La navegació al golf de Sant Jordi durant l’antiguitat

El mar Mediterrani ha estat, des de sempre, el principal nexe duni entre les comunitats queshan establert a les seves ribes, que han fet de la navegaci un dels principals vehicles de comu-nicaci entre els pobles daquesta regi. Al golf de Sant Jordi, accident costaner situat entre elcap de Salou, al nord, i el cap de Tortosa al sud, hi ha, mitjanant la navegaci, dues lnies bsi-ques de circulaci: el litoral, on arriben vaixells de tota la Mediterrnia, i el riu Ebre, perpendi-cular a la costa, que possibilita les comunicacions entre el mar i linterior peninsular. Les fontsescrites i larqueologia ens confirmen ls daquests camins maritimofluvials des dpoca prero-mana; enfrontaments navals, naufragis, productes procedents dintercanvis comercials, lpides demariners o emblemes dembarcacions corroboren la vocaci marinera daquesta demarcaci.

PARAULES CLAUVAIXELL, PORT MARTIM, PORT FLUVIAL, PROTOHISTRIA, DERTOSA, NAVEGACI

The Mediterranean has been from always the principal link of union between the communitiesthat have been established in his banks. For these peoples the navigation has been one of hisprincipal systems of communication. In the gulf of Sant Jordi, placed between Salous Cape, inthe northern part, and the cape of Tortosa in the southern part, there are two basic lines of traf-fic: the littoral, where there come ships of the whole Mediterranean, and the river Ebro, whichmakes the communications possible between the sea and the interior lands. The texts and thearchaeology confirm the use of these maritime and fluvial ways from protohistoric times. Thus,naval battles, shipwrecks, commercial exchanges, sailors tablets or emblems of crafts, corrobo-rate the seaworthy vocation of this area.

KEYWORDSSHIP, SEA PORT, FLUVIAL PORT, PROTOHISTORY, DERTOSA, NAVIGATION

La navegaci al golf de Sant Jordidurant lantiguitat

JORDI DILOLI FONSUniversitat Rovira i Virgili. Seminari de Protohistria i ArqueologiaPlaa Imperial Tarraco, 1 E-43005 [email protected]

129

PYRENAE, nm. 40, vol. 2 (2009) ISSN: 0079-8215 (p. 129-155)REVISTA DE PREHISTRIA I ANTIGUITAT DE LA MEDITERRNIA OCCIDENTALJOURNAL OF WESTERN MEDITERRANEAN PREHISTORY AND ANTIQUITY

Data de recepci: 29-10-2008. Data dacceptaci: 06-05-2009

Pyrenae 40-2 001-187_Pyrenae 28/12/09 16:38 Pgina 129

Introducci

El mar Mediterrani ha estat, des de sempre, el principal nexe duni i comunicaci entreels pobles que shan establert al seu litoral. Des dalmenys lpoca micnica, si no abans,ambds costats daquest mar van entrar en contacte mercs al coratge duns mariners icomerciants que no van dubtar a establir unes rutes fixes, per tal de traslladar persones,bns i, el ms important, idees, dOrient a Occident i viceversa.

Aquest trnsit continu ha deixat constncia material, tant al mar com a terra, de lapresncia daquests navegants i s grcies a aquestes dades, que ens descobreixen lar-queologia i els textos dels antics autors grecs i llatins, que avui dia podem intentar recons-truir el procs de navegaci al Mediterrani durant lantiguitat. Tanmateix, sn molt pocsels treballs que han aprofundit en aquest tema, tant per la complexitat de lanlisi del regis-tre arqueolgic, com per les dificultats de reconstrucci daquest art antic.

A lrea definida pel golf de Sant Jordi, accident costaner situat al nord-oest de laMediterrnia, entre el cap de Salou i el cap de Tortosa, la informaci sobre les relacionsentre els diferents pobles que van solcar aquestes aiges durant lantiguitat, sense ser abun-dant, ens mostra un fluid trnsit naval, tant a la costa com en direcci a linterior, a tra-vs duna de les principals rutes peninsulars, el riu Ebre. Aix, una variada documentacidels escriptors clssics, la numismtica, lepigrafia i, sobretot, les restes arqueolgiques

JORDI DILOLI FONS La navegaci al golf de Sant Jordi durant lantiguitat

130 PYRENAE, nm. 40, vol. 2 (2009) ISSN: 0079-8215 (p. 129-155)

Fig. 1. Situaci geogrfica del golf de Sant Jordi.


resultants del comer establert entre aquests pobles o fins i tot els naufragis dels vaixellsencarregats de fer-lo possible mostren la profusi daquests contactes, majoritriamentefectuats mitjanant lart de la navegaci, ja sia martima o fluvial (fig. 1).

Fou aix com els importants avenos en la navegaci del darrer millenni a.n.e.: lesmillores als vaixells, que van permetre la seva especialitzaci funcional; laplicaci de novestcniques marineres o laprofitament duns recursos naturals com sn els vents, els cor-rents, el coneixement dels estels o de la costa, que permetia establir rees tancades de visi-bilitat, van esdevenir essencials a lhora dincrementar la circulaci naval.

A la zona del golf de Sant Jordi, els factors naturals que havien dafavorir la navega-ci eren de segur ben coneguts pels pobles mariners que shi desplaaven. Els vents da-questa regi, importants, no impossibilitaven la navegaci multidireccional, si b afavo-rien unes rutes concretes, ja que a la costa de lEbre el desplaament martim a vela s msfcil en direcci sud que cap al nord. Aix mateix, els corrents, fora propicis en aquestpunt; la visibilitat, de fcil orientaci a partir daccidents geogrfics destacats, com sn elMontsi o els Ports entre daltres, anomenats al Periple dAvi, o el coneixement de ladesembocadura del riu, potser el saber ms important per a accedir a les terres de linte-rior, shavien de convertir en un suport per a la freqentaci nutica daquesta regi durantlantiguitat.

La navegaci durant lantiguitat al golf de Sant Jordi:la costa meridional catalana i el riu Ebre

Si considerem les possibilitats de comunicaci del sud catal en poca antiga, comprovemcom la navegaci s un dels elements primordials a lhora de transportar viatgers i mer-caderies amb rapidesa i seguretat a curta i llarga distncia. A escala regional, hi ha dueslnies bsiques de moviment que crea la geomorfologia prpia daquest territori: la costa,seguint una lnia nord-oest/sud-est i viceversa, i la via del riu Ebre, prcticament perpen-dicular a aquesta, que possibilita laccs des del Mediterrani vers linterior peninsular. Elscamins terrestres han seguit tamb des de lantiguitat aquests eixos, de manera que la dis-tribuci de les carreteres actuals se solapa amb les vies antigues: a la costa, la via Hercliao Augusta, el cam reial medieval, que seguia el traat de lanterior, i les actuals N-340, A-7i AP-7, mentre que seguint lEbre, perduda la seva navegabilitat, hi trobem la N-230, quecomunica transversalment la costa amb Lleida o lArag. No hem doblidar que, fins farelativament poc temps, lEbre suplia la manca de camins terrestres entre la costa i linte-rior revelant-se com una importantssima via de comunicaci, com recull A. Beltrn: desdel punt de vista geopoltic, el valor de lEbre depn de lexcellent cam que ofereix a totsels qui han danar al quadrant nord-oriental de la Pennsula (). El seu valor estratgicms gran s el que representa com a accs a la Meseta Central (Beltrn, 1961: 66).

131

JORDI DILOLI FONSLa navegaci al golf de Sant Jordi durant lantiguitat

PYRENAE, nm. 40, vol. 2 (2009) ISSN: 0079-8215 (p. 129-155)


La navegabilitat de lEbre, documentada als textos clssics fent constar el seu papercom a cam principal per a accedir a linterior peninsular ja s citada per Avi quan es refe-reix a com els productes estrangers sn remuntats pel riu Iber (Avi, Ora Maritima, 504),factor que confirma Plini en enunciar la seva navegabilitat i esmentar com el corrent delHiberus, ric pel seu comer fluvial (), s transitable en un trajecte de 260.000 passos apartir de loppidum Vareia (Plini, III, 4, 21).

El carcter navegant dels habitants de les terres del curs inferior de lEbre es palesatamb en la numismtica: a partir de mitjan segle I a.n.e. i fins a lpoca de Tiberi, momenten qu es deixaran dencunyar monedes a la seca tortosina, el numerari del baix Ebre tin-dr representats dos vaixells, segons el tipus dencunyaci: un de mar, amb la vela des-plegada, i un vaixell ms petit, martim o fluvial, amb timoner. Aix mateix, smbols comlncora o els dofins es convertiran tamb en motius daquestes monedes. La formaci del-taica primer i el canvi en els mitjans de comunicaci, posteriorment, van anar minant lanavegabilitat del riu fins a fer-la gaireb inexistent, amb la substituci daquesta via per lesterrestres, paralleles com hem dit al riu Ebre. De fet, el creixement deltaic, ms rpid a par-tir de lpoca ibrica, on laugment poblacional accentuaria la desforestaci de les ribes delEbre, farien de la navegaci en aquesta zona tot un art, ja que les barres de sorra canviants,situades a laiguabarreig fluviomar, havien de dificultar certament la navegaci.

