CULTURAENERGETICA

02/Editorial 03/A fons: Edificis amb certificat. 10/Metodologia: El procediment de certificació d'eficiència energètica. 14/Recerca: Els edificis d’energia zero. 18/Entrevista: D. José Manuel Pinazo Ojer. 23/Punts de vista: Fernando Aranda Moreno, Cap de l’Equip d’Innovació, Energies i GestióINCASOL. Felip Pich-Aguilera Baurier, Dr. Arquitecte, President GBCe, Director Càtedra CEIM-UIC. Albert Artús Laudo, JG Ingenieros. 30/Projectes: Edifici Còrsega 363 (Barcelona). 32/Edifici Roc Boronat (Barcelona). 34/CEIP Catalunya (Sant Cugat del Vallès). 36/Complex d'oficines Illacuna (Barcelona). 38/Supermercat Esclat (Malla - Girona). 40/Piscina coberta i sales auxiliars (Lleida).

42/Habitatge domòtic a Viladrau (Girona).

Número 179Març 2012

La certificaciód'eficiència energèticad'edificis

Editorial 2

Editorial

A partir del 31 de desembre del 2020, tots els edificis hauran de tenir un consum d'energia quasi zero, un objectiu que, per als edificis que estiguin ocupats i siguin pro-pietat d'autoritats públiques, s'avança a final del 2018. Aquest és un dels reptes que planteja la Directiva 2010/31/UE, del 19 de maig, relativa a l'eficiència energètica dels edificis, i que constitueix una refosa de la directiva 2002/91/CE. Per avançar cap a aquest escenari, la directiva assenyala també que els Estats membres han d'impulsar un sistema de certificació energètica dels edificis, que inclogui la informació sobre el consum d'energia i les recomanacions relatives a la millora de l'eficiència energètica i dels seus costos. Fins ara, la certificació ha tingut recorreguts força diferents a Europa, segons el país, ja que, mentre que als països escandinaus i del nord treballen en una certificació des de molt abans que s’aprovés la directiva, a la resta, el grau d’avançament és molt divers. A l'Estat espanyol, concretament, el procediment bàsic per a la certificació d'efi-ciència energètica d'edificis de nova construcció i també per a les modificacions, reformes o rehabilitacions d'edificis d'unes determinades característiques està regulat pel Reial decret 47/2007, el qual defineix la metodologia de càlcul per a la qualifica-ció d'eficiència energètica, el procediment de certificació i el distintiu comú a totes les comunitats autònomes (etiqueta d'eficiència energètica). Queda pendent encara d'aprovar la regulació de la certificació energètica d'edificis ja construïts, si bé el projecte va estar en període d'audiència pública fins el passat 20 de febrer. En aquest context, a Catalunya hi ha pendent el decret de certificació d'edificis ja construïts que ha de definir el procediment a implantar, si bé l’ICAEN està elaborant la metodologia i la prova pilot. En tot cas, la certificació energètica ha de convertir-se, en els propers anys, en una eina fonamental d'informació per als usuaris sobre el consum energètic dels edi-ficis i habitatges, així com també en un instrument de mercat, ja que l'eficiència esde-vindrà un nou element de decisió a l'hora de llogar o adquirir un habitatge i, per tant, també un valor afegit. L'ús sostenible dels recursos energètics és ja un dels principals reptes dels estats i, atès que els edificis són uns dels consumidors més importants d'energia, les futures polítiques estatals tindran un dels eixos prioritaris d'actuació en aquest sector.

CULTURA ENERGÈTICA

Directora de la Publicació MAItE MASIà I AYALA

Redacció ANtONI PARIS - SOCIOAMBIENtAL.CAt

Tècnica responsable AINHOA MAtA

Maquetació EStUDILOGO

Fotografia QUIM MILLA

Disseny OxIGEN COMUNICACIó GRàFICA

Impressió EStUDILOGO

Dipòsit Legal B-49122-2008

ISSN ISSN 2013-2360 (EDICIó IMPRESA)ISSN 2013-7621 (EDICIó DIGItAL)

Institut Català d’EnergiaDEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓCarrer Pamplona, 113 3a. planta08018 BarcelonaTelèfon 93 622 05 00 Fax 93 622 05 01difusio@icaen.gencat.catwww.gencat.cat/icaen L’Institut Català d’Energia no subscriu necessàriament les opinions manifestades als articles signats que es publiquen a Cultura Energètica. S’autoritzarà la reproducció d’informacions aparegudes en aquest periòdic prèvia sol·licitud per escrit.

3 A fons

Els edificis consumeixen entorn d'un terç de l’energia final total a la Unió Europea. A Catalunya, un 62% dels habitatges no disposen de cap aïllament tèrmic, ja que són anteriors al 1980. Aquestes xifres donen una idea del potencial d'estalvi energètic que té aquest sector a llarg termini si s'apliquen mesures d'eficiència i reducció del consum. La certificació d'eficiència energètica d'edificis definida per la directiva 2010/31/UE de la Unió Europea va encaminada precisament a reduir el consum dels edificis de nova construcció fins arribar a edificis amb un consum d'energia quasi nul.

Edificis amb certificat

La vida d'un edifici es pot perllongar més de cent anys. Durant aquest temps, la seva demanda d'energia anirà, en general, augmentant, a mesura que les exigències de confort siguin superiors i la seva estructura i els seus components es vagin degradant de manera natural i quedin obsolets davant d'altres tecno-logies més eficients (sobretot en el cas que no es porti a terme cap actuació de rehabilitació). El disseny de l'edifici i l'ús que se'n faci també condicionarà de ma-nera determinant la demanda d'energia i, en conseqüència, el seu consum i les emissions de CO2 associades. És clar que el gran nombre, diversitat i tipus d'edificis que conformen l'àmbit urbà té una influència decisiva sobre el consum global del conjunt de sectors. Aquest pes relatiu ha anat en augment en

els darrers anys arran de la major deman-da de confort dels ciutadans, ja que la climatització (calefacció i aire condicionat) representa entorn de dues terceres parts del consum total d'energia d'un edifici. El conjunt del parc català d'edificis, per exemple, supera actualment l'1,1 milions d'unitats (cens de 2001) i consu-meix aproximadament una quarta part de l'energia final, és a dir, més de 4.000 ktep anuals, segons dades de l'Institut Català d'Energia (al conjunt de la Unió Europea representa ja més d'una tercera part del consum final total). Un 62% d'aquest més d'un milió d'habitatges no disposa de cap aïllament tèrmic, ja que van ser construïts abans del 1979, l’any en què es va aprovar la primera norma-tiva espanyola que obligava a posar-ne (NBE-Ct-79).

A fons

A fons 4

Prioritat de la política energèticaAvançar en la reducció i racionalització del consum imputable a la gestió dels edificis actuals ha de constituir, per tant, una de les prioritats en matèria de política energètica i ambiental, no només en l’àmbit català sinó també europeu. Atès que la situa-ció del mercat immobiliari i de l'economia en general ha frenat

A fons 4

62%

7%

11%

12%

7%

Fins 1980

1981-1990

1991-2001

2002-2006

2007-2010

Cens d'habitatges fins 2010

Antiguitat del parc d'edificis de Catalunya

Normativa aplicable

Fins 1980 1981-1990 1991-2001 2002-2006 2007-2010

62% 7% 11% 12% 7%

1.781.699 213.113 310.130 357.452 208.750

Espanya Catalunya Espanya

NBE-Ct-79 NRE-At-87 RD314/2006 CtE

31,6%Indústria5.114,09 ktep

40%Transport6.458,34 ktep

14%Domèstic2.260,13 ktep

10,9%Serveis1.769,49 ktep

3,5% Primari

571,48 ktep

Consum d'energia dels edificis a Catalunya(sector domèstic i serveis). 2007

Consum d'energia final (2007)16.173,6 ktep

Instituto Nacional de Estadística

la construcció de nous edificis, el principal camp d'actuació se centra ara en introduir mesures correctores d'estalvi que pal·liïn els dèficits constructius dels edificis ja construïts (amb reformes parcials com els canvis de finestres o amb reformes integrals que permetin millorar el disseny dels sistemes constructius i les instal·lacions tèrmiques). Com que no es pot influir sobre l'ori-entació de l'edifici, només es podrà millorar el disseny i bona part dels materials plantejant una reforma més integral. En tot cas, la millora dels aïllaments i dels tancaments, la renovació dels equips de climatització per unitats més eficients i, sobretot, el canvi d'alguns hàbits a l'hora d'utilitzar aquests equips, són algunes de les fórmules que els propietaris o usua-ris dels edificis tenen al seu abast per a optimitzar el comporta-ment energètic dels espais d'habitatge o treball. Si bé el context econòmic no sembla favorable per a emprendre algunes d'aquestes accions de renovació o millora, cal tenir en compte

xarxa de comunicacions dels habitatges Edifici Còrsega 363 de Barcelona

5 A fons

L'estudi Análisis del consumo ener-gético del sector residencial en España, elaborat per l'IDAE per a conèixer i analitzar el consum dels més de 17 milions de llars espanyo-les, posa de manifest que el sector domèstic consumeix el 17% de tota l'energia final i el 25% de l'electrici-tat. La calefacció és el servei de més consum i els electrodomèstics els que més energia elèctrica demanden. Aquest treball d'investigació ha analitzat el consum per usos, fonts

energètiques i característiques de l'equipament domèstic, global-ment i en les tres zones climàtiques en què ha dividit el país. Ha estat promogut i finançat al 50% per Eurostat, l'agència estadística de la CE, per tal de dissenyar i sistematit-zar una metodologia, i ha mesurat els consums elèctrics en temps real, inclosos els d'stand-by.L'estudi ha permès determinar que els habitatges unifamiliars aïllats dupliquen el consum d'un pis tra-

dicional; que el consum stand-by és molt superior al de refrigeració; que la televisió és el segon electro-domèstic amb més consum elèctric després del frigorífic, i que els serveis centralitzats de calefacció i ACS consumeixen un 22% menys que els individuals, entre altres dades.

Per a més informació:http://www.idae.es/index php/mod.documentos/mem.descarga?file=/documentos_Informe_SPAHOUSEC_ACC_f68291a3.pdf

QUANT CONSUMEIX UN EDIFICI?

que la seva amortització econòmica és, en la majoria dels casos, a curt o mitjà termini. Les previsions sobre l'augment del preu de l'energia i, com a conseqüèn-cia, de la factura individual o familiar, reduiran encara més en els propers anys aquest període de retorn tot potenci-ant-ne la implantació a gran escala.

Context normatiu favorableLa constatació d'aquestes ineficiències i del consum creixent d'energia en els edificis ha impulsat els darrers anys l'apro-vació de diferents directives dirigides a fomentar l'eficiència energètica del sector.

L'any 2002, la Comissió Europea va aprovar la Directiva 2002/91/CE sobre eficiència energètica als edificis, que incloïa els sectors residencial i terciari (oficines, edificis públics...). La norma es-tablia el marc d'una metodologia comu-na per a calcular l'eficiència energètica integral –tenint en compte, per exemple, tant la qualitat de l’aïllament com la in-corporació d’energies renovables, com la solar–, i indicava que els Estats membres prendrien les mesures necessàries per a establir uns nivells mínims d’eficiència per a edificis nous o rehabilitats. A més, obligava a fer inspeccions periòdiques de calderes i sistemes d'aire condicio-nat, i introduïa un sistema de certificació

Materials

32% 800 kgCO2/m2

DissenyConstrucció

2% 50 kgCO2/m2

Fase d'ús

64% 1600 kgCO2/m2

Enderroc ivessament

2% 50 kgCO2/m2

100%2500

kgCO2/m2

Consum d'energia i emissions de CO2 en el cicle de vida d'un edifici

Curs "Com fer projectes sostenible". COAC, 2008

Es consideren 50 anys de vida útil, segons valors estadístics CIES i dades pròpies dels autors del curs (entre altres, Albert Cuchi).

Complex d'oficines Illacuna

A fons 6

energèticdels edificis. Aquesta directiva succeïa a la relativa al rendiment de les calderes (92/42/CEE), els productes de construcció (89/106/CEE) i les disposici-ons de la Directiva 93/76/CEE, de limita-ció de les emissions de diòxid de carboni mitjançant la millora de l'eficiència ener-gètica (Save), relatives als edificis.

La transposició de la Directiva 2002/91/CE a Espanya s'ha portat a terme a través de diverses vies: l'aprovació del Codi tècnic de l'Edificació (CtE), que regula els paràmetres constructius dels edificis (RD 314/2006); la introducció de modifi-cacions en el Reglament d'instal·lacions tèrmiques dels edificis (RItE); l'aplicació d'una certificació energètica en edificis de nova construcció i grans rehabilitacions (RD 47/2007); i, finalment, amb l'aprovació de normes autonòmiques i locals, com el Decret d'ecoeficiència a Catalunya, les ordenances solars municipals, etc.

Edificis de consum quasi zero

El darrer avanç en aquest àmbit en l’àmbit europeu, ha estat l'elaboració de la Directiva 2010/31/UE, de 19 de maig, relativa a l'eficiència energètica dels edificis, i que constitueix una refosa de la directiva 2002/91/CE. A banda de pro-

moure diferents actuacions per avançar en la millora de l'eficiència i la reducció del consum, l'objectiu a llarg termini d'aquesta directiva és que, a partir de 31 de desembre de 2020, tots els edificis tinguin un consum d'energia quasi zero, un repte que, per als edificis que estiguin ocupats i siguin propietat d'autoritats pú-bliques, s'avança a final de 2018. Segons la Directiva, els edificis quasi zero són els que tenen un nivell d'eficiència molt alt, i que cobreixen la seva baixa demanda d'energia sobretot amb fonts renovables, produïdes in situ o en l'entorn proper. D'aquesta manera, el balanç entre la de-manda energètica i la generació d'energia del mateix edifici es compensaria.

La nova directiva insisteix també en la necessitat que els Estats membres posin en marxa un sistema de certificació ener-gètica dels edificis, que hauria d'incloure també la informació sobre el consum d'energia de l'edifici i les recomanacions relatives a la millora de l'eficiència ener-gètica i dels seus costos. D'aquesta ma-nera, quan un edifici o habitatge es posi a la venda o lloguer, l'indicador d'eficiència energètica del certificat ha de figurar en la publicitat i documentació.

El Reial decret 47/2007, publicat el 31 de gener de 2007 pel govern espanyol,

defineix el procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica d'edi-ficis de nova construcció i també per a les modificacions, reformes o rehabili-tacions d'edificis ja construïts, amb una superfície útil superior a 1.000 m2 i on es renovi més del 25% del total dels seus tancaments. Aquest RD estableix la me-todologia de càlcul per a la qualificació d'eficiència energètica, el procediment de certificació i el distintiu comú a totes les comunitats autònomes (etiqueta d'efici-ència energètica). Cal apuntar que l'àmbit d'aplicació d'aquest RD és idèntic al de l'HE1 del Codi tècnic de l'Edificació.

Pel que fa a la certificació energètica d'edificis ja construïts, el Reial decret que l'ha de regular està pendent d'aprovació, si bé el Ministeri d’Indústria, Energia i turisme l'ha presentat recentment, durant el període d'audiència pública que es va perllongar fins el passat 20 de febrer. El projecte de Reial decret assenyala que abans de l'1 de gener de 2013 l'IDAE po-sarà a disposició dels usuaris els progra-mes de qualificació d'eficiència energè-tica per a aquests edificis i que, a partir d'aquesta data, caldrà presentar o posar en disposició dels compradors o llogaters el certificat d'eficiència per a formalitzar els contractes.

Així mateix, el projecte apunta que el certificat haurà d'incloure la proposta d'actuacions que comportin una millora de la lletra si es parteix d'una C o d'una B, i de dues lletres si es parteix d'una D, E, F o G. L'etiqueta que s'aconsegueixi caldrà mostrar-la obligatòriament en edi-ficis públics o privats que donin un servei públic, i quan tinguin una superfície útil superior a 1.000 m2.

Triple objectiu de la certificació

Així doncs, què es vol aconseguir amb la certificació energètica? La certificació és una avaluació quantitativa del compor-tament energètic de l'edifici que perse-

Habitatges Edifici Còrsega 363 de Barcelona

7 A fons

La certificació d'eficiència energètica d’edificis a Europa ha tingut recorreguts força diferents, fins ara, segons el país. Així, mentre que als països escandinaus i del nord treballen en una certificació des de molt abans de l’aprovació de la directiva, a la resta, el grau de desenvolu-pament és molt divers. Alguns exemples:

Alemanya. Des de l'aprovació de la pri-mera normativa sobre energia solar tèrmi-ca l'any 1977, els requeriments que tenen a veure amb l'eficiència dels edificis ha fet molts progressos. La certificació energèti-ca, en concret, és obligatòria des de 2002 per a obra nova i grans rehabilitacions i, des d'aleshores, s'han anat introduint mi-llores pel que fa als requisits i als proce-diments i metodologies de càlcul. Fins al 2008, aquest càlcul es podia realitzar amb les dades de demanda d'energia primària o amb les de consum d'energia, però actualment les dades de consum només s'utilitzen en el cas de grans edificis o en el d’edificis petits on s’ha aplicat l'orde-nança solar tèrmica. Aproximadament, el 76% dels certificats es fan amb càlculs de consum, i el 24% restant amb càlculs de la demanda. Cal tenir 36 mesos de dades de consum i ajustar-les amb valors correctors del clima. Per no incrementar

el cost del certificat (50-500€), no hi ha un registre que l’encareixi amb un procés burocràtic, ni tampoc un control extern in-dependent dels certificats. tanmateix, en cas d’informació incorrecta als certificats, les autoritats locals poden sancionar.

Suècia. La llei que regula la declaració d'eficiència energètica es va aprovar l'any 2006, si bé el país ja disposava de lleis per a l'estalvi i l'eficiència en edificis des del 1994. Hi ha unes 400 empreses acreditades (independent expert) i quatre companyies de formació. En edificis nous, els càlculs s’han de validar amb mesura-ments dos anys després d’haver-los cons-truït. Només entre els anys 2007 i 2010 es van emetre uns 280.000 certificats, als quals no s’hi aplica cap taxa.

