La futura Reserva Marina de interés pesquero de les Illes Formigues

39
Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cem http://www.udg.edu/cem Jornada de Pesca Recreativa i Reservas Marinas Roses, 4 de setembre 2009 La futura Reserva Marina de interés pesquero de les Illes Formigues Joan.L. Alegret – CEM-UdG

description

Ponència presentada a Roses en el marc de la jornada Pesca Recreativa i Reserves Marines (Roses, 4 setembre 2009)

Transcript of La futura Reserva Marina de interés pesquero de les Illes Formigues

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Jornada de Pesca Recreativa i Reservas Marinas

Roses, 4 de setembre 2009

La futura Reserva Marina de interés pesquero de les Illes Formigues

Joan.L. Alegret – CEM-UdG

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El contexto de la creación de la Reserva

Actualmente estamos inmersos en un proceso creciente de Patrimonialización de la Naturaleza, y el mar aparece como una de las “últimas fronteras”

Existe una cierta confusión con la expresión “el mar es de todos”: nullius, communis, publica, privada

No hay que olvidar que el modo de acceso y uso del mar, así como la explotación de los recursos marinos, en última instancia, es una decisión política, o sea de economía política y no de economía moral

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El contexto de la creación de la Reserva

La distinción entre sector productivo y sector servicios aun tiene cierta relevancia política aunque las valoraciones de esta distinción también están cambiando.

El papel de los lobbyes de cada uno de los grupos de usuarios -ahora denominados stakeholders - también esta cambiando: los pescadores profesionales están perdiendo fuerza en comparación a todos los demás usuarios que la están ganado, se estan organizando más y mejor.

Las pautas de explotación de los recursos marinos también están cambiando, tanto cualitativa como cuantitativamente

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El contexto de la creación de la Reserva

Existen diferentes formas de “apropiarse” de la naturaleza, y en este caso de los recursos marinos, estas son:

- un uso económico los recursos marinos, tal y como lo hace la pesca profesional con finalidad mercantil y basada en la depredación (muerte de la presa)

- otro uso de esos mismos recursos es la que se hace de forma no mercantil, sino lúdica, aunque también basada en la depredación, como en la pesca deportiva con caña o embarcación, o la pesca submarina.

- una tercera forma de utilización es aquella que hace uso de los recursos marinos de forma únicamente intelectual, ya sea mediante la contemplación, como en el caso de submarinismo o las embarcaciones de fondo transparente, los avistamientos, etc.; o bien mediante la creación de conocimiento del trabajo científico.

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El contexto de la creación de la Reserva

Lo que está ocurriendo en los últimos años, debido al cambio en la propia estructura social, es que se está ampliando y cambiando el papel de los diferentes grupos de usuarios. Además, es lógico que los intereses y los discursos de cada uno de esos actores sean bastante diferentes….

Unos grupos están creciendo, tanto cuantitativa como cualitativamente: la náutica de recreo, el submarinismo, los grupos naturalistas, los ecologistas, los científicos y las diferentes administraciones

Otros decrecen cuantitativamente como los pescadores profesionales aunque aumenta cualitativamente su esfuerzo pesquero por razones derivadas del desarrollo tecnológico embarcaciones, artes y electrónica.

De toda esta coyuntura cambiante es lógico que se deriven nuevas necesidades de gestión que afectan e involucran a todos los actores, y que plantean nuevos retos y problemas

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El contexto de la creación de la Reserva

En el caso de la pesca profesional creo que el gran problema es su insostenibilidad futura, si se mantienen los términos y las formas en los que actualmente se desarrolla esta actividad

El otro gran problema con la pesca profesional es el fracaso generalizado y ampliamente reconocido a nivel mundial, de los sistemas de gestión utilizados.

Estos sistemas de gestión se han basado hasta hace bien poco exclusivamente en el control de las capturas (TACs, ITQ) o en el control de esfuerzo. Ya se hace necesario buscar nuevas formas de asegurar, no solo su sostenibilidad, sino también su gobernabilidad

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El contexto de la creación de la Reserva

Desde hace relativamente poco tiempo, también a nivel mundial, ha ido ganando importancia un nuevo sistema de gestión, que bien a modo complementario, o a modo alternativo al control del esfuerzo o a las cuotas, se esta empezando a aplicar. Este es lo que genéricamente se denominan AMP (áreas Marinas Protegidas)

Este “nuevo” modo de gestión, promocionado abiertamente por los gobiernos y las institucioens internacionas, en muchos casos, pone “patas arriba” las formas tradicionales de uso del mar, que se basaba en el status quo, generando posicionamientos y acciones de todo tipo como en el caso de la futura Reserva Marina de Interés Pesquero de les Illes Formigues que pasamos a comentar

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El Proceso de creación de la Reserva

La propuesta inicial surgió de la Confraria de Pescadors de Palamós que, ya en 2006, hizo las primeras consultas al Ministerio y en 2007 realizó la primera petición formal de una reserva de interés pesquero

El primer paso formal de la Cofradía fué el establer un acuerdo de colaboración con la Universitat de Girona para colaborar en todo el proceso

A los pocos meses se sumó a la iniciativa el Ayuntamento de Palamós, que través de la Regidoria de Medi Ambient se vinculó formalmente al proyecto

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El Proceso de creación de la Reserva

A partir de ese momento empezaron los contactos institucionales para presentar la iniciativa a las diferentes entidades e instituciones con el fin de recabar su apoyo: ayuntamientos del litoral, Consellerias de la Generalitat (Pesca i Medi Ambient), entidades, asociaciones y medios de comunicación

El punto de inflexión en todo el proceso se dio el día 7 de octubre de 2008 cuando el Ministerio, en uno de los actos organizados en Palamós hizo su primera manifestación pública de intenciones para la creación de la reserva.