Mercs a larqueologia, coneixem avui dia locupaci daquest espai de la desembocadurade lEbre durant lantiguitat (Diloli, 1997), on sobserva com la presncia dalguns dels nuclishabitats a la costa va relacionada amb lesdevenir de la mateixa. En aquest sentit, assenta-ments com el Bordissal de Camarles sabandonaran a causa del rebliment del seu port natu-ral, mentre que, ms dacord amb aquest paisatge variable, socupen altres indrets ms allu-nyats de la desembocadura, cas de lAmpolla, on sha ubicat un possible port martim dpocaimperial (Arbeloa, 1997); aix mateix es constata, a partir del canvi dera, la presncia dal-gun assentament avanat sobre la lnia de la costa; s a dir, sobre les terres emergides, coms el cas de lErmita de lAldea o del Lligallo de les Veles, tamb a lAldea (Arbeloa, 1997).

Els textos clssics ens proporcionen altres dades sobre aquest espai geogrfic en pocaromana o anterior. Livi, en descriure la batalla naval entre cartaginesos i romans a la desem-bocadura de lEbre durant la Segona Guerra Pnica, esmenta les boques del riu Ebre(ostio Hiberi amnis) (Livi, 22,19), fet que ha servit perqu es plantegs la possible existn-cia dun delta incipient en aquell moment histric (Arbeloa, 1997), si b estudis posteriorsde lobra de Livi i Polibi1 semblen indicar que en aquest perode lEbre nicament teniauna sortida al mar, de manera que lrea deltaica naixent encara no separava el desgusdel riu al mar en diversos canals, fet caracterstic dun delta ms avanat (Arbeloa, 2006).

Ens trobem, doncs, que lestuari de la desembocadura de lEbre perduraria fins alme-nys les primeries del primer millenni de la nostra era, moment del qual tenim altres refe-

1. Amb referncia a aquest autor, compara el seu relat amb el que fa de la desembocadura del Roine, on parla dems duna boca, cosa que no fa amb lEbre, fet que es reprodueix amb Livi, que tamb parla de la desembo-cadura (Arbeloa, 2006).




rncies escrites sobre el riu Ebre, sense que shi faci referncia a cap delta,2 malgrat queen aquests primers anys de domini rom, si no abans, la base sedimentria del que seriala posterior plana deltaica ja estaria dipositada.

Quant a la navegaci martima, el pobre desenvolupament nutic que van trobar elsromans a la seva arribada a la Pennsula posa de manifest la pervivncia dunes tcniquesarcaiques que satisfeien les necessitats marineres de la poblaci autctona (Alvar, 1980),factor que possiblement va afavorir que no calgus avanar en aquest aspecte. Les fontsliterries ens ofereixen molt poques dades sobre ls de la navegaci entre les comunitatsindgenes. Pel que fa a la circulaci martima, els comentaris sn escassos i cap no fa refe-rncia a les costes de la zona que estudiem, si obviem el riu Ebre. Si ms no, la numism-tica ens ha perms conixer quelcom dels vaixells emprats al baix Ebre al tombant delcanvi dera. Amb aquestes dades i daltres referncies arqueolgiques hem de pensar quela navegaci no seria estranya per als pobles ibrics que poblaven el litoral tarragon o lesribes de lEbre; shi han localitzat estris destinats a la pesca, com ara hams o ploms, o res-tes de peixos i molluscs, de vegades pescats a alta mar, que havien estat consumits alsassentaments indgenes. Daltra banda, la presncia als jaciments de la costa tarragoninade productes dimportaci de procedncia fencia, etrusca, grega, pnica o romana indicaun contacte fluid entre els indgenes i els pobles mediterranis que van accedir a aquestesterres. Lexistncia de llocs dancoratge amb un fcil accs a les rutes terrestres o fins i totel cam que representava lEbre significaven una possibilitat dendinsar-se a la Pennsulaque no era menyspreada per aquests navegants nouvinguts.

Les fonts escrites

Ja hem indicat abans que algunes de les referncies a la navegaci o al moviment de pro-ductes per via nutica a les costes tarragonines ens sn proporcionades pels textos dpo-ca clssica, ja provinguin de la literatura, de la numismtica o de lepigrafia. Si b les dadesque ens aporten els escriptors grecs i llatins no sn abundants, s que ens acosten a algunsdels fets geogrfics o histrics ms representatius de lrea que analitzem.

Possiblement sigui la informaci aportada per Postumius Rufius Festus Avienus la msantiga que fa referncia a lmbit territorial del golf de Sant Jordi. LOra Maritima, escri-ta al segle IV d.n.e., per basada en un periple del segle VI a.n.e.,3 descriu la fesomia del

2. La primera dada escrita que tenim del delta com a tal pertany a un gegraf rab del segle XII.3. La procedncia de les dades amb qu Avi va elaborar lOra Maritima ha estat un tema de discussi durant molt

de temps: entre daltres shan proposat, com a font daquest treball el periple dHimilcon o el dEutmenes.Tanmateix, ha de quedar clar que Avi fou un ms daquests literats del segle IV que es van servir de les infor-macions de diversos autors anteriors, els quals van convertir en base per a la composici de la seva obra (Mangasi Plcido, 1994: 27).

133




litoral mediterrani de la Pennsula Ibrica. Tanmateix, les dades que proporciona apa-reixen entremesclades i algunes vegades sn de difcil interpretaci, per tal com hi hafora topnims anteriors al canvi dera, desapareguts a lpoca en qu Avi va redactarla seva obra. Si ms no, entre els versos 489 i 520, ens proporciona tot un seguit dedades toponmiques i geogrfiques fora interessants amb vista a reconstruir el litoraltarragon durant lantiguitat. Entre els noms que hi apareixen, destaca el dHerronesi oCherronesi (Ora Mar., 491), assimilat al delta de lEbre, sense considerar que aquest segu-rament no seria visible en el moment en qu es va gestar el periple: no hi ha dubteque la Cassa Querroneso significa el delta de lEbre, ja que els caps de Penscola i Orpesasn massa petits (Schulten, 1922: 120). Tanmateix, el mateix autor, quan es refereixa la Cherronesos citada per Estrab (Estrab, III, 4, 6) la considera ciutat, i la ubica a lac-tual Pescola, en traduir Cherroneso com a pennsula i associar-la a la Hiops esmentadaper Hecateu, perqu no hi ha cap altra pennsula en aquesta zona entre el Xquer ilEbre (Schulten, 1952: 233). Aquest plantejament ha estat acceptat per altres autors(Bayerri, 1933 i 1948), mentre que la identificaci dHerronesi o Cherronesi amb el deltat adeptes diferents, cas de J. Gavala o dA. Berthelot (Gavala, 1959, i Berthelot, 1934).El periple esmenta tamb la llacuna o llac de les Ncares (Ora Mar., 492), que podriaformar part daquest delta incipient, si b Schulten lassocia amb accidents geogrficssituats ms al sud, a la costa valenciana (Schulten, 1922). En el cas dHylactes, Hystra,Sarna i Tyrichae (Ora Mar., 497-498), han estat identificats amb ms o menys fortunaamb alguns dels nuclis de poblaci actuals, des del nord del Pas Valenci fins a lactu-al Tarragona o amb daltres avui desapareguts. Si ms no, alguns investigadors han des-estimat aquesta correlaci, en considerar que majoritriament es tractaria de refernciesgeogrfiques (Jacob, 1985).

Al vers 504 sesmenta una muntanya escarpada que aixeca la seva testa altiva.Aquest puig sha associat al Montsi o al Montsant, indistintament (Schulten, 1922, iBayerri, 1933), sobretot pel seu topnim. Tanmateix, la visi que sobt des del mar endirecci a la desembocadura de lEbre s una panormica completa del masss dels Ports,que sestn majestuosament sobre el riu. Si hem de buscar un accident geogrfic per aequiparar-lo amb el descrit per Avi, aquest s, segurament, la serralada dels Ports deTortosa-Beseit.

A continuaci, el riu Oleum i el mont Sellus (Ora Mar., 505-507). En aquest cas, possi-blement el Sellus podria identificar-se amb el coll de Balaguer, la serralada que descendeixdes de les muntanyes de Tivissa fins al mar, separant les Terres de lEbre del Camp deTarragona. De fet, malgrat que lalria daquest relleu no supera els 800 metres, la sevavisi des del mar li dna una semblana imponent, fet que saccentua per tractar-se dunrelleu que es troba bona part de lany cobert per nvols, fenomen que descriu el periple:seleva fins a les altures dels nvols.

El riu Oleum, identificat com lUllastres, que desemboca a lalada de lactual Hospitaletde lInfant, ha estat darrerament proposat com a via de comunicaci entre un hipotticport grec, ubicat en aquest punt, i les terres de linterior, concretament la zona de la




Ribera dEbre i del Priorat (Dupr, 2006a-b). Altres autors situen aquest riu ms al nord(Blzquez, 1894).

Posteriorment, una menci a una ciutat, Lebedontia (Ora Mar., 509), ara per ara dedifcil adscripci, un litoral sorrenc amb una gran lnia de platja, a lactual Baix Camp i lesciutats de Salauris, Callpolis i Tarraco4 (Ora Mar., 514-520).

Malgrat els interrogants que encara suscita, lobra dAvi s la descripci ms com-pleta i referncia indiscutible del paisatge litoral de la Catalunya meridional durant lan-tiguitat. El seu estudi ens permet recuperar part de la visi que havien de tenir els nave-gants nouvinguts a aquestes terres des del mar o, si ms no, de les principals refernciesde qu disposaven.