França. L’anomenat Diagnostic de Per-formance Enérgetique va entrar en vigor l'any 2006 i s’ha atorgat fins ara a quatre milions d’edificis o habitatges, tot i que no hi ha un registre administratiu. La me-todologia de càlcul es coneix com a 3CL (Conventional Consumption Calculation in Housing). La determinació de la qua-lificació es fa mitjançant mesuraments de consums, però també es poden fer simulacions dinàmiques.

Portugal. La Certificaçao Energética e Ar Interior Edifícios està plenament implantada des de l'any 2009, si bé per a alguns tipus d'edificis ja s'aplica des del 2007. Des del 2009 també atorga beneficis fiscals i incentius per a adoptar la certificació. L'any 2010 s'atorgaven en-torn de 15.000 certificats cada mes, uns 3.000 per a nous edificis i uns 12.000 per a edificis ja construïts.

En tot cas, per a donar suport els Estats membres de la UE en la tasca d'implantar la directiva 2002/91/UE i avançar en la mi-llora de l'eficiència energètica dels edificis, la Comissió Europea va promoure l'any 2005 la Concerted Action EPBD. El seu repte principal era fomentar el diàleg i l'in-tercanvi d'experiències i bones pràctiques entre els diferents estats, cadascun dels quals es trobava en un moment diferent de transposició. Per a més informació: http://www.epbd-ca.eu/. Amb l'aprovació de la refosa de la normativa, el 2010 (Directiva 2010/31/UE), els Estats membres s'enfronten a reptes nous, com el dels edificis d'ener-gia quasi zero, i l'aplicació d'una metodo-logia per a establir uns requisits mínims comuns.

LA CERTIFICACIÓ D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A EUROPA

Any d'introducció de la certificació energètica d'edificis als diferents Estats membres de la UE (el punt corresponent a Espanya ha estat afegit per l'ICAEN).

Implementing the Energy Performance of Buildings Directive (EPBD) Comissió Europea

Per a més informació: http://www.epbd-Ca.org/Medias/Downloads/CA_Book_Implementing_the_EPBD_Feat ring_Country_Reports_2010.pdf

Àu

stri

a

reg

ió v

alo

na

Bèlg

ica

, Fla

nd

es

Bulg

àri

a

Xip

re

Rep

úb

lica

Txe

ca

Din

am

arc

a

Estò

nia

Fin

làn

dia

Fra

nça

Ale

ma

ny

a

Grè

cia

Hon

gri

a

Irla

nd

a

Ità

lia

Letò

nia

Litu

àn

ia

Luxe

mb

urg

Ma

lta

Païs

os B

aix

os

Polò

nia

Port

ug

al

Rom

an

ia

Eslo

và

qu

ia

Eslo

ven

ia

Esp

an

ya

Suèc

ia

(A

ng

late

rra

i G

al·l

es)

Cro

àci

a

Nor

ueg

a

2010

2009

2008

2007

2006

2005

Reg

ne

Un

it

Bèlg

ica

,

A fons 8

Etiqueta de certificació energètica

gueix un triple objectiu. En primer lloc, ser una eina de formació i informació, ja que el promotor té l'obligació d'informar l'usuari sobre aquest aspecte i, per tant, es veu obligat a calcular quan-ta energia consumirà l'edifici durant el seu ús i a transmetre de manera simple les dades obtingudes. En segon lloc, ser una eina de mercat, atès que l'eficiència energètica esdevindrà un nou element de decisió a l'hora de llogar o adquirir un habitat-ge; un promotor que ofereixi un edifici amb una millor quali-ficació energètica afegeix valor al producte. I per acabar, ser una eina de planificació, ja que les administracions i els usuaris podran marcar uns criteris mínims d'eficiència i d'ús racional de l'energia basats en la certificació.

A grans trets, la certificació consisteix en un procediment (vegeu l’article "El procediment de certificació energètica") que classifica l'edifici en una categoria determinada entre l’A (edifici més eficient) i la G (menys eficient), d'acord a una escala d'emissions de CO2. Els edificis de nova construcció, complint la normativa vigent, tenen com a mínim una qualificació E. Per a certificar edificis de nova construcció hi ha dues opcions que corresponen a dues metodologies diferents: l'opció general, mitjançant un programa de simulació energètica anomenat Calener, i les opcions simplificades (la del Ministeri d’Indústria, Energia i turisme, l'opció Ce2, CES i CERMA) per mitjà d’esti-macions i dades estadístiques. El primer certificat es fa durant el projecte executiu i, l’altre, quan l’obra està acabada.

Més informació: Ministeri d’Indústria, turisme i Comerç

La certificació d’eficiència energètica d’edificis a Espanya (30 de setembre de 2011)

Pel que fa a la certificació d’edificis ja construïts, la meto-dologia de càlcul es farà pública conjuntament amb el Reial Decret de certificació d’edificis, actualment en elaboració, però es planteja com una eina de càlcul flexible que proposi me-sures d’estalvi i eficiència i/o instal·lacions de fonts d'energia renovables que permetin millorar la qualificació obtinguda en, com a mínim, dues lletres o qualificacions. L’ICAEN està elabo-rant la metodologia i prova pilot, de manera que es comprovi la coherència entre els projectes i les dades del certificat i la qualificació.

Comunitat autònoma Decret de certificació Registre Taxes Control extern Inspecció en vigor

Andalusia BOJA Ordre de 25/6/2008 telemàtic No No No

Canàries BOC Decret 26/2009 Presencial No No No i telemàtic

Castella la Manxa Decret 6/2011 Presencial Sí Sí

Castella i Lleó Decret 55/2011 de 15/9/2011. telemàtic Sí, segons No Sí, per manca de publicació Al desembre, publicaran ordre superfície del procediment d’inspecció de regulació registre

Catalunya En elaboració Presencial No No Prova pilot

Madrid En elaboració Presencial No No No

País Valencià Decret 112/2009 de 31 de juliol telemàtic No Si. Control CEE No edifici acabat

Extremadura DOE Decret 26/2009 Presencial Si. 22,01€ No No

Galícia DOG Decret 42/2009 i Presencial Sí No No ordre 3/9/2009

Navarra Ordre foral 7/2010 telemàtic No No No

País Basc Decret 240/2011 Pendent No Pendent No d'aprovar l'ordre d'aprovar l'ordre reguladora reguladora

9 A fons

A banda de la certificació energètica que atorga l’administració de cada país euro-peu d’acord amb la normativa vigent hi ha altres certificacions de tipus voluntari a les quals els edificis o habitatges poden optar en cas de voler tenir uns estàndards de qualitat superiors. És el cas de BREE-AM, LEED, Minergie o el certificat Verde, principalment.El BREEAM (acrònim de BRE Envi-ronmental Assessment Method) es un mètode d’avaluació ambiental creat l’any 1990. Estableix els estàndards de les millors qualitats en disseny sostenible, i preveu diferents aspectes relacionats amb el consum d’energia i aigua, a més del confort interior, la contaminació, el transport, els materials, els residus o els processos de gestió. El certificat el lliura una organització acreditada per Breeam (www.breeam.org).La certificació LEED (acrònim de Lea-dership in Energy & Environmental Design) és un sistema de certificació d’edificis sostenibles creat l’any 1998 per l’US Green Building Council. Es basa també en la valoració de l’eficiència energètica, l’ús d’energies alternatives, la millora de la qualitat ambiental interior, l’eficiència del consum d’aigua i altres aspectes. Hi ha quatre nivells de certificació: el LEED certificate, el LEED silver, el LEED gold i el LEED platinum, que s’atorguen en funció de les millores ambientals aconseguides. (www.usgbc.org).La certificació Minergie és una altra eti-queta de qualitat que s’atorga als edificis de baix consum d’energia. La idea va ser concebuda l’any 1994 per Heinz Ueber-sax i Ruedi Kriesi, l’any en què també es van construir les primeres cases sota aquest criteri. La marca va ser adquirida pels cantons suïssos de Zuric i Berna, i un any més tard es va fundar la Minergie

ALTRES CERTIFICACIONS AMBIENTAL D'EDIFICIS DE TIPUS VOLUNTARI

Assolir el repte d’un edifici de consum d’energia quasi zero tal com proposa la Directiva europea d’eficiència energètica té la seva expressió pràctica en la casa passiva, una idea que va néixer als Estats Units a principi dels anys vuitanta. El concepte d’un estàndard de casa pas-siva va sorgir fruit de la col·laboració en-tre investigadors dels Estats Units, Suècia i Alemanya (passivhaus o passive house standard). El primer edifici concebut amb aquest estàndard es va construir a la ciutat alemanya de Darmstadt, l’any 1990. Aquest tipus d’edificis estan dissenyats per aconseguir les condicions de confort interior amb un consum d'energia molt baix, gràcies a un elevat grau d'aïllament dels tancaments exteriors.

La norma alemanya Passivhaus es conce-deix quan les necessitats de calefacció estan per sota dels 15 kWh/m²·any, i una demanda d’energia final inferior als 50 kWh/m²·any d’energia final. Això s'acon-segueix mitjançant una pèrdua energètica mínima, i aprofitant l’energia passiva de la radiació solar, afegida a la calor dels cos-sos i dels aparells elèctrics, contribuint a crear un “radiador” de cost zero.La reduïda demanda en calefacció de l'edifici s'aconsegueix gràcies a elevats gruixos d'aïllament dels tancaments massissos, a una reduïda transmitància tèrmica de les fusteries i a una baixa per-meabilitat dels tancaments exteriors (es realitzen proves d'estanquitat).

LA CERTIFICACIÓ DE “CASA PASSIVA”

Association. Actualment, la certifica-ció pertany a la Confederació Suïssa i al Principat de Liechtenstein, amb la col·laboració del comerç i la indústria. El consum específic d’energia es fa servir com el principal indicador de qualitat de la construcció (www.minergie.ch).La certificació Verde és l’única creada a Espanya que avalua el potencial d’un edifici de reduir el seu impacte ambien-

tal en comparació amb un d’estàndard. Va ser creada l’any 2009 per la Green Building Council España, una associació sense ànim de lucre que aplega diferents representants del sector de l’edificació. Estableix sis nivells de certificació que van de les 0 fulles Verde a les 5 fulles Verde.(www.gbce.es/pagina certificacion-verde).

Metodologia 10

El Reial decret 47/2007 defineix el procediment bàsic a seguir per a obtenir la certificació d'eficiència energètica d'edificis de nova construcció, tant d'ús residencial com terciari. La llei obliga també els venedors i arrendadors dels edificis inclosos en el seu àmbit d'aplicació a facilitar als compradors o llogaters dels mateixos aquest certificat d'eficiència, el qual ha d'incloure

Metodologia El procediment de certificació d'eficiència energètica

Per a obtenir el certificat d'eficiència energètica d’un edifici a Espanya cal seguir el procediment de certificació que determina la llei. L'aplicació de la llei vigent està en mans de les autonomies i, a Catalunya, la competència de fer el segui-ment del procés i el manteniment del registre de certificats atorgats la té l'Institut Català d'Energia.

informació objectiva sobre les característiques energètiques de l'immoble per tal que se’n pugui comparar i valorar el com-portament i, com a conseqüència final, afavorir la promoció d'edificis d'alta eficiència i la inversió en millores d'eficiència energètica i energies renovables en el sector. La qualificació d'eficiència energètica és el procés de càlcul per mitjà del qual es determina el consum d'energia neces-sari per a satisfer la demanda energètica de l'edifici en unes condicions normals de funcionament i ocupació. La qualificació s'expressa amb una escala de lletres entre l'A (major eficiència) i G (menor eficiència). Atès que els edificis d'obra nova han de complir el Codi tècnic de l'Edificació, la mínima qualificació d'eficiència serà l'E. L'escala arriba fins a la G perquè hi tingui cabuda la qualificació dels edificis ja construïts, poc eficients si no han estat sotmesos a cap reforma de millora.

Dues opcions de qualificacióAra bé, quin és el procediment que s'ha de seguir perquè un edifici obtingui la qualificació que determina aquesta llei? El primer que cal tenir en compte és que el comportament energè-tic s'avalua dues vegades: la primera durant la fase de projecte (el certificat obtingut s’inclou en el projecte executiu de l’edifici, i el subscriu el projectista de l’edifici o del projecte parcial de les instal·lacions tèrmiques), i la segona, una vegada l'edifici ha estat acabat (el certificat s’incorpora al Llibre de l’edifici, el subs-criu la direcció facultativa d’obra i té una validesa de 10 anys). Per a obtenir la qualificació s’aplica una de les dues opcions que assenyala el Reial decret: la simplificada (quatre possibles: Ministeri-IDAE, Ce2, CES o CERMA) o la general (Calener VyP o Calener Gt). L’opció simplificada del Ministeri-IDAE només per-met obtenir la qualificació E o D (està destinada exclusivament a edificis d’habitatges que compleixin els requisits de l’opció

1.1 Qualificació: procediment técnic de càlcul

per a determinar el comportament energètic mitjançant qualsevol dels documents reconeguts

(CALENDER VyP i Gt,entre d'altres).

1 Certificat d'eficiència energètica de projecte

1.2 Certificació: procediment administratiu

per a crear el certificat d'eficiència del projecte. A la vegada i amb el mateix programari, es realitzarà la

sol·licitut d'inscripció al regis-tre de certificació d'eficiència

energètica de projectes.

1.3 Presentació a l'ICAENdel certificat de projec-te visat, de la sol·licitud d'Inscripció al registre i

documentació annexa, tot imprès en paper.

1.4 Etiqueta de projecte: l'ICAEN l'enviarà per correu

electrònic al promotor

Etapes del procediment de qualificació i certificació energètica

11 Metodologia

Opcions de qualificació energètica del Reial decret 47/2007

Opció de qualificació Dificultat de l’eina Usos Qualificació possible

Simplificades Ministeri-IDAE Baixa Habitatges D i E

Ce2 Mitjana totes: A-E

CES

CERMA

General Calener VyP Alta Habitatges totes: A-E

Calener Gt Molt alta Petit terciari

Petit terciari (instal·lacions complexes)

Gran terciari

3 Certificat d'eficiéncia energètica d'edifici acabat2 Execució i construcció de l'edifici

2.1 Protocol d'inspecció, control i seguiment

en elaboració.

3.1 Qualificació: modificar-la quan variï respecte del certificat de projecte.

3.2 Certificació: procediment administratiu per a crear el certificat d'eficiència energètica d'edifici acabat. A la

vegada, i amb el mateix programari, es realitza la sol·licitud d'inscripció

al registre de certificació d'eficiència energètica

d'edifici acabat

3.3 Presentació a l'ICAEN del certificat d'eficiència

energètica d'edifici acabat visat, de la sol·licitud d'inspecció al

registe i de documentació annexa tot imprès en paper.

3.4 Etiqueta d'edifici acabat: l'ICAEN l'enviarà per correu electrònic al promotor.

Simulació de l'aplicació Calener

Metodologia 12

simplificada del CtE-HE1), mentre que la resta són vàlides per a obtenir qualsevol qualificació (de l’A a l’E). Les opcions simplifi-cades donen la possibilitat de certificar de manera ràpida mitjan-çant estimacions i dades estadístiques. Consisteixen en obtenir una qualificació d’eficiència energètica a partir del fet que l’edifici compleixi un conjunt de requisits mínims que estableix el CtE relatius a l’envolupant i als sistemes tèrmics de climatit-zació, refrigeració i aigua calenta sanitària (solució prescriptiva). Les aplicacions Calener, en canvi, són unes eines que, a partir d’una sèrie de càlculs dinàmics complexos, qualifiquen l’edifici en funció de les seves emissions de CO2.

Edifici de referènciaEn el cas dels habitatges (excepte si s'utilitza l'opció simplifi-cada del Ministeri), l’edifici a certificar es compara, per mitjà d’una aplicació informàtica que facilita els càlculs, amb les dades estadístiques. En el cas d'edificis terciaris, l'edifici es compara mitjançant l'opció general (Calener VyP o Gt) amb un altre -anomenat edifici de referència- que compleix deter-minades condicions normatives, i s’avalua si obté la mateixa eficiència energètica o superior. L’edifici de referència té la mateixa forma i mida que el que es vol certificar, pertany a la mateixa zona climàtica i té també el mateix ús. Les seves qualitats constructives i elements d’ombra i instal·lacions garanteixen el compliment dels requisits mínims d’eficiència indicats al CtE. En cas que l’edifici presenti solucions singulars tant d’envo-lupant (per exemple, façana ventilada) com d’instal·lacions (per exemple, bomba de calor geotèrmica, un sistema de coge-neració, màquina d’absorció o una instal·lació fotovoltaica), caldrà posar-se en contacte amb el servei d’assistència tècnica d’eines de qualificació, per a rebre les indicacions a consi-derar per a simular, amb l’aplicació Calener, les instal·lacions esmentades. En el cas de consultes sobre solucions singulars no convencionals, que vagin més enllà de l'abast de l'actual normativa i procediments de certificació establerts, aquestes s'eleven a l’àmbit estatal, a través de l'IDAE, per a obtenir una solució consensuada. La certificació d’eficiència energètica verifica la conformitat de la qualificació energètica obtinguda pel projecte i condueix a l’expedició de l'etiqueta. Aquest certificat d’eficiència conté la identificació de l’edifici, la indicació de la normativa energè-tica aplicada, la indicació del mètode de qualificació utilitzat, la descripció de les característiques energètiques, la qualifica-ció obtinguda i la descripció de les proves, comprovacions i inspeccions realitzades (aquest darrer punt només al certificat d'eficiència energètica de l'edifici acabat).

Descarregar el programari de creació dels certificats del web de l’ICAEN i inscripció en el registre (Programari Gent-t).

Portar el certificat al col·legi professional perquè sigui visat pel tècnic responsable de la certificació energètica.

Procés administratiu de qualificació energètica a Catalunya

Omplir el model de Certificat d’eficiència energètica que crea el mateix programari.

El programari crea automàticament un document PDF que consta de la sol·licitud d’inscripció al registre de projectes (ha d’estar signada pel promotor o pel propietari de l’edifici) i del Certificat d’eficiència energètica de projecte.

Obtenció del número de registre.

Validar les dades per a comprovar si hi ha errors o si manca compilar algun camp.

En el cas d’haver optat per l’opció general cal adjuntar electrònicament els arxius obtinguts amb els programes de qualificació.

Després cal presentar el certificat a l’ICAEN (per correu ordinari o presencialment) o a una oficina de registre de la Generalitat de Catalunya.

