La Guerra Civil

1936-391936-39

LES FASES DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

• L’esclat de la Guerra

• 17-19 de juliol de 1936

• 17 de juliol – Aixecament militar de l’exèrcit al MarrocMarroc

• 18 de juliol – Extensió de la rebel·lió militar a moltes guarnicions de la Península

• 19 de juliol – Derrota dels insurrectes a Barcelona. Rendició del gral. Goded.

La Batalla de Madrid

Juliol del 36 – Març del 37• Agost de 1936 – les tropes del Marroc passen

per l’Estret de Gibraltar a les costes de Cadis amb l’ajut logístic d’Itàlia. Ocupació de BadajozBadajoz

• Setembre del 36 - Avanç sobre Madrid. Ocupació de Toledo. Campanya de Mola sobre Guipúscoa (ocupació d’Irun i de Sant Sebastià).

• Novembre del 36 - Fracàs en l’intent d’ocupació de Madrid, defensada per les milícies i les Brigades Internacionals.

• Febrer del 37 – Batalla del Jarama

• Març del 37 – Batalla de Guadalajara –Derrota dels italians

La Batalla del NordAbril del 37 – Març del 38

• Es forma l’ Exèrcit Popular de la República• Abril del 37 – Bombardeig alemany sobre

Gernika (dia 26) i altres poblacions de Biscaia.Gernika (dia 26) i altres poblacions de Biscaia.• Maig del 37 – FETS DEL MAIG A BARCELONA• Juny del 37 – Ocupació de Bilbao• Estiu del 37 – Contraofensiva republicana com

intent de distreure la pressió al front del nord: batalles de Brunete (Madrid) i de Belchite(Aragó).

• Agost del 37 – Ocupació de Santander

• Octubre del 37 – Campanya sobre Astúries. Caiguda de Gijón.

• Novembre del 37 – Trasllat de la capital des de València a Barcelona.

• Desembre del 37 – febrer del 38 – Batalla de • Desembre del 37 – febrer del 38 – Batalla de Terol. Els republicans recuperen la ciutat de Terol, però aquesta tornà a caure en mans franquistes el mes de febrer del 38.

La Batalla de CatalunyaMarç del 38 – Febrer del 39

• Març del 38 – Inici de la campanya d’Aragó de l’exèrcit franquista, baixant l’Ebre cap a Catalunya.

• 3 d’abril – Ocupació de Lleida i Gandesa• 3 d’abril – Ocupació de Lleida i Gandesa

• Finals d’abril – l’Exèrcit de Franco arriba a la Mediterrània per Vinaròs, partint en dos el territori republicà i aïllant Catalunya de la resta del territori de la República.

• Maig de 1938 – Programa del Tretze Punts del Dr. Negrín, rebutjat per Franco.

• Juliol – Novembre del 38 – Batalla de l’Ebre – Última gran ofensiva republicana amb l’intent d’aturar l’avenç feixista.

• 29 de setembre de 1938 – Pacte de Munic entre Hitler i França i el Regne Unit, que esvaeix les esperances d’ajut de les democràcies a la República Espanyola.

• Desembre del 38 – Inici de la campanya de Catalunya i ocupació del territori català (15 de gener del 39, Tarragona; 26 de gener, Barcelona; 11 de febrer, frontera amb França.

• Gener – febrer del 39 – Exili massiu de gairebé 500.000 persones que creuen la frontera 500.000 persones que creuen la frontera francesa.

El final de la guerraFebrer – Març del 39

• Febrer de 1939 – Manteniment de la política de Negrín de la resistència a ultrança.

• Març de 1939 – França i el Regne Unit reconeixen • Març de 1939 – França i el Regne Unit reconeixen el govern del general Franco.

• Març del 39 – Cop d’Estat del coronel Casado a Madrid.

• 29 de març – Ocupació de Madrid

• 30 de març – Ocupació de València i Alacant.

• 1 d’abril – FINAL DE LA GUERRA.

REVOLUCIÓ I REACCIÓ A LES RERAGUARDES.

• Esclat de violència popular que el cop d’estat va comportar a les reraguardes.

• Reacció per part del govern a fi de redreçar la situació i organitzar la defensa.

L’Espanya republicana.- El pacte de govern (setembre 1936): a nivell estatal i

autonòmic.

a) a nivell estatal: Després del cop militar, un esfondrament del poder de l’Estat � emergiren molts organismes revolucionaris.revolucionaris.Casares Quiroga ���� dimissió després d’haver-se oposat al repartiment d’armes a les organitzacions obreres.José Giral: Azaña li encarrega formar govern. - dissol l’exèrcit sublevat- lliurament d’armes a les associacions obreres. Dimiteix el 5 de setembre.

