LA CARACTERITZACIÓ D’IDENTITATS EN EL TERRITORI...
15
SSNU SIMPOSI SÒL NO URBANITZABLE 2016 LA CARACTERITZACIÓ D’IDENTITATS EN EL TERRITORI RURAL COM A GUIA PER A L’ESTABLIMENT DE CONSTRUCCIONS I INSTAL.LACIONS EN EL SÒL NO URBANITZABLE. Antoni Aguilar AUTORA Antoni Aguilar 1976 Arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. 1994 Doctorat en Arquitectura per la UPC - Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, amb la Tesi Doctoral: LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL "BAIX EMPORDÀ “L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris d'ordenació”. La proposta metodològica de la qual es va publicar el 1996 a la Revista "Documents d'Anàlisi Geogràfica" (UAB-UDG). Exercici professional vinculat majoritàriament a treballs relacionats amb la disciplina urbanística i l’ordenació del territori, tant des del propi despatx professional com integrat en estructures i serveis de caràcter municipal, a la Diputació de Girona i en els Ajuntaments de Sant Pere de Ribes, Blanes, La Bisbal d’Empordà, Banyoles, Palafrugell, Ullastret i Corçà L’any 1995 es contractat per la Direcció General d'Urbanisme, per a la realització dels treballs de "Concreció Cartogràfica i Adaptació del Planejament de La Bisbal d'Empordà". 1997 Professor en el programa "Doctorat de Geografia en Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient" de la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona, en el curs Metodologies d'Anàlisi Ambiental i del Paisatge.
Transcript of LA CARACTERITZACIÓ D’IDENTITATS EN EL TERRITORI...
SSNU SIMPOSI SÒL NO URBANITZABLE 2016
LA CARACTERITZACIÓ D’IDENTITATS EN EL TERRITORI RURAL COM A
GUIA PER A L’ESTABLIMENT DE CONSTRUCCIONS I INSTAL.LACIONS EN EL
SÒL NO URBANITZABLE.
Antoni Aguilar
AUTORA
Antoni Aguilar
1976 Arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
1994 Doctorat en Arquitectura per la UPC - Departament d'Urbanisme i Ordenació del
Territori, amb la Tesi Doctoral: LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL "BAIX EMPORDÀ
“L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris
d'ordenació”. La proposta metodològica de la qual es va publicar el 1996 a la Revista
"Documents d'Anàlisi Geogràfica" (UAB-UDG).
Exercici professional vinculat majoritàriament a treballs relacionats amb la disciplina
urbanística i l’ordenació del territori, tant des del propi despatx professional com integrat en
estructures i serveis de caràcter municipal, a la Diputació de Girona i en els Ajuntaments de
Sant Pere de Ribes, Blanes, La Bisbal d’Empordà, Banyoles, Palafrugell, Ullastret i Corçà
L’any 1995 es contractat per la Direcció General d'Urbanisme, per a la realització dels
treballs de "Concreció Cartogràfica i Adaptació del Planejament de La Bisbal d'Empordà".
1997 Professor en el programa "Doctorat de Geografia en Ordenació del Territori i Gestió del
Medi Ambient" de la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona, en el curs Metodologies
d'Anàlisi Ambiental i del Paisatge.
SSNU SIMPOSI SÒL NO URBANITZABLE 2016
Activitat docent vinculada a la Universitat Politècnica de Catalunya (Departament
d’Urbanisme i Ordenació del Territori) – Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona:
1995 i 1997 professor convidat en el curs de Doctorat "Arquitectura del Territori". De 1998 a
2000 professor col.laborador en les assignatures optatives de 5è curs Taller D’Urbanisme I i
II.
Curs 2000-2001 professor del Màster UPC en Projectació Urbanística de la Fundació
Politècnica de Catalunya, Programa de Postgrau "Projectar el Territori". Cursos 2000 a 2013
professor associat tipus 1 del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori ETSAB -
U.P.C., assignatures: Urbanística I, II , IV i VI.
SSNU SIMPOSI SÒL NO URBANITZABLE 2016
CONTINGUT
Objecte
El present treball exposa una metodologia de recerca per a determinar ubicacions
aptes per a l’establiment de construccions i instal.lacions en el medi rural, mitjançant
l’adopció de pautes induïdes per les formes d’ocupació que l’acció ancestral ha anat modelant
damunt del sòl.