13 Metodologia

Registre de certificats d’eficiència energètica en fase de projecte i d’edifici acabat a Catalunya

Certificats d'eficiència energètica en fase de projecte - de 2008 a 31/12/2011

Qualificació Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Terciari Total Percentatge

A 53 30 80 163 8,3%

B 66 70 124 260 13,3%

C 92 116 80 287 14,6%

D 569 162 7 738 37,6%

E 376 136 2 514 26,2%

1156 513 293 1962 100%

59% 26% 15%

Certificats d'eficiència energètica d'edifici acabat - de 2008 a 31/12/2011

Qualificació Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Terciari Total Percentatge

A 13 9 15 37 9,1%

B 15 16 26 57 14,0%

C 19 46 14 79 19,4%

D 106 30 2 138 33,8%

E 63 34 0 97 23,8%

216 135 57 408 100%

53% 33% 14%

El Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, a través de l’IDAE, ha creat l’aplicació Calener, la qual consta de dues versions: la VyP, per a edificis d’habitatges i del petit i mitjà terciari, y la GT, per a grans edificis del sector terciari.

En el cas del Calener VyP, la documentació que cal tenir en compte per a utilitzar el programa és la descripció geo-mètrica de l’edifici –plànols, tipus de tancaments, finestres exteriors, elements d’ombra...- i la descripció de les instal-lacions i els equips –plànols d’instal·lacions tèrmiques, propietats dels equips... La informació que es demana dels equips és molt bàsica.

En el cas del Calener GT, també s’exigeix la descripció geomètrica de l’edifici, una descripció molt detallada de les instal·lacions i dels equips, i la descripció, també en detall, dels horaris de funcionament.

EL PROCEDIMENT DE QUALIFICACIÓ GENERAL: LES APLICACIONS CALENER

Registre de certificatsA Catalunya, el procés de certificació és competència actualment de l’Institut Català d’Energia, el qual posa a disposició dels inte-ressats el programari Gen-t. Des del 2008, es pot accedir a l’apli-cació que permet realitzar la Certificació d’eficiència energètica d’edificis (RCEE) del projecte i de l’edifici acabat, així com al full d’inscripció en el registre que ha de signar el promotor. L’ICAEN gestiona el Registre de certificats d'eficiència energètica d'edi-ficis de Catalunya, el qual té caràcter públic i informatiu exclusi-vament respecte a l'eficiència energètica de l'edifici i no implica haver d’acreditar que es compleix cap altre requisit exigible. La llei diu que cada comunitat autònoma ha d’establir l’abast del control extern i el procediment a seguir per dur-lo a terme. Aquest control el pot realitzar l’Administració mateixa o mitjançant la col·laboració d’agents autoritzats, com organis-mes o entitats de control acreditades, o tècnics independents qualificats. A Catalunya, el control de la coherència de la docu-mentació el porta a terme de moment la Generalitat, si bé s’ha elaborat una metodologia d’inspecció i s’està realitzant una prova pilot en edificis durant la seva construcció.

La Directiva europea 2010/31/EU insta els Estats membres a assegurar que tots els edificis de nova construcció siguin “de consum energètic gairebé nul” a partir del 31 de desembre de 2020 (el 2018, els que depenguin d'administracions públiques). Amb relació a aquesta mesura es recomana que els Estats membres estableixin objectius intermedis el 2015 per a adoptar gradualment l’objectiu marcat per al 2020. La mateixa directiva estableix que la necessària revisió dels requeriments mínims d’eficiència energètica s’haurà de realitzar basant-se en les metodologies que determinin els nivells òptims de rendibilitat, entenent-los com el rang de nivells de rendiment energètic que són superiors als actuals però que no impliquen un augment de cost econòmic calculat durant el cicle de vida útil. En relació amb la rehabilitació d’edificis s’han de pren-dre les mesures necessàries per garantir el compliment dels requisits mínims d’eficiència energètica quan es renovi, com a mínim, un 25 % de l’edifici o del seu envolupant. En el context català actual, no podem oblidar la necessària harmonització que les mesures en l’àmbit de la rehabilitació han de tenir amb les regulacions de la resta de regions mediterrà-nies, la normativa estatal i les directives europees, una de les tasques del projecte estratègic MARIE liderat pel Departament de territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Edifici de balanç energètic zeroConceptualment, un edifici de balanç energètic zero (NZEB, Net Zero Energy Building en anglès) és un edifici amb un alt

Recerca Els edificis de consum d'energia quasi zero

Atesa l’aportació tan important que fa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el sector de l’edificació és un dels principals sectors on cal focalitzar les polítiques d'estalvi i d’eficiència energètica i on cal incrementar l'ús d'energia que procedeix de fonts renovables. Així ho ha entès la Unió Europea (UE) que ha establert que els edificis s’han d’acostar a consumir zero ener-gia com a camí per acomplir els ambiciosos objectius de reducció d’emissions a la UE per a l’any 2050. L’Estat espanyol, en particular, va retardat en aplicar algunes mesures d’eficiència energètica als edificis que, probablement, ha-guessin permès activar de manera important un sector econòmic de futur.

nivell d'eficiència energètica, on la ja reduïda quantitat d'energia requerida hauria de procedir de fonts renovables, de manera que el balanç energètic sigui zero. Cal destacar que el concepte de NZEB és més general que el dels edificis autosuficients i aïllats que són capaços de generar tota l'energia que consu-meixen. S’entén que els NZEB estan connectats a les xarxes de subministrament energètic (xarxa elèctrica o de gas, xarxes de districte de calefacció i/o refrigeració, etc.) de les quals “impor-ten” (compren) energia i a les quals podrien “exportar” tota o part de l’energia que genera l'edifici. Aquesta definició conceptual és àmpliament acceptada, però és massa genèrica per a ser útil en l'aplicació pràctica i, fins ara, ha estat interpretada de manera molt diferent en funció dels llocs. A més a més, la Directiva europea introdueix el concepte d’edifici de consum energètic quasi nul (nNZEB, nearly NZEB, en aquest article), instant els països membres a elaborar les seves pròpies definicions de manera que siguin coherents amb les seves prioritats estratègiques en matèria d'energia i amb el seu context geogràfic, econòmic, cultural i històric.Els detalls de la definició de NZEB es traduiran en requeriments normatius per als edificis del futur i per a renovar els actuals. Aquests requeriments influiran no només en les solucions tècniques pròpies dels edificis, sinó també en els sistemes de generació d’energia renovable a utilitzar i en les xarxes energè-tiques a les quals els edificis estiguin connectats. La definició de NZEB s’ha d'elaborar des d’un punt de vista global per a assegurar que els edificis de balanç energètic zero contribueixin a l'objectiu general de reducció de consum energètic i d'emis-sions de CO2 amb el mínim cost econòmic i ambiental. De ma-nera que, encara que la reglamentació sobre NZEB se centri en el sector de l'edificació, aquesta hauria de basar-se en estudis d'abast més ampli.

Article elaborat per Jaume SalomCap del Grup d’Energia Tèrmica i Edificació. IREC

Una proposta de definició seria entendre com a NZEB l’edi-fici en el qual el balanç energètic és igual o més gran que zero segons l’equació següent en què e i s és la nomencla-tura per a l’energia exportada i subministrada respectiva-ment, w representa els factors de conversió que s’apliquen a cada font energètica (i). E i S representen l’energia pon-derada exportada i subministrada, respectivament.

QUÈ ÉS UN EDIFICI D'ENERGIA ZERO?

Recerca 14

∑ ei · ws,i - ∑ si · ws,i= E - S ≥ 0i i

15 Recerca

Calor

Fred

Electricitat

Calor de districte

Fred de districte

Electricitat

Combustibles

SISTEMES TÈCNICSProducció i ús de l'energia(inclou pèrdues dels sistemes)

ENER

GIA

SUBM

INIS

TRA

DA

ENER

GIA

EXPO

RTA

DA

DEMANDA D'ENERGIA· Calefacció· Refrigeració· Ventilació· Aigua calenta· Il·luminació· Equips elèctrics

Calor

Fred

Electricitat

COGENERACIÓ NO RENOVABLE

IN SITU

SISTEMES D'ENERGIARENOVABLES

Límit de l'edifici per al balanç d'energia

El camí cap als NZEB es fonamenta en el seguiment d’una sèrie de principis, els quals es resumeixen a continuació. En els primers nivells se situen les mesures encaminades a reduir la demanda d'ener-gia, mitjançant un disseny adequat dels edificis que atengui els condicionaments climàtics i asseguri les condicions ade-quades de confort ambiental dels seus ocupants. En aquesta etapa, hi tenen un paper clau les estratègies passives, les eines de simulació i el diàleg entre els agents implicats en dissenyar els edi-ficis, inclosos els usuaris. Una vegada minimitzada la demanda energètica, cal satisfer-la amb equips i sistemes d'ele-vada eficiència energètica. Per finalitzar, la consecució de NZEB implica substituir les fonts energètiques convencionals per unes d'origen renovable. Però, en el moment de traduir aquesta estratègia conceptual en una definició concreta i uns requeriments normatius apareix tot un seguit de qüestions. Les més generals i rellevants són:

· Com hauria de ser la definició per tal que sigui prou flexible i inclogui tant els edificis de baix consum energètic com els edificis productors nets d’energia? · Quins haurien de ser els requeri-ments mínims d’eficiència energètica per als edificis? · Com definir i quin hauria de ser el percentatge d’energia d’origen renova-ble als edificis? · Quins indicadors de mesurament, factors de conversió i límits s’haurien d’establir en la realització del balanç energètic perquè fossin coherents amb els objectius de reducció d’energia primària i emissions? · Com lligar la definició de nNZEB amb els principis de nivell òptim de rendibilitat? · Com s’hauria de considerar la interacció dels edificis amb les xarxes energètiques i la integració de sistemes d’energia renovable?

· Quin hauria de ser el paper dels sis-temes de mesurament i verificació en la política d’implantació dels NZEB?

Sistema d'avaluació i objectius coherentsEn ser preferible la reducció de la deman-da energètica abans que sobredimensio-nar els sistemes de generació renovable, la definició de NZEB hauria d'incloure alguna condició mínima de reducció de

la demanda energètica. En el context d'Espanya, el més probable és que el requeriment d'eficiència energètica es construeixi sobre la base de l'actual sis-tema de certificació energètica d'edificis i de la revisió dels criteris establerts en el Código técnico de la Edificación. La definició de NZEB haurà d'especificar els ítems a incloure en el balanç de requeri-ments d'eficiència energètica. En aquest sentit, hi ha múltiples opcions, totes elles amb avantatges i inconvenients. Per

Habitatges Roc Boronat a Barcelona

Jaume Salom. IREC

Óptim

nNZEB

Requeriments mínimsactuals

NZEB

Costos globals(€/m2)

Energia primària(kW·h/m2)

Distància entre òptim i nNZEB

Recerca 16

exemple, si es consideren únicament les càrregues energètiques típicament asso-ciades als edificis (calefacció, refrigeració i producció d'aigua calenta sanitària) la comparació entre edificis és més fàcil perquè no té en compte les càrregues que més depenen dels usuaris i la de-manda a compensar és menor. Per con-tra, no incentiva el disseny i ús eficient de sistemes d'il·luminació, electrodomèstics o equipament informàtic. La coherència del sistema d’avaluació amb els objec-tius que es pretenen és extremadament important. La implantació d'energia solar tèrmica és obligatòria per llei per a cobrir una part del consum d'aigua calenta sanitària als edificis. A més de l'energia solar tèrmica, l'aprofitament geotèrmic, aerotèrmic i la biomassa, són opcions utilitzades per a cobrir amb energia renovable una part de les demandes energètiques de calefac-ció o refrigeració, però no d'implantació estesa. Actualment la producció d'elec-tricitat renovable als edificis, típicament

Representació esquemàtica de costos globals i consum d'energia primària als edificis. (El cost d'arribar a ZERO)

mitjançant plaques solars fotovoltaiques o altres sistemes com la cogeneració, comporta una aportació marginal en el total de la producció d'energia elèctrica d'origen renovable al nostre país. La situació actual canviaria radical-ment en el cas que la definició de NZEB requereixi que la producció renovable sigui “in situ”, és a dir en el lloc de cons-trucció de l'edifici. Aquest escenari deri-varia, amb tota seguretat, en l'existència d'excedents d'energia tèrmica o elèctrica en determinats períodes d'alta producció renovable i baix consum. Els excedents d'energia s’haurien de gestionar de la manera més intel·ligent possible. Les possibles solucions per a gestionar els excedents energètics són dues. D'una banda, l’ús de sistemes d'emmagatze-matge per a la utilització de l'energia en els moments en què hi hagi demanda i una producció insuficient d'energia reno-

Habitatges Roc Boronat a Barcelona

Jaume Salom. IREC

Requeriments mínimsactuals

17 Recerca

vable. D’altra banda, exportar els exce-dents a les infraestructures energètiques, per exemple a la xarxa elèctrica en el cas d'excedents d'electricitat renovable o enviant calor renovable a altres edificis propers o a una xarxa de calefacció de districte.

Adaptar les metodologies i legislacionsÉs important considerar l'impacte de diferents escenaris, no només pel que fa a l’edifici sinó també a les xarxes energè-tiques (i l'elèctrica en particular), sobretot davant la possible generalització dels NZEB. A nivell macro, hi ha pros i contres a la generació renovable distribuïda: la producció a prop dels punts de consum redueix les pèrdues per transmissió, però els costos de producció de grans instal·lacions renovables poden ser més competitius (per economies d'escala i pel fet d’estar situades en zones de més disponibilitat del recurs energètic). D'aquesta manera, els conceptes com “acoblament” amb les xarxes i “flexibili-tat” dels NZEB s’han d'harmonitzar amb el desenvolupament dels plans regula-dors i de promoció dels recursos energè-tics distribuïts.

· Comissió Europea – Comunicat de prem-sa, Eficiencia energética de los edificios: la Comisión demanda a España ante el tribunal, Referència: IP/11/1447, 24/11/2011. · Directiva 2010/31/UE del Parlament Euro-peu i del Consell del 19 de maig de 2010 relativa a l’eficiència energètica dels edificis (refosa), Diari Oficial de la Unió Europea, L153/13 – L153/35, 18.06.2010 · MARIE: a strategic project of the MED programme. http://www.marie-medstrategic.eu/ · Karsten Voss, Eike Musall, Markus Licht-meß, From Low-energy to Net Zero-Energy

Buildings: Status and perspectives, Journal of Green Building, Vol. 6, Número 1, pp. 46-57, 2011 · A.J. Marszal, P. Heiselberg, J.S. Bourrelle, E.Musall, K. Voss, I. Sartori, A. Napolitano, Zero Energy Building - A Review of definitions and calculation methodologies, Energy & Buildings, 2011 · Jaume Salom, Eduard Cubí, Alberto Sánchez, Edificios de balance energético cero: Buscando una definición concreta para un ob-jetivo amplio, CIC Arquitectura y Construcción, pp. 54-55, 485, abril 2011.

· Jaume Salom, Joakim Widén, José Canda-nedo, Igor Sartori, Karsten Voss, Anna Marszal, Understanding Net Zero Energy Buildings: Eva-luation of Load Matching and Grid Interaction Indicators, Proceedings of Building Simulation 2011 Conference, Sydney, pp. 2514-2521, 2011 · Eduard Cubí, Jaume Salom, Consistency in Building Energy Performance Evaluation Systems: A Review and Discussion, Internati-onal Journal of Construction Project Manage-ment, Volum 3, Número 3, ISSN: 1944-1436, pp. 197-212, 2011

Referències

Uns altres aspectes a determinar és si una definició de NZEB inclou la compra d'energia “verda” i quins són els límits per considerar que l'energia renovable és produïda “in situ o en l'entorn”, tal i com es recull a la Directiva europea. també cal reflexionar si el concepte s’ha d’es-tendre a un àmbit físic més ampli que un sol edifici: un grup d’edificis o, fins i tot, un barri. L'objectiu principal al qual ha de con-tribuir el sector de l'edificació de manera important amb la implantació dels con-ceptes de NZEB i nNZEB és la reducció de la despesa energètica per a limitar la dependència de fonts energètiques con-vencionals i l'impacte ambiental associat al seu ús. Les implicacions en la definició de NZEB requerirà una adaptació de les metodologies de càlcul i les legislacions estatals. Els nivells d’ambició per als edi-ficis nNZEB han de ser consistents amb l’anàlisi dels nivells òptims de rendibilitat, la situació actual de les tecnologies i les condicions de mercat i les seves evo-lucions futures. En tot cas, es tracta de millorar el funcionament energètic d'un sistema que, a més dels edificis en si, inclou infraestructures energètiques de transmissió i generació, particularment la generació distribuïda.

Complex d'oficines Illacuna

Entrevista

D. José Manuel Pinazo Ojer

Entrevista 18

Els edificis, juntament amb el transport, és un dels sectors amb un potencial més gran de reducció del consum i millora de l'eficiència energètica, però el seu caràcter difús ha dificultat fins ara la introducció de mesures d'estalvi efectives a gran es-cala. Com creu que el marc normatiu i legal europeu i espanyol desenvolupat en els darrers anys transformarà aquest escenari en un futur pròxim?Hauríem de diferenciar el sector residencial del sector terciari. En el sector residencial, és evident que el gran consum d'ener-gia el realitzen la calefacció i l'ACS -en petites instal·lacions de propietaris particulars (o en edificis en bloc)-, per la qual cosa la millora s'ha de realitzar sobre la base de la conscienciació del ciutadà. Per això s'ha optat per posar en valor les característi-ques energètiques de l'habitatge (mitjançant la certificació ener-gètica) com a valor afegit. No obstant això, és evident que els avenços seran petits i només es té la possibilitat real de millora en edificis nous (pocs actualment) o en la rehabilitació d'edificis (la gran esperança en molts casos). En el sector terciari, al consum d'ACS i calefacció, se li ha d’afegir, amb la mateixa importància o encara més, el con-sum en refrigeració, ja que les instal·lacions són de molta més potencia i nombre inferior. La implantació sistemàtica d'audito-ries energètiques juntament amb la certificació d'edificis a gran escala podrà reduir significativament el consum, ja que es pot justificar la inversió tant en equipaments com en remodelació parcial d'edificis. D'altra banda, és evident que el consum d'energia es rea-litza en edificis construïts, per als quals encara no ha entrat en vigor la legislació sobre aquest tema. Per tant, depèn molt de com es realitzi la implantació de la certificació energètica d'edi-ficis actuals per a poder opinar. L'esborrany al qual hem tingut accés en restringeix l’obliga-torietat en edificis que es lloguin o venguin, per la qual cosa els edificis terciaris amb un gran potencial d'estalvi poden quedar fora d'aquesta obligatorietat i, per tant, els propietaris d'aquests immobles no seran conscients de les possibilitats d'estalvi i millora. Esperem que finalment aquesta obligatorietat s'esten-gui a qualsevol tipus d'edifici amb una potencia tèrmica mínima (com, per exemple, de 400 kW).

