La força DE LA MÀ DE L’HOME

Catàleg del Museu de la Vida Rural

Catálogo del Museo de la Vida Rural

Catalogue of the Museum of Rural Life

Catalogue du Musée de la Vie rurale

La

forç

a de

la m

à de

l’h

ome

Cat

àleg

del

Mus

eu d

e la

Vid

a R

ural

1

La força DE LA MÀ DE L’HOME

COL.LECCIÓ MUSEU DE LA VIDA RURAL

La força DE LA MÀ DE L’HOME

Catàleg del Museu de la Vida Rural MUSEU

VIDA RURAL

La força DE LA MÀ DE L’HOME

Catàleg del Museu de la Vida Rural MUSEU VIDA RURAL

COL·LECCIÓ MUSEU DE LA VIDA RURAL, núm. 1Primera edició: desembre 2010

Reservats tots els drets d’aquesta edició:EDITORIAL BARCINO, S.A.Acàcies, 15 08027 Barcelona www.editorialbarcino.cat

EDICIÓText Jordi LlavinaTraduccions MannersFotografies Albert Carreras, Jordi Vidal, Arxiu Museu de la Vida RuralDisseny gràfic Estudi Tere MoralCorrecció Raquel PareraEquip Museu de la Vida RuralRamon Rosich (director), Montse Cabal, Albert Carreras, Carme Martí, Jordi Puig

© del text, Jordi Llavina, 2010© de les imatges, Albert Carreras, Jordi Vidal, Arxiu Museu de la Vida Rural, 2010© de les traduccions, Manners Traduccions, SLManresa, 8, 1r 1a 08003 Barcelona

COL·LECCIÓ MUSEU DE LA VIDA RURALDirector Jordi LlavinaConsell assessor Clara Arbués, Lluís Calvo, Joan Frigolé, Josep Maria Sans Travé, Montserrat Soronellas

DLB: B-42011-2010ISBN: 978-84-7226-937-8Imprès per TREBALLS GRÀFICS, S. A.Santander, 74 08020 Barcelona

Sota les sancions establertes per les lleis,queden rigorosament prohibides, sense l’autoritzacióper escrit dels titulars del copyright, la reproducció totalo parcial —incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic—i la distribució d’exemplars d’aquesta ediciómitjançant lloguer.

OBRES D’AMPLIACIÓ I MODERNITZACIÓ DEL MUSEU DE LA VIDA RURAL 2006 -2009

FUNDACIÓ LLUÍS CARULLAPresidenta Montserrat Carulla i FontDirector general Carles Duarte i Montserrat

MUSEU DE LA VIDA RURALDirector Ramon Rosich i Trullols

PROJECTE ARQUITECTÒNICVARIS ARQUITECTESDani Freixes, Vicente Miranda, Eulàlia González, Vicenç Bou

DIRECCIÓ FACULTATIVAVARIS ARQUITECTES: Vicente Miranda, Jesús CastroArquitecte tècnic Joan Olivart i PalauGRUPO J.G. Enginyers consultors de projectes

PROJECTE MUSEOGRÀFICVARIS ARQUITECTESDani Freixes, Eulàlia González, Vicenç Bou, Pep Anglí, Ton Leonart, Joan Mallarach, Montse Juvé

DIRECCIÓ EXECUTIVADirecció integrada del projecte Josep Serra i Solans

Constructor TEIXIDÓ GARRELLInstal·lacions JORFEGeotèrmia GEÒTICS

MUSEOGRAFIATexts exposició Montse JuvéRealització audiovisuals Joan Mallarach Disseny gràfic Estudi Tere MoralCoordinació de continguts Susana Canals

Construcció i muntatge CROQUISInstal·lacions audiovisuals LUNATUSProduccions audiovisuals FULL SCREENEscenografia i attrezzo CASTELLS PLANASIl.luminació Lluís Martí

El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí,per MONTSERRAT CARULLA

Presentació del Museu

Pròleg

Sala Traité, col·lecció «Tota una vida»

Homenatge al pessebrisme català Volta dels carros La collita Els destins de la collita Els oficis complementaris La vida al poble El medi naturalLa flora i la fauna

La transformació del camp en l’era industrialL’audiovisual

La vida rural, avuiCalidoscopi

Traducción castellanaEnglish translationTraduction française

9

14

18

22

26

30

36

44

54

62

70

78

88

94106118

1 NIVELL EDIFICI NOU

NIVELL 1 EDIFICI NOU

NIVELL 1EDIFICI ANTIC

NIVELL 4 EDIFICI ANTIC

NIVELL 3EDIFICI ANTIC

NIVELL 2EDIFICI ANTIC

NIVELL 4EDIFICI NOU

NIVELL 3EDIFICI NOU

ÍNDEX

MUSEU VIDA RURAL

COL·LECCIÓ MUSEU DE LA VIDA RURAL, núm. 1Primera edició: desembre 2010

Reservats tots els drets d’aquesta edició:EDITORIAL BARCINO, S.A.Acàcies, 15 08027 Barcelona www.editorialbarcino.cat

EDICIÓText Jordi LlavinaTraduccions MannersFotografies Albert Carreras, Jordi Vidal, Arxiu Museu de la Vida RuralDisseny gràfic Estudi Tere MoralCorrecció Raquel PareraEquip Museu de la Vida RuralRamon Rosich (director), Montse Cabal, Albert Carreras, Carme Martí, Jordi Puig

© del text, Jordi Llavina, 2010© de les imatges, Albert Carreras, Jordi Vidal, Arxiu Museu de la Vida Rural, 2010© de les traduccions, Manners Traduccions, SLManresa, 8, 1r 1a 08003 Barcelona

COL·LECCIÓ MUSEU DE LA VIDA RURALDirector Jordi LlavinaConsell assessor Clara Arbués, Lluís Calvo, Joan Frigolé, Josep Maria Sans Travé, Montserrat Soronellas

DLB: B-42011-2010ISBN: 978-84-7226-937-8Imprès per TREBALLS GRÀFICS, S. A.Santander, 74 08020 Barcelona

Sota les sancions establertes per les lleis,queden rigorosament prohibides, sense l’autoritzacióper escrit dels titulars del copyright, la reproducció totalo parcial —incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic—i la distribució d’exemplars d’aquesta ediciómitjançant lloguer.

OBRES D’AMPLIACIÓ I MODERNITZACIÓ DEL MUSEU DE LA VIDA RURAL 2006 -2009

FUNDACIÓ LLUÍS CARULLAPresidenta Montserrat Carulla i FontDirector general Carles Duarte i Montserrat

MUSEU DE LA VIDA RURALDirector Ramon Rosich i Trullols

PROJECTE ARQUITECTÒNICVARIS ARQUITECTESDani Freixes, Vicente Miranda, Eulàlia González, Vicenç Bou

DIRECCIÓ FACULTATIVAVARIS ARQUITECTES: Vicente Miranda, Jesús CastroArquitecte tècnic Joan Olivart i PalauGRUPO J.G. Enginyers consultors de projectes

PROJECTE MUSEOGRÀFICVARIS ARQUITECTESDani Freixes, Eulàlia González, Vicenç Bou, Pep Anglí, Ton Leonart, Joan Mallarach, Montse Juvé

DIRECCIÓ EXECUTIVADirecció integrada del projecte Josep Serra i Solans

Constructor TEIXIDÓ GARRELLInstal·lacions JORFEGeotèrmia GEÒTICS

MUSEOGRAFIATexts exposició Montse JuvéRealització audiovisuals Joan Mallarach Disseny gràfic Estudi Tere MoralCoordinació de continguts Susana Canals

Construcció i muntatge CROQUISInstal·lacions audiovisuals LUNATUSProduccions audiovisuals FULL SCREENEscenografia i attrezzo CASTELLS PLANASIl.luminació Lluís Martí

El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí,per MONTSERRAT CARULLA

Presentació del Museu

Pròleg

Sala Traité, col·lecció «Tota una vida»

Homenatge al pessebrisme català Volta dels carros La collita Els destins de la collita Els oficis complementaris La vida al poble El medi naturalLa flora i la fauna

La transformació del camp en l’era industrialL’audiovisual

La vida rural, avuiCalidoscopi

Traducción castellanaEnglish translationTraduction française

9

14

18

22

26

30

36

44

54

62

70

78

88

94106118

1 NIVELL EDIFICI NOU

NIVELL 1 EDIFICI NOU

NIVELL 1EDIFICI ANTIC

NIVELL 4 EDIFICI ANTIC

NIVELL 3EDIFICI ANTIC

NIVELL 2EDIFICI ANTIC

NIVELL 4EDIFICI NOU

NIVELL 3EDIFICI NOU

ÍNDEX

MUSEU VIDA RURAL

L’any 1988 el meu pare, Lluís Carulla i Canals —un emprenedor d’un talent, d’un coratge i d’una tenacitat excepcionals—, veia acomplert un dels seus anhels més engrescadors: la inauguració d’aquest Museu de la Vida Rural, que tenia com a seu la casa pairal de la nostra família.