A partir de ese momento empezó lo que hasta ese momento no se había producido: una preocupación generalizada por el proyecto desde todas las perspectivas

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El Proceso de creación de la ReservaEl Proceso de creación de la Reserva

Simultáneamente se fueron desarrollando sesiones de trabajo entre la Cofradía de Palamós y el Ministerio para ir acordando el procedimiento a seguir y los limites de la propuesta.

La primera observación que hizo el Ministerio a la Cofradia fué que ésta debía ampliar el ámbito de la propuesta inicial y que correspondia a un área de aproximadamente 450Ha.

A partir de ese momento la Cofradía fue elaborando una serie de propuestas en esa dirección

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Primera propuesta de la Cofradia de Palamós. Àrea aprox 450Ha.

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Segunda propuesta de la Cofradia de Palamós. Àrea aprox 2875Ha.

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Tercera propuesta de la Cofradia de Palamós. Àrea aprox 2585Ha.

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El Proceso de creación de la ReservaEl Proceso de creación de la ReservaUna vez se empezó a trabajar sobre zonas concretas empezó la movilización de algunas entidades o grupos que se posicionaban en contra del proyecto, con diferentes argumentos y temores.

El principal argumento repetido incansablemente era el de la falta de información sobre lo que se estaba haciendo y lo que se iba a hacer.

Los temores hacían referencia al enorme perjuicio económico que supondría la limitación / prohibición de la mayoría de las actividades que hasta ahora se están desarrollando en la zona

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El Proceso de creación de la ReservaEl Proceso de creación de la Reserva

Por otra parte empezó la presión política sobre los ayuntamientos que tuvieron que reaccionar posicionándose y movilizándose

Inicialmente el primer punto que se discutió fue el alcance de la propuesta por lo que hacia referencia al ámbito territorial de la futura reserva

Por otra parte la afectación que sobre las actividades marítimas gestionadas por los municipio a pie de playa o las zonas de boyas, iba a suponer la creación de la reserva

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El Proceso de creación de la ReservaEl Proceso de creación de la ReservaFrente a la reiterada crítica e exigencia de información, el Ministerio se amparaba en el procedimiento que se debe seguir en estos casos: para la creación de una reserva se requiere la realización de los preceptivos estudios científicos que son los que deben justificar y avalar la decisión de crear la reserva, así como las características técnicas que esta deberá tener

En este nuevo contexto, los partidos políticos también se fueron posicionando con visitas y declaraciones de diputados autonómicos, estatales y europeos

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

El Proceso de creación de la ReservaEl Proceso de creación de la ReservaEl día 7 de julio 2009 el Ministerio convocó en la Casa del Mar de Palamós a las diferentes administraciones y sectores afectados para presentar la propuesta concreta de creación de la RMIP de les Illes FormiguesA grandes rasgos el Ministerio puso sobre la mesa un borrador de propuesta para la creación de una reserva marina de interés pesquero con las siguientes características:- 3.667Ha frente al litoral de los términos municipales de Calonge, Palamós, Mon-Ras y Calella de Palafrugell- sin ninguna zona de protección integral,- con dos zonas de usos restringidos

“Cabo San Sebastián-Ullastres” de 124,1 hectáreas “Illes Formigues” de 263,6 hectáreas

- con un limite interior de la reserva que no incluye 5 zonas que son las que se reservan para el fondeo de embarcaciones y que corresponden las playas de Calella, Llafranc, Castell, La Fosca y Palamós

Ver la totalidad del documento del Minsiterio en: http://www.documare.org/docs/presentacio_ministerio_2009.ppt

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

V.I. ZONAS DE USOS RESTRINGIDOS. V.I. ZONAS DE USOS RESTRINGIDOS. Cabo San Sebastián - Ullastres i Illes Cabo San Sebastián - Ullastres i Illes formiguesformigues1. Pesca profesional: Se excluye todo tipo de

actividad pesquera profesional.2. Pesca recreativa: Se excluye, igualmente, todo

tipo de pesca recreativa tanto desde embarcación como subacuática.

3. Actividades permitidas: Las científicas previa autorización y el buceo con cupos, así como la libre navegación a una velocidad máxima por determinar.

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Para más informaciónCentre de Documentació de la Pesca i el Mar http://www.documare.org

Blog sobre Reservas Marinas http://reservasmarinas.blogspot.com/

Blog sobre l’actualitat marítimo-pesquera a Catalunya http://marintim.blogspot.com/

Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós Càtedra d’Estudis Marítims, Universitat de Girona –Ajuntament de Palamós http://www.udg.edu/cemhttp://www.udg.edu/cem

Gracias por su atención