Calificación Energética Residencial. Metódo Abreviado. CERMA.Catedràtic de la Universitat Politècnica de València.

Per la seva experiència en programes europeus, com valoraria la situació en la qual es troba actualment l’Estat espanyol pel que fa a potencial de millora i capacitat real d'actuació?L’Estat no ha implantat de manera completa la directiva de cer-tificació energètica d'edificis primordialment en dos aspectes: certificació d'edificis construïts i inspecció energètica d'instal-lació de calefacció i climatització a partir d'una potència de 20 kW i 12k W respectivament. La distribució administrativa de l’Estat fa que la normativa de certificació energètica depengui del govern central, i que el fet d’aplicar-la i les inspeccions depenguin de les administraci-ons autonòmiques. Respecte a l'Administració central, és evident que es porta un retard molt important. Amb l'aprovació de la llei d'economia sostenible s'està en disposició de publicar la certificació d'edi-ficis actuals que es farà al llarg d'aquest any i que s’aplicarà (l'esborrany va estar en audiència publica fins el passat 20 de febrer) a principi del 2013. Pel que fa a les administracions autonòmiques, hi ha molta dis-paritat; hem de ser conscients que les possibilitats reals d'actuació depenen molt de l’entitat que tinguin aquestes actuacions (quantitat de tècnics, grau de coneixement, costums d'implantació en inspec-ció, etc.), i fins i tot de com s’identifiquin els polítics d'aquesta ad-ministració amb els compromisos que l’Estat espanyol ha acceptat en relació amb la comunitat europea. Això ha fet que, a data d'avui, el control extern i el registre de la certificació d'edificis nous encara no estigui implantada a tot l’Estat de manera completa, i que la inspecció només es realitzi parcialment en alguna autonomia. Si es vol realment dur a terme els principis establerts en la directiva europea (i no simplement complir l'expedient formal de complir-la) s'ha de plantejar modificar en profunditat la forma amb la qual se n'ha fet la implantació a l’Estat espanyol fins ara. tant la Comissió Assessora de la Certificació Energètica com la Comissió Assessora del RItE són el marc en què els representants de les diferents comunitats autònomes poden plantejar posicions viables i de consens i compartir les experi-ències positives per avançar en aquest sentit. Si les administra-cions es posen d’acord, és més fàcil promoure mesures i crear consciència entre la ciutadania.

D. José Manuel Pinazo OjerL'objectiu dels edificis quasi zero, li sembla realista o massa ambiciós?Abans de res, hem d'aclarir què significa “edifici quasi zero” i de quines emissions, energia primària i energia final es tractaria. El concepte prové d'Europa del nord, on evidentment el con-sum més gran es produeix a causa de la calefacció i, per tal de compensar la demanda, sempre hi ha la possibilitat d'aïllar prou l'edifici i, amb els recuperadors necessaris sobre la ventilació, arribar a edificis amb un consum molt baix (“gairebé nul”). Al sud d'Europa el problema és més complex ja que, d'una banda, les necessitats de calefacció no són tan grans i, per tant, moltes vegades no queden compensades les grans inversions en aïllament (molt per sobre del que marca el CtE i sobretot en edificis terciaris), així com la utilització de recupera-dors en la ventilació (pensem en climes molt temperats com les Canàries o les Balears, on el consum elèctric dels ventiladors a fi de vèncer la pèrdua de càrrega en filtres pot ser superi-or que l'energia recuperada, etc.). D'altra banda, l’existència d'una refrigeració necessària als immobles del sud d'Europa fa imprescindible un consum d'energia para a produir-la (que es pot minimitzar amb sistemes més eficients, fent servir energies renovables, dissenys millors, etc.), però que no pot ser nul·la. Malgrat la consideració que dos edificis destinats a una mateixa finalitat poden consumir una quantitat d'energia diferent (pensem en hospitals, hotels amb diferents serveis, etc.), opino que caldria establir, controlar, mesurar i, si escau, penalitzar, un nivell de referència en kWh/m2 any d'energia primària, en funció de les condicions climàtiques del lloc (zona climàtica) i hores d’ús de l'edifici. Això provocaria no només la millora en el disseny de les instal·lacions, sinó també una millora en la seva utilització, produint finalment una disminució real del consum d'energia. Actualment, els propietaris dels edificis no són conscients de si l'energia dedicada a calefacció, refrigeració i ACS a les seves instal·lacions és superior o inferior que la mitjana del seu entorn o proporcional a la utilització que es realitza de l'edifici. De tota manera, com a toc d’atenció i repte a les administraci-ons, als dissenyadors (arquitectes i enginyers) i a les associacions del sector com la que jo represento, cal establir objectius més ambiciosos que ens portin a millorar les qualificacions dels edificis. Finalment entenc que s'ha de relacionar aquesta definició d'edificis gairebé zero amb la lletra A de la certificació energètica.

Al marge de les obligacions estrictes que imposa la normativa -en particular, pel que fa a la certificació energètica-, quins canvis considera que comportarà en les pautes i procediments d'actuació dels diferents agents implicats? El canvi ja s'està produint: fins ara, a l’hora de dissenyar instal·lacions i edificis pràcticament no es tenia en compte el

consum d'energia; es tractava que el conjunt edifici + instal-lació fos capaç, en les condicionis més severes, d'aconseguir el confort dels seus ocupants. De fet, la utilització de programes que siguin capaços d'establir el consum anual d'aquest tipus d'instal·lacions (Energy+, tRNSYS, Calener, CERMA...) no és habitual en el disseny. La certificació necessària d'edificis fa que això canviï i, per tant, amb el temps i més experiència, tant d'arquitectures com d'enginyeries, es produirà un procés lògic d'optimització en l’ús d'aquestes eines, que cal manejar-les no amb la idea de complir un requisit més, sinó amb la idea de la simulació anual del comportament del conjunt dissenyat i, per tant, d’optimitzar-lo.

D'altra banda, fins a quin punt la certificació energètica serà realment un valor afegit per al mercat i un criteri de compra per a la ciutadania, com està succeint, per exemple, en el cas dels electrodomèstics?Realment no se’n coneix la repercussió d’una manera precisa, però és evident que quan es va establir la certificació d’electro-domèstics, tots recordarem l'existència d'un ampli joc de lletres (hi havia des d'electrodomèstics amb lletra A fins I’E o més), i el que és indiscutible és que quan ara ens apropem a les botigues trobem electrodomèstics amb certificació A++ (millor que la màxima qualificació inicial) i pocs amb lletres inferiors a la B. És a dir, no és que el comprador hagi decidit la seva compra pel consum d'energia de l'electrodomèstic (amb preu diferent), sinó que la competència entre les marques i l'oferta i la demanda, ha creat la realitat que coneixem ara i, per tant, podem afirmar que l'objectiu en aquest camp s'ha complert. S'espera que el funcio-nament del mercat sigui el mateix en l'edificació residencial; els motius que porten a comprar un habitatge no estan relacionats

19 Entrevista

És una llàstima que quan comprem un cotxe siguem conscients del que consumeix per recórrer 100 km, i que quan adquirim l'habitatge que utilitzarem 50 anys no siguem coneixedors de dades equivalents.

Entrevista 20

amb el consum que se’n preveu fer, sinó amb altres fets molt diversos com el preu, el barri en què es troba, les distàncies fins a equipaments, superfície habitable, etc., però en igualtat de condicions i sent coneixedor del consum previst, és evident que s'optarà per la més eficient. És una llàstima que quan comprem un cotxe siguem conscients del que consumeix per recórrer 100 km a una certa velocitat o del que emet, i fins i tot que disminuïm els impostos en cas de vehicles menys contaminants, quan és un be que utilitzem aproximadament 10 anys i que, quan ens comprem l'habitatge que utilitzarem 50 anys no siguem coneixedors de dades equivalents.

A l'hora d'actuar sobre els edificis i els habitatges ja construïts, quins considera que són els àmbits d'actuació prioritaris per a ser realment efectius tant en l’àmbit d'inversió econòmica com de resultats energètics?En primer lloc, m’agradaria fer una afirmació sobre edificis residencials nous. La inversió en aïllament en un edifici que durarà uns 50 anys o més, és rendible. Per tant, hauríem de plantejar-nos ser més exigents en aquest aspecte i reformar consegüentment el Codi tècnic de l’Edificació. És més impor-tant invertir en aïllament que en màquines o equips que, fet i fet, tindran una vida útil de 10 o 15 anys i, a més, les millores en disseny segur que evolucionen amb el temps. Respecte als edificis residencials construïts i parlant de rehabilitació, hi ha diverses possibilitats. Respecte a l'edifici jo destacaria en primer lloc tot el que fa referència a finestres, tant vidres com fusteries; en segon lloc, al grau d'aïllament de cobertes i, finalment, a les possibilitats d'implantar aïllament a les parets, havent de ser conscient que això darrer depèn molt del tipus de tancament. Quant a instal·lacions en el sector residencial jo seria molt partidari de fer servir calderes de condensació i de modificar necessàriament la instal·lació de calefacció per tal d’obtenir el màxim rendiment (és a dir que la caldera realment condensi, canviant temperatures d'impulsió, elements emissors terminals, control, etc.). Respecte als equips de refrigeració, és evident la conveniència de l’ús de sistemes que continguin variadors de freqüència als equips. Això fa que el consum amb càrrega parci-al sigui inferior i, cal tenir en compte, que en el 90% de les hores de funcionament, les instal·lacions treballen amb càrrega parcial. En el sector terciari les possibilitats són molt diverses i acon-sellar una tecnologia en aquests moments no sembla prudent; potser es podria ressaltar el compliment del RItE en el seu

aspecte de recuperació de calor quan cal tenir una ventilació mecànica de més de 0,5 m3/s (requisit en noves instal·lacions). Com he reflectit anteriorment, amb aquest tipus d'instal·lació cal fer-ne una simulació amb programari adequat i analitzar les dife-rents possibilitats (cabal variable, condensació per aigua, etc.). No vull deixar d’assenyalar que no hem de treballar per modes, doncs crec que és contraproduent per a la tecnologia, i em refereixo a la geotèrmia o al district heating & cooling, etc. que, assumint que són positives i que fan augmentar l’'eficièn-cia de les instal·lacions cal considerar adequadament la inversió necessària. també cal comentar que l’ús d'energies renovables com l'energia solar tèrmica és obligatòria segons la nostra legislació, però que no és només producte d'un requisit, sinó que pot i ha de ser rendible. Ara bé, perquè funcioni, requereix un manteniment adequat i necessari que, moltes vegades no s'estableix i, per tant, s'arriba al fet que instal·lacions que eren rendibles i respectuoses amb el medi ambient es converteixen en una inversió ineficient.

tornant a la certificació energètica, la metodologia i procedi-ment que la regula actualment, quins avantatges i aspectes a millorar considera que presenta?Crec que no és moment de discutir els aspectes a millorar en la certificació energètica (que els té), ja que en la meva opinió encara no s'ha posat en marxa de manera eficient a l’Estat es-panyol i, per tant, no té sentit començar a millorar una cosa que encara no ha quedat establerta. El fonamental, en aquests moments, és:

- Implantar la certificació d'edificis construïts (govern central).- Implantar el control i registre de totes les certificacions energètiques (governs autonòmics).- Implantar la inspecció energètica d'instal·lacions (governs autonòmics).

És evident, i no renuncio a contestar la pregunta, que els programaris actuals han de millorar en aspectes com la rapi-desa, l’anàlisi de possibilitats de millora, la facilitat en introduir dades, o en el plantejament de diferents solucions, etc. No obs-tant això, estic segur que es realitzarà a mesura que es vagin detectant les necessitats. Recordo que hem de canviar la concepció de definir la instal·lació per al moment més crític (i, després, el control farà l’adaptació al consum), a dissenyar el conjunt que sigui més eficient energèticament al llarg de l'any i, per tant, la necessi-tat de simular-lo. Per desgràcia, aquest canvi de mentalitat en

arquitectures i enginyeries no és trivial i costarà. Actualment, encara hi ha molts professionals que consideren la certificació energètica com “un altre requisit administratiu més” i no com a potencial d'un disseny més eficient.

Quin paper tenen la resta de certificacions energètiques o de sostenibilitat constructiva dissenyades per organismes o entitats privades, i que acrediten també el grau d'eficiència dels edificis, en relació amb aquesta certificació oficial?Hi ha algunes certificacions (en general d’organismes privats) que tracten de comptabilitzar altres aspectes de tot el fet cons-tructiu i que em semblen interessants. trobo que és interessant aplicar-les quan, de manera voluntària, un constructor es vol diferenciar d'altres competidors. No obstant això, fins ara, són relativament poques les cer-tificacions realitzades amb aquests procediments i, per tant, la seva repercussió és insignificant. Es tracta, fins a ara, d’accions puntuals. Quan s'estableixi de manera significativa la certificació ener-gètica oficial augmentarà el grau de conscienciació de la gent i això portarà a plantejar-se de manera més significativa altres temes com el cicle de vida, l’ús de l'aigua, etc. Llavors serà quan valgui la pena analitzar-les.

El seu equip ha participat en el disseny de l'aplicació CERMA per a calcular la certificació energètica d'un edifici. Quines difi-cultats presenta la valoració de l'eficiència i com s'integren les diferents variables i factors que influeixen sobre el consum d'un edifici o habitatge?AtECYR (Asociación técnica Española de Climatización y Refrigeración) i l'IVE (Institut Valencià de l'Edificació), a més del grup Fredsol de la UPV (Universitat Politècnica de València), han creat el programa CERMA, que és un programari oficial per a la certificació d'edificis residencials. En el disseny, es va establir un objectiu fonamental que pretenia, mitjançant l’ús d'aquesta eina, no solament “obtenir la lletra de la certificació energètica”, sinó poder-ne analitzar el perquè i com millorar l'eficiència del conjunt edifici + instal-lació amb l'objectiu de poder realitzar modificacions a l’hora de dissenyar-lo amb la finalitat d'estalviar energia. S'era conscient que la legislació canviava de la mera “fulla del kg” a una anàlisi completa amb simulació de l'immoble i de les seves instal·lacions, la qual cosa requeria un detall minuciós de la definició tant constructiva, com geomètrica, com de les seves instal·lacions i, en tractar-se d'una simulació horària, el

temps d'execució podria ser elevat. Per tal de defugir aquesta problemàtica es van fer les simplificacions adequades amb la finalitat de poder introduir les dades de manera senzilla i realit-zar les execucions en un temps mínim. Cal ressenyar que en el procés de validació es van fer nombroses comprovacions de la bondat que tenia i que estan recollides en els documents que apareixen a la pàgina de certificació energètica del Ministeri d'Indústria, Energia i turisme. Finalment, cal dir que esperem adaptar aquest programari al cas d'edificis construïts i, d'altra banda, estem treballant en el disseny d'un CERMA més ampliat al sector terciari (petit i gran terciari). Actualment, és una eina molt valorada que utilitzen més de 8.000 tècnics a tot l’Estat.

L'actual context econòmic i, especialment, el del sector de la construcció, com pot afectar l'impuls de les mesures que s'han de dur a terme per aconseguir aquesta millora de l'eficiència? L'augment dels preus de l'energia pot ser l'estímul definitiu, per exemple, en el cas de la rehabilitació d'habitatges?Cal comentar, en aquest punt, el gran interès de les administra-cions en la futura aparició d’empreses de serveis energètics, les quals, bàsicament, han de realitzar la seva feina i benefici amb l'estalvi que puguin obtenir de les instal·lacions. Sota el meu punt de vista, si només basem l'existència d'aquestes empre-ses en el possible estalvi energètic, i no ho complementem amb una exigència màxima de consum en el rang kWh/m2 any tipo-logia i zona climàtica, (o exempcions fiscals a les instal·lacions en funció d'aquest paràmetre), no aconseguirem realment fer augmentar de manera significativa l'eficiència de les instal-lacions i l'expansió d'aquest tipus d'empreses. Amb el preu de l'energia, actualment no surten els períodes d’amortització de 2 o 3 anys que es plantegen els inversors. No obstant això, caldria fer una reflexió com a país. És interessant seguir consumint en un grau superior l’energia que comprem a altres països? O és millor invertir en disseny i equips que repercuteixen (com a mínim, en part) en el nostre país consumint lògicament menys energia? És qüestió d'ob-servar el problema de manera general i no amb la miopia de la meva instal·lació en concret. Finalment, i en l’àmbit dels habitatges, el primer que cal transmetre a la gent és l'existència de la certificació (podem preguntar al ciutadà, al nostre veí, si la coneix). Un cop se n’ha-gi disseminat la pràctica, estic convençut que la societat farà la resta.

21 Entrevista

Punts de vista

Ahir, avui i demà de la certificació energètica Fernando Aranda MorenoCap de l’Equip d’Innovació, Energies i GestióINCASOL – Institut Català del SòlGeneralitat de Catalunya

Quan el 2007 vam disposar finalment d’una eina oficial que exigia la certificació energètica dels edificis nous, vaig recordar aquells inicis del llarg camí que l’ICAEN havia iniciat a la dècada dels noranta de la mà de la Cristina Castells, actualment gerent de l’Agència d’Energia de Barcelona. Ja en aquells moments el referent per a estudiar les possibilitats del projecte de certifica-ció va ser l’habitatge públic. La Generalitat de Catalunya, com a promotor d’habitatge social, sempre ha considerat fonamental la qualitat de les seves promocions, una qualitat sens dubte gens ostentosa però molt avançada en termes d’innovació, sostenibilitat i energies. Uns anys després, el Reial decret 47/2007 va fixar l'obliga-torietat de certificar energèticament els edificis de nova cons-

trucció. En aquell moment, l’INCASOL -com a promotor públic d’habitatge- va veure en aquest pas una gran oportunitat de millora, sobretot imaginant les possibilitats tècniques que oferia disposar d’una eina única que permetés comparar de manera unitària tots els edificis, amb uns criteris comuns. El CALENER ha estat i segueix sent molt criticat, ja que no s’entén com una peça per a aplicar mesures, sinó com una eina per a fer càlculs amb precisió. Aquest és el gran error. Per això, amb la publicació d’aquest Reial decret, els pro-motors públics el vam veure com una gran oportunitat per as-solir un grau superior de qualitat als edificis. Només calia “com-parar” l’edifici bàsic -el que compleix la normativa i, per tant, és legal- amb el “millorat”, aquell amb el qual, fent-li una sèrie de correccions, permetria obtenir un edifici molt més eficient i amb uns consums més reduïts. Aquesta tasca es convertia, a més, un gran repte, ja que és ben sabut que el control econòmic al qual estem sotmesos els promotors públics ens limita en les solucions “fàcils”.