Les nostres arrels espluguines vénen de lluny. La meva família va arribar a l’Espluga, de la mà de Francesc Forès, l’any 1725, procedent de Linyola, i va instal·lar una farmàcia als baixos de casa seva al carrer d’en Canós, el que dóna a la part de darrere (abans l’antiga façana) de l’edifici antic del Museu. Una descendent de Francesc Forès, Raimunda, es va casar amb Josep Carulla, procedent de Vilamajor, i d’aquesta manera el cognom Carulla va quedar unit a l’Espluga i a la farmàcia familiar.

El meu avi Artur Carulla i Ambròs, nascut l’any 1877, es va casar l’any 1898 amb Montserrat Canals i Nubiola, que havia nascut a Sant Esteve Sesrovires l’any 1879. Van tenir sis fills, incloent-hi el meu pare, que va néixer l’any 1904, quatre anys abans de traslladar la farmàcia del carrer d’en Canós a Can Cabeza i nou abans que l’any 1913 s’hi posés en marxa un laboratori d’especialitats farmacèutiques, amb la producció de Vigorina Carulla.

El meu pare es va sentir sempre a prop dels meus avis: Artur Carulla, que va ser, a més d’apotecari, un notable afeccionat a la fotografia i un dels fundadors l’any 1902 de la primera entitat catalanista de la Conca de Barberà, Clam Catalanista, i Montserrat Canals, una dona de qualitats excepcionals que va tenir una influència decisiva en la formació de la personalitat del meu pare. Jo mateixa sóc testimoni

El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí

9

MUSEU VIDA RURAL

L’any 1988 el meu pare, Lluís Carulla i Canals —un emprenedor d’un talent, d’un coratge i d’una tenacitat excepcionals—, veia acomplert un dels seus anhels més engrescadors: la inauguració d’aquest Museu de la Vida Rural, que tenia com a seu la casa pairal de la nostra família.

Les nostres arrels espluguines vénen de lluny. La meva família va arribar a l’Espluga, de la mà de Francesc Forès, l’any 1725, procedent de Linyola, i va instal·lar una farmàcia als baixos de casa seva al carrer d’en Canós, el que dóna a la part de darrere (abans l’antiga façana) de l’edifici antic del Museu. Una descendent de Francesc Forès, Raimunda, es va casar amb Josep Carulla, procedent de Vilamajor, i d’aquesta manera el cognom Carulla va quedar unit a l’Espluga i a la farmàcia familiar.

El meu avi Artur Carulla i Ambròs, nascut l’any 1877, es va casar l’any 1898 amb Montserrat Canals i Nubiola, que havia nascut a Sant Esteve Sesrovires l’any 1879. Van tenir sis fills, incloent-hi el meu pare, que va néixer l’any 1904, quatre anys abans de traslladar la farmàcia del carrer d’en Canós a Can Cabeza i nou abans que l’any 1913 s’hi posés en marxa un laboratori d’especialitats farmacèutiques, amb la producció de Vigorina Carulla.

El meu pare es va sentir sempre a prop dels meus avis: Artur Carulla, que va ser, a més d’apotecari, un notable afeccionat a la fotografia i un dels fundadors l’any 1902 de la primera entitat catalanista de la Conca de Barberà, Clam Catalanista, i Montserrat Canals, una dona de qualitats excepcionals que va tenir una influència decisiva en la formació de la personalitat del meu pare. Jo mateixa sóc testimoni

El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí

9

MUSEU VIDA RURAL

de la veneració que el meu pare professava a la seva mare, reconeixent-li el suport i l’orientació que tant el van ajudar en moments que per a ell van ser cabdals.

L’Espluga de Francolí va ser per al meu pare la primera escola de catalanitat, gràcies sobretot a la influència del seu mestre Vicenç Ferrer, de l’impulsor del cooperativisme català, Josep Maria Rendé, i de l’ambient cultural que es respirava a la rebotiga de la farmàcia, per on, a més d’en Rendé i d’en Josep Maria Cabeza, van passar personalitats tan rellevants com Eduard Toda, Pau Font de Rubinat, Lluís Domènech i Montaner, el cardenal Vidal i Barraquer i fins i tot Francesc Macià.

El compromís i la implicació del meu pare en la vida espluguina tenen exponents tan primerencs com l’arrencada l’any 1921 de la publicació El Francolí, que continua essent avui un referent imprescindible per seguir el batec cívic, cultural i social de l’Espluga. I, malgrat que l’any 1923 se n’anés a viure a Barcelona, va mantenir sempre un profund i persistent lligam amb l’Espluga de Francolí, amb iniciatives com la restauració de l’ermita de la Trinitat, la construcció de la nova custòdia de la parròquia de Sant Miquel, l’homenatge a mossèn Antoni Serret —que l’any 1835 havia rescatat les despulles de Jaume I—, el monument a Josep Maria Rendé, la restauració de l’església nova, la gran obra del Casal —avui feliçment reorientat i amb una empenta renovada—, la Residència Jaume I o aquest Museu de la Vida Rural. L’enyorat mossèn Ramon Muntanyola es referia així al meu pare: «Espluguí fins a la follia, català fins al sacrifici i amic sempre».

Lluís Carulla i Canals sempre havia tingut un decidit interès per l’estudi i la conservació del testimoni del món rural que havia conegut durant la seva infantesa i adolescència espluguines. Era conscient del valor extraordinari que

tenia un bagatge de costums i d’eines que era fruit d’un preciós i savi llegat cultural de segles. N’és una prova concloent l’esplèndida sèrie de fotografies que ell mateix va fer de persones, feines o indrets, que avui és per a nosaltres un veritable tresor. Com ho és també la impressionant col·lecció d’eines i de tota mena d’objectes que va anar aplegant i que van servir com a punt d’arrencada d’aquest Museu que ara fa un nou i ferm pas endavant. El Museu que va obrir les seves portes l’any 1988 va comptar amb la supervisió d’August Panyella, impulsor del Museu Etnològic de Barcelona, i amb la labor reeixida de Miquel Castells, Andreu Morta, Josep Tremoleda o l’actual director del Museu, Ramon Rosich. I deixeu-me que esmenti també la contribució artística de Josep Traité, amb les seves meravelloses figures d’etnografia rural, i la de Llucià Navarro, amb els seus esplèndids murals i esgrafiats.

L’encert del plantejament inicial del Museu, reflectit en l’acolliment favorable que des d’aleshores ha tingut, ens ha empès, vint anys després, a una aposta clara per l’ampliació de les seves dependències, la incorporació de nous llenguatges expositius i l’actualització del seu discurs, que hem volgut que integrés les reflexions i les aportacions més recents en aquest camp, per fer-ne un museu exponent de la perspectiva i les metodologies expositives del segle xxi.

Alhora que la nostra Fundació emprenia la internacionalització de la nostra Editorial Barcino, amb la creació de col·leccions de clàssics catalans traduïts a l’anglès, el castellà o l’alemany, i alhora que instituíem conjuntament amb ESADE l’Observatori dels Valors, que ha realitzat la part catalana de l’Enquesta Europea de Valors, enteníem que havia arribat el moment de situar el Museu de la Vida

1110

MUSEU VIDA RURAL

de la veneració que el meu pare professava a la seva mare, reconeixent-li el suport i l’orientació que tant el van ajudar en moments que per a ell van ser cabdals.

