JENNYFER GRANADOS DE LA TORRE … premi/tfg 23 26 Granados.pdfPLA D’EMPRESA: SERVEIS DE ÀTERING...
Transcript of JENNYFER GRANADOS DE LA TORRE … premi/tfg 23 26 Granados.pdfPLA D’EMPRESA: SERVEIS DE ÀTERING...
PLA D’EMPRESA: SERVEIS DE CÀTERING DE LÍNIA FREDA PER A TREBALLADORS INDUSTRIALS
JENNYFER GRANADOS DE LA TORRE
ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES
GUILLEM PERDRIX VIDAL
08/06/2016
Aquest pla d’empresa ha sigut realitzat sota la supervisió de Guillem Perdrix Vidal, a qui m’agradaria
agrair el seu temps i dedicació. També agrair als meus pares i companys universitaris pel suport
rebut durant l’elaboració del treball.
2
RESUM EXECUTIU
El negoci exposat en aquest treball, consisteix en la constitució d’una empresa especialitzada
en càterings setmanals per a col·lectius laborals. Aquesta empresa rebrà el nom de WorkFood
en referència al servei que realitza i la seva ubicació serà a Sabadell, Barcelona, per tal
d’aprofitar al màxim la gran concentració d’empreses i l’aire emprenedor d’aquesta ciutat.
L’activitat de l’empresa és la venda de menús per a mig dia en dies laborals, de Dilluns a
Divendres, a grups de com a mínim cinc treballadors. Diàriament s’oferiran sis tipologies de
menús diferents a escollir: tres d’aquests seran menús complets i estaran composats d’un
primer plat, un segon plat, beguda, pa i postres i d’altra banda hi hauran uns altres tres menús,
anomenats migs menús, que seran similars als altres tres, però sense segon plat. Amb la
contractació dels menús s’incorporarà la possibilitat de pagar solament un euro per al servei
de distribució dels menús fins al domicili.
En l’actualitat, la gran necessitat de les persones d’aconseguir temps per a l’oci crea
l’oportunitat d’oferir un servei que els hi faciliti el dia a dia, estalviant temps en l’elaboració
de menjar per endur-se a la feina. A més a més el fet d’oferir els preus ajustats permet que el
cost d’elaborar el menjar a casa sigui similar a comprar-lo.
Les principals característiques d’aquest negoci és basen en oferir, com s’ha comentat, un preu
ajustat, fet que permet competir amb empreses similars especialitzades en càtering. Un altre
de les característiques diferenciadores i innovadores és la ubicació del negoci, el fet d’estar
situat en mig de un polígon industrial clarifica quins són els clients al quals es vol arribar i
per tant la seva especialització. Però la característica més innovadora del servei és el fet de
crear una aplicació mòbil per interactuar amb els clients, d’aquesta manera s’aconsegueix
aprofitar al màxim les noves tecnologies i tendències de la societat.
Aquest pla d’empresa esta format per 7 apartats en els quals s’analitza els aspectes generals
de la constitució del negoci i els factors que influeixen en ell, s’estudia el sector al que
pertany, es descriu el funcionament del negoci, es presenten resultats d’investigacions fetes al
mercat a través de dues enquestes, es desenvolupa el pla de producció amb les principals
activitats que es realitzaran, també el pla de promoció que es basarà en fullets mensuals i
publicitat en Mupis i s’analitza financerament el projecte per veure la seva rendibilitat.
3
Finalment cal destacar que l’idea de negoci exposada mostra la viabilitat del projecte que es
desitja implantar el qual a més a més de ser atractiu per al mercat, serà rentable pels
inversors.
4
ÍNDEX
1. Presentació ....................................................................................................................... 7
1.1. Persones emprenedores ............................................................................................... 7
1.2. Motivacions ................................................................................................................ 7
2. Pla de màrqueting ........................................................................................................... 8
2.1. Producte i servei ......................................................................................................... 8
2.1.1. Identificació i justificació de les necessitats que cobreix el producte ..................... 8
2.1.2. Resum descriptiu dels productes a produir ............................................................ 9
2.1.3. Serveis associats al producte ............................................................................... 11
2.1.4. Trets diferencials del producte vs. la competència .............................................. 11
2.1.5. Envasat i disseny ................................................................................................ 12
2.1.6. Marca ................................................................................................................. 13
2.2. Mercat ..................................................................................................................... 14
2.2.1. Anàlisi de l’entorn sectorial i la seva tendència ................................................... 14
2.2.2. Definició del mercat objectiu “o potencial” ........................................................ 15
2.2.3. Àmbit d’actuació, volum i dimensions del mercat............................................... 15
2.2.4. Anàlisi del mercat............................................................................................... 16
2.3. Competència ............................................................................................................. 17
2.3.1. Anàlisi de la competència directa i indirecta ....................................................... 17
2.3.2. Aspectes a destacar diferenciadors vs. la competència ........................................ 21
2.4. Política de distribució................................................................................................ 21
2.5. Política de comunicació/promoció............................................................................. 25
2.6. Política de preus ........................................................................................................ 26
2.7. Previsió de vendes .................................................................................................... 27
3. Pla de producció i qualitat ............................................................................................ 29
3.1. Procés de producció o d’operacions .......................................................................... 29
3.2. Recursos productius .................................................................................................. 33
5
3.2.1. Infraestructures................................................................................................... 33
3.2.2. Equipaments ....................................................................................................... 33
3.2.3. Subministres ....................................................................................................... 35
3.2.4. Mà d’obra........................................................................................................... 36
3.3. Política d’existències de MMPP i PA. Aprovisionament i emmagatzematge ............ 37
3.4. Càlcul del cost del producte ...................................................................................... 42
3.5. Polítiques de control de qualitat ................................................................................ 44
3.5.1. Gestió de qualitat del producte final ................................................................... 44
3.5.2. Control de qualitat durant el procés .................................................................... 44
3.5.3. Legislació ........................................................................................................... 45
3.6. Seguretat i higiene laboral i gestió mediambiental ..................................................... 45
3.6.1. Seguretat i higiene laboral .................................................................................. 45
3.6.2. Gestió mediambiental ......................................................................................... 46
4. Pla d’organització .......................................................................................................... 46
4.1. Estructura organitzativa ............................................................................................ 46
4.2. Organigrama ............................................................................................................. 48
4.3. Planificació dels recursos humans ............................................................................. 49
4.4. Costos de personal .................................................................................................... 49
5. Pla jurídic-fiscal ............................................................................................................ 50
5.1. Determinació de la forma jurídica ............................................................................. 50
5.2. Tràmits i costos associats .......................................................................................... 50
5.2.1. Constitució del negoci ........................................................................................ 50
5.2.2. Posada en marxa ................................................................................................. 52
5.2.3. Tràmits segons el tipus d’activitat....................................................................... 52
3.2.4. Tràmits respecte la necessitat d’un local ............................................................. 53
5.2.5. Tràmits necessaris per a la contractació de personal ............................................ 53
5.2.6. Costos associats als tràmits ................................................................................. 54
6
5.2.7. Calendari d’execució dels tràmits ....................................................................... 54
5.3. Obligacions fiscals .................................................................................................... 56
5.4. Cobertura de responsabilitats .................................................................................... 57
5.5. Patents, marques i altres tipus de registres ................................................................. 58
5.6. Organismes i mesures de suport a la creació d’empreses ........................................... 58
6. Pla econòmic-financer ................................................................................................... 59
6.1. Pla d’inversions i finançament .................................................................................. 59
6.1.1. Inversió .............................................................................................................. 59
6.1.2. Finançament ....................................................................................................... 59
6.2. Previsió del compte de resultats ................................................................................ 60
6.3. Pla de tresoreria i sistema de pagament i cobrament. ................................................. 62
6.4. Balanç de situació ..................................................................................................... 63
6.5. Ràtios financeres ....................................................................................................... 64
7. Valoració de l’idea de negoci ........................................................................................ 64
7.1. Anàlisi del punt d’equilibri........................................................................................ 64
7.2. Punts forts i febles del negoci .................................................................................... 65
7.3. Mesures de control d’assoliment d’objectius ............................................................. 65
7.4. Avaluació del projecte .............................................................................................. 66
8. Annexos.......................................................................................................................... 67
9. Bibliografia ...................................................................................................................110
7
1. PRESENTACIÓ
1.1. Persones emprenedores
La creació del negoci que en els següents apartats s’explicarà, la durem a terme entre dos
socis, jo, Jennyfer Granados de la Torre, i la meva parella, David Expósito García.
Jennyfer Granados de la Torre:
- Edat: 21 anys
- Formació: Cursant l’últim curs en el grau en Administració i Direcció d’Empreses
(ADE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
- Experiència: 8 mesos de pràctiques en el Departament de Patrimoni i Inversions de
l’Ajuntament de Barcelona.
- Principals coneixements: Informàtica (Excel, SAP, Word...), administració i
organització d’esdeveniments i treball en equip.
David Expósito García:
- Edat: 27 anys
- Formació: Educació Secundària Obligatòria (ESO)
- Experiència: Treballador en actiu en empresa familiar de construcció realitzant
tasques d’obrer, cap d’equip i administrador de l’empresa.
- Principals coneixements: Experiència en la creació d’empreses, la seva administració
i gestió, i també en l’organització d’equips de treball i assignació de tasques.
Creiem que els dos perfils comentats es complementen, l’un aporta coneixements i ganes
d’emprendre una idea pròpia i l’altre aporta experiència en la creació i gestió de negocis.
1.2. Motivacions
Amb l’actual situació laboral és difícil trobar un lloc de treball on t’apassioni el que fas, per
aquest motiu i gràcies a que disposem del suport econòmic suficient, sorgeix l’idea de crear el
negoci en qüestió. A més a més el servei que s’oferirà és de gran interès per a tots dos socis,
ja que ens agrada la cuina, i el fet de crear l’empresa ens dóna l’oportunitat de compartir amb
els clients els nostres coneixements i innovacions i a la vegada fer-los gaudir d’un bon
menjar.
8
2. PLA DE MÀRQUETING
2.1. Producte i servei
2.1.1. Identificació i justificació de les necessitats que cobreix el producte
És evident que actualment la necessitat de portar un vida sana, reservar temps lliure per a
dedicar a l’oci, la família... i estalviar diners en el consum de la llar són costums que s’han
anat consolidant en els últims anys. Per altra banda, les empreses busquen establir vincles i
mostrar compromís amb els seus empleats, i també reforçar l’esforç dels treballadors
utilitzant incentius extrínsecs i intrínsecs per a motivar-los. Tot aquest conjunt de necessitats,
tant personals com laborals, generen una oportunitat de mercat.
La finalitat principal del nostre producte es basa en cobrir exactament les necessitats
anteriorment citades segons els tipus de clients a atendre:
Col·lectius laborals (grups d’empleats):
- Portar vida sana: El producte ofert, serà saludable i permetrà portar una dieta
equilibrada. A més a més hi haurà la possibilitat de modificar els productes per tal
d’adaptar-los a les necessitats de persones amb malalties que requereixen una
alimentació diferent (sempre que l’empresa pugui i accedeixi a adaptar-los).
- Temps lliure: La compra del producte produït i el servei que portarà associat,
permetrà un estalvi de temps als clients, degut a que no hauran de perdre temps en
realitzar la compra de les matèries primes i l’elaboració del menú.
- Estalvi de diners: El preu establert serà assequible i superaria fàcilment el benefici
d’haver d’elaborar el producte a casa, tenint en compte l’esforç i el temps empleat.
Empreses:
- Establiment de vincles i compromisos: La possibilitat de poder oferir un servei de
càtering pagat per l’empresa permet mostrar el compromís i la preocupació per la
comoditat dels empleats.
- Motivació: Realitzar càterings o un servei de dinars diaris a l’empresa és un incentiu
extrínsec, que motiva als treballadors a realitzar i millorar el seu esforç laboral.
Gràcies a tot aquest conjunt d’activitats es genera l’oportunitat de realitzar serveis de
càtering enfocats sobretot a col·lectius laborals, i contractats, setmanalment, per persones
9
físiques o jurídiques, per a la realització en dies laborals de menús diaris per al migdia,
amb servei a domicili o recollida a fàbrica a escollir.
2.1.2. Resum descriptiu dels productes a produir
L’empresa realitzarà serveis de càtering de línia freda1, els productes oferts seran elaborats
a l’empresa, excepte d’alguns productes que seran comprats a empreses externes, com per
exemple les begudes. Els productes a produir i comercialitzar es tractaran principalment
d’una sèrie de menús complets per a migdia durant els dies laborals (de dilluns a divendres)
enfocats a col·lectius de treballadors.
Els menús és produiran conforme les comandes dels clients per així evitar invertir
excessivament en l’emmagatzematge d’estocs, és realitzaran contractes de duració com a
mínim una setmana per a grups de a partir de 5 persones.
- Com es realitzarà la contractació del servei?
Tal i com s’ha explicat anteriorment, els contractes seran setmanals, amb possibilitat de
ser de més duració.
La contractació del servei la pot realitzar una empresa per als seus treballadors o un grup
de treballadors per a ells mateixos, amb un portaveu que s’encarregui dels tràmits
necessaris. Es podrà contractar el servei a través de: telèfon, en persona i per web.
L’elecció del menú diari es podrà realitzar de les següents formes:
- Individualment: Cada persona podrà escollir els menús de tota la setmana a través
de l’aplicació per a mòbils de l’empresa o la seva pàgina web, les quals
explicarem més endavant. També podrà fer l’elecció a través d’enviar un e-mail a
l’empresa o per telèfon.
- Col·lectivament: El portaveu del grup s’encarregaria de fer arribar a l’empresa les
eleccions de tots els individus del grup per qualsevol de les 4 vies explicades a
l’anterior punt.
En el cas de que una persona no seleccionés el menú diari abans de les dotze de la nit
del divendres anterior al servei de càtering se li assignaria l’anomenat menú
estàndard, que és aquell de menys cost unitari.
1 “Línia freda”, que significa preparar els aliments en cuines centrals i escalfar-los en el destí.
10
Realitzarem 15 tipologies de menús repartits en 6 diaris a escollir (3 menús complets i 3
mitjos), i en els quals es podran fer modificacions per a adaptar-los a necessitats dels clients
com ara malalties o religions (segons les possibilitats de l’empresa). Cada menú constarà de:
primer plat, segon plat, postres, pa i beguda a escollir. També hi haurà l’opció d’escollir mig
menú el qual inclourà: primer plat, postres, pa i beguda a escollir. Periòdicament aquests
menús variaran però per simplificar el pla d’empresa és mostra solament els menús inicials.
Els menús sencers seran els següents:
Menú Primer plat Segon plat Postres
Dilluns
1.1 Amanida verda Filet de lluç al forn Iogurt de sabors
1.2 Truita de Patates Llom a la planxa Fruita del temps
1.3 Suc de fruita natural a escollir Espaguetis a la bolonyesa Mató i mel
Dimarts
2.1 Variat de verdures Salsitxes amb bolets Gelatina
2.2 Amanida de pasta Filet de panga arrebossat Iogurt de sabors
2.3 Escudella catalana Pollastre al forn Pastissets del dia
Dimecres
3.1 Espinacs Sèpia amb all i julivert Fruita del temps
3.2 Macarrons amb beixamel Hamburguesa de vedella Iogurt de sabors
3.3 Cigrons amb cansalada Hamburguesa de pollastre Gelats a escollir
sabors
Dijous
4.1 Patates amb mongeta verda Mandonguilles Iogurt de sabors
4.2 Variat d'embotits amb
torradetes Canelons
Natilles
vainilla/xocolata
4.3 Crema de carbassa Rap amb suc Fruita del temps
Divendres
5.1 Amanida catalana Bacallà amb samfaina Fruita del temps
5.2 Amanida verda Fideuà/Arròs a la marinera Pastissets del dia
5.3 Arròs tres delícies Estofat de vedella Iogurt de sabors
Els mig menús seran els següents:
Menú Primer plat Postres
Dilluns
1.1 Amanida verda Iogurt de sabors
1.2 Truita de Patates Fruita del temps
1.3 Espaguetis a la bolonyesa Mató i mel
Dimarts
2.1 Variat de verdures Gelatina
2.2 Amanida de pasta Iogurt de sabors
2.3 Escudella catalana Pastissets del dia
11
Els productes que es produiran no portaran ni conservants ni additius afegits, la seva
producció es farà al dia i segons el nivell d’encàrrecs. L’elaboració del producte serà el més
natural o artesanal possible, però intentant mecanitzar molts dels processos per tal de ser
eficients.
2.1.3. Serveis associats al producte
Els productes portaran associats els següents serveis:
1. Entrega a domicili de baix cost: Amb la contractació dels serveis s’inclourà l’opció
d’entrega a domicili per un cost de 1 euro per trajecte/dia.
2. Aplicació mòbil per a que el client estigui al corrent de la seva comanda, i pugui
escollir els menús. El cost que haurem d’assumir per a la seva elaboració rondarà el
300 euros i s’amortitzarà en 6 anys.
2.1.4. Trets diferencials del producte vs. la competència
Els principals trets que diferenciaran al producte respecte el de la competència seran:
- Menús complets a baix cost: Al mercat trobem competidors que ofereixen menjars
low cost, però no es tracten de menús complets sinó d’un sol plat.
- Distribució fins al punt de consum: La majoria de competidors que ofereixen la
distribució al domicili ofereixen el producte a un preu elevat o cobren un costos de
transport elevats, l’idea de negoci contemplaria contractes amb els consumidors per a
un termini determinat (mínim 1 setmana) i un nombre mínim de 5 consumidors per
destí d’aquesta manera és pot oferir la distribució al domicili per un preu baix, ja que
ens assegurem un petit nivell de vendes setmanal.
Dimecres
3.1 Espinacs Fruita del temps
3.2 Macarrons amb beixamel Iogurt de sabors
3.3 Cigrons amb cansalada Gelats a escollir sabors
Dijous
4.1 Patates amb mongeta verda Iogurt de sabors
4.2 Variat d'embotits amb
torradetes Natilles vainilla/xocolata
4.3 Crema de carbassa Fruita del temps
Divendres
5.1 Amanida catalana Fruita del temps
5.2 Fideuà o arròs a la marinera Pastissets del dia
5.3 Arròs tres delícies Iogurt de sabors
12
- Alimentació saludable i dieta variada: En un principi s’oferiran uns menús
establerts però periòdicament es canviaran.
- Menjars envasats fets al dia i sense conservants afegits: La majoria de menjars
envasats oferts per la competència és tracten de productes amb molts conservants
afegits, per tal de que es puguin conservar dies fins al seu consum.
- Interacció amb el client mitjançant la tecnologia: Es crearà una aplicació per a
mòbils en la qual els clients podran escollir el menú diari de tota la setmana.
