La Capsa Gaudí

El MercadalRevista Mensual d’Informació Municipal

Desembre de 2002 5a època núm. 23

El MercadalAJUNTAMENT DE REUS

La Capsa Gaudí

*Aj. El Mercadal 5a ep. 23 23/12/02 08:42 Página 1

Ciutat oberta

El Mercadal3

Sumari

2

Editorial

El Mercadal

Director:Claudi Arnavat

Redacció:Rosa Pagès

Susana BahílloImma Bolet

Secretaria de Redacció:Roser Masip

Fotografia:Carles Fargas

Arxiu SCC

Edita:Ajuntament de Reus

Servei de Comunicació CorporativaPl. del Mercadal 1

43201 REUSTel. 977 759 662Fax 977 778 106

info.comunicacio@reus.netwww.reus.net

Dipòsit legal:T-858-86Tirada:

35.000 exemplarsProjecte gràfic i producció:

Tona BayonaFotomecànica:

PerepreimpressióImpressió

Litografia Rosés SADistribució:

Segimeil

La Capsa Gaudí és un somni que es començaa fer realitat. És el somni de lligar Reus ambGaudí, un referent que simbolitza l’esperit

d’una ciutat que vol rellegir el passat per convertir-loen punt d’arrencada d’un nou viatge cap al futur.

La Capsa Gaudí ens acosta cap a un futur on les tèc-niques, els estils i les formes de vida són diferents peròen què les exigències d’innovació, de creativitat i devoluntat d’anar més enllà continuen sent les mateixes.I en què, per tant, el referent de Gaudí, el referent delmodernisme i la voluntat de renovació i d’obertura almón continuen tenint una vigència radical.

Aquest és l’esperit d’un projecte de ciutat engrescadorque us presentem en aquest número: la CapsaGaudí. Un projecte que ha d’esdevenir el centre de laprojecció cultural i turística de la ciutat per convertirReus en un punt de visita obligada i en un pol d’a-tracció de nous visitants.

El desenvolupament del projecte preveu multiplicarper quatre el nombre de persones que cada any s’a-

costen a la ciutat en un termini no massa llunyà. Enaquest sentit, la Capsa Gaudí serà un focus genera-dor de riquesa del qual es beneficiarà tota la ciutat.

A la vegada, amb aquest projecte, els reusencs i lesreusenques recuperem un edifici situat al cor de la ciu-tat, l’antiga seu del Banc de Santander, que mai haví-em sentit com a propi. La Capsa Gaudí canviarà laimatge i la fesomia de la plaça del Mercadal, queesdevindrà la porta d’entrada a la ciutat, una ciutatoberta i acollidora.

A banda dels detalls de la Capsa Gaudí, en aquestarevista trobareu informació per viure la ciutat durantles festes de Nadal, un parèntesi en el calendari queReus viu intensament. Durant aquests dies, la ciutatsencera es transforma i els carrers i les places esde-venen un espai ideal per enfortir i refermar les rela-cions ciutadanes i els lligams de convivència.

Com a alcalde, voldria aprofitar aquestes pàgines perfer arribar a tothom els millors desitjos per a aquestesfestes i de cara al nou any que comença. ◆

La capsa Gaudí, un somni de futur per a la ciutat de Reus

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

2 EditorialSumariCrèdits

3 La Capsa Gaudí, la il·lusió d’unaciutat per redescobrir l’empremtadel geni

6 Parc de Nadal, 112 d’horesd’aventura i diversió

8 L’arribada del nadal transforma els carrers de la ciutat

9 Microurbanisme

10 La ciutat viu una setmana sencerade Premis Reus

La inspiració: Gaudí

11 L’escola bressol municipal, pionera endisposar d’un pla d’emergència

12 Una campanya ens recorda que laseguretat comença a la llar

Contenidor per a restes vegetals

13 Un grup de reusencs d’origenllatinoamericà, al Parlament

Cristina Almeida, contra la violènciadomèstica

Alcaldes de municipis extremenys aReus

14 OpinióArticles dels portaveus dels grups municipals

AJUNTAMENT DE REUS

A finals del 2004 l’antic edifici delBanc de Santander a la plaça delMercadal serà la Capsa Gaudí, ungran centre cultural i interactiu onconèixer i impregnar-se del mo-dernisme mitjançant les novestecnologies.

L’Ajuntament de Reus va presen-tar aquest mes de desembre elprojecte de la Capsa Gaudí a laFira de Reus, una presentaciópública que va estar a l’alçadad’un projecte innovador i ambi-ciós que permetrà habilitar al corde la ciutat un centre d’oci cultu-ral dedicat a l’arquitecte moder-nista Antoni Gaudí, el fill mésil·lustre de la ciutat.

La Capsa Gaudí oferirà als visi-tants la possibilitat d’apropar-seal modernisme a través de lanova òptica que ens aporten lesnoves tecnologies. Aquesta re-lectura del patrimoni arquitectò-nic i cultural de la ciutat farà quela Capsa Gaudí es converteixi enla porta d’entrada a Reus perquèels visitants de totes les edatsaccedeixin a tot allò que la ciutatels pot oferir.

Transformació al cor de la ciutatEl nou centre s’ubicarà a la plaçadel Mercadal, a l’antiga seu delBanc de Santander, que l’Ajun-tament va adquirir per 3,6 mi-lions d’€ aquest mateix 2002. El projecte comportarà unaremodelació completa de l’edificique permetrà la creació d’unespai de descoberta del moder-nisme, un centre de coneixe-ment on el visitant s’aproparà ipodrà entendre l’obra de Gaudí,

de Lluís Domènech i Montaner iuna llarga llista d’arquitectes d’a-rreu i d’altres èpoques. Aquestadescoberta es farà mitjançantprojeccions en tres dimensions,jocs interactius i tallers didàctics,amb un espai pensat especial-ment per a la canalla.

La reforma total de l’edifici per-metrà transformar la plaça delMercadal, i refermar-la en el corde la ciutat com a porta d’entra-da dels visitants, com a centred’atracció de la vitalitat de Reus.L’adequació del centre d’oci cul-tural integrarà l’edifici en la vidaciutadana, ja que els canvis pre-vistos en l’estructura interna i lafaçana aportaran una soluciódefinitiva perquè els reusencs iles reusenques sentin com aseva la Capsa Gaudí i l’envoltorique l’acollirà.

Projecte de referènciaA la vegada, la transformació quesuposa la Capsa Gaudí poten-ciarà Reus com a ciutat dereferència en l’àmbit de l’oci cul-tural a Catalunya. Amb aquestprojecte, la ciutat combinarà cul-tura i turisme amb una nova visiódel modernisme i una nova

manera d’entendre l’arquitecturai l’empremta que Antoni Gaudíva deixar a la ciutat on va néixer iviure fins a l’adolescència –lainfluència de Reus en la sevaobra es pot descobrir amb la rutaGaudí.

El projecte aproparà l’arquitecturai els seus creadors a la ciutat i alsseus visitants, de manera que la

Capsa Gaudí esdevindrà un ele-ment catalitzador d’una deman-da d’oci i turisme cultural cadavegada més creixent. En acabarel recorregut per l’interior de laCapsa Gaudí, es convidarà el visi-tant a recórrer la ruta modernistai a descobrir el llegat arquitectò-nic present als carrers i a les pla-ces de Reus.

