La nostra H 19

La nostra H

2 La nostra H

SUMAR

ISU

MAR

I EDITORIAL...................................................3 EDUCACIÓ INFANTIL Tallers de reciclatge................................................4

CICLE INICIAL Els animals en perill d’extinció...............................14 La terra, el món on visc, el món que desitjo...........22 Projecte: els animals del nostre entorn..................23

CICLE MITJÀ La terra enmalalteix, ajudem-la!..........................24 La terra, el món on visc, el món que desitjo..........39

CICLE SUPERIOR Comènius: La unió Europea.................................40 El món on visc, el món que desitjo.......................44 L’energia solar.....................................................50 La contaminació del sòl.......................................53 La terra, el món on visc, els instruments al món...59

INTERCICLES Let’s do something for our planet.........................60 Ecolinos..............................................................64

Aquesta revista ha estat possible gràcies a la col·laboració de tots els alumnes, mes-tres i AMPA del CEIP Manuel Ortiz i Castelló .

Juneda, Sant Jordi 2009

3 La nostra H

EDITO

RIAL

EDITO

RIAL

“ La Terra. El món que vull, el món que desitjo”

Des de sempre l’escola ha estat i és un espai de comunicació important, i per aquesta raó s’ha aprofitat per desenvolupar-hi d’idees, valors i projectes. A l’hora d’aquesta tria de valors , el nostre centre continua optant per transme-tre l’estimació pel medi ambient. Mitjançant tallers, xerrades, blocs, sortides, experiments, intercanvis (Projecte Comenius)… Volem que els nens i nenes d’avui prenguin consciència que les seves actuacions per millorar el medi seran impor-tants en un futur pròxim. L’últim curs vàrem dedicar el projecte interdisciplinar i la revista al tema de l’aigua. Aquest curs hem treballat el planeta Terra continuant amb l’estudi dels quatre elements que la formen: Terra, aigua, foc i aire Ens trobem davant d’un moment crític en la història de la Terra, un moment en el qual la humanitat ha d’escollir el seu futur. A mesura que el món es fa més interdependent i fràgil, el futur presenta alhora grans riscos i grans promeses. Per continuar avançant hem de reconèixer que, en mig d’una magnífica diversi-tat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comuni-tat de la Terra amb un destí comú. Hem d’unir-nos per crear una societat global sostenible basada en el respecte a la natura, els drets humans universals, la justícia econòmica i la cultura de la pau. Amb aquest objectiu, és imperatiu que nosaltres, els pobles de la Terra declarem la nostra responsabilitat els uns vers els altres, vers la comunitat de vida i vers les generacions futures. La capacitat de recuperació de la comunitat de vida i el benestar de la Humanitat depèn de nosaltres. Sentir-se responsable d’allò que succeeix al nostre voltant ens per-metrà canviar la nostra manera de viure i actuar, i ens introduirà a la reflexió dels reptes ambientals. La Terra, la nostra llar, és plena d’una singular comuni-tat de vida que entre tots hem de preservar. Com en tot, primer hem d'adonar-nos del que passa per canviar les coses. Quan volem modificar algun pensament o conducta nostra primer eliminem les idees preconcebudes o prejudicis ; cal que fem el mateix amb la Mare Terra. Malmetre la Terra és l'autodestrucció. Cada cop són més els que s'adonen que la Vida és indissociable de la Terra. Si li fem mal ens estem fent mal a tots i cadascun de nosaltres mateixos i als que vindran darrere. De la mateixa manera que ens cuidem el cos hem de cuidar el nostre entorn, que reflexa la nostra ma-nera de ser.

L’equip directiu

4 La nostra H

EDUCA

CIÓ INFANTIL

EDUCA

CIÓ INFANTIL

Tallers de reciclatge Durant el segon trimestre els nens i nenes d’ Educació Infantil han realitzat uns tallers internivells sobre el reciclatge. En aquests tallers s’ ha tractat el tema del reciclatge des de diferents punts de vista: • Taller de polseres. • Taller de joguines. • Taller de llavors.

• Taller d’ ombres. • Taller de contenidors.

• Taller de separació de residus. • Taller dels arbres. Abans de començar amb els tallers es va demanar la col·laboració de les famí-lies tot passant un llistat per a recollir el material necessari. Cada dimarts a la tarda es trobaven els nens i nenes de P3, P4 i P5 a l’ aula de psicomotricitat, on cada mestra agafava un petit grup format per nens i nens dels diferents nivells, per tal de que tots poguessin realitzar cada setmana un taller diferent.

5 La nostra H

EDUCA

CIÓ INFANTIL

EDUCA

CIÓ INFANTIL

Taller de polseres Amb els cilindres de paper de WC i cuina, que els nens i nens van portar es van realitzar polseres. Passos a seguir: Primerament cal retallar els cilindres en espiral. A continuació es mesura la mida de cada canell, i cal que cada infant la decori al seu gust, amb ceres, gomets... . Finalment es dóna una capa de vernís i s’ afegeix a cada extrem un bocí de belcro adhesiu, i ja tenim les nostres polseres fetes.