2.1.5. Envasat i disseny
Els productes produïts s’envasaran en dos tipus de recipients, segons si són aliments per
menjar calents o freds. Per als productes calents utilitzarem un envàs apte per a microones,
l’envàs serà de fibra de cartró amb fondària suficient per a una capacitat de 300ml. Per als
menjars freds, s’utilitzarà un envàs més econòmic, ja que no és necessària la característica de
ser apte per escalfar, d’aquesta manera estalviem costos innecessaris. L’envàs serà de plàstic,
fons i amb un diàmetre de 205mm.
Tots els envasos es compraran a una empresa externa, però l’envasat es portarà a terme a
l’empresa. El tancament de l’envàs es realitzarà amb plàstic, al qual se li enganxarà
posteriorment l’etiqueta del producte.
Pel que fa als dissenys dels envasos seran similars, la seva forma serà la d’un plat, per
facilitar als clients el consum del producte. Els diferents formats de la part inferior de l’envàs
són els següents:
Tipologia: Fibra de cartró
Unitats del paquet: 1.120 unitats
Preu paquet: 107’63 €
Preu unitari: 0’0961 €/un
Tipologia: Plàstic fons
Unitats del paquet: 100 unitats
Preu paquet: 5’64 €
Preu unitari: 0’0564 €/un
Taula I: Envasos. Elaboració pròpia.
13
Els envasos totals que seran necessaris per al nivell de demanda que tindrem, els podem
calcular utilitzant dades obtingudes a través de dues enquestes realitzades, les quals
comentarem més endavant.
Tipus de menú DMS NEM Total d'envasos
Complet 1.495 2 2.990
Mig menú 505 1 505
3.495 unitats
Taula I.I. Envasos II. Font: Elaboració pròpia
DMS: Demanda total de menús setmanal (De dilluns a divendres)
NEM: Número d’envasos utilitzats per menú
Per tal de facilitar el càlcul del cost total d’adquisició del envasos considerem que
aproximadament un 80% dels plats són calents, per tant necessiten un envàs de fibra de
cartró, i un 20% freds. El cost mig unitari considerant aquests percentatges és 0,08816
€/envàs.
COST MIG UNITARI = (0,8*0,0961)+(0,2*0,0564) = 0,08816 €/un
Amb aquest cost unitari podem calcular el cost total aproximat considerant un marge de
compra extra del 5% per possibles defectes o errors en el procés d’envasat:
COST SETMANAL TOTAL ENVASOS = (1,05*3.495)*0,08816 =324€/setmana
Cada envàs portarà una etiqueta, la qual es considera que el cost és de 0,01€/etiqueta. Per
tant, utilitzant el mateix criteri que amb el càlcul dels envasos:
COST SETMANAL TOTAL ETIQUETES = (1,05*3.495)*0.01 = 36,70 €/setmana.
2.1.6. Marca
La marca de l’empresa estarà composada principalment per un logotip, un nom i una frase de
venda.
El nom de l’empresa serà WorkFood, que a la vegada serà la marca dels serveis i productes
oferts, representada per les sigles WF.
El logotip de l’empresa es composarà per la imatge d’un cuiner amb una safata de menjar a la
ma, que porti les sigles WF gravades.
14
Imatge I: Logotip / Font: Imatges google amb modificació pròpia
La frase de venda serà: Oblida’t del taper!! , per tal de fer referència a la substitució del
menjar fet a casa per el producte que es produeix.
2.2. Mercat
2.2.1. Anàlisi de l’entorn sectorial i la seva tendència
El sector del càtering a espanya ha experimentat durant els últims anys pujades i baixades del
seu valor de mercat. Durant el 2013 a causa de la crisi econòmica, el sector va reduir la seva
facturació un 2%. Aquesta reducció del valor de mercat va ser causada per la debilitat de la
demanda privada la contracció de la despesa pública i la forta pressió sobre els preus. Malgrat
això, a 2014 degut a la progressiva recuperació econòmica el sector del càtering va
augmentar la seva facturació cosa que va fer també durant el 2015.
Segons informes de l’Observatori sectorial DBK2 s’estima que en el sector de plats preparats,
durant el període 2016-17 el valor de mercat podria registrar una variació favorable
d’aproximadament un 4% anual.
El sector es compon d’un gran nombre d’operadors de petita i mitjana dimensió enfront a
un petit nombre de grans empreses. Per tant, en l’àmbit espanyol, aproximadament el 80% de
les empreses tenen menys de 100 treballadors, un 16% entre 100-500 i un 4% més de 500
treballadors.
Un altre dels aspectes rellevants del sector és l’alt grau de concentració, sobretot en els
segments de càtering per a col·lectivitats i transport. Les 5 primeres empreses van sumar a
2013 una quota conjunta sobre el mercat total del 40’1%.
2 Informa D&B es la filial de CESCE líder en el suministro de Información Comercial, Financiera, Sectorial y
de Marketing. Tras la absorción de su participada DBK en julio de 2015, Informa D&B se ha convertido en la
primera empresa española especializada en la elaboración de estudios de análisis sectorial y de la competencia,
creando el Observatorio Sectorial DBK.
15
2.2.2. Definició del mercat objectiu “o potencial”
Tal i com he anat comentant en punts anteriors, el mercat al qual l’empresa s’adreçarà serà a
col·lectius de treballadors, aquests seran els principals consumidors però els possibles
clients poden ser ells mateixos o l’empresa per qui treballen. Dit això queda ben clar que
els esforços del màrqueting hauran d’estar adreçats als dos tipus de clients (empresa i
treballador), fent més èmfasi als col·lectius laborals.
2.2.3. Àmbit d’actuació, volum i dimensions del mercat.
On oferiré el meu producte i servei?
La creació d’un negoci de càtering de menjars preparats, suposa una gran inversió en
l’establiment de plantes de producció i de sistemes de distribució, per aquesta raó l’àmbit
d’actuació inicial serà a alguns punts de la província de Barcelona, Catalunya, sense deixar
de contemplar la possibilitat d’ampliar el mercat segons els resultats que s’esperin obtenir
durant el primers anys d’activitat. Concretament s’oferirà servei a polígons industrials, ja que
el producte ofert és especialment per a aquest tipus de clients i és on es troben més empreses.
Els polígons industrials finalment escollits són tots aquells situats a la ciutat de Sabadell. Les
causes que han portat a aquesta elecció són:
- Concentració de diversos polígons industrials molt pròxims uns amb altres. Sabadell
té 7 polígons:
- Polígon Industrial Can Roqueta
- Polígon Sud-Oest
- Parc Industrial Riu Ripoll
- Gràcia Nord
- Gràcia Sud
- Polígon Industrial Can Feu
- Sabadell Parc Empresarial
- Gran quantitat d’empreses: Més de 1.100 empreses formen els polígons abans
esmentats.
- Molts treballadors per empresa, per tant, molts possibles clients. Aproximadament
estem parlant de 12.600 empleats.
- Per últim una de les causes més importants per escollir els polígons de Sabadell
enfront els de Badalona, Barcelona... que són més grans, és la limitació de la capacitat
productiva de la qual parlarem en l’apartat de producció.
16
Per poder contemplar les dades utilitzades per a fer la selecció de l’àmbit d’actuació de
l’empresa es pot consultar l’annex 1.
2.2.4. Anàlisi del mercat
Per tal d’analitzar el mercat d’una forma més realista, he realitzat un parell d’enquestes:
- Una de les enquestes és per tal de saber les preferències de consum respecte els menús
que oferiré. Aquesta enquesta la tractaré més endavant per tal de fer una previsió de
les vendes.
- L’altra enquesta està més enfocada a analitzar les tendències del mercat respecte el
servei que es pretén oferir, la resposta de la qual tractarem a continuació.
L’enquesta realitzada a 160 presones, va ser resposta majoriariament per dones, un 78,7%, i
un 21,3% per homes. L’edat dels enquestats comprenia persones entre els 16 i els 65 anys,
però majoritariament, amb un 45,6% de les respostes, tenien entre 16 i 25 anys, seguit d’un
28,1% de 26 a 35 anys.
Gràfic I: Edat dels enquestats, d’elaboració pròpia
En base a les respostes obtingudes en l’enquesta, les quals es poden consultar en l’annex 2,
es poden extreure les següents conclusions:
1. La utilització d’un servei de càtering és pot considerar ocasional, solament un 53,1%
dels enquestats havia utilitzat un servei de càtering en els últims 3 mesos.
2. La imatge d’un servei de càtering es podria descriure principalment amb els següents
adjectius: car (35,6%), exclusiu (23,8%) i modern (17,5%). Per aquesta raó un dels
objectius del negoci a establir seria trencar aquest esquema i oferir un servei
econòmic a l’abast de més persones i amb característiques més tecnològiques.
17
3. Pel que fa als clients més habituals, les respostes coincideixen amb un 85,6% en que
són les empreses, i només un 8,1% en que són els treballadors. Aquest fet té relació
amb la imatge de la qual hem parlat en el punt 2, al ser un servei d’elevat preu, els
clients que es poden permetre contractar-lo són els de més nivell adquisitiu, les
empreses; però oferint un servei més econòmic la tendència pot canviar.
4. Cada dia són més les empreses que s’adapten i integren l’ús dels avenços tecnològics
en el seu dia a dia, per aquest motiu també els enquestats coincideixen en que les
empreses de càtering haurien de utilitzar més aquestes tecnologies.
5. En la majoria de les ocasions, els enquestats optarien per emportar-se el menjar fet
de casa a la feina, una de les possibles raons és l’estalvi, surt més econòmic que no
pas anar a menjar a un restaurant.
6. En una de les preguntes realitzades, es preguntava si els hi agradaria que l’empresa els
hi pagués el servei de dinars, i amb un 91,3% deien que sí, però quan els hi realitzava
la mateixa pregunta però havent d’assumir ells els costos, aquest percentatge baixava
a un 61,3%. Malgrat una diferència d’un 30% menys, és pot concloure que una gran
part acceptaria utilitzar el servei ofert del negoci en qüestió, encara que subjecte a un
preu acceptable.
7. El preu majoritàriament acceptat pel servei de menjars diaris a la feina seria amb
un 55,6% de 3 a 4 euros diaris.
2.3. Competència
2.3.1. Anàlisi de la competència directa i indirecta
Segons l’idea de negoci que es planteja podem trobar dos tipus de competidors:
- Empreses especialitzades en càterings
- Empreses de menjars preparats
Per tal de centrar-nos en els principals competidors pel que fa a les empreses de càtering
analitzaré les que tenen com a servei menús diaris per a empreses situades a prop de
Sabadell. A través de la pàgina web de Guia Càtering3, n’he escollit 5 empreses
aleatòriament, ja que existeixen aproximadament 150 empreses, totes de petita dimensió i una
mitjana de 10 treballadors per empresa.
3 http://www.guiacatering.com/catering-menus-diarios-oficinas-barcelona-vsubservprov-2878-9.html
18
Diapositiva I. Competidors. Font: Elaboració pròpia
Diapositiva II. Competidors. Font: Elaboració pròpia
19
Diapositiva III. Competidors. Font: Elaboració pròpia
Diapositiva IV. Competidors. Font: Elaboració pròpia
20
Diapositiva V. Competidors. Font: Elaboració pròpia
En resum, les petites empreses dedicades a serveis de càtering que ofereixen menús diaris es
podria dir que coincideixen en els següents aspectes:
- Els menús que ofereixen majoritàriament són a un preu mínim de 6 euros, podem
trobar alguna excepció que sigui de com a mínim 5 euros.
- No especialització: Les empreses intenten cobrir tot els tipus de serveis possibles, no
hi ha cap especialitzada en un sol tipus de servei o client.
- Moltes d’elles són de recent creació.
- No utilitzen gaire les tecnologies: No tenen pàgina web pròpia i totes es promocionen
a través de la web de Guia Càtering. No tenen aplicacions ni intenten interactuar amb
els clients, per tal de tenir una relació recíproca, on els clients ofereixin la seva opinió.
- La distribució al domicili es factura a un preu elevat.
Per altra banda, pel que fa a competidors indirectes especialitzats en elaborar menjars
preparats en la zona de Sabadell, principalment trobaríem a Nostrum, a part de petits
comerços difícils d’identificar-los tots.
Nostrum es va crear en 1999, quan es va obrir el primer establiment en el carrer Llúria de
Barcelona, actualment té més de 100 establiments-restaurants en tot espanya. Es dediquen a
la venda de menjars envasats a baix cost per emportar o per consumir a l’establiment.
21
Un dels principals avantatges de la companyia és oferir els productes a baix cost, i una gran
varietat de productes a escollir, però un dels desavantatges seria que a diferència de l’idea de
negoci de WorkFood, no ofereix un servei de distribució dels menjars, ni menús complets,
sinó que es tracta de la venda per separat dels plats.
2.3.2. Aspectes a destacar diferenciadors vs. la competència
Una vegada he conegut els aspectes a destacar de la competència, quin són els que hem
diferenciaran d’aquesta?
- A diferència dels petits càterings, el preus dels menús i del seu transport seran
menors. Això serà possible especialitzant l’empresa en un tipus de clients i serveis,
d’aquesta manera el procés estarà més controlat i serà possible reduir costos.
- Un altre aspecte diferenciador és que a diferència de Nostrum, s’oferirà el servei de
transport al domicili, i a més a més, el producte que és comercialitzarà serà complet,
no plats sols, sinó menús incloent la beguda i el pa.
- També una de les característiques o punt fort de l’empresa respecte la competència
podria ser la incorporació de l’aplicació mòbil com a manera d’interactuar amb el
client i com a part del procés de compra.
2.4. Política de distribució
L’empresa oferirà un producte però a la vegada un servei, aquest és el de distribució. Com el
servei de distribuir és diari i, com veurem a continuació, no es tracta de recorreguts molt
extensos, l’opció per a fer el transport serà no subcontractar, sinó comprar el transport adient
o realitzar un renting. Les raons d’aquesta elecció són les següents:
- Tenir més coordinació entre el procés productiu dels productes i la seva distribució.
- Controlar el producte per tal de que el transport sigui curós.
- Poder oferir una millor atenció als clients i que aquesta sigui controlable.
22
Els polígons industrials de Sabadell on podem oferir els nostres serveis i hauríem de distribuir
els productes són els següents:
1a: Parc Industrial Riu Ripoll Nord
1b: Parc Industrial Riu Ripoll Centre
1c: Parc Industrial Riu Ripoll Sud
2: Polígon Industrial Can Roqueta
3: Polígon Industrial Gràcia Sud
4: Polígon Sud- Oest
5: Polígon Industrial Gràcia Nord
6: Polígon Industrial Can Feu
7: Sabadell Parc Empresarial
Imatge II. Polígons de Sabadell. Font: www.sabadellempresa.cat amb modificació pròpia
D’aquests 7 polígons descartarem inicialment el número 7, el Sabadell Parc Empresarial, ja
que no disposem de dades suficients com ara número d’empreses, número de treballadors... A
més a més aquest polígon inclou molts restaurants, és troba més distanciat de la resta de
polígons, és de recent creació i es troba encara en desenvolupament.
El transport dels productes es realitzarà durant el mati del dia de la comanda suposant que el
consum del producte serà entre les 12h i les 15h aproximadament.
La distribució és farà de tal manera que permeti estalviar el màxim combustible possible. Per
tant suposant que la nau industrial estarà situada aproximadament entre riu ripoll centre i riu
ripoll sud, es faran 3 circuits de transport:
1r Circuit: La distribució es realitzarà pel polígon 1a
23
2n Circuit: La distribució es realitzarà per els polígons 3, 4, 5 i 6.
3r Circuit: La distribució es realitzarà per els polígons 1b, 1c i 2.
Un altre dels aspectes importants a tenir en compte és saber quina pot ser la quantitat de
distribució de comandes a realitzar, el número d’empreses. Per tal d’obtenir aquesta
previsió realitzem els següents càlculs:
- Quantes empreses hi ha al mercat on realitzem el servei: Un total de 1.108 empreses.
- Quants treballadors hi ha en total en aquestes empreses: 12.558 treballadors.
- Quina és la mitjana global de treballadors per empresa: (12.558/1.108) = 12
treballadors per empresa aproximadament.
- Si en la previsió de vendes, que veurem més endavant, s’ha previst que el número de
consumidors total serà 400, s’estima que el número de comandes mig a realitzar sigui:
(400/12) = 34.
- Repartint el total de comandes de forma proporcional a la quantitat d’empreses per
polígon:
Polígon Nº d’empreses % Comandes
estimades
Can Roqueta 171 15,43% 5
Sud-Oest 102 9,21% 3
Riu Ripoll 48 4,33% 1
Gràcia Nord 294 26,53% 9
Gràcia Sud 248 22,38% 8
Can Feu 245 22,11% 8
TOTAL 1.108 100,00% 34 Taula II. Comandes per polígon. Font: Elaboració pròpia
Com la nostra elecció és no subcontractar el servei de transport, es consideren dues opcions:
- La compra de 2 vehicles iguals amb les característiques que es detallen a continuació:
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE CADA VEHICLE
Tipus de vehicle Furgoneta frigorífica
Massa Màxima Autoritzada (MMA) 3.500 Kg
Carga Útil 1.500 Kg
Número de pneumàtics 4
Combustible Gasoil
Taula III. Característiques tècniques dels vehicles. Font: Elaboració pròpia
24
Amb les característiques anteriors i havent fet una observació dels preus en el mercat
de vehicles similars el pressupost que seria necessari per a la compra de les dues
furgonetes seria de 50.000 euros amb una vida útil de 10 anys.
- D’altra banda, hi ha la possibilitat de contractar un renting de 2 vehicles iguals amb
les característiques abans citades. El Renting es realitzaria amb la companyia
LeasePlan, la companyia líder especialista en renting de vehicles. La quota a pagar
per cada vehicle seria de 320 €/mes amb IVA inclòs. Aquest import suposaria la
contractació de la tipologia de renting LeasePlan Go Total, la qual inclou moltes
prestacions, les més importants i que suposarien un estalvi per a la empresa són:
- Gestió i pagament d’Impostos (Matriculació, circulació...)
- Manteniment preventiu
- Manteniment correctiu (correcció d’averies per desgast o inesperades)
- Canvi de pneumàtics il·limitat
- Servei de cobertura total en cas d’accident, incendi...
- Gestió i pagament de l’ITV
- Vehicle de substitució
Contractant un renting de 10 anys (120 mesos), el cost total per vehicle seria 38.400€,
és a dir un total de 76.800€ pels dos vehicles.
Per tant, considerant les dues opcions s’escull el renting ja que el seu cost de 76.800 €
(10 anys), és la meitat del que hauríem d’assumir si realitzéssim la compra. Consultar
annex 3 per tenir més informació sobre la comparativa compra/renting.
Costos de distribució del primer exercici: Els costos a assumir anualment seran 9.318€
formats per:
- La quota a pagar mensualment per dos vehicles de 640€, que ascendeix a 7.680
anuals.
- I el cost variable no inclòs en el renting, el combustible: Es considera que com a
màxim es realitzaran 50Kms per vehicle al dia, és a dir 100Kms/dia, i com que els
dies treballats seran 260 dies el quilometratge anual serà 26.000Kms.