La ruta modernistaLa ruta del modernisme consis-teix en una visita a més de vintfaçanes modernistes on desta-quen els edificis obra de LluísDomènech i Montaner, com lacasa Navàs, a la plaça delMercadal, i la casa Rull, al carrerde Sant Joan i seu de l’InstitutMunicipal d’Acció Cultural(IMAC). La ruta també inclou una visita a

La Capsa Gaudí, la il·lusiód’una ciutat per redescobrirl’empremta del geni

La Capsa Gaudí és un espai de descoberta delmodernisme a través de les noves tecnologiesque reconvertirà del tot l’antic edifici del Bancde Santander, a la plaça del Mercadal. És unambiciós centre de promoció del patrimoniarquitectònic que serà la porta d’entrada aReus i l’eix de projecció cap enfora. e

l projecte seràuna realitatl’any 2004

*Aj. El Mercadal 5a ep. 23 23/12/02 08:43 Página 2

El Mercadal54

El Mercadal

l’Institut Pere Mata, el conjuntd’edificis modernistes més relle-vant de la ciutat. En total, Reuscompta amb gairebé un cente-nar d’edificis modernistes cata-logats.

Els secrets de la Capsa GaudíPer convertir-se en un pol d’a-tracció, la Capsa Gaudí s’ha plan-tejat com un nou tipus d’equipa-ment públic amb una personali-tat pròpia que combina la ves-sant cultural i educativa com acentre d’interpretació del moder-nisme amb una vessant turística,amb la creació d’un nou centred’acollida de visitants, és a dir,una oficina de turisme i de ben-vinguda a totes les persones quearriben a Reus amb ganes dedescobrir la ciutat.

L’edifici reestructurat agruparàquatre plantes destinades a lacúpula Gaudí. L’àtic es destinaràa dependències municipals. A laplanta baixa trobarem l’espai d’a-collida, amb la recepció, el centred’acollida de visitants, la botiga–on es podran adquirir totamena de productes relacionatsamb el modernisme i la ciutat deReus– i l’exposició “Reus: esce-nari modernista”, on, a partird’una maqueta, fotografies i unapantalla interactiva es donarà aconèixer el patrimoni modernistade Reus.

A la primera planta se situarà laseu del Patronat Municipal deComerç i Turisme, a més delpetit Modernàrium i un tallerdidàctic. El petit Modernàriumes planteja com un espai que

pugui apropar de manera fàcil idivertida el concepte d’arquitec-tura modernista als més petits(nens i nenes de 3 a 6 anys).Es tracta d’un espai lúdic, dividiten quatre àmbits on la canallafa un recorregut per diferentsjocs d’aprenentatge amb lacompanyia d’un monitor. Eltaller didàctic s’ha batejat com aLaboratori del modernisme i esprojecta com una àrea poliva-lent amb un sistema de redistri-bució i adaptació de l’espai pera la realització d’activitats diver-ses que permetin la mobilitatd’un grup de quaranta perso-nes.

A la segona planta s’instal·larà elModernàrium, un espai lúdic,interactiu i tecnològic perquè elsvisitants coneguin els secrets de

l’obra gaudiniana i tinguin a l’a-bast les eines necessàries perinterpretar l’arquitectura moder-nista, que va canviar la visió delsedificis d’ús civil i industrial a prin-cipis del segle XX. Aquesta és l’a-posta més innovadora de laCapsa Gaudí i es convertirà enuna mostra permanent.

Reus, París i LondresLa tercera planta serà per alMemorial Gaudí, un espectacleaudiovisual integrat en un espaiescenogràfic que té com aobjectiu deixar constància de larelació existent entre AntoniGaudí i la ciutat on va néixer.D’aquesta manera, Reus ofereixals visitants un recorregut per laseva història, incidint especial-ment en el tombant dels seglesXIX i XX. En aquest espai, es vol

Ciutat oberta

recuperar l’esperit “Reus, París iLondres”, gestat al segle XVIII,quan Reus era la segona ciutatde Catalunya i una cruïllaimportant en les rutes comer-cials, sobretot de l’aiguardent, iescenari d’ intercanvis eco-nòmics. Aquesta vitalitat eco-nòmica va permetre el desen-volupament del modernisme ala ciutat, amb una burgesia adi-nerada gràcies a una intensaactivitat comercial i fabril queencarregà a arquitectes de pres-tigi el disseny i la construcciódels edificis que avui admirem.

Les dimensions del projecteEl projecte de la Capsa Gaudísuposarà una inversió de 7,8 mi-lions d’€ distribuïts de la següentmanera: 3,6 milions en la compra

de l’edifici, 1,8 milions per ade-quar-lo, 2,4 milions per muntar ipromocionar el contingut de laCapsa Gaudí. El projecte neix ambun enfoc empresarial i la voluntatd’autofinançar-se. Els ingressosprevistos són la venda d’entrades,la concessió de la botiga i el petitModernàrium i la col·laboració depatrocinadors o espònsors.

La viabilitat del projecte també téen compte l’augment del nom-bre de visitants. La darreraenquesta elaborada pel Patronatde Turisme i Comerç situa elscatalans com a principals interes-sats en la ruta modernista deReus, seguits de la resta d’espa-nyols i els francesos. El mateixestudi indica que tres de cadaquatre visitants opten per dinar osopar a la ciutat i gairebé la mei-

tat compren alguna cosa durantla seva estada.

Assolir la xifra de50.000 visitants l’anyPer tant, el volum econòmic quegenera el sector de l’oci cultural iel turisme és important, peròencara pot créixer més. I enaquest sentit és viable la creaciód’un espai d’oci cultural per

donar a conèixer el modernismedes d’un punt de vista tecnolò-gic. La Capsa Gaudí es convertiràen la porta d’entrada a Reus i peraixò es preveu multiplicar gairebéper quatre la xifra anual de visi-tants i arribar, a mig termini, finsals 50.000 visitants. Per aconse-guir-ho, Reus aposta per un nouconcepte que combina Gaudí,modernisme i tecnologia. ◆

Ciutat oberta

L’homenatge de Reus a Gaudí

La Capsa Gaudí vol ser tambéun homenatge de Reus al’arquitecte. Aquest senti-ment es materialitza amb elMemorial Gaudí, queomplirà la tercera planta del’edifici i que es divideix endos espais:

1. Gaudí, la forja d’un genirecrearà l’ambient d’unacaldereria, l’entorn de tre-ball familiar en què l’ar-quitecte va créixer. Aquí hihaurà una sèrie de disposi-tius audiovisuals que apa-reixeran darrere de prestat-geries d’olles i alambics.

2. Gaudí, constructor de som-nis: una escenografia sim-bòlica, amb un pavimentinspirat en el mar que Jujolva pintar al sostre de laPedrera. Les parets d’aquestespai seran pantalles giratò-ries que faran que unespectacle audiovisual en-volti completament els visi-tants, una posada en esce-na que ens aproparà a l’uni-vers simbòlic i visual deGaudí. Aquest acostamentmostrarà els principalsreferents estètics de l’ar-quitecte i la seva visió de lanatura com a font d’inspira-

*Aj. El Mercadal 5a ep. 23 23/12/02 08:43 Página 4

6

Les persones, en primer lloc

El Mercadal

Les persones, en primer lloc

El Mercadal7

El parc de Nadal 2002-2003incorpora novetats i millores apartir de l’experiència, els resul-tats i l’avaluació de l’edició ante-rior i el bagatge de més de 25anys. L’ànalisi de 480 enquestes,coordinades des de la UniversitatAutònoma de Barcelona, ha ser-vit per dissenyar un parc que s’a-dapti més als gustos dels usuarisi usuàries. Fruit d’aquesta avalua-ció externa, el parc d’enguanypresenta novetats com ara l’o-bertura continuada de lesinstal·lacions, sense pausa alsmigdies, o la gratuïtat per alsacompanyants adults.