Tallers de reciclatge

6 La nostra H

EDUCA

CIÓ INFANTIL

EDUCA

CIÓ INFANTIL

Taller de joguines Amb els envasos dels iogurts , una corda i una bola de paper d’alumini, els nens i nenes van fer-se una joguina. Passos a seguir: Per començar treiem el paper adhesiu de l’envàs per a posteriori, decorar-lo amb retoladors, i algun gomet si s’escau. A continuació la mestra fa un foradet a la base del iogurt per introduïr la cor-da, de la qual a l’extrem penjarà una bola de paper d’alumini.

L’objectiu de la joguina és encis-tellar la bola dins de l’envàs.


7 La nostra H

EDUCA

CIÓ INFANTIL

EDUCA

CIÓ INFANTIL

Taller de llavors A l’igual que al taller anterior, vam fer servir els envasos de iogurt. Passos a seguir: Primer de tot hem de retirar l’envoltori del iogurt per poder enganxar gomets al gust de cada nen/a. Una vegada decorat l’envàs, posem a dins una mongeta, i aquesta la cobrirem amb una capa de cotó fluix i al damunt d’aquesta capa posem una altra mongeta. Tot seguit ho reguem amb aigua i ja només ens cal esperar a que creixi!


8 La nostra H

EDUCA

CIÓ INFANTIL

EDUCA

CIÓ INFANTIL

Taller d’ombres L’objectiu d’aquest taller és descobrir com podem crear ombres amb llum natu-ral i artificial. Per una banda, aprofitem la llum natural del sol i en el seu defecte la llum arti-ficial proporcionada per les lots. Detectada la pròpia ombra, sorgeixen preguntes com: Són sempre iguals? Són mòbils o immòbils? Estàn enganxades a les sabates? Podem tocar-les i agafar-les? Són sempre del mateix color?... Resoltes aquestes preguntes fem diferents jocs dins i fora de l’aula com ende-vinar a qui correspon l’ombra, de quin objecte es tracta, de quins colors les po-dem convertir amb diferents papers de cel·lofana i jugar a resseguir i atrapar ombres del pati.


9 La nostra H

EDUCA

CIÓ INFANTIL

EDUCA

CIÓ INFANTIL

Taller de contenidors Amb les capses de folis fem contenidors de colors pels papers, restes de ma-tèria orgànica i envasos de sucs i batuts. Passos a seguir: Hem d’anar a veure els diversos contenidors del carrer Prat de la Riba i llegim els cartells dels mateixos. Una vegada fet això, anem a la classe a pintar capses de color blau (papers i cartró), groc (envasos de sucs i altres) i marró (restes de fruita, mocadors de paper, restes de fulles). A continuació també retallem cartells per als contenidors, i ja els tenim pre-parats per repartir-los per totes les classes.


10 La nostra H

EDUCA

CIÓ INFANTIL

EDUCA

CIÓ INFANTIL

Taller de separació de residus Per començar fem conversa sobre com alguna vegada hem trobat la platja quan hi hem anat. Moltes vegades hi trobem brutícia, ampolles, bosses... A partir d’aquí, busquem solucions per netejar-ho. Passos a seguir: Reproduim la sorra en un cubell i l’embrutem amb residus diversos i remenem. Tot seguit comencem a netejar-ho manualment i veiem que no funciona. Pensem en una altra solució. Passem a utilitzar sedasos de mides diferents que van separant la brutícia se-gons la grandària dels seus forats. Per acabar ho passem per un sedàs molt fi i veiem que la sorra està lliure de residus.


11 La nostra H

EDUCA

CIÓ INFANTIL

EDUCA

CIÓ INFANTIL

Taller dels arbres En aquest taller intentem descobrir com són els arbres del pati mitjançant l’observació directa. Busquem quins elements necessitem observar per adonar-nos de les diferènci-es: la grandària, la forma del tronc, l’escorça... fem incidència que com estem a l’hivern no podem comparar les fulles perque els arbres del pati en aquesta època no en tenen. Un cop hem vist les semblances i diferències descobrim que hi ha dos tipus d’arbres: els plataners i els til·lers. Per acabar cada nen/a tria un arbre i el dibuixa en un full.


12 La nostra H

CICL

E INICIAL

CICL

E INICIAL

Els animals en perill d’extinció Aquest curs a léscola i prosseguint la tasca que vam començar el curs anteri-or amb el treball de láigua, hem lligat la feina feta amb un projecte engres-cador: La Terra: el món on visc, el món que desitjo. Si no volem perdre de vista lémpremta que l´home deixa al seu planeta, conscientment o incoscient, els nostres alumnes han déstar formats en as-pectes actuals com: evolucions sofertes per les poblacions, canvis climàtics, consciència ecològica, animals en perill déxtinció i láctuació de la societat actual. El fet de formar part dún Projecte Comenius ens ha permès comparar com treballen altres països europeus i alhora compartir experiències i bones pràctiques. Com a ciutadans catalans fem un estudi profund dels animals que en els dar-rers anys han sofert una davallada important a la nostra terra:

El gall fer, l´ós bru, el xoriguer, el ratpenat, la llúdriga, la tortuga me-diterrània, el trencalòs i el ruc catatalà

13 La nostra H

CICL

E INICIAL

CICL

E INICIAL

• CLASSE: Petit falcó d'uns 30 cm de llargada, és un ocell rapinyaire.