Entrevista 22

La Generalitat de Catalunya, com a promotor d'habitatge social, sempre ha considerat fonamental la qualitat de les seves promocions, molt avançada en te-mes d'innovació, sostenibilitat i energies.

Després d’analitzar els diferents punts “atacables” al conjunt de l’edifici, vam delimitar els camps d’actuació als tancaments massissos, les obertures, les proteccions de les obertures, les calderes i, sobretot, les ventilacions permanents exigides pel CtE. Amb aquestes millores, les quals no representen més que un 2% del cost de l’execució, assolirem unes reduccions de demandes a l’hivern del 70% respecte als valors de referència i del 47% en les emissions de CO2. El model inicial preveia uns aïllaments d’uns 4 cm en faça-nes i 6 cm en cobertes, calderes estanques de 3* i fusteries amb trencament de pont tèrmic. Les renovacions aplicades són les indicades en un dels documents bàsics del CtE, que les fixa en una renovació d’aire a l’hora, és a dir, en buidar totalment i tornar a omplir d’aire de l’exterior un habitatge 24 cops al dia, estigui o no ocupat i sense tenir en compte realment el nombre d’ocupants en cada moment. El nostre model fixa com a estàndards dels nostres edifi-cis, uns aïllaments a façana equivalents a uns 6 cm, amb unes transmitàncies variables en funció de la zona climàtica, acon-Complex d'oficines Illacuna

23 Punts de vista

seguint que, d’aquesta manera, no es penalitzin les superfícies útils interiors dels habitatges i, per tant, el seu preu de venda (cal dir que el preu màxim de venda dels habitatges protegits venen limitats per la seva superfície útil interior). Quant a la co-berta, les nostres demandes són de 10 cm. És a dir, hem fet un increment de gruixos de l’ordre d’un 25% a les nostres caracte-rístiques inicials. Pel que fa a les fusteries, es consideren del tipus 3, amb una permeabilitat de 9 m3/m2h a una sobrepressió de 100 Pa i amb una repercussió de marc sobre obertura del 20%. Es preveuen proteccions solars tipus persiana en la majoria dels tancaments, considerant tant la protecció solar per guanys a l’estiu que ofe-reix l’element com la protecció indubtable davant el fred, quan ja no es disposa d’ assolellament o no es disposa d’il·luminació natural. Així, aplicarem una correcció del factor solar a l’estiu a les façanes sud i oest de fins el 0,35, i de la transmitància tèrmi-ca a l’hivern a les façanes nord de fins el 0,83. Quant a les calderes prescrites per als nostres estàndards actuals, es tracta de calderes de condensació amb rendiments superiors en un 20%, aproximadament, al de les calderes es-tanques de 3*, avaluant el nou rendiment en un 95%.

tal com he comentat abans, el document bàsic que propo-sa el compliment del requisit del CtE respecte a la qualitat de l’aire, fixa el nombre de renovacions en una a l’hora, és a dir 24 al dia. Evidentment, la qualitat de l’aire interior està garantida, renovant-se tot l’aire cada hora. No hi ha dubte que hi ha moments o situacions en què cal fer una renovació total d’aire en una estança o un habitatge (...i sempre s’ha fet) però caldria no considerar una acció o estat puntual com una cosa habitual. Estem realitzant estudis per a justificar les necessitats reals en matèria de renovació, sempre garantint la qualitat constant de l’aire. No hi ha dubte que el gran estalvi energètic ve donat per mantenir l’estabilitat en el confort interior. En el moment en què alterem aquest confort, provoquem un increment de consum per tal de restituir-lo. Aquesta és una de les premisses de sistemes passius de l’ar-quitectura bioclimàtica. Per descomptat hi ha recuperadors de calor o altres siste-mes actius a fi de reduir aquesta despesa. El nostre punt de vista és que realment la reducció que garanteix la qualitat de l’aire exigida, i que equilibra perfectament l’eficiència energètica del sistema, és el millor sistema aplicable.

Complex d'oficines Illacuna

Punts de vista 24

Aquestes premisses van ser traspassades als diferents certificadors de les nostres promocions en fase prèvia i als arquitectes que redacten els projectes, unificant, d’aquesta manera criteris fonamentals i, alhora, fent observadors els uns dels altres i vetlladors de la qualitat del producte. Així, des del 2008, hem certificat en fase de projecte a 52 entitats, amb un resultat de 5 edificis i un total de 259 habitat-ges amb lletra A; 1.269 habitatges que integren 28 edificis amb lletra B; 15 actuacions amb lletra C que integren un total de 715 habitatges; 99 habitatges repartits en 2 promocions amb lletra D i 2 edificis, amb un total de 48 habitatges amb lletra E. Aquests dos edificis tenen unes condicions productives (acti-ves) molt negatives en tractar-se d’edificis amb subministra-ment tot elèctric, fortament penalitzat. En percentatges, podem parlar d’un 53% de qualificació B, un 29% de C, un 10 % d’A i un 8% total entre D i E. Cal dir que totes les nostres promocions certificades es fo-namenten en els sistemes descrits, que no estan connectats a cap district heating, i que només una promoció té equips de co-generació o altres sistemes energètics que facilitin l’obtenció de bones qualificacions. Això ens serveix per poder demostrar que les bones qualificacions amb bons plantejaments arquitectò-nics, amb solucions senzilles i racionals i pressupostos ajustats no només són possibles, sinó que en la majoria dels casos es poden aconseguir amb aquests criteris. Pel que fa a les certificacions energètiques definitives, tenim un total de 5 promocions qualificades: 2 amb lletra A, 2 amb lletra B i una amb lletra E, aquesta darrera penalitzada per trac-tar-se d’una promoció amb sistema tot elèctric. De les dues pro-mocions certificades amb la lletra A acabades, una d’elles sí que

està connectada a un sistema de microcogeneració, sent l’únic exemple que surt dels nostres plantejaments prioritaris d’obtenir els millors edificis en matèria d’eficiència energètica gràcies a les millores arquitectòniques i constructives i no a les dotacions, ja que sempre s’és a temps d’afegir aquests sistemes. Amb aquests criteris hem aconseguit normalitzar una línia d’actuació en matèria d’eficiència energètica. Una línia senzilla, racional i assequible, que es fonamenta en la filosofia de l’habi-tatge social. No hem apostat per grans projectes “innovadors”, moltes vegades només prototips que no es tornaran a repetir mai més; hem apostat per una línia aplicable a tots els nostres edificis futurs, pensant en la possibilitat de millorar, si fos possi-ble, els nostres edificis ja executats. Els criteris fonamentats als nostres edificis ja els estan aplicant altres promotors públics, per la qual cosa hem acon-seguit l’inici d’una “universalització” en criteris ambientals i d’eficiència energètica tot partint d’una eina tan útil com és la certificació energètica. Amb aquests criteris aconseguirem que la reducció de les demandes energètiques i de les emissions de CO2 siguin absolutament normals, i que no ens cridi l’atenció un promotor que hagi executat un edifici d’alta qualificació.

L'INCASOL, està intentant establir els cri-teris més adients per aconseguir que els seus planejaments urbanístics incorporin els criteris d'eficiència i estalvi energètic.

En un futur immediat, el bon comportament energètic d’un edifici ha d’anar lligat a un preu assequible que, avui per avui, en molts casos encara no ho està. Des de l’INCASOL podem demostrar que aquest bon comportament energètic no és en absolut car i que qualsevol edifici, fins i tot un habitatge social, pot tenir unes característiques extraordinàries i sobretot replica-bles a la resta d’edificis. L’horitzó del 2020, 2018 en el cas d’edificis de titularitat pública, s’ha de treballar des d’ara. La certificació energètica no només és una exigència, és l’eina que ens ajudarà a arribar a l’objectiu d’edificis de consum quasi zero (o, millor encara, de balanç energètic zero), obtenint a data d’avui una demanda energètica molt baixa i afegint-hi elements productius assequi-bles i de gestió fàcil. L’INCASOL, amb la seva privilegiada posició de promotor públic de sòl i habitatge, està intentant establir els criteris més adients per aconseguir que els seus planejaments urbanístics incorporin ja els criteris en matèria d’eficiència i estalvi energè-tic tant pel que fa als nous edificis com per als serveis mateixos

Complex d'oficines Illacuna

25 Punts de vista

del sector urbanístic. No hi ha dubte que la certificació energè-tica i, sobretot, l’exigència de valors de qualitat és fonamental per assolir aquest objectiu. Per aquest motiu, la qualificació obtinguda serà la condició inicial de planejament per poder projectar un edifici en el sector. Però, evidentment, també s’hauran d’establir altres condicions importants, condicions prèvies observades pel redactor del pla-nejament que prevegin les millors orientacions, implantacions eficients energèticament, etc., així com solucions que permetin les compensacions de consums o demandes energètiques amb sistemes d’energies renovables que impliquin a tots els agents implicats en la totalitat del cicle, incloent-hi la figura del gestor energètic. En definitiva, la certificació energètica té majoria d’edat. Nombrosos edificis ja han estat qualificats i acabats i disposen de la seva lletra. Ara ens toca pensar en el futur, en assolir els reptes del 2020 utilitzant les eines tècniques i legals que tenim a l’abast. La certificació energètica és, sens dubte, una molt bona eina, alhora que una garantia per a l’usuari, tant de present com de futur, amb l’evolució permanent de la realitat energètica i dels seus sistemes d’avaluació.

Edificació i energia, vers un nou model europeu? Felip Pich-Aguilera BaurierDr. ArquitectePresident GBCeDirector Càtedra CEIM-UIC

No estic descobrint res de nou dient que els nostres edificis són poc eficients des del punt de vista energètic. Hi ha un consens internacional en aquest sentit, de manera que la Comissió Europea, ja des de mitjan anys noranta, va posar en marxa un ambiciós programa a partir de successives directives que han situat Europa com a referent quasi indiscutible per a reduir el consum d’energia associat a la construcció i l’ús dels edificis. Avui dia, un bon grapat d’economies emergents, amb la xina al capdavant, necessiten vitalment reformular la seva base energètica per no asfixiar el seu creixement, i l’edificació és una peça clau perquè, atès el punt de desenvolupament que té, és el que s’emporta el gruix de la demanda. D’altra banda, el gran esforç de concreció que els estats de la Unió Europea han hagut de fer per portar a la realitat les intencions de les successives directives de la Comissió, han consolidat una mena de coneixement compartit; un referent comú. Quins són, doncs, aquests coneixements compartits? tot i reconèixer el risc de ser massa esquemàtic, miraré d’exposar el que, al meu entendre, podrien ser els trets generals d’aquest, diguem-ne, “model europeu”.

Arquitectura i màquines, un fals maniqueismeSi analitzem els edificis més significatius de la modernitat en el seu transcurs tecnològic i cultural al llarg de la revolució indus-trial, veiem que la seva arquitectura està concebuda com un fet integral, en què tots els aspectes que consoliden l’habitabilitat de l’edifici -tant els tècnics, els econòmics com els funcionals-, formen part integral del seu resultat formal. El Cristal Pallace de Londres, El Parc Güell de Barcelona o el Centre Pompidou a Paris, en serien uns bons exemples. Val a dir que parlo d’ar-quitectura més que d’arquitectes, ja que el terme professional és més aviat ambigu i, mirat amb perspectiva, els límits entre arquitecte i enginyer no han estat sempre tan definits, i és més aviat la hibridació entre aquests dos vessants la que tradicional-ment ha donat els fruits i les personalitats més interessants. Després de la segona guerra mundial, es va produir una fractura conceptual de l’arquitectura, que va perdre la seva visió integral trencant-se esquemàticament en dos vessants;

Punts de vista 26

formes, d’una banda, i màquines, de l’altra. Les formes que es construeixen formen part del camp dels arquitectes, mentre que les màquines que s’hi instal·len, del dels enginyers. Com que el combustible té ara un preu baix (atès el nou ordre mundial sobre “les fonts de recursos” en què el preu de l’energia és un preu consensuat que no en reflecteix el cost real), és possible alliberar cada cop més les formes de les seves “servituds” energètiques, per anar-les transferint a les màquines i al seu equipament. Així doncs, l’arquitectura tendeix a identificar-se amb l’aparença d’un repertori formal, el qual origina problemes, bàsicament climàtics i de confort interior, que es resolen amb la instal·lació d’una maquinària afegida, que ha de ser amagada perquè no es considera part de l’arquitectura. És així com, amb certa ingenuïtat al principi, l’international style del moviment modern i, posteriorment, el moviment post-modern d’una manera molt més cínica, proposaven una arqui-tectura tancada en una gramàtica formal (més preocupada de la imatge de l’edifici que de les necessitats de les persones que hi viuen), la qual cosa relega definitivament la tecnologia vinculada al confort interior (i al seu inexorable consum de combustible). Aquesta fractura entre l’arquitectura reduïda a formes i l’enginyeria com a simple maquinària, ha estat fins ara una constant de l’edificació contemporània i és, al meu entendre, l’impediment més gran que té per evolucionar vers les noves aspiracions socials, lligades a una ideologia ambiental. L’arquitectura és, en ella mateixa, la construcció d’un clima interior i d’unes condicions més ajustades a les expectatives de la nostra habitabilitat. En aquesta concepció, les formes són un resultat i no pas l’objectiu, per la qual cosa l’arquitectura hauria de ser la màquina perfecta i, alhora, la forma perfecta en el seu context cultural i tecnològic. Això ens fa pensar que hi ha quelcom previ a l’eficiència energètica mateixa. Cal realment, en molts casos, una despesa energètica per a obtenir les condicions de confort? En climes temperats com el mediterrani (i en la resta de cli-mes càlids, on es concentra gran part de la població mundial), el clima natural s'aproxima a les condicions de confort al llarg de l’any, de manera que la gestió d’aquest clima natural pot ser, en termes de despesa energètica, molt més eficaç que no pas tancar-se i produir-ne un de nou, per molt eficient que sigui instal·lar-lo mecànicament. Així doncs, podem concebre l’arquitectura com a envolu-pant bioclimàtica que filtra i gestiona les condicions naturals per tal d’obtenir un equilibri nou i confortable. La instal·lació mecànica serà doncs una dotació estrictament complementària per a estabilitzar les puntes del sistema. La dimensió bioclimàtica de l’arquitectura és, per força,

una tasca transversal en què intervenen plegats arquitectes i enginyers, però també físics i biòlegs, entre altres especialistes, trencant definitivament els límits disciplinaris que constrenyen i empobreixen la nostra visió de la realitat en la natura. No seria més adient concebre el confort com un estat d’in-tercanvi tèrmic del nostre cos, que no pas reduir-ho al control físic de les condicions de l’aire que ens envolta? És possible acumular a través de l’envolupant certes propi-etats de l’ambient exterior, per tal de transferir-les de manera dosificada cap a l’interior? Podem compatibilitzar aïllament amb acumulació? Continuen sent els conductes d'aire massiu la millor infraes-tructura per al clima interior, tant des del punt de vista energètic com de l’higiènic? Aquestes i altres qüestions només es poden analitzar amb una visió polièdrica. Si realment volem un salt energètic qualita-tiu, hem de replantejar la concepció de les nostres estratègies per al confort, més que no pas anar reajustant els mateixos sistemes operatius que hem fet servir fins ara.

Els edificis hauran de produir l’energia que consumeixenSembla clar que la descentralització de la producció d’energia a les xarxes urbanes per tal d’integrar-se a l’edifici com a punt de consum intensiu, és una tendència desitjable, tant per a l’Admi-nistració (Directiva 2010/31 relativa a l’eficiència energètica dels edificis, juny 2010) com per a les companyies subministradores (les quals comencen a suportar inversions en redimensionar les seves xarxes unidireccionals, difícilment amortitzables amb les expectatives de consum futures). Sabem que entorn del 40% de l’energia consumida avui a Europa s’aplica a construir i habitar els edificis, de manera que atendre aquest consum amb una producció descentralitzada és un repte tecnològic i un canvi substancial envers el model actual. D’una banda, comporta entendre les xarxes actuals com a ges-tores dels excedents energètics i no pas com a simples escome-ses. Així doncs, la transferència d’energia tendirà a ser el servei transaccional, més que la seva producció -quelcom similar al que ha passat amb la informació des de l’aparició d’Internet. D’altra banda, per a poder produir in situ l’energia que con-sumeix l’edifici, cal ajustar dràsticament la seva demanda final per deixar-la en uns límits assolibles per a la tecnologia de què disposem, atès que actualment nomes la producció natural pot ser compatible amb la nostra convivència diària. Sabem perfectament com fer que els edificis demandin molta menys energia. No és res extraordinari rebaixar els 100 kWh/m2·any de la demanda estàndard d’un habitatge convenci-onal, fins a 30 kWh/m2·any, sense que això impliqui un sobre-cost amortitzable entre 5 i 10 anys. Perquè no ho fem, doncs?

