Ajuntament de Tremp

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Carrer del Mercadal, 19 (Casa Sullà)25620 TrempTel. 973 65 13 37

acpallarsjussa.cultura@gencat.cat

Consell Comarcal del Pallars Jussà

http://cultura.gencat.cat/arxius/acpj

Organitza:

Arxiu Comarcal del Pallars JussàCoordina:

Col·labora:

Pre

sen

tació

dels

resu

lta

ts d

e la

d

e R

ecerc

a d

el P

alla

rs J

ussà

5a

Beca

“

“

Conferència a càrrec de l’historiador Ignasi López i Trueba.

Lloc: Sala de conferències de l’EPICENTREPg del Vall, 13 - Tremp

Morir (i viure) a la Catalunya Nord-occidental de la Contrareforma, segles XVII-XVIII

Presentació a càrrec de la Sra. Marta Sancho i Planes, Dra. en Història Medieval i professora de la UB.

Horari: 18:00 horesData: 20 de gener de 2017

Jesús Castells i Serra

Garsineu Edicions

És arquitecte superior per la Universitat de Navarra. Entre els anys 2008-2011 va fer el Màster en Història per la Universitat de Lleida i des de l'any 2012 està cursant el Doctorat en Història.

Publicacions:

Autor de nombroses publicacions en revistes nacionals, especialment relacionades amb l’arquitectura i l'antroponímia medieval.

Aquest projecte de recerca se centra en les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran.

Cronològicament, la recerca s'ha centrat en els segles XVII i XVIII, la Contrareforma i la Il·lustració, els Àustries i els Borbons. Els arxius disponibles, així públics com pr ivats , són r ics en documentació d'aquests segles, però en general molt poc estudiats en l'àmbit geogràfic del nostre projectes de recerca.

L'objectiu primordial d'aquest projecte de recerca ha estat aproximar-se al fenomen de la mort –indirectament, també a la vida- des dels seus diferents vessants en la Catalunya Nord-occidental. Pretenem fer una aproximació a la mort des de diferents aspectes com un discurs legal davant del traspàs i l'exploració del discurs en els testaments; l'apreciació d'aspectes com la vellesa, les malalties i les morts violentes, amb l'apreciació de la mortalitat infantil i l'avaluació de la mortalitat per gèneres, mitjana d'edat, i finalment l'estudi de la mort en societat amb l'exploració del preu de morir i, de les creences, les supersticions i les representacions associades a la mort.

Estudiarem com la violència endèmica que viuen les contrades del nostre estudi i l'empitjorament de les condicions climàtiques es reflecteixen -o no- en la mortalitat d'unes comarques amb una agricultura de molt baix rendiment i on la fam mai estaria molt lluny, fins al punt que les contribucions cadastrals -impost d'indubtable caràcter punitiu- els havien gravat.

La recerca permet comprovar la influència tant de la Il·lustració com del canvi de dinastia en el discurs legal davant de la mort i en els seus aspectes socials: evolució de les mentalitats -des del barroc vers la Il·lustració-, supressió de pràctiques supersticioses, evolució lingüística, etc. També permet contribuir a un enteniment del procés d'assimilació a què és sotmesa la cultura autòctona per les autoritats de la nova dinastia.

Col·lecció Particular. Llibre de sensals que fa lo lloch de Irgo, del 7 d'agost de 1734.

ACPJ Fons Col·legial de Valldeflors UI 373 Testament de Joan Ferrer, habitant d’Hortoneda, any 1601.

Si bé la historiografia de la mort va néixer a França als anys setanta del segle passat, amb l'obra pionera de Vovelle, a la resta d'Europa s'ha començat a desenvolupar molt més tard -l'anglosaxona tot just desperta-, influïda enormement arreu per l'escola francesa, excepte a Itàlia, més propera a l'antropologia.

A Espanya se segueix, també, majoritària-ment l'escola francesa, si bé amb certes especificitats marcades, sobretot, per diferent tempo en l'evolució de les mentalitats entre els vessants dels Pirineus. Els principals estudis se centren a Còrdova (Soledad Gómez Navarro), Terol (García Hinojosa), València (Pedro Saborit Badenes) i Galícia. A casa nostra, excepte alguns treballs locals (Valentí Gual per la Conca de Barberà), és un terreny gairebé inexplorat i on aquest estudi que proposem per a la beca “Mn. Jesús Castells” és pràcticament pioner.

Morir (i viure) a la Catalunya Nord-occidental de la Contrareforma, segles

XVII–XVIII

Ignasi López i Trueba (Terrassa, 1975)