• HÀBITAT: Generalment en terres baixes i en terreny pla o ondulat.

• REPRODUCCIÓ: Cria principalment en construccions humanes (edificis antics, murs o ruïnes) tant en àrees urbanes com en zones rurals. Nius localitzats en forats o sota teules. Posta centrada durant el mes de maig, generalment de 3-5 ous.

• CONSERVACIÓ: En molt forta regressió durant els últims 20 anys, degut a la modificació de l’hàbitat i l’ús de pesticides. Actualment en augment gràcies a un pro-grama de reintroducció.

Els animals en perill d’extinció

14 La nostra H

CICL

E INICIAL

CICL

E INICIAL


• CLASSE: Són mamífers. Són els únics mamífers que tenen la capaci-tat de volar.

• HÀBITAT: Viuen en medis subter-ranis, en esquerdes i fissures de les parets rocoses, entre el fullam, dar-rere l'escorça dels arbres o dins les seves cavitats.

• REPRODUCCIÓ: L’aparellament del ratpenat es fa a la tardor i es pro-dueix en coves fosques i escletxes on hi viu tota la colònia. Solen tenir una cria.

• CONSERVACIÓ: Totes les espècies de ratpenats que habiten a Catalu-nya són protegides. La protecció és realitza mitjançant la conservació de les cavitats on es refugien i ac-tuant en aquelles colònies que es formen als habitatges humans.

15 La nostra H

CICL

E INICIAL

CICL

E INICIAL

• CLASSE: au galliforme. • HÀBITAT: Pirineu i Prepirineu, en boscos de coníferes

en bon estat. • REPRODUCCIÓ: El zel té lloc al mes de maig, i els mas-

cles realitzen exhibicions nupcials, la femella tria on fa el niu i d’emancipar els joves fins a la tardor.

• CONSERVACIÓ: Des de fa 6 anys el Servei de Protec-ció i Gestió de Fauna aplica mesures per garantir la su-pervivència de l’espècie.


16 La nostra H

CICL

E INICIAL

CICL

E INICIAL

• CLASSE: mamífer equí. • HÀBITAT: Normalment viu als boscos. • REPRODUCCIÓ: Com la majoria de mamífers. • CONSERVACIÓ: Desapareixen degut a l’aparició de la maquinària

moderna i dels trasports més ràpids. Algunes associacions l’utili-tzen per evitar la seva desaparició i lligar Catalunya amb l’ecologia.


17 La nostra H

CICL

E INICIAL

CICL

E INICIAL


• CLASSE: Mamífer mustèlid. • HÀBITAT: , llacs, llacunes i aiguamolls. Comarques dels Pirineus de

Lleida i Terra Alta. • REPRODUCCIÓ: Es reprodueixen durant tot l’any amb camades de 2

a 3 cries • CONSERVACIÓ: Espècie protegida degut a la contaminació de les

aigües i a la destrucció dels seus hàbitats.

18 La nostra H

CICL

E INICIAL

CICL

E INICIAL

• CLASSE: Mamífer placentari. • HÀBITAT: A Catalunya habita al Pirineu Central i occidental. • REPRODUCCIÓ: Les femelles cada 2 o 4 anys tenen de dues a quatre cries. • CONSERVACIÓ: Creació de reserves que impedeixen la caça i la destrucció

del seu hàbitat


19 La nostra H

CICL

E INICIAL

CICL

E INICIAL

• CLASSE: Rèptil herbívor. • HÀBITAT: en llocs on hi hagi vegetació arbustiva densa. • REPRODUCCIÓ: Pon ous sota terra. • CONSERVACIÓ: Projectes de reintroducció a l’Albera i el Delta de l’E-

bre, a causa de la destrucció dels seus hàbitats i com animal de compa-nyia.


20 La nostra H

CICL

E INICIAL

CICL

E INICIAL

• CLASSE: Ocell rapinyaire carronyaire. • HÀBITAT: Parets escarpades de l’alta muntanya. A Catalunya es tro-

ba als Pirineus i Ports de Tortosa. • REPRODUCCIÓ: Acostumen a pondre un ou al febrer. • CONSERVACIÓ: La seva regressió va ser per la caça, els verins i l’e-

xpoli dels nius. Actualment està protegit tot i està amenaçada.


21 La nostra H

CICL

E INICIAL

CICL

E INICIAL


22 La nostra H

CICL

E INICIAL

CICL

E INICIAL

La terra, el món on visc, el món que desitjo

El món seria més feliç Si tots fóssim amics. Jugar tots junts, Cantar tots junts, Seria més divertit.

