Des de 2013, els barris cèntrics de Barcelona tornem a estar immersos en un procés d’expulsió de veïns i veïnes. Al seu lloc ve gent més adinerada, majoritàriament procedent dels països rics del nord del planeta.Aquesta dinàmica no és nova, es diu «gentrificació» i barris com el Gòtic ja en tenen una llarga experiència. A més, sempre ve acompanyada per la substitució de petits tallers, bars i comerços de proximitat per restaurants i bars cars, cadenes de franquícies, galeries d’art, etc.La gentrificació d’un barri afecta primer les condicions de vida de les classes populars, començant per la gent més pobre per, després, anar atacant capes de població cada vegada més àmplies del barri.El boom actual afecta principalment els veïns i veïnes que viuen de lloguer: preus completament desorbitats, fiances i comissions abusives per part de les agències i administracions de finques. I totes aquestes humiliacions per viure amb l’amenaça que després d’uns pocs anys et pot venir la carta de la propietat que anuncia la pujada del lloguer o la no renovació del contracte.A causa dels preus abusius, cada vegada més famílies han de fer malabarismes per arribar al final del més. La pitjor part se l’emporten les mares soles amb criatures, les persones migrades, la gent jove que no es pot independitzar, les persones de més de 50 anys que estan a l’atur i la gent gran que no té un pis en propietat. Un petit imprevist pot trencar l’equilibri precari i provocar el judici ràpid per impagament que sempre acaba en sentència de desnonament. El patiment i les angoixes que està aguantant la gent afectada no tenen nom!

Res d’això és casual, res d’això pot continuar igual!!

LA L

LUIT

A PE

R L’H

ABIT

ATGE

I PE

R UN

BAR

RI V

IU

La crisi hipotecària de 2008 va ser la ruïna per a moltes famílies i una gran injecció de capital per a les entitats financeres. Els diners que van perdre les famílies desnonades per impagament del seu deute hipotecari no es van vaporitzar. Van anar a les arques dels més rics.

Ara vivim una nova bombolla immobiliària que va començar el 2013. Les seves característiques principals són:

1 Taxes d’interès molt baixes que impulsen al capital internacional a buscar altres fonts de rendiments financers,

2 Carteres immobiliàries voluminoses procedents de la bombolla anterior i en mans d’unes entitats financeres rescatades amb diners públics que les venen en bloc -i a preu de saldo- a fons d’inversió i altres xiringuitos financers,

3 Grans capitals i capitalistes locals que aprofiten la conjuntura.

4 Política estatal que:> aprova la llei d’arrendaments urbans (LAU) més neoliberal d’Europa,> que dóna tota mena de facilitats legals i fiscals als grans tenidors d’habitatges, a les Societats d’Inversions Immobiliàries (Socimis), així com als fons d’inversions nacionals i internacionals, sempre garantint la seva opacitat;> s’inventa atractius com la “Golden Visa” que concedeix la nacionalitat espanyola - sense necessitat de viure-hi - a qualsevol estranger a qui li sobrin 500.000 € per comprar-se un o varis immobles en el territori nacional.

5 Polítiques d’habitatge estatal, autonòmica i municipal que han marginat l’habitatge públic de lloguer fins el extrem que en l’actualitat representa menys del 2% del parc d’habitatges, mentre que a altres països de la UE, arriba al 30% i més.

A Barcelona, la situació s’agreuja pel fet de viure a una ciutat bolcada al turisme en totes les seves formes. Una ciutat que, a més, es ven a l’exterior com a centre de negocis internacional especialitzat en la logística marítima, la biomedicina, la telefonia mòbil, etc. i lloc ideal com a seu comercial de cooperacions internacionals.

Aquest còctel ha produït les barbaritats següents:

COM

S’H

A CR

EAT

LA S

ITUA

CIÓ

ACTU

AL ?

Compravenda d’habitatges a BarcelonaEntre 2013 i 2017 la xifra de compravendes de habitatges gairebé es va duplicar. El 90 % d’aquestes compravendes eren habitatges de segona mà. En el mateix període, la pujada mitjana dels preus a la ciutat de Barcelona era del 40 %.