L’Espluga de Francolí va ser per al meu pare la primera escola de catalanitat, gràcies sobretot a la influència del seu mestre Vicenç Ferrer, de l’impulsor del cooperativisme català, Josep Maria Rendé, i de l’ambient cultural que es respirava a la rebotiga de la farmàcia, per on, a més d’en Rendé i d’en Josep Maria Cabeza, van passar personalitats tan rellevants com Eduard Toda, Pau Font de Rubinat, Lluís Domènech i Montaner, el cardenal Vidal i Barraquer i fins i tot Francesc Macià.

El compromís i la implicació del meu pare en la vida espluguina tenen exponents tan primerencs com l’arrencada l’any 1921 de la publicació El Francolí, que continua essent avui un referent imprescindible per seguir el batec cívic, cultural i social de l’Espluga. I, malgrat que l’any 1923 se n’anés a viure a Barcelona, va mantenir sempre un profund i persistent lligam amb l’Espluga de Francolí, amb iniciatives com la restauració de l’ermita de la Trinitat, la construcció de la nova custòdia de la parròquia de Sant Miquel, l’homenatge a mossèn Antoni Serret —que l’any 1835 havia rescatat les despulles de Jaume I—, el monument a Josep Maria Rendé, la restauració de l’església nova, la gran obra del Casal —avui feliçment reorientat i amb una empenta renovada—, la Residència Jaume I o aquest Museu de la Vida Rural. L’enyorat mossèn Ramon Muntanyola es referia així al meu pare: «Espluguí fins a la follia, català fins al sacrifici i amic sempre».

Lluís Carulla i Canals sempre havia tingut un decidit interès per l’estudi i la conservació del testimoni del món rural que havia conegut durant la seva infantesa i adolescència espluguines. Era conscient del valor extraordinari que

tenia un bagatge de costums i d’eines que era fruit d’un preciós i savi llegat cultural de segles. N’és una prova concloent l’esplèndida sèrie de fotografies que ell mateix va fer de persones, feines o indrets, que avui és per a nosaltres un veritable tresor. Com ho és també la impressionant col·lecció d’eines i de tota mena d’objectes que va anar aplegant i que van servir com a punt d’arrencada d’aquest Museu que ara fa un nou i ferm pas endavant. El Museu que va obrir les seves portes l’any 1988 va comptar amb la supervisió d’August Panyella, impulsor del Museu Etnològic de Barcelona, i amb la labor reeixida de Miquel Castells, Andreu Morta, Josep Tremoleda o l’actual director del Museu, Ramon Rosich. I deixeu-me que esmenti també la contribució artística de Josep Traité, amb les seves meravelloses figures d’etnografia rural, i la de Llucià Navarro, amb els seus esplèndids murals i esgrafiats.

L’encert del plantejament inicial del Museu, reflectit en l’acolliment favorable que des d’aleshores ha tingut, ens ha empès, vint anys després, a una aposta clara per l’ampliació de les seves dependències, la incorporació de nous llenguatges expositius i l’actualització del seu discurs, que hem volgut que integrés les reflexions i les aportacions més recents en aquest camp, per fer-ne un museu exponent de la perspectiva i les metodologies expositives del segle xxi.

Alhora que la nostra Fundació emprenia la internacionalització de la nostra Editorial Barcino, amb la creació de col·leccions de clàssics catalans traduïts a l’anglès, el castellà o l’alemany, i alhora que instituíem conjuntament amb ESADE l’Observatori dels Valors, que ha realitzat la part catalana de l’Enquesta Europea de Valors, enteníem que havia arribat el moment de situar el Museu de la Vida

1110

MUSEU VIDA RURAL

12 Sala Traité 13

Rural com un centre destacat de referència en el seu camp. Per això vam adquirir les finques de Can Carreteret, Can Porta i Can Saumell i vam demanar, en acabat, al prestigiós i brillant arquitecte Dani Freixes, Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic, que encapçalés ja no tan sols el projecte arquitectònic, sinó també el museogràfic, d’aquesta ambiciosa aventura que empreníem i que ara, un cop completada, celebrem gràcies a la labor excel·lent, creativa i d’avantguarda de Dani Freixes i el seu equip, i també de Josep Serra, del constructor espluguí Lluís Garrell i del formidable equip del Museu, que, com sempre, ha demostrat no tan sols una admirable professionalitat, sinó també un compromís entusiasta amb la tasca de la nostra Fundació i amb el futur del Museu.

Un esment a part mereixen el suport i les facilitats que en tot moment l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, amb el seu alcalde, David Rovira, al capdavant, ens han donat a l’hora de tirar endavant aquest gran repte.

El treball que duu a terme la Fundació Lluís Carulla no el fem ni girats d’esquena ni com a alternativa a l’obra de govern de les institucions que ens representen. Ben al contrari, aspirem des de la societat civil a sumar, a fer costat, a complementar l’acció de les administracions. Per això vam voler tenir al corrent d’aquesta iniciativa des del primer moment no tan sols l’Ajuntament de l’Espluga i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, sinó també la Diputació de Tarragona i el Govern de la Generalitat. I vull deixar aquí constància del nostre reconeixement a les institucions que ens han volgut acompanyar en aquest emblemàtic rellançament del Museu. Agraïm i valorem que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat hagi inclòs el Museu de la Vida

Rural dins la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya; el suport de l’Institut Català de l’Energia del Departament d’Economia i Finances per a l’adopció en el nou edifici de solucions energètiques sostenibles, com la geotèrmia, camp en què som capdavanters en un equipament cultural de titularitat privada, i també l’interès i el suport demostrats pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Una ocasió tan solemne com aquesta evoca dins meu sentiments ben diversos: la satisfacció de continuar amb un nou impuls l’obra cultural iniciada pels nostres pares, l’agraïment per tot el talent i el lliurament generós de tantes persones que han contribuït a convertir en una impressionant realitat el que inicialment era només una il·lusió, i, sobretot, el compromís amb el futur de l’Espluga i de Catalunya que, fent costat a les nostres institucions, sentim la família Carulla i tots els qui portem avui el timó de la nostra Fundació, un compromís que avui adquireix una plasmació magnífica amb el nou Museu de la Vida Rural, del qual ens sentim veritablement orgullosos.

Montserrat Carulla i FontPRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA

12 13

MUSEU VIDA RURAL

12 Sala Traité 13

Rural com un centre destacat de referència en el seu camp. Per això vam adquirir les finques de Can Carreteret, Can Porta i Can Saumell i vam demanar, en acabat, al prestigiós i brillant arquitecte Dani Freixes, Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic, que encapçalés ja no tan sols el projecte arquitectònic, sinó també el museogràfic, d’aquesta ambiciosa aventura que empreníem i que ara, un cop completada, celebrem gràcies a la labor excel·lent, creativa i d’avantguarda de Dani Freixes i el seu equip, i també de Josep Serra, del constructor espluguí Lluís Garrell i del formidable equip del Museu, que, com sempre, ha demostrat no tan sols una admirable professionalitat, sinó també un compromís entusiasta amb la tasca de la nostra Fundació i amb el futur del Museu.

Un esment a part mereixen el suport i les facilitats que en tot moment l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, amb el seu alcalde, David Rovira, al capdavant, ens han donat a l’hora de tirar endavant aquest gran repte.

El treball que duu a terme la Fundació Lluís Carulla no el fem ni girats d’esquena ni com a alternativa a l’obra de govern de les institucions que ens representen. Ben al contrari, aspirem des de la societat civil a sumar, a fer costat, a complementar l’acció de les administracions. Per això vam voler tenir al corrent d’aquesta iniciativa des del primer moment no tan sols l’Ajuntament de l’Espluga i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, sinó també la Diputació de Tarragona i el Govern de la Generalitat. I vull deixar aquí constància del nostre reconeixement a les institucions que ens han volgut acompanyar en aquest emblemàtic rellançament del Museu. Agraïm i valorem que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat hagi inclòs el Museu de la Vida

Rural dins la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya; el suport de l’Institut Català de l’Energia del Departament d’Economia i Finances per a l’adopció en el nou edifici de solucions energètiques sostenibles, com la geotèrmia, camp en què som capdavanters en un equipament cultural de titularitat privada, i també l’interès i el suport demostrats pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Una ocasió tan solemne com aquesta evoca dins meu sentiments ben diversos: la satisfacció de continuar amb un nou impuls l’obra cultural iniciada pels nostres pares, l’agraïment per tot el talent i el lliurament generós de tantes persones que han contribuït a convertir en una impressionant realitat el que inicialment era només una il·lusió, i, sobretot, el compromís amb el futur de l’Espluga i de Catalunya que, fent costat a les nostres institucions, sentim la família Carulla i tots els qui portem avui el timó de la nostra Fundació, un compromís que avui adquireix una plasmació magnífica amb el nou Museu de la Vida Rural, del qual ens sentim veritablement orgullosos.