Més enllà de la regulació genèrica continguda en els instruments urbanístics, ens interessa
fer una aportació metodològica que ajudi a garantir la coherència amb les condicions del lloc
i la utilització racional del sòl, mitjançant la utilització dels propis instruments de lectura que
ens aporta el territori.
Mètode
El present treball es recolza en la metodologia d’anàlisi realitzada en la redacció de la Tesi
Doctoral “LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESPAI RURAL AL BAIX EMPORDÀ” defensada per l’autor
d’aquesta comunicació a l’ETSAB - UPC, on s’articula un instrument de lectura de l’espai rural
a partir de la cultura que l’ha anat construint; text que en tant que de rel metodològica, es
pretén exportable a altres àmbits.
Es tracta d’un treball atent a la descripció i al camp analític propi de la geografia, però alhora
preocupat per la dimensió propositiva de la construcció territorial i per la intervenció
mitjançant els models rurals presents en cada àmbit.
Estat de la qüestió
Les condicions ambientals i de qualitat paisatgística dels entorns rurals requereixen una
acurada observança per al seu tractament i especialment per a localitzar-hi nous artefactes.
La regulació urbanística d’aquest sòl ha apostat de forma reiterada per polítiques uniformes,
essencialment proteccionistes i de prohibició explícita, més pròpies d’una sacralització del
territori no urbà, defugint criteris més propositius i compromesos que permetin nivells
d’actuació coherents amb l’àmbit que els acull.
La legislació actual obre la porta a noves instal.lacions i construccions en funció de la seva
vinculació a l’activitat agro-ramadera, turística o d’interès públic, i també amb la prèvia
redacció d’un Pla Especial Urbanístic preveu projectes d’actuacions específiques, però tal
vegada no es pren consciència explícita de les condicions de posició en el territori d’allò que
s’implanta.
Proposta Ens proposem exposar un sistema de definició de pautes per a noves actuacions en el sòl No
Urbanitzable, extretes de la observació exhaustiva dels paràmetres que s’han anat
configurant en el propi procés de formació-construcció de cada territori, de cara a definir uns
SSNU SIMPOSI SÒL NO URBANITZABLE 2016
models d’ordre, que esdevindran les eines bàsiques que garanteixin la correcta ubicació i
evitin el trencament de seqüències o ritmes ja consolidats.
Partim de la constatació que l’espai que perceben en un estat d’aparença natural és el
resultat d’un lent procés de transformació, en el qual les alteracions introduïdes per
adaptar i fer útil el sòl aniran configurant els elements d’identitat.
La configuració d’un marc de referència
D’acord amb la morfologia de cada sector, interessarà establir marcs de referència on poder
inter-actuar entre allò existent, consolidat o construït per l’acció ancestral i les noves
propostes que es puguin admetre en un àmbit determinat.
Interessa la concreció del que entenem per element que construeix el territori, i precisem que
són aquells sistemes de rel basicament agrària, incorporats al terreny que, adaptant físicament
el sòl, permeten el seu ús i aprofitament, imprimint pautes d’ordre i empremtes físiques.
Sobre aquestes bases, el maneig de l’aigua, els sistemes de mobilitat i accés, la fragmentació-
parcel.lació de l’espai, i els tipus, distribució i posició dels assentaments seran els instruments
essencials d’expressió formal que canalitzaran l’anàlisi constructiva de l’espai rural, i que en
consonància amb els factors naturals (relleu, arestes, pendents o cursos d’aigua) permetran la
sistematització de traces sobre el territori.
La materialització i dibuix explícit dels referits models es configurarà a partir d’una selecció
d’eixos vertebrals en el context tramat de traces dibuixades per la fragmentació del sòl, que
assimilarem a les respectives funcions d’accés, de maneig de l’aigua o de desguàs i que
alhora relliguen la dispersió-polarització dels assentaments.