Entre el 2013 i 2017, als barris cèntrics de la ciutat – tant cobdiciats per la indústria turística, “pijos” i el capital internacional, aquestes pujades eren més elevades encara:

Raval de 2.614 € a 4.029 € m2 (més del 54 %) Poble Sec de 2.495 € a 3.936 € m2 (casi el 58 %) Sant Antoni de 2.926 € a 4.591 € m2 (casi el 57 %)

Si s’aplica un valor de 100 punts com a referència dels preus per m2, al Poble Sec el preu de venda per m2 se situa 9 punts per sota de la mitjana de Barcelona. En canvi, la renda familiar disponible per habitant del Poble Sec se situa 28 punts per sota. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el poder adquisitiu de les i els habitants de Barcelona s’ha reduït un 5,7% entre 2010 i 2016; en el cas de joves fins a 24 anys aquesta reducció era del 22,4%.

Fonts: Departament d’estadística i Difusió de dades, del Ajuntament de Barcelona; Col·legi de Registradors de la Propietat; Idealista, Observatori Metropolità d’habitatge de Barcelona – Informe de 2017, Els salaris a Barcelona 2016

Evolució dels preus de lloguer i percentatges que es mengen dels nostres sous

En el Poble Sec els lloguers han augmentat un 30,8 % entre el 3er trimestre de 2014 i el 3er trimestre de 2017. És a dir, el preu mitjà de lloguer pel metre quadrat va passar de 10,3 a 13,6 €. Si estipulem el període de 2013 a 2018 els preus de lloguer han augmentat més del 50 % , mentre que el preu per metre quadrat està superant amplament els 15 euros.D’acord amb les dades de l’Observatori Metropolità d’Habitatge de Barcelona, el 1er trimestre de 2017 els habitants de Barcelona necessitaven uns ingressos mensuals de 2.457,72 € per poder pagar un lloguer mitjà (uns 740 €) i no gastar-se més del 30 % de la renda. Al 2017, la renda mitjana al Poble Sec era de 1.086 €. Això significa, de mitjana, destinar un 68% del salari al lloguer!!

Fonts: Fiances depositades a l’Incasol, Observatori Metropolità d’habitatge de Barcelona –

Informe de 2017

DesnonamentsEntre 2008 i 2017, es van executar una mitjana de 9.500 desnonaments a l’any a Catalunya. O sigui 43 desnonaments al dia.

En 2017, el 85 % dels desnonaments a Barcelona capital eren per lloguer, normalment per incapacitat de pagar la mensualitat. Si partim d’una mitjana de dues i escaig de persones per pis desnonat, estaríem parlant d’unes 20.000 persones afectades per aquestes expulsions.

En canvi, no hi ha xifres sobre les persones afectades pels anomenats desnonaments invisibles. És a dir, la gent que ha de marxar de la seva llar perquè el propietari no els vol renovar el contracte o no poden pagar la pujada que demana a l’hora de renovació. S’estima que el seu nombre multiplica el dels desnonaments executats oficialment.

La força de resistència del veïnat organitzat dels barris de Barcelona ha aconseguit reduir considerablement el ritme d’expulsió de les nostres veïnes i veïns. També cal tenir en compte certes garanties legals aconseguides per la PAH i altres entitats socials.

Font: Observatori Desc – Els desnonaments de 2008 a 2017

Pèrdua d’habitants i d’habitatges Tan sols entre 2017 i 2018 la població del Poble Sec s’ha reduït, com a mínim, en 600 veïns i veïnes (-1,4 %). No hi ha dades sobre el nombre total del veïnat que ha hagut que marxar del barri per la no renovació del seu contracte de lloguer.

A més, durant els últims 7 anys, s’han perdut 447 habitatges per viure-hi. En canvi, a 2016, hi havia 4.776 places hoteleres al barri (comptant hotels, albergs, hostals i pisos turístics legals). Només els pisos turístics legals disposen de 1.832 places.

Font: Departament d’estadística i Difusió de dades, del Ajuntament de Barcelona

Pssst! Hi ha prou espais per habitatges i equipaments!L’Ajuntament i la Generalitat acostumen atribuir la culpa de la brutal emergència habitacional actual als seus respectius rivals polítics.Però no podem esperar hipotètics canvis de govern central i/o de règim parlamentari perquè es prenguin mesures reals contra la expulsió massiva de veïnes, tant de forma directa com indirecta. A més a més, com afirmen tota la gent experta en la matèria: per poder reduir els preus és absolutament imprescindible la creació d’un estoc d’habitatges, l’ús i la gestió dels quals hauria de quedar fora del mercat. Si més no mentre l’habitatge segueixi sent un bé especulatiu. Altra cosa seria si la llei protegís realment el dret a l’habitatge.