El parc obre les portes el dia 21de desembre i espera rebre40.000 visitants. De moment, lacanalla i el jovent de la ciutat–tots els reusencs i reusenques

de 0 a 18 anys– han rebut acasa una invitació per accedir alrecinte el primer o el segon diad’obertura. Amb aquesta iniciati-va s’intenta repartir el nombre devisitants durant tots els dies d’o-bertura de les instal·lacions.

Dinar al parcUna altra raó que pot fer incre-mentar el nombre de visitants és

l’horari ininterromput del parc,que enguany no tanca al migdiai ofereix servei de restaurant icafeteria a l’interior del recinte.Amb l’horari continuat s’esperaconsolidar l’assistència de públicde fora de la ciutat, que podràpassar la jornada sencera al parc.A aquesta proposta s’ha d’afegirl’establiment d’un preu únic pera tot el dia de 4 €, amb la possi-

bilitat de sortir al migdia i tornar aentrar a la tarda.

Per posar en funcionament totl’engranatge del parc fan faltaentre 380 i 400 monitors, la ma-joria dels quals són joves d’edatscompreses entre els 18 i els 25anys. Una altra xifra a tenir encompte perquè el parc obri lesportes aquest Nadal és el pres-supost: enguany frega els300.000 €.

Àrees temàtiquesIgual que en l’edició anterior, elparc s’estructura en zones temà-tiques o conceptuals. A la sala 1hi ha l’espai de la festa i la des-coberta, una àrea on es promo-cionarà la festa major i que, coma reclam principal, comptarà ambun planetari. També hi haurà ta-

llers de titelles, de reciclatge depaper o de màgia, i s’hi podràplantar una planta o fer compostnatural a partir de residus dematèria orgànica.

En aquesta sala també hi ha labiblioteca, la mediateca i la ludo-teca, que s’amplia a causa del’interès que va despertar l’anypassat entre els visitants i incor-pora un espai d’informació i for-mació per als pares i mares. Labiblioteca, on s’explicaran contesi es faran tallers d’animació a lalectura, és un espai per a totesles edats. Aquesta sala incorporaun espai per a ordinadors ambaccés a Internet.

A la sala 2 hi ha les àrees dedi-cades als joves i un espai per aljoc i l’esport. En aquesta sala l’es-

port és el principal protagonistaamb propostes tan atractivescom un rocòdrom, la pràctica delgolf o un camp de futbol a qua-tre engabiat –modalitat força demoda actualment que consisteixa practicar futbol en un espai tan-cat que s’anomena gàbia. A lazona jove, però, també es fantallers al voltant dels ordinadors idels jocs de taula i, fins i tot, s’ins-tal·larà un karaoke per cantar lescançons que més sonen. Lazona jove és una de les que pre-senta més novetats, amb mésactivitats i canvis en els contin-guts respecte l’any passat.

Projectes de joves per a jovesUn dels elements més destacatsde la zona jove és el desenvolu-pament pràctic de nou projectes

d’autocupació. Fa uns mesos esva oferir la possibilitat que grupsde joves presentessin propostesde tallers i activitats per desenvo-lupar dins del context del parc deNadal. L’organització del parc haseleccionat els projectes mésengrescadors, nou en total, valo-rant que siguin tallers atractiusper als joves a qui van adreçats.Un exemple és el projecte pre-sentat per un grup d’estudiantsd’educació física basat en unarelectura dels jocs tradicionals.

La sala 3 es convertirà en l’àreapreferida per un sector dels visi-tants; aquí s’instal·laran els gransjocs, com ara els inflables. El ter-cer espai comunica directamentamb la plaça de l’Univers –bate-jada com un espai a cel obert–,on s’habilitarà una pista per amonopatins, una altra per a bici-cletes de muntanya i un circuittutelat per la Guàrdia Urbana per-què els nens i nenes que ho vul-guin circulin amb les novesmotos de la policia municipal alcostat d’un agent.

En aquests espais hi ha diversesactivitats pensades perquè elsnens i nenes hi participin encompanyia d’un adult. I és queaquesta edició del parc vol can-viar el paper de l’adult passiu perla de l’adult participatiu. L’orga-nització ha fet el primer pas enpermetre l’entrada lliure delsacompanyants adults.

Animació itinerant Però l’oferta del parc no es no-més estàtica: una cercavila s’en-carregarà d’animar l’ambient to-tes les tardes. Gimcanes i tallers

de participació també contribui-ran a fer més divertida l’estadadels visitants al recinte.

Aquest programa d’activitats escombina amb les propostespresentades per les entitats,que desenvolupen un total de36 projectes. Justament, el parcde Nadal vol combinar aquestprotagonisme de les entitats dela ciutat amb els projectes indi-viduals presentats i l’experiènciamunicipal per presentar un parcdinàmic i atractiu. Tot plegatconfigura un conjunt divers decontinguts que proporcionaopcions de lleure per a dife-rents edats i gustos durant lesvacances de Nadal.

Un parc amb històriaLa trajectòria del parc de Nadales remunta al 1976, quan, coin-cidint amb l’Any Internacional delNen, una iniciativa de la JoveCambra de Reus va fer possibleque Reus acollís un certamen deles característiques del Saló de laInfància i la Joventut de Bar-celona, l’únic que en aquells mo-ments existia a Catalunya. A par-tir d’aleshores, i al llarg de lesdiferents edicions, la visita al parcde Nadal de Reus ha estat unacita obligada per a diverses gene-racions de reusencs i reusen-ques i d’infants de moltes de leslocalitats de la comarca.

Des de l’edició anterior, l’empre-sa anònima municipal ReusEsport i Lleure SA (RELLSA) ésl’encarregada d’organitzar i pre-parar el parc de Nadal, que en-guany presenta una total de 112d’hores de diversió. ◆

Parc de Nadal, 112 d’hores d’aventura i diversió

Un any més el parc de Nadal torna a omplir eltemps de lleure de la canalla i els joves deReus durant el parèntesi escolar quesignifiquen les festes de Nadal. El parc esperaatraure 40.000 visitants amb una oferta demés de 90 activitats diferents i moltesnovetats.

Imatge de l’edició anteriordel parc de Nadal

Les dades

DatesDel 21 de desembre al

3 de gener (excepte els dies 25 de desembre i 1 de gener)

HorarisD’ 11.00 h a 21.30 h

(no es tanca almigdia, però hi ha lapossibilitat de sortir itornar a la tarda ambla mateixa entrada)

Dies especialsEls dies 24 i 31 de

desembre el parctancarà a les 20.00 h

El dia 26 de desembreel parc només obriràde 17.00 h a 21.30 h

Les entradesEntrada general (preu

únic per a tot el dia): 4 euros

Bono Parc (paquet de10 entrades): 32 euros

L’entrada delsacompanyants adultsés gratuïta

Els serveis· Servei

d’acompanyament per a infants ambdiscapacitats.

