La cia Gremial de Capelles a La Catedral de Barcelona Treball Definitiu0

LA COMITENCIA GREMIAL TARDOMEDIEVAL DE LES CAPELLES DE LA CATEDRAL DE BARCELONA Josep Miquel Costa Esteban

LA COMITÈNCIA GREMIAL TARDOMEDIEVALLA COMITÈNCIA GREMIAL TARDOMEDIEVAL DE LES CAPELLES DE LA CATEDRAL DEDE LES CAPELLES DE LA CATEDRAL DE

BARCELONA.BARCELONA.

JOSEP MIQUEL COSTA ESTEBANJOSEP MIQUEL COSTA ESTEBAN

1


Índex.

1ª Objectius. 2ª La societat i el moment històric. La comitència gremial. 3ª La catedral basílica de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona. 4ª Els gremis i la comitència de retaules a la catedral de barcelona. 5ª Obres conservades. 6ª Conclusions. 7ª Bibliografia i Internet.

1ª Objectius.

Em vaig proposar per a aquest estudi exposar quina ha estat la intervenció de les entitats gremials i les confraríes barcelonines en la conformació de la fesomía de la catedral de Barcelona i, sobre tot, en el llegat artístic que es va contractar als diferents artistes tals com pintors, escultors o forjadors. Naturalment, farém una descripció de les obres que, per atzar, ens han restat de tota la gran quantitat abans existent. Desafortunadament, hi ha molt poca documentació publicada envers les obres perdudes, per tant, ens centrarem mès en els treballs sobrevivents.He estructurat lèstudi de manera que anirem acotant la temática des de allò que es general, es a dir, una sumaríssima introducció al tema, amb una descripció de la societat barcelonina del moment, fins a la estructuració del treball, i la religiositat dels gremis, així com les seves motivacions, la forma en que es contractaven les obres de capelles i el mobiliari liturgic. . En els seguents apartats he fet una descripció de la participació gremial en la comitencia dòbres dàrt a la Seu de Barcelona, així com un repás a les característiques de les obres que avui en dia conservem. Farem una descripció artística dàquestes, especialment dels retaules.He inclós un apartat de conclusions i, finalment, exposo la bibliografia emprada i les adreces dÌnternet dòn he extret documentació.

2ª La societat i el moment històric1. La comitència gremial.

Durant el segle XIV, la Corona dÀragó, com bona part de la Europa occidental, es troba en un moment de crisi econòmica i social. Per una part, les males collites des de “Lo mal any primer”(1333), que interrompiren la expansió colonial, i la Peste Negra (1348), i per làltre, lènfrontament entre la corona i la noblesa i els problemes econòmics de la gestió dels territoris dùltramar, creen una situació en la qual el rei beneficía el patriciat urbá i els mercaders. Els nobles havien participat de la expansió mediterránia fins aleshores, pero làutèntic dinamitzador econòmic

1 Per a la informació referent al moment politico-social i al benefici eclesiàstic a lèntorn de la promociò de capelles vegeu:BORAU, Cristina: Els promotors de capelles i retaules a la Barcelona del segle XIV. Fundació Noguera. Col. Estudis, nº 29.

2


serà el mercader, el qual recolzará la monarquía amb els seus diners. Tot i la crisi del segle XIV, els diners i les riqueses afavoreixen els oficis, ja que les classes benestants inverteixen en una gran quantitat de materials o obres dàrt. Es a dir, el fluxe de diners mou el mercat.

El segle XIV es un període dèxpansió urbanística a Barcelona, impuls iniciat amb la expansió comercial i militar durant la segona meitat del segle XIII. En aquest context de gran constructivitat i dinamització de la economia de la ciutat, les confraríes i, sobre tot, les organitzacions gremials prosperàren.

Els gremis eren agrupacions dàjuda mutua entre els treballadors dels oficis, es a dir, els menestrals, tot i que es habitual la presència de religiosos. Sota la protecció de la Verge, o dùn sant patró, es constituirán uns estatuts que serán presentats als consellers de la ciutat. Aquests gremis regulen els mercats, afavoreixen la economia de la ciutat efectuant una labor proteccionista i en contra de la competència deslleial o forania, i defensarán la ciutat en cas de revoltes o invasions. La seva importáncia será tan gran que al segle XV aconseguirán una gran representació al Consell de Cent, quan làny 1455 es firmarán uns capítols que signifiquen una reforma de la composició dàquest orgue del govern de la ciutat.

Habitualment, els obradors estaven en un mateix carrer, de tal manera que acababen per donar a aquest el nom, com per exemple el carrer dels Carders, el carrer de lÀrgentería o el dels Molers.

En un principi, els col·lectius comitents solíen ser les confraríes, agrupacions religioses, moltes de les quals, a Barcelona, acabaren per identificar-se amb oficis, donant carta dìdentitat als gremis de la ciutat. No obstant, algunes confraríes continuáren tenint una activitat exclusivament benefico-religiosa, com la del Corpus Christi o la del Sant Esperit, efectuant labors com donar de menjar als pobres, cuidar malalts...

