Ve Ve de gust perdre’s

COL·LECCIÓ LOCAL

FORN i SALVÀ, Francesc. Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la

Selva (Castell de Montpalau i castell de Palafolls). La defensa, l’atac i el recat

davant de les incursions dels corsaris turcs i algerians. Mataró: Caixa

Laietana, 2010.

Amb el treball Viure i sobreviure al segle XVI a la

Marina de la Selva, hem volgut acostar-nos i fer més

entenedora la situació de la nostra comarca durant el

segle XVI en un tema tan punyent com fou els dels

atacs dels corsaris turcs i algerians.

Per a la Marina de la Selva, des d’Arenys de Mar a

Malgrat,el segle XVI fou molt dur i la presència de la

mort esdevingué una constant. El que hem anomenat

una societat abatuda estigué colpejada per quatre

problemes fonamentals: la fam, la pesta, el

bandolerisme i la guerra.

Cada any, inexorablement, després de sis mesos d’hivern,a l’acostar-se l’estiu es

feien ben present dues amenaces molt grans: l’atac dels pirates i l’aparició de la

pesta. L’amenaça més cruel i permanent fou la dels atacs dels corsaris

musulmans, un autèntic malson per a les poblacions marítimes.

La defensa enfront del perill dels pirates nordafricans es va dur a terme mitjançant

la construcció de torres de defensa, de muralles i de baluards. Molt lligada a la

defensa es va desenvolupar la prevenció i l’atac. Aquest darrer s’efectuà amb una

mena de sometents permanents organitzats pel mateixos pobles.

La majoria de vegades la defensa enfront dels atacs pirates es mostrà ineficaç i

les captures de persones per ser portades a les presons d’Alger i Tunísia foren

constants. Llavors ja només quedava el recurs del rescat. Durant el segle XVI es

crearen les confraries de Sant Elm, l’objectiu més important de les quals fou el

rescat dels presos en terres de musulmans.

Avui ens queden un bon grapat de torres de defensa, testimonis excepcionals

d’aquell món llunyà i dur. Moltes torres han desaparegut, però, víctimes de

l’especulació i de la manca de sensibilitat històrica.

Accèssit Premi Iluro 2009.

F.F.S.

NOVEL·LA

PAASILINNA, Arto. El mejor amigo del oso. Barcelona: Anagrama, 2009

Al pastor protestant Oskari Huuskonen li regalen un ós,

al qual posarà el nom de Lucifer, i que li servirà de

vàlvula d’escapament per les contradiccions de la seva

vocació i, alhora, de la seva vida conjugal. El bisbe

acabarà acomiadant-lo per les seves idees poc

ortodoxes i fins i tot revolucionàries, i començarà un

llarg viatge de descobriment pel sacerdot.

Descobriment espiritual i descobriment també sensual,

aquest darrer degut a la jove etòloga que es cuida de

l’ós. En resum, un altre llibre sorprenent, interessant i

una mica extravagant d’Arto Paasilinna.

SANTOS, Care. Bel: amor més enllà de la mort. Barcelona: Cruïlla, 2009.

Inclou disc compacte.

Bel és la protagonista adolescent d’una novel·la juvenil

de temàtica fantàstica i gòtica, una matinada, tornant a

casa, s’adona que ha traspassat aquesta vida i ha

quedat atrapada entre la vida i la mort. L’Isma, el seu

xicot, també pateix, mentre és atès de gravetat a

l’hospital, i la Bel s’afanya a descobrir per què la seva

vida ha fet aquest gir. N’hi ha força al·licients que se

sumen al desenvolupament de la història, en primer lloc

elements certament sinistres que provenen de la màgia

negra, en segon lloc el seguiment d’un itinerari localitzat

a la ciutat de Barcelona, i finalment la referència contínua a les cançons que han

acompanyat l’autora durant la seva vida. Care Santos, escriptora maresmenca

(Mataró 1970) té la gràcia de connectar a la perfecció amb el seu públic, en part

gràcies al bon ús de les noves eines de comunicació digitals, que complementen i

enriqueixen la seva obra.

Si us interessa el tema, llegiu el llibre i, a l’octubre, podreu conversar amb la Care

Santos. Veniu a la tertúlia que farem el dia 29!

WAGNER, Bruce. El palacio del crisantemo. Madird: Alianza Editorial, DL.

2008.