El món seria molt millor Si no tinguéssim por

Si sense demanar perdó Poguéssim ser com som

El món seia més humà Si tots fóssim germans

Si ens agafessim de les mans

23 La nostra H

CICL

E INICIAL

CICL

E INICIAL

Projecte: els animals del nostre entorn

LA CIGONYA BLANCA

Què hem après? • La cigonya és de la família de les aus de

pota ranca • Té el bec llarg i té forma cònica • Viu al campanar i el poll més petit de la

família es diu caganiu • Van als aiguamolls per aconseguir ali-

ment • Quan arriba l’hivern emigren a països in

fa més calor • Es poden electrocutar amb els pals d’e-

Ja la cigonya s’ha aturat, au de pota ranca. Duu mitges d’un vermell pujat i casaca blanca. Les granotes amb el bec es cruspeix tot fent qüec, qüec! saltant la xarranca Ha fet el niu al campanar, vola i mai no es cansa. Quan vingui el fred se n’anirà a cercar bonança Les granotes amb el bec es cruspeix tot fent qüec, qüec! saltant la xarranca

24 La nostra H

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ

La terra enmalalteix, ajudem-la ! Seguint el camí que vam iniciar el curs passat amb la temàtica medi ambiental, aquest curs el centre ha decidit engegar un treball sobre la terra, emmarcat dins del projecte "Comènius" que realitzem: "La Terra: el món on visc i el món que desitjo" Els alumnes de cicle mitjà s'han adonat que la terra pateix una situació críti-ca i per això hem decidit fer tot un seguit d'activitats que ens ajudaran a es-brinar què li passa i què podem fer per salvar-la. Una de les problemàtiques que hem estudiat ha estat els diferents tipus de contaminació, concretament la llumínica i l' acústica.

Contaminació llumínica i acústica Per treballar aquest aspecte vam obrir un debat sobre què s'entenia per contaminació i quins tipus en coneixíem. Després de recollir les idees que anaven sorgint vàrem elaborar tot un seguit de cartells on mostràvem quines eren les causes de la contaminació i les possibles mesures per mi-llorar aquesta realitat. La creativitat dels alumnes ens van sorprendre!

QUÈ LI PASSA A LA TERRA?

What’s happening to the Earth?

25 La nostra H

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ

La terra enmalalteix, ajudem-la !

“POLLUTION”

26 La nostra H

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ


El mal disseny de les llums del carrer ...

no ens deixa veure el cel estrellat.

27 La nostra H

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ


Les ciutats molt il.luminades ...

dispersen la vida dels animals nocturns.

28 La nostra H

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ


Les bombetes incandescents augmenten el consum d’energia...

utilitzem bombetes de baix consum.

29 La nostra H

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ


Heu pensat quina quantitat d’energia llumínica utilitzem?

Si no la necessites, apaga-la !

30 La nostra H

No em cridis ...

... no sóc sord !

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ


31 La nostra H

Si utilitzem el transport públic ...

evitem la contaminació acústica a les ciutats.

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ


32 La nostra H

Evitem produir soroll excessiu ...

per poder tenir una vida sana.

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ


33 La nostra H

No puc més !

SI TOTS FÓSSIM CONSCIENTS, EL MÓN SERIA MILLOR !

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ


34 La nostra H

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ

La terra enmalalteix, ajudem-la ! Després de fer aquest estudi sobre les problemàtiques que posen en perill el

nostre planeta, vam prendre consciència de la tasca que nosaltres podem dur a

terme per protegir-la, per això entre tots vam elaborar un decàleg: unes nor-

mes bàsiques i senzilles que cal tenir present en tots els àmbits de la nostra

vida.

DECÀLEG CICLE MITJÀ

1. Tal com trobis el bosc, deixa’l igual o millor.

2. No fer foc als llocs del bosc on està prohibit.

3. Respectar els arbres i els animals salvatges.

4. Posar cada deixalla al seu lloc i llençar la brossa orgànica a l’hora

adequada.

5. Tancar bé les aixetes per estalviar aigua.

6. Utilitzar menys el cotxe i anar a peu o en bicicleta per distàncies

curtes, i el transport públic per recorreguts més llargs.

7. Utilitzar les energies alternatives que contaminen menys.

8. No tenir animals domèstics si no podem cuidar-los.

9. Reciclar el paper.

10. Estalviar energia sempre que sigui possible. Per exemple: no obrir

el llum si hi ha llum natural, tancar el radiador si fa calor, etc.

35 La nostra H

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ


Un altre aspecte que interessava als alumnes era el pas del temps: els nos-

tres avantpassats, els orígens de l'home, els primers pobladors de la Terra.

És per això que les sortides del curs han estat encarades cap aquesta temà-

tica.

Aprofitant l'interès dels alum-

nes per descobrir quins van ser

els primers pobladors del nos-

tre planeta, vam organitzar una

sortida a Isona, per descobrir

la interessant vida dels dino-

saures. Vam observar alguns

ossos, vam fer un treball de

camp per descobrir les petja-

des i ens vam quedar bocaba-

dats!

36 La nostra H

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ


A la tarda vam ser arqueòlegs per un dia, i vam descobrir que vol dir fossi-litzar i vam elaborar un fòssil d'una petjada d'ocell. I així vam entendre d'on prové tota la informació sobre els nostres avantpassats del planeta Terra.