Per l’altra banda, no és veritat que manquen espais per crear habitatges i equipaments comunitaris. De fet, al Poble Sec, hi ha molts solars i edificis buits i sense cap ús des de fa anys, mentre el barri viu una situació d’emergència habitacional extrema.

Aquí només van els més grans:

a) Les Tres XemeneiesEn concret estem parlant dels edificis a Vila i Vilà 40 amb una superfície construïda de 30.532 m2 i el de Paral·lel 51 amb una superfície construïda de 8.115 m2; tots dos buits des de fa sis anys.

b) Edifici Nou de la Rambla amb Paral·lelEs tracta d’un edifici de 8.820 m2 i set plantes, construït a principis del 2.000 i buit des de llavors. Té qualificació d’equipament, estava previst obrir-hi una residència però per desacords amb la Generalitat mai no es va portar a terme el projecte.

c) El desplaçament de les activitats de la Fira està creant molts espais infrautilitzats sobre terrenys municipals que es podrien aprofitar per a la construcció d’habitatges cooperatius.

A continuació van unes primeres propostes pensades des de la urgència social i veïnal. Les seves prioritats, dimensions i formes de gestió s’hauran de definir al llarg del procés de la seva consecució.

Pisos d’emergènciaLa manca brutal de pisos d’emergència està convertint en paper mullat les ordenances municipals i les lleis catalanes a favor del dret a l’habitatge. Les llistes d’espera de famílies amb criatures i a punt d’estar desnonades és superior als 18 meses, per als casos més urgents.L’únic que poden oferir els Serveis Socials és l’estància molt limitada a pensions o apartaments ubicats principalment als barris perifèrics. Aquests «allotjaments temporals» estan en mans d’un monopoli d’empreses especialitzades que els lloguen per dia a uns preus completament desorbitats.

Pisos i espais per a gent granUn 18% dels habitants del Poble Sec són majors de 65 anys, un 30% dels quals viuen sols. Només hi ha un petit centre de dia a tot el barri.És de domini públic la falta de residències públiques i les grans despeses ocasionades per aquest fet. L’única residència pública del Poble Sec té una llista d’espera d’uns quatre anys i només admet gent amb un grau elevat de dependència.

Espais i pisos per a gent joveAl Poble Sec, no hi ha cap espai autogestionat per gent entre 15 i 25 anys. Només hi ha un minúscul casal de joves. Tampoc hi ha cap promoció d’habitatge assequible que permeti que la gent jove es pugui independitzar.

Llocs per viure per als “mileuristes”Segons dades oficials de 2016, el 34,34 % dels treballadors i treballadores de Barcelona guanyen bastant menys que 1.000 € al mes. Entre els menors de 30 anys, aquest percentatge s’eleva fins al 62,4%. O sigui, la immensa majoria de la gent no arriba ni de lluny als 2.500 € que – segons dades de l’ajuntament - es necessiten per poder llogar un pis al barri i no estar obligat a renunciar a moltes altres necessitats bàsiques.

A més a mésHi ha molts més col·lectius socials que no poden satisfer les seves necessitats vitals dins del mercat immobiliari, siguin famílies joves, famílies monoparentals, gent amb patologies molt diverses, refugiats i refugiades...

Mancances d’altres espais comunitarisL’especulació immobiliària també desbarata les possibilitats d’iniciatives associatives i culturals. Per exemple, al Poble Sec no hi ha cap espai artístic-cultural comunitari amb una capacitat major de 100 persones.> Els Castellers del Poble Sec porten anys demandant un espai adequat per practicar.> Manquen espais per a la canalla i les seves famílies.> La biblioteca ha quedat massa petita > Espais productius de l’economia social i solidari.> ...

QUÈ

ES P

ODRI

A FE

R AM

B TA

NTS

ESPA

IS

SENS

E UT

ILIT

AT S

OCIA

L?

Les noves Tres Xemeneies:l’estocada final a un barri popular o el nostre ocell fènix?