· Presència d’informadorsitinerants per atendreels visitants.

· Atenció infantil.· Atenció sanitària al

mateix recinte.· Bar-cafeteria.· Servei de guarda-roba

gratuït.· Punt d’informació.· Transports: parada

d’autobusos urbans iaparcament al mateixedifici, al pàrquingmunicipal de la Fira.

*Aj. El Mercadal 5a ep. 23 23/12/02 08:43 Página 6

Des del darrer divendres denovembre, la il·luminació deNadal atorga als carrers i a lesplaces de la ciutat un caràcteracollidor, que convida a passejar-hi tot i l’arribada del fred més viude l’hivern. La vitalitat comercialde Reus i el seu poder d’atracciófan que la ciutat es prepari perviure un Nadal intens, ple d’acti-vitat i de gent que va i ve pelscarrers. Una vitalitat que quedaràdemostrada el diumenge 5 degener, dia en què les botigues dela ciutat estaran obertes.

Enguany s’han il·luminat més detrenta carrers amb 300 motiusinstal·lats i un cost de 90.000 €,quantitat que inclou el lloguer, lainstal·lació, el manteniment i elconsum elèctric dels llums. Ambl’objectiu de donar a la ciutat una

imatge conjunta, s’ha instal·lat unúnic model a tots els carrers. Lacol·locació d’aquests motius s’hacompletat amb sis arbres deNadal, situats a les diferents viesd’entrada a la ciutat.

Mercat d’artesania al MercadalCoincidint amb les festes deNadal es tornarà a instal·lar a la

plaça del Mercadal el mercatd’artesania. Fins al 6 de gener,una trentena de parades oferiranproductes elaborats amb mèto-des artesans. Aquest mercat ja ésuna cita tradicional en les activi-tats de la campanya de Nadalque coordina el Patronat Mu-nicipal de Turisme i Comerç.L’horari és de 10.30 h a 14.30 hi de 16.30 h a 22.00 h. Abansdel mercat d’artesania se celebraa la mateixa plaça el mercat deNadal, on es poden trobar totamena de productes nadalencs.

A punt per l’arribada dels ReisLa Nit de Reis és, sens dubte,una de les que millor represental’esperit del Nadal. A hores d’ara,tots els xiquets i xiquetes podenestar segurs que tot és a puntper a l’arribada de Melcior,Gaspar i Baltasar a la nostra ciu-tat. Com és tradicional en elsdarrers anys, ses majestats ater-raran a Reus procedents d’Orienten helicòpter. La cita és el diu-menge 5 de gener, a les 16.30 h,a la plaça d’Anton Borrell, al parcde Sant Jordi. La primera feinade ses majestats en arribar a laciutat serà visitar els nens i nenesde l’Hospital Universitari de Sant

Joan, just abans que comenci lacavalcada. És previst que el reiblanc, el rei ros i el rei negre,acompanyats del seu seguici,comencin un recorregut pel cen-tre de la cituat al voltant de lesset de la tarda. El punt d’inici ésel carrer Ample.

Després de recórrer el tomb deravals, la comitiva s’aturarà a laplaça de Prim perquè els Reisagafin el carrer de Monterols perarribar a la plaça del Mercadal. Ala porta de l’Ajuntament els espe-rarà l’alcalde Lluís M. Pérez, queels lliurarà, des del balcó delpalau municipal, les claus de laciutat perquè puguin accedir atotes les llars de Reus senseentrebancs.

Quan les claus siguin a mans deses majestats d’Orient, arribaràl’hora d’anar a dormir per a totala canalla. D’aquesta manera, elsReis i els patges podran comen-çar a treballar al més aviat possi-ble per organitzar els regals i lessorpreses que es repartiran du-rant tota la nit.

I si el dia 6 de gener, desprésd’obrir els regals, encara us que-den ganes de fer coses, podeuacabar la jornada amb música. Ales 20.00 h, al teatre Bartrina, esfarà el Concert de Reis, amb laJove Orquestra Camerata XXI.

Però l’oferta de la ciutat peraquestes festes és molt mésàmplia i inclou propostes comels Retaules Vivents al voltant dela Prioral o l’exposició de pesse-bres a la parròquia de Sant Joan,entre d’altres. ◆

8

El Mercadal

La ciutat emergent

El Mercadal9

Ciutat Oberta

L’arribada de Nadal transforma els carrers de la ciutat

Cada any Reus canvia la fesomia i estransforma amb l’arribada de les festes deNadal. Els carrers i les places bullen d’activitat ila ciutat ofereix als visitants una oferta amb unampli programa d’actes tradicionals per a totsels gustos. Per Nadal la ciutat de Reus és,encara més, una ciutat oberta.

Reus2005la ciutatemergent

Al barri Montserrat, a la confluèn-cia entre els carrers Flix i Astorga,ja fa anys que hi ha un parcpúblic amb una important vege-tació i mobiliari urbà.Recentment s’han instal·lat mésjocs infantils al parc, que té al vol-tant de 4.000 m2. Justament, enaquest barri s’ha de desenvolu-par un altre projecte més impor-

tant: la construció d’una novazona esportiva. Aquest nou espaicomptarà amb un camp de fut-bol de gespa artificial, edificis deserveis i espais polivalents. Mésenllà d’acostar la pràctica esporti-va a tothom, el projecte té com aobjectiu incidir en la remodelacióurbanística de la zona i impulsarel barri. ◆

Més jocs infantils al barri Montserrat

El veïnat del barri Pelayo, ubicatal costat de la carretera de Falset,disposarà d’un gran parc públic.Aquesta nova zona verda s’habi-litarà en uns terrenys de propie-tat municipal procedents d’unacessió urbanística i situats alcosta de la via del ferrocarril, molta prop de l’Institut Pere Mata.L’espai té gairebé 10.000 m2 i,

de moment només s’han fet elstreballs de neteja de la finca i demanteniment de la vegetacióexistent, que s’incorporarà a lafutura zona verda. També estàprevist construir-hi un petit murde contenció de terra per man-tenir l’espai en bones condicionsmentre el nou parc no sigui unarealitat. ◆

Primers treballs pel futurparc del barri Pelayo

El parc del barri Juroca, situat alcarrer d’Astorga, disposa des defa unes setmanes de més espaiverd i nou enllumenat.

L’actuació ha permès ampliar lazona verda del parc amb la cons-trucció de diversos parterres alslímits del parc, obres que s’hancompletat amb la plantació degespa i de més plantes. El cost

de l’obra civil i la jardineria és de18.000 €. Però la millora delparc també ha comportat la ins-tal·lació de set nous punts dellum, amb un pressupost de24.000 € més.

El parc Juroca també té una pistaper jugar a bàsquet i és previstinstal·lar-hi més mobiliari urbà ijocs per a la canalla. ◆

Instal·lació d’enllumenatal parc Juroca

Al costat de la carretera deCambrils i a tocar del TennisMonterols, hi ha la urbanitzacióBlancafort, on s’ha construït unarambla en tres trams entre elscarrers de Grècia i de Portugal. Lapromotora immobiliària de lazona s’ha encarregat de l’obracivil, mentre l’Ajuntament ha dis-senyat i realitzat els treballs dejardineria amb arbres i plantes

procedents del viver municipal.L’espai té una superfície de5.500 m2 i s’ha urbanitzat per150.000 €.