37 La nostra H

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ


Continuant la nostra evolu-ció en el temps, vam desco-brir la vida en l' època me-dieval a través de la nos-tra sortida al Castell de Mi-ravet. Per un dia vam ser uns ca-vallers templers, ens vam aproximar a la dura vida d'un castell i als oficis que en ell s' hi desenvolupaven.

38 La nostra H

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ

La terra enmalalteix, ajudem-la ! Un dels oficis més importants de l'època i que ens fa veure la importància

del treball del fang i la necessitat de crear objectes per transportar i

conservar aliments, va ser sense dubte, l' ofici de terrissaire, encara pre-

sent en els nostres dies.

39 La nostra H

CICL

E MITJÀ

CICL

E MITJÀ

i

Si tingués la d’un

de les en faria

dels

i dels

de la

o castellers.

Hem volgut il·lustrar el món que volem amb una cançó de la Damaris Gelabert:

Si tingués d’un

en faria

dels

i dels


dels en faria

dels


de les en faria

de les

i dels

La terra, el món on visc, el món que desitjo

,

,

.

,

,

.

,

,

,

,

,

.

La podeu escoltar a http://blocs.xtec.cat/junedamusica/category/cicle-mitja/

40 La nostra H

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

Comenius: La Unió Europea

Dins el projecte Comenius, en el que participa el ceip Manuel Ortiz i Castelló, junt amb altres països europeus, els alumnes de 6è han fet un treball d’e-studi de la Unió Europea.

Hemicicle del Parlament Europeu a Estrasburg.

41 La nostra H

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

País Capital Sistema Polític Habitants Any Entrada

Alemanya Berlín República 82,6 milions Membre fundador

Àustria Viena República 8,3 milions 1995

Bèlgica Brussel·les Monarquia 10,5 milions Membre fundador

Bulgària Sofia República 7,7 milions 2007

Dinamarca Copenhague Monarquia 5,4 milions 1973

Eslovàquia Bratislava República 5,4 milions 2004

Eslovènia Liubliana República 2 milions 2004

Espanya Madrid Monarquia 40,7 milions 1986

Estònia Tallin República 1,3 milions 2004

Finlàndia Hèlsinki República 5,2 milions 1995

França París República 59,6 milions Membre fundador

Grècia Atenes República 11 milions 1981

Hongria Budapest República 10,1 milions 2004

Irlanda Dublín República 4 milions 1973

Itàlia Roma República 57,3 milions Membre fundador

Letònia Riga República 2,3 milions 2004

Lituània Vilna República 3,5 milions 2004

Luxemburg Luxemburg Monarquia 0,4 milions Membre fundador

Malta La Valeta República 0,4 milions 2004

Països Baixos Amsterdam Monarquia 16,2 milions Membre fundador

Polònia Varsòvia República 38.2 milions 2004

Portugal Lisboa República 10,4 milions 1986

Regne Unit Londres Monarquia 60,4 milions 1973

R. Txeca Praga República 10,3 milions 2004

Romania Bucarest República 21,8 milions 2007

Suècia Estocolm Monarquia 8,9 milions 1995

Xipre Nicosia República 0,8 milions 2004


42 La nostra H

País Bandera Informacions diverses

Alemanya Alemanya té la població més nombrosa de la U.E. Bach, Beethoven, Brahms y Wagner són músics alemanys. Després de la 2ª guerra mundial Alemanya va quedar partida en 2, el 1990 es va reunificar.

Àustria Els Alps ocupen el sud i el oest de Àustria. Wolfang Amadeus Mozart és el músic més famós.

Bèlgica Bèlgica està partit en tres grans regions: Flandes,on es parla neerlan-dès, Valònia, de parla francesa, i Brussel·les, que és bilingüe. . És molt apreciada la seva xocolata.

Bulgària És un dels estats més antics d'Europa. L'aliment més famós de Bulgària és el iogurt. La seva història està molt marcada per la proximitat amb Àsia.

Dinamarca Dinamarca es troba a la península de Jutlàndia, hi ha unes 400 illes, 82 estan deshabitades. Entre els segles VIII i X eren coneguts com ví-kings.

Eslovàquia Eslovàquia va ser independent a l'any 1993. Posseeix un gran patrimoni d'arquitectura medieval i barroc.

Eslovènia És independent de del 1991. Els Alps fan que sigui un país molt munta-nyós.

Espanya Es divideix en 17 comunitats autònomes. Catalunya, País basc i Galícia tenen una llengua pròpia. A les Garrigues fan el millor oli d'oliva del món.

Estònia És independent des de 1991. Tallin és una de les ciutats medievals més ben conservades d'Europa.

Finlàndia És plena de boscs i llacs. A l'extrem nord a l'estiu estan 10 setmanes sense que es pongui el sol i a l'hivern estan 8 setmanes sense que surti.

França La gastronomia francesa és una de la més refinades de Europa. Ha tin-gut pintors famosos com Renoir, Monet, Cézanne i Gauguin. També hi han hagut escriptors com Rousseau, Voltaire, Balzac, ...