Posterior al periple que dna vida a lOra Maritima, trobem al segle VI a.n.e. lobradHecateu de Milet, treball que milloraria el mapa dAnaximandre, on apareix tot elMediterrani. Concretament a lextrem nord-est occidental, hi situa la ciutat dHiops aQuerronesos o Cherronesos, com ja hem indicat, possible accident geogrfic interpretat comuna pennsula (Schulten, 1935: 188, i 1952: 233).

A partir dHecateu, no ser ja fins al segle II a.n.e. que tindrem noves referncies escri-tes daquesta regi. Polibi, en relatar els fets de la Segona Guerra Pnica esdevinguts a lazona de lEbre, explicar la derrota de lesquadra naval cartaginesa a la desembocaduradel riu, descrivint-nos en certa mesura aquest litoral (Polibi, III, 95, i III, 96, 1-6), detallque ser ampliat per Livi en narrar la maniobra cartaginesa i la problemtica provocadaper la manca despai dins del curs fluvial en retrocedir la flota pnica i virar riu amunt(Livi, XXII, 19, 4-8; 11-12).

Aquest esdeveniment ser relatat tamb per Sosil, mestre i amic dAnnbal, que vaviure a final del segle III a.n.e. i que especifica com als cartaginesos els va fallar la navega-ci de travs, per a trencar la lnia enemiga, maniobra que van saber aprofitar els massa-liotes. Zonars narrar tamb aquest fet (Zonars, 9, 1) a la seva obra, escrita al segle XII.

Estrab, just al canvi dera, ens oferir al llibre III de Geographika una descripci del lito-ral mediterrani de la Pennsula Ibrica, anomenant de nou Querronesos, Oleastron i Cartalias,i situant al pas de lEbre la katoikia Dertosa, per on creuava la via Augusta (III, 4, 6), pos-siblement mitjanant un pont, de barques o construt. Ms endavant cita Trraco, queno t port, per que est situada en un golf i proveda de tots els avantatges (III, 4, 7),fet que desmenteix Eratstenes, el qual sost que s que t port, mentre que Artemidorespecifica que Trraco no ofereix ni tan sols condicions per a lancoratge. El mateix autorindica que tot el litoral que va des de les Columnes dHrcules fins a aquest punt t escas-setat de ports, per des daqu la costa que segueix ja t bons ports (III, 4, 8). Aquest pas-satge dEstrab resulta interessant per a fer-nos una idea de lestructura de la costa tarra-gonina durant els segles I a.n.e. a I d.n.e. i, si b indica la inexistncia destructures porturies,

4. Han fet la identificaci daquestes poblacions, amb o sense encert, diversos autors. Si b lltima, Trraco, quedafora de labast daquest estudi, per al cas de Salauris i potser de Callpolis es pot consultar el captol 2 de la tesidoctoral dIsaias Arrays, (Arrays, 2002), que recull aquesta problemtica.

135




no t en compte els embarcadors o llocs dancoratge naturals que s que es documentenen aquesta rea a partir de la recerca arqueolgica.

Gai Plini Cecili Segon, al segle I d.n.e., fa certa descripci a la Naturalis Historia, de laregio ilercavona i la cesetania, incidint en la navegabilitat del riu Hiber fins a Vareia (Plini, III,4, 21), fent un nic apunt a aquesta costa per a indicar que s la ms propera des de Roma(Plini, III, 20, 110).

Pomponi Mela assenyalar la posici de Trraco i Dertosa, sense ms detalls (Mela, II, 5, 90).Claudi Ptolomeu (segle II d.n.e.) utilitzaria per primer cop un sistema de projecci per

a situar les coordenades dels principals llocs del mn conegut, descrivint a la seva obraGeographia la Hispnia Tarraconense (II, 6, 1-73) i situant-hi els accidents geogrfics dellitoral catal, i ms concretament la costa ilercavona i cossetana, dades sobre lEbre i laubicaci dalgunes ciutats interiors daquestes regions. De lrea litoral del golf de SantJordi nicament esmenta el punt on desemboca lEbre:5

La desembocadura del riu Hiber 16 40 30

Altres autors no tan representatius com els assenyalats esmenten tamb en els seustextos aquest territori: Esclax de Carianda, que visqu a principi del segle V a.n.e., va com-pondre un periple que descrivia les costes mediterrnies. El text conservat, que prov delsegle IV a.n.e. (Schulten, 1925, i Mangas i Plcido, 1999), fa una referncia al riu Ibhr (Iber)i a la navegaci des dIbria (Periplus, 2).6

Apolodor, al segle II a.n.e., tornar a anomenar lEbre definint-lo com un gran riu pro-cedent de linterior.

A De bello Alexandrino trobarem de nou dades referides a la navegaci fluvial a la zonade la desembocadura de lEbre i a la dificultat que comporta, concretament a lepisodi queens descriu la mort de Cassi Long, propretor de la Ulterior, lany 47 a.n.e., a causa duntemporal que el sorprn a la desembocadura del riu Ebre, fet descrit tamb a Di Cassi (42,15, 1) i que ens confirmaria la perillositat de navegar amb tempesta on les aiges del riui el mar es barregen.

Marcial, poeta rom del segle I d.n.e., es referir en un dels seus treballs a la costa tar-ragonina (Marcial, Epigrammata, 19-26).

Al segle II, Suetoni, va fer tamb un comentari sobre la ciutat de Dertosa i la navega-ci martima i fluvial que es produa a les seves ribes. A De Vita Caesarum, explica com, alcomenament de laixecament de Servi Sulpici Galba, es va veure arribar a Dertosa unaembarcaci provinent dAlexandria, sense pilot, ni timoner, ni marins (Gal. X), fet vist comun senyal sobrenatural pels partidaris de Galba.

5. Si ms no, Ptolomeu situa les principals ciutats de la regi ilercavona, incloent-hi Dertosa, aix com, ja a la venacessetnia, la ciutat de Tarracon.

6. El salt que fa el Periple entre el pargraf anterior, on es descriu la zona gaditana i la part de lEbre, ha fet dubtarmolts estudiosos si lautor es refereix realment a lEbre catal o a un altre riu anomenat Iber. Schulten ho veu comuna mancana provocada per una falta dinformaci derivada dels condicionants poltics de lpoca en qu ses-criu; s a dir, pel bloqueig cartagins del sud-est peninsular (Schulten, 1925).




Xrax de Prgam (69-segle VI?) va publicar una histria universal, Hllhnika, de la qualshan conservat alguns fragments on sanomenen la Pennsula Ibrica i el riu Ebre, sensems dades, per, en relaci amb les que ja hem apuntat.

Altres referncies al riu Ebre, possiblement menys conegudes que les anteriors, perirrellevants quant a la navegaci al riu o al mar, es documenten a les Adnotationes superlucanum, a Api, Luc, Solino, Marci Capela, Polibi de Megalpolis, Geli, Claudi, Prudenci,Noni Marcel, etc.

Un altre document que ens pot servir per a reconstruir aquest paisatge durant lanti-guitat sn els itineraris romans. No descriurem aqu els terrestres, que ja han estat analit-zats en altres treballs (Pall, 1985; Diloli, 1997 i, 2002, i Arrays, 2002), per si que vol-drem anomenar dins de lItinerari dAnton, un trajecte martim, limperatoris AntoniniAugusti itinerarium maritimum, possiblement recopilat en poca de Diocleci o una micaabans (finals del segle III), que recull dades sobre els ports, costes i illes del Mediterrani,entre les quals nhi ha que fan referncia a Hispnia. En aquest senstit, cal destacar les querelacionen les Illes Balears amb la costa peninsular, i posen en evidncia els nexes entreles illes i el litoral del nord-est, relaci documentada arqueolgicament a travs de lesimportacions cermiques que shan pogut recuperar als jaciments indgenes situats prin-cipalment a la franja costanera.7

Quant a la numismtica, ja hem assenyalat abans lexistncia al curs inferior de lEbredunes emissions numerries de la segona meitat del segle I a.n.e. i de principi de segle Id.n.e. amb representaci de vaixells, un altre factor que ens indica el carcter navegant deles comunitats assentades en aquesta regi durant lantiguitat (Diloli, 1996, i Llorens iAquilu, 2001). Lencunyaci daquestes monedes sefectuaria en un principi a HiberaIlercavonia i poc desprs a Dertosa, la ciutat romana que la substituiria com a principal delterritori. A les primeres emissions, lanvers dels asos presenta una nau martima, oneraria,molt ben definida, on es distingeixen els seus estris i aparells amb tot detall. Aquest disse-ny t algunes variacions en altres encunys daquesta primera emissi, com ara la presn-cia dun o dos timons. Al revers trobem una nau ms petita que podria ser tant per al trans-port fluvial com per al portuari actuaria, de perfil, dirigida a la dreta, amb un marinerremant o amb el tim agafat.

En el cas dels semis, a lanvers trobem un vaixell situat de perfil en direcci a les-querra amb les veles desplegades, sense timoner, del mateix tipus i amb la mateixa lle-genda que les representades als asos, mentre que al revers apareix un dof, dirigit cap a ladreta amb la cua aixecada. Al damunt t un tim, amb dues pales.

