LA BARCELONA D’AHIRLa ciutat desapareguda

JOSEP M. HUERTAS I GUILLEM HUERTAS

Vol 1.indb 5 18/02/15 20:05

7LA CIUTAT DESAPAREGUDA |

Entre camps i solars ........................................................................................ 9

La ciutat que no va ser ............................................................................. 45

Vides vora el mar ............................................................................................. 87

Fer lloc a l’oci ..................................................................................................... 115

Índex

1

2

3

4

Vol 1.indb 7 18/02/15 20:05

| LA BARCELONA D’AHIR8

Vol 1.indb 8 18/02/15 20:05

9LA CIUTAT DESAPAREGUDA |

«Los visitantes, fervientes martinenses, después de oír misa en el glorioso templo de Sant Martí Vell, recorrieron las casas de labor que embellecen aquel lugar, como todos los alrededores del núcleo urbano [...] Las masías de San Martín se hallan situadas en medio de campos de hortalizas regados con agua de las fábricas, a veces turbias, que no dejan de tener un valor fertilizante.» L’escriptor Ramon Aliberch explica aquesta visita a la revista Barcelona, el febrer de 1956.

Aliberch descriu els entorns de la Barcelona clàssica, amb masies que havien resistit el pas del temps, tot i que ja es veia venir la construcció de nous pisos i blocs que crearien nous barris. Tot seria nou, i les masies, com tantes altres coses, sobrarien. El reportatge era il·lustrat amb fotos de quatre cases de camp, de les quals el pas del temps només n’ha respectat una. Totes les altres formen part de la Barcelona desapareguda.

Els camps abandonats i els conreats s’alternaven en gran part de la ciutat, no ja el primer terç del segle xx, sinó després de la guerra civil. El pintor Joan Hernández Pijoan recordava la seva infantesa a prop de l’actual ronda del General Mitre. El juny veia com segaven els camps entre els carrers de Ravella, on ell vivia, i el carrer de Ganduxer, el nom del qual correspon a una masia que va existir. Dividia els dos carrers el torrent de Mandri, que s’urbanitzaria durant els anys quaranta. La futura plaça de Ferran Casablancas era el camp de futbol d’un equip, La Palma. Jesús Mestre, l’investigador del món càtar, és autor d’unes memòries on recorda com de nen,

1 Entre camps i solars

Vol 1.indb 9 18/02/15 20:05

| LA BARCELONA D’AHIR10

Camps de Bellvitge, amb l’ermita romànica que s’ha conservat. Foto: Company / Massana.

La barriada de la Farola a la Marina de Sants, a prop del mar (1912). Foto: J. Salvany (Biblioteca de Catalunya).

Vol 1.indb 10 18/02/15 20:05

11LA CIUTAT DESAPAREGUDA |

als anys trenta, «tornàvem a casa pel mateix camí que havíem fet: a peu i pels camps que s’estenien entre Sant Gervasi i Sarrià, deixant enrere les darreres cases del poble de Sant Gervasi, al costat del carrer del Camp, un nom que ho explica tot».

Malgrat tot, la transformació dels espais lliures a Sant Gervasi ja havia començat en aquella època. El Turó Park, un parc privat d’atraccions i lleure, va ser un dels primers objectius dels promotors de blocs de pisos. La revista D’ací i d’allà patia pel seu futur la tardor de 1932: «Tots tremolem per la sort que escaurà al massís vegetal del Turó Park». Els mals auguris es van confirmar. Dos anys més tard la major part dels terrenys va ser edificada i en va quedar poc menys d’una hectàrea i mitja amb un jardí ben resolt per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Més tard se’n va voler esborrar el nom i dedicar els jardins al poeta Eduardo Marquina, però s’ha mantingut el nom de Turó Park, que ha acabat per vèncer l’oficial. Sol passar...

La transformació urbana ha estat permanent al llarg del temps i paisatges de tota la vida han desaparegut davant dels nostres ulls; això no va passar només en un barri benestant com Sant Gervasi, sinó arreu de la ciutat.Indrets solitaris com ara els cementiris van ser envoltats d’altres edificacions i fins i tot d’habitatges, com va ser el cas del cementiri de Sarrià. Grans instal·lacions beneficohospitalàries van abandonar els seus terrenys, com va passar a les Corts amb Sant Joan de Déu (on ara hi ha L’Illa) i amb l’Institut Frenopàtic, on els Dexeus instal·laran un complex sanitari de luxe. D’altres exemples ens porten a altres barris: el canòdrom Sol de Baix, al nord de Sants, que va deixar pas a pisos i més pisos; l’Institut Mental de la Santa Creu, un manicomi que va deixar pas a un grup d’habitatges i un parc, a Nou Barris; la casa Gomis de Vallcarca, que ha quedat com un record...

