ÍNDEX.

INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA....................................................PÀG.2

ELS PERSONATGES.........................................................................PÀG.3

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES.........................................................PAG.6

LA DONA A L’EDAT MITJANA..........................................................PÀG.7

LA CANÇÓ DE ROLAND I EL NEOTRADICIONALISME..................PÀG.8

CONCLUSIÓ........................................................................................PÀG.9

BIBLIOGRAFIA....................................................................................PÀG.10

1

INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA.

Aquest treball és un estudi dels diversos personatges que apareixen a

l’obra titulada “La cançó de Roland” en la seua traducció al català feta per Joan

Jubany. També inclourem un apartat on tractarem l’absència de personatges

femenins a les cançons de gesta, gènere al qual pertany aquesta obra en

qüestió.

L’objectiu principal és fer un estudi de les característiques principals

dels personatges d’aquesta cançó. Saber quines característiques són reals i

quines són producte de la imaginació de l’autor.

La metodologia emprada ha estat la lectura comprensiva de l’obra i la

presa d’apunts de les característiques dels personatges que la composen, a

més a més, s’han consultat dues obres, una de George Duby per a l’apartat de

l’absència de personatges femenins a la cançó de Roland i a la cançó de gesta

en general i altra de Ramón Menéndez Pidal per a tractar d'aprofundir una mica

més en aquest estudi. Aquestes dues obres apareixeran citades a l’apartat

corresponent a la bibliografia emprada.

Com que parlar de tots els personatges que componen aquesta obra

faria que el treball s’allargués més del degut, s’ha fet una tria de personatges i

hem escollit els que considerem de major importància en el desenvolupament

de l’obra, no obstant això, n’inclourem d’altres que per aquest treball són

imprescindibles.

El treball està compost per aquesta introducció, el treball en qüestió

que serà on analitzarem les característiques dels personatges triats, farem un

incís als personatges femenins a la cançó de gesta per acabar en una petita

conclusió i l’apartat pertanyent a la bibliografia.

Les característiques dels personatges escollits es basaran en els

apunts directes de l’autor de l’obra sobre els personatges en qüestió i també

del que se’n desprén de la lectura del text i de les nostres pròpies conclusions

al respecte.

2

ELS PERSONATGES.

El primer dels personatges escollits és Roland, és el més important de

l’obra i també el què dóna títol a la cançó. Roland esdevé nebot de Carlemany

a l’obra, cosa què no és certa en la realitat. És un dels dotze pars de

Carlemany, els pars, són els què aconsellaven a Carlemany en les decisions

que aquest havia de prendre. Eren senyors feudals que posseïen territoris al

voltant de Bretanya i els quals brindaven “auxilium” i “consilium” a Carlemany.

Roland és el personatge principal i ho és per moltes raons. És un

cavaller amb molt bona formació amb les armes i sempre disposat a lluitar i

conquerir territoris per al seu senyor. Simbolitza molt bé l’esperit cristià de

l’època ja que, en aquesta època, tot eren lluites contra els infidels. Personatge

robust, de vegades prou arrogant i desmesurat. Una característica important

que cal destacar és la fidelitat al seu senyor per damunt de tot.

Roland, el comte, pel mig del camp cavalca;

té Durandall, que malfereix i talla.

Als sarraïns, els causa un gran carnatge.

Qui pogués veure’l llençar un mort sobre altre,

i la sang clara regalar per la prada!

Té sang pels braços i la cota de malles;

i el seu cavall, pel coll i les espatlles.

Roland està promés amb Aude, que és germana del següent dels

personatges que per ordre d’importància apareixeran al nostre treball. Aquest

personatge és Oliver, personatge important perqué forma una parella

inseparable amb Roland, aquest posa el seny que no té Roland i l’ajuda amb

les decisions que aquest ha de prendre. Olivier és també un personatge que

brilla per la seua fidelitat, aquesta parella representa l’amistat. Olivier és també

valent i manté una relació un tant especial amb Roland, pareixen més un

matrimoni que una parella d’amics.

3

Oliver sent que la mort se l’enduu.

Amb Altaclara, l’acer de la qual lluu,

Colpeja Marganices damunt l’elm d’or agut.