Tindrem en compte que els primers capítols dels estatuts serán sempre de carácter benefico-religiós.Tots els afiliats dels gremis teníen la obligació dàsistir a les misses i processons organitzades per la corporació i deixar de treballar durant el dia assenyalat, sota pena de pagar una multa. Làspecte religiós era fonamental en la vida del gremi, ja que segons es creia, el sant intercedía per tota la comunitat dàfiliats. Era obligatori dànar als enterraments dels membres, pero encara, tot i això, es podía pagar una quantitat per no asistir-hi2. Els presidents de la corporació sànomenaven cònsols, o prohoms.

Els gremis teníen personalitat jurídica, i dret a compra i arrendament de propietats, per tant no es extrany que participessin de la febre constructora de capelles devocionals a les esglesies de la ciutat.Per fer construir una capella, evidentment es necessitava un gran capital, ja que no nomès es tractava de la construcció, tambè del mobiliari i les eines per a la cel·lebració de la liturgia. Certament, sembla ser que el record de la prosperitat comercial y militar, i la gran crisi derivada de les males collites, les revoltes i la peste, entre dàltres factors, devíen afavorir la creacció de capelles per part de particulars, gremis i confraries. Aquesta crisi acostá molts comitents a la religió, ja que hom podía reflexionar envers la mort. La comitencia gremial i de confraries era la única manera que teníen molts particulars de participar-hi en la construcció i manteniment de la capella i

2 TINTÓ I SALA; Margarida: Els Gremis a la Barcelona Medieval. Ajuntament de Barcelona; Delegació de Cultura. Barcelona, 1978. p. 17.

3


el seu mobiliari.Si be en la comitència de particulars es reflexa una religiositat interior personal, en la comitència de les asociacions, es una altra mena de religiositat la que es manifesta, pública i proteccionista dùn grup. Normalment, el gremi escollía el sant patró degut a la existència dàlguna llegenda apòcrifa protagonitzada per aquest i relaccionada amb lòfici que representa làssociació.

Per fer possible aquesta classe de comitència particular o privada dintre de les esglesies, es va fundar la institució del Benefici eclesiastic. Es tracta dùn contracte segons el qual un particular paga unes rendes a un religiós secular per que oferís misses per l`ànima del benefactor. Les rendes dàquests beneficis podíen ser en forma de delmes, impostos o primicies. En el cas dels gremis, el sacerdot normalment era membre dàquest. La obligació per al comitent i benefactor que comportava el benefici era la de mantenir el culte i la liturgia puntualment.

Aquesta comitència pública, tot i que basada en el sentiment religiós, te altres vessants que no podem deixar de fer notar. La peça mès notable del mobiliari liturgic en les capelles dels beneficis es el retaule, un gran moble pictòric dùs litúrgic, que en el cas dels encàrregs col·lectius, sol representar el patró o la patrona del gremi en una gran taula al carrer central sobre la predel·la. Fora molt important pagar un artísta prestigiós, i aconseguir una gran peça amb els millors materials que el gremi pugui pagar. Aquests encàrregs es formalitzaven en contractes en els quals els cònsuls dels gremis especificaven de manera molt clara com havien de ser les obres, quins personatges sagrats hi apareixeríen, amb quins colors, o fins i tot si lòbrador hauría dàfegir pa dòr. Els cònsuls teníen el dret dìnspeccionar el dibuix previ i indicar quins canvis volíen en el disseny. Es tracta dùn tipus dòbra que dona visualitat al prestigi de la corporació, i alhora embelleix la capella.La capella gremial dona representativitat al grup. Forma part de la imatge pública del gremi. No es extrany que les comandes gremials fossin les mes retribuides per als pintors, con Jaume Huguet o Bernat Martorell.

3ª La catedral basílica de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona.

La catedral basílica de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona fou iniciada làny 1298, i es la primera catedral plenament gòtica, es a dir, sense plantejament romànic en la seva planimetría, de Catalunya. El seu projecte es parell a la gran urbanització derivada del poder assolit per les conquestes mediterrànies. Es una catedral completament urbana, dissenyada per a la creacció de múltiples capelles que revertirán en beneficis per a lèsglèsia catòlica, que reflexa lòptimisme dùna ciutat mercantil i dinàmica. Va ser el bisbe Arnau de Gurb(1252-1284) qui donà lèmpenta necessària per a la construcció de la nova seu. La catedral sànà construint a mesura que sènderrocaba la seu romànica. La construcciò va ser iniciada làny 1298 per el sucessor dÀrnau de Gurb, Bernat Pelegrí(1288-1300), i la capçalera es va acabar sota Ponç de Gualba(1303-1334). Aquesta capçalera conservará durant segles lòrdre establert en el patronatge de les capelles de la capçalera preexistent en la seu romànica. Hem de suposar doncs, que les capelles dels gremis dels freners, dedicada a Sant Esteve i la dels fusters, dedicada a Sant Joan Baptista, les úniques gremials de les que estaven situades a la capçalera durant els segles XIV-XVI, no eren les primeres que posseiren les confraries de freners i fusters, i que aquestes associacions ja teníen el seu benefici a les capelles de la volta de la seu romànica. Son, per tant, anteriors a la catedral gòtica. Aquest procés constructiu transformà tot el voltant de la catedral, per a la construcció de la qual sàprofitàren els fonaments de la seu romànica.