Els assentaments; característiques o implicacions
Amb caràcter previ a la concreció de l’esmentat marc de referència, el destí propositiu del
present text fa necessari abordar la revisió tipològica i estructural del sistema
d’assentaments tradicionals que han colonitzat el territori. Ens interessarà conèixer els
models generats en quant a pautes de dispersió, diàleg d'implantació en el lloc en relació als
condicionants orogràfics.
Tipus i localització
Es des del diàleg i la relació amb els factors naturals presents en cada lloc que
interpretarem els elements de diferenciació tipològica, amb les constants d’ocupació dels
lloms o bé inflexions a mig vessant en les valls obertes per part de molts nuclis de població,
així com la implantació majoritària de masos als replans.
Considerarem també els veïnats i els pobles disgregats, sorgits arran de l'agrupació espaial
de diversos masos al voltant d'una església sense arribar a constituir una estructura urbana,
SSNU S
amb
opera
L'orig
aprof
però
pend
presè
entre
Estru
La lo
de fit
pauta
Realit
de nu
reals
El re
físiqu
valor
en se
Es d
agrup
seves
SIMPOSI SÒL NO U
una localit
acions d'artig
gen de l'esta
fitament, els
ostensible l
ent, detecta
ència de nuc
e masos, acc
uctura d'orga
calització m
ta territorial
a de gra pet
tzem la lectu
uclis immedi
corresponen
esultat és u
ues del terr
rs prop dels
ectors de pen
etecten dis
pament de m
s pròpies co
URBANITZABLE 2
tzació, sem
ga han esde
abliment de
s fa present
la seva conc
ant-se una fo
clis. S’intueix
centuada pel
anització de
ajoritària de
ens suggere
it definida p
ura des de l
iats, amb nu
nts a traces
una xarxa a
reny, més c
2.000 m. e
ndent menys
continuïtats
masos en els
nnexions als
016
pre en ves
vingut terra
masos en
ts en totes l
centració en
orta coincidè
x a partir d'a
s camins qu
l'espai
els nuclis ac
eix una estru
el sistema d
a construcci
us en cadasc
clares i perm
amb escales
constant en
ntre nuclis,
s acusat,
en el mod
s recorregut
s nuclis que
ssants trad
sses i replan
un territori
les àrees ac
n els corred
ència d'estab
aquí una cert
ue en el seu
ccentuant les
uctura que g
d'accés molt
ó d'una xarx
cun d'ells, di
manents.
s de relaci
els sectors
amb mínim
del per la
s, que incor
l'envolten.
icionalment
ns aptes per
que ofereix
ccentuant le
ors territoria
bliments aïlla
ta relació de
recorregut r
s inflexions
genera un ca
diversificat.
xa virtual ind
ibuixada rep
ó variables
s d'alternanç
s de 700-80
interposició
pora una su
La zar
coberts de
al conreu.
x bones qua
s inflexions
als i àrees d
ats en els se
dependènci
elliguen les
topogràfique
anvi d'escala
duïda a part
produint l'esq
en funció
ça pla-pend
00 m. i màx
puntual d'
bdivisió de l
rza virtual de
e bosc que
alitats per a
orogràfique
d'alternança
ectors amb m
ia nuclis-ma
concentracio
es i el seu p
a amb relació
tir de la conn
quema d'enl
de les apt
dent, on ass
xims de 3.00
'un veïnat
la trama am
els assentam
e per
l seu
es. És
a pla-
major
sos o
ons.
paper
ó a la
nexió
laços
tituds
soleix
00 m.
o un
mb les
ments
SSNU S
La po
L'obs
l'hàbi
respo
L'obs
del n
d'ocu
Les a
relac
de les
El de
que p
en le
oscil.
Conc
Repre
trama
sigui
sobre
SIMPOSI SÒL NO U
osició dels m
servació en
itat i la s
onsabilitat co
servació amb
nucli, o de
upacions els
agrupacions
ió amb la pa
s discontinu
tall revela u
permet recó
s inflexions,
len entre 25
creció del m
enent l’exerc
a que es fo
possible at
e els quals re
URBANITZABLE 2
masos
detall del si
simultània p
om a instrum
b detall ens
e forma aïl
espais inters
abasten àm
auta entre n
ítats, del 50
un sistema b
órrer la majo
, i alliberen
50 i 800 m.