Flors i cristalls daltabaix han caigut,

Li talla el cap fins al dental menut,

Sacseja el cop i, ben mort, l’ha abatut.

Després li diu: << Pagà, malhages tu!>>

El següent personatge important seria Carlemany. A l’obra

representa que té 200 anys, cosa que ha sortit de la imaginació de l’autor ja

que com sabem ningú pot viure tant. Carlemany té una gran barba blanca i té

somnis premonitoris del què ocorrerà però no pot fer res per a que no es facen

realitat. És el rei dels francs per excel·lència, conquistador, perseguidor dels

infidels i defensor a ultrança de la cristiandat. Un personatge savi que es

recolza en els seus pars per prendre les decisions importants.

L’emperador se n’ha anat sota un pi.

Crida els barons pel seu consell tenir:

El duc Otger, l’arquebisbe Turpí,

Ricard el Vell i el seu nebot Enric

i, de Gascunya, el pros comte Acelí;

tubau de Reims i Miló, el seu cosí.

També hi anaren els pars Gerer i Gerí

i amb ells el comte Roland hi va acudir

amb Oliver, l’home pros i gentil.

De francs de França, en vénen més de mil.

Ganeló hi ve, aquell que es va trair.

S’obre el consell que per dissort seguí.

4

L’arquebisbe Turpí, home d’església però a la vegada lluitador com

ningú, fet que més destaca de l'arquebisbe; amb la mateixa devoció lluita que

predica sermons. Procura paraules d'ànim als francs en la batalla de

Roncesvalls per tal d'animar-los en la lluita contra els sarraïns. Un personatge

una mica peculiar per als temps d'ara però no per aquella època, ja que era

normal que els homes d'església també lluitaren.

Des d'un costat l'arquebisbe Turpí

broca el cavall i puja a dalt d'un cim.

Convoca els francs i aquest sermó els ha dit:

<<Carles, senyors, ens ha deixat aquí;

pel nostre rei sens dubte hem de morir.

La cristiandat us toca sostenir!

Tindreu batalla, ja ho heu tots presumit

car amb els ulls veieu els sarraïns.

Confesseu-vos i, absolts i penedits,

podreu a Déu retre el vostre esperit:

sereu sants màrtirs si en el combat moriu

i us asseureu al més alt paradís.>>

5

Ja per últim ens trobem amb Ganeló, com bé s'anuncia al

començament de l'obra, és aquell que els va trair. Ganeló és el padrastre de

Roland, home fort i robust que per l'odi o tal volta l'enveja que sent cap a

Roland acaba traint als seus companys barons. Carlemany el castigarà a ell i

tota la seua família per aquesta traïció que portarà a la mort a tots els pars a la

batalla de Roncesvalls.

Li diu el rei: <<Feu-vos, comte,endavant;

veniu a rebre el meu bastò i el guant.

Ja ho heu sentit, us han triat els francs.>>

Diu Ganeló:<< Això ho ha fet Roland.

Mentre jo visqui, d'amor meu, no en tindrà;

ni Oliver, perqué és el seu company;

ni els dotze pars, perqué l'estimen tant.

<< Jo els desafio, senyor, al vostre davant.>>

Li diu el rei: << Teniu molt mala sang.

Hi anireu vós perqué jo ho he manat.>>

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES

Roland i Oliver són els personatges més importants d'aquesta obra,quan

a les seves referències històriques dels dos personatges hem de dir que

“Oliver” és un personatge de ficció creat per l'autor per a donar a Roland el

seny que aquest no hi tenia i per tant no va poder participar en la batalla de

Roncesvalles. Però tot i això l’amistat entre Roland i Oliver és la característica

imprescindible de la cançó de Roland.

Pel que fa al fet històric de la batalla de Roncesvalls que va redactar un

poeta anglonormand anomenat Turoldus, en la seva cançó de gesta ens ofereix

6

la visió d’una batalla entre cristians i musulmans però el que realment va

ocórrer és que Carlemany juntament amb el seu exèrcit quan va emprendre el

regrés a França va ser atacat per els bascs. L’exèrcit de Carlemany caminava

en una llarga columna degut a l’estret del camí i això va facilitar l’emboscada

dels bascs, els quals van impedir que les tropes es defensaren o que marxaren.