4


Les aportacions populars foren fonamentals, molt especialment les dels gremis i confraríes. La Confraría de Santa Eulalia recaptava bona part dels diners destinats a la construcció de la nova seu. Fins i tot el rei Pere el Cerimoniós i la seva esposa Violant de Bar esdevinguèren confrares, i van donar grans aportacions.

4ª Els gremis i la comitència de retaules a la catedral de Barcelona.

Les capelles situades a lìnterior de la catedral que durant la baixa Edat Mitjana pertanyíen a beneficis gremials eren les de Sant Marc i Sant Bernardí i l`Àngel Custodi, al costat de lÈvangeli, i les capelles de Sant Esteve i Sant Joan Baptista, situades a la girola, es a dir, son capelles radials.

Capella de Sant Bernardí i l`Àngel Custodi (abans de Sant Marc).

El gremi mès antic fou el dels sabaters, que aconseguí làny 1203 del capítol de la catedral un espai en un lloc on abans hi havía un cementiri, aproximadament en lìndret que actualment ocupa el Carrer dels Comtes de Barcelona, per construir un altar al seu patró, Sant Marc. Aquest altar es traslladá làny 1346 a una capella interior, la qual sàcabava de construïr. Aquesta capella es la actual de Sant Bernardí. Làny 1459 passà a dedicar-se al Sant Àngel Custodi i, finalment, es dedicà tambè a Sant Bernardí de Siena3. Aquesta capella i la de Sant Agustí foren les últimes acabades per lìmpuls constructiu del bisbe Francesc Climent Sapera(1410-1415).A lèxterior del finestral hi han dos carreus repicats que temps ençà mostraven els relleus del gremi dels sabaters. El gremi contractá a en Arnau Bassa per real·litzar un retaule i instalarlo a la capella, el mateix any 1346. Làny 1437, el gremi dels sabaters passà a ocupar una capella mès gran, la actual, situada al costat de la primera, i pensàren que el retaule no era prou impressionant i desmereixía el gremi 4. Aquest retaule es traslladà a una petita capella que sàcababa de construir a Manresa. Avui en dia es conserva a la Seu de Manresa.A les dues claus de volta de la capella podem veure, en una el relleu de Sant Marc, i en làltra, el relleu de Sant Bernardí de Siena. Hem de suposar que aquesta última clau es de data posterior al 1459.

El gremi de sabaters, un dels mès poderosos de la ciutat abarcava diversos oficis relaccionats:

Sabaters, fabricants i venedors de sabates. Tapiners, que fabriquen tapins, un tipus de calçat femení.

La Confraria i Almoina dÈsparters i Vidriers, els nous benefactors de la capella, sota làdvocació de Sant Bernardí i l`Àngel Custodi desde febrer de 14625, li encarregaren 1465 al aleshores ja

3 MAS, José: Notes històriques del bisbat de Barcelona. Tipografia Católica Pontificia. Barcelona, 1910. p. 45.

4 Des de final del segle XV, el claustre de la Catedral de Barcelona va acollir el fossar dels mestres sabaters,

al davant de la Sala Capitular, i cada vegada que moria un membre del gremi es feien repicar les campanes, un costum

que va perdurar fins al 1936. 5 MAS, José: Op.cit.p. 45.

5

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Barcelona

http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XV


prestigiós pintor vallesá Jaume Huguet un retaule de grans dimensions que avui es conserva parcialment al museu de la catedral6. Jaume Huguet va ser un pintor profundament relaccionat amb el mon dels gremis, i moltes de les seves obres tenen com a comitents les organitzacions dels menestrals7. Amb un ritme de treball frenètic degut a altres comandes, Huguet deixà inacabat temporalment el retaule8.Una altra peça supervivent del segle XV es la reixa de la capella. A les claus de volta están representats Santa Caterina i Sant Marc.

La Confraría i Almoina dÈsparters i Vidriers estava formada per els seguents oficis9:

Esparters, que treballen en obres dèspart. Estorers, que fabriquen i venen estores. Vidriers, que treballen en la fabricació i venda del vidre10.

Capella nova de Sant Marc.

Com hem esmentat mès a dalt, làny 1437, el gremi de sabaters es traslladà des de la seva antiga capella a aquesta, de mès gran tamany, i com que el seu retaule es quedava petit, decidiren encarregar un de nou. Dàquesta capella procedeix el Frontal de la Flagelació, dèn Jaume Huguet, avui conservat al Museu del Louvre. Primerament encarregàren a en Bernat Martorell un retaule dedicat a Sant Marc11. Val a dir que en el claustre hom pot veure tombes amb el relleu de la sabata del gremi, per tant complíen amb un dels drets que els hi donava el fet de ser benefactors amb capella a la seu.Com en la seva anterior capella, a la part exterior del mur hi ha un relleu amb la espardenya.