Fa trenta anys van enderrocar l’antic edifici de la central elèctrica del carrer Mata, un edifici que guardava part de la història de la lluita obrera del barri i de Barcelona. Però no hi van fer un parc, com ens havien promès a les veïnes, sinó un edifici d’oficines de deu pisos, nova seu de la FECSA, i un pàrquing.

L’operació va ser fruit d’un protocol d’acord el 1988 entre una empresa de capital-risc de l’Ajuntament, Iniciatives S.A., i la FECSA. A canvi de donar a Iniciatives S.A. una opció de compra sobre la seva antiga seu de la plaça de Catalunya (on ara hi ha el Triangle), la FECSA obtenia una requalificació més que dubtosa de la central del carrer Mata, que va passar de “zona de verda” a “sistema de serveis tècnics”, per poder posar allà les seves oficines.

El 1993 la nova seu es va inaugurar als jardins de les Tres Xemeneies , però el 2012, quan encara no havien passat ni vint anys, l’empresa (que aleshores ja era la multinacional ENDESA) va vendre dos dels edificis, se’n va anar i el conjunt d’edificacions va quedar buit, amb només una persona de neteja i dos guàrdies de seguretat.

Mentre que aquella part del barri tornava a estar igual o pitjor que abans es van succeir varis intents fallits de venda i requalificació dels dos edificis principals de les Tres Xemeneies. Finalment, en maig de 2018, l’últim propietari, Lone Star, un fons d’inversió nord-americà (que en la segona meitat del 2018 va comprar la major part dels actius immobiliaris «toxics» de CaixaBank i Bankia), va vendre els edificis de Vila i Vila, 40 i Paral·lel, 51 a una empresa de nom ConrenTramway SL (http://www.conrentramway.com, Avda. Diagonal, 433, 1º2ª), creada per a l’ocasió.

Aquesta gestora hispana-alemanya especialitzada en la compravenda i gestió d’oficines ha començat a fer obres d’enderrocament interior i afirma que es vol gastar una milionada

en obres i que llogarà oficines on treballarien 3.000 persones (si anteriorment només hi treballaven 1.500!). Sigui com sigui, un edifici singular situat en mig d’un barri cèntric de Barcelona, i molt a prop del totpoderós Port de Barcelona, és una ubicació molt interessant per a multinacionals com a Facebook, Amazon, Google o les grans empreses portuàries xineses.

L’únic problema que tenen els nous propietaris de les Tres Xemeneies és que només hi podran fer oficines relacionades amb els serveis tècnics que subministrin ells mateixos perquè els edificis estan qualificats com a “sistema de serveis tècnics” dins del Pla General Metropolità (PGM). Probablement és per això que els van comprar tan barat: per només 20 milions.

El cas és si volen que l’edifici tingui qualsevol altre ús, hauran d’aconseguir que l’Ajuntament modifiqui la qualificació i que la Generalitat doni el seu vistiplau.

Però les veïnes i els veïns no necessitem cap edifici d’oficines: la requalificació de les Tres Xemeneies en oficines lliures seria l’estocada final a un barri popular. No cal molta imaginació per preveure l’efecte d’expulsió del veïnat actual permilers d’empleats de transnacionals buscant pis al barri i altres atractius a l’alçada de les seves butxaques.

El que sí que fa falta, i de manera urgent, són habitatges assequibles, tant per les veïnes del Poble Sec com pels veïns dels barris dels voltants que la violència immobiliària està expulsant de les seves llars. Fan falta nous models que facin efectiu el dret a l’habitatge i l’arrelament al nombre cada vegada més gran de veïns i veïnes del barri que queden exclosos de l’accés. I fan falta noves formes de construir comunitat fora de les lleis del mercat!

Els partits polítics ja han entrat en precampanya electoral. Fem-los entendre que no es poden omplir la boca amb mesures de garantir el dret a l’habitatge si no fan tot el possible per recuperar els Tres Xemeneies per al seu ús públic.