A banda de l’estret del camí, la nit i la lleugeria de l’armament i la disposició del

terreny va posar en desavantatge els francesos i va facilitar que el bascos

mataren a tot l’exèrcit francès. En aquesta batalla foren morts Eggihardo,

senescal, Anselmo, comte del Palacio , i Roland, prefecto de la marca de

Bretanya.

LA DONA A L’EDAT MITJANA.

Després de consultar una obra on es va trobar informació sobre el

paper de la dona a l’Edat Mitjana podem afirmar que a la cançó de Roland i

altres cançons de gesta no apareixen personatges femenins perqué el paper

que exercia la dona en aquella època era altre, a continuació us deixem un petit

resum de la informació trobada i que reflexa molt bé el paper de la dona a

L’edat Mitjana:

La condición femenina en la Edad Media es evidente que mejoró pero

la condición masculina también lo hizo. Los hombres tenían a su cargo la

actividad exterior y pública; las mujeres normalmente se encontraban

confinadas en el interior, en esa habitación que era, en el corazón de la casa,

como una matriz. La función femenina esencial: la procreación.

Toda nuestra documentación, ya se trate de Francia o de España, es

de procedencia masculina. Nunca oímos a las mujeres antes de los últimos

siglos de la Edad Media. Si nos fiamos demasiado de lo que dicen los hombres,

corremos el riesgo de equivocarnos, de considerar que la mujer no tenia

poderes, que se encontraba en una posición de <<pobreza>>, pobreza es la

ausencia de poder según Carmen López.

La mujer debe ser gobernada; esta certidumbre encuentra su apoyo en

las Sagradas Escrituras y ofrece la imagen ejemplar de la relación hombre-

mujer. Esta relación debe ser jerárquica, y ocupa su lugar en el orden

7

jerárquico universal: el hombre debe tener las riendas de las mujeres que le

son confiadas, pero también debe quererlas y las mujeres deben reverenciar al

hombre que tiene poder sobre ellas. Sin embargo, los moralistas de la Iglesia

consideran que ese otro sentimiento, al que llaman en latín amor, debe ser

excluido de la relación entre el esposo y la esposa, porque el amor sensual, el

deseo, el impulso del cuerpo, es la confusión, el desorden; normalmente debe

ser rechazado fuera del marco matrimonial, al espacio del juego, de la

gratuidad, y es ése el lugar que le hace esa diversión social que llamamos

amor cortés. El matrimonio es una cosa seria, exige austeridad; la pasión no

debe mezclarse con los asuntos conyugales.

Toda la organización de la sociedad civil está basada en el matrimonio

y en la imagen de la casa. La mujer no accede a la existencia jurídica, puede

decirse que a la vida, más que al casarse, y sube un escalón suplementario

cuando, dentro del matrimonio, realiza aquello para lo que ha sido tomada por

un hombre, cuando da a luz. Adquiere en ese momento un poder muy seguro,

el de la madre sobre su hijo, sobre todos sus hijos, que se desarrolla cuando

queda viuda. En consecuencia, fuera de la célula doméstica la mujer se

encuentra en una posición considerada peligrosa. No deberían existir mujeres

solas en la sociedad, esas pobres mujeres privadas de ese poder que, de

hecho, es el reflejo del poder que ejerce el hombre sobre ellas.

Por tanto, a estas mujeres solas se las reúne en instituciones de

enclaustramiento y de protección también organizadas como casas,

sucedáneos de casas: son los monasterios, los beaterios, pero también los

burdeles. En cuanto a aquellas que permanecen realmente solas, corresponde

al poder público asegurar su protección. Originariamente, una de las funciones

reales, que se fue diluyendo poco a poco a medida que se producía el proceso

de feudalización, consistía en proteger a la viuda y a la huérfana y, siempre que

fuera posible, volver a introducirlas en el marco de la conyugalidad

proporcionándoles el medio de ser tomadas por un esposo, esa dote que las

haga atractivas, o bien, simplemente, como hizo el rey de Inglaterra a principios

del siglo XII, distribuyéndolas como regalos, muy apreciados por los buenos

vasallos cuando la mujer que les era adjudicada era una rica heredera.

