LA BOGERIA

Narcís Oller

Anna Creus

Ariadna Boadas

Ariadna Argelaguet

Carles Duch

ÍNDEX

Llengua:

• Introducció Pàg.1

• Quina llengua utilitza? Pàg.1

• Perquè utilitza castellanismes i vulgarismes?

Pàg.2

• Exemples de castellanismes i vulgarismes en la novel·la Pàg.2

• Amb quines dificultats es trobà Oller a l’hora d’escriure La bogeria?Pàg.2

• Carta de Benito Pérez Galdós a Narcís Oller Pàg.3

Estil:

• Introducció Pàg.4

• Diàleg Pàg.5

• Descripció Pàg.5

Conclusions:

• Des del punt de vista lingüístic Pàg.6

• Des del punt de vista estilístic Pàg.6

LLENGUA:

Introducció

La crítica contemporània ha vist en Narcís Oller el creador de la novel·la

catalana moderna. I això significa que l’autor va escriure la seva obra narrativa

sense una tradició anterior i va haver de partir de zero, perquè remuntar-se al

Tirant lo Blanc era inevitable.

La llengua que fa servir Oller és la de la Renaixença, una llengua que si bé en

el camp de la poesia ja començava a oferir una aparença de llengua literària

consolidada, en el terreny teatral i en el de la prosa no n’oferia cap de ben

establert.

Oller pretenia reflectir la realitat que l’envoltava, no tenia un altre model de

llengua que el derivat de la imitació de la parla espontània, de la llengua viva

del carrer.

Quina llengua utilitza?

-Llengua catalana, ja que la seva voluntat realista el va portar a la necessitat

d’utilitzar la llengua pròpia, que era la llengua dels seus personatges fets de

carn i ossos i inserits en la Catalunya burgesa del segle XIX.

-Llenguatge planer, natural, senzill, expressiu i modest al llarg de l’obra ja que

en aquell moment no hi havia un lèxic establert i predeterminat.

-Deformació, conscient i controlada, del llenguatge narratiu (perceptible en la

distribució i la variació de registres descriptius i actius, en les el·lipsis i

supressions i sobretot en l’ús dinàmic de la paraula parlada diversament

reportada: diàleg normal o fragmentat, comentaris anònims, l"unanimisme", etc.

que genera el ritme enèrgic i el disseny compacte; la substantivitat mateixa de

la ficció.

Perquè utilitza castellanismes i vulgarismes?

Oller intenta reflectir en els diàlegs la parla del moment, i d’aquí ve la presència

de castellanismes i expressions col·loquials. Els vulgarismes no són tan sols

lèxics, sinó també sintàctics i morfològics, i així observem l’ús de determinades

combinacions de pronoms febles (l’hi per li ho) o l’article lo amb el sentit neutre.

Característica que el mateix Oller va voler mantenir en l’edició de l’obra

completa feta l’any 1928, tot i que morfològicament l’havia adaptat a les normes

de l’Institut d’Estudis Catalans.

Exemples de castellanismes i vulgarismes en la novel·la:

Però al menos / Un clavo saca otro clavo / Socorro, Socorro / Els retratos que

han arribat a reunir / Engatussar / Sèrie de datos / Aplausos i xiulets / La pobra

Salomé dueña, etc.

Per aquest motiu, l’obra d’Oller va ser rebutjada pels noucentistes ja que estava

considerava una llengua desprestigiada per la burgesia.

Amb quines dificultats es trobà Oller a l’hora d’escriure La bogeria?

L’escriptor va trobar-se amb dues dificultats bàsiques. La primera, la tria de la

llengua. Ja hem vist que el procés de catalanització de la literatura al segle XIX

és llarg. I Narcís Oller, com molts d’altres escriptors de l’època, va començar

escrivint en castellà quan encara la seva vocació literària no estava prou

articulada. Però a partir d’un moment fa un tomb en l’aspecte lingüístic i

decideix escriure tota la seva obra en català. Un motiu concret va ser, com hem

vist, la commoció que van causar-li els Jocs Florals del 1877. Però hi ha una

altra explicació més profunda per a aquest canvi de llengua, que està

relacionada amb l’altre problema que va haver d’afrontar l’escriptor: la tria d’un

model de novel·la. La realitat va interessar Narcís Oller com a matèria literària;

la realitat que ell coneixia, per tant una realitat propera, la de la societat

catalana de l’època.

La seva voluntat realista el va portar a la necessitat d’utilitzar la llengua pròpia,

que era la llengua dels seus personatges fets de carn i ossos i inserits en la

Catalunya burgesa del segle XIX. Una llengua, d’altra banda, col·loquial, que en

fes ressò i que contribuís a la versemblança dels seus herois de ficció. El seu

convenciment va ser tan fort que de res van servir les opinions contràries

d’altres escriptors famosos de l’època, com Benito Pérez Galdós.

Carta de Benito Pérez Galdós a Narcís Oller

(…)“Yo no quiero aburrir a V. más con la longitud de mi epístola. Lo que sí le

diré es que es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds. curando de

la manía del catalanismo y de la renaixensa. Y si es preciso, por motivos que

no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que

se encarguen de esto. La novela debe escribirse en lenguaje que pueda ser

entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí

mismos, déjelos V. con su manía y véngase con nosotros. Le recibiremos a V.,

en el recinto de nuestro Diccionario con los brazos abiertos.”