Montserrat Carulla i FontPRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA

12 13

MUSEU VIDA RURAL

Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí

1

1. L’edifici antic —casa pairal de la família Carulla— i el nou edifici del Museu de la Vida Rural.

MUSEU VIDA RURAL

Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí

1

1. L’edifici antic —casa pairal de la família Carulla— i el nou edifici del Museu de la Vida Rural.

MUSEU VIDA RURAL

El Museu de la Vida Rural (MVR) de l’Espluga de Francolí és una obra ambiciosa que la Fundació Lluís Carulla aporta al país. Segurament hi ha pocs museus que, com aquest, incorporin, en el seu projecte i en el repertori de les peces exhibides, disciplines tan diverses com la història, l’etnografia, l’economia, l’artesania, l’art... El nostre no tan sols les incorpora, sinó que les relliga amb un discurs diacrònic rigorós i alhora molt amè.

Inaugurat l’any 1988 a l’antiga casa pairal de la família Carulla al carrer d’en Canós de l’Espluga, el 10 d’octubre del 2009 el nou MVR va tornar a obrir les seves portes, amb la intenció de projectar-se al futur com un museu de referència a escala internacional pel que fa a l’estudi de la pagesia i del camp, des dels seus orígens remots fins avui dia. S’ha doblat la superfície d’exposició: ara ocupa 3.000 metres quadrats, repartits en dos grans edificis, l’antic i el nou. El Museu, a més, disposa d’una àmplia sala de reserva, en què s’emmagatzemen les peces que encara no s’exhibeixen o que esperen torn de restauració.

A més a més, el projecte museogràfic de Dani Freixes i el seu equip ha rellançat poderosament la imatge del Museu, i l’ha convertit en un espai en què la solidesa de l’univers descrit no està gens renyida amb el recurs a la virtualitat i els nous llenguatges.

Presentació del Museu

2. Façana posterior de l’edifici antic del Museu de la Vida Rural tal com el podem visitar avui.

3. Aquesta és la imatge que oferia a començament del segle xx la façana posterior de la casa pairal dels Carulla, que avui dia és l’edifici antic del Museu.

16 Presentació 17

2

3

MUSEU VIDA RURAL

El Museu de la Vida Rural (MVR) de l’Espluga de Francolí és una obra ambiciosa que la Fundació Lluís Carulla aporta al país. Segurament hi ha pocs museus que, com aquest, incorporin, en el seu projecte i en el repertori de les peces exhibides, disciplines tan diverses com la història, l’etnografia, l’economia, l’artesania, l’art... El nostre no tan sols les incorpora, sinó que les relliga amb un discurs diacrònic rigorós i alhora molt amè.

Inaugurat l’any 1988 a l’antiga casa pairal de la família Carulla al carrer d’en Canós de l’Espluga, el 10 d’octubre del 2009 el nou MVR va tornar a obrir les seves portes, amb la intenció de projectar-se al futur com un museu de referència a escala internacional pel que fa a l’estudi de la pagesia i del camp, des dels seus orígens remots fins avui dia. S’ha doblat la superfície d’exposició: ara ocupa 3.000 metres quadrats, repartits en dos grans edificis, l’antic i el nou. El Museu, a més, disposa d’una àmplia sala de reserva, en què s’emmagatzemen les peces que encara no s’exhibeixen o que esperen torn de restauració.

A més a més, el projecte museogràfic de Dani Freixes i el seu equip ha rellançat poderosament la imatge del Museu, i l’ha convertit en un espai en què la solidesa de l’univers descrit no està gens renyida amb el recurs a la virtualitat i els nous llenguatges.

Presentació del Museu

2. Façana posterior de l’edifici antic del Museu de la Vida Rural tal com el podem visitar avui.

3. Aquesta és la imatge que oferia a començament del segle xx la façana posterior de la casa pairal dels Carulla, que avui dia és l’edifici antic del Museu.

16 Presentació 17

2

3

MUSEU VIDA RURAL

Pròleg

4

4. Ball de nans i gegants el 10 d’octubre del 2009, dia de la reinauguració del MVR.

MUSEU VIDA RURAL

Pròleg

4

4. Ball de nans i gegants el 10 d’octubre del 2009, dia de la reinauguració del MVR.

MUSEU VIDA RURAL

20 Pròleg NIVELL 1 EDIFICI NOU 21

Per fer una visita profitosa al MVR cal disposar d’un parell d’hores ben bones. Us recomanem que, un cop hi entreu, apagueu els telèfons mòbils i deixeu a fora les preocupacions. Aquí us trobareu davant de la història bategant d’aquest país —i de tants altres països— i fareu una completa immersió en el que ha representat, fins fa poques dècades, el sector primari de les nostres economies. Tots, d’una manera o altra, venim d’uns orígens pagesos.

L’itinerari comença al nou edifici, en concret a la primera planta, que queda un pis per sota de la planta a peu de carrer per on heu accedit al MVR. La Sala Pròleg serveix no únicament de presentació formal del Museu, sinó també d’espai públic, d’auditori que el MVR ofereix al poble de l’Espluga perquè s’hi puguin realitzar tota mena d’actes públics, preferentment culturals.

Al llarg de la visita, tindreu l’oportunitat de veure trenta audiovisuals que us mostraran d’una manera molt vívida les tasques del camp, les etapes de producció dels tres principals conreus del nostre país (vinya, blat i olivera), els destins de la collita i el procés de conservació dels aliments, els oficis complementaris al de pagès... El primer d’aquests audiovisuals és el que us reserva la Sala Pròleg.

D’una durada de cinc minuts, aquest document audiovisual de gran bellesa i acurada producció explica, a grans trets, quins són els principals canvis que s’han esdevingut al camp d’un segle ençà. I, d’altra banda, us introdueix en l’itinerari que seguireu a partir d’aquest moment, al llarg de les sis plantes d’exposició repartides entre l’edifici antic i el nou.

5. Un detall de la Sala Pròleg, l’auditori del MVR on comença la visita.

5

MUSEU VIDA RURAL

20 Pròleg NIVELL 1 EDIFICI NOU 21

Per fer una visita profitosa al MVR cal disposar d’un parell d’hores ben bones. Us recomanem que, un cop hi entreu, apagueu els telèfons mòbils i deixeu a fora les preocupacions. Aquí us trobareu davant de la història bategant d’aquest país —i de tants altres països— i fareu una completa immersió en el que ha representat, fins fa poques dècades, el sector primari de les nostres economies. Tots, d’una manera o altra, venim d’uns orígens pagesos.

L’itinerari comença al nou edifici, en concret a la primera planta, que queda un pis per sota de la planta a peu de carrer per on heu accedit al MVR. La Sala Pròleg serveix no únicament de presentació formal del Museu, sinó també d’espai públic, d’auditori que el MVR ofereix al poble de l’Espluga perquè s’hi puguin realitzar tota mena d’actes públics, preferentment culturals.

Al llarg de la visita, tindreu l’oportunitat de veure trenta audiovisuals que us mostraran d’una manera molt vívida les tasques del camp, les etapes de producció dels tres principals conreus del nostre país (vinya, blat i olivera), els destins de la collita i el procés de conservació dels aliments, els oficis complementaris al de pagès... El primer d’aquests audiovisuals és el que us reserva la Sala Pròleg.

D’una durada de cinc minuts, aquest document audiovisual de gran bellesa i acurada producció explica, a grans trets, quins són els principals canvis que s’han esdevingut al camp d’un segle ençà. I, d’altra banda, us introdueix en l’itinerari que seguireu a partir d’aquest moment, al llarg de les sis plantes d’exposició repartides entre l’edifici antic i el nou.