COMBUSTIBLE
Preu mig gasoil en sortidor (amb IVA) 0,90 €/litre
Consum mig (litres/100 Km) 7 litres
Quilometratge anual 26.000 km
TOTAL 1.638 €/any
Taula IV. Consum combustible anual. Font: Elaboració pròpia.
25
2.5. Política de comunicació/promoció
L’empresa en qüestió té l’estratègia principal d’oferir serveis especialitzats per a treballadors
a un preu baix, però per poder aconseguir això i obtenir uns beneficis cal també aconseguir
uns costos baixos. Per tal d’evitar invertir molt pressupost en publicitat i assolir informar el
màxim de possibles clients, la estratègia de promoció de l’empresa es basarà en:
- Publicitat a través de la web principal de l’empresa (d’elaboració pròpia)
- Publicitat via fullets informatius enviats mensualment a les empreses dels polígons.
- Publicitat en Mupis a Sabadell.
El pressupost total destinat a promocionar l’empresa serà: 34.320 euros durant el primer any,
distribuïts de la següent manera:
- Cost de la impressió dels fullets informatius i publicitaris: Aproximadament és
realitzarà una impressió de 1.100 fullets mensuals, és a dir, 13.200 anuals, amb un
cost que rondarà els 0.03 €/fullet, per tant és destinarà un pressupost de 396 euros
anuals.
- Per últim la publicitat a través de Mupis a la ciutat de Sabadell: Es realitzaran
campanyes de curta duració, 1 setmana cada dos mesos, per abaratir els costos, i
constarà de un circuit de 10 Mupis, els costos associats seran els següents:
Setmanes de lloguer durant l’any 6 setmanes
Cost del lloguer setmanal 1.990 euros
Cost d’impressió per setmana (per 10 Mupis) 390 euros
TOTAL COST ANUAL 14.280 euros
Taula V. Cost publicitat en Mupis. Font: Elaboració pròpia.
Els encarregats en administrar i dissenyar la publicitat de l’empresa i gestionar la pàgina web
seran els socis, el salari dels quals es tindrà en compte més endavant.
Durant el primer any no hi haurà costos per la elaboració de la pàgina web de l’empresa, ja
que es crearà gratuïtament a través de la pàgina web: www.wix.com
El prototip de la pàgina web es por consultar al següent enllaç:
http://jennygranados5.wix.com/workfood
26
2.6. Política de preus
El preu és un dels factors més influents en la demanda d’un producte, basant-me en aquesta
afirmació WorkFood assignarà el preu de compra segons els resultats obtinguts en l’enquesta
sobre els serveis de càtering que trobem a l’annex 2.
A l’enquesta ens trobàvem en que de cada 100 persones aproximadament unes 56 persones
estaven disposades a pagar entre uns 3 o 4 euros i 38 persones uns 5 o 6 euros. Partint
d’aquests resultats seria convenient establir el preu que prefereix la majoria, però potser surt
més a compte econòmicament parlant renunciar a uns clients per a establir un preu més alt,
per resoldre aquest dubte realitzo els següents càlculs:
De cada 100 persones en el mercat:
- 56 persones disposades a pagar 4€ 56*4=224
- 38 persones disposades a pagar 6€ 38*6=228
Per tant en un mercat on només hi hagués 100 persones sortiria més a compte establir un preu
més elevat i renunciar a 18 clients ja que els ingressos obtinguts serien més elevats.
En resum el preu establert per als menús complets serà de 6 euros diaris (IVA del 10%
inclòs) amb 1 euro de descompte per als mitjos menús, és a dir, per a aquests últims, el preu
de venda serà de 5 euros (IVA del 10% inclòs).
Per tant, havent 2 preus per producte amb diferents costos unitaris, trobem 2 marges de
beneficis:
- MENÚS COMPLETS: El preu del menú sense l’IVA seria 5,45€, el cost unitari del
menú és 4,27€ tal i com s’explicarà més endavant, per tant el marge de benefici serà
de 1,18€, és a dir un 21,65% sobre el preu de venda.
- MENÚS MITJOS: El preu sense l’IVA seria 4,55€, el cost unitari del menú és 1,97€
tal i com s’explicarà més endavant, per tant el marge de benefici serà de 2,58€, és a
dir un 56,70% sobre el preu de venda.
El preu fixat respecte la competència permet obtenir un avantatge competitiu. Les
empreses de càtering tenen preus de com a mínim 6 euros però normalment són més elevats i
pel que fa a la competència tipus Nostrum, els preus són molt més barats però fan referència a
un sol plat, si intentes formar un menú complet (incloent la beguda i el pa) com el que ofereix
27
WorkFood supera els 6 euros a més a més de que no tenen servei a domicili, per tant és un
altre punt a favor.
2.7. Previsió de vendes
L’empresa en qüestió, tal i com hem dit abans, oferirà els seus productes i serveis a sis
polígons industrials de Sabadell, Barcelona. El mercat on ens dirigim té 12.558 possibles
consumidors.
La planificació de l’estratègia publicitària, abans explicada, ha sigut formulada per tal de
aconseguir arribar a tots els treballadors de les empreses on ens dirigim, malgrat això, en la
realitat no sempre s’aconsegueix, per tant considerant un marge d’error de un 40% (40 de
cada 100 persones no estaran informades del servei que ofereix l’empresa) s’espera que dels
12.558 treballadors solament un 60% estiguin informats del servei, és a dir, 7.535 persones
aproximadament.
Un altre aspecte a tenir en compte és que el servei ofert solament pot ser contractat per
treballadors que tenen una jornada laboral ordinària de matí (de 8 hores amb possibilitat
d’hores extres) o jornada partida (de mati i tarda amb descans a l’hora de dinar). Per tant
considerant la hipòtesi de que majoritàriament els torns en empreses industrials es reparteixen
en mati-tarda-nit proporcionalment, els nostres clients solament poden ser un 33,33% del
total de treballadors, es a dir 2.512 estaran informats i es preveu que treballin en torn de matí.
Una vegada tenim informats al màxim possible d’empleats i en la jornada corresponent, ens
basarem en les enquestes realitzades per tal de saber quines d’aquestes persones acceptarien
contractar el servei al preu establert, i quines serien les previsions de vendes de cada menú
individual i diari:
- Segons l’enquesta sobre els serveis de càtering (Annex 2), un 61,3% estaria disposat a
contractar el servei que s’ofereix, havent d’assumir els costos de contractar-lo, és a dir
disminuïm el possibles clients a 1.540 persones.
- D’aquests 1.796 solament estarien disposats a pagar el preu establert de 6-5 euros un
38,1% (segons l’enquesta abans esmentada), és a dir, 587 persones.
Per tant arribaríem a la conclusió que els possibles clients són 587, malgrat això sent una
mica pessimistes per tal de no preveure uns ingressos massa elevats reduirem a 400 possibles
clients és a dir els reduïm un 32%.
28
Ara que hem previst unes vendes diàries de 400 menús hem de saber quin tipus de menús es
produiran cada dia. Seguint la numeració utilitzada anteriorment4 per identificar els menús i
utilitzant les respostes de l’enquesta realitzada sobre les preferències de consum (Annex 4),
la previsió de vendes de cadascun dels menús és la següent:
DILLUNS
Tipologia % (Enquesta) Previsió de vendes
Menú 1.1 34,38% 138
Mig menú 1.1 1,88% 8
Menú 1.2 32,50% 130
Mig menú 1.2 5,63% 23
Menú 1.3 19,38% 78
Mig menú 1.3 6,25% 25
Total 100,0% 400
Taula VI. Previsió vendes dilluns. Font: Elaboració pròpia
DIMARTS
Tipologia % (Enquesta) Previsió de vendes
Menú 2.1 13,75% 55
Mig menú 2.1 2,50% 10
Menú 2.2 18,75% 75
Mig menú 2.2 13,75% 55
Menú 2.3 37,50% 150
Mig menú 2.3 13,75% 55
Total 100,0% 400
Taula VII. Previsió vendes dimarts. Font: Elaboració pròpia
DIMECRES
Tipologia % (Enquesta) Previsió de vendes
Menú 3.1 39,38% 158
Mig menú 3.1 1,25% 5
Menú 3.2 28,75% 115
Mig menú 3.2 18,75% 75
Menú 3.3 8,75% 35
Mig menú 3.3 3,13% 13
Total 100,0% 400
Taula VIII. Previsió vendes dimecres. Font: Elaboració pròpia
4 En el punt Resum descriptiu dels productes a produir
29
DIJOUS
Tipologia % (Enquesta) Previsió de vendes
Menú 4.1 17,50% 70
Mig menú 4.1 5,00% 20
Menú 4.2 33,13% 133
Mig menú 4.2 8,75% 35
Menú 4.3 27,50% 110
Mig menú 4.3 8,13% 33
Total 100,0% 400
Taula IX. Previsió vendes dijous. Font: Elaboració pròpia
DIVENDRES
Tipologia % (Enquesta) Previsió de vendes
Menú 5.1 15,63% 63
Mig menú 5.1 2,50% 10
Menú 5.2 30,00% 120
Mig menú 5.2 30,00% 120
Menú 5.3 16,88% 68
Mig menú 5.3 5,00% 20
Total 100,0% 400
Taula X. Previsió vendes divendres. Font: Elaboració pròpia
En resum, la demanda setmanal de menús complets i menús mitjos és la següent:
Tipus de menú Demanda
Complet 1.495 unitats
Mig menú 505 unitats
Taula XI. Resum demanda setmanal. Font: Elaboració pròpia
Una vegada sabem que i quant produir podem determinar com ho produirem i que ens cal per
fer-ho.
3. PLA DE PRODUCCIÓ I QUALITAT
3.1. Procés de producció i prestació de serveis
L’activitat principal de WorkFood es basa en:
- Produir els plats preparats
- Distribuir als clients les comandes realitzades
30
El producte que s’ofereix és un conjunt de productes dels quals uns seran produïts a
l’empresa i uns altres comprats al exterior. Els productes produïts per l’empresa seran els
primers i segons plats.
Els passos principals que es duran a terme per a la realització dels aliments preparats seran els
següents:
1. Aprovisionament de les matèries primeres: Una vegada sabem quins plats haurem de
preparar al llarg de tota la setmana, realitzarem una comanda per aprovisionar-nos amb
totes les matèries primeres necessàries, intentant d’aquesta manera que l’estoc després
d’haver realitzat tota la producció programada sigui mínim.
1.1. Control de qualitat de les matèries primeres: Una vegada arribin les matèries a
l’empresa, abans d’emmagatzemar-les es procedirà a controlar que la qualitat dels
productes sigui l’adient. En cas de no ser-ho s’hauria d’optar per fer devolucions o
tirar els productes segons el cas que es pugui donar.
1.2. Emmagatzematge de les matèries primeres: Un cop superen el control de qualitat,
l’últim pas d’aquesta primera fase serà emmagatzemar els productes segons la seva
tipologia en càmeres refrigerades o en magatzems a temperatura ambient.
2. Preparació de les matèries primeres: En aquesta fase els empleats dedicaran una gran
part del seu torn laboral de tarda a tallar, filetejar, rentar... totes les matèries primeres
necessàries per a l’elaboració dels plats que es produiran per al dia següent.
3. Elaboració dels aliments preparats: Una vegada es va disposant de les matèries
primeres preparades, els cuiners elaboraran els plats que estan programats produir,
seguint unes instruccions o receptes prèviament establertes. Els processos que es portaran
a terme en aquesta fase comprenen: Cocció, enfornat, planxat, fregit, entre d’altres.
3.1. Control de qualitat dels aliments preparats: Durant el procés anterior i en la seva
finalització el cuiner realitzarà proves per tal de que la textura, el sabor... siguin els
desitjats.
4. Refredament dels productes: Una vegada s’ha acabat l’elaboració del menjar s’ha de
refredar a la temperatura apte per a envasar. La temperatura adient és 4ºC en un temps
aproximat que oscil·la entre una hora i mitja i dues hores.
5. Envasat al buit: Quan tinguem els aliments refredats ja es pot realitzar l’envasat. Tal i
com he comentat en punts anteriors hauran dues tipologies d’envàs segons si es per a
menjar calent o fred.
6. Etiquetat: Enganxar l’etiqueta als productes amb les següents característiques:
31
- Nom del producte elaborat
- Nom i domicili del fabricant, envasador i venedor (empresa)
- Logotip de l’empresa
- Llistat dels ingredients utilitzats
- Contingut net (volum o pes)
- Data de consum preferent o data de caducitat
- Lot de fabricació
- Condicions especials de conservació
- Manera de consumir
- Etiquetat nutricional
- Símbols per al respecte al medi-ambient.
7. Control de qualitat de l’envasat i etiquetatge: Comprovar que el producte envasat
tingui bon aspecte, que l’envasat sigui correcte i l’etiqueta també.
8. Emmagatzematge del producte acabat: Tots els menjars envasats i etiquetats ja estaran
llestos per emmagatzemar en les càmeres refrigerades on seguidament es realitzarà
l’empaquetat.
9. Empaquetat i distribució: A mesura que es vaguin disposant del plats ja preparats,
envasats i etiquetats s’aniran empaquetant en caixes grans on hi ficarem les comandes
separades per empreses. En aquest punt també s’hauran d’incorporar les mercaderies
comprades i no produïdes per l’empresa com ara les begudes i els postres. Les caixes
utilitzades seran reutilitzables, es portaran a l’empresa i es deixaran allà fins al dia
següent, en el qual es deixarà la nova comanda i es recollirà la caixa del dia anterior que
serà portada a l’empresa per netejar i tornar a utilitzar. La distribució és portarà a terme
tal i com s’ha descrit en punts anteriors en el pla de màrqueting.
Per tal de veure el diagrama del procés de producció cal consultar l’annex 5.
Torns productius:
L’aprovisionament és portarà a terme els Dissabtes en torn de matí i el duran a terme els 2
socis, tenint l’opció de a través d’una empresa de treball temporal, contractar més
treballadors per als dies necessaris.
De Dilluns a Divendres l’empresa és dividirà en 3 torns productius:
32
- Torn de matí (06:00-14:00): En aquest torn es portaran a terme totes les tasques de
distribució del producte als clients, gestió de les comandes i últims acabats del
empaquetat. Sempre que hi hagi temps morts es destinaran a la neteja i manteniment
de les instal·lacions. Les persones encarregades de fer aquestes tasques seran: 2
conductors i 1 encarregat de magatzem.
- Torn de tarda (14:00-22:00): Preparació dels productes a utilitzar en l’elaboració dels
menús, també dels utensilis o màquines que es faran servir i començament de
l’elaboració dels menús. Els empleats necessaris seran: 1 cuiner i 1 ajudant.
- Torn de nit (22:00-06:00): Acabar l’elaboració dels menús i procedir al seu envasat,
etiquetat i emmagatzematge. Qualsevol temps mort s’haurà d’aplicar per a la neteja i
manteniment de les instal·lacions. Els empleats necessaris seran: 1 cuiner i 1 ajudant.
Pel que fa als 2 socis treballaran indistintament en els 3 torns productius ajudant als
treballadors a realitzar les tasques i a la vegada coordinant i controlant que els objectius
marcats, com ara els referents a un nivell de rendiment laboral adequat, es compleixin. A més
a més, treballaran els dissabtes com abans s’ha explicat.
En períodes d’augment de producció s’optarà per la contractació de treballadors mitjançant
empreses de treball temporal.
Quina quantitat de plats es produeix en 1 hora?
- Els equipaments que es compraran, i que més endavant es detallen, tenen una
capacitat d’aproximadament 50 plats per tanda de producció.
- També cal dir que el procés de producció serà paral·lel, és a dir, que en el mateix
temps es produiran 2 tipologies de plats, per tant significa una producció de 100 plats
a la vegada.
- El procés de producció de una tanda d’un tipus de plat pot rondar els 45 minuts.
En resum podríem dir que en 1 hora es pot arribar a produir aproximadament 130 plats.
Quina és la capacitat productiva de l’empresa?
En el punt anterior hem arribat a la conclusió de que es pot produir 130 plats/hora, tenint en
compte de que hi hauran dos torns productius (16 hores) dedicats a l’elaboració dels plats,
podem deduir que com a mínim disposarem de 10 hores en exclusivitat dedicades en aquesta
33
tasca, considerant que les 6 hores restants estaran dedicades a la preparació de les matèries
primes i a l’envasat del producte final.
Per tant la capacitat productiva serà: 130plats/h * 10h/dia = 1.300 plats al dia.
3.2 Recursos productius
3.2.1. Infraestructures
Per a la realització de l’activitat serà necessari disposar d’una nau industrial que disposi d’una
petita oficina, espais par a produir els aliments i espais per a emmagatzemar les matèries
primeres i els productes acabats. Entre les possibles opcions comprar o llogar considerem que
és més adient llogar, ja que la inversió inicial necessària en cas de comprar seria massa
elevada com per poder finançar-la.
Realitzant un estudi5 dels preus per metre quadrat en lloguer a l’àrea de Sabadell on es vol
instal·lar la industria (entre els polígons Riu ripoll centre i Riu ripoll sud), arribem a la
conclusió que de mitjana una nau amb les característiques abans esmentades té un preu per
metre quadrat de 3 euros aproximadament.
Per tant considerant que l’espai necessari és aproximadament de 300 m2 el preu del lloguer
que s’haurà de pagar mensualment serà: 900 euros.
Quins són els avantatges de la situació de la nau?
- Proximitat amb els clients als quals ofereix el servei.
- Moltes infraestructures disponibles per escollir, ja que es tracta d’un polígon
industrial.
- Bona comunicació via terrestre amb Barcelona, d’on ens abasteixen els proveïdors.
3.2.2. Equipaments
Pel que fa als equipaments necessaris per al procés productiu es contractarà una empresa
externa, FoodService Design – Estudi Tècnic, per a que ens disseny i construeixi una cuina
industrial. Els costos associats als equipaments són els següents (tots els preus expressats a
continuació s’han extret de la pàgina web la Hostelera, empresa de Terrassa que ofereix els
serveis tècnics abans esmentats):
5 Preus observats en pàgines web dedicades al lloguer de naus industrials.
34
CATEGORIES QUANTITAT PREU UNITAT TOTAL (€)
Accessoris i parament 3.500,00
Accessoris de rentat
1.300,00
Aixetes industrials 2 200,00 400,00
Taules zona de rentat 1 900,00 900,00
Accessoris cuina
2.200,00
Olles i cassoles 8 150,00 1.200,00
Paelles, planxes i graelles 8 100,00 800,00
Utensilis per cuinar - - 200,00
Emmagatzematge i distribució 5.000,00
Distribució
4.000,00
Caixes isotèrmiques 80 50,00 4.000,00
Emmagatzematge
1.000,00
Estanteries 10 100,00 1.000,00
Maquinària
21.330,00
Calor
8.780,00
Cuina de gas 2 1.000,00 2.000,00
Fregidora gran producció 1 2.000,00 2.000,00
Forns industrials 1 1.700,00 1.700,00
Marmita fixe 1 3.000,00 3.000,00
Microones 2 40,00 80,00
Fred
11.400,00
Abatidor de temperatura 1 3.400,00 3.400,00
Càmeres frigorífiques (construcció) 2 4.000,00 8.000,00
Preparació
1.150,00
Bascules 2 50,00 100,00
Picadora de carn 1 150,00 150,00
Termo-segelladora al vuit 1 900,00 900,00
Seguretat i higiene
570,00
Altres
150,00
Contenidors 5 30,00 150,00
Higiene d'utensilis
200,00
Esterilitzador 1 150,00 150,00
Productes de neteja i desinfecció 50,00 50,00
Higiene humana
100,00
Utensilis varis 1 100,00 100,00
Temperatura 120,00
Termòmetre de punció 1 40,00 40,00
Termòmetre nevera 2 40,00 80,00
Altres accessoris no mencionats
300,00
Serveis de professionals (Estudi tècnic)
3.000,00
Total general
33.700,00
Taula XII. Equipaments. Font: Elaboració pròpia
35
L’amortització aplicada als equipaments, després de consultar les taules d’amortització de
l’immobilitzat material del PGC, serà la següent:
CATEGORIES TOTAL (€) CLASSIFICACIÓ ANYS
AMORT.