Bertie Krohn és un actor frustrat, de quaranta anys, fill

únic, sempre ha viscut a l’ombra de la popularitat del

seu pare, Perry, creador de la sèrie espacial de més

èxit de la història televisiva. Bertie intenta exorcitzar

els seus fantasmes novel·lant la relació amb els seus

dos amics, Thad Michelet i Clea Fremantle, durant el

rodatge d’un episodi de la sèrie. Thad, alcohòlic i

addicte a tot tipus d’excessos, és autor d’alguns

llibres sense repercussió, actor d’èxit escàs i fill d’un conegut escriptor que és un

monstre tant en el terreny literari com en el familiar. Clea és una dona

sentimentalment fràgil, filla d’una estrella cinematogràfica llegendària.

Sobrepassats, turmentats, eclipsats per la fama dels seus progenitors, “els tres

mosqueters”, com s’autodefineixen, reuneixen, com diu Bernie, “material suficient

per tornar a posar la psicoanàlisi de moda”.

MÚSICA

Morrison, James. Songs for you, truths for me. London: Polydor, 2008

Segon disc del cantant i guitarrista

James Morrison, amb una bona colla de

cançons enganxoses i ben composades.

Segons el mateix Morrison, compositor

de les cançons, aquestes parlen de

coses que ell sent de veritat, mentre

que, per al qui les escolta, només són

cançons, d’aquí el sentit del títol del

disc.

Entre les col·laboracions d’altres músics

en aquest nou disc de Morrison, destaca

la veu de la cantant canadenca Nelly Furtado.

Destaquen, en aquest disc, la veu de Morrison, que és alguna cosa més que una

veu d’un cantant de pop, les arrencades rockeres d’algunes cançons, i els

arranjaments, molt ben fets.

INFANTIL

COLE, Babette. La mare mai no em va dir... Barcelona: Serres, 2004.

Parla dels descobriments infantils, de les

preguntes que es fan els infants quan

desconeixen aspectes del seu petit i, alhora,

gran món. Un munt d’aspectes que, si bé

n’intueixen les respostes, ens demanen la

nostra atenció per reforçar el seu

aprenentatge. Una seqüència de divertides

il·lustracions acompanyen les preguntes que

es fan sobre la família, l’amor, l’edat, fent-nos

sentir ben còmplices de les divertides situacions que ens acaben dibuixant un

somriure a la cara. Per què la mare està sempre tan enfeinada? I l’avi, per què té

pèls al nas? O bé com és que el pare es passa tanta estona tancat al lavabo –

mentre revisa les factures ? El sentit de l’humor caracteritza l’obra de l’autora

anglesa Babette Cole (Jersey 1950), cada vegada que la llegim n’extraiem nous

estímuls, com és el cas de La mare mai no em va dir..., excel·lent llibre pedagògic

que tracta de les relacions familiars.

MAAR, Paul. Els viatges de l’Olga. Barcelona: Takatuka, 2009.

L’Olga fa un viatge en somnis per mons

extraordinaris on imperen lleis molt estrictes:

així, va a parar al país dels cercles, on es

detinguda per la policia i adaptada a un

ambient on tot és rodó. L’Olga aconsegueix

fugir, però també al país dels cantells, al país

dels tons vermells i al país de cappervall és

vista amb mal ull, perquè no hi encaixa. Per

sort, l’Olga troba cada vegada la manera

d’escapolir-se, fins que per fi aterra al país dels llits. Un fantàstic llibre il·lustrat

sobre la tolerància i el coratge de ser diferent, amb divertits versos de Paul Maar i

imatges plenes d’imaginació d’Eva Muggenthaler.

ACTIVITATS DESTACADES

Can Milans

Acte de cloenda de les PARELLES LINGÜÍSTIQUES. Data per confirmar. Més informació a http://bibliotecacanmilans.glogspot.com

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La Muntala

El pallasso i la princesa a càrrec d’Ana Belén Carrera. Dimecres, 2 de juny a les 17.30 h.

Un conte amb llengua de signes i parlat.

Sant Andreu de Llavaneres

Xerrada amb l’autora Maria Barbal, sobre el seu llibre Bolivia. Amb la col·laboració de l’Institució de les Lletres Catalanes, dins del marc del Club de Lectura.

Divendres, 4 de juny, a les 19 h, a la sala d’actes de la Biblioteca Municipal de Sant Andreu de Llavaneres.