5. Un detall de la Sala Pròleg, l’auditori del MVR on comença la visita.

5

MUSEU VIDA RURAL

La força DE LA MÀ DE L’HOME

COL.LECCIÓ MUSEU DE LA VIDA RURAL

Volta dels carros

15. Esgrafiat del celler de Joan Solé, a partir d’un mural de Llucià Navarro. L’obra gràfica de Navarro ens acompanyarà al llarg de la nostra visita.

16. La volta dels carros, amb el jardí a mà dreta, comunica el nou edifici del Museu amb l’edifici antic.

15

16

MUSEU VIDA RURAL

Volta dels carros

15. Esgrafiat del celler de Joan Solé, a partir d’un mural de Llucià Navarro. L’obra gràfica de Navarro ens acompanyarà al llarg de la nostra visita.

16. La volta dels carros, amb el jardí a mà dreta, comunica el nou edifici del Museu amb l’edifici antic.

15

16

MUSEU VIDA RURAL

NIVELL 1 EDIFICI ANTIC 33

L’espai que anomenem volta dels carros serveix de corredor d’enllaç entre el nou edifici, on hem començat el nostre itinerari, i l’edifici antic, casa pairal de la família Carulla. Voreja el jardí —antic hort de la casa—, que queda just sota la porta d’entrada al Museu. Al jardí, que té la serena bellesa d’un claustre, sota la blanca creu de pedra, hi ha colgades part de les cendres de Lluís Carulla, nascut el 1904 i mort l’any 1990.

Sota la volta dels carros podem admirar les pintures murals de Llucià Navarro, l’artista que tot al llarg del nostre recorregut ens anirà il·lustrant escenes i moments representatius de la vida al camp. En aquest cas, trobem alguns dels oficis tradicionals: rambler, marmanyera, ferrer... A l’altra banda, a la paret que limita amb la fassina, uns esgrafiats del mateix autor donen testimoni d’accions camperoles, ritus religiosos i festes populars.

32 Volta dels carros

17. Detall del fris dels oficis de Llucià Navarro: el ferrador.

18 i 19. Detalls del carro d’escales.

20. La marmanyera, una de les figures entranyables immortalitzades per Llucià Navarro.

17

19

18

20

MUSEU VIDA RURAL

NIVELL 1 EDIFICI ANTIC 33

L’espai que anomenem volta dels carros serveix de corredor d’enllaç entre el nou edifici, on hem començat el nostre itinerari, i l’edifici antic, casa pairal de la família Carulla. Voreja el jardí —antic hort de la casa—, que queda just sota la porta d’entrada al Museu. Al jardí, que té la serena bellesa d’un claustre, sota la blanca creu de pedra, hi ha colgades part de les cendres de Lluís Carulla, nascut el 1904 i mort l’any 1990.

Sota la volta dels carros podem admirar les pintures murals de Llucià Navarro, l’artista que tot al llarg del nostre recorregut ens anirà il·lustrant escenes i moments representatius de la vida al camp. En aquest cas, trobem alguns dels oficis tradicionals: rambler, marmanyera, ferrer... A l’altra banda, a la paret que limita amb la fassina, uns esgrafiats del mateix autor donen testimoni d’accions camperoles, ritus religiosos i festes populars.

32 Volta dels carros

17. Detall del fris dels oficis de Llucià Navarro: el ferrador.

18 i 19. Detalls del carro d’escales.

20. La marmanyera, una de les figures entranyables immortalitzades per Llucià Navarro.

17

19

18

20

MUSEU VIDA RURAL

21

22

34 Volta dels carros NIVELL 1 EDIFICI ANTIC 35

23

Els carros que s’exhibeixen en aquest espai —tots en perfecte estat de conservació— ens fan molt viu el record del que, durant tantes dècades, va ser el mitjà de transport preferent al camp: entre altres tipus, hi havia el carro de torn —que solia transportar bocois de vi o bidons d’oli—, la tartana —vehicle de transport personal, emprat principalment per la gent benestant—, el carro d’escales —que carregava garbes, portadores, sacs d’olives—, el carro de trabuc —que transportava fems, sorra, grava— i el carro de morts.

21. Carro de passeig.

22. Un carro fúnebre de Santa Coloma de Queralt.

23. Carro de trabuc.

MUSEU VIDA RURAL

21

22

34 Volta dels carros NIVELL 1 EDIFICI ANTIC 35

23

Els carros que s’exhibeixen en aquest espai —tots en perfecte estat de conservació— ens fan molt viu el record del que, durant tantes dècades, va ser el mitjà de transport preferent al camp: entre altres tipus, hi havia el carro de torn —que solia transportar bocois de vi o bidons d’oli—, la tartana —vehicle de transport personal, emprat principalment per la gent benestant—, el carro d’escales —que carregava garbes, portadores, sacs d’olives—, el carro de trabuc —que transportava fems, sorra, grava— i el carro de morts.

21. Carro de passeig.

22. Un carro fúnebre de Santa Coloma de Queralt.

23. Carro de trabuc.

MUSEU VIDA RURAL

La collita

24. Turbina de fusta i pedra de molí.

25. Una premsa d’oli.

24

25

MUSEU VIDA RURAL

La collita

24. Turbina de fusta i pedra de molí.

25. Una premsa d’oli.

24

25

MUSEU VIDA RURAL

38 La collita NIVELL 1 EDIFICI ANTIC 39

Al nostre país —i, per extensió, a tot el litoral mediterrani— hi ha tres conreus que destaquen molt per sobre dels altres i que han constituït no sols la principal i antiquíssima manera de guanyar-se la vida per a tantes famílies pageses, sinó també la font primordial d’aliment per a la resta de la població: la vinya, el blat i l’olivera. Tots tres ens proporcionen, per aquest ordre, el raïm (i, consegüentment, el vi), la farina (i, per tant, el pa) i les olives (i, en darrera instància, l’oli).

El recorregut ens ha deixat a la primera planta de l’edifici antic, on es recull l’activitat del camp per a aquests conreus que formen una tríada d’excepció. Eines molt valuoses, algunes de doblement mil·lenàries —arades, garbells, alambins, premses, moles, tremuges—, conviuen harmònicament amb quatre esplèndids audiovisuals.

El primer d’aquests audiovisuals, d’uns dotze minuts de durada, està disposat en forma de retaule tripartit i mostra l’any al camp seguint atentament els tres conreus principals. Totes les feines que realitza el pagès al camp al llarg de l’any estan representades en aquest document excepcional, que, al peu de cada un dels tres grans quadrants, mostra la divisió de l’any en mesos. A mesura que s’il·lumina cada un dels mesos, podem conèixer quina és la feina camperola corresponent, tant entre ceps com al bladar o als terrenys d’oliveres. Simultàniament van apareixent les diverses feines agrícoles —amb tota la seva pacient singladura ritual, però també amb tota la seva duresa— tal com es realitzaven abans de l’extensió de la mecanització. Per tant, en aquest audiovisual veurem sembrar a l’eixam i podar a mà, femar el camp i escarrar les olives, segar a cop de braços i fer pallera, batre amb trill de pedra, veremar... i veurem potes de cavall i carros rudimentaris que servien per carregar els fems o les garbes de palla. Fins i tot hi reconeixerem la necessitat d’un esmorzar-dinar, de gra fort, perquè els cepats dalladors de blat recuperin forces!

26. El vaixell, que servia per emmagatzemar el vi; els atuells, les portadores i la bomba de trascolar.

27. Uns piadors de cal Bonet l’any 1927, fotografia de Lluís Carulla.

28. Detall del retaule audiovisual dedicat als tres grans conreus: vinya, blat i olivera.

29. Pagesos treballant a l’era, fotografia de Lluís Carulla (1927).

26

28

27

29

MUSEU VIDA RURAL

38 La collita NIVELL 1 EDIFICI ANTIC 39

Al nostre país —i, per extensió, a tot el litoral mediterrani— hi ha tres conreus que destaquen molt per sobre dels altres i que han constituït no sols la principal i antiquíssima manera de guanyar-se la vida per a tantes famílies pageses, sinó també la font primordial d’aliment per a la resta de la població: la vinya, el blat i l’olivera. Tots tres ens proporcionen, per aquest ordre, el raïm (i, consegüentment, el vi), la farina (i, per tant, el pa) i les olives (i, en darrera instància, l’oli).