AMORT.
(€/ANY)
Aixetes industrials 400,00 Mobiliari 20 20
Taules zona de rentat 900,00 Mobiliari 20 45
Olles i cassoles 1.200,00 Utillatge 8 150
Paelles, planxes i graelles 800,00 Utillatge 8 100
Utensilis per cuinar 200,00 Utillatge 8 25
Caixes isotèrmiques 4.000,00 Mobiliari 20 200
Estanteries 1.000,00 Mobiliari 20 50
Cuina de gas 2.000,00 Maquinària 18 111,11
Fregidora gran producció 2.000,00 Maquinària 18 111,11
Forns industrials 1.700,00 Maquinària 18 94,44
Marmita fixe 3.000,00 Maquinària 18 166,67
Microones 80,00 Maquinària 18 4,44
Abatidor de temperatura 3.400,00 Maquinària 18 188,89
Càmeres frigorífiques 8.000,00 Maquinària 18 444,44
Bascules 100,00 Utillatge 8 12,5
Picadora de carn 150,00 Utillatge 8 18,75
Termo-segelladora al vuit 900,00 Maquinària 18 50
Contenidors 150,00 Mobiliari 20 7,5
Esterilitzador 150,00 Utillatge 8 18,75
Productes de neteja i desinfecció 50,00 Utillatge 8 6,25
Utensilis varis 100,00 Utillatge 8 12,5
Termòmetre de punció 40,00 Utillatge 8 5
Termòmetre nevera 80,00 Utillatge 8 10
Altres accessoris no mencionats 300,00 Utillatge 8 37,5
Total general 30.700,00 1.889,85
Taula XIII. Amortització equipaments. Font: Elaboració pròpia
Es considera que el valor residual de tots els equipaments serà 0.
3.2.3. Subministres
Considerem subministres tots els costos relatius a llum, aigua, gas, telèfon i internet.
- Telèfon i internet: La quota fixe a pagar rondarà els 50 euros/mes.
- Llum, aigua i gas: Es tracten de costos variables dels quals no puc saber quins seran
els seus imports mensuals però per tal d’aproximar-me vaig realitzar un petit
qüestionari verbal a la propietària d’una empresa de similar grandària a la que
36
s’especifica en aquest pla d’empresa, dedicada al sector alimentari i amb
instal·lacions similars a les comentades anteriorment les respostes aproximades van
ser les següents:
- Llum: 300 euros cada 2 mesos
- Aigua: 100 euros al mes
- Gas natural: 600 euros cada 2 mesos
3.2.4. Mà d’obra
Tal i com he mencionat anteriorment la mà d’obra necessària per als processos de producció i
per als processos d’aprovisionament és:
- 2 conductors
- 2 ajudants de cuina
- 2 cuiners
- 1 encarregat de magatzem
Tots els empleats tindran una jornada laboral de 8 hores.
La descripció de cadascun dels llocs de treball és la següent:
- CONDUCTOR: Realitzarà el repartiment dels productes, la càrrega i descàrrega dels
mateixos i en les seves hores lliures ajudarà en les tasques del magatzem.
- AJUDANT DE CUINA: Realitzarà la preparació de les matèries primeres,
l’elaboració dels plats, envasat, etiquetatge i emmagatzematge. Sempre estarà sota la
supervisió del cuiner. També són els encarregats de neteja de utensilis i màquines.
- CUINER: Elaboració dels plats i coordinació dels ajudants de cuina, assignant les
tasques que hauran de desenvolupar.
- ENCARREGAT DE MAGATZEM: Organització del magatzem, gestió dels
encàrrecs, empaquetatge.
Totes les tasques administratives o de gestió estaran a càrrec dels socis, els quals treballaran
també ajudant en el procés de producció però sense horari fixe ni treballs específics a
realitzar.
La contractació del personal necessari la portarem a terme els socis directament. Primerament
se’ls hi faran contractes temporals i segons els rendiments que assoleixin se’ls renovaran per
a més mesos o passaran a ser fixes.
37
La formació requerida per al desenvolupament del treball és la següent:
- Conductor: 7-10 anys d’experiència amb el permís B de conduir i sense accidents o
multes.
- Ajudant de cuina: Formació mínima en elaboració de menjars o experiència
demostrable o amb referències en treballs similars (elaboració d’aliments).
- Cuiner: Formació i experiència mínima de 4 anys de cuiner.
- Encarregat de magatzem: Estudis de grau mitjà o cursos de formació relacionats amb
la gestió de magatzems, o experiència en altres treballs similars.
3.3. Política d’existències de MMPP i PA. Aprovisionament i emmagatzematge.
Per poder establir quin tipus de gestió de estocs es portarà a terme, primer classificarem els
productes segons l’anàlisi ABC6:
Productes A: Classificarem com a productes d’aquesta categoria tots aquells que tenen un
cost elevat per a l’empresa i a més a més tenen una caducitat propera, com per exemple les
carns o els peixos.
Productes B: La categoria de productes B estarà formada per els productes de cost no tan
elevat com els dels productes A i que tenen una data de caducitat una mica més duradora com
per exemple la pasta, l’arròs, les verdures...
Productes C: Seran tots els productes utilitzats en la majoria de plats, que tenen un cost baix
en comparació amb tots els altres (amb algunes excepcions) i que tenen llarga duració com
ara la sal o les espècies.
Una vegada ja tenim classificats els productes podem determinar que per als productes de la
tipologia A es realitzaran aprovisionaments setmanals, per als de la tipologia B dos
aprovisionaments mensuals i per als de la C solament es realitzarà un aprovisionament
mensual.
Totes els menús inclouen pa i beguda, com el pa es comprarà congelat té una llarga caducitat,
per tant classificarem aquests dos productes com a tipus C.
Cal destacar que els mateixos empleats estaran obligats a observar els productes utilitzats per
tal de veure les seves condicions i en cas de veure que hi ha algun problema de falta
6 Mètode de classificació freqüentment utilitzat per a la gestió d’inventaris. Resulta del principi de Pareto
38
d’existències haurà de ser comunicat per tal de solucionar-lo i fer una comanda especial als
proveïdors.
Productes tipus C: Al inici del negoci com que les quantitats utilitzades de productes del tipus
C són difícils de quantificar, s’estima que la inversió mensual necessària serà de 6.225 euros
per a la compra d’aquests, quedant pendent observar les variacions d’existències que hi
puguin haver setmanalment per tal d’ajustar quines seran les comandes mensuals. El
pressupost assignat de 6.225 euros mensuals és considera suficientment elevat per a cobrir la
seva demanda, ja que l’estimació del cost s’ha realitzat sota el propòsit de que es produiran
800 plats al dia, cosa que no es certa, ja que els mitjos menús només tenen un plat. S’espera
que una vegada s’hagi observat el consum, es redueixi el cost. Tots els càlculs realitzats per
arribar a aquesta conclusió es poden trobar a l’annex 6.
Begudes Preu unitat Quantitat al mes Cost Total (al mes)
Refresc 0,4 €/un 2.352 941 €
Aigua 0,25 €/un 5.048 1.262 €
Cervesa 0,3 €/un 600 180 €
TOTAL 2.383 €
Taula XIV: Productes tipus C, begudes. Font: Elaboració pròpia
Productes tipus B: El pressupost necessari per al consum mensual és de 5.741,56 euros. La
següent taula mostra els consums mensuals incorporant un marge del 5% extra per tal de
Productes tipus C Preu Consum mensual Cost Total
Farina 0,40 €/Kg 4,80 Kg 1,92 €
Sal 0,20 €/Kg 16 Kg 3,20 €
Oli de gira-sol 1,19 €/l 320 l 380,80 €
Oli d'oliva 3,00 €/l 160 l 480,00 €
Vinagre 0,50 €/l 4,8 l 2,40 €
Sucre 0,70 €/Kg 8 Kg 5,60 €
Pebre 10,00 €/Kg 8 Kg 80,00 €
Orenga 80,00 €/Kg 8 Kg 640,00 €
Farigola 30,00 €/Kg 8 Kg 240,00 €
Julivert 60,00 €/Kg 4,8 Kg 288,00 €
All 3,00 €/Kg 8 Kg 24,00 €
Nou Moscada 20,00 €/Kg 4,8 Kg 96,00 €
Pa congelat precuinat 0,20 €/un 8.000 un 1.600,00 €
TOTAL 3.842 €/mes
Taula XV. Productes tipus C. Font: Elaboració pròpia
39
poder fer front a possibles comandes extraordinàries o increments de la necessitat del
producte durant la seva elaboració, i el seu cost per cadascuna de les matèries primes, per tal
de veure els càlculs realitzats per arribar a aquesta conclusió, cal consultar l’annex 6.
Tipus MP Ingredients (1r i 2n Plat) CE (en €) Consum setmanal Cost setmanal
B Arròs 0,68 37,13 25,25
B Bolets (variats) 4 1,10 4,40
B Carbassa 1,4 24,23 33,92
B Carxofa 4 3,25 13,00
B Ceba 1 36,20 36,20
B Cigrons 1,4 7,13 9,98
B Enciam 1,6 20,25 32,41
B Espàrrecs 3,6 3,25 11,70
B Espinacs 1,1 32,50 35,75
B Escarola 1,8 15,90 28,62
B Formatge per pasta o gratinar 5 8,93 44,63
B Llet 0,6 25,63 15,38
B Mongeta verda 2 10,15 20,30
B Nata de cuinar 2,5 5,70 14,25
B Ous 0,1 560,06 56,01
B Pasta (Espaguetis, Macarrons, fideus…) 0,75 48,35 36,26
B Pastanaga 0,69 6,10 4,21
B Patates 0,95 53,30 50,64
B Pebrot verd i vermell 1,7 8,88 15,09
B Pèsols 3 8,83 26,48
B Pinya (llauna) 1,3 13,00 16,90
B Suc de Fruita 0,6 19,38 11,63
B Tomàquet 1,25 27,33 34,16
B Tomàquet fregit 1 35,25 35,25
B Tonyina (llauna) 10 5,20 52,00
B Variat de Verdures (per a caldo) 3 51,25 153,75
B Iogurt de Sabors 0,22 643 141,36
B Fruita del Temps 0,25 530 132,52
B Mató i mel 0,2 103 20,50
B Gelatina 0,15 65 9,75
B Pastissets del dia 0,6 445 267,00
B Gelats variats 0,3 48 14,26
B Natilles 0,19 168 31,83
TOTAL 1.435,39
Taula XVI. Producte tipus B. Font: Elaboració pròpia
40
Productes tipus A: Tal i com s’ha anat exposant amb els altres tipus de productes, la inversió
mensual necessària per als productes tipus A és de 12.583,92 euros incorporant el 5%
d’aprovisionament extra. També es pot consultar els càlculs necessaris per arribar a la
següent conclusió en l’annex 6:
Tipus MP Ingredients (1r i 2n Plat) CE (en €) Consum setmanal Cost setmanal
A Bacallà 10 12,50 125,04
A Bull Blanc 12 5,03 60,31
A Cansalada 8 2,38 19,01
A Carn de pollastre 3 37,00 111,00
A Carn de vedella 13 31,03 403,37
A Carn picada mixta 4,8 49,33 236,78
A Xoriço 6 6,11 36,68
A Filet de lluç 14 20,63 288,79
A Filet de Panga 5,5 15,00 82,50
A Formatge d'ovella 8 6,11 48,91
A Gambetes 9 3,50 31,51
A Llom 5,5 26,00 143,00
A Llonganissa 10 6,11 61,13
A Pernil dolç 5,3 9,61 50,96
A Pernil salat 11 6,11 67,25
A Rap 8,9 19,80 176,22
A Salsitxes 4 11,00 44,00
A Sèpia 8 31,50 252,03
A Variat de Carn (Pollastre,
Cansalada…)
6 51,25 307,50
A Variat de peix per arròs 10 60,00 600,00
TOTAL 3.145,98
Taula XVII. Productes tipus A. Font: Elaboració pròpia
Per al càlcul dels costos s’han utilitzat els preus observats als mercat, amb els diferents tipus
d’IVA inclosos, concretament, els preus utilitzats s’han extret de la pàgina web del
Carrefour.
Aprovisionament:
El proveïdor seleccionat per a l’aprovisionament de les matèries primes és Distribuciones
Núñez García, que forma part del Grup de Distribució i Innovació, SA. Les raons que porten
a aquesta elecció són:
- Proximitat: Està situat a Santa Coloma de Gramenet, és a dir, a 25 minuts
aproximadament de WorkFood.
41
- Experiència: És una empresa amb 40 anys en el sector.
- Gran varietat de productes, que cobreixen tots els que l’empresa necessita per a
elaborar els plats i muntar els menús.
- Gran adaptació a les exigències dels clients.
A més a més, al formar part d’un grup d’empreses els hi permet oferir els productes a uns
preus més adequats i reduïts, i també ofereixen estabilitat.
Perquè aquest proveïdor i no un altre?
Comparant els tipus de productes que ofereixen respecte altres distribuïdors, ens hem trobat
en que altres proveïdors no podrien cobrir totes les matèries primes que es necessiten. Si que
es cert que hi ha algunes empreses que ens oferirien els mateixos serveis i també es troben
situades a prop de la nostra empresa, per tant abans de escollir proveïdor es realitzaria un
petit estudi comparatiu entre les dues o tres empreses més properes, si una d’elles és més
econòmica que l’escollida no hi hauria cap inconvenient en canviar de proveïdor.
Emmagatzematge:
L’emmagatzematge de les matèries tindrà lloc en la mateixa nau industrial on es realitzarà la
producció, per tant els costos de magatzem ja estan inclosos en el lloguer de la nau.
En l’apartat d’equipaments ja s’ha tingut en compte el cost de la construcció de dues càmeres
frigorífiques per a la conservació de les matèries primes que ho necessitin.
No es portarà una política de emmagatzematge molt pautada, principalment seran els
mateixos treballadors o socis els encarregats de realitzar el control del magatzem juntament
amb les seves altres tasques. A mesura de que es realitzi la producció quan hi hagi una sortida
de matèries primes o alguna entrada, s’anotarà en una taula resum que s’instal·larà en
l’entrada al magatzem. També caldrà anotar quina persona a realitzat l’anotació. A més a més
si es detecta qualsevol incidència o falta de producte també s’haurà de comunicar i els socis
amb l’ajuda de l’encarregat de magatzem s’encarregaran de solucionar el problema.
El mètode de valoració de les matèries primes serà el preu mitjà ponderat (PMP), degut a que
per criteri general el PGC és el que suggereix que s’ha d’adoptar. Hi ha d’altres opcions però
per a escollir-les s’ha de realitzar una justificació prèvia que en aquest cas no hi ha.
42
3.4. Càlcul del cost del producte
Per establir el cost del producte considerem que la producció i demanda serà constant (400
menús diaris), i que el servei és prestarà 260 dies a l’any. Podem diferenciar entre dos tipus
de costos: els fixos i els variables.
Els costos variables són:
- Matèries primeres (Productes tipus A i B): Realitzant càlculs que es poden consultar a
l’annex 6 s’arriba a la conclusió de que el cost mig de matèries primeres A i B
assignat als menús complets és aproximadament 1,90€ i als menús mitjos 0,37€.
- Matèries primes tipus C: Pel que fa al cost mig assignat dels productes tipus C és
aproximadament 0,72€ per menú, sense distingir entre menú complet o mig.
- Envasos i etiquetes: Tal i com s’ha calculat en apartats anteriors el cost mig d’un
envàs és 0,08816€/unitat, és a dir, 0,09 cèntims, per tant per als menús complets el
cost dels envasos utilitzats (2 unitats), serà 0,18€ i per als menús mitjos el cost serà
0,09€ (1 envàs). Les etiquetes per als menús complets el cost assignat serà 0,02€ i per
als menús mitjos 0,01€.
- Part variable dels subministres: El costos del telèfon i internet no els considero en
aquest apartat perquè són una quota fixa mensual. En canvi els altres subministres
tenen una part fixe i variable. Les parts variables mensuals per a l’elaboració de 400
menús diaris són:
TIPUS COST MES PART VARIABLE PART VARIABLE ANUAL
Llum 150€/mes 125€/mes 1.500€/mes
Aigua 100€/mes 90€/mes 1080€/mes
Gas natural 300€/mes 280€/mes 3.360€/mes
(1) Total anual part variable subministres 5.940€
(2) Producció anual 104.000 menús
(3) Cost unitari subministres = (1)/(2) 0,057€/menú
Taula XVIII. Cost subministres. Font: Elaboració pròpia
- Costos de distribució variables (Combustible): Anualment el cost de distribució
variable per a una demanda de 400 menús diaris és 1.638 €/any. Com que la
producció de menús anual és de 104.000 menús aproximadament, els cost de
combustible de cada menú és: 0,015€.
43
Entre els costos fixos podem trobar:
TIPUS COST ANUAL
Part fixe llum 300 €/any
Part fixe aigua 120 €/any
Part fixe gas 240 €/any
Telèfon i Internet 600 €/any
Arrendaments 10.800 €/any
Promoció (Fullets) 396 €/any
Promoció (Mupis) 14.280 €/any
Tràmits i impostos de constitució 12.328 €/any
Assegurança empresa 2.000 €/any
Registre Marca (Amortització) 20 €/any
Distribució part fixe (Renting) 7.680 €/any
Cost salaris i SS 168.600 €/any
Quota préstec (Tn=6%) cost anual 9.833,14 €/any
Serveis de professionals (Estudi tècnic) 3.000 €/any
Aplicació mòbil (Amortització) 50 €/any
Amortitzacions anuals (Equipaments) 1.889,85 €/any
(1) TOTAL COSTOS FIXES 232.136,99 €/any
(2) Capacitat de producció diària 1.300 plats
(3) Capacitat anual (260 dies) = (2)*260 338.000 plats/any
(4) Cost assignat per plat = (1)/(3) 0.69 €/plat
Taula XIX. Costos fixes. Font: Elaboració pròpia
El cost per plat produït és 0,69€, tenint en compte que per a un menú complet són dos plats,
el cost assignat serà de 1,38€/menú i per als menús mitjos que solament tenen un plat,
0,69€/menú.