Grècia Té més de 2.000 illes, estan habitades unes 165. és el bressol de la civi-lització europea.

Hongria És un país amb una gran tradició musical. Budapest és famosa pels seus banys termals.

Irlanda És la pàtria de grups de rock de fama internacional com U2 i The Corrs. La cuina tradicional és de plats senzills a base de carn i verdures.

Itàlia Va ser el centre de l'imperi Romà, que va deixar un immens patrimoni arqueològic, cultural i literari. La cuina Italiana és famosa pels plats d'arròs, els formatges i la salsa pesto.

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR


43 La nostra H

Letònia És independent des de 1991. Hi ha un 60% de letons i un 30% de russos. Les especialitats de la cuina de Letònia són les empanades de bacó.

Lituània És independent des de 1990. Té més de 2800 llacs. Els boscs ocupen un 30% de la superfície del país.

Luxemburg El Letzeburgesch és la llengua nacional i el francès la llengua de l'administració. Les especialitats culinàries són l'estofat de llebre i la truita de riu.

Malta Malta està formada per 7 illes, només n'hi ha 3 d'habitades. Va es-tar habitada fa 5.200 anys. La gastronomia està composta per so-pes, pasta i rebosteria.

Països Bai-xos

Una quarta part del territori està per sota o a nivell del del mar, es protegeixen de les inundacions amb dics. Tenen una llarga tradició de grans pintors com Rembrandt o Vincent Van Gohg. Entre les es-pecialitats culinàries hi ha els formatges Edam i Gouda.

Polònia L'estat polonès, té més de mil anys d'antiguitat. Al segle XVI era un dels països més poderosos d'Europa. És rica en recursos minerals naturals com el ferro, el zinc o el coure.

Portugal Al segle XV Vasco de Gama va descobrir molts territoris. El bacallà és l'aliment més típic.

Regne Unit

El Regne Unit està format per Anglaterra, Gal·les, Escòcia, (que for-men la Gran Bretanya) i Irlanda del Nord. Hi ha hagut científics com Isaac Newton i Charles Darwin i escriptors com William Shake-speare.

República Txeca

Ës independent des de 1993. Praga té més de mil anys d'antiguitat. El 95% del país és muntanyós. La indústria és una de les principals activitats econòmiques.

Romania És coneguda per la llegenda del compte Dràcula, que va viure al segle XV. La desembocadura del Danubi, a la mar Negra, forma un delta on hi ha una important reserva natural per a moltes aus.

Suècia És el més poblat dels Paisos nòrdics. El grup de música ABBA va ser famós a tot el món. Les arengades del bàltic són un dels menjars típics.

Xipre Xipre és la illa més gran del Mediterrani oriental. Està situada entre Europa, Àsia i Àfrica. La principal activitat econòmica és el turisme.

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR


Si voleu acolorir les banderes, visiteu la web del centre i a l’enllaç a la REVISTA podreu veure-les en color: http://www.xtec.cat/ceip-orca/

44 La nostra H

El món on visc, el món que desitjo Aquest curs , els alumnes de 6è han s’han interessat pèr diferents aspectes del planeta , relacionats amb el projecte que es treballa a l’escola, us presen-tem una mostra del que han treballat.

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

45 La nostra H

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

El món on visc, el món que desitjo

46 La nostra H

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR


47 La nostra H

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR


48 La nostra H

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR


49 La nostra H

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR


50 La nostra H

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

Què és energia solar fotovoltaica?

• Es denomina energia solar foto-voltaica a la forma d'obtenir energia elèctrica a través de pa-nells o mòduls fotovoltaics.

• Dins la placa es crea un camp magnètic que es tradueix en energia elèctrica.

Com s’ha d’instal·lar una placa solar?

Preferiblement damunt d’un segui-dor solar i si no és possible encara-des al sud i amb 30 graus d’incl-inació.

Quina quantitat d’energia en una planta es pot produir en un mes?

L’energia solar

51 La nostra H

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

Com és una placa solar?

Una placa solar és un conjunt de cèl·lules fabricades amb silici emmarcades entre un vidre al davant,un plàstic al darre-re i un marc d’alumini. Capta els fotons transmesos per la llum solar per transfor-mar-los en elèctrica.

Per què es connecta a la xarxa elèctrica?

• No es pot acumular tanta energia elèctrica. • L’estat subvenciona cada quilovat connectat a la xarxa. • Està per les lleis de l’energia.

Per què se n’ha ficat a Juneda?

• És una energia renovable. • Un informe europeu diu que

és dins la zona de més radia-ció solar de Catalunya.

L’energia solar

52 La nostra H

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

Quina quantitat d’energia s’obté a Juneda?

• Amb les plaques fotovoltaiques de 5 a 10 MW

• Amb les plantes de purins i la cen-tral hidroelèctrica uns 100 MW.

Es podria abastir altres pobles o ciutats?

• Amb 100 MW (megawats) es pot abastir una ciutat de 40.000 habi-tants.

Els alumnes de 5è hem fet un projecte amb energia solar

L’energia solar

53 La nostra H

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

La contaminació del sòl Quins minerals predominen al sòl de les Garrigues?