El recorregut ens ha deixat a la primera planta de l’edifici antic, on es recull l’activitat del camp per a aquests conreus que formen una tríada d’excepció. Eines molt valuoses, algunes de doblement mil·lenàries —arades, garbells, alambins, premses, moles, tremuges—, conviuen harmònicament amb quatre esplèndids audiovisuals.

El primer d’aquests audiovisuals, d’uns dotze minuts de durada, està disposat en forma de retaule tripartit i mostra l’any al camp seguint atentament els tres conreus principals. Totes les feines que realitza el pagès al camp al llarg de l’any estan representades en aquest document excepcional, que, al peu de cada un dels tres grans quadrants, mostra la divisió de l’any en mesos. A mesura que s’il·lumina cada un dels mesos, podem conèixer quina és la feina camperola corresponent, tant entre ceps com al bladar o als terrenys d’oliveres. Simultàniament van apareixent les diverses feines agrícoles —amb tota la seva pacient singladura ritual, però també amb tota la seva duresa— tal com es realitzaven abans de l’extensió de la mecanització. Per tant, en aquest audiovisual veurem sembrar a l’eixam i podar a mà, femar el camp i escarrar les olives, segar a cop de braços i fer pallera, batre amb trill de pedra, veremar... i veurem potes de cavall i carros rudimentaris que servien per carregar els fems o les garbes de palla. Fins i tot hi reconeixerem la necessitat d’un esmorzar-dinar, de gra fort, perquè els cepats dalladors de blat recuperin forces!

26. El vaixell, que servia per emmagatzemar el vi; els atuells, les portadores i la bomba de trascolar.

27. Uns piadors de cal Bonet l’any 1927, fotografia de Lluís Carulla.

28. Detall del retaule audiovisual dedicat als tres grans conreus: vinya, blat i olivera.

29. Pagesos treballant a l’era, fotografia de Lluís Carulla (1927).

26

28

27

29

MUSEU VIDA RURAL

La vida al poble

66. L’escola de l’Espluga abans de la guerra.

66

MUSEU VIDA RURAL

La vida al poble

66. L’escola de l’Espluga abans de la guerra.

66

MUSEU VIDA RURAL

NIVELL 2 EDIFICI ANTIC 6564 La vida al poble

Conclourem la visita a l’edifici antic del Museu a la planta segona, dedicada a la vida al poble. L’audiovisual de benvinguda passa revista d’una sèrie d’estampes d’un any en el medi rural: jocs, festes (festa major), celebracions religioses (Corpus, Setmana Santa, Nadal), el cap de setmana (fer el vermut), els esports (ciclistes, banyistes, futbolistes), alguns oficis...

És per aquesta mateixa planta que s’accedia, fins fa ben poc, a l’antic Museu. En concret, per la porta que dóna al carrer d’en Canós, que era, també, l’antiga entrada a la farmàcia dels Carulla, fundada l’any 1704. Un esplèndid mural de Llucià Navarro reprodueix l’antiga apotecaria, no pas a partir de cap fotografia, sinó d’un vell dibuix fet per un excursionista reusenc. L’espai de la botiga conté peces molt valuoses relacionades amb l’ofici: morters per elaborar les fórmules magistrals, una rica col·lecció de pots de farmàcia, mostres de Vigorina —el reforçant muscular creat per la família Carulla.

En aquesta planta també podrem prendre consciència de la importància del teixit associatiu del poble i de la rellevància d’algunes de les professions que abraçava. Diversos expositors contenen l’esperit dels oficis més significatius: el barber, les teixidores i filadores, el sastre, l’escloper, el sabater i l’espardenyer, el mestre, el capellà, el músic, el pastisser i el cafeter. Aquests expositors disposen d’una doble llum: quan ve de fora, el visitant pot admirar una vella i àmplia fotografia per a cada cas. Quan la llum de fora es va esmorteint, a dins en neix una altra, cada vegada més intensa, que ens mostra els estris principals de cada ofici.

67. Producte farmacèutic comercialitzat per la farmàcia Carulla.

68. Un confessionari, fotografia de Lluís Carulla.

69. Processó de Setmana Santa, pujada al Calvari, a l’Espluga (any 1927).

70. Detall del mural de Llucià Navarro dedicat a l’antiga farmàcia de la família Carulla, al carrer d’en Canós de l’Espluga. L’establiment va obrir al públic l’any 1704.

70

68

67

69

MUSEU VIDA RURAL

NIVELL 2 EDIFICI ANTIC 6564 La vida al poble

Conclourem la visita a l’edifici antic del Museu a la planta segona, dedicada a la vida al poble. L’audiovisual de benvinguda passa revista d’una sèrie d’estampes d’un any en el medi rural: jocs, festes (festa major), celebracions religioses (Corpus, Setmana Santa, Nadal), el cap de setmana (fer el vermut), els esports (ciclistes, banyistes, futbolistes), alguns oficis...

És per aquesta mateixa planta que s’accedia, fins fa ben poc, a l’antic Museu. En concret, per la porta que dóna al carrer d’en Canós, que era, també, l’antiga entrada a la farmàcia dels Carulla, fundada l’any 1704. Un esplèndid mural de Llucià Navarro reprodueix l’antiga apotecaria, no pas a partir de cap fotografia, sinó d’un vell dibuix fet per un excursionista reusenc. L’espai de la botiga conté peces molt valuoses relacionades amb l’ofici: morters per elaborar les fórmules magistrals, una rica col·lecció de pots de farmàcia, mostres de Vigorina —el reforçant muscular creat per la família Carulla.

En aquesta planta també podrem prendre consciència de la importància del teixit associatiu del poble i de la rellevància d’algunes de les professions que abraçava. Diversos expositors contenen l’esperit dels oficis més significatius: el barber, les teixidores i filadores, el sastre, l’escloper, el sabater i l’espardenyer, el mestre, el capellà, el músic, el pastisser i el cafeter. Aquests expositors disposen d’una doble llum: quan ve de fora, el visitant pot admirar una vella i àmplia fotografia per a cada cas. Quan la llum de fora es va esmorteint, a dins en neix una altra, cada vegada més intensa, que ens mostra els estris principals de cada ofici.

67. Producte farmacèutic comercialitzat per la farmàcia Carulla.

68. Un confessionari, fotografia de Lluís Carulla.

69. Processó de Setmana Santa, pujada al Calvari, a l’Espluga (any 1927).

70. Detall del mural de Llucià Navarro dedicat a l’antiga farmàcia de la família Carulla, al carrer d’en Canós de l’Espluga. L’establiment va obrir al públic l’any 1704.

70

68

67

69

MUSEU VIDA RURAL

NIVELL 2 EDIFICI ANTIC 6766 La vida al poble

La de barber, posem per cas, era una ocupació molt més complexa i fins a cert punt compromesa que no ho és ara. No tan sols tallava els cabells i afaitava barbes, sinó que, si molt convenia, arrencava queixals i feia altres petites feines que limitaven amb la disciplina mèdica. Sastres, filadores i teixidores compartien matèria, però l’esperit de la seva feina era divers i també el talent canviava molt. Tots aquests oficis, però, requerien un sever aprenentatge i un pols ferm i segur.

L’escloper, el sabater i l’espardenyer tenien la comesa de calçar-nos bé contra el fred i preservar-nos del contacte malagradós del terra. Variava, és clar, la matèria que feien servir: fusta, cuiro o cànem, respectivament.La vitrina del mestre ens aporta el tradicional pupitre, el mapa, la bata, el regle... I la del senyor rector, les imatges de l’ofici, la casulla, la creu. Pel que fa als músics, cadira de tisora, contrabaix (popularment, la verra) i plats de percussió.

Només ens resta donar un cop d’ull a l’obrador que hem dissenyat per al pastisser: les pales, els hostiers, les eines per elaborar els deliciosos vanos, els carquinyolis i les neules, el neuler en què es transportaven de poble en poble... I també motllos per fer codonyat, que és confitura dolça. Pel que fa al cafeter, torradores i molinets, ara inerts, muda peça de museu. Però si n’havien fet, de tombs, i com ens recorden encara, en la seva polida exposició, els entranyables versos que Salvat-Papasseit va adreçar a aquell adroguer

«que treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta!»