7. 2 INTER HISPANIAS ET TINGI MAURETARIAM510,

4 insula Diana Lesbos Ebusos stadia CCCC511, 1 ab hac insula Cartagine Spartaria stadia CCC

2 et a supra scripta insula ad Baleares3 insula Columba, Balearis maior,

512 1 insula Nura, Balearis minor2 inter se habent Baleares stadia DC

137






A la segona emissi, safegeix a lanvers el retrat de lemperador i la llegenda DER-TOSA. Sn les encunyacions del regnat de Tiberi (14 a 37), de qu es coneixen dues pro-duccions amb llegenda diferent, de les quals una presenta la variant del bust de lemperadormirant a lesquerra i laltra a la dreta. Al revers es representa una nau amb la vela desple-gada, oneraria, del mateix tipus que la que apareix a les emissions anteriors.

Als semis, lanvers t una nau actuaria o fluvial i el revers, un dof mirant a lesquer-ra, amb un tim sobre el cap i a sota una ncora horitzontal amb els garfis cap a la dreta.

Tal com es pot observar, es tracta dun numerari que fa referncia nica al tema de lanavegaci, ja sigui martima i/o fluvial, amb uns elements dof, tim, ncora, etc. queindiquen la tradici marinera daquest territori (fig. 2, a i b).

A lltim, cal citar les troballes epigrfiques recuperades en aquest territori que ensmostren alguna relaci amb la navegaci o marineria, prcticament efectuades en la sevatotalitat a la ciutat de Tortosa. En aquesta poblaci shan localitzat diverses lpides que, a ms

Fig. 2. a) Monedes dHibera Ilercavonia; b) Monedes de Dertosa (Llorens i Aquilu, 2001).


del seu carcter comercial, tamb ens indiquen el trnsit de viatgers, sobretot a partir de lesinscripcions de personatges que van morir mentre es trobaven de viatge (peregre defuncto),com s el cas de Marc Sallusti Felix (CIL II 4064, CIL II2 14,799), recordat en una lpidareaprofitada com a part del bastiment del recinte murari del Castell de la Suda, esculpidaen pedra de Flix, o la dAuli Caecili Cubiculari (CIL II 4065, CIL II2 14,800), amb una ins-cripci feta amb jaspi de la Cinta i encastada fins al 1988 al castell de la Suda, erigida en elseu honor per la seva esposa, Porcia Euphrosine, i en qu tamb trobem esculpida una naugran, oneraria, que sha interpretat tant com una allegoria del viatge al ms enll (Mayer iRod, 1985, i Llorens i Aquilu, 2001) com el que podria ser una simbolitzaci daquestaspecte conjuntament amb la professi del difunt (Arbeloa, 2006). Des del punt de vistadescriptiu, es tracta duna nau comercial, de perfil, dirigida a la dreta, amb dos timons, altraque les reflectides a les monedes locals (Llorens i Aquilu, 2001) (fig. 3, a i b).

139



Fig. 2. a) Inscripci de Marc Sallusti Felix (CIL II 4064, CIL II2 14,799); b) Inscripci dAuli Caecili Cubiculari (CIL II 4065, CIL II2 14,800).


Com ja hem apuntat anteriorment, s innegable la relaci de lantiga ciutat de Tortosa,Hibera o Dertosa, amb el trfic fluvial i martim, sobretot en laspecte comercial. En aquestsentit, hi ha mostres daquesta parena en altres elements epigrfics apareguts a la ciutat,simbolisme recollit per Arbeloa (2006) i que trobem representat en algunes inscripcions,com lerigida a Mercuri, protector del comer, per Publius Cornelius Frontinus, sevir augus-tal, feta amb jaspi de la Cinta (CIL II 4054, CIL II2 14,783), les inscripcions dedicades aCstor i Pllux, els Discurs, divinitats dorigen grec que a Roma sassociaven al trnsitmartim com a protectores del viatge, recuperades al Castell de la Suda, la primera (CIL II6070, CIL II2 14,781) per Valeri Anto, la segona (CIL II2 14, 782) per Valeria, malgrat quesha apuntat que aquesta podria ser una cpia simplificada de lanterior (Mayer i Rod,1985: nota 11), totes dues desaparegudes, o la de Lucius Numisius Liberalis, mariner corsde la trirrem Mart de la flota de Ravenna, enterrat pels seus companys de manipulus i laseva dona Gellia Excitata (CIL II 4063, CIL II2 14,798) (fig. 4, a i b).

La documentaci arqueolgica

Laltra gran font de dades sobre les formes i els continguts de la navegaci durant lanti-guitat s larqueologia. Els avenos que shan produt els darrers anys en el camp de lar-queologia subaqutica ens han perms conixer de primera m com eren els vaixells antics



Fig. 4. a) Inscripci erigida a Mercuri per Publius Cornelius Frontinus (CIL II 4054, CIL II2 14,783); b) Cpia en paper (nica conservada)de la inscripci dedicada a Cstor i Pllux, trobada al Castell de la Suda i avui dia desapareguda (CIL II 6070, CIL II2 14,781).


que solcaven les costes del golf de Sant Jordi durant lantiguitat, les rutes que seguien, elsports que cercaven o la crrega que hi transportaven.

Daltra banda, no sempre ens proporcionen aquesta informaci les restes relaciona-des directament amb el mar o els vaixells, sin que la mateixa distribuci del poblamentns una mostra. Durant lantiguitat, ja sigui a la protohistria o en locupaci romana pos-terior, el mar s, a part duna font de recursos, un nexe duni, i les rees practicables perals contactes sn susceptibles de ser emprades com a port o zona dintercanvi entre lescomunitats autctones i els nouvinguts. Igualment succeir amb els rius navegables, delsquals lEbre ns una mostra. Les ciutats naixeran i evolucionaran a les seves ribes, fontde riquesa, i les restes materials recuperades all en seran una prova: mercaderies de lesquals hem recuperat lenvs o elements de vaixells procedents de tots els indrets de laMediterrnia sn presents al litoral catal i a les dues ribes de lEbre. mfores fencies, gre-gues, pniques i romanes, cermica de luxe o productes manufacturats seran testimoni delarribada dels vaixells mediterranis.

s clar, com ja han apuntat altres autors, lavantatge del transport martim davant delterrestre (Pujol, 2008). Transportar articles per mar o a travs dels rius era molt ms rpidi fcil que per via terrestre i fins i tot ms segur. El trfec de grans volums de mercaderiesimplicava, per terra, la constituci dautntiques caravanes de carros, amb el cost que podiarepresentar en menjar per als animals de crrega, la custdia, etc., mentre que per mar elsvaixells podien portar crregues ms voluminoses en un sol viatge, en poc temps i, a par-tir dels ltims anys de la Repblica romana, prcticament sense escorta, ja que el mar esta-va lliure de pirates. La prdua de la crrega sols es podia produir per un contratemps, fetque restava en mans de la natura i de la percia dels mariners.

Tanmateix, com ja hem indicat, s mercs a aquests accidents que avui dia tenim msdades respecte a la navegaci antiga. A les nostres costes, els derelictes sn tots romans, sib ja hem vist com el litoral sud catal fou solcat per navegants fenicis, grecs i cartagine-sos molt abans que pels fills de Roma.

Per norma, els derelictes sn descoberts grcies a les restes de la seva crrega, sobretotels contenidors amfrics, de maneta que aquells que no duien un envs cermic no se solenconservar o sn ms difcils didentificar. Lmfora fou emprada sobretot com a contenidorde lquids: vi, oli doliva, salses de peix, etc., i es va intensificar el seu transport des de lpocaen qu els mariners fenicis travessaven el Mediterrani fins a la conquesta romana daquestespai geogrfic. A ms daquestes crregues, les naus de lantiguitat portaven tota mena deproductes peribles o que no han deixat rastre arqueolgic, vegetals o animals, a ms delsvaixells enfonsats que shan desfet sense deixar vestigis de la seva existncia.

Al territori meridional catal, seguint els dos eixos que hem esmentat anteriorment,trobem les restes arqueolgiques que ens indiquen el trnsit martim o fluvial distribudesen dos grans grups, els assentaments terrestres poblats, punts de guaita, embarcadors,viles, etc. o les restes de naufragis.

Al litoral, tota la costa del golf de Sant Jordi presenta una ocupaci constant a partirde la desembocadura de lEbre en direcci nord, fins al coll de Balaguer, si ms no des de

141




lpoca ibrica, que va augmentar amb la presncia romana. Aix, de nord a sud, trobemel jaciment de lAntic o Lligallo del Roig, a Camarles, datat de finals del primer millennia.n.e.; el Bordissal, a Camarles, on hi podria haver un punt de desembarcament dpocaibrica, amb una forta presncia delements dorigen grec; les troballes de lAmpolla, dpo -ca romana; Punta guila; les Tres Cales, o els assentaments romans de Cambrils i Salou,cadascun amb una o diverses funcions: assentaments rurals, viles, ports o embarcadors,punts de vigilncia i de control o de tipus militar, per tal de senyalitzar els indrets costa-ners ms perillosos o fins i tot les incursions de la pirateria, freqents fins a les campany-es de Pompeu i Csar, zones de provement o daiguada, etc.