Amb la construcció d’aquest pas-seig es pretén revaloritzar unaàrea residencial en fase dedesenvolupament. Molt a propde la rambla és previst habilitarun altre espai verd. ◆

Rambla i zona verda a la urbanització Blancafort

*Aj. El Mercadal 5a ep. 23 23/12/02 08:44 Página 8

Les persones, en primer lloc

El Mercadal1110

Les persones, en primer lloc

El Mercadal

El jurat ha estat representat perpersones de reconegut prestigiprofessional. Així, enguany hanestudiat les propostes i han pre-miat les diferents convocatòriesels arquitectes Oriol Bohigas iBenedetta Tagliabue, els artistesJaume Plensa i Antoni Llena,l’escriptor Josep Maria Benet iJornet, l’actor Jordi Banacolocha iVíctor Batallé, entre d’altres. Unaaltra de les característiques delsPremis Reus 2002 ha estat que,per primera vegada, s’ha viscutla setmana dels Premis Reus,que ha atorgat a cadascuna deles convocatòries un protagonis-me ben merescut. Així, entredilluns i dissabte de la setmanadels Premis Reus es van anardesvetllant els guanyadors de lesdiferents convocatòries queomplien el cartell de premis.

La setmana de lliurament depremis va culminar el dissabte,16 de novembre, amb un acteal teatre Bartrina conduït perLluís Pasqual i Dolors Juanpere,que va incloure l’espectacle Tresmomentos para un concierto,de Manolo Sanlúcar, dedicat aGarcia Lorca. La seva actuació vaposar el punt i final a una set-mana en què es van fer públicsels premis que es detallen acontinuació:

XII Mostra Estatal d’Art Fo-togràfic Contemporani - PremiBeca XLII Medalla Gaudí, dotatamb 6.000 €: Manuel BarrancoMartos, pel projecte Idea de pro-yecto austero y tenebroso debodegones barrocos entre elrecuerdo de los mártires indo-lentes y contemplativos, sus

objectos oxidados, su sonrisatriste, el calor de lo auténtico, laconfusión de lo recordado ytoda la filosofía que puede razo-nar el corazón.

XIX Premi d’InvestigacióAntoni Pedrol Rius, dotat amb6.000 €: Ferran Jové i Horto-neda pel treball de recerca titulatMaties de Vall i Llaberia, maris-cal de camp carlí.

III Premi de Teatre Joaquim M.Bartrina, dotat amb 6.000 € i lapublicació de l’obra dins lacol·lecció Textos a part, d’ArolaEdicions: Miquel Argüelles perl’obra Una nevera no és unarmari.

III Premi Montsant. Primerpremi, dotat amb 1.000 €, per aTocs de campana, presentat pelCEIP Teresa Salvat Llauradó, del’Aleixar. El premi dedicat a la figu-ra de Gaudí, dotat amb 1.000 €,es reparteix entre els treballsL’any Gaudí, de l’Institut SalvadorVilaseca de Reus i Pitó, el dracdel parc Güell, dels alumnes del’IES Antoni Gaudí de Reus.

Premis Ciutat de Reus deComposició per a Corals In-

fantils, dotats amb 3.750 €:Gerard López Boada per lescançons Papallona, Ous ferrats iGripau, guineu, perdiu i bou al’hospital; Josep Padró per lacançó Mountain bike i XavierPagès i Corella per Cànon enre-vessat.

Premis Literaris Baix Camp,dotats amb 900 €: PremiGabriel Ferrater, de poesia, per aÒscar Marín Pastor per Camí delsomni i Premi Antoni de Bofarull,de narrativa, a l’obra La flor deLadó, d’Ivan Carbonell Iglésias.

IV Concurs de Còmic per a Jo-ves, amb una dotació global de750 €: Marc Sardà Martí ambl’obra Gag Bang 2 i ThaisGranero de Alberdi amb l’obraEls meus somnis per un present.

IV Premi de Fotografia per aJoves, amb una dotació globalde 750 €: Antonio BenítezBarrio amb l’obra Jackson Ville iAlbert Nievas Garcia perCuriositats III.

IV Concurs de Música per ajoves, dotat amb 1.200 €, 600€ i 300 €: Zenobites, Back-doormen i Plou com mai.

II Beca de Rercerca FredericaMontseny i Mañé, dotat amb3.000 €: Mónica Gelambí Torrellpel projecte Les polítiques degènere: necessitat d’una novaentesa dels conflictes socials.

III Premi a la Recerca i laInnovació EducativesAngeleta Ferrer i Sensat, dotatamb 3.000 €: el treballExperiències de física i químicade 3r d’ESO per a realitzar acasa, presentat per VicentFrancesc Soler Selva, BeatrizVázquez Hernando, TeresaLópez Tomàs, Ángeles CarmenPastor Amorós i Remedios A.Pastor Pomares.

IV Premi de SociolingüísticaTeresa Miquel i Pàmies, dotatamb 3.000 €: Sílvia Aregall iPresseguer i Cristina MoratóTorres per la proposta Endevinaquè canto.

II Beca de Recerca en l’àmbitde l’Esport, el Lleure i l’ActivitatFísica: Cayetano Cabús Ruana,pel treball L’educació i la ini-ciació esportiva en personesgrans.

XV Premi Beca Ciutat de Reusde Fotografia, XLII MedallaGaudí: Salvador Castro Mir, pelseu projecte de treball Recercade la imatge per la història dela producció vitivinícola del nos-tre entorn més immediat icomarques veïnes. Van rebre lesmencions d’honor Ferran AguilarAnton, Josep Aragonès Martorell,Llorenç Herrera Altés, Josep M.Llauradó i Asens i Vicenç Marí i

La ciutat viu una setmana sencerade Premis Reus

un campus

virtual permetestudiar des

de casa

La tortuga Bertolina és una mas-cota força coneguda pels nens inenes de l’escola bressol laGinesta. Ella és la protagonistad’un conte en què, vestida debomber, indica als infants què calfer quan hi ha foc. Al toc d’un xiu-let, els nens i les nenes es posenen fila i, mentre canten unacançó i fan el trenet, surten ambordre de la classe cap a l’exterior,on ja no hi ha perill.

Els alumnes de la Ginesta ente-nen perfectament el conte per-què l’equip docent, a través d’unprocés d’associació, ha ensenyatals nens i nenes que el color ver-mell significa perill, que el so delxiulet vol dir que s’ha de fer untrenet i, quan comencen a cantarla cançó, saben que el tren potcomençar a caminar i sortir de la

classe cap al carrer. L’objectiu, enparaules de la directora del cen-tre, Carme Jordán, és que elsalumnes surtin amb ordre isense espantar-se, com si partici-pessin en una activitat més de laclasse.

De moment, tots els agentsimplicats fan una valoració moltpositiva del simulacre realitzat, en

què es va aconseguir que propde quaranta infants de 0 a 3anys sortissin del centre en pocmés de tres minuts.