model
cici d’establi
rmalitza sob
tribuir-hi fun
ecolzar les p
016
stema dispe
presència d
ments d'orga
permet det
lada donan
sticials.
mbits que os
nuclis (2.000
% o superio
basat en la p
oria de les u
el fons del v
il.lustren la
ment de ma
bre el territo
ncions estru
pautes d'ordr
ers que cara
de masos
anització de
tectar la pre
t lloc al q
scil.len entre
0-3.500 m.)
ors d'aquella
posició dels
unitats en un
vessant. Les
forma de nu
arcs de refer
ori, jerarquie
cturants de
re.
acteritza en
i nuclis, r
l'espai.
esència de c
que anomen
La disp
e els 600 i e
ens donen
pauta.
masos a peu
n sol itinera
s distàncies e
ucli en dissem
ència, es tra
es de sistem
l'espai, i a
aquest cas
revela la s
oncentracion
nem veïnats
persio discon
els 1.200 m
la mesura d
u de camí, fo
ri. Les edific
entre masos
minat.
actarà de sel
mes lineals e
així disposar
l'establimen
seva compa
ns d'unitats
s, que allib
ntinua dels m
., que posa
de la import
formant un r
cacions es s
s amb valors
leccionar ent
en funció de
r d'uns refe
nt de
artida
prop
beren
masos
ts en
ància
rosari
situen
s que
tre la
e que
rents
SSNU S
La si
const
aport
Const
punts
coinc
empr
SIMPOSI SÒL NO U
istematitzac
titueix un e
ta de les apt
truïm el plà
s de contac
cidents amb
remtes gràfiq
URBANITZABLE 2
ió deductiva
exponent òp
tituds físique
ànol que an
cte ortogon
arestes i e
ques.
016
a es canalit
ptim d'interp
es (relleu, pe
nomenem d'
al amb rela
especialmen
tza des de
pretació ter
endent, pres
'ordres d'or
ació a eixo
t amb elem
la fragmen
rritorial per
sència de l'ai
rtogonalitat,
s lineals pe
ments del si
ntació parce
l'eloqüent
gua).
formalitzan
erceptibles,
stema d’acc
Traces de co
el.lària, atès
lectura que
nt alineacion
majoritària
cés i amb f
ontacte ortog
s que
e ens
ns de
ment
fortes
gonal
SSNU S
En la
que h
defin
més v
De la
d'org
Confe
fora d
SIMPOSI SÒL NO U
recerca de
han resultat
ició d'un seg
variables, en
a conjunció
anització de
eccionem el
de l'àmbit.
URBANITZABLE 2
pautes d'or
t al marge d
gon esquem
n el qual és
dels dos
e l'espai, rec
plànol d'im
016
dre en el te
dels arrengle
ma d'arrengle
decisiu pape
sistemes de
colzada en
plantació in
rritori caldrà
eraments de
eraments de
er exercit pe
e traces su
els eixos se
corporant e
à ara incidir
e base ortog
e dimensions
ls cursos d'a
uggerim una
eleccionats e
n el dibuix
E
en els sistem
gonal, amb
s i disposició
aigua.
O
a primera e
en aquells re
la perllonga
Esquema de
mes fragme
el resultat
ó en l'espai
Ordres secun
estructura g
referents d'o
ció de les t
e traces verte
ntats
de la
molt
ndaris
global
ordre.
races
ebrals
SSNU S
La r
sistem
sobre
rigor
result
El ca
poc o
introd
divisi
Amb
estru
confo
sobre
SIMPOSI SÒL NO U
ecerca del
matitzar l'an
e l'esquema
d'implantac
ta una expre
ràcter diver
operativa la
duir correcc
ó espaial ad
aquests ele
ctural de r
orma un pas
e el territori.
URBANITZABLE 2
diàleg na
nàlisi de la p
d'arestes or
ció cadencia
essió en eixo
rsificat i la f
a seva utilit
ions en la t
daptada a la
ements i a p
referència, d
s més en la
016
atural-alter
pauta global
rogràfiques q
al i orientad
os molt més
ragmentació
tzació per l
trama fent
configuració
artir d’una p
document o
a concreció d
rat que ce
en funció de
que fa possi
da es perd a
desordenad
ó reiterada q
la seva exc
una selecció
ó de la paut
primera sele
on la presè
del model o
entra el no
el suport na
ble confront
a mesura q
da.