71. El bany de l’estiu dins un cossi, fotografia de Lluís Carulla (1927).

72. Capsa de carquinyolis procedent de cal Farré Gamell de l’Espluga.

73. Anant a buscar aigua a la font del Castell de l’Espluga, fotografia de Lluís Carulla (1927).

74. Un molinet de cafè.

75. Canalla jugant al carrer.

71

74 75

72

73

MUSEU VIDA RURAL

NIVELL 2 EDIFICI ANTIC 6766 La vida al poble

La de barber, posem per cas, era una ocupació molt més complexa i fins a cert punt compromesa que no ho és ara. No tan sols tallava els cabells i afaitava barbes, sinó que, si molt convenia, arrencava queixals i feia altres petites feines que limitaven amb la disciplina mèdica. Sastres, filadores i teixidores compartien matèria, però l’esperit de la seva feina era divers i també el talent canviava molt. Tots aquests oficis, però, requerien un sever aprenentatge i un pols ferm i segur.

L’escloper, el sabater i l’espardenyer tenien la comesa de calçar-nos bé contra el fred i preservar-nos del contacte malagradós del terra. Variava, és clar, la matèria que feien servir: fusta, cuiro o cànem, respectivament.La vitrina del mestre ens aporta el tradicional pupitre, el mapa, la bata, el regle... I la del senyor rector, les imatges de l’ofici, la casulla, la creu. Pel que fa als músics, cadira de tisora, contrabaix (popularment, la verra) i plats de percussió.

Només ens resta donar un cop d’ull a l’obrador que hem dissenyat per al pastisser: les pales, els hostiers, les eines per elaborar els deliciosos vanos, els carquinyolis i les neules, el neuler en què es transportaven de poble en poble... I també motllos per fer codonyat, que és confitura dolça. Pel que fa al cafeter, torradores i molinets, ara inerts, muda peça de museu. Però si n’havien fet, de tombs, i com ens recorden encara, en la seva polida exposició, els entranyables versos que Salvat-Papasseit va adreçar a aquell adroguer

«que treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta!»

71. El bany de l’estiu dins un cossi, fotografia de Lluís Carulla (1927).

72. Capsa de carquinyolis procedent de cal Farré Gamell de l’Espluga.

73. Anant a buscar aigua a la font del Castell de l’Espluga, fotografia de Lluís Carulla (1927).

74. Un molinet de cafè.

75. Canalla jugant al carrer.

71

74 75

72

73

MUSEU VIDA RURAL

NIVELL 2 EDIFICI ANTIC 6968 La vida al poble

76. El jaio Xicoira fumant un puro.

77. Els armats de la processó de Setmana Santa, a l’Espluga.

78. El jaio Toneta a la cuina de casa, fotografia de Lluís Carulla (1927).

79. L’aparador de les filadores i els teixidors mostra, amb un hàbil canvi de llum, una foto d’època a fora i, a dins, les eines de què se servien per realitzar la seva feina.

76

79

7877

MUSEU VIDA RURAL

NIVELL 2 EDIFICI ANTIC 6968 La vida al poble

76. El jaio Xicoira fumant un puro.

77. Els armats de la processó de Setmana Santa, a l’Espluga.

78. El jaio Toneta a la cuina de casa, fotografia de Lluís Carulla (1927).

79. L’aparador de les filadores i els teixidors mostra, amb un hàbil canvi de llum, una foto d’època a fora i, a dins, les eines de què se servien per realitzar la seva feina.

76

79

7877

MUSEU VIDA RURAL

La força DE LA MÀ DE L’HOME

COL.LECCIÓ MUSEU DE LA VIDA RURAL

79

La transformació del camp en l’era industrial

89. Detall d’una esclofolladora d’ametlles.

90. Forques penjades en una instal·lació eminentment artística.

89

90

MUSEU VIDA RURAL

79

La transformació del camp en l’era industrial

89. Detall d’una esclofolladora d’ametlles.

90. Forques penjades en una instal·lació eminentment artística.

89

90

MUSEU VIDA RURAL

80 La transformació del camp en l’era industrial NIVELL 4 EDIFICI NOU 81

Hem conegut una mica millor el país petit. Ja podem ben dir que sabem del cert el lloc que trepitgem. Ara ens caldrà conèixer també amb més profunditat el temps en què vivim —i, encara, el temps en què van viure els nostres pares i els nostres avis.

La visita al Museu de la Vida Rural aborda, en aquest moment, un període determinant de la nostra història, el dels canvis més profunds en l’estructura econòmica del país: aquell en què la pota de bestiar es va doblegar definitivament enfront dels avantatges dels motors d’explosió. És el que, amb pocs elements, mostra la instal·lació d’un petit magatzem en una casa de pagès, amb el brillant joc de llums i de miralls creat per l’equip de Dani Freixes: el que, l’any 1909, era un barret de palla, una serra manual, una bala de palla i una roda de carro, cent anys després s’ha convertit en un casc de moto, una serra elèctrica, un bidó de petroli i una roda de tractor.

La industrialització del camp va representar un canvi radical per al pagès, tant pel que fa al treball com a la productivitat. La mecanització de les feines agrícoles va provocar un augment espectacular de la productivitat per hora de treball humà. L’evolució dels mètodes agraris tradicionals cap a les tècniques modernes de producció també va comportar una nova organització del treball. Es passava de la producció per al consum propi a generar cada vegada més excedents, i a més es va crear la nova necessitat d’invertir part dels beneficis de la collita en l’adquisició de maquinària.

91 i 92. El truc de Dani Freixes, que mostra, amb quatre elements, com ha canviat substancialment la vida al camp en les últimes dècades.

91

92

MUSEU VIDA RURAL

80 La transformació del camp en l’era industrial NIVELL 4 EDIFICI NOU 81

Hem conegut una mica millor el país petit. Ja podem ben dir que sabem del cert el lloc que trepitgem. Ara ens caldrà conèixer també amb més profunditat el temps en què vivim —i, encara, el temps en què van viure els nostres pares i els nostres avis.

La visita al Museu de la Vida Rural aborda, en aquest moment, un període determinant de la nostra història, el dels canvis més profunds en l’estructura econòmica del país: aquell en què la pota de bestiar es va doblegar definitivament enfront dels avantatges dels motors d’explosió. És el que, amb pocs elements, mostra la instal·lació d’un petit magatzem en una casa de pagès, amb el brillant joc de llums i de miralls creat per l’equip de Dani Freixes: el que, l’any 1909, era un barret de palla, una serra manual, una bala de palla i una roda de carro, cent anys després s’ha convertit en un casc de moto, una serra elèctrica, un bidó de petroli i una roda de tractor.

La industrialització del camp va representar un canvi radical per al pagès, tant pel que fa al treball com a la productivitat. La mecanització de les feines agrícoles va provocar un augment espectacular de la productivitat per hora de treball humà. L’evolució dels mètodes agraris tradicionals cap a les tècniques modernes de producció també va comportar una nova organització del treball. Es passava de la producció per al consum propi a generar cada vegada més excedents, i a més es va crear la nova necessitat d’invertir part dels beneficis de la collita en l’adquisició de maquinària.

91 i 92. El truc de Dani Freixes, que mostra, amb quatre elements, com ha canviat substancialment la vida al camp en les últimes dècades.

91

92

MUSEU VIDA RURAL

82 La transformació del camp en l’era industrial NIVELL 4 EDIFICI NOU 83

La mecanització va permetre substituir l’esforç animal i humà. Es va prescindir dels bous, matxos, mules o cavalls que havien arrossegat carros, arades, trills... i es van anar substituint per motocultors, tractors, segado-res, recol·lectores... Aquesta mecanització va conduir a un important augment de la productivitat i a la dismi-nució de les hores treballades.

La maquinària agrícola va evolucionar gradualment. Les primeres eines eren ben rudimentàries, i ara, quan les veiem exposades, ens fa l’efecte que assistim a la filmació d’una mena de remake rural de la pel·lícula Modern Times, de Charles Chaplin. El procés comprèn des d’una arada giratòria, que encara requeria l’esforç de l’animal, fins a les actuals segadores i recol·lectores. Motocultor, segadora, sulfatadora, bomba d’aigua, sembradora de blat de moro, estrucadora de raïm, esclofolladora... Màquines, totes aquestes, que tenien una funció molt precisa, i que van alleugerir el procés cap a la industrialització del camp.