Vol 1.indb 11 18/02/15 20:05

| LA BARCELONA D’AHIR12

Els turons i els afores tampoc no es van escapar de l’especulació i se’n va deformar definitivament l’aspecte natural que fins aleshores havien tingut. Sorprèn veure un pagès llaurant davant de l’ermita de Bellvitge o un ermità solitari davant de la capella del Carmel. Els camps que abans separaven els barris avui són tot just una imatge que, amb sort, compta amb la foto corresponent. Són la Barcelona transformada.

L’AIGUA PELS CARRERSJo he conegut els horts de la riera d’Horta a la Verneda, el barri que es va formar on hi havia les masies de Sant Martí de Provençals. He vist dones rentant en una riera que donava a la Gran Via, a les portes de l’Hospitalet, on hi havia el desaparegut barri de barraques de la Bomba. He sentit un amic de la meva lleva explicar que es banyava amb els companys al rec Comtal al seu pas per la Sagrera, i als anys setanta encara vaig veure uns vailets despullats saludant el tren al seu pas per la proximitat del lloc conegut com la Foradada, a la

El Xalet del Moro al barri de la Mercè, casa de banys i després bordell i pensió.Foto: Pere Monés.

Vol 1.indb 12 18/02/15 20:05

13LA CIUTAT DESAPAREGUDA |

Trinitat Vella. Però és que va caldre tota una Exposició Universal, la de 1888, per cobrir la riera de Malla, que travessava tranquil·lament l’Eixample per la rambla de Catalunya i el carrer de Casp. Si hi havia masies i camps, com hem dit, és perquè hi havia aigua per regar-los.

L’aigua era omnipresent a la Barcelona no ja dels segles molt antics, sinó a la del segle xx. Molts racons dels turons que envolten la ciutat eren plens de fonts: la de la Font-rúbia darrere de l’ermita del Coll; la dels Ocellets a quatre passes de la Diagonal, amb un restaurant on se celebraven casaments; les de Sarrià i la Salut, que de vegades comercialitzaven les deus. Un cas extrem va ser el del comte de Güell, que va arribar a vendre a la planta baixa del seu palau del carrer Nou de la Rambla l’aigua Sarva, que s’obtenia al parc que duia el seu nom.

El rec Comtal, que travessava alguns barris, es va anar cobrint fins al punt que ara només es pot veure al barri de Vallbona, on una plaça amb un nom tan obrer com Primer de Maig i uns horts que encara rega, els de la Ponderosa, conserven la memòria del que va ser el

Després de les riuades del 1969, pont provisional, al barri de la Catalana, a Sant Adrià de Besòs.Foto: Josep M. Huertas.

Vol 1.indb 13 18/02/15 20:05

| LA BARCELONA D’AHIR14

principal cabal que subministrava aigua als barcelonins. Altres cursos d’aigua, com el Bogatell, van acabar sent clavegueres a cel obert i ara són només un nom en el nomenclàtor.

EL BARRAQUISMELa memòria és feble: fins al 1989 van existir barraques a Barcelona. Encara que es diu que es van començar a aixecar amb la immigració de l’Exposició Universal de 1888, de fet abans ja n’hi havia algunes a la Barceloneta.

Barris sencers de barraques es van formar a la ciutat davant de la paorosa manca d’habitatges. Periòdicament, plomes sensibles criticaven que la gent pogués viure en aquelles condicions –habitacles petits, materials de construcció deficients, manca d’aigua corrent i de llum elèctrica, manca d’higiene...–, però la realitat és que els diversos ajuntaments en toleraven l’existència tot i que, hipòcritament, el 1949 es creés un Servei de Repressió del Barraquisme.

No hi ha cap història publicada del barraquisme a Barcelona. Tanmateix, els noms d’aquests barris han

Can Tunis des de l’aire, a final dels anys vint del segle passat.Foto: Centre de Documentació Montjuïc – la Marina.

Vol 1.indb 14 18/02/15 20:05

15LA CIUTAT DESAPAREGUDA |

quedat escrits als diaris reiteradament. A Montjuïc hi trobàvem can Valero, les Banderes, Jesús i Maria, Tres Pins, Sobre la Fossa. A la platja teníem el Somorrostro, la Mar Bella, Pequín i el Camp de la Bota. Al Carmel, els nuclis com Raimon Casellas i Francisco Alegre. Al costat de la via del tren va néixer la Perona, un llarguíssim suburbi. Però n’hi havia altres en nuclis més petits, dins altres barris, com el del Rec Comtal a la Sagrera; el del carrer d’Evarist Arnús a les Corts; el Pla de Santa Engràcia a Prosperitat; per no esmentar els nuclis d’un altre temps, com Magòria, el de la Diagonal, el Pati de l’Alcalde a l’avinguda Mistral...