27 Punts de vista

anglosaxona (GBC, IISBE, BREEAM, UNEB,...), i avui constituei-xen xarxes transnacionals organitzades per a difondre i prendre acords, essent doncs uns interlocutors qualificats per a les administracions de cada país. És evident que cap sistema d'avaluació ambiental pot fixar la qualitat última de l’arquitectura, però també és ben cert que no pot haver-hi cap arquitectura contemporània considerada de qualitat que no obtingui un nivell prou digne essent avaluada per aquests sistemes, doncs, arribats a un cert punt, l’arquitec-tura no pot ser reaccionària envers els valors més genuïns de la societat que l’està produint. D’altra banda, tot i que a Catalunya hem gaudit d’un decret propi “d’ecoeficiència” que insinua aspectes més amplis, la normativa energètica vigent desenvolupada al Codi tècnic de l’Edificació (CtE), regula bàsicament l’eficiència del consum-producció d’energia i l’aïllament de l’envolupant dels edificis. És a dir, ignora la capacitat bioclimàtica de l’arquitectura en l’apor-tació passiva del clima interior. Amb això no dic que el CtE no tingui valor, tot al contrari, és un instrument molt valuós, però ha de ser només el primer pas d’un camí que acabi homologant al-tres eines de modelització més subtils, capaces d’interpretar el comportament natural de l’edifici mateix com a sistema natural.Així doncs, crec que estem en un moment significatiu, i que aquest suposat “model Europeu” s’anirà concretant i obrint-se pas com a referent i com a know-how arreu del món. En aquest context, Catalunya pot tenir un paper important si sap veure el potencial que comporta canviar de model i decidir-se a liderar la transformació verda de les cultures de la mediterrània.

Suposo que això seria tema d’un altre article, més sociològic i financer que no pas tècnic...en qualsevol cas, en aquests moments els tècnics i altres agents del sector, com a ciutadans conscients del nou paradigma, tenim el temps a favor nostre i la possibilitat de ser centrals en l’evolució vers un nou marc on la rendibilitat cavalqui sobre l’estalvi i no pas sobre el consum com ha passat fins ara.

Parametritzar i avaluar el rendiment dels edificisHem de mesurar el comportament dels edificis per a poder mi-llorar-los. Si no ho fem, tot plegat pot quedar només en bones intencions. Mesurar vol dir, abans de res, posar-se d’acord; ser capaços de consensuar entre sensibilitats molt diverses; quins hauran de ser els paràmetres que les vehiculen, el seu rang i la seva prelació. És, doncs, un diàleg eminentment ideològic que defuig l’emotivitat per recolzar-se en termes empírics i científics amb l’objectiu d’empeltar-se directament a la realitat. tot i que l’Administració ha promogut diverses normatives lligades a l’eficiència en el consum d’energia, la iniciativa de mesurar la sostenibilitat ambiental en termes més amplis s’ha articulat fins ara des de la societat civil, a partir d’agrupaci-ons naturals entre diferents actors conscienciats del sector mateix (tècnics, industrials, científics, promotors,...) posant a punt diversos sistemes i procediments per tal de quantificar, avaluar i certificar -més enllà del que estableix la normativa- el comportament ambiental dels edificis. La majoria d’aquestes agrupacions van néixer a la dècada dels noranta dins la cultura

Instal·lació solar tèrmica de l'edifici d'habitatges Còrsega 363

Els reptes de l’enginyeria per a una construcció eficient Albert Artús LaudoJG Ingenieros

El consum energètic en l’edificació representa un percentatge important sobre el total de la demanda energètica global, per la qual cosa optimitzar aquest consum esdevé un factor important per al desenvolupament sostenible de la societat. A fi d'avançar en aquest camí, s'ha creat precisament el procés de certificació energètica que avalua l’eficiència dels edificis, un procés que se centra en els consums energètics associats a climatització, aigua calenta sanitària i enllumenat, i que esdevé un comple-ment a altres anàlisis com poden ser el de materials utilitzats, recuperació d’aigües, gestió dels residus... Aquest procés és el resultat de la constatació de la baixa eficiència que tenen en general els edificis i del seu potencial d'estalvi, i culmina l'any 2007 amb la promulgació del Reial decret 47/2007, el qual, juntament amb el Código técnico de la Edificación en el seu Document Bàsic HE-1 -on es limita la demanda energètica dels edificis-, i el Decret d’ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya, comporta un canvi important en el plantejament dels projectes de nova construcció i les grans rehabilitacions. Es tracta d’una normativa que, mitjançant l’obli-gació d’avaluar els edificis, defineix el grau d’eficiència energè-tica que han de complir, tant en el disseny arquitectònic com en les instal·lacions, tot establint una qualificació de l'A a la G, en la qual assolir la màxima qualificació A resulta difícil atesa l’alta exigència que comporta. Així, si abans, el consum d’energia era un aspecte amb poc pes específic en la valoració d’un edifici, en l’actualitat, a més a més del disseny arquitectònic, obtenir la màxima qualificació energètica significa un valor afegit important per a l’edifici, que és cada cop més apreciat. A partir de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret, han aparegut nous interessos comercials a l’hora de plantejar un edifici energèticament eficient. Aquesta inquietud perquè els edificis obtinguin altes qualificacions està fent que l’eficiència energètica s’introdueixi intensament en l’àmbit constructiu. D’altra banda, l’encariment progressiu de les fonts d’energia comportarà que un edifici amb baix consum energètic sigui econòmicament més sostenible i, probablement, aquesta sigui l’empenta definitiva a l’hora de decidir-se a plantejar un edifici amb una bona qualificació. El procés de qualificació té en consideració tant la geo-metria com l’envolupant de l’edifici, factors que, al mateix

temps, afecten les instal·lacions de climatització, il·luminació i aigua calenta sanitària. Consegüentment, tant arquitectes com enginyers, hem hagut d’evolucionar per tal d’oferir el mateix producte, l’edifici degudament equipat, però amb un menor consum. En aquest sentit, la percepció des de l’enginyeria és que arquitectònicament s’estudien amb deteniment els aspec-tes relacionats amb la minimització de la demanda energètica, com el grau d’aïllament de l’envolupant, la composició dels vidres i les possibles proteccions solars, etc. Per la seva banda, les enginyeries han hagut de buscar solucions innovadores per complir les exigències d’obtenir una alta qualificació energètica. En el cas particular de la climatització, s’ha augmentat significativament la diversificació de sistemes utilitzats per tal d’adequar-se a cada tipologia d’edifici, amb les corresponents necessitats tèrmiques i requeriments tècnics. El procés de qualificació considera des de la producció de la refrigeració, la calefacció i l’aigua calenta sanitària, passant per la distribució, fins als elements terminals. Per tant, l’anàlisi a efectuar, a fi de reduir el consum d’energia, preveu quasi tots els elements que composen la instal·lació.

Punts de vista 28

La nova normativa apareguda al llarg dels últims anys planteja un repte im-portant tant a enginyers com a arquitec-tes respecte de la construcció futura.

Pel que fa a la producció, els rendiments mínims dels equips tradicionalment utilitzats ha augmentat. A més a més, s’estan desenvolupant altres recursos per a produir fred i calor de manera eficient, tals com la geotèrmia, la biomassa, etc. Pel que fa a la distribució, s’intenta maximitzar el rendiment de les bombes en el seu punt de treball i utilitzar variadors de freqüència als circuits secundaris. Per últim, és en els elements terminals on hi ha més diversitat. Actualment, s’estan imposant tecnologies on, mitjançant sistemes de cabal d’aire variable, es minimitza el consum en ventiladors. Alternativament s’utilitzen sistemes radiants o inductors que permeten reduir dràstica-ment el consum global dels ventiladors de l’edifici. tots aquests sistemes requereixen un sistema de gestió, complex i sofisticat.De la mateixa manera, l’enllumenat interior dels edificis s’ha focalitzat en l’ús de noves tecnologies que assegurin el mateix grau d’il·luminació, però que minimitzin el consum elèctric. Consegüentment, s'ha incrementat l’ús de lluminàries eficients com, per exemple, els LED, així com de tecnologies que aprofi-ten al màxim la llum natural.

Finalment, en aquest procés evolutiu dels edificis energètica-ment eficients cal destacar el paper de les energies renovables. Ja sigui per la obligatorietat que imposa el Código técnico de la Edificación o, simplement, per a disminuir la petjada energètica de l’edifici, s’ha incrementat l’ús de captadors solars tèrmics, pla-ques fotovoltaiques, calderes de biomassa, cogeneracions, etc. Atesa la gran quantitat de variables comentades que afecten la qualificació energètica d’un edifici i que en milloren l’eficièn-cia, es pot concloure, doncs, que, per a obtenir un edifici amb alta qualificació, el treball conjunt entre enginyers i arquitectes s'ha d'intensificar. Durant el procés de definició de l’edifici apa-reixen múltiples opcions que poden tenir certa importància en el consum energètic de l’edifici, per la qual cosa, en els darrers anys, s’ha incrementat l’ús de múltiples programes informàtics que permeten simular diversos aspectes d’un edifici, ja sigui analitzant les variants que plantegen els arquitectes o bé, inter-nament a l’enginyeria, estudiant el comportament de diferents sistemes de climatització, il·luminació, etc. Aquests estudis tenen la finalitat de minimitzar el consum energètic de l’edifici i plasmar els estalvis en l’etiqueta mitjançant els programes que s’han desenvolupat per a efectuar la qualificació energètica (com el Calener Gt i el Calener VyP). totes aquestes mesures anteriorment esmentades s’ac-centuaran amb l’entrada en vigor de la certificació d’edificis existents. Ateses les dificultats actuals per a construir edificis nous, un dels futurs referents en aquest sector serà la rehabili-tació i, per tant, la certificació del parc actual d’edificis pot ser un impuls per a valorar-ne l'estat i estudiar diferents opcions per a reduir-ne el consum. A partir de l’avaluació de l’eficiència energètica d’un edifici es podrà analitzar la incidència de possibles canvis constructius com l’aïllament d’una façana o la substitució dels vidres per uns altres amb millors prestacions. Quant a instal·lacions, la introduc-

ció de sistemes de gestió o la substitució d’elements consu-midors d’energia amb baix rendiment comportaran un estudi específic de cada cas amb l’objectiu de disminuir-ne el consum. Per tant, la metodologia de treball que pot comportar aques-ta directiva resulta especialment interessant: d’una banda, perquè s’obté una radiografia de l’estat actual de l’edifici on es tenen en consideració tots els elements actuals que afecten el consum energètic; de l'altra, perquè es poden proposar les millores necessàries per tal d’augmentar l’eficiència de l’edifici mateix; i, per últim, perquè aquestes millores queden represen-tades per una etiqueta d’eficiència energètica. Paral·lelament al procés de certificació energètica de l’edifici existent, apareixen altres possibilitats que també poden contri-buir a fer disminuir el consum energètic. La inspecció mateixa de l’edifici per a efectuar el certificat d’eficiència energètica, podria servir per a avaluar l’estat en què es troben els equips i analitzar-ne el funcionament. Aquest aspecte resulta especial-ment important a l’hora de mantenir les instal·lacions funcionant a un rendiment òptim, atesa l’estreta relació que té amb el con-sum final d’energia. De fet, d’aquesta manera es considerarien altres mesures (com poden ser possibles manques d’aïllament de canonades, estat dels filtres, etc.) que són difícilment ava-luables a partir d’un programa informàtic determinat, però que afecten directament el consum d’energia. Consegüentment, l’entrada en vigor d’aquesta normativa podria significar un re-plantejament del sector, en el qual s’emfasitzarien les auditories energètiques i de manteniment. En definitiva, la nova tessitura apareguda al llarg dels últims anys planteja un repte important tant a enginyers com a arquitec-tes respecte de la construcció futura, tant pel que fa a les noves construccions com al parc d’edificis ja existents, que requereixen una actualització i adaptació a les noves necessitats socials.

29 Punts de vista

Banc de Sang i teixits

30

El Patronat Municipal de l'Habi-tatge de l'Ajuntament de Bar-celona ha promogut la cons-trucció d'un edifici d'habitatges per a persones grans situat al carrer Còrsega, a l'espai que abans ocupava la Sala Cibeles. L'edifici, que té una qualificació d’eficiència energètica A, acull també un Centre d'Atenció Primària i un aparcament. Ha estat guardonat amb el Premi a la promoció residencial més sostenible 2011 (Premis Endesa).

DESCRIPCIÓL’edifici està construït entre mitgeres amb la façana principal orientada a sud-est. Es tracta d'un edifici mixt amb usos d’habitatges i centre d'assistència sanitària. Consta de quatre plantes superiors destinades als habitatges (de 40 m2 cadas-cun), i planta baixa, altell, primera planta i primer soterrani ocupats pel Centre d'Atenció Primària Vila de Gràcia. Hi ha tres plantes soterrànies més destinades a aparcament.

CARACTERÍSTIQUES DE L'EDIFICI Envolupant i interiors L’edifici té dos materials d’acabat de façana: un per als habitatges i un per al CAP. La planta altell s'enretira del pla principal de façana generant una rampa elevada que funciona com a vestíbul i esdevé una prolongació del carrer com a espai de relació. L'estructura és de formigó amb forjats de lloses massisses. La façana sud té grans obertures de vidre per aprofitar la radiació a l’hivern i es protegeix de la radiació a l’estiu amb els ràfecs dels balcons. Les parts massisses estan re-soltes amb façana ventilada, acabada amb formigó polímer.

Les façanes també garanteixen uns ni-vells d'estanquitat òptima, i les fusteries tenen un valor d'aïllament tèrmic i acús-tic per sobre de l'estàndard normatiu.Els tancaments interiors són d'envans en sec, excepte els d'espais concrets com els aparcaments. Els tancaments interiors dels espais comuns dels ha-bitatges estan acabats amb DM pintat.CobertaLa coberta de l'edifici està ocupada per un camp de captadors solars de buit de 200 m2 de superfície, en part situats en una pèrgola. Hi ha també les torres de refrigeració, la refredadora i els dipòsits. En una sala aïllada acústi-cament sota coberta hi ha la màquina

Edifici Còrsega 363(Barcelona)

Projectes

d'absorció, els recuperadors, el siste-ma de control i els dipòsits d'inèrcia. En una sala annexa hi ha les calderes.

DESCRIPCIÓ SISTEMES ClimatitzacióL'edifici disposa d’un sistema de climatització High-Combi, el qual s'emmarca en un projecte europeu d'investigació i demostració del 7è Programa Marc de la Unió Europea. El sistema consisteix en l'ús de dues tecnologies: els sistemes solars com-binats (que utilitzen l'aportació de calor per a obtenir tant calefacció com aigua calenta sanitària) i els sistemes de refrigeració solar. En el cas de l'edifici Còrsega 363 es fan servir captadors solars de buit i un acumulador d'inèrcia de calor, el qual funciona sempre que hi hagi disponi-bilitat d'energia solar, emmagatzema l'energia per a la calefacció i l'ACS, i dóna també suport a la màquina d'absorció.

DADES GENERALSPromotor Patronat Municipal de l'Habitatge

de Barcelona (PMHB)

Arquitectura Exe Arquitectura

Enginyeria Aiguasol i L3J

Superfície construïda 6.400 m2

Cost de l'obra 4,84 milions d'euros

Població Districte de Gràcia (Barcelona)

Zona climàtica C2

Qualificació energètica A

Any de construcció 2010-2011

Edifici d'habitatges

31

Els habitatges utilitzen terra radi-ant, mentre que el Centre d’Atenció Primària es climatitza amb aire. Els habitatges i els espais comuns també tenen ventilació creuada a través de les claraboies situades als extrems de l'edifici.Aigua calenta sanitàriaLa demanda d'ACS es manté estable tot l'any, i s’obté en un 95% per mitjà del sistema solar tèrmic, i el 5% restant mitjançant calderes de gas natural.Il·luminacióEl sistema d'il·luminació està equipat amb làmpades de baix consum en els espais comuns i amb detectors de presència. Les claraboies ubicades a la franja central de l’edifici també aporten il·luminació natural als espais.SanejamentL’edifici disposa d’una xarxa separativa d'aigües pluvials i residuals amb tubs de polipropilè.

DADES ENERGÈTIQUES (PREVISIÓ)Comportament energètic del sistema

Aportació Solar tèrmica Calderes Refredadora total generat

Demanda

ACS kWh 49,587.18 2,55.99 52,044.17

% 95% 5% 0%

Calefacció kWh 11,663.63 23,686,07 35,349.70

% 33% 67% 0%

Refrigeració kWh 60,417,92 49,759,85 110,177.77

% 55% 0% 45%

Consum high-combi

total energia final produïda kWh 121,568.73 26,243.06 49,759.85 197,571.64

Consum d’energia kWh 25,233.71 13,198.90 38,432.61

Rendiment % 104% 377% 101%

Consum d’energia primària high-combi 0 26,495.40 39,596.70 66,092.09

Consums sistemes de referència

Consum d’energia cas de referència 84,032.56 29,224.87

Consum d’energia primària cas de referència 88,234.19 87,674.62 175,908.81

Fracció solar 62%

Habitatges50%

CAP50%

Consum de calefacció

Habitatges75%

CAP25%

Consum de refrigeració

Sistemes de gestió i controlL’edifici té un sistema de monitoritza-ció automàtic per a controlar les instal-lacions, i tindrà un gestor energètic que en farà el seguiment. En aquest sentit, atès que l'edifici és per a gent gran (difícilment accediran a la pàgina web per a controlar el seu consum), i que pagaran una tarifa plana que es re-gularitzarà anualment, el gestor s'ocu-parà de fer un seguiment del consum

EDIFICI CIBELES PARt HABItAtGES

Barcelona/C2HABItAtGE PLURIFAMILIAR

33.387,4917,00

5.891,913,00

CALENER Gt

CÒRSEGA, 363

30/1/201230/1/2022

i els avisaran en cas que sigui elevat. també mantindrà les instal·lacions i facturarà la despesa d'aigua calenta sanitària i energia als usuaris.Fonts d'energiaL’edifici disposa de dues calderes de gas natural d’alta eficiència energètica connectades en sèrie, i d’una instal-lació solar tèrmica innovadora amb tubs de buit.

CONTACTEPatronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona

93 291 85 00pmhb@pmhb.cat

32

Edifici d’habitatges de protecció social promogut pel Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona en règim de venda al districte 22@. És el primer edifici d'aquestes característiques a la ciutat amb certificació energètica A al projecte acabat. El subministrament de calor per a calefacció i per al suport a l’es-calfament d’aigua sanitària es realitza per mitjà de la xarxa de districte Districlima, i també disposa d’una instal·lació solar tèrmica de suport.

DESCRIPCIÓEdifici amb locals comercials i 95 habitatges de protecció social, la propietat dels quals es transmet per un període de 75 anys, si bé el sòl continua sent propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’un solar en forma de triangle al qual l’edifici s’hi ha adaptat com un únic volum tot creant un pati interior que agrupa els nuclis de comunicació verticals i dóna accés als habitatges.