Aquests nuclis tindrien una ubicaci privilegiada, perqu serien accessibles per mar i perterra, a travs de la via Herclia, la posterior via Augusta romana. De fet, seguint aquestcam, des de Dertosa, punt per on es travessaria lEbre, la via sadreava fins la costa, i enaquest tram subicava la mansio de Traia Capita, recollida als itineraris romans, que sha iden-tificat, entre daltres municipis actuals, a lAmpolla o el Perell (Diloli, 2002). Ms enda-vant, en direcci nord, just passat el coll de Balaguer, lmit septentrional entre la regio iler-cavona i la cessetana, es troba lHospitalet de lInfant, on la presncia de restes romanes alTossalet (Mass i Menchn, 1991), just abans de creuar el riu Llastres,8 es podria associaramb lexistncia en aquest punt duna altra parada de la via Augusta, la mansio Oleastrum delitinerari dAnton, situada entre Tarraco i Traia Capita, citada tamb per Estrab (III, 4, 6).9

Aquest descans, posterior a la mansio sub saltu dels itineraris, identificada amb el coll deBalaguer,10 podria associar-se al naixement en aquest punt dun cam secundari que, enparallel al riu Llastres, aniria des de la costa fins a la Foia de Mora (Dupr, 2006a-b).

Aquesta crulla de camins terrestres associada a la geomorfologia de la desembocadu-ra del riu Llastres, que conformaria en poca antiga un estuari protegit de les inclemnciesatmosfriques, aix com lexistncia dun embarcador medieval en aquest punt, la seva men-ci en diverses cartes nutiques des del segle XIII, i la possibilitat dabastament daigua dola alindret han suggerit la presncia en aquest lloc dun port utilitzat almenys des del segle Va.n.e. Amb aquestes dades, i a la llum de la troballa en aquest paratge duna antefixa detipus grec, datada del segle V a.n.e., sha proposat que aquest port fos un emporia fundatpels foceus per a fer transaccions comercials amb els indgenes, des don es podria accedira les terres de linterior, concretament a la zona minera del Priorat (Dupr, 2006a-b).

A partir del riu Llastres, ja al litoral de Cambrils i de Salou, si b la presncia ibricaa la costa s menor, perqu nicament es documenta lexistncia del poblat de la Sella, aSalou, la proximitat de Tarraco influeix en labundncia destabliments dpoca romana,

8. Segons Hernndez Sanahuja, al pas del riu Llastres hi hauria un pont de factura romana, aix com altres elementsconstructius associats de tipus hidrulic (Hernndez Sanahuja, 1865).

9. Schulten (1952: 233) associa Oleastron amb lHospitalet de lInfant, aix com Fernndez Nieto (1968-1969: 127),mentre que altres autors lhan identificat amb Riudecols (Blzquez, 1894, reed. 2005) o lactual Cambrils (Corts,1836, i Madoz, 1846).

10. Lestudi dels itineraris terrestres permet localitzar aquesta mansio a lalada de lactual coll de Balaguer; a ms,la traducci llatina de saltus, lloc de boscos i muntanyes o pas de muntanya, identifica perfectament lindret.




amb les viles de La Llosa, Sant Pere i LEsquirol, entre daltres, a Cambrils o la Vila deBarenys, el Bosc del Quec i la Platja Llarga, a Salou.

Quant a les troballes subaqutiques, si obviem els treballs de dragat del riu Ebre pera potenciar la seva navegabilitat, que a lalada de Tortosa han perms recuperar diversesrestes dpoca romana (fig. 5), lexistncia de dades que indiquen punts dancoratge o lapresncia de naus romanes enfonsades no s estranya al litoral meridional catal. Dins delgolf de Sant Jordi, avanant de sud a nord, a lAmpolla, a Cap Roig, es van localitzar lany1968 dos ceps dncora dpoca romana, de plom, aix com diverses mfores i altres res-tes cermiques. Al 1993, el CASC (Centre dArqueologia Subaqutica de Catalunya), hiva recuperar tamb durant unes prospeccions un zunxo (Asensio i Martn, 1998). Les pros-peccions efectuades pel CASC al litoral de lEbre durant lestiu del 2007 han corroborat laimportncia daquesta cala dins dels parmetres de la navegaci dpoca romana en aques-ta regi, ja que shi han recobrat diverses restes cermiques que han passat a completarles dades que ja es tenien sobre un possible s daquest indret com a punt dancoratge. Defet, arran daquest descobriment sha plantejat la possibilitat que la cala de Cap Roig actu-s durant el perode rom com un port martim dependent de la ciutat de Dertosa, i sefectuaria en aquest paratge el transport de mercaderies des de les naus onerariae a lesactuaries, que serien les que riu amunt arribarien al port de la ciutat. Tanmateix, lestat dela recerca s encara massa incipient per a avanar ms dades en aquest sentit.

Ms al nord, ja al terme municipal del Perell, a lalada de Morro de Gos, lany 1969shi va extreure un altre cep, de plom. A la punta Espn, lany 1968, shi va localitzar tambun cep dncora romana de plom (Prez, 2007).

A lAmetlla de Mar, hi ha documentats dos vaixells romans enfonsats, i shi constatentamb diverses mostres de poblament costaner. A la cala de Bon Cap, poc abans darri-bar al nucli urb, shi conserven les restes del naufragi dun vaixell carregat dmfores gre-coitliques, datat de final del segle III a.n.e., descobert casualment lany 1954 (Asensio iMartn, 1998, i Prez, 2007). Els treballs que shi van efectuar durant lany 1993 van per-metre lextracci dun escandall de plom, troballa que va corroborar que es tractava dunvaixell enfonsat i no dun ancoratge (Asensio i Martn, 1998).

Poc desprs del nucli urb, hi ha restes dun derelicte del segle I a.n.e., al carrer delMig, amb un carregament de Dressel 12, que no ha pogut ser localitzat (Prez, 2007), molta prop de lestabliment de les Tres Cales, datat entre el segle II a.n.e. i lI d.n.e., on es va recu-perar un nombre fora important de fragments dmfores romanes dorigen itlic, juntamentamb altres vasos amfrics indgenes, pnics, tarraconenses i btics, i que sha interpretat comun punt dancoratge relacionat amb un assentament militar rom (Martn et al., 1993).

Seguint cap al nord, a la punta de Calafat es van localitzar algunes mfores (Prez,2007), possiblement corresponents a algun tipus de derelicte.

A lalada de la desembocadura del riu Llastres, aproximadament a dues milles nu-tiques mar endins, es va localitzar un cep dncora romana i diverses mfores grecoitli-ques (Prez, 2007). Aquesta informaci pot tenir relaci amb la identificaci de la mansioOleastrum en aquest punt, que ja hem comentat abans.

143






Al litoral cambrilenc, sense ms especificaci, es van localitzar diverses mfores repu-blicanes, aix com dos ceps de plom. A aquestes restes cal afegir un cep dncora romanade plom a la punta de la riera de Riudecanyes (Prez, 2007).

Desprs daquestes troballes no s fins a Salou que no hi ha ms dades sobre la pre-sncia daltres restes de naufragis, concretament al cap de Salou i ja prcticament fora delgolf de Sant Jordi, on lany 1935 es va constatar la presncia dun jaciment submar for-mat, entre daltres elements, per mfores Dressel 20 (segle I d.n.e.) (fig. 5).

Ports martims i ports fluvials

Fins ara hem analitzat les dades que les fonts escrites i larqueologia ens han proporcionatsobre la navegaci al sud de Catalunya durant lantiguitat. Tanmateix, cap daquests ele-ments fa referncia directa a lexistncia duna estructura porturia construda que corro-

Fig. 5. Mapa amb les troballes subaqutiques dpoca antiga del golf de Sant Jordi.


bors la importncia de la navegaci en aquesta rea geogrfica en poca preromana iromana. Tot amb tot, ja hem indicat anteriorment que dins del marc territorial que defi-neix el golf de Sant Jordi, sembla que sols lantiga Dertosa podria haver tingut prou cate-goria urbana i econmica com per a comptar amb una infraestructura daquesta mena,destinada a afavorir el trfic de vaixells i mercaderies que circularien des de linterior penin-sular fins a la Mediterrnia i viceversa. Fins ara no sha trobat a la ciutat de Tortosa capelement daquest tipus que ens permeti assegurar lexistncia dun port martim-fluvial alestil dels que podem trobar en altres ciutats mediterrnies durant lantiguitat.

s obvia la circulaci per lEbre dels navegants procedents del mar Mediterrani desdalmenys el segle VII a.n.e. entre la desembocadura del riu fins a, probablement, laigua-barreig amb el riu Matarranya. Si ms no, darrerament sha plantejat que si b la navega-bilitat de lEbre resulta indiscutible, podria haver-hi hagut certes dificultats a lhora de cre-uar la formaci deltaica incipient, i es consideren diverses opcions per solucionar aquesthandicap: el reemplaament dembarcacions, lenrolament de pilots indgenes o b ls devies terrestres alternatives, entre daltres (Bea et al., 2008). En aquest sentit, pensem, a lallum de les dades que hem anat apuntant, que el trnsit per lEbre, tant al tram de la desem-bocadura com riu amunt, no havia de ser un problema per a mariners experimentats, feni-cis, grecs, cartaginesos, romans o els mateixos indgenes.