Aquest món és avui només memòria, però una bona part de ciutadans hi van viure. Va costar suprimir-lo del tot, i quan així va ser, un dia de juliol de 1989, el regidor Xavier Valls, a qui tocava posar les paraules de rèquiem, va dir que no havia convocat ni la premsa ni ningú perquè era millor fer-ho en silenci, que feia massa anys que durava aquella vergonya. Les darreres barraques de la Perona i del Camp de la Bota desapareixien sense fer soroll.

Al cor del barri de la Prosperitat, els nens jugaven entre les deixalles en uns edificis inacabats. Foto: Kim Manresa.

Vol 1.indb 15 18/02/15 20:05

| LA BARCELONA D’AHIR16

LES GRANS NEVADES, EN EL RECORDFOTO: ARXIU HUERTAS.

Les grans nevades semblen, avui dia a Barcelona, cosa d’un altre temps. Fa prop de vint anys que cau molt poca neu a la ciutat. La darrera nevada important va ser la de 1985, amb gruixos que anaven dels quinze als vint-i-cinc centímetres. Ha quedat omnipresent en la memòria col·lectiva la del dia de Nadal de 1962, en què es va acumular un gruix de neu als carrers de gairebé mig metre, exactament quaranta-sis centímetres. El 1899 en va caure una altra, més lleugera, que mostrava Montjuïc i el port amb aquest aspecte, i un gruix de deu centímetres de neu.

Vol 1.indb 16 18/02/15 20:05

Ed P

rim

era

Pla

na 4

4973 L

a ci

utat

des

apar

egud

a_T.

1

1

17LA CIUTAT DESAPAREGUDA |

CANAL DE LA INFANTAFOTO: ARXIU HUERTAS.

El 21 de maig de 1819 la infanta Lluïsa Carlota Joaquima va inaugurar a la Marina de Sants un canal que ajudava a regar els camps santsencs i d’una bona part del Baix Llobregat. El canal va subsistir fins entrats els anys seixanta. Avui només queda un tros de canal cegat prop de la necròpoli de Montjuïc.

EL BOGATELLFOTO: BARCELONA A LA VISTA.

La riera de Malla va ser suprimida de l’Eixample entre 1887 i 1900. El seu curs recorria la plaça de Gal·la Placídia, rambla de Catalunya, carrers de Casp i Alí Bei fins a la riera del Bogatell, que travessava el Clot a cel obert, com es veu en aquesta imatge del principi del segle xx.

Vol 1.indb 17 18/02/15 20:05

2

Ed P

rim

era

Pla

na 4

4973 L

a ci

utat

des

apar

egud

a_T.

1

| LA BARCELONA D’AHIR18

QUAN ELS GRANS CARRERS EREN EN PART CAMPS ABANDONATSFOTO: BARCELONA A LA VISTA.

La idea de l’Eixample va anar més de pressa que la seva realització. Aquí podem veure la Gran Via tallada per la via del tren que anava cap a Madrid, a prop de la plaça de les Glòries, que encara era una entelèquia, els primers anys del segle xx. La manca de trànsit rodat afavoria que aquests indrets servissin de lloc d’esbarjo.

Vol 1.indb 18 18/02/15 20:05

19LA CIUTAT DESAPAREGUDA |

LES FONTS DEL LLEÓ I DELS OCELLETSFOTOS: JOSEP SALVANY / ARXIU CENTRE EXCURSIONISTA ELS BLAUS.

Aquests nois situats al costat d’un safareig recorden un indret pràcticament desaparegut, la font del Lleó, que formava part del convent de Santa Caterina, situat a Pedralbes. La imatge correspon al 1912, quan encara no s’hi havia construït un restaurant de luxe que va durar de 1927 a 1994. La casa, molt transformada, va passar per les mans de diversos propietaris, entre ells el baró de Güell i el financer Carles Ferrer Salat, que hi va morir. La font dels Ocellets, molt a prop de l’actual plaça de Pius XII, a la Diagonal, era l’única font natural de les Corts i la gent hi anava a omplir garrafes d’aigua. El seu nom provenia d’un abeurador per als ocells que la marquesa de Peñalver va condicionar-hi.

Vol 1.indb 19 18/02/15 20:05