6 Una clàusula de 1459 signada per els prohoms dels gremi i el capítol de la catedral imposava al gremi la obligació de fer aixecar un retaule dedicat a Sant Bernardí i l`Àngel custodi en un plaç màxim de quatre anys. MOLINA I FIGUERAS, Joan: De la religión de obras al gusto estético. La promoción colenctiva de retablos pictóricos en la Barcelona cuatrocentista. Revista IMAFRONTE, nº 12-13. Pp. 195-196.

7 Obres com el Retaule de Sant Esteve, parcialment conservat tambè al museu de catedralici, i procedent de la capella dàquest sant dintre de la mateixa catedral, beneficiada per la Confraría dels Freners, o el Frontal de la Flagelació, procedent de la contigua capella de Sant Marc, son seves. Ell mateix era membre de la Confraría dels Freners, i el 3 dàgost de 1464 fou nomenat “prohom en cap” dàquesta confraria, que aplegaba els oficis relaccionats amb les montures dels cavalls i els pintors.8 GUDIOL I RICART, Josep; ALCOLEA BLANCH, Santiago: Pintura Gótica Catalana .Ed. Polígrafa. Barcelona,

1986. p. 114.9 TINTÓ SALA, Margarida: Op. Cit. pp. 57-58.10 El gremi de vidriers es traslladará el segle XVII a la capella de Sant Miquel Arcàngel.11 El contracte amb Huguet es formalitzà el dia 22 de febrer de 1462, a Barcelona. En quant al retaule dèn Bernat

Martorell, encarregat el 1437, es conserven part de les clàusules del contracte. Sabem que el suport havia de ser de fusta de roure de Flandes, ajustat a làmplada de la capella, de 34 pams dàlçada. Era un retaulde de tres carrers. Al carrer central s`hi representava Sant Marc tot consagrant Sant Anià, amb el Calvari a la taula superior. Als carrers laterals havíen sis escenes de la vida del patró dels sabaters que, segons una de les clàusules, havíen de ser “belles e grans e ab tota aquella perfecció que pertany”. La predel·la havia de tenir gairebè un metre dàlçada, i en ella tambè s`havíen de pintar diverses escenes de la vida de Sant Marc, al voltant de lèscena principal de la Nativitat. Als guardapols s`havíen de fer fulles seneses embotides, i àngels amb els estris de la Passiò. El cobrament havía de ser de 130 florins per lèstructura i de 520 florins per la pintura. El tèrmini de lòbra era de dos anys.

6


Capella de Sant Esteve,

La capella de Sant Esteve pertanyía a la Confraría i Almoina de Sant Esteve dels Freners, es a dir, aquesta confraria engloba tots els oficis relaccionats amb la montura de cavalls, encara que, extranyament, tambè englobaba el gremi dels pintors. Els oficis pertanyents a la confraría son els seguents12:

Albarders, que adoben albardes per besties de càrrega. Sellers, que fan guarniments per les bèsties. Basters, que fan guarniments per les bèsties. Batifullers, que baten els metalls. Brodadors, que fan brodats. Broquers, fabricants dùna especie dèscut circular. Buidadors, fonedors de campanes. Cervellers, fabricaven una es`ècie de casc que cobria el crani de lànimal. Collarers, que fan collars de cuiro farcit de palla o de crin. Courers, que treballen el coure. Freners, que fabriquen frens per a les besties. Mandreters, que fabriquen espases dùna sola mà. Pintors13. Dauradors, que apliquen el pa dòr. Sellers, que fan selles i dàltres guarniments.

A la capella de Sant Esteve es conservava un retaule de Sant Esteve, real·litzat per en Jaume Huguet, com hem mencionat mès amunt, i que es conserva parcialment en el museu de la catedral 14. La capella avui en dia no conserva la mateixa advocació, va ser la capella de Santa Clara i Santa Caterina, i desde 1790 es la capella del Sant Sepulcre. De la advocació posterior, la de Santa Clara i Santa Caterina, podem veure avui el retaule dedicat a ambdues santes, pintat per en Miquel Nadal i en Pere García de Benavarri, acabat làny 1458, contractat per Sança Ximenis de Cabrera, una dama noble. Procedeix de làctual capella de Sant Cosme i Sant Damiá, que abans tenía la advocació de les dues santes. La tomba dels agremiats es pot veure a la part exterior, per l`àbsis. Una curiosa referencia a la Confraria i Almoina del Freners la trobem en una gárgola, a lèxterior, visible desde la plaça de Sant Iu, que representa un cavaller sobre el seu cavall.

12 TINTÓ SALA, Margarida: Op. Cit. pp. 51-58.13 Hem de recordar la pertinença dèn Jaume Huguet al gremi dels freners, del qual arribà a obtenir el càrreg mès

important. Cal suposar que un gremi tan important i poderós voldría tenir entre les seves files pintors i tallistes per fer grans inversións en la seva própia imatge pública. De tota manera, els pintors, dauradors, guadamassilers i batifullers a partir de 1600 estaríen representats per la confraría de Sant Lluc.