• La majoria són molts arenosos. • Sal gemma. • Normalment grava i argila.

I a Juneda? En alguns llocs podem trobar sal gemma,també anome-nada sal de “Madrid”, però normalment només terra, grava i argila.

Quins tipus de construccions es feien amb els recursos que obtenien del sòl?

Les espones i les antigues cabanes de pagès (cabanes de volta), es construïen bàsicament amb pedra que trobaven a la comarca, més endavant de tàpia, fang amb aigua. A Juneda quan es va construir el Canal d’Urgell i va augmentar molt la població no hi havia prou pedra i per això es va fer amb tàpia.

Quines característiques tenen les plantes de la comarca?

Com que aquí a la comarca, la terra és majori-tàriament de secà, les plantes són resistents a la sequera. Una bona part de les plantes, te-nen les fulles petites per reduir al màxim la transpiració, com ara l’olivera. També es culti-ven els ametllers i els cereals. En alguns po-bles de regadiu hi podem trobar arbres frui-ters.

54 La nostra H

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

La contaminació del sòl Hi ha espais protegits a les Garrigues?

Si. Com per exemple: el Matxerri o Mas Melons, l’Aranyó, els Bessons i la Serra de Llena.

Quina superfície té el terme de Juneda ? Quins són els seus cultius?

Juneda té una superfície 47, 35 km 2.

Els principals cultius són arbres fruiters, farratges i cereals.

Pot causar contaminació: • Mala gestió de residus: aboca-

ments incontrolats, acumulacions incorrectes d’adobs industrials, mala gestió de purins,…

• Males pràctiques en les ins-tal·lacions industrials.

• Accidents: en el transport , l’emmagatzematge i la manipu-lacíó de productes químics.

55 La nostra H

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

90000

100000

Avicultura de posta

Engreix de pollastre

Engreix de guatlles

Paó de recria Ovelles Porcs

RAMADERIA

Cens de bestiar

Quins tipus de granges hi ha a Juneda? Quina quantitat d’animals hi ha?

• Cada explotació té un pla de gestió de residus. • Els purins que poden ser absorbits pels cultius es llencen als camps. • Els purins que sobren es porten a les plantes de purins.

Què es fa per evitar la contaminació del sòl amb els purins?

La contaminació del sòl

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

56 La nostra H


Alumnes de 6è

Quin és el procés del tractament de purins de Tracjusa/VAG

Quines són les plantes de purins de Juneda?

• Tracjusa: 110.000 tones de purins/any.

• Vag: 110.000 tones de purins/any.

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

57 La nostra H

Com és que dels purins se’n pot treure electricitat?

Els purins es porten a les plantes, llavors els deixen reposar i mitjançant la diges-tió anaeròbia es produeix biogàs, que se-rà reutilitzat en combinació amb gas na-tural per a produir l’energia elèctrica, part de la qual serà exportada a la xarxa d’alta tensió. La potència instal·lada és de 2.722 kW per a cadascun dels sis mo-tors generadors existents. Com a resul-tat final del procés, també s’obté ferti-litzant orgànic amb un 90% de matèria seca, presentat en forma de granulat o pelletitzat. .

Tots els purins es porten a les plantes?

GESTIÓ DE DEYECCIONS RAMADERES ”LES GARRIGUES”

EL PLA CONJUNT AGRUPA 167 EXPLOTACI-ONS AMB una

producció estimada 630.000 m3 de dejeccions anuals, el que representa 2.182 Tn de nitrogen

PRODUCCIÓ PLACES Truges amb garrins fins a deslletament 16.498 Garrins de 6-20 Kg 55.977 Truges de reposició 2.414 Porcs d’engreix 240.280 Porcs mascles 265 EL NITROGEN PRODUÏT ES GESTIONA COM ADOB ORGÀNIC → Aplicació directa en forma de purí → Aplicació en forma de granulat


CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

58 La nostra H

BANJO

La terra, el món on visc:

EAGLEBONE

CAIXIXI

FLAUTA DE PAN

BERIMBAU

GÜIRO

OCARINES ARCAIQUES

GAITA

BOMBARDA

DJEMBE

Cada cultura viu en un entorn natural diferent. Això fa que els pobles creïn els seus vivien: canyes, escorces d’arbres, llavors, óssos d’animals… Una gran part dels instEls alumnes de 5è nivell hem fet la volta al món buscant els instruments més caracte

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

59 La nostra H

els instruments al món

HURDY GURDY

TURUTA GONG

SITAR

PUNGI

KOTO

DIDGERIDOO

ANKLUNG

KANUN

VALIHA

BALAFON OCARINA

Cada cultura viu en un entorn natural diferent. Això fa que els pobles creïn els seus instruments a partir dels materials que trobaven en abundància als llocs om vivien: canyes, escorces d’arbres, llavors, óssos d’animals… Una gran part dels instruments que avui coneixem tenen els seu origen en aquests primitius. Els alumnes de 5è nivell hem fet la volta al món buscant els instruments més característics d e cada continent. Aquesta n’és una mostra.