8

Las mujeres en el cristianismo medieval permanecían excluidas del

ministerio y en especial del ministerio de la palabra. Por otra parte, el

cristianismo medieval admite, poco a poco y no sin dificultad, que las mujeres

puedan participar verdaderamente en la vida religiosa, y esta evolución

medieval supone la gran diferencia entre esta religión y el islam o el judaísmo

que dejaron a la mujer en una posición mucho más marginal.

Debemos considerar la historia de las mujeres, o más bien la historia

de la imagen que percibimos de las mujeres como el conjunto de un contexto

social.

LA CANÇÓ DE ROLAND I EL NEOTRADICIONALISME.

Després de consultar una obra de Ramón Menéndez Pidal, hem afegit

a aquest estudi uns petits resums que incloem en aquesta secció del treball i en

la qual podreu observar amb més detall com eren aquest tipus d'obres i com no

aprofundir una mica més en els personatges.

Segons Menéndez Pidal, aquest tipus d'obres tenien molts elements en

comú, com pot ser el personatge principal que sempre esdevenia un heroi amb

unes característiques molt semblants a les de Roland.

“Arrojo, irrefrenable ansia guerrera, coraje fiero y arriesgado,

audaz desafio a la muerte; son las cualidades que comunmente forman

todo carácter heroico.”

El personatge d’Oliver es va crear perqué un personatge com Roland

tant arrogant no podia anar sol i deuria estar acompanyat per altre personatge

amb més seny que fera enraonar a Roland, així va nàixer Oliver. Personatges

de similars característiques també es poden trobar en altres obres d'aquest

tipus.

“Roland es arrojado y Olivier es prudente, ambos a dos son de

maravillosa valentía; una vez puestos a caballo y en armas, por no morir

no esquivarán batalla; buenos son los dos condes y arrogantes sus

palabras.”

9

“la figura de Oliver es algo tan fundamental en la acción èpica, que

bien puede decirse que encarna la esencia misma del poema.”

Altre personatge que també apareix en aquest tipus d'obres és el

traidor i Pidal ens diu açò al respecte: “ El traidor es un ingrediente muy

común en las refundiciones èpicas, y tarde o temprano había de entrar en

la elaboración ficticia del canto noticiero y verista de Roncesvalles.”

En moltes cançons de gesta per no dir en totes es reproduia amb una

fidelitat asombrosa alguna batalla important que sempre sol ser el centre de

l'obra, en aquest cas ens trobem amb la batalla de Roncesvalls.

Per tancar aquest apartat, qué millor que amb unes paraules de

Menéndez Pidal que resumeixen molt bé el que volíem explicar en aquesta

secció:

“El tradicionalismo, atendiendo a la historia del género épico

(historia que los adversarios no quieren tener presente), ve que el

pundonor exaltado de Roland no es una invención singular exclusiva de

Turoldo hacia el año 1100, sino que es un sentimiento tan común en la

épica como puede serlo el sentimiento del amor en la lírica.”

CONCLUSIÓ.

Arribat el torn de la conclusió només podem dir que aquest treball ha

segut molt profitós i enriquidor per a nosaltres, ja que hem pogut entendre els

valors d'aquella societat medieval, com l'amistat i el concepte de vassallatge.

També hem pogut comprobar amb l'ajuda de l'obra de Ramon Menéndez Pidal

que les diverses cançons de gesta tenien molts trets en comú. En definitiva una

petita mostra d'aquest gran génere que és la cançó de gesta.

10

BIBLIOGRAFIA.

La Cançó de Roland, traducció de Joan Jubany, ed. Quaderns Crema,

1984

Duby, Georges, El caballero, la mujer y el cura: el matrimonio en la

Francia feudal, ed. Taurus, 1982.

Menéndez Pidal, Ramón, La chanson de Roland y el

neotradicionalismo, ed. Espasa Calpe,1959

Llorca Tonda, Ma Àngels, Apunts de Literatura Francesa I

11