14 Dàquesta obra nomès es conserva un “Plany sobre el Crist Mort”. La fustería era obra dèn Macià Bonafé, que treballà tambè amb Huguet i els Vergós en el Retaule de Sant Agustí i en el cadirat de la mateixa catedral. Probablement fou una obra molt important per a Huguet, com a integrant del gremi. De tota manera les condicions per a la obra eren exigents. Tal i com estipulava el contracte, làrtista havia de presentar totes i cadascuna de les taules als prohoms de la confraría, per que donesin el vist i plau. El contracte es formalitzà el tretze dàbril de 1462 a Barcelona, per el preu convingut de 192 lliures.

7


Capella de Sant Joan Baptista.

Situada a la girola, pertanyía al grami de fusters. Avui en dia la capella del gremi es la capella de Sant Josep, situada al claustre. A la catedral románica, la capella corresponent estaba dedicada a lÈvangelista, en la gòtica, al Baptista. Des del 1505 es la capella de Sant Joan i Sant Josep.A la clau de volta hom pot veure Sant Joan batejant Jesús.Antigament es conservava una reliquia, un ribot, que es una peça de fuster que serveix per rebaixar i llimar la fusta. Deia la tradició que había pertanyit a Sant Josep.El retaule renaixentista és de talla policromada, amb portes pintades a l'oli per Joan Mates representant els evangelistes, pero cau fora de la cronologia dàquest estudi.

El gremi aplegaba els seguents oficis15:

Fusters, que treballen la fusta. Boters, que real·litzen botes de fusta.

5ª Obres conservades.

Tenim poca constància fefaent del material litúrgic encarregat per confraríes i gremis, ja que la major part ha desaparegut. Les obres que ens han arribat son en la seva major part pertanyents als retaules, la peça per excel·lència de la capella privada. No obstant això, farem menciò tambè dels testimonis gremials esculpits tant a lìnterior com a lèxterior del temple, així com a les claus de volta de les capelles i les reixes metàl·liques tardomedievals.

Obres pictòriques.

Retaule de Sant Marc i Sant Aniá.

El retaule de Sant Marc i Sant Aniá, real·litzat per en Arnau Bassa i acabat làny 1346, es troba actualment a la Capella de Sant Marc, a la Seu de Manresa, com he indicat mès amunt. Està format per tres carrers i dos muntants, tots ells amb gablets. El retaule narra la vida i miracles de Sant Marc, en un ordre de esquerra a dreta16.La principal dificultat a la qual sènfronta Bassa es la falta dèspai, la qual cosa soluciona eliminant les cases, es a dir, les taules estan ajuntades directament, i barrejant escenes en els dos carrers laterals, tot economitzant lèspai. Els carrers laterals consten de tres taules, i el central de dues. La taula superior esquerra mostra tres escenes. Sant Pere predicant sobre un ambò. Sota dèll,

Sant Marc escriu lÈvangeli. Al costat contrari, Pere envía a Marc a predicar a Alexàndria.

15 TINTÓ SALA, Margarida: Op. Cit. Pp. 52, 55.16 Alguns estudiosos pensen que s`ha invertit lòrdre de les taules i, de fet, hi existeix una fotografia de principis del

segle XX que sembla demostrar-ho.

8

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mates

http://ca.wikipedia.org/wiki/Policromia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixement

http://ca.wikipedia.org/wiki/Retaule


La taula mitjana representa dues escenes. Una en la que Marc va a lòbrador del sabater Anià per que li repari el calçat17. Anià s`ha ferit accidentalment amb un ganivet. En làltre escena Marc el guareix miraculosament.

La taula inferior contè dues escenes. A la esquerra, Marc predica lÈvangeli a Anià i la seva família, i a la dreta els baptiza en una arcaica pica baptismal.La taula superior central contè la tradicional escena del Calvari, tant comú en els retaules amb àtic.

Als gablets dels muntants hi ha el símbol gremial de la sabata repetit. Les dues figures dels muntants porten filacteris amb psalms dèn David referits a Jesús.

En la taula central, Sant Marc imposa la mitra a Sant Aniá, nomenant-lo bisbe dÀlexàndria. Aquest porta una capa amb sabates brodades.

Al voltant dàquesta composició hi han sis figures als muntants. Al muntant esquerra hi trobem, de dalt a baix: La Mare de Deu en el moment de lÀnnunciació, una santa amb una palma i una creu, que podría ser Santa Elena, i a sota Santa Clara.

En el muntant de la dreta, de dalt a baix, trobem làrcàngel Gabriel, Santa Caterina i una reina màrtir no identificada.

La taula de dalt del costat dret mostra el prendiment de Sant Marc mentre diu la missa amb dos diàcons.

A la taula del mig veiem varies escenes. A la esquerra, en Marc, un i amb mitra es arrosegat per la ciutat, mentre un dels botxins porta una bandera feta amb un tros de capa episcopal, i la gent ho comenta. A la dreta, Marc, empresonat, rep la visita de la Verge Maria mentre un botxí mira per la finestra del calabos.