Santiago Casares Quiroga José Giral

Juan Negrín

Francisco Largo Caballero

• Largo Caballero pretén:.- aliança entre les forces republicanes, burgeses i

obreres per guanyar la guerra a base de la reorganització de l’estat.

.- militarització de les milícies

.- formació de l’exèrcit popular.

Forma govern amb republicans, socialistes i comunistes (5 set.); i quatre anarquistes (nov) en el moment de traslladar el govern a València. L’octubre del 37 el govern es traslladà a Barcelona.

b) a nivell autonòmic (Catalunya).

• Lluís Companys s’instal·là al despatx del cap de serveis de policia de Catalunya i treballà activament en la resistència de Barcelona.

Desbordat inicialment per les forces revolucionàries, s’esforçà a mantenir l’equilibri de les forces polítiques catalanes durant la guerra civil, les forces polítiques catalanes durant la guerra civil, dins la seva tònica de govern de concentració.

Resposta de la societat civil, profundament dividida:

• Resposta popular violenta, especialment entre juliol i desembre 36: persecució violenta i incontrolada contra l’Església (saqueig d’esglésies i convents, i sacerdots, catòlics, burgesia, propietaris, classes acomodades...)Es produeixen més de la meitat de les 8.500 morts violentes que hi hagué a Catalunya durant la guerra. violentes que hi hagué a Catalunya durant la guerra.

• Dissolució de l’exèrcit i creació d’una xarxa de poder popular vertebrada al voltant dels sindicats i partits d’esquerra: Comitè General de Milícies Antifeixistes (en depenien els Comitès locals, que substituïen els l’ajuntaments).

Companys: govern d’unitat popular presidit per Josep Tarradellas (26 set. 36):

Acció Catalana Republicana

PSUC (juliol 36),

ERC, CNT, POUM.

- Dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes

- substitució dels comitès locals per ajuntaments.

- creació d’una Junta de Seguretat interior que aglutina els serveis policials.

- intervenció econòmica.

Dues concepcions sobre com s’havia d’encarar la guerra:

- Estat fort: reforçar l’ordre i els vincles d’unió a la reraguarda, a fi de lluitar més eficaçment.

- Transformacions revolucionàries obreres com a - Transformacions revolucionàries obreres com a mitjà per a impulsar la mobilització contra el feixisme i avançar en l’autoorganització popular.

El procés de col·lectivització.

Paralització de moltes empreses (fugida o absència dels propietaris)

Els sindicats fan una crida als treballadors a reiniciar l’activitat productiva.

Pla socialista de reorganització del paísPla socialista de reorganització del país

Consell d’Economia de Catalunya (agost 36).

Decret de col·lectivitzacions de la Generalitat (oct. 36)

- Col·lectivitzacions empreses, serveis públics i transport.

- Empreses col·lectivitzades (+ 100 treballadors; entre 100 i 50 previ acord)

- Empreses privades

- Comités obrers de gestió fàbriques

- Elecció de delegats en el Consell d’Economia de - Elecció de delegats en el Consell d’Economia de Catalunya.

CONSELL D’ECONOMIA DE CATALUNYA

CONSELLS GENERALS D’INDÚSTRIA

CONSELLS D’EMPRESES

Els més perjudicats van ser els grans propietaris. La petita burgesia conservava les seves fàbriques, controlades pels seus treballadors.

d) Col·lectivitzacions agràries. Poca importància per l’abundància de la petita i mitjana propietat al camp català. No s’alterà l’estructura del camp català. Tots els pagesos formaven part obligatòriament de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya on havien de vendre les collites al preu establert per la Conselleria d’Agricultura. establert per la Conselleria d’Agricultura. Molts es reservaven una part de la collita i la venien al mercat negre (a millor preu, per l’escassetat dels productes).

Nova economia: entre la guerra i la revolució.

DOCUMENT 18 (p.309)Objectiu fonamental: col·lectivització dels béns de les grans empreses, respectant la petita indústria i la petita propietat privada dels béns de consum.Motivacions:

• Posar ordre en el trastorn que l’aixecament havia provocat a l’economia. La majoria de béns de producció es trobaven en mans potencialment proclius a l’alçament. Per això les autoritats s’havien d’assegurar el control, a través de la col·lectivització, de les grnaempreses.

• Corregir el desequilibri en el repartiment de la riquesa, concentrada en poques mans mentre que els treballadors vivien sumits en la en poques mans mentre que els treballadors vivien sumits en la misèria.