Fent la suma de tots els costos per unitat arribem a la conclusió de que el cost unitari dels
menús complets és 4,27€ i els cost unitari dels menús mitjos és 1,95€
MENÚ COMPLET (€/menú)
MENÚ MIG
(€/menú)
MP (A i B) 1,90 0,37
MP (C) 0,72 0,72
Envasos 0,18 0,09
Etiquetes 0,02 0,01
Subministres 0,057 0,057
Combustible (Distribució) 0,015 0,015
Costos Fixes 1,38 0,69
Total cost unitari per menú 4,27 €/menú 1,95 €/menú
Taula XX. Cost unitari del producte. Font: Elaboració pròpia
44
3.5. Polítiques de control de qualitat
3.5.1. Gestió de qualitat del producte final
Per poder gestionar la qualitat del producte es posarà a disposició dels clients un apartat a la
web de l’empresa per tal de que els consumidors puguin comunicar les seves opinions o
suggeriments. També es disposaran de fulls oficials de queixa, reclamació o denuncia.
Els socis realitzaran controls setmanals de les opinions o suggeriments que els clients enviïn a
la web per tal de considerar fer possibles millores o canvis.
3.5.2. Control de qualitat durant el procés
Tal i com queda reflectit en el diagrama de fluxos o esquema del procés de producció és
realitzaran 3 controls de qualitat abans esmentats:
- Control de qualitat de les matèries primeres: Una vegada arribin les matèries a
l’empresa, abans d’emmagatzemar-les es procedirà a controlar que la qualitat dels
productes sigui l’adient. En cas de no ser-ho s’hauria d’optar per fer devolucions o
tirar els productes segons el cas que es pugui donar.
Aquest control serà realitzat pels socis, que són els encarregats de emmagatzemar les
MP els dissabtes quan arribin. Comprovaran que els productes no estiguin caducats o
en mal estat, que no falti cap comanda...
- Control de qualitat dels aliments preparats: Durant el procés d’elaboració dels plats
i en la seva finalització el cuiner realitzarà proves per tal de que la textura, el sabor...
siguin els desitjats.
No hi ha cap pauta a seguir per aquest procés simplement el bon criteri i l’aplicació
dels coneixements dels cuiners respecte l’elaboració de menjars.
- Control de qualitat de l’envasat i etiquetatge: Comprovar que el producte envasat
tingui bon aspecte, que l’envasat sigui correcte i l’etiqueta també.
Totes les persones que realitzin tasques del final del procés hauran d’anar comprovant
que tot el producte esta correcte:
- Que l’envàs estigui tancat del tot, conservi el vuit i no presenti cap desperfecte
estètic.
- Que l’etiqueta contingui la informació correcta, la visibilitat i impressió s’hagi
realitzat correctament i les dates de caducitat o de fabricació estiguin
actualitzades.
45
En qualsevol dels casos, si la qualitat del producte no es l’esperada s’aplicaran mesures
correctores que en cas de no ser suficients portaran al rebuig del producte. Si s’arriba a
aquesta última situació, caldrà fer una nota informativa per als socis on es detallin els errors
que han portat al rebuig, per així evitar que es puguin repetir.
3.5.3. Legislació
Cal recordar que al tractar-se d’una empresa on la seva activitat és alimentaria les normes que
s’apliquen referents a la qualitat dels aliments, la correcta manipulació, la higiene en el
treball, etc., són moltes, les quals es poden consultar via internet a la pàgina web del Ministeri
de Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Govern d’Espanya a través del següent
enllaç:
www.magrama.gob.es/es/alimentacion/legislacion/recopilaciones-legislativas-monograficas/
A més a més s’han de tenir en compte les disposicions en matèria d’higiene que poden ser
consultades a la web de l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició
que pertany al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: www.aecosan.msssi.gob.es
3.6. Seguretat i higiene laboral i gestió mediambiental
3.6.1. Seguretat i higiene laboral
L’empresa disposarà d’unes mesures o objectes per tal de garantir la seguretat i la higiene
dels treballadors.
La seguretat s’aconseguirà facilitant als treballadors calçat adequat (botes protectores), guants
i instal·lant un Kit de primers auxilis (on s’inclogui també la possibilitat de sofrir cremades).
D’altra banda, la higiene laboral s’ha d’aconseguir en 2 aspectes:
- La higiene del local, equips, la construcció... la qual ha de quedar garantida gràcies a
la actuació del personal i utilitzant productes de neteja i desinfecció.
- La higiene del personal en la qual s’inclouen dues qüestions:
- Les normes d’higiene personal: rentat de mans, vestuari i calçat net, protecció
de les ferides, estat de salut adequat...
- Bones pràctiques de treball: manipulació higiènica del treball.
46
Aquests aspectes s’han de complementar amb l’ús de guants, aixetes per a rentar les mans,
davantals... elements que tenen un cost, el qual ja ha estat contemplat en l’apartat
d’equipaments.
A més a més de totes aquestes mesures un dels requisits necessaris per a contractar als
treballadors que s’encarreguen de l’elaboració, serà l’obtenció del carnet de manipulador
d’aliments.
3.6.2. Gestió mediambiental
Tal i com s’ha especificat en l’apartat d’equipaments, es realitzarà una inversió de 4.000
euros en la compra de 80 caixes isotèrmiques. Aquesta acció es per tal de reduir la utilització
diària de plàstics i caixes de cartró en el procés d’embalatge i el de distribució, d’aquesta
forma es reutilitza la caixa durant un període de temps llarg i no es generen residus
innecessaris. Un cop acabada la vida útil de les caixes es procedirà a el seu reciclatge.
També es realitzarà el reciclatge de tots els residus generats durant el procés de fabricació i
s’implementaran símbols de reciclatge en els envasos dels productes.
Per últim un dels aspectes més importants es l’absència de químics o conservants en el procés
de producció del producte, per tal de garantir que l’elaboració del menjar sigui el més natural
possible.
4. PLA D’ORGANITZACIÓ
Cal dir que al tractar-se d’una empresa petita l’organització serà bastant horitzontal i la
comunicació serà familiar i directa entre socis i treballadors.
4.1. Estructura organitzativa
Les tasques que trobem a l’empresa són:
- Administració i gestió de l’empresa
- Tasques de comunicació/promoció
- Elaboració dels productes i neteja i manteniment de les instal·lacions
- Servei d’enviament del producte als clients (Distribució)
- Gestió del magatzem
47
Administració i gestió de l’empresa: La realització d’aquesta tasca compren la gestió del
personal, contractació, elaboració dels comptes anuals, seguiment de comandes, creació de
nous productes, realització de l’aprovisionament de matèries primes, entre d’altres.
- Qui la realitzarà? Els socis de l’empresa
- Aptituds, habilitats i actituds: Creativitat, capacitat numèrica, de raonament i reflexió,
emprenedoria, organització, capacitats de negociació, autoritat...
- Altres: D’altra banda seria necessari estudis empresarials o experiència directa en la
direcció o gestió d’empreses.
Tasques de comunicació/promoció: Creació i disseny de les campanyes publicitàries, gestió
de tots els tràmits relacionats amb la publicitat, creació i actualització de la pàgina web de
l’empresa i creació de l’aplicació mòbil.
Qui la realitzarà? Els socis de l’empresa
Aptituds, habilitats i actituds: Creativitat, capacitat d’observació i comunicació,
organització...
Elaboració dels productes i neteja i manteniment de les instal·lacions: Les persones
encarregades a realitzar aquestes tasques seran 4 i totes estaran directament i indirectament
sota les ordres dels socis. Hauran de preparar les matèries primes, elaborar els plats, tastar-
los, realitzar controls de qualitat, envasar, etiquetar...
Qui la realitzarà? 2 cuiners i 2 ajudants
Aptituds, habilitats i actituds: Capacitat d’improvisació, organització, capacitat de
treballar en equip, de cooperació, de coordinació, imaginació, habilitats manuals,
reflexes ràpids, netedat...
Altres: Coneixements i experiència prèvia en elaboració de menjars, carnet de
manipulador d’aliments.
Servei de distribució del producte als clients: Càrrega i descàrrega dels productes, transport
de les comandes fins al domicili del client, tracte amb els clients...
- Qui la realitzarà? 1 encarregat de magatzem i 2 transportistes
- Aptituds, habilitats i actituds: Organització, respecte a les normes, disponibilitat per
traslladar-se i facilitat d’orientació, dinamisme, paciència, bon estat físic, bon tracte
amb els clients...
48
- Altres: Els transportistes hauran de tenir carnet de conduir B, amb 7-10 anys
d’experiència sense incidents ni multes. La persona encarregada de magatzem haurà
de tenir uns estudis mínims en aquest àmbit.
Gestió del magatzem: Control de les entrades i sortides de les matèries primes i dels
productes acabats, també dels envasos i etiquetes. A més a més començarà la preparació de
les MMPP necessàries que els següents torns productius necessitaran.
Qui la realitzarà? 1 encarregat de magatzem
Aptituds, habilitats i actituds: Organització, capacitat numèrica, bon estat físic...
4.2. Organigrama
Les relacions de comandament i dependència queden representades en el següent
organigrama que mostra de forma descendent la disminució del nivell d’autoritat.
Font: Elaboració pròpia
SOCIS
Cuiner (tarda)
Ajudant tarda
Cuiner (nit)
Ajudant nit
Encarregat de magatzem
Transportista 1
Transportista 2
49
4.3. Planificació dels recursos humans
- Com es contractaran els treballadors? A l’inici del negoci es publicaran anuncis
d’ofertes de treball en revistes i via web, com ara Infojobs. La selecció i les proves
pertinents per a contractar o descartar als candidats seran realitzades pels socis, els
quals també decidiran a qui contractar i a qui no.
Les proves que es realitzaran són: observació dels currículums i/o cartes de
presentació, entrevista personal, proves especifiques de demostració de les habilitats
del lloc de treball, com ara elaboració d’un menjar per part dels candidats a cuiners.
- S’haurà de donar formació complementària? Per tal d’eludir costos les formacions
necessàries per realitzar les tasques del lloc de treball no es donaran a l’empresa, es
demanarà com a requisits per a ser contractats.
- Com es distribuiran els beneficis entre els socis? Els primers 2 anys no es distribuiran
beneficis als socis, ja que aquests treballaran a l’empresa i rebran un salari i d’aquesta
forma es podran reinvertir en l’empresa.
- Evolució de la plantilla: Si l’empresa s’expandeix i es necessita més personal s’optarà
per la contractació a través d’empreses de treball temporal.
4.4. Costos de personal
Els salaris bruts aniran en funció del nivell que es té en l’estructura de l’empresa:
(1) (2) (3) (4) (5) (6)=(2)*(3)*(4)*(5) (7)=[(3)*(4)*(5)]/12
Ajudant de cuina 2 6€/h 8h 260 dies 24.960 € 1.040 €/mes
Transportista 2 6,5€/h 8h 260 dies 27.040 € 1.127 €/mes
Cuiner / encarregat
de magatzem 2 / 1 7€/h 8h 260 dies 43.680 € 1.213 €/mes
Soci 2 7,5€/h 8h 260 dies 31.200 € 1.300 €/mes
TOTAL 126.880 €/any
Taula XXI. Salaris bruts. Font: Elaboració pròpia
(1) Lloc de treball / (2) Número de treballadors en els lloc de treball / (3) Preu l’hora treballada (brut)
/ (4) Hores diàries treballades / (5) Total de dies laborals a l’any / (6) Cost total anual dels salaris
segons els lloc de treball (brut) / (7) Salari brut individual mensual segons el lloc de treball
Tenint en compte les cotitzacions a la seguretat social que he calculat a través de l’aplicació
web FemPla de la Fundació Seira, el cost total a assumir pel personal rondaria els 168.600
€/any
SOCIS
CUINER TARDA
AJUDANT 1 TARDA
AJUDANT 2 TARDA
CUINER NIT
AJUDANT 1 NIT
AJUDANT 2 NIT
ENCARREGAT
MAGATZEM
CONDUCTOR 1
CONDUCTOR 2
50
5. PLA JURÍDIC-FISCAL
5.1. Determinació de la forma jurídica
Actualment entre les possibles formes jurídiques que trobem per a constituir una empresa, la
més utilitzada des de el punt de vista pràctic per als petits emprenedors és la Societat de
Responsabilitat Limitada (SRL), principalment pels següents motius:
- La responsabilitat dels socis i sòcies és limitada a les seves aportacions al capital de la
societat. Mai han de respondre amb el seu patrimoni personal dels deutes de
l’empresa.
- Els òrgans de funcionament i administració són més simples que els de la SA
(Societat Anònima).
- La facilitat de controlar les entrades i sortides de socis front la SA.
- El capital social mínim de 3.000€ respecte els 60.000€ de la SA.
Degut a que la nostra empresa estarà formada per 2 socis, la responsabilitat que estem
disposats a assumir és limitada i el capital a aportar volem que sigui el mínim possible (però
sobrepassem sense problemes el mínim de 3.000€), i atenent als avantatges esmentats,
creiem que la forma jurídica més indicada per a la constitució de WorkFood és la Societat de
Responsabilitat Limitada (SRL).
5.2. Tràmits i costos associats
5.2.1. Constitució del negoci
1. Sol·licitar la Certificació negativa de denominació coincident: En el formulari
presentat hi constarà el nom complet d’un dels fundadors, a més a més de 5 possibles
noms per a la societat, per ordre de preferència.
a. Lloc: Registre mercantil Central o a través de la web (www.rmc.es).
b. Documentació: Carta model o omplir el formulari per internet.
c. Quan realitzar-ho: Abans d’anar al Notari.
d. Durada del tràmit: de 7 a 15 dies.
e. Validesa: 3 mesos, després cal renovar-la abans de que passin 6 mesos.
f. Preu: Entre 17€ i 22€ aproximadament.
2. Obertura del compte bancari en nom de la societat en constitució ingressant el
capital mínim. El banc entregarà un certificat que haurà de presentar al notari.
a. Durada del tràmit: 1 dia
51
3. Redacció dels estatuts socials: És necessari redactar els estatuts de l’entitat amb les
normes que regiran la nostra societat (nom, objecte social, capital social, domicili
social, règim de participació de cada soci...).
a. Durada del tràmit: 3 dies
4. Escriptura de constitució davant Notari:
a. Lloc: Notaria
b. Documentació: Voluntat de constituir la societat, Identitat dels socis
fundadors, Manifestació subscripció i desemborsament de les participacions,
certificació negativa de denominació coincident, estatuts socials, certificació
bancària en cas d’aportacions dineràries...
c. Durada del tràmit: 1 dia.
d. Preu: Aproximadament 300€.
5. Sol·licitud del Número de Identificació Fiscal (NIF) provisional:
a. Lloc: Delegació d’Hisenda de Sabadell.
b. Documentació: Escriptura de la Societat i model 036.
c. Durada del tràmit: 1 dia.
d. Preu: Gratuït.
6. Autoliquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i Actes Jurídics
Documentats (AJD): És el pagament d’un impost sobre el capital que s’aporta a la
societat.
a. Lloc: Oficina Liquidadora. Departament d’Economia i Finances de la
Generalitat. (A Sabadell)
b. Documentació: Escriptura pública (original i còpia), Imprès 600 i fotocòpia
del NIF provisional.
c. Termini de presentació: 1 mes des de l’atorgament de l’escriptura.
d. Durada del tràmit: 1 dia.
e. Preu: 1 % del capital, el qual és 100.000, per tant un cost de 10.000.
7. Inscripció al Registre Mercantil de la província:
a. Lloc: Registre Mercantil de Barcelona.
b. Documentació: Primera còpia de l’escriptura de constitució. Liquidació de
l’ITP i AJD i el NIF de la societat.
c. Termini de presentació: 2 mesos des de l’atorgament de l’escriptura.
d. Durada del tràmit: 15 hàbils.
e. Preu: Presentació 100€ aproximadament. Hi ha una part que és variable.
52
5.2.2. Posada en marxa
8. Sol·licitud del Número de Identificació Fiscal (no provisional, el definitiu): s’haurà
de canviar el CIF provisional pel definitiu en un termini màxim de 6 mesos des de que
es va concedir el provisional.
a. Lloc: Delegació d’Hisenda de Sabadell.
b. Documentació: Escriptura de la Societat (original i còpia) i el model 036.
c. Durada del tràmit: 1 dia.
d. Preu: Gratuït.
9. Impost d’Activitats Econòmiques (IAE):
a. Lloc: Delegació d’Hisenda de Sabadell.
b. Documentació: Model 036 o 840, el DNI del soci sol·licitant i el NIF de la
societat.
c. Durada del tràmit: 1 dia.
d. Preu: Variable. (Pressupost de 200€)
10. Declaració Censal:
a. Lloc: Delegació d’Hisenda de Sabadell.
b. Documentació: Model 036, el DNI del soci sol·licitant i el NIF de la societat.
c. Durada del tràmit: 1 dia.
d. Preu: Gratuït.
11. Alta dels socis i administradors en els règims de la Seguretat Social.
a. Lloc: Tresoreria de la Seguretat Social de Sabadell.
b. Termini: Fins a 60 dies després de l’inici de la relació laboral.
c. Documentació: Models oficials.
d. Duració del tràmit: 1 dia.
e. Preu: Gratuït.
5.2.3. Tràmits segons el tipus d’activitat
12. Llicència d’activitat, instal·lacions i obres: S’haurà de sol·licitar a l’Ajuntament de
Sabadell abans de l’obertura.
a. Preu: Variable segons els tipus d’activitat. Aproximadament 400€.
b. Duració del tràmit: 5 dies.
13. Inscripció en altres organismes oficials i/o registres: Degut a que l’activitat que durem
a terme serà alimentària alguns dels registres on hauríem d’inscriure’ns seria:
53
a. Registre sanitari d’indústries i productes alimentaris (RSIPAC)
b. Registre d’indústries agràries i agroalimentàries (RIAAC)
c. Agència Catalana de Seguretat Alimentària
3.2.4. Tràmits respecte la necessitat d’un local
14. Consultes sobre els requisits que ha de complir un local per desenvolupar la nostra
activitat i una vegada localitzat el local consultar l’afectació urbanística de la zona.
No és obligatori però si convenient.
a. Lloc: Oficina d’Atenció a l’empresa i a l’autònom de Sabadell.
b. Preu: Gratuït.
15. Llicència municipal d’obertura del local:
a. Lloc: Ajuntament de Sabadell
b. Preu: Variable segons el tipus d’activitat a realitzar. Pressupost de 1.000€.
c. Durada del termini: 5 dies.