La última taula representa a en Marc mort, arrossegat, al costat esquerra. Un temporal evita que la gent el cremi. Al costat dret es veu lìnterior dùna esglesia, on un bisbe, possiblement Anià, cel·lebra un funeral per el sant evangelista.Ferrer Bassa no tenía gaire espai a la primitiva capella de Sant Marc per expandir la narració. Es per això que, a mès de ajuntar directament les taules, representa fins a tres escenes en una sola taula, separant els ambients amb diferents tonalitats de colors.

Il. nº I. Taula superior esquerra del retaule de Sant Marc i Sant Anià.Sant Pere predicant i Sant Marc escribint lÈvangeli.

Autor: Ferrer Bassa.

17 Heus aquí la llegenda que lliga lòfici amb el sant patró.

9


Il. nº II. Retaule de Sant Marc i Sant Anià. Observin-se les espardenyes a la capa de Sant Anià i als gablets.

Autor: Arnau Bassa.

Retaule de Sant Bernardí i de L`ângel Custodi.

Es una de les dues obres dèn Jaume Huguet que es conserva de manera parcial al Museu de la Catedral de Barcelona.

Molt malmeses les taules inferiors, les superiors dels carrers dret i esquerrà estan incompletes. Les taules restants son onze, sense la estructura. Devia ser un retaule de dos cossos i un àtic.El cos superior constava de vuit taules en tres carrers mes l`àtic.

A l`àtic trobem la escena tradicional del Calvari, am la creu de Jesús dividint lèscena. La taula superior esquerra mostra una escena identificada amb algún episodi de la vida

dÀbraham, pero no hi ha consens entre els estudiosos. La taula intermitja mostra la fugida de lot, amb la seva família, de la ciutat de Sodoma, la qual

es veu en últim terme entre flames. A la taula inferior del carrer está representada la escena del pas de la Mar Roja. A la vora

inferior dreta veiem dos soldats egipcis i un cavall ofegats. El volum central de la taula lòcupen, en primer terme, en Moisès i un àngel que li mostra la

Terra Promesa, representada a la part esquerra de la taula. Darrere Moisès hi ha la resta del poble dÌsrael.

La taula central mostra les dues grans figures a les quals està dedicat el retaule. Es de tamany molt superior. A la dreta, vestit de monjo, Sant Bernardí, i a la esquerra, amb una rica capa amb brodats de sants i armat amb escut i espasa, l`Àngel Custodi. Ambdòs es troben dempeus a lìnterior dùna lògia.

10


La taula superior dreta mostra el miracle de Sant Bernardí a Abruzzi. Està incomplerta. La taula intermitja mostra el guariment que obrà Sant Bernardí a la filla dèn Giovanni

Petrazzio, de Rieti. Finalment, la inferior mostra un altre miracle del sant. Igualment molt malmesa. El cos inferior del retaule, o predel·la, presenta tres escenes. A la esquerra veiem un rei al

davant de l`Àngen Custodi. Una arquitectura divideix la escena. Al darrera de l`àngel veien representat una Crucifixió amb la Verge al costat de Jesús.

La escena representada a la taula central es la clàssica i tradicional “Pietat”, amb la mare de Jesús sostenint el seu cadàver. Apareixen, a banda i banda, en Josep dÀrimatea i en Nicodem. Sant Joan Evangelista, el “deixeble estimat” i les Santes Dones acompleten lèscena.

Finalment, la escena representada a la taula de la dreta es la del miracle que en Bernardí real·litzà al llac de Mantua, quan travessà amb el seu company el llac sobre la seva capa. Aquesta fou considerada desprès com a miraculosa. Bernardí i el seu acompanyant apareixen vestits amb hàbit franciscà, en el centre de la composició. Els edificis, a banda i banda, enmarquen la escena.

Es Huguet un pintor que parteix de lèstil gòtic internacional, pero les influències flamenques de Jan Van Eyck, a travès de la obra del valencià Lluís Dalmau son evidents. La prespectiva, molt clara a la taula central on apareixen Sant Bernardí i l`Àngel Custodi, a mès del detall en els brodats de la capa de l`àngel o el paviment en son una clara prova.

Il. nº III. Predisposiciò hipotètica del retaule de Sant Bernardí i l`Àngel Custodi.Autor: Jaume Huguet.

11


Il. nº IV. Dues taules del retaule de Sant Bernardí i l`Àngel Custodi.Dreta: Miracle de Sant Bernardí a Abruzzi.

Esquerra: Par de la Mar Roja.Autor: Jaume Huguet.

Retaule de Sant Esteve.

Il. nº V. Taula de la predel·la del retaule de Sant Esteve. Plany sobre el Crist mort.Autor: Jaume Huguet.

12


Làltra obra dèn Jaume Huguet, conservada parcialment al Museu de la Catedral, es una única taula del retaule que havía real·litzat per a la capella de la Confraria i Almoina dels Freners, a la qual ell mateix pertanyía, com he esmentat mes amunt.Va ser pintada làny 1462.La escena es la clàssica “Plany sobre el Crist mort”. Formava part de la predel·la. A la part inferior, el cos de Jesús estirat horitzontalment sobre un banc. Sota del banc, les eines

de la crucifixió i unes tenalles. Sobre el Crist es concentra un grup de personatges. La Verge agafa la mà esquerra del cadaver

del seu fill. A ambdòs costats veiem Sant Joan Evangelista i una dona, probablement la Magdalena, que mira lòbservador, per incloure`l a la escena. Josep dÀrimatea i Nicodem estan situats en els extrems de la composició, i entre els dos hi han dues santes dones i un home. La “stipe” de la creu divideix la composició.