Ha arribat l’hora de passar dels «serveis tècnics» als «serveis comunitaris»! Què molt bona falta ens fan!Conren Tramway és una cooperació empresarial entre Tramway Capitals i la firma

alemanya Conren Land AG . Ambdues actuen com a gestors de fons immobiliaris internacionals i de testaferros de grans fortunes, sent l’alemanya la més potent de les dues firmes. Hi ha quatre versions de la marca: Conren Tramway Uno, SL, Conren Tramway Dos, SL, Conren Tramway Tres, SL i Conren Tramway, SL a seques. En l’Uno a Tres hi figuren oficialment també alemanys, en l’altra no.

Com a propietaris espanyols de les empreses actuen els gestors i agents immobiliaris Jaime Enrique i Paco Hugas Yglesias. En dues de les Tramways venen acompanyats per un tal Luis Alexis Villanova Rattazzi, fil primogènit de l’actual Marqués de Irache, un dels «Grandes de España». No sabem si els Villanova-Rattazzi formen part dels molts Grandes anats a menys, o si el fillot actua com a representant de la família. Una mica de diners els ha de quedar perquè els seus pares – entre altres coses - són els propietaris de la Sociedad de Inversiones Cocoa, Sicav, gestionada per la banca privada March.

Sigui quina sigui la participació de la rància noblesa espanyola en aquest modern «business» internacional, les ConrenTramway han aconseguit bastants recursos aliens: des de la seva fundació a finals del 2016 - només a Barcelona - han comprat edificis i solars de més de 160.000 m2 per convertir-les en oficines: dos en @22 (Sancho d’Avila, 65 i Badajoz, 97, ambdós a nom de Conren Tramway Dos), l’antiga fàbrica de Mercedes Benz a la Sagrera (de 90.000 m2, comprada en novembre de 2018) i les Tres Xemeneies (Conren Tramway, SL).

D’aquesta manera volen participar en el boom de la construcció d’oficines. En aquests moments, més del 10 per cent de les oficines existents a la ciutat de Barcelona estan buides i es preveu l’obertura de 177.900 metres quadrats més durant els pròxims dos anys, sobretot al districte @22. La gran majoria d’elles construïdes per atraure companyies multinacionals. I si aquesta nova bombolla peta, faran fallida (davant els bancs) i amb ella s’enfonsaran els fons d’inversió que representen.

A nosaltres se’ns en fot si el seu negoci d’oficines se’n va en orris, el que no permetrem és que el nostre barri es converteixi en víctima de la seva infame carrera de beneficis!

ELS

NOUS

PRO

PIET

ARIS

DE

LES

TRES

XEM

ENEI

ES

> buscant aliances amb els poders fàctics de la ciutat perquè aquests pressionin les administracions públiques corresponents

> presentant-se davant de les entitats veïnals com a benefactors que acabarien amb la degradació de l’entorn, amb l’objectiu que aquelles pressionin a l’ajuntament

> apostant perquè les eleccions municipals del maig permetin la creació d’un ajuntament més propici per als seus interessos

Si cal buscaran buits legals per forçar una requalificació als tribunals.I si no se’n surten tornaran a vendre els terrenys per fer negocis a una altra part

Quins efectes tindria la creació de oficines sobre nostres vides com a veïns?En l’actualitat, la majoria de les promocions d’oficines pretenen atreure grans companyies multinacionals a l’estil de Facebook, Amazon o Google perquè canviïn les seves seus a Barcelona.

Haver d’absorbir l’aparició sobtada de milers d’empleats d’aquestes multinacionals buscant pis al barri i altres atractius a l’alçada de les seves butxaques, seria el final del comerç de proximitat, mentre que els lloguers del Poble Sec escalarien a nivells de Pedralbes i Sàrria.

Tot plegat agreujarà el procès de gentrificació i expulsió del veïnat que estem vivint

No volem aquestes oficinesNecessitem habitatges assequibles i equipaments comunitaris

Necessitem que les tres xemeneies siguin per al barri

Demanem un compromís ferm i definitiu dels partits polítics que es presentin a les properes eleccions municipals de no cedir a les pressions d’aquests especuladors i d’assegurar que les tres xemeneies es quedin per sempre al servei de les necessitats del veïnat del poble sec i dels nostres barris veïns

Ha arribat l’hora de passar dels «serveis tècnics» als «serveis comunitaris»!!

COM

VOL

EN A

CONS

EGUI

R LA

REQ

UALI

FICA

CIÓ

DELS

TER

RENY

S?

les3xemeneies.cat tresxemeneies@protonmail.com