Sup
que present
cessiva frag
ó prèvia de
a dels assen
ecció, confec
ència de la
operatiu que
ostre propòs
tural, superp
tar localitzac
ue disminue
perposició de
a la retícula
mentació, f
les traces,
ntaments.
ccionarem el
posició de
e permetrà l
sit fa nece
posant les t
cions relative
eix el pende
e traces i ar
a fa a la prà
fet que obli
conformant
l gràfic de t
ls assentam
l’acció proje
essari
races
es. El
ent, i
restes
àctica
ga a
t una
rama
ments
ectual
SSNU S
Els m
Repre
unifo
conne
Inter
base
pensa
de m
La es
de n
pobla
o veï
SIMPOSI SÒL NO U
models prop
enent el qu
rme amb qu
exió de nucl
essa, per ta
del recone
ament que
ercat.
structura det
uclis jeràrq
ació entre 15
nats inferior
URBANITZABLE 2
positius.
ue s’ha dit e
ue es distrib
lis inmediats
ant, establir
eixement d
ens remet a
tectada en e
uicament di
50 i 200 hab
rs.
016
en parlar de
ueixen, es p
s, abstracció
r uns paràm
'unes estru
al sistema d
el nostre cas
iferenciades,
bitants o lleu
el sistema
pot introduir
ó de l'esque
metres de re
ctures virtu
de relacions
s suggereix
, d'una ban
ugerament s
Tra
d’assentame
r un model v
ma d'enllaço
elació estruc
uals o reals
establertes
prendre com
nda el sistem
uperiors i d'
ama estructu
ents, i atesa
virtual en xa
os reals del
ctural entre
s polaritzad
s sobre la b
m a referènc
ma definit p
altra banda
ural de refer
a la pauta
rxa a partir
sistema d'a
nuclis, sob
des per aq
base de les à
ia dos categ
per aquells
els agrupam
rència
força
de la
ccés.
bre la
uells,
àrees
gories
amb
ments
SSNU S
Partim
veïna
3.500
agrup
El d
objec
impla
Es pr
de te
SIMPOSI SÒL NO U
m de la xarx
ats, fet que e
0-4.000 m.
paments mé
ocument po
ctivament e
antacions de
reten projec
erritori conc
URBANITZABLE 2
xa en triangl
en conseqüè
entre els c
és dispersos
osa de ma
ens suggere
forma cohe
tar l'ordenac
cret, sistema
016
es de l'esque
ència genera
centres elem
s'assimila a
anifest l'exi
ixen aquells
erent amb aq
ció com un
atitzades de
F
ema virtual,
unes paute
mentals equ
la situació d
Estruc
stència de
s espais en
questa.
agregat d'u
es de la pa
Fragmentació
en la qual i
s dimension
ivalents de
del seu centr
ctura basica
buits en
n els que
nitats parcia
uta dels as
ó rural, asse
ncorporem l
als amb valo
cada tipus.
re geomètric
entre forme
l'estructura
el territori
als molt arre
ssentaments
entaments i a
les agrupacio
ors de 2.000
. La lectura
c.
es d'assenta
de nuclis
admetria n
elades a un
, que a mé
accés
ons o
0 m. i
dels
ment
que
noves
tipus
és es
SSNU SIMPOSI SÒL NO URBANITZABLE 2016
recolzaran sobre eixos amb nivell jeràrquic adequat als seus propis requeriments funcionals
i d'accessibilitat.
Com exemplificarem més endavant, es poden establir agrupacions residencials, eixamples i
arees d'influència inmediata dels nuclis, concentracions agropecuàries, implantacions
dotacionals o de serveis.
El mètode es basa en la diferenciació de les següents hipòtesi d’unitats d'ocupació:
- Sectors d'influència inmediata de l'assentament configurant entorns permeables de
relació amb el territori, proporcionats a les capacitats del nucli o agrupament,
susceptibles de recolzar els mínims creixements, dèficits dotacionals del pròpi nucli o
activitats agràries de suport com parcel.lacions per a horts.