16. Comunicació d’Obertura del Centre de Treball:
a. Lloc: Delegació Territorial del Departament de Treball de la Generalitat de
Catalunya.
b. Documentació: Model Oficial.
c. Durada: 1 dia.
d. Preu: Gratuït.
17. Compra del llibre de visites: S’ha d’adquirir a qualsevol papereria especialitzada i
seguidament s’ha de portar a segellar.
a. Lloc: Inspecció de Treball (Barcelona)
b. Preu: 6€ aproximadament.
5.2.5. Tràmits necessaris per a la contractació de personal
18. Avaluació de riscos i planificació preventiva: Es realitza contractant un assessor
extern acreditat o fent-lo l’empresari havent rebut la formació o un treballador o
entitat acreditada de la Generalitat.
a. Preu: Aproximadament 300€.
19. Tràmits a la Seguretat Social: Associació a una mútua d’Accidents de Treball, Alta de
l’empresa a la tresoreria de la Seguretat Social, afiliació o alta dels Treballadors al
Règim General de la Seguretat Social.
a. Lloc: Tresoreria de la Seguretat Social de Sabadell.
54
b. Documents: NIF, DNI treballadors, models oficials, document d’assignació
amb la mútua d’accidents de treball, original i còpia de la declaració censal...
c. Durada del tràmit: 1 dia.
d. Preu: Gratuït.
20. Comunicació dels contractes laborals: és obligatori registrar o comunicar els
contractes.
a. Lloc: Oficina de Treball de la Generalitat (a Sabadell)
b. Termini: Abans de 10 dies des de que es concerta el contracte.
c. Durada del tràmit: 1 dia.
d. Preu: Gratuït.
21. Fulls de reclamació/denúncia: Totes les persones físiques o jurídiques que
comercialitzin béns o prestin serveis directament en l’àmbit territorial de Catalunya,
hauran de disposar de fulls de reclamació/denuncia oficial.
5.2.6. Costos associats als tràmits
En resum, el costos dels tràmits de constitució, posada en marxa i contractació de personal
seran els següents:
Certificació negativa denominació coincident 22 €
Escriptura de constitució (Notari) 300 €
ITP i AJD (10% del capital) 10.000
Inscripció Registre Mercantil 100 €
Impost Activitats Econòmiques 200 €
Llicència d'activitat 400 €
Llicència municipal d'obertura del local 1.000 €
Llibre de visites 6 €
Avaluació riscos i planificació preventiva 300 €
TOTAL 12.328
Taula XXII. Costos tràmits. Font: Elaboració pròpia
5.2.7. Calendari d’execució dels tràmits
El calendari d’execució dels tràmits descrits es pot trobar a la següent pàgina, tal i com es pot
veure s’iniciaran els tràmits per a la constitució del negoci el dia 1 de Novembre del 2016 i es
preveu que cap a finals de desembre es disposi de tot el necessari per a començar l’activitat a
principis de gener.
55
DM
DX
DJ
DV
DL
DM
DX
DJ
DV
DL
DM
DX
DJ
DV
DL
DM
DX
DJ
DV
DL
DM
DX
DJ
DV
DL
DM
DX
DJ
DV
DL
DM
DX
DJ
DV
DL
DM
DX
DJ
DV
12
34
78
910
1114
1516
1718
2122
2324
2528
2930
12
56
78
912
1314
1516
1920
2122
23
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
NO
VEM
BR
E
T R À M I T S
DES
EMB
RE
Respecte el cronograma, els números de la primera columna fan referència als tràmits
que abans he comentat, pel que fa a les sigles de la segona línia tenen el següent
significat:
- DL : Dilluns
- DM: Dimarts
- DX: Dimecres
- DJ: Dijous
- DV: Divendres
5.3. Obligacions fiscals
Entre les obligacions fiscals a les quals estarà sotmesa l’empresa anual o trimestralment,
després d’haver començat l’activitat, tractant-se d’una Societat Limitada trobem:
1. Declaracions de l’IVA:
a. MODEL 303: És la declaració que es presenta trimestralment recollint
l’IVA suportat i el repercutit i realitzant la liquidació parcial de l’impost
a l’efecte d’abonar l’import corresponent o acumular l’import si es a
retornar per a compensar liquidacions posteriors.
b. MODEL 390: de la mateixa manera que amb els models 303, però en
aquest cas es realitza anualment i es recull un resum de tot el que s’ha
anat declarant en els models trimestrals.
2. Declaració dels ingressos: En resum, es tracta de l’Impost de Societats que con
el seu nom indica és l’impost que grava els beneficis obtinguts, per la societat,
durant l’exercici. En aquest cas s’aplica el 15 % al tractar-se d’una Societat de
Nova creació (2016). Els models a presentar són:
a. MODEL 202: S’ha de presentar en el mesos d’Abril, Octubre i
Desembre. És la declaració parcial de l’Impost de Societats (IS).
b. MODEL 200: Es presenta anualment, durant els 25 dies següents als 6
mesos posteriors a la finalització del període impositiu.
3. Declaracions de retencions: Si es realitza pagaments sotmesos a retenció com
ara a treballadors, professionals independents... Les retencions es declararan a
traves dels següents models:
a. MODEL 111: Presentació trimestral.
b. MODEL 190: Resum de les declaracions trimestrals, presentació anual.
4. Declaració anual d’operacions amb tercers: és realitzarà durant el març
mitjançant el model 347.
57
Una altre de les obligacions al tractar-se de una societat Limitada respecte als
empresaris individuals, és la presentació dels comptes anuals al Registre Mercantil.
Cal destacar que l’IVA repercutit dels productes serà el tipus reduït al 10% degut a que
es tracta d’aliments utilitzats per a la nutrició humana, però les begudes alcohòliques no
se’ls aplica la reducció però al tractar-se de servei de subministrament de menjar i
beguda en un paquet indivisible podria considerar-se que el paquet en conjunt portarà
l’IVA d’un 10%.
D’altra banda l’IVA que es suportarà es diferent segons el tipus de aliment o beguda,
per tant podem trobar diferents tipus d’IVA com ara: 21%, 10%, inclús el 4%.
5.4. Cobertura de responsabilitats
Tractant-se d’una empresa que elabora i ven aliments, és necessari la contractació de
una assegurança que cobreixi les següents qüestions:
- Danys causats a les pròpies instal·lacions i / o als béns de tercers:
- Danys indirectes per incendi (suspensió total o parcial de l'activitat),
elevada càrrega d'incendi en magatzems (productes acabats, embalatges,
etiquetes, ...), i fum de la combustió. Danys per inundacions o humitat.
- Explosió de gas i vapors inflamables.
- Avaries d'equips i maquinàries (cadenes d'embalatges, congelació,
envasat), i danys indirectes per avaries mecàniques, elèctriques o
electròniques (paralització total o parcial d'equips i processos
productius).
- Danys importants a mercaderies refrigerades.
- Robatori i espoliació.
- Dependència de proveïdors i clients.
- Reducció del marge de benefici i / o extra costos derivats de la inactivitat parcial
o total de l'empresa.
- Danys a tercers o als empleats, causats durant el desenvolupament de l'activitat, i
derivats de productes fabricats i / o comercialitzats per l'empresa.
- Retirada de productes del mercat.
- Contaminació accidental de productes.
- Contaminació mediambiental.
58
- Danys a la marca i imatge.
- Danys a tercers per productes defectuosos.
- Malalties professionals i accidents laborals.
Aproximadament s’estima que els costos associat a aquest tipus de assegurança rondarà
els 2.000 euros anuals.
5.5. Patents marques i altres tipus de registres
Un altre dels tràmits que portarà a terme WorkFood serà registrar la seva marca
comercial. La petició de registre de la marca pot estar complerta en 20 minuts.
La gestió de les marques a espanya la porta a terme la OPEM (Oficina Espanyola de
Patents i Marques), i a través de la pàgina web és pot realitzar tot el tràmit de registre,
després haurem de pagar 200€ aproximadament i esperar la resolució del tràmit.
En cas de ser concedida en el primer intent haurem pagat 200€ per a la utilització de 10
anys de la marca. Per tant, l’amortització d’aquesta és realitzarà en 10 anys.
També cal destacar que per tal de protegir les receptes dels menjars cuinats per
l’empresa s’afegirà clàusules de confidencialitat al contractes dels treballadors però no
caldrà registrar cap patent.
5.6. Organismes i mesures de suport a la creació d’empreses
Entre els organismes i les institucions públiques o privades que poden donar suport a la
creació de WorkFood, podem trobar ajudes de tot tipus: finançament, formació,
assessorament... Alguns d’aquests organismes són:
- Direcció General d’Industria i de la Petita i Mitjana Empresa (DGIPIME)
- Portal Creatuempresa
- Agències de desenvolupament locals i regionals
- Associacions de joves empresaris
- Càmeres de comerç
- Portal emprenedors de l’agència tributaria
- Servei Públic de treball estatal (SEPE)
- Societats de garantia recíproca
- Subvencions i ajuts econòmics de l’estat o la comunitat autònoma de Catalunya.
59
- Empresa Nacional d’Innovació, SA (EINSA)
- L’Institut de Crèdit Oficial (ICO)
- Les entitats financeres
- Etc.
Per a obtenir més informació sobre el tipus d’ajuda que ofereix cadascun dels
organismes seleccionats cal consultar l’annex 7. La informació sobre entitats financeres
es tractarà més endavant en el pla de finançament.
6. PLA ECONÒMIC-FINANCER
6.1. Pla d’inversions i finançament
6.1.1. Inversió
Per tal de poder posar en marxa el negoci caldrà invertir aproximadament les següents
quantitats per tal de cobrir el primer mes de costos:
COSTOS PRIMER MES DE ACTIVITAT (€) (%)
Aprovisionaments (Envasos) 1.296,00 1,41%
Aprovisionaments (Etiquetes) 146,80 0,16%
Aprovisionaments MP 24.550,48 26,75%
Compra dels equipaments 30.700,00 33,46%
Despeses serveis professionals 3.000,00 3,27%
Cost primer mes de Renting 640,00 0,70%
Pressupost combustible 136,50 0,15%
Pressupost promoció 2.413,00 2,63%
Salaris i SS 14.050,00 15,31%
Costos de constitució (tràmits) 12.328,00 13,43%
Assegurança anual 2.000,00 2,18%
Registre de marca 200,00 0,22%
Creació Aplicació mòbil 300,00 0,33%
TOTAL 91.760,78 100,00%
Taula XXIII. Inversió inicial. Font: Elaboració pròpia
Com a inversió inicial serà necessari cobrir uns costos que ascendeixen a: 91.760,78 €
6.1.2. Finançament
Les inversions abans esmentades es finançaran de la següent forma:
- Fonts pròpies: Cada soci aportarà 50.000 euros, fent un total de capital social de
100.000 euros. El soci número 1, Jennyfer Granados es finançarà gràcies als
estalvis de familiars. Pel que fa al Soci número 2, David Expósito, aportarà els
seus estalvis personals.
60
- Fonts alienes: Es sol·licitarà un préstec bancari per 4 anys per import de 35.000
euros amb un tipus d’interès nominal anual del 6% sense variació, amb
pagament de quotes mensuals d’import 819,43€/mes. Per a informació més
detallada consultar l’annex 8.
- D’altra banda es negociarà amb els proveïdors el pagament aplaçat a 30 dies.
- Pel que fa als clients el pagaments es realitzaran per avançat en el moment en
que es contracta el servei setmanal.
CONCEPTE IMPORT %
Estalvis personals 50.000 34,13%
Estalvis de família 50.000 34,13%
Préstecs bancaris 35.000 23,89%
Avançaments de clients (una setmana) 11.495 7,85%
TOTAL 146.495 100%
6.2. Previsió del compte de resultats
El compte de pèrdues i guanys del primer any serà aproximadament el següent:
Taula XXIV. Pèrdues i guanys primer exercici. Font: Elaboració pròpia mitjançant l’eina
web FemPla de la Fundació Seira.
PÈRDUES I GUANYS
EXERCICI N
Compte T1 T2 T3 T4 Suma
Vendes o prestacions de serveis 135.849,99 € 135.849,99 € 135.849,99 € 135.849,99 € 543.399,96 €
Altres ingressos 2.009,10 € 2.009,10 € 2.009,10 € 2.009,10 € 8.036,40 €
Aprovisionaments 70.913,69 € 70.913,69 € 70.913,69 € 70.913,69 € 283.654,78 €
Sous i salaris 29.705,78 € 29.705,78 € 29.705,78 € 29.705,78 € 118.823,11 €
Seguretat social 12.558,84 € 12.558,84 € 12.558,84 € 12.558,84 € 50.235,38 €
Altres despeses d'explotació 8.676,45 € 8.676,45 € 8.676,45 € 22.997,11 € 49.026,46 €
Dotacions a l'amortització 0,00 € 0,00 € 0,00 € 1.959,86 € 1.959,86 €
Resultat d'explotació 16.004,32 € 16.004,32 € 16.004,32 € -276,20 € 47.736,77 €
Ingressos financers 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €
Despeses financeres 501,60 € 472,89 € 443,75 € 414,19 € 1.832,43 €
Resultat financer -501,60 € -472,89 € -443,75 € -414,19 € -1.832,43 €
Resultat abans d'impostos 15.502,72 € 15.531,44 € 15.560,57 € -690,39 € 45.904,34 €
Impost de societats 4.303,53 €
Resultat de l'exercici 41.600,81 €
61
D’altra banda una previsió dels 2 exercicis següents preveu que considerant un augment
en les vendes del 5% i un augment del cost de personal de l’1%, el resultat a final d’any
augmentarà aproximadament en un 25 %.
Taula XXV. Pèrdues i guanys segon exercici. Font: Elaboració pròpia mitjançant l’eina web
FemPla de la Fundació Seira.
Taula XXVI. Pèrdues i guanys tercer exercici. Font: Elaboració pròpia mitjançant l’eina
web FemPla de la Fundació Seira.
EXERCICI N + 1
Compte T1 T2 T3 T4 Suma
Vendes o prestacions de serveis 142.642,49 € 142.642,49 € 142.642,49 € 142.642,49 € 570.569,96 €
Altres ingressos 2.109,56 € 2.109,56 € 2.109,56 € 2.109,56 € 8.438,22 €
Aprovisionaments 74.459,38 € 74.459,38 € 74.459,38 € 74.459,38 € 297.837,52 €
Sous i salaris 29.705,78 € 29.705,78 € 29.705,78 € 29.705,78 € 118.823,11 €
Seguretat social 12.558,84 € 12.558,84 € 12.558,84 € 12.558,84 € 50.235,38 €
Altres despeses d'explotació 9.110,27 € 9.110,27 € 9.110,27 € 24.146,97 € 51.477,78 €
Dotacions a l'amortització 0,00 € 0,00 € 0,00 € 1.959,86 € 1.959,86 €
Resultat d'explotació 18.917,77 € 18.917,77 € 18.917,77 € 1.921,22 € 58.674,53 €
Ingressos financers 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €
Despeses financeres 384,20 € 353,76 € 322,88 € 291,55 € 1.352,39 €
Resultat financer -384,20 € -353,76 € -322,88 € -291,55 € -1.352,39 €
Resultat abans d'impostos 18.533,57 € 18.564,01 € 18.594,89 € 1.629,67 € 57.322,14 €
Impost de societats 0,00 €
Resultat de l'exercici 57.322,14 €
EXERCICI N + 2
Compte T1 T2 T3 T4 Suma
Vendes o prestacions de serveis 149.774,61 € 149.774,61 € 149.774,61 € 149.774,61 € 599.098,46 €
Altres ingressos 2.215,03 € 2.215,03 € 2.215,03 € 2.215,03 € 8.860,13 €
Aprovisionaments 78.182,35 € 78.182,35 € 78.182,35 € 78.182,35 € 312.729,39 €
Sous i salaris 29.705,78 € 29.705,78 € 29.705,78 € 29.705,78 € 118.823,11 €
Seguretat social 12.558,84 € 12.558,84 € 12.558,84 € 12.558,84 € 50.235,38 €
Altres despeses d'explotació 9.565,79 € 9.565,79 € 9.565,79 € 25.354,31 € 54.051,67 €
Dotacions a l'amortització 0,00 € 0,00 € 0,00 € 1.959,86 € 1.959,86 €
Resultat d'explotació 21.976,89 € 21.976,89 € 21.976,89 € 4.228,50 € 70.159,17 €
Ingressos financers 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €
Despeses financeres 259,75 € 227,49 € 194,76 € 161,54 € 843,55 €
Resultat financer -259,75 € -227,49 € -194,76 € -161,54 € -843,55 €
Resultat abans d'impostos 21.717,14 € 21.749,40 € 21.782,13 € 4.066,96 € 69.315,63 €
Impost de societats 0,00 €
Resultat de l'exercici 69.315,63 €
Concepte Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
SALDO INICIAL 103.800,00 € 111.842,71 € 119.885,42 € 127.928,12 € 125.388,75 € 133.431,46 € 141.474,16 € 138.934,79 € 146.977,50 € 155.020,20 € 152.480,83 € 160.523,53 €
A. COBRAMENTS D'EXPLOTACIÓ 50.548,33 € 50.548,33 € 50.548,33 € 50.548,33 € 50.548,33 € 50.548,33 € 50.548,33 € 50.548,33 € 50.548,33 € 50.548,33 € 50.548,33 € 50.548,33 €
VENDES 49.811,66 € 49.811,66 € 49.811,66 € 49.811,66 € 49.811,66 € 49.811,66 € 49.811,66 € 49.811,66 € 49.811,66 € 49.811,66 € 49.811,66 € 49.811,66 €
ALTRES INGRESSOS 736,67 € 736,67 € 736,67 € 736,67 € 736,67 € 736,67 € 736,67 € 736,67 € 736,67 € 736,67 € 736,67 € 736,67 €
B. PAGAMENTS D'EXPLOTACIÓ 41.686,20 € 41.686,20 € 41.686,20 € 52.268,28 € 41.686,20 € 41.686,20 € 52.268,28 € 41.686,20 € 41.686,20 € 52.268,28 € 41.686,20 € 59.014,20 €
APROVISIONAMENTS 26.001,69 € 26.001,69 € 26.001,69 € 26.001,69 € 26.001,69 € 26.001,69 € 26.001,69 € 26.001,69 € 26.001,69 € 26.001,69 € 26.001,69 € 26.001,69 €
Sous i salaris de socis i treballadors 7.998,73 € 7.998,73 € 7.998,73 € 7.998,73 € 7.998,73 € 7.998,73 € 7.998,73 € 7.998,73 € 7.998,73 € 7.998,73 € 7.998,73 € 7.998,73 €
Seguretat social (règim general i autònoms) 4.186,28 € 4.186,28 € 4.186,28 € 4.186,28 € 4.186,28 € 4.186,28 € 4.186,28 € 4.186,28 € 4.186,28 € 4.186,28 € 4.186,28 € 4.186,28 €
Liquidació IVA (Model 303) 0,00 € 0,00 € 0,00 € 4.872,49 € 0,00 € 0,00 € 4.872,49 € 0,00 € 0,00 € 4.872,49 € 0,00 € 0,00 €
Liquidació IRPF (Model 111) 0,00 € 0,00 € 0,00 € 5.709,60 € 0,00 € 0,00 € 5.709,60 € 0,00 € 0,00 € 5.709,60 € 0,00 € 0,00 €
Arrendaments i cànons 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 € 900,00 €
Reparacions i conservació 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €
Serveis de professionals independents 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 3.000,00 €
Transports 776,51 € 776,51 € 776,51 € 776,51 € 776,51 € 776,51 € 776,51 € 776,51 € 776,51 € 776,51 € 776,51 € 776,51 €
Primes d’assegurances 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 2.000,00 €
Serveis bancaris i similars 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €
Publicitat, propaganda i RRPP 1.223,00 € 1.223,00 € 1.223,00 € 1.223,00 € 1.223,00 € 1.223,00 € 1.223,00 € 1.223,00 € 1.223,00 € 1.223,00 € 1.223,00 € 1.223,00 €
Subministraments 600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 €
Altres serveis 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €
Altres tributs 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 12.328,00 €
C. SALDO D'EXPLOTACIÓ (A - B) 8.862,14 € 8.862,14 € 8.862,14 € -1.719,95 € 8.862,14 € 8.862,14 € -1.719,95 € 8.862,14 € 8.862,14 € -1.719,95 € 8.862,14 € -8.465,86 €
D. COBRAMENTS DE CAPITAL 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €
Ingressos financers 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €
Préstecs no bancaris (socis) 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €
Préstecs no bancaris (no socis) 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €
E. PAGAMENTS DE CAPITAL 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 €
Quota amortitzativa préstec 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 € 819,43 €
Préstecs no bancaris (socis) 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €
Préstecs no bancaris (no socis) 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €
F. SALDO DE CAPITAL (D - E) -819,43 € -819,43 € -819,43 € -819,43 € -819,43 € -819,43 € -819,43 € -819,43 € -819,43 € -819,43 € -819,43 € -819,43 €
SALDO FINAL (SALDO INICIAL + C + F) 111.842,71 € 119.885,42 € 127.928,12 € 125.388,75 € 133.431,46 € 141.474,16 € 138.934,79 € 146.977,50 € 155.020,20 € 152.480,83 € 160.523,53 € 151.238,24 €
6.3. Pla de tresoreria i sistema de pagament i cobrament
Taula XXVII. Pla de tresoreria primer exercici. Font: Elaboració pròpia mitjançant l’eina web FemPla de la Fundació Seira.