CARACTERÍSTIQUES DE L'EDIFICI Envolupant i interiorsL’estructura de l’edifici està formada per un sistema semi-prefabricat de forjats, cosa que permet resoldre la fondària dels blocs amb una sola cru-gia alliberant així els espais interiors d’elements estructurals i permetent una distribució interior flexible. La façana és ventilada amb un mur lleuger interior i amb una doble pell formada per les proteccions solars corredisses de lames de fusta de producció certificada (disposa d’un certificat conforme l’explotació de la

fusta ha estat sostenible, entre altres, garantint que s’han replantat arbres per a substituir els talats). L’acabat és amb panells de ciment reforçats amb fibra de cel·lulosa (la seva produc-ció requereix un consum d’energia inferior que altres productes alterna-tius i és reciclable), i s’han fet servir pintures al silicat enlloc de pintura plàstica. Les conduccions d’aigua i sanejament són de polipropilè enlloc de PVC.La fusta de la fusteria és de baix im-pacte ambiental i presenta una qualitat òptima de trencament del pont tèrmic.

Edifici Roc Boronat(Barcelona)

Projectes Edifici d'habitatges

CobertaCoberta amb terratzo i 7 cm de cam-bra ventilada. No hi ha instal·lació solar tèrmica ja que, en estar connectada a la xarxa de Districlima, l'edifici n’està exempt, segons la normativa vigent.

DESCRIPCIÓ SISTEMES ClimatitzacióEl subministrament de calor per a calefacció i per al suport a l’escalfament d’aigua sanitària es realitza per mitjà de la xarxa de districte Districlima, i es deixa prevista la connexió d’aigua freda per a la producció de fred. Aquest edifici és la

DADES GENERALSPromotor Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona (PMHB)

Arquitectura SaAS

Enginyeria Oriol Vidal Ingeniería SL

Superfície construïda 12.500 m2

Cost de l'obra 10,04 milions d'euros (obra amb modificats)

11,62 milions d'euros (afegint-hi el projecte,

legalització aparcaments, etc.)

Població Districte de Sant Martí – 22@ (Barcelona)

Zona climàtica C2

Qualificació energètica A

Any de construcció 2009-2011

33

primera promoció d’habitatge social que es connecta a la xarxa.Aigua calenta sanitàriaPer a l’escalfament de l’aigua calenta sanitària l’edifici també disposa d’una instal·lació de captadors solars tèrmics a coberta. S’ha previst la instal·lació per a rentavaixelles i rentadora bitèrmi-ques que poden utilitzar l’aigua escal-fada amb energia solar enlloc d’escal-fada amb les resistències elèctriques dels electrodomèstics.Il·luminacióL’activació de l’enllumenat de les zones comunes, de baix consum ener-

DADES ENERGÈTIQUES (PREVISIÓ)Demanda de climatització ACS: 62.249 kWh tèrmicsCalefacció: 212.510 kWh tèrmics Calor (ACS + calefacció): 274.759 kWh tèrmicsRendiment global de la instal·lació: 95%Emissions totals 9.182 kg CO2/any

CONTACTEPatronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona

93 291 85 00pmhb@pmhb.cat

gètic, es fa amb detectors de presèn-cia. Els ascensors també són de baix consum.Sistemes de gestió i controlLa gestió i control de l'edifici la porta a terme una empresa que fa el seguiment de la instal·lació i realitza les lectures dels comptadors individuals. Aquests valors es remeten a l'administrador de la comunitat que facturarà l'energia als usuaris com una despesa més.Fonts d'energiaL’edifici disposa de tres fonts d’ener-gia: xarxa de districte, electricitat i energia solar tèrmica.

Comparativa de l'edifici Roc Boronat amb un edifici equipat amb caldera de gas natural i energia solar tèrmica per a ACS

Gen Feb

Ma

r

Ab

r

Ma

ig

Jun

Jul

Ag

o

Set

Oct

Nov Des

Emissions caldera gas natural+solar per ACS (kg C02)

Emissions DIStRICLIMA

Estalvis totals d'emissions edifici Roc Boronat respecte d’un edifici base: 42.770 kgCO2/any

14.000

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

CARRER ROC BORONAt 102-104

BARCELONA/D1HABItAtGE PLURIFAMILIAR

93.758,4014,40

24.090,703,70

CALENER Gt

CARRER ROC BORONAt 102-104

19/12/201118/12/2021

34

Aquesta obra és l’ampliació de l’edifici actual de l’Escola Catalu-nya de Sant Cugat del Vallès, per tal d’ubicar-hi les aules d’educa-ció infantil. El nou volum ajuda a integrar els que fins ara tenien el poliesportiu i l’edifici de primària, amb una llarga pèrgola de fusta que ho incorpora tot en un sol conjunt.

DESCRIPCIÓL’ampliació de l’edifici de l’Escola Catalunya s’ha fet bàsicament amb materials d’origen natural i altres de reciclats amb la voluntat de reduir al màxim la petjada ecològica associada. A més, s’ha construït amb sistemes que permeten tornar-lo a desmuntar. L’emissió de CO2 durant la seva vida útil serà mínima gràcies a la caldera de biomassa i a la reducció de les pèrdues energètiques després d’haver reforçat l’aïllament tèrmic de tota l’envolupant i als recuperadors de calor per a renovar l’aire.

CARACTERÍSTIQUES DE L'EDIFICI Envolupant Les façanes estan resoltes amb panells de fusta laminada amb un revestiment exterior de llana de roca i xapa ondu-lada. La façana nord la constitueixen panells de cel·lulosa, pintada amb pintura natural 15 cm, de llana de roca i xapa ondulada.Les fusteries són de fusta d’avet certificada. A la façana sud, el voladís redueix el factor solar de les obertures a 0,57.La solera està separada del terreny mitjançant una làmina drenant, a més d’una franja d’aïllament tèrmic perimetral. CobertaL’estructura està formada per taulers contralaminats de gran format de fusta certificada amb unions cargolades. Mitjançant aquests taulers es resolen

alguns elements divisoris verticals i el forjat de coberta. La resta de coberta es resol amb uns panells sandvitx amb 16 cm d’aïllament tèrmic. La resta de divisions interiors es resolen amb panells de cel·lulosa reciclada sobre entramat metàl·lic. El paviment interior és de linòleum col·locat en sec i de cautxú en zones exposades a humitat.

DESCRIPCIÓ SISTEMES ClimatitzacióLa climatització de l’edifici s’inicia amb la generació de calor mitjançant una caldera de biomassa, un circuit de distribució interior d’aigua calenta i radiadors als diferents espais. Per millorar l’eficiència del sistema minimitzant les pèrdues energètiques en la renovació d’aire interior, aquesta es resol per mitjà d’un circuit de con-ductes d’aire connectats a diversos

CEIP Catalunya(Sant Cugat del Vallès)

Projectes Edifici terciari públic

recuperadors entàlpics d’alt rendiment. Il·luminacióEl pati posterior facilita l’entrada de llum natural a les parts més internes de l’edifici. A l’orientació sud hi ha un gran voladís que divideix la façana i fa rebo-tar la radiació solar directa a fi de per-metre l’entrada de llum natural sense enlluernaments, ben distribuïda i fins als espais més allunyats de les aules de la façana. S’ha instal·lat de manera general l’enllumenat de fluorescència amb tubs de baix consum d’energia, amb el grau de reproducció cromàtica i la temperatura de color adequada. Les lluminàries més properes a la façana estan controlades per detectors de nivell d’il·luminació que n’inhibeixen el funcionament si hi ha prou llum natural.Aigua calenta sanitàriaEl consum d’aigua calenta sanitària és residual i es localitza tan sols a la

DADES GENERALSPromotor Departament d’Ensenyament, a través de

Gestió d’Infraestructures SA (GISA)

Arquitectura xavier tragant Mestres de la torre

Enginyeria sostenible àbac Enginyers SLP

Superfície construïda 912 m2 (superfície certificada 690,58 m2)

Cost de l'obra 1,578milions d'euros

Població Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Zona climàtica C2

Qualificació energètica A

35

dutxa del vestuari per a treballadors. Per aquesta raó s’ha optat per un sis-tema d’escalfament d’aigua mitjançant resistència elèctrica. Sistemes de gestió i controlLa renovació de l’aire interior de les aules es realitza per un circuit que in-tercanvia amb l’exterior el volum d’aire necessari mitjançant els recuperadors de calor i segons un horari preesta-blert. En dies calorosos, l’edifici permet també activar la ventilació natural creuada de nord a sud.Font d'energiaBiomassa en forma de pèl·lets allot-jats en un dipòsit a l’interior de la sala d’instal·lacions. La reposició s’efec-tua a través d’un registre col·locat a la façana, preparat per connectar-hi una mànega directa des del camió de subministrament.

DADES ENERGÈTIQUESDemanda de climatització Calefacció: 21,2 kWh/m2 (14.640,40 kWh)Refrigeració: 8,3 kWh/m2 (5.731,90 kWh)Consum d’energia final total: 24.416,60 kWh/anyRàtio: 35,40 kWh/m2

Consum d’energia primària total: 40.514 kWh/anyRàtio: 58,70 kWh/m2

Emissions de CO2 6.506,80 Kg CO2/anyRàtio: 9,40 kg CO2/m

2

CONTACTEDepartament d’EnsenyamentServeis Territorials del Vallès Occidental

Carrer del Marquès de Comillas, 67-69Sabadell93 748 44 55

CEIP CAtALUNYA

Sant Cugat del Vallès/C1EDUCACIó

36.241,3858,70

5.803,569,40

CALENER Gt

CARRER SANt CUGAt AL PAPIOL, S/N

22/12/201123/12/2021

36

Els tres edificis que formen part del complex d’oficines ILLAcuna, ubicat al Parc empresarial 22@ de Barcelo-na, han obtingut la qualificació d’eficiència energètica B, si bé cadascun dels edificis té el seu certificat d’efici-ència. La qualificació obtinguda respon principalment al disseny arquitectònic de l’edifici (per exemple, llu-ernes per a aprofitar la llum natural), a la il·luminació eficient, als sistemes de climatització eficients (la connexió a la xarxa de districte per a climatització i producció d’ACS, la utilització de fan-coils amb factors de transport baixos) i a la generació d’energia solar fotovoltaica.

DESCRIPCIÓComplex format per tres edificis independents, cadascun dels quals té el seu propi nucli de comunicacions verticals. Entre els tres edificis sumen 17 plantes d’oficines, a les quals s’hi sumen les plantes baixes de vestíbul, els locals comer-cials i tres plantes subterrànies destinades a aparcament.

CARACTERÍSTIQUES DE L'EDIFICI Envolupant i interiors Les façanes conformen una retícula de formigó foradada per grans obertures tot formant un mur cortina vidrat, els mòduls dels quals venen donats per la longitud de la façana. En el cas de les façanes sud de l’edifici A i l’edifici C s’ha aplicat la mateixa solució de mur cortina però, per a disminuir la super-fície de vidre, l’ampit s’ha fet massís, amb aïllament tèrmic i acabat de xapa metàl·lica, situat en el mateix pla del vidre per a respectar la modulació de les façanes.Les proteccions solars de les obertures són imprescindibles per a controlar la radiació solar directa durant tot l’any, però especialment a l’estiu per a evitar el sobreescalfament. S’han utilitzat para-sols d’alumini perforat i vidres tintats.

CobertaLes cobertes dels edificis, planes i no transitables, són invertides del tipus Intemper, sense pendents, amb làmina de PVC armat col·locada sobre el forjat de l'última planta.S’han utilitzat lloses Filtrón de pre-fabricat de formigó amb l'aïllament tèrmic incorporat a força de poliestirè extruït. Les zones no transitables te-nen també un acabat de grava de cant rodat, a més del poliestirè extruït, col-locat sobre geotèxtil tipus Feltemper.

DESCRIPCIÓ SISTEMES ClimatitzacióLa climatització del complex s’obté per mitjà de la xarxa de districte de Districlima, la qual proporciona fred i calor amb uns intercanviadors de calor que tenen com a circuit primari les ca-nonades exteriors de subministrament

Complex d'oficines Illacuna(Barcelona)

Projectes

d’aquest servei. Per a la refrigeració hi ha dos intercanviadors de calor treballant en paral·lel, mentre que per a la calefacció n’hi ha un de sol.El tractament d'aire de tots els edificis es fa per mitjà de fan-coils horitzontals, instal·lats per sobre del fals sostre, mentre que la renovació se centralitza a cada edifici mitjançant dues unitats que treballen amb un 100% d'aire exterior i que l’impulsen a les plantes a temperatura de confort. Les unitats disposen d'un sistema de recuperació de calor entàlpic amb l'aire d'extra-cció, i d’un sistema de control de la humitat.La distribució d'aigua als fan-coils es porta a terme amb un sistema de qua-tre tubs: dos d'anada i retorn d'aigua freda i dos d'anada i retorn de calor.Aigua calenta sanitàriaL'aigua calenta sanitària està centralit-zada a cada edifici, i s’obté utilitzant la calor de l’aigua calenta subministrada per Districlima. Il·luminacióLa il·luminació de les zones comunes es realitza amb downlights fluores-

DADES GENERALSPromotor Abix (empresa del grupo Colonial)

Arquitectura BCA

Enginyeria Estudis

Superfície construïda 20.000 m2

Cost de l'obra 29,975 milions d'euros

Població Barcelona

Zona climàtica C2

Qualificació energètica B

Edifici terciari privat

37

CONTACTEInmobiliaria Colonial, S.A. Avinguda Diagonal, 532Barcelona93 404 79 00www.inmocolonial.com

cents: passadissos, vestíbuls i àmbits generals de les zones de lavabo. Els recintes de vàters dels lavabos s'il-luminen amb downlights halogenats de baix voltatge, i les escales amb aplics fluorescents d'il·luminació indirecta. La il·luminació dels locals, d’altra banda, es fa amb pantalles fluorescents de tres tubs de 14 W, de baixa luminància i encastades al fals sostre.La presència de lluernes i la façana amb grans obertures de vidre també permet aprofitar la llum natural.Sistemes de gestió i controlCada edifici disposa d’una instal·lació de regulació i control centralitza-da, constituïda per un ordinador al qual estan connectats via bus els reguladors electrònics dels diferents locals i zones comu-nes. Des d’aquest ordinador es poden realitzar les operaci-ons d'arrencada i aturada dels equips centrals de climatitza-ció, la gestió de manteniment de tots els equips i el control individualitzat de cadascuna de les zones de climatització

DADES ENERGÈTIQUESDemanda calefacció Calefacció Refrigeraciói refrigeració (kWh/m²) (kWh/m²)

Edifici A 47,9 63,6

Edifici B 52,2 52,0

Edifici C 39,7 66,9

Consum energia Ràtio totalprimària (kWh/(m²any)) (kWh/any)

Edifici A 122,2 1.796.452,4

Edifici B 106,7 814.852,4

Edifici C 138,1 984.108,6

Consum energia Ràtio totalfinal (kWh/(m²any)) (kWh/any)

Edifici A 48,6 714.705,8

Edifici B 42,6 325.085,8

Edifici C 55,1 392.676,4

Emissions de CO2 Ràtio total (kg CO2/(m²any)) (kg CO2/any)

Edifici A 30,4 446.996,5

Edifici B 26,5 202.662,4

Edifici C 34,4 244.829,2

dels locals (tant pel que fa a l'arren-cada i aturada com al control de les temperatures).Fonts d'energiaEls recursos energètics del complex són l’electricitat i l’energia subminis-trada per la xarxa de districte, si bé també disposa d’una instal·lació solar fotovoltaica de 28,33 kWp de potència que subministra uns 36.000 kWh/any.

PARQUE EMPRESARIAL ILLACUNAEDIFICIO A

Barcelona/C2OFICINES

1.799.207,20128,24

447.557,0031,90

CALENER Gt

CARRER LLACUNA, 70-56

03/09/201002/09/2020

PARQUE EMPRESARIAL ILLACUNAEDIFICIO B

Barcelona/C2OFICINES

819.535,00107,48

203.816,2526,73

CALENER Gt

CARRER LLACUNA, 70-56

03/09/201002/09/2020

PARQUE EMPRESARIAL ILLACUNAEDIFICIO C

Barcelona/C2OFICINES

995.666,5396,77

247.656,2324,07

CALENER Gt

CARRER LLACUNA, 70-56

03/09/201002/09/2020

38

Projectes Edifici terciari

El centre comercial Esclat de Malla (Osona), per-tanyent al Grup Bonpreu, ha obtingut la màxima qualificació d'eficiència energètica, de tipus A. Les tècniques constructives aplicades i els sistemes de climatització i il·luminació emprats han permès mini-mitzar el consum energètic del centre i reduir en més de 200 tones les emissions anuals de CO2.

DESCRIPCIÓEl supermercat Esclat de Malla és el primer centre comercial de Catalunya en aconseguir una qualificació energètica de tipus A. El sistema constructiu de l’en-volupant emprat ha permès obtenir uns coeficients de transmissió tèrmica molt per sota dels requeriments establerts en el Codi tècnic de l’Edificació. també han estat claus per a obtenir aquesta qualificació el sistema de climatització i il·luminació, així com també la part frigorífica, ja que tots els mobles frigorífics estan tancats amb portes per evitar l'escapament de l'aire fred. El gas emprat és el 134a, que té un nivell d'emissions de CO2 molt inferior al d'altres gasos.

CARACTERÍSTIQUES DE L'EDIFICI Envolupant i interiors Les façanes han estat executades per a reduir la demanda energètica de cale-facció i refrigeració de l'edifici. Concre-tament, la façana sud-oest és ventilada i està formada, d’interior a exterior, per un panell de cartró guix amb aïllament de 3 cm, cambra d’aire, panell de xapa, aïllament amb llana de roca d’alta den-sitat de 5 cm, una segona cambra d’ai-re i l’estructura per a suportar el gres Faveton, aplacat ceràmic de colors, que es veu des de l’exterior, essent tots els materials emprats d’alta qualitat.En el cas de les parets de la sala de vendes que donen a l’exterior, s’ha op-tat pels materials següents, disposats d’exterior a interior: un panell prefabri-cat de formigó llis exterior de 20 cm de gruix amb aïllament de poliestirè incorporat, 3 cm de poliuretà projec-tat, làmina de polietilè, cambra d’aire i panell de cartró guix amb aïllament incorporat de 3 cm de poliestirè

expandit. En el disseny dels tanca-ments i execució de l’obra s'ha tingut especial cura en eliminar els possibles ponts tèrmics en les entregues, per a limitar les pèrdues o guanys de calor i evitar-hi problemes higrotèrmics.CobertaPer a la coberta s'ha optat per una de tipus Deck, amb doble capa impermea-ble bituminosa, aïllament de llana de roca i perfil de xapa. Al damunt, s'hi ha col-locat claraboies d’alt rendiment lumínic que aporten confort a l’interior del centre.

