depuració de...