93. Transmissió d’una màquina esclofolladora d’ametlles.

94. La sala de la mecanització.

95. Estrucadora de raïm.

93

94 95

MUSEU VIDA RURAL

82 La transformació del camp en l’era industrial NIVELL 4 EDIFICI NOU 83

La mecanització va permetre substituir l’esforç animal i humà. Es va prescindir dels bous, matxos, mules o cavalls que havien arrossegat carros, arades, trills... i es van anar substituint per motocultors, tractors, segado-res, recol·lectores... Aquesta mecanització va conduir a un important augment de la productivitat i a la dismi-nució de les hores treballades.

La maquinària agrícola va evolucionar gradualment. Les primeres eines eren ben rudimentàries, i ara, quan les veiem exposades, ens fa l’efecte que assistim a la filmació d’una mena de remake rural de la pel·lícula Modern Times, de Charles Chaplin. El procés comprèn des d’una arada giratòria, que encara requeria l’esforç de l’animal, fins a les actuals segadores i recol·lectores. Motocultor, segadora, sulfatadora, bomba d’aigua, sembradora de blat de moro, estrucadora de raïm, esclofolladora... Màquines, totes aquestes, que tenien una funció molt precisa, i que van alleugerir el procés cap a la industrialització del camp.

93. Transmissió d’una màquina esclofolladora d’ametlles.

94. La sala de la mecanització.

95. Estrucadora de raïm.

93

94 95

MUSEU VIDA RURAL

84 La transformació del camp en l’era industrial NIVELL 4 EDIFICI NOU 85

La voluntat d’augmentar la collita va comportar la modificació del sistema tradicional agrari. Es van desenvolupar processos d’intensificació de l’agricultura, i es van abandonar el guaret i la rotació cíclica dels conreus. Es va substituir la utilització dels adobs orgànics per la de fertilitzants químics. També va ser necessària la sembra de llavors més productives i resistents, i la utilització de fitosanitaris per combatre les plagues.

L’obtenció de collites més abundants va comportar la creació de nous sistemes de conservació, des de les cambres frigorífiques industrials fins als processos de pasteurització, passant per la utilització de conservants i additius químics per assegurar que els fruits arribessin en les condicions adequades als mercats.

96. Bomba d’aigua.

97. Detall d’una esclofolladora d’ametlles.

96

97MUSEU VIDA RURAL

84 La transformació del camp en l’era industrial NIVELL 4 EDIFICI NOU 85

La voluntat d’augmentar la collita va comportar la modificació del sistema tradicional agrari. Es van desenvolupar processos d’intensificació de l’agricultura, i es van abandonar el guaret i la rotació cíclica dels conreus. Es va substituir la utilització dels adobs orgànics per la de fertilitzants químics. També va ser necessària la sembra de llavors més productives i resistents, i la utilització de fitosanitaris per combatre les plagues.

L’obtenció de collites més abundants va comportar la creació de nous sistemes de conservació, des de les cambres frigorífiques industrials fins als processos de pasteurització, passant per la utilització de conservants i additius químics per assegurar que els fruits arribessin en les condicions adequades als mercats.

96. Bomba d’aigua.

97. Detall d’una esclofolladora d’ametlles.

96

97 MUSEU VIDA RURAL

86 La transformació del camp en l’era industrial. L’audiovisual NIVELL 4 EDIFICI NOU 87

L’audiovisual

Conclourem el recorregut de la quarta planta del nou edifici fent balanç. Ens hi ajudarà un audiovisual molt complet que es remunta als temps antics de la pagesia (els de la pota de bestiar i l’esforç humà) per anar avançant al ritme del progrés fins avui mateix. En aquest sentit, el món de la pagesia, amb una tradició de segles i uns valors molt lligats a la supervivència, arran de la industrialització del camp va canviar molt en poc temps. L’acceleració que van aportar els vehicles impulsats per motors d’explosió duia a treballar amb menys esforç i també a voler millorar la qualitat del que es plantava i es collia.

Mitjançant grans infraestructures es va portar aigua allà on no n’hi havia amb l’objectiu d’obtenir cultius més rendibles que els de secà. També es va començar a treballar amb adobs, insecticides i herbicides. Els rendiments de la terra milloraven any rere any, les collites eren més abundants i rendibles, i el procés de millora no s’ha aturat, ja que s’han continuat aprofitant els avenços tècnics, com l’enginyeria genètica, tant en la indústria alimentària com en altres usos industrials, el biodièsel i els aglomerats per a la construcció.

El camp s’ha industrialitzat i, com a conseqüència d’això, també s’ha urbanitzat, de manera que serveis com la salut, l’educació i la comunicació han arribat a la pagesia.Avui, des del camp, també s’exploten altres recursos, com les energies renovables i el turisme rural.

La industrialització, però, ha comportat inconvenients. La petja humana que s’ha deixat al camp és profunda i són moltes les incògnites que se’ns plantegen.Podrem continuar abusant del territori com fins ara sense destruir-lo irreversiblement? Haurem de dependre tant com ara del carburant, dels adobs, dels herbicides i dels pesticides per poder treballar? Serem capaços de no generar més residus dels que podem reciclar? Haurem de comprar llavors cada any perquè les del camp no són prou bones per sembrar? Podem trobar nous recursos per al camp que no en comportin la degradació?

Al segle xxi tots depenem del camp i tots haurem de respondre amb la nostra actitud si volem mantenir la salut de la terra i la nostra en bon estat.

98. Una ensulfatadora.

99. Carregant les garbes de blat al tractor.

99

98

MUSEU VIDA RURAL

86 La transformació del camp en l’era industrial. L’audiovisual NIVELL 4 EDIFICI NOU 87

L’audiovisual

Conclourem el recorregut de la quarta planta del nou edifici fent balanç. Ens hi ajudarà un audiovisual molt complet que es remunta als temps antics de la pagesia (els de la pota de bestiar i l’esforç humà) per anar avançant al ritme del progrés fins avui mateix. En aquest sentit, el món de la pagesia, amb una tradició de segles i uns valors molt lligats a la supervivència, arran de la industrialització del camp va canviar molt en poc temps. L’acceleració que van aportar els vehicles impulsats per motors d’explosió duia a treballar amb menys esforç i també a voler millorar la qualitat del que es plantava i es collia.

Mitjançant grans infraestructures es va portar aigua allà on no n’hi havia amb l’objectiu d’obtenir cultius més rendibles que els de secà. També es va començar a treballar amb adobs, insecticides i herbicides. Els rendiments de la terra milloraven any rere any, les collites eren més abundants i rendibles, i el procés de millora no s’ha aturat, ja que s’han continuat aprofitant els avenços tècnics, com l’enginyeria genètica, tant en la indústria alimentària com en altres usos industrials, el biodièsel i els aglomerats per a la construcció.

El camp s’ha industrialitzat i, com a conseqüència d’això, també s’ha urbanitzat, de manera que serveis com la salut, l’educació i la comunicació han arribat a la pagesia.Avui, des del camp, també s’exploten altres recursos, com les energies renovables i el turisme rural.

La industrialització, però, ha comportat inconvenients. La petja humana que s’ha deixat al camp és profunda i són moltes les incògnites que se’ns plantegen.Podrem continuar abusant del territori com fins ara sense destruir-lo irreversiblement? Haurem de dependre tant com ara del carburant, dels adobs, dels herbicides i dels pesticides per poder treballar? Serem capaços de no generar més residus dels que podem reciclar? Haurem de comprar llavors cada any perquè les del camp no són prou bones per sembrar? Podem trobar nous recursos per al camp que no en comportin la degradació?

Al segle xxi tots depenem del camp i tots haurem de respondre amb la nostra actitud si volem mantenir la salut de la terra i la nostra en bon estat.

98. Una ensulfatadora.

99. Carregant les garbes de blat al tractor.

99

98

MUSEU VIDA RURAL

La força DE LA MÀ DE L’HOME

COL.LECCIÓ MUSEU DE LA VIDA RURAL

La força DE LA MÀ DE L’HOME

Catàleg del Museu de la Vida Rural

Catálogo del Museo de la Vida Rural

Catalogue of the Museum of Rural Life

Catalogue du Musée de la Vie rurale

La

forç

a de

la m

à de

l’h

ome

Cat

àleg

del

Mus

eu d

e la

Vid

a R

ural

1

MUSEU VIDA RURAL