Madrid, 8 de desembre de 1884

ESTIL

Introducció

-Estil directe: és aquell per mitjà del qual se’ns introdueixen les paraules i idees

dels personatges textualment. Poden venir introduïdes (normalment) per

guions.

-Estil directe lliure: és el mateix que l’anterior, però el que diuen els

personatges no ens ve introduït per cap element; simplement, se’ns mostra al

mateix text continuant l’anterior frase.

-Estil indirecte: el narrador, amb les seves pròpies paraules, resumeix les

frases o els pensaments dels personatges. Exemple: Va discutir amb la seva

mare i li va dir que marxaria de casa i que no tornarien a veure-la.

-Estil indirecte lliure: s’elimina el nexe “va dir que” entre narrador i personatge.

El lector sent la veu del narrador però aquest s’acosta a la visió del personatge.

Exemple: “La ciutat estava pendent de la decisió de l’Anna. Es casaria amb en

Víctor.

Narcís Oller, a l'hora d'escriure la novel·la, es va trobar amb una carència de

models estilístics, per tant, va optar per reflectir els models dels autors com

Galdós o Zola, destacats pel seu realisme i naturalisme en les seves obres.

Respecte a La bogeria, Narcís Oller empra diversos recursos estilístics com ara

el diàleg, la descripció, la metàfora, l'ús d'adjectius i d'enumeració... però

nosaltres ens centrarem bàsicament en els dos primers.

Diàleg: Oller recorre a aquest, el qual mantenen els diversos personatges de la

obra, per tant en aquest aspecte utilitza l'estil directe. A través dels diàlegs,

Oller ens vol donar a entendre el que succeeix a l'obra i, a més, ens fa una

presentació indirecta dels personatges amb els actes que duen a terme

cadascun. Un exemple seria l’anècdota que succeeix al Cafè de les Delícies:

(pàgina 65 del llibre de lectura)

“...-Ah, no! – pensa aquest, encara a una-; amb tu no en prenem, de cafè; a tu

no te’n fem, de costat, assessino del poble!” ... “–Viva la llibertat! Mori

l’asssessino! Fora, fora el botxí del poble! Pantera! Bruto! Traïdor! Murri... Hala,

a l’infern!...” Això ho pronuncia Daniel Serrallonga i va dirigit al comandant

dels Mossos de l’Esquadra com a crítica als successos esdevinguts a la

Rambla.

Descripció: aquesta és una altra de les eines literàries que empra Oller en la

novel·la. L’autor recorre a aquesta per tal de proporcionar-nos la idea mental

del que està succeint, ja que fa ús d’un llenguatge i vocabulari amb alt grau de

detallisme. La descripció ens apropa més a la novel·la i als seus personatges,

ja que ens els retrata molt ben definits i és com si els tinguéssim a davant. I el

mateix passa amb els paisatges i llocs, que també gaudeixen d’una descripció

molt acurada.

Un exemple seria la descripció que fa de l’Adela, la germana d’en Daniel

Serrallonga: (pàgina 86-87 del llibre)

“L’Adela era llunyera: una d’aquelles noies que fan goig de lluny per l’estatura i

proporció de les carns, i per un cert atractiu tot sensual de conjunt, que en ella

residia principalment en l’entalladura vincladissa del cos, en la frescor

esponjosa de la pell i en un vaivé de costats ben poc edificant per cert. La feia

vistosa també, i estava en perfecte harmonia amb la blancor rosada de sa pell,

sa bonica cabellera, d’un ros tabac clar, sedosa i lleugerament crespada.”

CONCLUSIONS:

Des del punt de vista lingüístic

-La bogeria és una novel·la realista de vessant naturalista, costumista i amb

alguns trets romàntics. Per tant, el llenguatge que utilitza Oller per escriure

l’obra serà el de la Renaixença.

-L’obra està escrita en llengua catalana. Aquest fet, en un principi va aixecar

molta polèmica, especialment per part dels escriptors pertanyents a l’alta

burgesia, però Oller tira endavant amb la seva voluntat i el resultat serà òptim.

-El llenguatge en general és planer, senzill, i molt expressiu. Amb un predomini

de descripcions molt detallades i acurades. Per tant, la sintaxi no és

recargolada i el vocabulari és molt correcte.

Des del punt de vista estilístic

-Narcís Oller va optar per reflectir els models dels autors com Galdós o Zola,

destacats pel seu realisme i naturalisme en les seves obres.

-A La bogeria, Narcís Oller utilitza un seguit de recursos estilístics com ara el

diàleg, la descripció, la metàfora, l'ús d'adjectius i d'enumeració... Però en

aquesta obra se centra més en la descripció i el diàleg.

-Narcís Oller recorre a la descripció perquè amb aquesta ens proporciona una

imatge mental del que esta succeint, ja que utilitza un vocabulari i un llenguatge

molt elaborat i detallat.

-A travès dels diàlegs, ens fa una presentació indirecta dels personatges amb

els actes que duen a terme cadascun.