Al curs inferior de lEbre tenim dades sobre la presncia de materials de la PrimeraEdat del Ferro que nicament haurien pogut arribar a aquesta regi per via martima,primer, i fluvial, desprs: Mas de Mussols (lAldea), el Pont de la Pedrera (lAldea), elBarranc den Fabra (Amposta), el Pla de les Sitges (Tortosa), Tortosa, els Tossals (Aldover),Plana de la Mra (Tivenys), Casa de lAssistent (Tivenys), Tur den Serra (Tivenys),lAssut (Tivenys), etc., i aix tota una srie de jaciments a banda i banda del riu amb pre-sncia de cermiques fencies i altres elements que ens indiquen un contacte a travs dela navegaci que sampliar en poca ibrica amb els productes grecs, cartaginesos i, perfi, romans. Sn aquests ltims els que hi aplicaran una nova estructuraci territorial enqu el riu ser de vital importncia, no nicament per la seva riquesa com a recurs pro-ductiu o de suport a la producci, sin com a cam perqu hi circulin els productes manu-facturats i la gent.

Aquest paper del riu Ebre com a principal via de comunicaci entre el quadrant nord-est de linterior peninsular i la Mediterrnia romandr prcticament immutable des dpocaantiga fins ben entrat el segle XX, quan la construcci de preses, pantans i altres elementsper a aprofitar la fora hidrulica, aix com el mateix creixement del delta, faran cada copms difcil el trnsit fluvial, fins que amb lestabliment del ferrocarril aquest mitj de trans-port perdr el seu sentit. Tanmateix, les mercaderies van arribar des de Saragossa a Tortosaper via fluvial durant ms de vint segles i, al contrari, procedents de la Mediterrnia pas-saven per Dertosa fins a Caesaraugusta o ms amunt. En aquest sentit, si b a Saragossa estperfectament constatada la presncia dun important port fluvial durant lpoca romana(Aguarod i Erice, 2008), a Tortosa fins ara sols hi ha hiptesis sobre lexistncia daquestainfraestructura, bsica per a garantir un bon flux comercial.

145




De fet, han estat constants els intents de situar a Tortosa una rea porturia dpo-ca romana, a partir de troballes espordiques o de la pervivncia en altres poques dezones destinades a aquest menester. Aix, entre els autors que han tractat aquest tema,J.M.V. Arbeloa interpreta lexistncia dun espai amb magatzems, duana, etc., docu-mentat des del segle XII, situat prop de lactual plaa de Cabrera, lanomenat alfndecdels homes de Narbona (Arbeloa, 2006: 20), com una continuaci funcional dunapossible rea comercial dpoques anteriors, la qual cosa, associada a la troballa no gairellunyana platges fluvials properes a lembarcador del Club de Rem delements arqueo-lgics relacionats amb el trfic pel riu, podria indicar la presncia en aquest indret dunazona porturia no construda, a la qual arribarien els productes des de la costa mitjan-ant vaixells de mida ms reduda que els destinats al comer martim de llarga distn-cia, sense descartar larribada de naus ms grans quan les condicions de navegabilitatdel riu ho permetessin (Arbeloa, 2006). P. Izquierdo, per la seva banda, proposa un modelsemblant al marsells, on lespai portuari subicaria en una cala en forma de corn que que-daria situada entre els turons de la Suda i de la Residncia Sanitria Verge de la Cinta,per on transcorreria el barranc del Rastre, aprofitant aix unes caracterstiques naturalsque conferirien a aquest hipottic embarcador un abric al vent. Aquesta hiptesi es recol-za en unes troballes arqueolgiques a la plaa dAlfons XII, que linvestigador interpre-ta com pertanyents a possibles edificis portuaris (Izquierdo, 1990). R. Miravall identifi-ca tamb aquest estuari natural situat entre la muntanya del Castell de la Suda i la plaadAlfons XII com el port iberorom, que seria modificat i ampliat pels romans, fins queles aportacions alluvials de lEbre i del barranc del Rastre obligarien a canviar-ne la ubi-caci, per a situar-lo davant de ledifici de lEscorxador, restant les posteriors drassanesandalusines dins de la protecci daquest hipottic port construt en poca romana(Miravall, 1988) (fig. 6).

s obvi que una ciutat com Dertosa o la Tartusha posterior haurien de tenir algun tipusdinfraestructura destinada al trfec fluvial, en forma de moll, port, magatzems o altresedificis pblics i privats. Si b en aquest aspecte les dades dpoca romana sn ara per araprcticament inexistents, dels perodes andalus i cristi tenim diverses informacions queens poden ajudar a cercar aquesta rea porturia, que, daltra banda, no sabem si ocupa-ria el mateix lloc que en poques anteriors. Aix, a banda dels documents que indiquen laimportncia del comer fluvial i martim de Tortosa en poca islmica que posseeix unbon port, freqentat pels mercaders de tot arreu, tal com ho expressa la Crnica deMuhammad al-Rasi (Lvi-Provenal, 1953: 72, i Bayerri, 1954: 433) o lobra dAl-Himyari(Lvi-Provenal, 1938), hi ha constncia de lexistncia a la ciutat dunes importants dras-sanes al segle X d.n.e. situades a la zona de Remolins, com ho confirma una lpida funda-cional de les mateixes conservada a la catedral de Tortosa o lanotaci de Muhammad al-Idrisi, a la seva Geografia dEspanya del segle XII, quan explica que a la ciutat es construeixengrans vaixells (Idrisi, 1988). Aquestes drassanes, protegides per unes muralles defensadesper 17 torres, perdrien la seva funcionalitat amb la conquesta cristiana, i lespai esdevin-dria el call jueu (Martnez, 1994).




147



Fig. 6. Geomorfologia de la ciutat de Tortosa amb lemplaament del possible port antic.


Aix, amb posterioritat a locupaci islmica, lrea on habitarien els pescadors o lazona de lAlfndec, a tocar daquest barri, serien al sud, als peus del tur del Sitjar, al margeesquerre del barranc del Rastre, coincidint aproximadament amb la posici que Izquierdoi Arbeloa assignen al port de la ciutat (Izquierdo, 1990, i Arbeloa, 2006). Si ms no, i mal-grat que es tracta dun lloc amb uns bons condicionants de resguard de corrents i vent,shauria de tenir en compte la problemtica produda per les aportacions hdriques i alluvialsdaquest barranc, un perill per a la ciutat fins que es va canalitzar (Abril i Guanyabens,1931: 15-16, i Bayerri, 1935: 1960). Segurament era lespai ms meridional a lentorn delantic carrer del Moll del Mercat, el ms indicat per a situar-hi algun tipus destructuraporturia.

Daltra banda, si considerem la documentaci grfica de Tortosa en poca moderna,s en aquest sector on saprecia la presncia constant de vaixells amarrats o ancorats, alme-nys des de mitjan segle XVI fins al segle XIX. La major part dels documents grfics mostrentamb una platja i un espai sense edificis que podria relacionar-se amb unes hipottiquestasques porturies de crrega i descarrega, posteriorment ocupat per dependncies mili-tars i eclesistiques (plnols de Van der Wyngaerde, 1563; de Gonzalo de Mendoza, 1642,i altres plnols dels segles XVII i XVIII). Hem dapuntar tamb que la intervenci arqueol-gica que vam efectuar lany 2005 a lentorn de lantic Mercat del Peix va permetre loca-litzar diverses estructures associades a la contenci i definici de la faana fluvial, entre les



Fig. 7. Tortosa. Plnol de Van der Wyngaerde, 1563.


quals destacava un mur (U.E. 1002), amb una cronologia ds entorn dels segles XVII-XVIII,on encara es conservaven algunes de les argolles que haurien servit per a lligar els vai-xells. Suposem, doncs, que un possible embarcador dpoca medieval subicaria, com hemdit, als voltants del Mercat Municipal, on podria haver estat situat tamb lantic espai por-tuari dpoca romana (figures 7 i 8).

Conclusions

Ja hem fet esment de la transcendncia de la navegaci durant lantiguitat per a comuni-car pobles i cultures arreu del Mediterrani. Aquesta importncia es constata al golf de SantJordi a partir de les dades que ens proporcionen els textos clssics i larqueologia. Aquestespai geogrfic s fonamental a lhora de facilitar el trfic naval, ja que des del seu litoralels vaixells procedents del mar podien arribar a linterior peninsular a travs del riu Ebre.

149



Fig. 8. Detall duna de les argolles de lembarcador situat en aquest punt de la ciutat.


La documentaci que possem avui dia ens mostra aquest fet com una cosa habitual, si bles naus ms grans requeririen condicions naturals i antrpiques favorables per a creuarla desembocadura de lEbre, endinsar-se al riu i atracar a Tortosa.11 Les embarcacionspodrien accedir al riu aprofitant el vent o per mitj de tracci animal i humana. En el casdel vent, coincidint prcticament amb el perode de navegaci martima, el llevant afavo-reix laccs contracorrent per lEbre, sobretot a partir de determinades hores, mentre quea lhivern sha de passar a larrossegament de les embarcacions mitjanant la sirga, ambtracci animal o humana, per camins parallels al riu. Ja hem indicat tamb anteriormentlexistncia en poca romana de naus especialitzades a remolcar els grans vaixells pels riusnavegables.