• La sensibilitat cap aquest punt va ser fruit de la participació en el govern català de sindicats i partits obrers, la influència dels quals afavoriria que s’estengués la revolució popular social i política.

• En aquesta línia, col·lectivitzar la producció perseguia el benefici directe del treballador (i amb ell, de la col·lectivitat) i suprimir totes les rendes no provinents del treball.

La democratització social i cultural. • socialització de la vida quotidiana. Tasques

col·lectives (construcció de refugis antiaeris, menjadors populars)

• Associacionisme.• Creació del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i

Científic de Catalunya• Exposició Internacional de Paris (1937): Guernica de

Picasso,Picasso,• Consell de ‘Escola Nova Unificada (CENU): laica,

gratuïta i catalana. Pedagogia integral, racionalista, experimental.

• Sanitat pública• Protagonisme de la dona: front de guerra, accés a

l’educació, treball, i vida pública en general..

Les lluites pel poder: els fets de maig del 37.

• Desembre de 1936: el POUM, per la seva postura antiestalinista, es exclòs de la Generalitat per la pressió exercida pel PSUC.

• Nou equilibri de forces:

a)el POUM cerca el suport de la CNTa)el POUM cerca el suport de la CNT

b) el PSUC esdevé el partit marxista més poderós de Catalunya, una nova opció que trencava el binomi ERC-CNT

• L’any 1937 creixen les rivalitats entre:- CNT, afeblida per l’oposició interna del sector més radical (FAI), amb la violència incontrolada d’alguns escamots- el PSUC

• Mes de maig, punt àlgid: .- assassinats dels dirigents comunistes i anarquistes (abril).- inestabilitat social i clima d’inseguretat per culpa dels .- inestabilitat social i clima d’inseguretat per culpa dels escamots de diferents partits que actuaven de forma descontrolada..- encariment de productes bàsics i escassetat general de queviures..- descens de la influència dels ministres anarquistes en el govern de Largo Caballero.

• En aquest context, el fet que la policia ocupés la Telefònica, en mans de la CNT, va desencadenar un enfrontament obert entre la CNT (abonada pel POUM) i el PSUC.

• Entre el 3 i 6 de maig Barcelona estigué sotmesa a una lluita fratricida que provocà 400 morts i mil ferits. 400 morts i mil ferits.

Conseqüències:

- limitació autonomia Generalitat (especialment des del trasllat del govern republicà a Barcelona (octubre 1937)

- el POUM declarat il·legal i el seu cap Andreu Nin, assassinat.

- la CNT va abandonar el govern de la Generalitat.

- el PSUC esdevenia la principal força de Catalunya

- situació paral·lela a la del PCE a la resta d’Espanya republicana (l’URSS, únic país que ajudava la República).

- ERC començà a restar aïllada (per la seva ideologia i base social no es podia aliar amb els anarco-sindicalistes)

Problemes que queden recollits als fets de maig:

• tensions entre les forces antifeixistes: prioritzar la guerra o la revolució.

• Diferències entre el govern republicà i l’autonòmic. l’autonòmic.

• Es va menystenir l’aportació dels catalans al front.

DOCUMENT 22

• Tots dos textos reflecteixen l’enfrontament que es va produir en el si del bàndol republicà en el mes de maig del 37, sobretot a Barcelona.

1.- POUM. Al costat dels anarquistes de la CNT s’enfrontà als comunistes i als partits republicans pel control de la Generalitat. Pretenia aprofundir el la col·lectivització i radicalitzar el procés de revolució.radicalitzar el procés de revolució.

• L’enfrontament va desembocar en lluita armada quan les autoritats van intentar desallotjar els anarquistes, atrinxerats a l’edifici de la Telefònica, a Barcelona, fet que es va saldar amb baixes de tots dos bàndols.

2.- Reflecteix la postura dels comunistes, partidaris de fusionar totes les forces i acabar primer la guerra, per després continuar amb el procés revolucionari.

• En aquest sentit titlla d’”agents de l’enemic” els revolucionaris que, volent portar a terme els revolucionaris que, volent portar a terme primer la revolució, sense abans acabar la guerra, debilitaven la República i afavorien l’avanç enemic.

Etapa final de la guerra.a) govern republicà• Dimissió de Largo Caballero després dels

fets de maig• Juan Negrín, socialista, nou president de

la República. centralització política i militar per . centralització política i militar per guanyar la guerra.. trasllat del govern a Barcelona (oct. 37) per substituir el de la Generalitat i controlar Catalunya més directament.

