La industrialització a La Sénia. Itinerari al voltant de riu
Transcript of La industrialització a La Sénia. Itinerari al voltant de riu
LA INDUSTRIALITZACIÓ A LA SÉNIA. ITINERARI AL VOLTANT DEL RIU
Victòria Almuni
Centre d’Estudis Seniencs
Tastets de patrimoni Biblioteca Pública de Tarragona Maig de 2010
Consideracions prèvies: el poble de la Sénia
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Situat a l’extrem més meridional de Catalunya, en una de les entrades als Ports. Manté una estreta vinculació amb els territoris del Nord del País Valencià i Terol. Ha sofert fortes transformacions en el seu model econòmic i social al llarg del segle XX.
Plegadores d’olives als anys 60 del segle XX
El poble de la Sénia vist des de les Cases de Rossell
Consideracions prèvies: el poble de la Sénia
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
La història del poble i de la seua gent està fortament marcada per la vinculació amb l’entorn. Han tingut molta importància el riu Sénia i els Ports.
Single que separa el poble del riu i zona d’horta
Troncs emmagatzemats en una peanya i rossegadors. Arxiu José Garcia.
Troncs procedents dels Ports carregats a un camió.
Consideracions prèvies: el riu Sénia, factor econòmic
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
EL MARC FÍSIC I L’ORGANITZACIÓ DEL POBLAMENT AL VOLTANT DEL SÉNIA
-riu de curt recorregut
amb forts estiatges.
-cabal mitjà 1m3/s.
-Factor de poblament
important.
-aprofitament intensiu
dels recursos hídrics.
Consideracions prèvies: el riu Sénia, factor econòmic
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig del 2010
L’APROFITAMENT HIDRÀULIC
-IndustrialDocumentat des del
s.XIII
-Agrícola i ramaderForta expansió s.XVIII
i s.XX.
-DomèsticNomés a la Sénia: rec
subterrani, fonts i
safarejos
Consideracions prèvies: el riu Sénia, factor econòmic
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
L’APROFITAMENT HIDRÀULIC
-Els orígens de la regulació- Poders feudals
- Poders municipals
Castell d’Ulldecona, emblema del poder de l’ordre de l’Hospital.
Monestir de Benifassà, fundació de Santa Maria de Poblet i element vertebrador de la Tinença al llarg de tota l’Edat Mitjana i Moderna.
Consideracions prèvies: el riu Sénia, factor econòmic
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
ELS CONFLICTES PER LA GESTIÓ DE LAIGUA1312 Sentència arbitral del bisbe Berenguer de Prats
Concreció dels drets de cada municipi
Sales del molí Noguera, al terme de Vinaròs. En aquest edifici es va signar la Sentencia Arbitral de 1312 que regulava l’aprofitament de les aigües del riu Sénia.
Consideracions prèvies: el riu Sénia, factor econòmic
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
ELS CONFLICTES PER LA GESTIÓ DE LAIGUAÈpoca moderna Litigis provocats per l’expansió de
terres de regadiu
Molí de l’Hospital, al terme de Rossell. Va ser un dels que va protagonitzar més litigis en època moderna.Al llarg de la història ha estat molí fariner, paperer, batà, molí d’oli i central elèctrica.
Consideracions prèvies: el riu Sénia, factor econòmic
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
SISTEMES DE CAPTACIÓ DE L’AIGUA. LES PEIXERES
Peixera del Molí Hospital
Peixera de la fàbrica de Calduch al primer terç del segle XX. Col·lecció Roissin. Arxiu Liberto Jornet.
Consideracions prèvies: el riu Sénia, factor econòmic
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tortosa, octubre de 2006
SISTEMES DE CAPTACIÓ DE L’AIGUA. LES PEIXERES
Peixera del Molí Hospital
El Partidor , punt on se distribueixen les aigües del riu entre Catalunya i el País Valencià.
Consideracions prèvies: el riu Sénia, factor econòmic
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
LA FI DEL SISTEMA TRADICIONAL: L’EMBASSAMENT D’ULLDECONA
Construcció de la presa i del pont. als anys cinquanta del segle XX.
Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
La proposta d’itinerariL’itinerari que us proposem abasta una part dels edificis i enginys industrials del riu. Cal fer-lo en part amb vehicle i en part caminant. Té una durada aproximada de quatre hores. Surt de l’embassament d’ Ulldecona i acaba al poble de la Sénia.Permet conèixer la part alta del riu, amb paratges naturals de gran bellesa, el sistema de captació tradicional de l’aigua i una tipologia variada d’instal·lacions industrials.
Les etapes:
1. Embassament d’ Ulldecona, a l’entrada als Ports i dins del terme de la Pobla de Benifassà.
2. Molí de l’Abat. 3. Molí de Sant Pere.4. Partidor.5. Molins i central de llum de Malany.6. Fàbrica de paper de Martorell.7. Plaça major de la Sénia. Conjunt
industrial de les Cases del Riu, font i safarejos.
8. Molí l’Abella.
12
34
5
6
8
7
Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Etapa 1. 10h. Embassament d’Ulldecona.
Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Embassament d’Ulldecona i canal de reg
Etapa 2. 10:30 h. Molí de l’Abat
Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Etapa 3. 11 h. Molí de Sant Pere
Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Restes del molí fariner a l’interior de l’actual restaurant Font de Sant Pere
Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tortosa, octubre de 2006
Peixera del Molí HospitalEtapa 4. 11:30 h. El Partidor.
Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Etapa 5. 12 h. Molins de Malany
Bassa i antic cup del molí de la Cova
Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Molí de la Cova i central elèctrica
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Etapa 6. 12:30 h. Fàbrica de paper de Martorell o de Dalt
Itinerari
3. El patrimoni industrial al riu Sénia
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Etapa 7. 12:45. Plaça Major de la Sénia. Observació del conjunt fabril de les Cases de Rossell, pont Vell, font i safareig.
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tortosa, octubre de 2006
4. Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tortosa, octubre de 2006
Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Etapa 8. 13 h. Molí l’Abella (visita a l’interior)
2. El riu, factor econòmic
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Molí l’Abella i d’en Guiot al primer terç del segle XX. Col·lecció Roisin. Arxiu Liberto Jornet
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tortosa, octubre de 2006
4. Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Fàbrica de Paper al Molí l’Abella al primer quart del segle XX Arxiu Mariano Prades.
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tortosa, octubre de 2006
4. Itinerari
Grup de treball del Centre d’Estudis Seniencs Tarragona, maig de 2010
Procedència de les imatges:
- Arxiu CES- Arxiu Mariano Prades- Arxiu Liberto Jornet-Arxiu José Garcia-http://www.uv.es/avam/imatges/noguera1.jpg
Dades de contacte:
Centre d’Estudis [email protected]/
Observacions:En acabar l’itinerari podem dinar, si volem, al restaurant font de Sant Pere o a l’Antic Molí, tots dos antics molins fariners. El preu del menú està entre 20 i 25 €. En cas d’haver diversos interessats, podriemgestionar-ho nosaltres mateixos.