CICL

E SU

PERIOR

CICL

E SU

PERIOR

60 La nostra H

Let’s do something for our planet

Aquest curs escolar s’ha iniciat un projecte Co-mènius a l’escola amb durada de dos cursos es-colars 2008-2010. La temàtica és mediambien-tal i tracta totes les problemàtiques que hi ha al món vistes a través dels quatre elements natu-rals: la terra, aire, aigua i foc. En total hi ha 8 països europeus participants: Àustria, Itàlia, França, Bulgària, Romania, Letò-nia, Suècia i Espanya.

Per tal de coordinar tasques i organitzar les diferents activitats a dur a ter-me entre tots els països el passat novembre hi va haver la primera trobada a Altamura (Itàlia), país coordinador del projecte. Aquest forma part del 2ºn círculo Garibaldi en el que hi ha dues escoles de primària i tres d’infantil, En aquesta primera trobada cada centre va presentar el seu Ecolino ( mascota feta amb materials reciclats) i es va presentar cada escola amb un power-point en el que s’explicava com era l’escola, els costums i tradicions, etc… Po-deu veure’ls a la web del ceip dins el bloc del Comenius : http://blocs.xtec.cat/comenius/.

Després d’aquesta trobada de presentacions dels diferents països i de la posada en comú de les tasques a fer, es va acordar que a la propera trobada a Lyon (França) al mes de març s’havia de portar un diccionari ecològic i passar un qüestionari als alumnes i famílies on s’analitzés la seva petjada ecològica en els diferents àmbits (el transport, el consum d’aigua a casa...)

INTE

RCICLES

INTE

RCICLES

61 La nostra H

INTE

RCICL

ESINTE

RCICL

ES


Spanish Catalan

La Tie-rra

La Terra

Atmós-fera de la Tierra

Atmòs-fera de la Terra

Biosfera

Biosfera

Pict

ure

English

Francaise

Italian

Swede

Romanian

Latvia

Bulgaria

Austrich

Atmosfera

Pamant- ului

biosfera

Earth

atmosphere

biosphere

Earth

Pamant

Quina és la teva empremta ecològica ?

Empremta a casa : 1.Visc en : A. Un pis

B. Una casa que toca a altres cases C. Una casa que no toca a altres cases D. Altra

2. Casa meva s’escalfa principalment amb : A. Fuel oil B. Gas C. Electricitat D. Llenya E. No ho sé

62 La nostra H

INTE

RCICL

ESINTE

RCICL

ES

3. A casa meva hi ha : A. Una habitació per persona + cuina + sala d’estar B. Una habitació per persona + cuina+ sala d’estar + una altra dependència. C. Una habitació per persona + cuina + sala d’estar + dues dependències. D. Altres

4. A l’hivern a casa neva normalment portem : A. Un jersei gruixut de llana B. Un jersei finet o polo C. Una samarreta

5. Quan em rento ho faig : A. Amb una dutxa que porta una aixeta automàtica reguladora de tempera-

tura. B. Amb una dutxa que porta una aixeta no reguladora de temperatura au-

tomàtica. C. Sovint em banyo D. Sempre em banyo

6. Els meus pares utilitzen aparells de baix consum d’aigua o d’energia (rentadora, rentavaixelles...):

A. Quasi mai B. Sovint C. El més sovint possible D. Sempre

7. Deixo els meus aparells elèctrics en mode « standby / pausa » : A. Mai B. Poques vegades C. Sempre

Els resultats a nivell d’escola sobre aquesta enquesta van ser els següents: Pregunta 1: Pregunta 2:

Pregunta 3: Pregunta 4:


63 La nostra H

INTE

RCICL

ESINTE

RCICL

ES

Empremta deixalles : 17. A casa meva la família llença de mitjana:

A. Més d’una bossa de brossa al dia B. 1 bossa de brossa al dia C. 2 a 3 bosses de brossa per setmana D. Menys de 2 bosses de brossa per setmana E. Jo no ho sé.

18. La meva família recicla (tria selectiva) : A. Si B. No

Pregunta 17: Pregunta 18:

El passat març va tenir lloc la segona trobada a Lyon (França) on vam poder com-partir tota la informació dels qüestionaris de l’empremta ecològica. Un cop analit-zats els resultats ens vam adonar que la major part dels alumnes de tots els països reciclen a casa i són conscients de la manca d’aigua i que cal estalviar!! A part d’aquesta tasca també es van intercanviar els treballs fets pels diferents països com uns pòsters on es representaven les diferents problemàtiques ambien-tals de cada país.

Al finalitzar la trobada es van acordar una sèrie d’activitats a realitzar conjunta-ment sobre la temàtica de l’aigua que les compartirem a la propera trobada que aquest cop serà a casa nostra, els propers 24,25,26,27 i 28 de maig a Juneda.


64 La nostra H

Ecolinos

65 La nostra H

Ecolinos

66 La nostra H

Ecolinos

67 La nostra H

Ecolinos

68 La nostra H

69 La nostra H

70 La nostra H

La nostra H 19

Documents

Transcript of La nostra H 19