Aquest és el resultat del treballiniciat a la primavera per disse-nyar un pla d’ermergència per al’escola bressol, en què han par-ticipat els professionals de lamateixa escola i de la Regidoria

d’Ensenyament, les famílies delsinfants i el Grup Sagessa, a travésde l’àrea operativa i el departa-ment de formació de l’entitat.Des de la regidoria s’espera queaquest pla serveixi d’exemple ales altres escoles bressol de laciutat i els aporti eines per elabo-rar un pla d’emergència sem-blant, adequat a les característi-ques de cada centre. ◆

L’escola bressol municipal,pionera a disposar d’un pla d’emergència

El cartell de Premis Reus 2002 estava formatper disset convocatòries en àmbits diversos:teatre, arquitectura, literatura, recerca,fotografia, ensenyament, composició i art. Ambuna dotació global de 86.200 euros, els PremisReus han tingut un jurat d’excepció i unprotagonisme específic.

La proposta dels arquitectes Estanislau Roca,Miquel Planas, Neus Mateu i Quim Gyrbau vamerèixer un dels dos primers premis del juratdel Concurs Internacional Gaudí 2002, peruna intervenció artística i urbanística en l’es-pai entre la plaça de la Pastoreta i el santuaride Misericòrdia: «Gaudir Descobrir».

El treball 25 de setembre, del gabinet d’ar-quitectes barcelonins Fernández GiménezSantamaria, va compartir el primer premi,dotat amb 18.000 € per a cadascun delsguanyadors. Una proposta atrevida que inclouun envolvent per al santuari i mobiliari urbà denova creació, entre d’altres aspectes.

l el tercer premi, dotat amb 6.000 €, va serper al projecte SKT del grup format perFrancesc Vidal, Montserrat Cortadellas i OriolLlauradó. La seva proposta, concebuda coma escultura pública monumental, inclou unapista per practicar el patinatge i una àmpliasuperfície de parets per pintar grafits.

La inspiració: Gaudí

L’escola bressol municipal la Ginesta disposa,només un any després d’entrar enfuncionament, d’un pla d’emergència quepermet evacuar el centre en pocs minuts. El plas’ha presentat als infants a través d’un conteon s’explica la necessitat de sortir en ordre isense espantar-se en cas que hi hagi foc.

Escola BressolMunicipalLa Ginesta

Lluís Pasqual

*Aj. El Mercadal 5a ep. 23 23/12/02 08:44 Página 10

Les persones, en primer lloc

El Mercadal13

L’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez,va acompanyar un grup de qua-ranta persones de procedènciallatinoamericana i residents aReus a la visita al Parlament deCatalunya. A la cambra catalanaels va rebre el president delParlament, Joan Rigol, i els dipu-tats reusencs Ernest Benach iCarles Pellicer.

A la seu del Parlament, l’alcaldede Reus va felicitar la iniciativaper donar a conèixer al col·lectiude persones nouvingudes la pri-mera institució del país que elsha acollit, en aquest cas, catalansi catalanes nascuts a països delcentre i del sud d’Amèrica. LluísM. Pérez va recordar que Reussempre s’ha definit com unacruïlla de camins i això l’ha con-vertit en una ciutat oberta i aco-llidora. En aquest sentit, l’alcaldeva posar com a exemple quemés de 2.000 reusencs i reu-senques són americans de nai-xement. Pérez també va destacar

que el col·lectiu llatinoamericà ésun dels més actius i participatiusde la ciutat, ja que periòdicamentorganitza activitats diverses perenfortir els vincles de convivèn-cia i per compartir costums iarrels culturals amb la resta de laciutadania.

Aquesta visita s’emmarca en lacampanya organitzada pelParlament de Catalunya adreça-da als col·lectius d’immigrants. Lainiciativa té com a objectiu obrir-los les portes de la cambra idonar a conèixer la primera insti-tució de Catalunya a les perso-nes nouvingudes. El col·lectiu deReus va ser el primer i va ence-tar aquesta campanya. Els prò-xims mesos seran convidats aconèixer el Parlament de Cata-lunya més col·lectius de nousresidents d’altres municipis cata-lans, que també visitaran la seude la cambra acompanyats delsalcaldes dels municipis on resi-deixen. ◆

Un grup de reusencs d’origen llatinoamericà,al Parlament

12

Les persones, en primer lloc

El Mercadal

De vegades és tan fàcil com evi-tar corrents d’aire a la cuina odeixar la planxa sobre una super-fície estable. Petites precaucionscom aquestes poden evitargreus accidents a la llar. Unincendi a casa pot ser un dalta-baix en la vida d’una família i l’a-dopció de precaucions molt sen-zilles podria evitar accidentsdomèstics de lamentables con-seqüències.

La Regidoria d’Emergències iSeguretat Civil i l’OMICIC hanendegat una campanya informa-tiva sota el lema «La teva segure-tat comença a la teva llar», a tra-vés de la qual es fan tot un seguitde recomanacions molt senzillesi fàcils d’aplicar. I és que el nom-bre d’accidents domèstics no espot menystenir. Cada any es pro-

dueixen a les llars catalanes30.000 accidents que requerei-xen l’ingrés hospitalari.

Alguns consellsA través de l’edició d’un tríptic, lacampanya «La teva seguretatcomença a la teva llar» ens fa arri-bar tot un seguit de consells. Perexemple, ens recomana que evi-tem emmagatzemar combusti-bles innecessaris com papers,pintures o mobles vells, sobretota prop de xemeneies o estufes.Que revisem periòdicament lainstal·lació de gas i avisem imme-diatament si creiem que hi hauna fuita, i en aquest cas, ensrecorda que no es pot encendreni apagar el llum i que cal venti-lar immediatament l’habitació.No és gens recomanable sobre-carregar els endolls amb diversos

aparells, especialment renta-dores, cuines elèctriques o plan-xes. Cal situar els estris de cuinade manera estable damunt delfoc i procurar que els mànecs nosobresurtin de la superfície onestan situats. Al terra de la dutxao del bany s’hauria de posaralgun sistema per no relliscar.

3r Fòrum PreventiaEl concepte de seguretat abastacamps molts diversos. La segure-tat a la llar, que aquests dies esreforça a Reus mitjançant aques-ta campanya, és només un delsfronts de treball oberts des de laRegidoria d’Emergències i Segur-etat Civil, que en la seva tasca deprevenció i seguretat va propiciarla celebració a Reus del 3r FòrumPreventia, una plataforma dedebat entorn la prevenció i la

seguretat, que reuneix anual-ment reconeguts experts i pro-fessionals del sector per sotme-tre a examen i a debat les qües-tions més actuals.

El Palau de Fires i Congressos deReus va acollir diverses jornadesdurant les quals els experts en lamatèria van debatre sobre laseguretat a la llar, la seguretatempresarial, la seguretat viària isobre les responsabilitats per ales empreses, les asseguradoresi els bancs amb la nova llei sobreels danys ambientals.

Amb la celebració d’aquestesjornades es va tancar l’activitatprevista per al 2002 del 3rFòrum Preventia, que ha passatper les principals ciutats cata-lanes. ◆

Una campanya ens recordaque la seguretat comença a la llar

La senadora Cristina Almeida vaser rebuda per l’alcalde Lluís M.Pérez a l’Ajuntament durant laseva visita a la ciutat. Almeida vaser a Reus per participar en elsactes organitzats per la Regidoriade Polítiques per a la Igualtat percommemorar el Dia Interna-cional per a l’Eliminació de laViolència contra les Dones.