. voluntat d’unitat de l’Espanya republicana davant del món, forçant el seu reconeixement com a únic poder legítim.. substitució al front d’Aragó de les milícies populars – amb comandaments anarquistes i poumistes- per l’Exèrcit anarquistes i poumistes- per l’Exèrcit Popular reorganitzat pel general Vicente Rojo (estiu 1937):

. ofensives fallides de Brunete (Madrid, jul. 37) Belchite (Saragossa, nov.37).

• - Batalla de Terol (feb.38): ruptura del front republicà

• - Campanya d’Aragó (març 38): avanç franquista cap a València: divisió de l’Espanya republicana

b) Generalitat, molt afeblida- juny 1937: nou govern presidit per Companys ERC i PSUC (sense la CNT)- relacions amb Negrín molt tenses

Conquesta de Catalunya.

- abril 38: els nacionals ocupen Lleida- abril 38: els nacionals ocupen Lleida.- derogació de l’Estatut.- ocupació d’Amposta i separació de Catalunya de la resta de territoris republicans.- bloqueig marítim dels italians .- juliol-nov: batalla de l’Ebre. L’exèrcit que defensava Catalunya queda molt malmès i deixa el camí lliure per a la seva conquesta (desembre 38-gener 39)

• Expectatives de Negrín:

. negociació amb Franco i cessament de la guerra (programa de Tretze Punts): Franco no ho acceptàho acceptà

. esclat de la guerra mundial per la tensa situació internacional, alleujant la presència nazi. No succeí. Acords de Munic (set. 38) política de fets consumats en relació a l’expansionisme alemany (Sudets, zona de població alemanya a Bohèmia).

. Negrín redueix els Tretze punts a tres (finals 38): – evaquació de tropes estrangeres

– cap repressàlia als vençuts

– règim democràtic

• Feb. 39: la República només compta amb la zona centrezona centre

• Març 39: Azaña dimiteix com a president de la república

• 28 març: ocupació de Madrid

• 1 d’abril: final de la guerra

LA ESPAÑA NACIONALDirecció Política

Junta de Defensa Nacional

Burgos, 20-7-36

Cabanellas, Mola,

Franco, Queipo de Llano- Prohibició partits polítics

- Prohibició llibertats

Direcció de la GuerraFranco

- Generalísimo Ejércitos- Cap d’Estat

Cuartel General de SalamancaProtagonisme:

- Acció tropes africanes- Auxili gral. Moscardó (alcàsser Toledo)- Prohibició llibertats

- Supressió Constitució 1931

- Paralització reforma agrària

- Auxili gral. Moscardó (alcàsser Toledo)- Interlocutor Hitler-Mussolini

Junta Técnica del Estado (1 oct. 1936)Valladolid- Burgos

Junta Técnica del Estado (1 oct. 1936)Valladolid- Burgos

Decret d’unificació de FET y de las JONS (abril 1937).- Antiburgés.- Anticapitalista.- Anticomunista.- Anticomunista

Caudillo: Cap del partit únicCap de l’estatGeneralísimo de los Ejércitos

1r govern a Burgos (participació de civils)

* Fuero del Trabajo (març 1938):Regula les relacions laborals: No a la lluita declasses

- normes de treball- prohibició vagues- sindicalisme vertical- sindicalisme vertical

Estat Corporatiu* Derogació estatut de catalunya (8 abril 1938)

Repressió:Objectiu: netejar la societat “nueva España”

-sistemàtica-planificada-global

Terror: camps de concentraciórefugiats a França (500.000)refugiats a França (500.000)Auditoria de Guerra: Consells de guerra (presoners,

execucions)

Catalans franquistes:- Front d’Ordre

50/60.000 persones passen a la zona nacional- poca influència pel caràcter anticatalà del “movimiento”

La Guerra Civil (1936-1939)12

Eix cronològic12

1. L’esclat de la Guerra Civil12

1. L’esclat de la Guerra Civil12

2. La zona republicana: la revolució continguda12

4. Les operacions militars12

4. Les operacions militars12

4. Les operacions militars12

4. Les operacions militars12

4. Les operacions militars12

5. La vida a la rereguarda12

Repassa l’essencial12

Per ampliar a Internet• http://oliba.uoc.es/nens/index_esp.html

Excel·lent web que recupera mitjançant fotografies la memòria de nens que van viure la Guerra Civil. Amb un brillant i complex disseny tècnic, ens proposa un recorregut per cinc escenaris: l'escola, la guerra, la propaganda, l'evacuació i històries personals.

12

personals.

• www.guerracivil.org/

Un dels principals webs en llengua castellana que conté cartells, una gran col·lecció de personatges, més de 50 articles de premsa sobre la guerra, cronologies, exèrcits i batalles.