- Ambits susceptibles de transformació per a noves implantacions residencials,
independents d'aquells creixements de nucli, localitzades a partir dels buits detectats en
la pauta i amb formes d'ocupació que com veurem més endavant s'interpretaran des de
la identificació dels models tradicionals agrupats i/o lineals.
- Ambits susceptibles de transformació per activitats alienes a l'us agràri del sòl, projectats
amb la finalitat de fornir sistemes dotacionals o de serveis d'abast territorial, que
simultàniament hauran de participar de la pertinença a un àmbit de nucli, i del contacte
amb un eix viari bàsic.
- Concentració d'usos agropecuaris, amb els que es pretén donar resposta a la dispersió
endèmica d'instal.lacions i edificacions que caracterítzen l'activitat en un territori amb
forta presència pagesa. Entenem que aquesta opció no es contrària al manteniment
d'aquestes instal.lacions en les explotacions dels masos, on es localitzen unitats
concentrades d'habitat-producció. Les condicions d'ubicació vindran determinades més
per la necessària connectivitat amb les àrees de conreus a través de vies secundàries
que per l'àmbit del nucli. Ocuparan terrenys en àrees de conreu més inestables o erms,
protegits paisatgisticament, que assolirant dimensions adequades a les intensitats i
distàncies preceptives.
- Ambits de manteniment i millora dels usos agràris preexistents, amb destinació
prioritaria i exclusiva per als conreus.
- Unitats paisatgístiques o de manteniment i millora de la identitat, d’interès per
l'alternança que contenen a petita escala en un seguit de conreus i ondulacions arbrades,
que les fa portadores de la imatge característica.
A partir de la configuració d’aquest sistema d'unitats, voldriem exemplificar puntualment
algunes pautes d'actuació, que sense ànim d'aportar solucions exclusives per al territori,
permetin reflexar el criteri propositiu que entenem adequat i que parteix de la interpretació
dels models tradicionals detectats en les formes d'ocupació preexistents.
SSNU S
D'una
d'hàb
d'imp
a im
o can
D'aco
assen
plant
que
reinte
Així d
en e
agrup
s'asse
agrup
distà
d’ass
En to
l'agru
tracta
fragm
edific
SIMPOSI SÒL NO U
a banda pa
bitat alièns
plantacions d
plantació de
nalitzacions.
ord amb la
ntaments i e
ta prefixada
la resposta
erpretació de
doncs com h
els camins,
paments co
enyalen en
paments line
ncies entre
entament.
ots els casos
upament, de
arà de min
mentació de
cables.
URBANITZABLE 2
arlarem ocu
als assen
de granges i
e propostes
dispersió d
en base a la
a partir de
a a aquest
els models t
hem vist, les
que respon
mpactes qu
el plànol
eals conform
unitats sovi
s cal actuar
e distàncies
nimitzar l'o
l sòl, afavo
016
pacions d'a
taments en
magatzems
s d'abast lin
iscontínua d
localització
ls nostres c
ts establime
radicionals e
s formes d'a
nen a dos
ue caldria p
destructura
mant un rosa
int superiors
amb els crit
i discontinuï
bertura de
rint el man
bast superf
n nucli com
s agràris, i
neal, és a
dels masos
dels punts d
criteris (buit
ents residen
en llocs pred
assentament
models d'im
posicionar e
bàsica ent
ari d'edificac
s, com s’exe
teris de resp
ïtats en la im
nous cam
teniment de
ficial, prene
mpacte i a
així mateix
dir elements
detectada e
d'ocupació re
s en la pau
ncials s'ha
definits.