Frontal de la Flagelaciò.

Obra dèn Jaume Huguet procedent de la segona capella de Sant Marc, del Gremi de Sabaters, formaba conjunt amb el gran retaule dèn Bernat Martorell.Avui es pot admirar al Musée du Louvre de París. Es tracta dùna obra en tremp sobre fusta, com totes les descrites anteriorment, que representa la

Flagelació de Jesús. La escena es al pretori romà, que es presenta com una lògia. La columna a la qual està lligat Jesús divideix horitzontalment la escena en dos parts proporcionals.

Jesús ocupa el centre de la escena, envoltat per dos angelets que el protegeixen. Els botxins son dos nobles, que fuetejen Jesús, porten lùn un fuet, làltre, un feix de palla, i

ambdòs van vestits amb robes a la moda18. En lèxtrem dret tenim el rei(Herodes Antipes?), que es diverteix. A ambdòs costats de la composició hi han espectadors, entre els quals, alguns no volen mirar.

Il. nº VI. Frontal de la Flagel·lació. Autor: Jaume Huguet.

Hom hi veu aquí una influència italiana, degut a la simetria de la composició i la escenificació en una lògia. Les influències flamenques es deixen veure en el tractament dels detalls i personatges.

18 Possible alusió politica a lènfrontament existent entre els nobles i la corona, recolzada aquesta per mercaders i menestrals.

13


Claus de Volta.

Capella de Sant Marc:

Santa Catalina de Siena. Representada amb la espasa de la decapitació, la corona del martiri i la roda de la seva tortura19.

Il. nº VII. Santa Catalina de Siena. Clau de volta.

Sant Marc. Representat amb vestidures de bisbe amb barba i bigoti20.En aquest cas porta una ploma com a evangelista.

Il. nº VIII. Sant Marc.Clau de volta.

19 DUCHET-SUCHAUX, Gastón, PASTOUREAU, Michel. Guia Iconográfica de la Biblia y los Santos. Ed. Alianza Editorial. Madrid, 2009. 5ª edición. p. 108.

20 DUCHET-SUCHAUX, Gastón, PASTOUREAU, Michel. Op. Cit. p. 307.

14


Capella de Sant Bernardí i l`Àngel Custodi.

Sant Bernardí predicant amb el llibre i la insignia del monograma de Crist21.

Il. nº IX. Sant Bernardí.Clau de volta.

Sant Marc amb el bàcul i la mitra com a bisbe d`Alexandria22.

Il. nº X. Sant Marc.

21 CARMONA MUELA, Juan: Iconografia de los Santos. Ed. Istmo. Madrid, 1999. p. 50.22 DUCHET-SUCHAUX, Gastón, PASTOUREAU, Michel. Op. Cit. p. 307.

15


Clau de volta.

Capella de Sant Esteve.

Lapidació de Sant Esteve23.

Il. nº XI. Lapidació de Sant Esteve.Clau de volta.

Capella de Sant Joan Baptista.

Baptisme de Jesús.

Il. nº XII. Sant Joan bapizant Jesús.Clau de volta.

23 DUCHET-SUCHAUX, Gastón, PASTOUREAU, Michel. Op. Cit. p. 193.

16


Signes gremials externs.

Relleu dùna bota del segle XV a lèxterior de la capella de Sant Marc, al carrer dels Comptes de Barcelona, símbol de la seva pertinença al gremi del sabaters.

Il. nº XIII. Relleu de la bota dels sabaters al carrer dels comptes de Barcelona.

Carreus repicats de lèxterior de la capella de Sant Bernardí i l`Àngel Custodi. Anteriorment hi hagè relleus referents al gremi de sabaters24.

Il. nº XIV. Un desl carreus repicats del gremu dels sabaters a lèxterior de la capella de Sant Bernardí i l`Àngel Custodi, visible des del carrer dels Comptes de Barcelona.

Gárgola del cavaller, situada a la coberta, just a sobre de la capella Sant Esteve dels freners.Aquesta gargola es una referència als oficis del gremi, que finançàren la capella.

Il. nº XV. Gàrgola del cavaller.

24 MAS, José: Op.cit.p. 45.

17


Sepultura de la Confraría dels Esteves, es a dir, del Gremi de Freners. Tot i que la làpida es del segle XVII, demostra la puixança dàquesta confraría, així com el seu dret de sepultura en el recinte templari.Está situada al costat extern de la capella de Sant Esteve, en l`àbsis.

Il. XVI. Sepultura de la Confraria dels Esteves. Segle XVII.

6ª Conclusions.