- Termini de cobrament clients: 0 dies.
- Termini pagament proveïdors: 0 dies.
63
Cal destacar que en l’últim mes de cada trimestre el saldo d’explotació és negatiu degut
a la liquidació de l’IVA i de l’IRPF, per tant s’haurà de tenir en compte disposar d’un
saldo de tresoreria inicial que pugui fer front al saldo negatiu d’explotació.
6.4. Balanç de situació
Taula XXVIII. Balanç de situació primer exercici. Font: Elaboració pròpia mitjançant l’eina web FemPla de la Fundació Seira.
ACTIU
Concepte Inicial 31/12/N
A) ACTIU NO CORRENT 31.200,00 € 29.240,14 €
I. Immobilitzat intangible 500,00 € 430,00 €
II. Immobilitzat material 30.700,00 € 28.810,14 €
VI. Inversions financeres a llarg termini 0,00 € 0,00 €
B) ACTIU CORRENT 103.800,00 € 160.078,28 €
II. Existències 0,00 € 0,00 €
III. Deutors comercials i altres vendes a cobrar 0,00 € 8.840,04 €
1. Clients per vendes i prestacions de serveis 0,00 € 8.840,04 €
V. Inversions financeres a curt termini 0,00 € 0,00 €
VII. Efectiu i altres actius líquids equivalents 103.800,00 € 151.238,24 €
Total actiu (A+B) 135.000,00 € 189.318,42 €
PATRIMONI NET I PASSIU
Concepte Inicial 31/12/N
A) PATRIMONI NET 100.000,00 € 137.871,08 €
A-1) Fons propis 100.000,00 € 137.871,08 €
I. Capital 100.000,00 € 100.000,00 €
1. Capital Social 100.000,00 € 100.000,00 €
II. Reserves 0,00 € 13.771,30 €
1. Fons de reserva obligatori 0,00 € 13.771,30 €
2. Altres reserves 0,00 € 0,00 €
III. Resultats d'exercicis anteriors 0,00 € 0,00 €
V. Resultat de la cooperativa (positiu o negatiu) 0,00 € 24.099,78 €
A-3) Subvencions, donacions i llegats rebuts 0,00 € 0,00 €
B) PASSIU NO CORRENT 26.999,30 € 23.108,99 €
I. Fons d'educació, Formació i Promoció a llarg termini 0,00 € 4.590,43 €
IV. Deutes a llarg termini 26.999,30 € 18.518,55 €
1. Deutes amb entitats de credit 26.999,30 € 18.518,55 €
3. Altres deutes a llarg termini 0,00 € 0,00 €
V. Deutes a llarg termini amb empreses del grup, associades i socis 0,00 € 0,00 €
3. Deutes amb socis 0,00 € 0,00 €
C) PASSIU CORRENT 8.000,70 € 19.498,32 €
I. Fons d'educació, Formació i Promoció a curt termini 0,00 € 0,00 €
II. Deutes amb característiques especials a curt termini 0,00 € 0,00 €
1. "Capital" reemborsable exigible 0,00 € 0,00 €
2. Fons especials qualificats com a passius 0,00 € 0,00 €
V. Deutes a curt termini 8.000,70 € 8.480,74 €
1. Deutes amb entitats de credit 8.000,70 € 8.480,74 €
3. Altres deutes a curt termini 0,00 € 0,00 €
VI. Deutes a curt termini amb empreses del grup, associades i socis 0,00 € 0,00 €
3. Deutes amb socis 0,00 € 0,00 €
VII. Creditors comercials i altres comptes a pagar 0,00 € 11.017,57 €
2. Proveïdors 0,00 € 0,00 €
3. Altres creditors (Administracions públiques) 0,00 € 11.017,57 €
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A + B + C) 135.000,00 € 180.478,38 €
64
6.5. Ràtios financeres
Taula XXIX. Ràtios financeres. Font: Elaboració pròpia mitjançant l’eina web FemPla de la Fundació Seira.
Pel que fa a la liquiditat, es podria dir que l’empresa té excés de tresoreria i es podria
considerar invertir en altres actius. El mateix passa si no tenim en compte la partida
d’existències en la realització de la prova àcida.
El saldo positiu del fons de maniobra ens indica el correcte equilibri financer i per tant
no hi ha risc de suspensió de pagaments.
D’altra banda, la ràtio d’endeutament mostra el gran grau de compromís del que disposa
l’empresa per a fer front als deutes.
7. VALORACIÓ DE L’IDEA DE NEGOCI
7.1. Anàlisi del punt d’equilibri
El punt d’equilibri a partir del qual s’obtindrien beneficis implica assolir un valor de
vendes de 449.851,62 euros, si l’import anual es inferior, s’obtindrien pèrdues. És difícil
especificar aquest valor de vendes a quina quantitat de menús faria referència degut a
que tenim 2 tipus de menús (complet i mig) amb diferents preus cadascun.
Taula XXX. Llindar de rendibilitat. Font: Elaboració pròpia mitjançant l’eina web FemPla
de la Fundació Seira.
Ràtio Inicial 31/12/N
Liquiditat 12,97 € 8,21 €
Prova àcida 12,97 € 7,76 €
Fons de maniobra 95.799,30 € 140.579,97 €
Capitalització 0,74 € 0,76 €
Endeutament 0,26 € 0,24 €
Qualitat del deute 0,23 € 0,46 €
Finançament clients per proveïdors 0,00 € 0,00 €
RÀTIOS
Marge de cobertura s/vendes 47,80 %
Altres ingressos 8.036,40 €
Ingressos financers 0,00 €
Aprovisionaments 283.654,78 €
Despeses fixes 223.065,47 €
Despeses de personal 170.246,72 €
Altres despeses 50.986,32 €
Despeses financeres 1.832,43 €
Llindar de rendibilitat 449.851,62 €
65
7.2. Punts forts i febles del negoci
- La inversió inicial que s’ha de realitzar a l’inici del negoci és massa elevada,
això pot suposar un punt feble ja que si la realitat no compleix les expectatives la
pèrdua seria massa gran.
- Un punt fort i feble a la vegada seria el preu del producte, de cara a la
competència es favorable ja que permet atraure clients però a la vegada és difícil
de cobrir tots els costos fixes amb aquest petit preu, és aquest fet el que provoca
que el punt d’equilibri sigui tan elevat.
- Un dels punts forts del negoci és la possibilitat de créixer. Al tractar-se d’un
negoci que no és gaire comú dona la possibilitat d’establir altres industries en
altres polígons industrials.
7.3. Mesures de control d’assoliment d’objectius
Al tractar-se d’una petita empresa els objectius no estan totalment definits, però entre
els principals trobaríem:
- Obtenir beneficis (malgrat no s’especifiqui un % )
- Que les comandes es realitzin sense problemes, és a dir, que la capacitat
productiva de l’empresa no es vegi saturada.
- Establiment de bones relacions laborals i aprofitar les sinergies de grup.
- Assolir un número de visites a la pagina web de 50.000 persones com a mínim,
per tal de donar-nos a conèixer.
Per tal de controlar que els objectius s’assoleixin:
- Es realitzaran petits anàlisis mensuals dels comptes (balanç, tresoreria, pèrdues i
guanys...) per tal de preveure quins beneficis s’esperen i quines despeses haurem
de fer front.
- Es demanarà trimestralment als clients que facin una valoració del servei, de
manera voluntària per tal de millorar, i també es faran qüestionaris i/o proves
(observacions) als empleats per tal de valorar si la el ritme de treball és adequat.
- Es realitzaran reunions informals sense un calendari fix per tal de comentar les
principals preocupacions respecte a la feina i les relacions laborals entre
companys.
66
- Per tal d’assolir un número de visites a la web de 50.000 es realitzaran controls
mensuals i s’inclourà l’enllaç de la pàgina web en les promocions, en els fullets
mensuals i en les etiquetes dels menús.
7.4. Avaluació del projecte
Finalment, considero que l’idea de negoci exposada seria viable, no només pels resultats
obtinguts en el Pèrdues i Guanys, que són positius, sinó perquè malgrat els preus són
molt ajustats al costos, hi ha moltes possibilitats d’expandir el negoci, ampliant l’actual
per poder fer front a més demanda, o obrint un altre negoci petit en un nou polígon
industrial. La possibilitat de creixement prové principalment de l’augment en el mercat
actual de la demanda de menjars preparats a la vegada que augmenta de la preocupació
per menjar sa i equilibrat.
Tractant-se d’una empresa dedicada al càtering, i amb els equipament amb els que es
disposa, en cas de que la demanda de col·lectius laborals no resultés suficient, s’optaria
per ampliar la tipologia de clients als quals ens basem, com ara a escoles, clíniques
privades... o fins hi tot es podria optar per realitzar esdeveniments especials.
67
8. ANNEXOS
Annex 1: Àmbit d’actuació, volum i dimensions del mercat
Annex 2: 160 respostes enquesta sobre els serveis de càtering
Annex 3: Comparativa compra/renting
Annex 4: 160 respostes enquesta sobre preferències de consum
Annex 5: Diagrama procés de producció
Annex 6: Càlculs
Annex 7: Organismes i mesures de suport a la creació d’empreses
Annex 8: Préstec bancari
68
ANNEX 1: ÀMBIT D’ACTUACIÓ, VOLUM I DIMENSIONS DEL MERCAT
Perquè s’ha escollit Catalunya i no una altra comunitat espanyola?
Com que els possibles clients del negoci són les empreses i els seus treballadors,
interessa un mercat on hi hagi gran quantitat d’aquestes i d’altra banda un territori on hi
hagi espai per establir l’industria necessària i a un preu assequible.(Veure imatge 1)
Imatge I. Empreses per comunitat autònoma. Font: INE
Segons estadístiques realitzades per l’Institut Nacional d’Estadística la distribució
d’empreses, establertes a espanya, per comunitat autònoma l’any 2009 és la següent:
Mapa I. Concentració d’empreses per comunitat autònoma. Font: INE
69
A partir d’aquestes dades observem que a Catalunya és on es concentra una gran
quantitat d’indústria i per tant un mercat més gran. Un altre opció seria escollir Madrid,
però el terreny per a establir l’empresa és més reduït, i el metre quadrat és gairebé el
doble de car en comparació amb el preu a Catalunya com es pot veure a la següent
taula:
Taula I. Preu mig per metre quadrat per comunitats autònomes. Font: Ministeri de Foment.
Govern d’Espanya.
Una vegada hem escollit Cataluña, ens centrem en Barcelona, ja que és on es concentra
la major part de les empreses, un volum de 441.119 empreses (l’any 2015)7 de diferents
àmbits d’activitat.
7 Segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística)
Tabla 4.
Precio medio del metro cuadrado de suelo urbano por comunidades autónomas y provincias
Unidad: euros/m2
1º 2º 3º
TOTAL NACIONAL 149,9 153,3 156,4
Andalucía 150,4 152,8 140,1
Aragón 89,4 109,3 112,7
Asturias (Principado de ) 144,7 126,7 120,5
Balears (Illes) 255,6 266,9 272,3
Canarias 188,5 167,1 165,7
Cantabria 73,0 94,8 90,0
Castilla y León 69,1 63,2 55,9
Castilla-La Mancha 94,8 94,7 89,0
Cataluña 176,6 175,3 203,4
Comunitat Valenciana 157,8 156,1 150,6
Extremadura 91,7 95,3 88,5
Galicia 66,1 74,6 103,0
Madrid (Comunidad de) 314,9 343,3 377,1
Murcia (Región de) 181,0 180,7 170,0
Navarra (Comunidad Foral de) 118,7 150,4 124,9
País Vasco 251,1 203,7 243,2
Rioja (La) 84,4 98,6 116,1
Ceuta y Melilla 157,8 . n.s.
Año 2015
(trimestre)
70
ANNEX 2: 160 RESPOSTES ENQUESTA SOBRE ELS SERVEIS DE
CÀTERING
Les respostes obtingudes en la realització de les següents preguntes a l’enquesta són:
Sexe:
Quina edat tens?
21,30%
78,70% Home
Dona
45,60%
28,10%
16,90%
8,10% 1,30%
Menys de 16 anys
De 16 a 25 anys
De 26 a 35 anys
De 36 a 45 anys
De 46 a 55 anys
De 56 a 65 anys
Més de 65 anys
71
1. Has utilitzat algun tipus de servei de càtering o menjars preparats en els últims 3
mesos?
2. Quina de les següents característiques creus que són més adients per a descriure un
servei de càtering?
3. Quin tipus de clients són els que creus que utilitzen més els càterings?
53,10% 46,90%
Si
No
2,50%
17,50%
23,80% 35,60%
12,50% 8,10%
Antiquat
Modern
Exclusiu
Car
Barat
Ordinari
85,60%
4,40% 8,10%
1,90% Empreses per a esdeveniments especials
Famílies
Treballadors
Altres
72
4. Penses que les empreses de càtering s’haurien de modernitzar i utilitzar més les noves
tecnologies?
5. Actualment, a la feina o en cas de que treballessis, quina de les següents opcions
escolliries per a dinar al mig dia:
6. Si treballes o si no ho fas en cas de que ho fessis, t’agradaria que l’empresa per la qui
treballes pagués els dinars oferint un servei de menjars preparats?
82,50%
17,50%
Si
No
67,50%
12,50%
20% Portar menjar de casa
Comprar algun menjarper emportar
Anar a un restaurant
91,30%
8,70%
Si
No
73
7. En cas de que l’empresa no es fes càrrec de pagar els dinars, optaries per contractar
juntament amb tots els companys de feina un servei de menjars preparats de baix
cost per a dinar a la feina?
8. Quin preu estaries disposat a pagar per un servei de menús per migdia diaris a la
feina?
.
61,30%
38,70%
Si
No
55,60% 38,10%
6,30%
De 3 a 4 euros diaris
Més de 4 i fins a 6 euros diaris
Més de 6 i fins a 8 euros diaris
74
ANNEX 3: COMPARATIVA COMPRA/RENTING
Les característiques d’explotació dels dos vehicles, tant si es compren com si es realitza
un renting, seran les següents:
CARACTERÍSTIQUES D'EXPLOTACIÓ
Dies treballats a l'any 260 dies aprox.
Quilometratge diari 50 km aprox.
Quilometratge per vehicle anual 13.000
Número d'empleats 2 empleats
Hores diàries de distribució 06:00h-12:00h 6 hores/dia
Total d'hores empleades a distribució 3.120 h/any
Els costos anuals de cadascuna de les opcions són:
IMPOSTOS (€/any) COMPRA RENTING
Visat Autorització Transport 15€ -
IVTM 120€ -
Cost ITV 50€ -
Cost IAE 250€ -
TOTAL (per vehicle) 435€ 0
ASSEGURANCES (€/any) COMPRA RENTING
Responsabilitat civil camió 950€ -
Danys propis (Tot risc) 1.600€ -
Responsabilitat civil
mercaderies
100€ -
Assegurança mercaderies 200€ -
TOTAL (per vehicle) 2.850€ 0
D’altra banda, entre els costos variables que podem tenir, excloem en aquesta
comparativa els costos de combustible, ja que tant amb una opció com amb l’altre s’han
de suportar, per tant ens queden per comparar els següents:
PNEUMÀTICS COMPRA RENTING
Preu mig d'un pneumàtic 140 €/unitat -
Número de pneumàtics (2 vehicles) 8 -
Duració dels pneumàtics 60.000 km -
75
MANTENIMENT I REPARACIONS (COMPRA)
Cost de manteniment 0,0072 €/Km
Cost de reparacions 0,128 €/Km
Quilometratge anual (per vehicle) 13.000 km
TOTAL (per vehicle) 1.757,6 €/any
En resum, suposant una vida útil dels vehicles de 10 anys per a la compra, i contractant
també un renting de 10 anys els costos aproximats de cadascuna de les opcions serien:
Com podem veure els cost de compra seria el doble del que hem d’assumir amb el
renting.
COSTOS TOTALS DURANT 10 ANYS COMPRA RENTING
Compra inicial 50.000€ -
Total quotes mensuals (RENTING)
76.800€
Impostos (2 vehicles) 8.700€ -
Assegurança (2 vehicles) 57.000€ -
Pneumàtics (canvi de 8 un. cada 4 anys) 2.240€ -
Manteniment i reparacions (2 vehicles) 35.152€ -
TOTAL 153.092€ 76.800€
76
ANNEX 4: 160 RESPOSTES ENQUESTA SOBRE PREFERÈNCIES DE
CONSUM
Les respostes obtingudes en la realització de les següents preguntes a l’enquesta són:
Sexe:
Quina edat tens?
