JOAN BROSSA

Vida Neix a Barcelona al 1919 i mor, també a Barcelona, al 1998

Al 1937 entra a l'exèrcit republicà.

Al 1947 crea, amb altres artistes, la revista ALGOL, però nomes sortirà un exemplar.

Un any després, amb Antoni Tàpies, Joan Ponç,... funda la revista avantguardista DAU AL SET

L'any 1951 estrena les primeres peces teatrals i el 1949 publica el primer llibre de poemes.

Com a escriptor: Explotava totes las formes i

tots els codis possibles (literaris, visuals i objectuals).

Creava nous camins formals i expressius.

Amb la poesia trencava amb els convencionalismes i academicismes.

Creava poesia escènica. Era surrealista

Algunes obres : Poesia:

Em va fer Joan Brossa(1950) Poesia rosa(1970) Poemes de seny i

cabells(1977) Els entra-i-surts del

poeta(1969-1975) Qui diu foc, diu flama(1985) Viatge per la sextina(1987)

Teatre: El cop desert (1944) Quiriquibú (1945) Or i sal (1959) Olga Sola (1960) Cavall al fons. (1962) l sabater (1975)

Altres generes: Representacions de accions musicals:

Suite bufa (1966). Representacions d ' strip-teases:

Strip-teases de butxaca. Fotogrames de cinema:

No compteu amb els dits. Foc al càntir

Traduccions: Les seves obres han estat traduir a diversos

idiomes com: Espanyol Italià Francès Anglès Portuguès Suec

Premis: Ciutat de Barcelona, 1978, per Poesia escènica III

Crítica Serra d'Or, 1979, per Poesia escènica III

Crítica Serra d'Or, 1980, per Rua de Llibres

Lletra d'Or, 1980, per Rua de Llibres

Premi de la Crítica-poesia catalana 1986, per Sonets a Gofredina

Premi Ciutat de Barcelona, 1987, per Viatge per la Sextina

Premis: Escriptor del mes. Institució de les Lletres Catalanes,

gener 1991

Premi Nacional de les Arts Plàstiques, 1992

Premio Nacional de la Crítica, 1995

Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia, 1996

Premi Nacional de Teatre, 1998 Medalla Picasso de la UNESCO.

POESIA VISUAL

POESIA "TERRABASTALL"

La taulaestà parada tal com ha de quedar

fins a la fi del banquet. Al centre hi haun ram de flors. Als extrems, canelobresamb pantalla, les compoteres i els plats

davant els coberts. Les copes estanposades per ordre de mides. Brillenels coberts d'argent, i la vaixella és

de porcellana antiga.Prou! El poeta, fet una fúria, arrencales estovalles i bolca la taula tot cridant,

indignat.