He considerat important tractar les obres sobrevivents dàquesta comitència gremial dùna manera exhaustiva degut a que son testimonis materials dàllò que demanaven aquestes corporacions i, alhora, ens permeten suposar com eren les obres que no han sobreviscut, degut sobre tot a les clausules dels contractes. Certs retaules, com el de Sant Marc, contenen nombroses alusións al gremi, i ens permeten reconeixer els simbols dàquest. En el cas dels sabaters, les espardenyes de la capa de Sant Anià, del retaule dèn Ferrer Bassa, tot i que son diferentes del relleu existent a lèxterior de la capella de Sant Marc. Era igualment pertinent explicar les claus de volta de les capelles gremials, ja que en elles està representat el patró del gremi o confraria, amb la iconografía escollida per els prohoms, així com els símbols externs, que mostraven a lèxterior el prestigi de làssociació.Les tombes gremials reflexen la necessitat dels confrares dènterrar-se en sagrat, prop de les reliquies, quelcom molt comú durant tota lÈdat Mitjana. El fet de disposar dùna tomba, tot i que no individual, era, al igual que totes les comandes artístiques, un exemple del que Joan Molina i Figueras anomena “religión de obras”25, segons la qual, els membres de la societat intenten aconseguir acontentar a Deu mitjançant la construcció de capelles i tambè amb actes demostratius de la seva pietat. Hem repassat les obres i notícies envers les capelles catedralícies que durant la última Edat Mitjana havíen tingut patrocini gremial, es a dir, les de Sant Marc, Sant Bernardí, Sant Joan Baptista i Sant

25 “...la práctica del conjunto de obras piadosas...estaba concebida con la idea de lograr una especie de aval espiritual para todos los miembros del colectivo”.

MOLINA I FIGUERAS, Joan: Op. cit.pp. 194-195.

18


Esteve. La de Sant Miquel Arcàngel no la hem estudiat a fons, ja que el benefici gremial dàquesta no entra cronològicament en làbast dàquest estudi. Aquesta capella li fou concedida, com hem esmentat mès amunt, al Gremi de Vidriers al segle XVII, separant-se dels esparters. Igualment, el retaule de la Visitació avui present en la capella, dàutor desconegut, pintat entre els anys 1466 i 1475, fou encarregat per el canonge Nadal Garcès, per tant, no es de comitència gremial, i no l`hem tractat en el treball. Tampoc no hem tractat el retaule situat actualment a la capella de Sant Esteve, avui dedicada a Santa Clara i Santa Caterina, obra dèn Miquel Nadal i Pere Garcia de Benavarre. Esta dedicat a les santes titulars i es de làny 1456. Com que va ser encarregat per la noble Sança Ximenis i procedeix de la capella de Sant Cristòfol, Santa Clara i Santa Caterina-avui de Sant Antoni de Padua, Sant Cosme i Sant Damià-, situada al costat de la epístola de la catedral, no entra en el nostre objecte dèstudi.Hom arriba a la conclusió que de tota la comitència, ja no tan sols dòbres dàrt, també de la construcció i del manteniment de les capelles del temple, la gremial es particularment activa, degut a lèlevat número dìndividus que aplega. Es un fet que, en una època de crisi i reflexiò, com va ser la baixa Edat Mitjana, la recerca de protecciò comuna davant les pors aplegà en torn de la religió tot un sistema de fe, propaganda i comitència artística col·lectiva, i aquesta activitat gremial a la catedral nèra un reflex del que succeïa fora dels seus murs, es a dir, de la potència comercial i social dels menestrals i mercaders, i de les angoixes de tota una societat.

Bibliografia i Internet.

BORAU, Cristina: Els promotors de capelles i retaules a la Barcelona del segle XIV. Fundació Noguera. Col. Estudis, nº 29.

CARMONA MUELA, Juan: Iconografia de los Santos. Ed. Istmo. Madrid, 1999.

DUCHET-SUCHAUX, Gastón, PASTOUREAU, Michel. Guia Iconográfica de la Biblia y los Santos. Ed. Alianza Editorial. Madrid, 2009. 5ª edición.

GUDIOL I RICART, Josep; ALCOLEA BLANCH, Santiago: Pintura Gótica Catalana .Ed. Polígrafa. Barcelona, 1986.

Jaume Huguet, 500 anys. Catàleg de la exposició. Generalitat de Catalunya

MOLINA I FIGUERAS, Joan: De la religión de obras al gusto estético. La promoción colenctiva de retablos pictóricos en la Barcelona cuatrocentista. Revista IMAFRONTE, nº 12-13.

TINTÓ I SALA; Margarida. Els Gremis a la Barcelona Medieval. Ajuntament de Barcelona; Delegació de Cultura. Barcelona, 1978.MAS, José: Notes històriques del bisbat de Barcelona. Tipografia Católica Pontificia. Barcelona, 1910.

PLADEVALL, Antoni: Làrt gòtic a Catalunya, Vol II: Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos. Enciclopedia catalana.2003

SUREDA I PONS, Joan: Un cert Jaume Huguet, el capvespre dùn somni. Ed. Lunwerg. Barcelona, 1994.

19


20

La cia Gremial de Capelles a La Catedral de Barcelona Treball Definitiu0

Documents

Transcript of La cia Gremial de Capelles a La Catedral de Barcelona Treball Definitiu0