t formalitzen
mplantació
n el buits
tre formes
cions sobre u
emplifica en
pecte a la pa
mplantació d
mins, d'alter
els usos pre
nt el cas d
abordarem
exemplifica
s com carret
en l'anàlisi d
esidencial co
ta d'interpre
de formali
n uns agrupa
diferents. D
susceptibles
d’assentame
un eix de tra
n el plànol a
Forme
auta de dime
de les unitat
rar només
eexistents e
dels creixem
les agrupa
arem criteris
teres, ferroc
del sistema
ompacta de
etació), ente
itzar des d
aments reco
D'una banda
s d'ocupació
ent i d'altra
aça més pot
adjunt de fo
es d'assenta
ensió máxim
ts. Així mate
puntualmen
en les unitat
ments
cions
s per
carrils
dels
nova
enem
de la
olzats
a els
ó que
a els
tent i
ormes
ment
ma de
eix es
nt la
ts no
SSNU S
Pel q
agràr
per
conce
conce
conne
sense
El cri
parte
parce
recul
s'ade
Pel q
ocupa
contu
Es tr
adapt
Són
desag
proje
paral
SIMPOSI SÒL NO U
que fa a la
ria (granges
un ostensib
entracions p
entració d'in
ectivitat am
e abandonar
iteri d'impla
eix de la dota
el.lari origin
ades prece
equaran per
ue fa a crite
acions supe
undència am
racta d’arte
tables a la m
elements e
gregada am
ecten amb c
.lelismes am
URBANITZABLE 2
regulació d
, coberts, m
ble esquitxa
puntuals en
nstal.lacions
b l'entorn c
r el caràcter
antació pred
ació infraest
nal estructu
ptives de
tal de proteg
eris per a imp
rficials notab
mb què la sev
factes que
morfologia d
n els que s
mb fortes i
criteris d'ele
mb traces ex
016
dels establim
magatzems,
at d'edificac
explotacion
conforman
onreat, i oc
d'unitats co
efinit que e
tructural de
uraran el s
les edificac
gir de vistes
plantació de
bles, impliqu
va traça linea
per pròpie
el suport, i q
sovint s'aba
mplicacions
evada veloci
istents o tan
ments agrop
sitges), la c
cions aïllade
s més inten
t sistemes
upació disco
mpactes.
es grafia en
l'espai selec
suport d'aq
cions respec
s els recorreg
propostes d
uen solucion
al fragmenta
s condicion
que resulten
andona el c
negatives
itat que ten
nt sols adapt
pecuaris o d
casuística so
es en tota
nsives. Aque
agrupats a
ontínua per
el plànol a
ccionat en el
uelles insta
cte dels ei
guts.
d'abast linea
ns comprom
a l'espai i tal
s requereix
n desvinculad
riteri d'adap
(massa ca
nsa els traç
tacions punt
de recolzame
obre el territ
l'àrea, si
est fet sugg
mb condicio
fer permeab
djunt per a
que mínime
al.lacions, c
xos princip
Ocupacion
l, malgrat q
eses sobre e
lla els ordres
en traces c
des de l'orde
ptació, s'inst
rreteres de
çats, ignoran
uals).
ent de l'act
tori es mani
bé es dete
gereix adopt
ons màxime
bles els siste
un cas con
es alteracion
conservant
pals, espais
ns agropecu
ue no comp
el territori p
s preexisten
contundents
enació de l'e
tal.len de f
e curt abas
nt coincidèn
tivitat
ifesta
ecten
tar la
es de
emes
ncret,
ns del
unes
que
uàries
orten
per la
ts.
s poc
espai.
forma
st es
ncies,
SSNU S
Les c
qual
les li
d'inte
trenc
Conc
comp
de la
mitja
SIMPOSI SÒL NO U
condicions de
cosa resulta
inies fronte
erstici que p
caments nom
lourem am
plicada i co
a reflexió ac
ançant les fig
URBANITZABLE 2
el territori fa
a necessari s
reres de co
permetrà as
més margina
b el recon
mpromesa t
cadèmica, a
gures pròpie
016
an poc perm
situar la traç
ontacte entr
ssolir tot el
ls.
eixement q
tasca de l’ad
un instrum
s de l’ordena
meable el no
ça del nou ei
re àmbits r
territori, a
Dos casos t
que el con
daptació de
ment amb co
ació territori
ostre model
x en punts d
reconeguts,
daptant-se
teòrics d'imp
tingut d’aq
premises es
omponents
al.
a dites impl
de màxima c
en un rell
a l'estructu
plantació de
uest text s
ssencialmen
d’aplicació d
antacions, p
coincidència
igat dels e
ra bàsica i
noves carre
s’insereix e
nt teòriques,
directa i prà
per la
amb
spais
amb
eteres
en la
fruit
àctica