Sha dentendre que la navegaci des del mar fins a Dertosa, si b podia comportarcerta dificultat, no havia de suposar cap problema irresoluble per als vaixells ms volumi-nosos durant amplis perodes anuals, i podien ser substituts per altres naus ms petites enels moments de ms dificultat. s en aquest sentit que es podria acceptar la proposta quehan formulat alguns investigadors sobre lexistncia en poca romana dun port o llocdancorament martim, no gaire allunyat de Dertosa, a on arribarien els vaixells que farienels trajectes mediterranis i des don es realitzaria el trasllat dels productes des daquestsonerariae a naus de menor calat, per tal de traslladar les mercaderies fins a la ciutat (Arbeloa,1997). Dins daquesta hiptesi, sha plantejat la possibilitat que aquest paper el fes lactu-al poblaci de lAmpolla, on es constata la presncia dun assentament dpoca romana(Bayerri, 1943 i Bayerri, 1948, i Arbeloa, 1997), de funcionalitat desconeguda, que con-juntament amb les troballes efectuades a Cap Roig podria indicar lexistncia en aquestparatge dun punt dancoratge on sintercanviarien, duns vaixells a uns altres, les merca-deries que havien darribar fins a la ciutat de Dertosa o ms enll. Daquesta manera, el tr-fic naval no saturaria, ja que no dependria duns condicionants naturals que fessin ms omenys senzilla la navegaci fluvial en determinats moments de lany.

En tot cas, amb les dades actuals, sabem que tant a Tortosa com ms amunt van arri-bar vaixells procedents de tots els punts de la Mediterrnia des dpoca preromana, queaquesta ciutat va crixer mercs a la seva categoria de port i de mercat, i que al litoral delgolf de Sant Jordi els vaixells dels comerciants mediterranis van tenir refugi i resguard, totservint les seves platges de lloc de contacte entre aquests mariners nouvinguts i els habi-tants de la regi.

11. Si considerem el nombre de vaixells matriculats a Tortosa fins al segle XIX, tant de mar com de riu, el tonatge trans-portat per lEbre fins ben entrat el segle XX o lexistncia duna lnia directa martima-fluvial de Tortosa a Barcelonafins a mitjan segle XIX (Izquierdo, 1990), no hem de valorar com excepcional la possible arribada de vaixells decrrega romans naus onerariae a la ciutat.




La Mditerrane a t, depuis toujours, lelien principal dunion et lune des routesprincipales de communication parmi lespeuples tablis au bord de ses rivages.Depuis la cte, les fleuves qui pntrent verslintrieur ont perptu cette caractristiqueintgrative, en se rvlant comme des accsfondamentaux vers les terres continentales,en tant la communication par voie mariti-me ou fluviale une des habilets primor-diales des communauts qui ont habit danscet espace, depuis lantiquit.

Dans la rgion que nous tudions, legolfe de Sant Jordi, un accident ctier situentre le Cap de Salou, au nord, et le Cap deTortosa, au sud, se prsente comme unexemple despace gographique bien dli-mit dans lequel on conserve une continui-t matrielle de lusage de la navigationcomme un milieu de premier ordre pour lacommunication de personnes et marchan-dises, et de la prsence de marins originai-res de toute la Mditerrane, qui ont sillonnces ctes depuis lpoque prromaine.

Cest un espace gographique marqupar deux lignes de circulation: la cte, quisuit une direction nord- nord-ouest / sud-est et vice versa, et le fleuve Ebre, perpen-diculaire au littoral, qui facilite laccs depuisla Mditerrane vers lintrieur pninsulai-re. Les sources historiques, les textes et lar-chologie confirment limportance de lanavigation pour les habitants de cettergion. Les donnes fournis par larcholo-gie, par les auteurs classiques, par la numis-matique ou lpigraphie se rapportent aux

questions nautiques de cet espace gogra-phique, de faon ce que les naufrages, lecommerce et les produits originaires deschanges commerciaux, les affrontementsnavals, les limites de la navigation par lEbre,les pierres tombales de marins ou les embl-mes des embarcations qui apparaissent surles monnaies de ce territoire, constituenttout un ensemble de donnes tmoignantla vocation maritime de cette rgion.

Ds Avienne jusquau mme DionCassius il y a des rfrences crites au sujetdu littoral sud-catalan, et de larrive debateaux ou de leur dplacement par lEbre,renseignement que larchologie nousconfirme, souvent en forme de restes denaufrages localises sur la cte, danslAmpolla, lAmetlla de Mar, le Baix Campou a le Cap de Salou, ou travers desensembles rcuprs dans les sites archo-logiques, des cramiques et dautres objetsoriginaires de diffrents pays mditerra-nens, qui ont t transports dhabitudepar voie maritime. En ce qui concerne lesdcouvertes sous-marines, les progressionsdans larchologie subaquatique ont permisde renforcer les connaissances du fluidetransit naval qui se produisait sur la ctemridionale catalane travers de la locali-sation de restes originaires des bateaux,autant pour ceux qui arrivaient sa desti-nation, comme pour ceux qui ont fait nau-frage dans la mer.

Un autre lment indispensable dansltude de la navigation pendant lantiqui-t est celui qui traite des infrastructures ter-

151



Texte abrg

La navigation au golfe de Sant Jordi pendant lAntiquit


restres destines faciliter le fonctionne-ment de ce moyen de transport. Bien queles peuples qui circulent en Mditerrane alpoque prromaine disposent de cons-tructions riges pour favoriser la naviga-tion et pour sauvegarder les bateaux a despoques aux quelles le passage maritime etfluvial est dconseill. partir de lessor deRome, en Mditerrane les structures por-tuaires se sont converties en essentiellespour faciliter le transfert de personnes et desmarchandises. Ces ensembles portuaires,depuis lesquels seront organiss les routeset le passage maritime et fluvial, sont pr-sents dans les principales villes du littoralmditerranen, ainsi que sur les fleuves etrivires les plus importantes de cette gran-de rgion.

Et encore, dans le golfe de Sant Jordila seule ville avec catgorie urbaine et co-nomique pour nourrir une installation dece type aurait t Dertosa o, jusquau pr-sent, on na pas encore trouv aucun l-ment archologique qui puisse confirmerlexistence dun espace construit destin

favoriser ce dplacement relatif la navi-gation maritime-fluvial. Quand au moins, partir de la recherche historique et duneanalyse profonde de la gomorphologie dela ville, on a pu tablir lhypothse quisitue dans cette localit un possible portdans les environs de lAntic Mercat delPeix, situ sur la rive gauche de lEbre, quipourrait fonctionner ds lpoque romai-ne, juste la o quelques documents histo-riques et archologiques situent un portpoques mdivales et modernes.

Dans ce sens, les donnes actuelles indi-quent que, malgr cette manque dinfor-mation sur Dertosa, dans le golfe de SantJordi, les bateaux des commerants mdi-terranens ont eu un refuge et une dfen-se, en se servant des plages comme lieu decontact entre les habitants de cette rgionet dautres peuples provenant de laMditerrane. Le fleuve Ebre a encore ren-forc plus ces contacts, en devenant la voieplus importante de lantiquit en unissantle littoral du Mare Nostrum avec les terres delintrieur de la Pninsule Ibrique.




153



ABRIL I GUANYABENS, J., 1931, Un captolde la meva actuaci a Tortosa, Tortosa.

ALVAR, J., 1980, La navegacin prerromanaen la Pennsula Ibrica: colonizadores e indgenas.Tesi doctoral indita, Universidad Complutense,Madrid.

AGUAROD, M. C. i ERICE, R., 2008, El port deCaesaraugusta, Ports martims i ports fluvials: lanavegaci a lentorn del nord-oest mediterrani durantlantiguitat, Citerior 4, 97-117.

ARBELOA, J. M. V., 1997, Lmits arqueolgics a laconfiguraci del delta de lEbre a lantiguitat, NousColloquis 1, 9-28.

ARBELOA, J. M. V., 2006, O ber Potams, flumeniberus. El riu Ebre a lantiguitat, Recerca 10, 9-30.

ARBELOA, J. M. V., 2008, Dertosa a lantiguitat.Aspectes duna estructura urbana incgnita, Portsmartims i ports fluvials: la navegaci a lentorn delnord-oest mediterrani durant lantiguitat, Citerior 4,79-96.

ARRAYS, I., 2002, Morfologia histrica delterritorium de Tarraco en poca tardo-republicanaromana o ibrica final (ss. III-I a.C.): cadastres iestructures rurals. Tesi doctoral indita, Universitatde Barcelona. http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0522103-195730.

ASENSIO, D. i MARTN, A., 1998, El derelicte deBon Cap (LAmetlla de Mar): linici de lexpansidel vi itlic a la Pennsula Ibrica, El Vi alantiguitat. Economia, producci i comer alMediterrani Occidental (Badalona 1998), MonografiesBadalonines 14, 66-73.

BALIL, A., 1971, Dos representaciones de naves,Cuadernos de Trabajo de la Escuela Espaola deHistoria y Arqueologa en Roma XIII, 163-166.

BASS, G.F., 1967, Cape Gelidonya: A Bronze AgeShipwreck, Transactions of the AmericanPhilosophical Society 57-8, Philadelphia.

BAYERRI, E., 1933-1960, Historia de Tortosa y sucomarca, 8 vols., Tortosa.

BEA, D., DILOLI, J., GARCIA, D., GRACIA, F.,MORENO, I., RAFEL, N. i SARD, S., 2008,Contacte i interacci entre indgenes i fenicis a lesterres de lEbre i del Snia durant la primera edatdel ferro, Actes del Simposi Contactes. Indgenes ifenicis a la Mediterrnia occidental entre els segles VIII iVI a.n.e., Alcanar, 135-169.

BELTRN, A., 1961, El ro Ebro en la Antigedadclsica, Caesaraugusta 17-18, 65-79.