DESCRIPCIÓ SISTEMES ClimatitzacióEl sistema de climatització consisteix en una combinació o redundància de diversos sistemes a fi de reduir al mínim el consum d'energia (sistema més favorable) en funció de les condi-cions climatològiques exteriors i de la demanda interior.S'han dissenyat deu climatitzadors de coberta amb bateria de bescan-

Supermercat Esclat(Malla - Barcelona)

DADES GENERALSPromotor Grup Bon Preu

Arquitectura Colomer-Rifà SLP

Enginyeria Colomer-Rifà SLP

Superfície construïda 6.500 m2 (magatzems inclosos),

més una galeria comercial d'uns 1.500 m2,

i un aparcament per a 800 vehicles.

Cost de l'obra 15 milions d'euros (aproximadament)

Població Malla (Osona)

Zona climàtica D1 (HE1) - II (E4)

Qualificació energètica A

vi, aigua - aire, dotats de comportes motoritzades per al refredament gratuït (free-cooling), i roda entàlpica (3 unitats) per a recuperar l’energia d’aire extret en el procés de renovació d’aire del local. Disposa de conductes circulars i difusors rotacionals distri-buïts en les zones establertes, cosa que permet controlar els paràmetres de temperatura i humitat de manera individual en cada àrea, en funció de les necessitats. Per tal d’evitar, durant l'hivern, una estratificació tèrmica a l’interior de la superfície de sala de vendes i a la galeria, s'hi ha instal·lat diversos ventiladors de baix règim que s’activen per zones quan es detecten en alçada temperatures 2 graus superiors a la de les zones de confort. La instal·lació es completa amb cinc refredadors evaporatius ubicats a coberta. Aquests equips, al comen-çament i al final de l'estiu, així com en hores de baixa temperatura de l’aire exterior, permeten condicionar l’am-bient interior amb molt poc consum, així com tenir un millor control sobre la humitat ambient interior.

39

Aigua calenta sanitàriaPer a obtenir l'aigua calenta sanità-ria, i en compliment del Codi tècnic, document bàsic HE4, s’han disposat 3 captadors solars dotats de dipòsit d’acumulació al primari i acumulador amb resistència elèctrica al secundari. Sistemes de gestió i controlS'ha tingut un especial interès i cura en implantar un sistema de control i gestió intel·ligent (HVAC - Heating, Ventilati-on, & Air Conditioning) que regula tots els elements que formen part de la instal·lació, inclòs l’enllumenat de sala (natural i mitjançant fluorescència en carrils trilux de 2x35 W, amb reactànci-es dimables i protocol Digital Adressa-ble Lighting Interface -DALI-). El criteri primer en què s’ha basat aquesta gestió és que el sistema utilitza sempre el mitjà de producció d’energia més favorable, tot prioritzant les fonts renovables gratuïtes (aire exterior i condensació de gasos ca-lents del fred comercial), i de baix cost (refredament adiabàtic), abans de l’en-trada en funcionament dels sistemes d’expansió (bombes de calor parcia-litzades) i de la generació de calor per combustió de biomassa (estella).Il·luminacióEl centre està dissenyat per aprofitar al màxim la llum natural. Així, s'han instal·lat a la coberta 94 lluernes d’alt rendiment lumínic i baixa absorció que aporten sensació de confort a l'inte-rior. Durant la major part de l’horari d'obertura al públic, es gaudeix d’un nivell d’il·luminació de, com a mínim, 850 lux, amb el mínim funcionament de l’enllumenat artificial. Consisteix en carrils continus de fluorescència, amb un sistema de regulació del flux.

L’enllumenat de les zones de pas, lavabos, perfumeria, celler, seccions de fleca, i frescos (peixateria, xarcu-teria, carnisseria), es fa mitjançant lluminàries LED (Light Emitting Diode) tecnologia no incandescent i, per tant, de baixa emissió de calor.AiguaLes aigües pluvials s'aprofiten per a donar servei als sanitaris i a les zones de reg exteriors.Fonts d'energiaEls generadors d’energia són dues cal-deres de biomassa alimentades amb estella autòctona, de 450 kW i 360 kW de potència tèrmica, i dues bombes de calor de classe energètica A i una potència unitària de 383 kW. Alter-nativament, atesa l’existència d’una instal·lació de fred comercial al centre, mitjançant un bescanviador tubular que actua com a condensador, es disposa d'uns 65 kW d’energia tèrmica totalment gratuïta, energia que es pot acumular en forma de calor en l’aigua dels dipòsits d’inèrcia, apta per a ser utilitzada en qualsevol moment.En tractar-se d’una superfície afectada per l’àmbit d’aplicació de l’HE5, l’apor-tació fotovoltaica de l’establiment s’ha cobert (en aquesta primera fase) amb la instal·lació d’un camp format per 32 panells; 328 Wp+5,-3% amb orientació pròpia de l’edifici de 137º respecte el nord; amb una estructura autoportant 10º d’inclinació respecte el pla de la coberta. que proporcionarà a xarxa un punta de 10 kWp. No obstant es troba en projecte l’ampliació d’aquest camp fins els 500 kWp.

DADES ENERGÈTIQUESDemanda calefacció i refrigeració Zona climàtica: 3 Càrrega simultània màxima refrigeració: 483 kWCàrrega calefacció: 759 kWOcupació (càlcul): 966 persones (750 a la sala de vendes)Dades corresponents al conjunt de subsistemes (sala de vendes, galeria, dependències edifici serveis)Potència instal·lada Potència nominal instal·lada - en bombes de calor: 2x121 kW - en ventiladors (UtA): 65,44 kW - en ventiladors (evaporatius): 15,0 kW - en bombes (electrocirculadors): 2x15,0 kW - en desestratificadors: 2,60 kWPotència nominal total instal·lada: 355.04 kWConsum energia final (ràtio i total) Energia generada: - Frigorífica : 2x352 kW - tèrmica: 2x383 kWEnergia total generada fred: 766 kWEnergia total generada en calor: 704 kWDades d'energia generada mitjançant accionament elèctric (expansió). No in-clouen la que procedeix de la combus-tió de biomassa ni la obtinguda mitjan-çant la recuperació de gasos calents o el refredament evaporatiu. Tampoc es té en compte que els ventiladors disposen de variadors de freqüència.Emissions de CO2 (ràtio i final)355,04 x 880 x 649 = 202,77 tCO2/any.S’estimen 880 hores de funcionament anual g/kWh 649 (*) Segons dades guia tècnica IDAE.

CONTACTEAntoni Pulido93 850 25 26antoni.pulido@bonpreu.cat

CENtRE COMERCIAL A MALLA

Malla/D1COMERÇ

2.107.962,80244,60

452.445,0052,50

CALENER Gt

CARREtERA C17 PK 54,5

04/11/201103/11/2021

40

L'Ajuntament de Lleida ha promogut la construcció d'una pis-cina coberta amb diverses sales auxiliars que ha aconseguit la qualificació energètica B. La instal·lació ha estat concebuda des de paràmetres de bioclimatisme, els quals permeten reduir els consums tot garantint el confort inferior i l'eficiència de les seves instal·lacions a llarg termini. L'equipament disposa de dues calderes de biomassa que aporten la major part de l'ener-gia per al seu funcionament i que contribuiran a reduir unes 380 tones en emissions anuals de CO2.

DESCRIPCIÓLa piscina, que es troba situada a l'eixample de la ciutat de Lleida, ha estat con-cebuda per a fer un ús eficient de l'energia mitjançant diverses mesures arquitec-tòniques i d'enginyeria energètica: una orientació adequada i una relació òptima entre obertures, proteccions solars i elements opacs segons cadascuna de les orientacions; un afavoriment de ventilacions creuades; la selecció de solucions constructives amb òptim comportament higrotèrmic (elevat aïllament i elevada inèrcia tèrmica), la capacitat de zonificació i control de les instal·lacions; un sistema d’instal·lacions d’il·luminació d'elevada eficiència energètica; i una disposició de sistema de producció de calor mitjançant calderes de biomassa.

CARACTERÍSTIQUES DE L'EDIFICI Envolupant i interiorsLes façanes est i nord l'edifici estan construïdes amb murs resistents de gran format, amb panells alleugerits de formigó industrialitzat de 20 cm, pintats a l’exterior, i amb un aïllament de llana de roca i reforç de cartró-guix a l'interior. A la resta de les façanes hi ha tancaments transparents de vidres laminars amb cambra d’aire i fusteria amb trencament del pont tèrmic. A zona superior de les façanes sud, nord i est, s'ha utilitzat un material translúcid format per una triple capa de policarbonat cel·lular amb cambra d’aire (segons cas) i plafons amb pro-tecció per als raigs ultraviolats.CobertaS’ha optat per solucions d’instal·lació en sec a les cobertes principals, amb

un sistema sense pendents tipus “Intemper”, així com una coberta invertida lleugera que precisa un man-teniment mínim.La coberta principal és de tipus inver-tit "tF", construïda amb lloses de for-migó porós lleuger de 60x60 cm, amb aïllament incorporat tipus “filtron”. La coberta est és vegetal, amb acabat de plantes i, també, lloses de formigó porós lleuger de 60x60 cm. totes les cobertes presenten un aïllament de 6 cm.

DESCRIPCIÓ SISTEMESClimatitzacióLa climatització de l’edifici consisteix en climatitzadors a coberta indepen-dents per a cada sala d’activitats. La del recinte de la piscina es fa mitjan-çant una deshumidificadora situada a

Piscina coberta i sales auxiliars(Lleida)

Projectes Edifici terciari públic

DADES GENERALSPromotor trèvol Lleida – Ajuntament de Lleida

(Patronat d’Esports)

Arquitectura Pich-Aguilera Equip arquitectura

Enginyeria JG ingenieros

Superfície construïda 5.625 m2

Cost de l'obra 7,248 milions d'euros

Població Lleida (Segrià)

Zona climàtica D3

Qualificació energètica B

41

la planta soterrani. La calefacció dels vasos de les piscines es porta a terme per mitjà d’intercanviadors indepen-dents per a cada vas. La climatització de les zones d’entrada de la planta baixa i dels vestuaris es realitza també amb climatitzadors, mentre que per a les oficines s'ha triat fan-coils de terra. La planta refredadora està situada a la planta coberta. Il·luminacióS’ha previst de manera general la utilització de l’enllumenat de fluores-cència amb llums compactes o tubs de baix consum d’energia, amb el grau de reproducció cromàtica i la tempe-ratura de color adequada a cada àrea. Les lluernes de la coberta permeten l'entrada d'una llum uniforme a tot el recinte interior.Aigua calenta sanitàriaS'ha previst una tipologia de produc-ció de calor mitjançant la caldera de

DADES ENERGÈTIQUESDemanda de climatització Calefacció: 38.4 kWh / m2 (216.000 kWh)Refrigeració: 55.8 kWh / m2 (313.875 kWh)Consum d’energia final (ràtio i total) total: 865.128 kWh/anyRàtio: 159,50 kWh /m2

Estalvi d'emissions de CO2 380 t CO2/anyRàtio: 70,10 kg CO2/m

2

CONTACTEJavier PírizDirector d'InfraestructuresTrèvol Gestión de Concesiones Deportivas

93 479 36 36

biomassa i l'acumulació centralitzada amb aigua calenta sanitària.Sistemes de gestió i controlEl sistema de gestió de l’edifici contro-la les instal·lacions de climatització per mitjà de diferents sondes i actuadors muntats a la instal·lació, amb coman-dament sobre els extractors i ventila-dors de la instal·lació de climatització perquè puguin funcionar amb un programa horari modificable fàcilment per l’usuari o a simple petició.El sistema controla també l'encesa de l'enllumenat de diferents zones de manera manual des del lloc de control general o des de cada subestació (mit-jançant el terminal portàtil), o bé auto-màticament en funció de l'hora del dia. també monitoritza el funcionament del subministrament elèctric des de xarxa o grup, obtenint a la vegada informació i alarmes de cadascun dels equips de producció, així com les instal·lacions

mecàniques dels circuits de piscina, producció d’aigua calenta sanitària, sanejament i contraincendis.Fonts d'energiaAl soterrani hi ha dues calderes de biomassa i una de gas preparada per a cobrir la demanda de calor en els moments punta.

PISCONA PCO2 I SALES AUxILIARS A LLEIDA

Lleida/D3PEtIt tERCIARI

865.128,00159,50

380.222,4070,10

CALENER Gt

AVINGUDA tORtOSA Nº 84

28/03/201228/03/2022

42

Habitatge unifamiliar aïllat, situat al costat del Parc Natural del Montseny, dotat de les últimes tecnologies en automatització d’instal·lacions, l’objectiu del qual és oferir confort i estalvi energètic en il·luminació i calefacció, tenint en compte la ubicació que té en una zona geogrà-fica de clima de muntanya. Es controlen totes les funcions amb el sistema estàndard KNX.

DESCRIPCIÓL’habitatge consta d’una planta baixa a nivell de jardí, amb sala d’instal·lacions, sala de joc i terrassa coberta per a barbacoa. A la primera planta, a nivell de carrer, hi ha la sala menjador, la cuina, lavabos i dues habitacions. tant la planta baixa com la primera planta tenen 140 m2, i també hi ha una planta tipus golfes que fa aproximadament 40 m2 i que es destina a un estudi.

CARACTERÍSTIQUES DE L'EDIFICI L'edifici s'integra en l'entorn, gràcies a la pedra utilitzada com a acabat en una part de la façana i la teula exterior. La doble capa d'aïllament tèrmic a tot l'envolupant de l'habitatge aconse-gueix un índex de transmissió inferior amb l'exterior. Les fusteries són de PVC amb vidres de baixa emissivitat, que permeten que la radiació solar entri, però no surti, fent un efecte tipus hivernacle (es fan disminuir les pèr-dues energètiques a través del vidre). Es completa amb persianes d'alumini amb lama aïllada, i motoritzades. Per aconseguir el màxim aïllament a les finestres, es van muntar els calaixos de persiana de manera que fossin ac-cessibles des de l'exterior, i que la per-siana quedés enrasada amb la façana,

ampliant així la cambra d'aire entre la persiana i el vidre de la finestra, mini-mitzant les pèrdues energètiques.

DESCRIPCIÓ SISTEMES CLIMATITZACIÓClimatitzacióLa calefacció s'ha resolt mitjançant radiadors i caldera de gas propà, es-tanca i de condensació amb microa-cumulació per a ACS. L'aigua calenta rep el suport de placa solar capaç de produir el 70% de les necessitats totals. Hi ha 4 zones de calefacció controlades per capçals elèctrics diri-gits per controladors de les sales KNx de JUNG. Aquests controladors tenen, d'una banda, la funció de termòstat amb control proporcional integral, que garanteix tenir la temperatura sempre

Habitatge domòtic a Viladrau(Girona)

Projectes

DADES GENERALSPromotor Particular

Arquitectura Criteria Artquitecthos

Superfície construïda 300 m2

Població Viladrau (Girona)

Zona climàtica E1

Qualificació energètica B

Habitatge unifamiliar

estabilitzada i molt propera a la de consigna, amb el consum més petit possible. A més, disposen de diverses temperatures de consigna prefixades, que s'activen en funció de determina-des situacions (presència, absència esporàdica, perllongada, dia o nit...) D'unes situacions a unes altres. S’hi passa de manera gairebé automàtica. Per exemple, quan se surt de l'habi-tatge es prem un botó que apaga els llums, abaixa les persianes i posa la calefacció a una temperatura determi-nada. El mateix controlador de sales també serveix per a controlar funcions d'il·luminació i de persianes.Il·luminaciótots els llums situats als passadissos, escales i zones de pas estan controlats per detectors de presència que també

43

són del sistema KNx de JUNG i, per tant, poden estar, a més, interconnec-tats amb la calefacció. A la zona de menjador es disposa de regulació del nivell de llum, amb un control de sales que permet ajustar en tot moment el nivell de llum i l'altura de les persia-nes, aconseguint el màxim confort amb el mínim consum d'energia. La il·luminació exterior es connecta en funció del senyal d'un crepuscular del mateix sistema.Persianestotes les persianes estan motoritza-des, i es poden accionar de manera in-dividual, central per sales, per plantes o general, a més de per comandament a distància. Això facilita la baixada quan es fa fosc, la qual cosa resulta especialment interessant a l'hivern per a millorar l'aïllament de les finestres gràcies a la cambra d'aire entre persi-ana i finestra, que s'ha ampliat amb el muntatge de les persianes a nivell de façana. A més, les persianes de façana sud, est i oest estan controlades mitjançant estació meteorològica del mateix sistema KNx, de manera que quan l'habitatge no està ocupat, si la

DADES ENERGÈTIQUESDemanda de climatització Calefacció: 103,9 kWh / m2

Consum energia final total: 17.619,84 kWh/anyEmissions de CO2 3565,92 kg CO2/any

CONTACTEHabitatge particular

radiació solar es troba per sobre d'un determinat llindar, les persianes de la façana corresponent pugen per a permetre l'entrada de la radiació solar. Aquesta acció mecànica combinada amb els vidres de baixa emissivitat conforma una funció bioclimàtica molt interessant sota el punt de vista del consum energètic. Sistema de gestió i controltot l'habitatge està controlat mit-jançant el sistema domòtic KNx de Jung, que aglutina el control de tota la il·luminació, persianes, calefacció i alarmes tècniques, a més d'incorpo-rar una pantalla tàctil des de la qual es configuren la majoria de funcions d'estalvi energètic, i permet realitzar un control central de tot l'habitatge.

VIVENDA UNIFAMILIAR

Viladrau/E1HABItAtGE UNIFAMILIAR AÏLLAt

17.619,84100,80

3.565,9220,40

CALENER VYP

16/02/201017/02/2020

www.gencat.cat/icaen