Reus va viure aquesta comme-moració a través d’un cicle deconferències organitzades desde la regidoria per posar demanifest què s’amaga darrere dela violència domèstica i, en espe-

cial, darrere de la violència contrales dones. En aquest sentit, desde l’associació de dones contrala violència familiar Tamaia es vaposar de manifest que la gelosia,el control de les relacions, deltemps o de la roba, són ele-ments de restricció de la llibertatindividual de la parella.L’associació Tamaia creu quedels petits abusos com aquestsal grans només hi ha un pas.

El cicle es va estrenar amb la pro-jecció de la pel·lícula Flores deotro mundo, de la realitzadoraIcíar Bollaín. ◆

Cristina Almeida, contrala violència domèstica

Antonio Cabanillas Acero, alcalded’Orellana la Vieja, i ManuelCalzado Galván, alcalde de Jerezde los Caballeros, van ser rebutsper l’alcalde de Reus, Lluís M.Pérez a l’Ajuntament. Els alcaldesextremenys, que també van par-ticipar en la visita al Parlament deCatalunya, van venir a Reus con-vidats pel Centro CulturalExtremeño de la ciutat per parti-cipar en la celebració de la set-mana cultural de l’entitat, que télloc cada any a finals de novem-bre i principis de desembre.

El grup de cors i dansa Siberia

Extremeña, d’Orellana de laVieja, també formava part de ladelegació extremenya, que vapassar un cap de setmana aReus i va participar en la inaugu-ració dels actes de la setmanacultural.

El Centro Cultural Extremeño famés de deu anys que organitzaactivitats a Reus, on resideix unimportant col·lectiu de procedèn-cia extremenya format per mésde 3.000 persones, concreta-ment 2.100, nascudes a la pro-víncia de Badajoz i 1.100 més ala província de Cáceres. ◆

Alcaldes de municipisextremenys a Reus r

eus encetauna

campanya devisites al

Parlament

Contenidor per a restes vegetalsEl Servei de Neteja Pública del’Ajuntament de Reus posa enmarxa un nou sistema de recolli-da per a les restes de jardineria.Des del mes de novembre, adiversos punts de la ciutat, s’hancol·locat nous contenidors perdipositar-hi únicament i exclusiva-ment les restes vegetals, proce-dents dels treballs de poda i dejardineria de les llars.

El contingut d’aquests conteni-dors es convertirà en adob orgà-

nic, per tant, és imprescindibleque no hi deixeu testos ni plàstics,ni cap altre tipus de deixalla queno sigui vegetal.

El sistema de recollida de restesde jardineria compta amb noucontenidors distribuïts pels barrisde la ciutat on es generen mésresidus d’aquest tipus. N’hi ha ales zones següents: Immaculada iFortuny, Mas Vilanova, Mas Carpa,Mas Abelló, Xalets Quintana, SantJoan, Pelayo i el Pinar. ◆

Foto

: Nie

pce

Parl

amen

t de

Cat

alun

ya

*Aj. El Mercadal 5a ep. 23 23/12/02 08:45 Página 12

Opinió

El Mercadal1514

Opinió

El Mercadal

PSC

Eduard OrtizSegon tinent d’alcaldePortaveu del GM del PSC

Tomàs BarberàPortaveu del GM de CiU

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

L’educació a la família ia la ciutat

La capsade lessorpreses

2003,any decanvis?

Pel grup del PSC la família ésun element fonamental de lasocietat, el medi natural per alcreixement i el benestar detots els seus membres,particularment dels nens. Peraixò ha de rebre la protecció il’assistència necessàries perassumir plenament les sevesresponsabilitats dins de lacomunitat. En aquest sentit, lafamília és el principal agenteducador de l’infant.L’augment de les llars ontreballen els dos cònjuges, ladisfuncionalitat d’horaris labo-rals i escolars els canvis enl’estructura familiar, per exem-ple, han contribuït a canviarles relacions d’autoritat dinsles famílies i, també, a unacerta delegació de la sevaprincipal responsabilitat edu-cadora i socialitzadora, fent-laextensible a l’escola i a altresagents de la societat: elsmitjans de comunicació o lesentitats esportives, de lleure iculturals. Mitjançant el progra-ma transversal d’infànciaplantegem la necessitat deretornar la competència edu-cadora i socialitzadora a lafamília, donant-li el suportadient per conciliar la vida

laboral amb la familiar. L’einaamb què es treballa és lapromoció de serveissocioeducatius complemen-taris i d’espais d’orientació iassessorament, incidint en lesfamílies que tenen, en algunsmoments, una capacitat deresposta reduïda. La ciutat enella mateixa és un agenteducatiu, un lloc on lespersones es troben per con-viure, per aprendre, perparticipar en la vida social ipolítica, per exercir els seusdrets com a ciutadans. Elsciutadans hem de decidir elmodel de ciutat que volem, iaixò passa per agilitar elsserveis que s’ofereixen, garan-tir la flexibilitat, la mobilitat il’adaptació a la novademanda i, sobretot, asse-gurar que es puguin obrir debat a bat les portes dels ser-veis públics, perquè siguinespais de creació contínua,de trobada i de comunicació,que comportin opcionseducatives que converteixin elsriscos en oportunitats. De resserveix que l’espai escolartanqui les portes i no puguiser utilitzat per la comunitatcom a punt de trobada. ◆

Aquest final d’any ens haproporcionat dues alegriesd’aquelles que fan que etsentis orgullós –i copartícep –de ser regidor de l’Ajuntamentde Reus. Les dues notícies, designe ben diferent,corresponen a dos projectesque es treballen des de lluny ique per fi s’han concretat. La Generalitat de Catalunyaha aprovat –i dotateconòmicament en elspressupostos per al 2003 lacreació del Centre Integral deMercaderies (CIM) del Campque estarà situat a l’N-420 acavall dels municipis de Reus ide Tarragona. Planificar elterritori no es fa en quatre diesni es fa per aconseguirresultats electorals immediats.Es realitza en molts anys deprevisió, posant elsconeixements i la intel·ligènciaal servei de la comunitat. Laprogramació del CIM delCamp n’és una bona mostra.Ubicar aquesta àrea logísticaentre Reus i Tarragona, a peud’autopista, carretera nacional,port i aeroport, ha de serviralhora per obrir possibilitatsentorn del Mercat del Camp,que necessita amb urgència

un nou plantejament que enpotenciï la filosofia i l’accióeconòmica.