BERTHELOT, A., 1934, Festus Avienus:OraMaritima, Pars.

BLZQUEZ, A., 1894, Las costas de Espaa enpoca romana, Boletn de la Real Academia de laHistoria 24, 385-430.

CHIC, G., 2004, Medios y modos del transportemartimo en poca antigua, Fortunatae Insulae.Canarias y el Mediterrneo, 49-59.

CORTS, M., 1835-36, Diccionario geogrfico-histrico de la Espaa Antigua, Tarraconense, Bticay Lusitania, 3 vols., Madrid.

DES CUS, E., 1994, Aspectos tcnicos de lasrutas comerciales fenicias en el MediterrneoOccidental (s. IX-VII a.C.), Archivo de PrehistoriaLevantina XXI, 311-336.

DILOLI, J., 1996, Hibera Iulia Ilercavonia-Dertosa:lassentament ibric i la implantaci de la ciutatromana, Butllet Arqueolgic 18, 53-68.

DILOLI, J., 1997, Anlisi dels models docupaci delterritori durant la Protohistria al curs inferior delEbre, Tesi doctoral en microfitxa, UniversitatRovira i Virgili, Tarragona.

DILOLI, J., 2000, El curs inferior de lEbre durantlpoca ibrica segons les fons clssiques, Recerca 4,79-104.

DILOLI, J., 2002, Relacions comercials i vies decomunicaci a lentorn del riu Ebre durant laProtohistria, Contactes i relacions comercials entre laCatalunya meridional i els pobles mediterranis durantlantiguitat, Citerior 3, 47-91.

Bibliografia


DUPR, X., 2006a, Un santuario foceo junto al roOleum: la antefija arcaica del Hospitalet de lInfant(Vandells, Tarragona), El concepto de lo provincialen el mundo antiguo, Homenaje a Pilar Len, 55-88.

DUPR, X., 2006b, Ibers i grecs a lHospitaletde lInfant, Frum 11, MNAT.

FERNNDEZ, F. J., 1969, Beribraces, edetanose ilercaones (Pueblos Preromanos de la actualprovincia de Castelln), Zephyrus XIX-XX,115-142.

GARCA Y BELLIDO, A., 1944, La navegacinen la antigedad segn los textos clsicos y laarqueologa, Revista de Estudios Geogrficos 5:16,511-560.

GAVALA, J., 1959, Apndice. El poema OraMartima de Rufo Festo Avieno. Estudio, edicincorregida, comentario y traduccin, Mapa Geolgico yMinero de Espaa. Explicacin a la hoja 1.061, Cdiz,Madrid.

GUERRERO, V., 2003, La navegacin en laProtohistoria del Mediterrneo Occidental. Lasmarinas coloniales, Actas XXI Semana de Estudiosdel Mar, Melilla, 55-126.

GUERRERO, V., 2006, Nautas balericos durantela Prehistoria (parte I). Condiciones meteomarinasy navegacin de cabotaje, Pyrenae 37.1, 87-129.

HERNNDEZ SANAHUJA, B., 1865, Informe en elque se intenta demostrar que el pueblo del Hospitalet seencuentra sobre las ruinas de Oleastrum, ciudadmencionada en el Itinerario Antonino. Sus argumentosson: el nombre del ro Ollastre, los restos de unaconstruccin romana [quiz las termas de una villa] enel cementerio del pueblo, una posible calzada, un puenteromano y los restos de un muelle [en opuscaementicium]. La importancia de los restos le hacensuponer que quiz se trate de la ciudad de Labedontia,citada en la Ora Maritima de Avieno. Tambinreproduce, dentro del texto, la inscripcin medieval quedata la fundacin del hospital para pobres que ha dadonombre al pueblo.http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=313093&portal=111.

IDRISI, 1988, Geografa de Espaa, traduccinespaola por Eduardo Saavedra y AntonioBlzquez, Saragossa.

IZQUIERDO, P., 1990, Liaisons entre navigationmaritime et fluviale en Tarraconaise: les exemplesde Les Sorres et Dertosa, Le commerce maritimeromain en Mditerrane occidentale. ColloqueInternational, Conseil de lEurope, 189-200.

IZQUIERDO, P., 2008, Tarragona dins la xarxaporturia romana. Una aproximaci, Ports martimsi ports fluvials: la navegaci a lentorn del nord-oestmediterrani durant lantiguitat, Citerior 4, 55-77.

JACOB, P., 1985, La rle de la ville dans la formationdes peuples ibres, Mlanges de la Casa VlazquezXXI, Pars.

LVI-PROVENAL, E., 1938, La Pninsule Ibriqueau moyen ge daprs le Kitab Ar-Rawd Al-Mitar fiAbar Al-Aktar / dIbn Abd Al-Munin al-Himyari,Leiden.

LVI-PROVENAL, E., 1953, La Descriptionde lEspagne dAhmad al-Raz, Al-Andalus 18.1,51-108.

LLORENS, M. M. i AQUILU, X., 2001,Ilercavonia-Dertosa i les seves encunyacionsmonetries, Barcelona.

MADOZ, P., 1845-50, Diccionario geogrfico-estadstico-histrico de Espaa y sus posesionesde Ultramar, Madrid.

MANGAS, J. i PLCIDO, D. (eds.), 1994, Avieno,Coleccin Testimonia Hispaniae Antiqua, Madrid.

MANGAS, J. i PLCIDO, D. (eds.), 1999, LaPennsula Ibrica prerromana de foro a Eustacio,Testimonia Hispaniae Antiqua, II, Madrid.

MANGAS, J. i MYRO, M. M. (eds.), 2003, Mediofsico y recursos naturales de la Pennsula Ibricaen la antigedad, Testimonia Hispaniae Antiqua III,Madrid.

MARTIN, A., RIGO, A. i SINTAS, E., 1993, LesTres Cales, LAmetlla de Mar, Anuari dintervencionsarqueolgiques a Catalunya. poca romana. Antiguitattardana. Campanyes 1982-1989, Collecci AnuarisdIntervencions Arqueolgiques a Catalunya1, 69.

MARTNEZ, J., 1994, Aproximaci a la Tortosaislmica: levidncia arqueolgica, ButlletArqueolgic 15, 331-337.




MASSIP, J., 1981, Aproximaci a la histria deldelta de lEbre, Seminari Internacional sobre els deltesde la Mediterrnia, Barcelona, 27-41.

MASS, J. i MENCHN, J. (eds.), 1991,LHospitalet i Oleastrum, Quaderns dhistria local 1,Hospitalet de lInfant.

MAYER, M. i ROD, I., 1985, Consideracionessobre el conjunto epigrfico de Dertosa, XVIICongreso Nacional de Arqueologa, 701-737.

METALLO, A., 1955, Il sistema meteo-oceanografico del Mediterraneo nella grafia dellaII edizione della Carta di Naufragio, RivistaMaritima 88 (5), 288-303.

PALL, F., 1985, La Va Augusta en Catalunya,Barcelona.

PARODI, M. J., 2001, Ros y lagunas de Hispaniacomo vas de comunicacin. La navegacin interioren la Hispania romana, cija.

PREZ, W., 2007, Troballes arqueolgiquessubmarines al litoral tarragon. Dotze anysdarqueologia subaqutica (1968 1980), Tarragona.

POMEY, P., 1997, La navigation dans lAntiquit,Aix-en-Provence.

PUJOL, M., 2008, Vaixells i navegaci alantiguitat, Ports martims i ports fluvials: lanavegaci a lentorn del nord-oest mediterrani durantlantiguitat, Citerior 4, 15-53.

OLIVER, A., 1996, Poblamiento y territorioprotohistricos en el llano litoral del Baix Maestrat(Castelln), Castell.

ROMERO, M., 1998, Los puertos fenicios ypnicos, Rutas, navos y puertos fenicio-pnicos,XI Jornades dArqueologia Fencio-Pnica, Eivissa,Treballs del Museu Arqueolgic dEivissa i Formentera41, 105-135.

RUIZ DE ARBULO, J., 1990, Rutas martimasy colonizaciones en la Pennsula Ibrica: unaaproximacin nutica a algunos problemas, Italica:Cuadernos de Trabajos de la Escuela Espaola deHistoria y Arqueologa en Roma 18, 79-116.

RUIZ DE ARBULO, J., 1998, Rutas martimas ytradiciones nuticas. Cuestiones en torno a lasprimeras navegaciones tirias al MediterrneoOccidental, Rutas, navos y puertos fenicio-pnicos,XI Jornades dArqueologia Fencio-Pnica, Eivissa,Treballs del Museu Arqueolgic dEivissa i Formentera41, 25-48.

SCHLE, G., 1970, Navegacin primitiva yvisibilidad de la tierra en el Mediterrneo,XI Congreso Nacional de Arqueologa, 449-462.

SCHULTEN, A., 1922-52, Fontes Hispaniae AntiquaeI-VI, Barcelona.

SCHULTEN, A. i MALUQUER, J., 1987, HispaniaAntigua segn Pomponio Mela, Plinio el Viejo y ClaudioPtolomeo, Fontes Hispaniae Antiquae, fasc. VII,Barcelona.

VITA, J. P., 1995, El ejrcito de Ugarit, Madrid.

155




La navegació al golf de Sant Jordi durant l’antiguitat

Documents

Transcript of La navegació al golf de Sant Jordi durant l’antiguitat