D’altra banda, la compra perpart de l’Ajuntament de l’anticedifici del Banc de Santanderha possibilitat un esclatd’imaginació, un engresca-ment unànime de tots elsgrups municipals, per ferpossible la creació de laCapsa Gaudí, un lloc destinata ser un referent de la ciutat iun punt calent d’atracció per atothom que vulgui recrear-seen la màgia del modernisme.Un espai escènic virtual, dotatde les últimes tecnologiesaudiovisuals, que mostri elmodernisme d’arreu del mónal costat dels nostres edificismodernistes, un dels orgullsde la ciutat. Els regidors deConvergència i Unió –algunsdiran que poc, altres quemolt– alguna cosa hi hemtingut a veure, en aquestesdues iniciatives. Sigui quinsigui el nostre mèrit, us oferimaquests dos projectes amb eldesig –adreçat a tots elsciutadans i ciutadanes–d’unes molt bones festes deNadal i d’un... feliç 2003! ◆

ERCPPC

Empar PontPrimera tinenta d’AlcaldePortaveu del GM d’ERC

Capsa Gaudí:marca de ciutat

Antoni OliachTercer tinent d’alcaldePortaveu del GM d’ICV

Elsprojectesengrescadors

Any nou, ciutat nova. Seràveritat? El 2003 ens ha deportar a veure la nova plaçade la Llibertat, l’anomenadadel segle XXI, que ha sigut undesastre continuat pel que faa compliment decompromisos i diàleg amb elsveïns. Esperem que un copacabada l’obra puguemgaudir de l’espai sense mésensurts. I la Biblioteca? Segurque durant l’any que estem apunt d’iniciar veurem –iviurem– una gran inauguracióanunciada als quatre ventsque pretendrà fer-nos oblidarno només els anys d’esperasinó els problemes enl’execució. Serà un any on elPallol començarà a prendreforma, l’aparcament de laPastoreta entrarà enfuncionament i on confiemque, d’una vegada per totes,es defineixi el projecte delBarri del Carme, la zonahistòricament oblidada delnucli antic de la ciutat. Veuremcom s’acaba la remodelaciódel paviment del voltant delMercat Central –desprésd’onze anys per fi podrempassejar sense por a caure– icom, segurament, l’equip de

govern començarà apreocupar-se més del dia adia fixant la mirada en leseleccions. Potser veurem unparc dels Capellans adequat al’esbarjo de les famílies, unscarrers nets i sobretot moltesobres menors per netejar laimatge de certes zones queporten anys demanantmillores.

Però per moltes festes,inauguracions, anuncis iprevisions, hem de recordarque queda molt per fer: caluna actuació definitiva enmatèria de circulació iaparcaments, cal una apostaferma pels empresaris icomerciants instal·lats a casa,cal millorar la imatge isancionar les accionsincíviques, cal coordinacióentre els diferentsdepartaments municipals i,sobretot, cal valentia perprendre decisions i governar lanostra ciutat encaminant-lacap el futur. Esperem queamb les municipals del 2003canviï de mans la gestiómunicipal i Reus torni a seruna ciutat atractiva en tots elsàmbits. ◆

Tradicionalment, tant la vidacomercial com la vida culturalde la ciutat han estatclarament una aposta en lesactuacions municipals. Sifestivals com el Trapezi o elCos estan esdevenint punts dereferència tant en l’àmbitnacional com internacional, siel projecte del Pallol és unaclara aposta per consolidar unmodel urbà propi i genuí decomerç, calia trobar l’elementque singularitzés la nostraciutat tot lligant aquests dospols d’atracció. Aquestasimbiosi s’aconseguiràmitjançant el projecte que esva presentar a la Fira de Reusa principis de desembre: laCapsa Gaudí. A la CapsaGaudí es conjuguen aquestsdos elements definitoris de laciutat, el comerç i la cultura, através de les tècniquesaudiovisuals més modernes,on l’espectador podrà gaudird’un univers màgic que lipermetrà fer una passejadade la ciutat estant per unapart de la nostra història. LaCapsa Gaudí està pensadaper a tots els públics: des delsmés petits, amb un espaipropi –el Modernàrium– fins

als més grans. En resultaràuna combinació, la demodernitat i la de patrimoni,que particularitzarà la ciutat ique crearà un producteatractiu que permetrà atraureel potencial turístic de lanostra zona costanera. Elturisme cultural de la ciutatsempre havia tingut com areferent la campanyapromocional del nostremodernisme, admirat arreu.Tanmateix, la Capsa Gaudí hade ser un revulsiu, una onadad’aire fresc, que oxigeni iactualitzi els nostres productesa exportar. Si a més tenim encompte el valor afegit quesuposa lligar de maneradefinitiva el nom d’AntoniGaudí amb la seva ciutatnatal, Reus, aquesta propostaés una inversió necessària defutur i de ciutat.

En aquestes dates d’il·lusió ifantasia, des del GrupMunicipal d’EsquerraRepublicana volem aportar elnostre gra de sorra al futurcol·lectiu de la ciutat apostantclarament per un elementdinamitzador com és la CapsaGaudí. Bones festes. ◆

En aquesta mateix espai, faunes setmanes es parlava de laimportància dels pressupostoscom a element definidor iprioritzador de les polítiques adesenvolupar per unajuntament al llarg de l’any.Aquest és el cas de la CapsaGaudí, un projecte que had’ocupar l’antiga seu del BancSantander adquirida perl’Ajuntament per 3,6 milions d’€amb l’objectiu d’ubicar-hi unespai municipal relacionat ambla promoció de ciutat i elmodernisme i que, en el debatdels pressupostos municipals,va rebre una nova partida d’1,8milions d’€ més per l’adequacióde l’indret a les noves

necessitats. En el moment de lacompra, la intenció eracompartir aquests usos depromoció de ciutat ambdependències municipals quedignificarien i racionalitzarienserveis situats al raval de SantaAnna i que comporten unadespesa important per a l’eraripúblic. Resulta evident que lesactuacions de promoció deciutat són sempre una apostaarriscada que ha de partir d’unaanàlisi encertada de lesnecessitats, de bones dosisd’intuïció per proposar iniciativesi de suficients grams de bonasort per tal d’obtenir un èxitsegur. Des de l’actuació política,cal posar elements perquè la

promoció de ciutat sigui realista,efectiva i dinàmica senseoblidar mai que, al capdavall,els recursos esmerçats des del’administració han de revertiren autèntic benestar ciutadà o,en cas contrari, l’acció hauràfracassat i s’hauran perdutrecursos que són semprelimitats.

En la gestió pública, lainconcreció pot esdevenirperjudicial i en aquest sentitcreiem que la Capsa Gaudí hade ser un espai sobre elmodernisme local però definintmolt bé els continguts icalculant les despeses quecaldrà afrontar, sense oblidar la

possibilitat d’explorar noves viesde mecenatge i de col·laboracióamb socis públics i privatsinherents a un equipamentd’aquest tipus. El grup municipald’ICV creu que, com en totprojecte públic, cal mesurarcurosament els recursos públicsi administrar-los racionalmentatès que a la nostra ciutat hi hamoltes més necessitats encarapendents de satisfer–urbanístiques, socials,ambientals... Convé quel’entusiasme per algun projecteno ens empenyi a tirarendavant compromisos pocmesurats i oportuns, dels qualsla ciutat es podria penedir méstard. ◆

ICV

CiU

cal retornar lacompetènciaeducadora a

la famíliaEduard Ortiz

capsa Gaudí,inversió defutur i de

ciutatEmparPont

els recursos

s’hand’administrarracionalment

AntoniOliach

La presentació de la Capsa Gaudí és l’eixprincipal de la revista d’aquest mes de desembrei també el tema escollit per la majoria d’articlesdels portaveus municipals, articles en quès’aporten diferents elements de reflexió i anàlisidel projecte. Però a l’espai d’opinió hi ha altrestemes com la necessària implantació depolítiques a favor de la família i de la conciliacióde la vida laboral i familiar o un primer balançdel mandat tenint en compte que l’any 2003 ésany d’eleccions. ◆

cal governar la

ciutatencaminant-la

cap al futurLópezMallol

un referent dela ciutat: la

capsa Gaudí TomàsBarberà

*Aj. El Mercadal 5a ep. 23 23/12/02 08:45 Página 14

El Mercadal

*Aj. El Mercadal 5a ep. 23 23/12/02 08:45 Página 16