13,10%
86,90%
Home
Dona
39,40%
28,70%
23,70%
7,50% 0,60%
Menys de 16 anys
De 16 a 25 anys
De 26 a 35 anys
De 36 a 45 anys
De 46 a 55 anys
De 56 a 65 anys
Més de 65 anys
77
Les respostes a les preguntes 1 a la 5, es tracta d’eleccions sobre els meus diaris, per
estalviar espai denominem els menús amb el seu número de referència, la composició de
cada menú es pot consultar en l’apartat Resum descriptiu dels productes a produir dins
el Pla de màrqueting.
1. De les següents opcions escull un menú sencer o mig menú (1r plat + postres +
beguda):
2. De les següents opcions escull un menú sencer o mig menú (1r plat + postres +
beguda):
34,37%
1,88%
32,50%
5,63%
19,37% 6,25% Menú 1.1
Mig Menú 1.1
Menú 1.2
Mig Menú 1.2
Menú 1.3
Mig Menú 1.3
13,75% 2,50%
18,75%
13,75%
37,50%
13,75% Menú 2.1
Mig Menú 2.1
Menú 2.2
Mig Menú 2.2
Menú 2.3
Mig Menú 2.3
78
3. De les següents opcions escull un menú sencer o mig menú (1r plat + postres +
beguda):
4. De les següents opcions escull un menú sencer o mig menú (1r plat + postres +
beguda):
5. De les següents opcions escull un menú sencer o mig menú (1r plat + postres +
beguda):
39,38%
1,25%
28,75%
18,75%
8,75% 3,13% Menú 3.1
Mig Menú 3.1
Menú 3.2
Mig Menú 3.2
Menú 3.3
Mig Menú 3.3
17,50%
5,00%
33,13%
8,75%
27,50%
8,13% Menú 4.1
Mig Menú 4.1
Menú 4.2
Mig Menú 4.2
Menú 4.3
Mig Menú 4.3
15,63% 2,50%
30,00% 30,00%
16,88% 5,00% Menú 5.1
Mig Menú 5.1
Menú 5.2
Mig Menú 5.2
Menú 5.3
Mig Menú 5.3
79
6. En els àpats quina de les següents begudes prefereixes prendre?
63,10%
29,40%
7,50%
Aigua
Refresc
Cervesa
80
ANNEX 5: DIAGRAMA PROCÉS DE PRODUCCIÓ
81
ANNEX 6: CÀLCULS
1. Matèries primes tipus C:
Tipus de beguda CE % Demanda Menús al dia Begudes al dia Dies al mes Begudes al mes Cost mensual
Refresc 0,40 29,40% 400,00 117,60 20,00 2.352,00 940,80
Aigua 0,25 63,10% 400,00 252,40 20,00 5.048,00 1.262,00
Cervesa 0,30 7,50% 400,00 30,00 20,00 600,00 180,00
Total
100,00%
400,00
2.382,80 €
CE = Coeficient econòmic = Cost de les MP per unitat de mesura
CT = Coeficient tècnic = Quantitat de MP per plat
CTP = Cost total per plat de cada tipus de MP
CTM = Cost total de les MP per menú
Productes
tipus C CE CT (Kg o L) CTP
Núm plats o
menús diaris
Dies aprox. al
mes de consum
Compres
mensuals
Cost
mensual
Farina 0,4 0,0003 0,00012 800 20 4,80 1,92
Sal 0,2 0,001 0,0002 800 20 16,00 3,20
Oli de gira-sol 1,19 0,02 0,0238 800 20 320,00 380,80
Oli d'oliva 3 0,01 0,03 800 20 160,00 480,00
Vinagre 0,5 0,0003 0,00015 800 20 4,80 2,40
Sucre 0,7 0,0005 0,00035 800 20 8,00 5,60
Pebre 10 0,0005 0,005 800 20 8,00 80,00
Orenga 80 0,0005 0,04 800 20 8,00 640,00
Farigola 30 0,0005 0,015 800 20 8,00 240,00
Julivert 60 0,0003 0,018 800 20 4,80 288,00
All 3 0,0005 0,0015 800 20 8,00 24,00
Nou Moscada 20 0,0003 0,006 800 20 4,80 96,00
Pa congelat 0,2 1 0,2 400 20 8.000,00 1.600,00
3.841,92 €
2. Matèries primes tipus A i B:
DILLUNS Menú 1.1 Menú 1.2 Menú 1.3
Tipus MP Ingredients (1r i 2n Plat) CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Arròs 0,68 0 0 0
A Bacallà 10 0 0 0
B Bolets (variats) 4 0 0 0
A Bull Blanc 12 0 0 0
A Cansalada 8 0 0 0
B Carbassa 1,4 0 0 0
A Carn de pollastre 3 0 0 0
A Carn de vedella 13 0 0 0
A Carn picada mixta 4,8 0 0 0,06 0,288
B Carxofa 4 0 0 0
B Ceba 1 0,02 0,02 0,04 0,04 0,025 0,025
A Xoriço 6 0 0 0
B Cigrons 1,4 0 0 0
B Enciam 1,6 0,06 0,096 0 0
B Espàrrecs 3,6 0 0 0
B Espinacs 1,1 0 0 0
B Escarola 1,8 0,06 0,108 0 0
A Filet de lluç 14 0,15 2,1 0 0
A Filet de Panga 5,5 0 0 0
A Formatge d'ovella 8 0 0 0
B Formatge per pasta o gratinar 5 0 0 0
A Gambetes 9 0 0 0
B Llet 0,6 0 0 0
83
A Llom 5,5 0 0,2 1,1 0
A Llonganissa 10 0 0 0
B Mongeta verda 2 0 0 0
B Nata de cuinar 2,5 0 0 0
B Ous 0,1 0 2 0,2 0
B Pasta (Espaguetis, Macarrons, fideus…) 0,75 0 0 0,09 0,0675
B Pastanaga 0,69 0 0 0
B Patates 0,95 0,03 0,0285 0,1 0,095 0
B Pebrot verd i vermell 1,7 0 0 0
A Pernil dolç 5,3 0 0 0
A Pernil salat 11 0 0 0
B Pèsols 3 0 0 0
B Pinya (llauna) 1,3 0 0 0
A Rap 8,9 0 0 0
A Salsitxes 4 0 0 0
A Sèpia 8 0 0 0
B Suc de Fruita 0,6 0 0 0,25 0,15
B Tomàquet 1,25 0,1 0,125 0 0
B Tomàquet fregit 1 0 0 0,1 0,1
B Tonyina (llauna) 10 0 0 0
A Variat de Carn (Pollastre, Cansalada…) 6 0 0 0
A Variat de peix per arròs 10 0 0 0
B Variat de Verdures (per a caldo) 3 0 0 0
Postres CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Iogurt de Sabors 0,22 1 0,22 0 0
B Fruita del Temps 0,25 0 1 0,25 0
B Mató i mel 0,2 0 0 1 0,2
84
B Gelatina 0,15 0 0 0
B Pastissets del dia 0,6 0 0 0
B Gelats variats 0,3 0 0 0
B Natilles 0,19 0 0 0
CTM 2,6975 CTM 1,685 CTM 0,8305
DIMARTS Menú 2.1 Menú 2.2 Menú 2.3
Tipus MP Ingredients (1r i 2n Plat) CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Arròs 0,68 0 0 0
A Bacallà 10 0 0 0
B Bolets (variats) 4 0,02 0,08 0 0
A Bull Blanc 12 0 0 0
A Cansalada 8 0 0 0
B Carbassa 1,4 0 0 0
A Carn de pollastre 3 0 0 0,2 0,6
A Carn de vedella 13 0 0 0
A Carn picada mixta 4,8 0 0 0
B Carxofa 4 0,05 0,2 0 0
B Ceba 1 0,03 0,03 0 0
A Xoriço 6 0 0 0
B Cigrons 1,4 0 0 0
B Enciam 1,6 0 0 0
B Espàrrecs 3,6 0,05 0,18 0 0
B Espinacs 1,1 0 0 0
B Escarola 1,8 0 0 0
A Filet de lluç 14 0 0 0
85
A Filet de Panga 5,5 0 0,2 1,1 0
A Formatge d'ovella 8 0 0 0
B Formatge per pasta o gratinar 5 0 0 0
A Gambetes 9 0 0 0
B Llet 0,6 0 0 0
A Llom 5,5 0 0 0
A Llonganissa 10 0 0 0
B Mongeta verda 2 0,05 0,1 0 0
B Nata de cuinar 2,5 0 0 0
B Ous 0,1 0 1,5 0,15 0
B Pasta (Espaguetis, Macarrons, fideus…) 0,75 0 0,07 0,0525 0,04 0,03
B Pastanaga 0,69 0,05 0,0345 0 0
B Patates 0,95 0 0 0,05 0,0475
B Pebrot verd i vermell 1,7 0 0 0
A Pernil dolç 5,3 0 0 0
A Pernil salat 11 0 0 0
B Pèsols 3 0,03 0,09 0 0
B Pinya (llauna) 1,3 0 0,1 0,13 0
A Rap 8,9 0 0 0
A Salsitxes 4 0,2 0,8 0 0
A Sèpia 8 0 0 0
B Suc de Fruita 0,6 0 0 0
B Tomàquet 1,25 0 0 0
B Tomàquet fregit 1 0 0 0
B Tonyina (llauna) 10 0 0,04 0,4 0
A Variat de Carn (Pollastre, Cansalada…) 6 0 0 0,25 1,5
A Variat de peix per arròs 10 0 0 0
86
B Variat de Verdures (per a caldo) 3 0 0 0,25 0,75
Postres CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Iogurt de Sabors 0,22 0 1 0,22 0
B Fruita del Temps 0,25 0 0 0
B Mató i mel 0,2 0 0 0
B Gelatina 0,15 1 0,15 0 0
B Pastissets del dia 0,6 0 0 1 0,6
B Gelats variats 0,3 0 0 0
B Natilles 0,19 0 0 0
CTM 1,6645 CTM 2,0525 CTM 3,5275
DIMECRES Menú 3.1 Menú 3.2 Menú 3.3
Tipus MP Ingredients (1r i 2n Plat) CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Arròs 0,68 0 0 0
A Bacallà 10 0 0 0
B Bolets (variats) 4 0 0 0
A Bull Blanc 12 0 0 0
A Cansalada 8 0 0 0,05 0,4
B Carbassa 1,4 0 0 0
A Carn de pollastre 3 0 0 0,2 0,6
A Carn de vedella 13 0 0,17 2,21 0
A Carn picada mixta 4,8 0 0,06 0,288 0
B Carxofa 4 0 0 0
B Ceba 1 0 0,03 0,03 0,025 0,025
A Xoriço 6 0 0 0
B Cigrons 1,4 0 0 0,15 0,21
87
B Enciam 1,6 0 0 0
B Espàrrecs 3,6 0 0 0
B Espinacs 1,1 0,2 0,22 0 0
B Escarola 1,8 0 0 0
A Filet de lluç 14 0 0 0
A Filet de Panga 5,5 0 0 0
A Formatge d'ovella 8 0 0 0
B Formatge per pasta o gratinar 5 0 0,04 0,2 0
A Gambetes 9 0 0 0
B Llet 0,6 0 0,1 0,06 0
A Llom 5,5 0 0 0
A Llonganissa 10 0 0 0
B Mongeta verda 2 0 0,01 0,02 0,01 0,02
B Nata de cuinar 2,5 0 0 0
B Ous 0,1 0 0 0
B Pasta (Espaguetis, Macarrons, fideus…) 0,75 0 0,08 0,06 0
B Pastanaga 0,69 0 0,01 0,0069 0,01 0,0069
B Patates 0,95 0,05 0,0475 0,01 0,0095 0,01 0,0095
B Pebrot verd i vermell 1,7 0 0 0
A Pernil dolç 5,3 0 0 0
A Pernil salat 11 0 0 0
B Pèsols 3 0 0,01 0,03 0,01 0,03
B Pinya (llauna) 1,3 0 0 0
A Rap 8,9 0 0 0
A Salsitxes 4 0 0 0
A Sèpia 8 0,2 1,6 0 0
B Suc de Fruita 0,6 0 0 0
88
B Tomàquet 1,25 0 0 0
B Tomàquet fregit 1 0 0,1 0,1 0
B Tonyina (llauna) 10 0 0 0
A Variat de Carn (Pollastre, Cansalada…) 6 0 0 0
A Variat de peix per arròs 10 0 0 0
B Variat de Verdures (per a caldo) 3 0 0 0
Postres CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Iogurt de Sabors 0,22 0 1 0,22 0
B Fruita del Temps 0,25 1 0,25 0 0
B Mató i mel 0,2 0 0 0
B Gelatina 0,15 0 0 0
B Pastissets del dia 0,6 0 0 0
B Gelats variats 0,3 0 0 1 0,3
B Natilles 0,19 0 0 0
CTM 2,1175 CTM 3,2344 CTM 1,6014
DIJOUS Menú 4.1 Menú 4.2 Menú 4.3
Tipus MP Ingredients (1r i 2n Plat) CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Arròs 0,68 0 0 0
A Bacallà 10 0 0 0
B Bolets (variats) 4 0 0 0
A Bull Blanc 12 0 0,03 0,36 0
A Cansalada 8 0 0 0
B Carbassa 1,4 0 0 0,17 0,238
A Carn de pollastre 3 0 0 0
A Carn de vedella 13 0 0 0
89
A Carn picada mixta 4,8 0,17 0,816 0,15 0,72 0
B Carxofa 4 0 0 0
B Ceba 1 0,02 0,02 0,02 0,02 0,03 0,03
A Xoriço 6 0 0,03 0,18 0
B Cigrons 1,4 0 0 0
B Enciam 1,6 0 0 0
B Espàrrecs 3,6 0 0 0
B Espinacs 1,1 0 0 0
B Escarola 1,8 0 0 0
A Filet de lluç 14 0 0 0
A Filet de Panga 5,5 0 0 0
A Formatge d'ovella 8 0 0,03 0,24 0
B Formatge per pasta o gratinar 5 0 0,01 0,05 0
A Gambetes 9 0 0 0
B Llet 0,6 0 0,05 0,03 0
A Llom 5,5 0 0 0
A Llonganissa 10 0 0,03 0,3 0
B Mongeta verda 2 0,06 0,12 0 0
B Nata de cuinar 2,5 0 0 0,04 0,1
B Ous 0,1 0 0 0
B Pasta (Espaguetis, Macarrons, fideus…) 0,75 0 0,05 0,0375 0
B Pastanaga 0,69 0 0 0
B Patates 0,95 0,15 0,1425 0 0,02 0,019
B Pebrot verd i vermell 1,7 0 0 0,02 0,034
A Pernil dolç 5,3 0 0,03 0,159 0
A Pernil salat 11 0 0,03 0,33 0
B Pèsols 3 0,02 0,06 0 0
90
B Pinya (llauna) 1,3 0 0 0
A Rap 8,9 0 0 0,18 1,602
A Salsitxes 4 0 0 0
A Sèpia 8 0 0 0
B Suc de Fruita 0,6 0 0 0
B Tomàquet 1,25 0 0 0,03 0,0375
B Tomàquet fregit 1 0,03 0,03 0,02 0,02 0
B Tonyina (llauna) 10 0 0 0
A Variat de Carn (Pollastre, Cansalada…) 6 0 0 0
A Variat de peix per arròs 10 0 0 0
B Variat de Verdures (per a caldo) 3 0 0 0
Postres CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Iogurt de Sabors 0,22 1 0,22 0 0
B Fruita del Temps 0,25 0 0 1 0,25
B Mató i mel 0,2 0 0 0
B Gelatina 0,15 0 0 0
B Pastissets del dia 0,6 0 0 0
B Gelats variats 0,3 0 0 0
B Natilles 0,19 0 1 0,19 0
CTM 1,4085 CTM 2,6365 CTM 2,3105
DIVENDRES Menú 5.1 Menú 5.2 Menú 5.3
Tipus MP Ingredients (1r i 2n Plat) CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Arròs 0,68 0 0,1 0,068 0,15 0,102
A Bacallà 10 0,2 2 0 0
B Bolets (variats) 4 0 0 0
91
A Bull Blanc 12 0 0 0
A Cansalada 8 0 0 0
B Carbassa 1,4 0 0 0
A Carn de pollastre 3 0 0 0
A Carn de vedella 13 0 0 0,17 2,21
A Carn picada mixta 4,8 0 0 0
B Carxofa 4 0 0 0
B Ceba 1 0,02 0,02 0,04 0,04 0
A Xoriço 6 0,015 0,09 0 0
B Cigrons 1,4 0 0 0
B Enciam 1,6 0,06 0,096 0,06 0,096 0
B Espàrrecs 3,6 0 0 0
B Espinacs 1,1 0 0 0
B Escarola 1,8 0 0,06 0,108 0
A Filet de lluç 14 0 0 0
A Filet de Panga 5,5 0 0 0
A Formatge d'ovella 8 0,015 0,12 0 0
B Formatge per pasta o gratinar 5 0 0 0
A Gambetes 9 0 0 0,04 0,36
B Llet 0,6 0 0 0
A Llom 5,5 0 0 0
A Llonganissa 10 0,015 0,15 0 0
B Mongeta verda 2 0 0 0
B Nata de cuinar 2,5 0 0 0
B Ous 0,1 0 0 1 0,1
B Pasta (Espaguetis, Macarrons, fideus…) 0,75 0 0 0
B Pastanaga 0,69 0 0 0,02 0,0138
92
B Patates 0,95 0 0 0,02 0,019
B Pebrot verd i vermell 1,7 0,03 0,051 0,02 0,034 0
A Pernil dolç 5,3 0,015 0,0795 0 0,04 0,212
A Pernil salat 11 0,015 0,165 0 0
B Pèsols 3 0 0 0,05 0,15
B Pinya (llauna) 1,3 0 0 0
A Rap 8,9 0 0 0
A Salsitxes 4 0 0 0
A Sèpia 8 0 0 0
B Suc de Fruita 0,6 0 0 0
B Tomàquet 1,25 0,03 0,0375 0,03 0,0375 0,02 0,025
B Tomàquet fregit 1 0,02 0,02 0 0
B Tonyina (llauna) 10 0 0 0
A Variat de Carn (Pollastre, Cansalada…) 6 0 0 0
A Variat de peix per arròs 10 0 0,25 2,5 0
B Variat de Verdures (per a caldo) 3 0 0 0
Postres CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Iogurt de Sabors 0,22 0 0 1 0,22
B Fruita del Temps 0,25 1 0,25 0 0
B Mató i mel 0,2 0 0 0
B Gelatina 0,15 0 0 0
B Pastissets del dia 0,6 0 1 0,6 0
B Gelats variats 0,3 0 0 0
B Natilles 0,19 0 0 0
CTM 3,079 CTM 3,4835 CTM 3,4118
93
DILLUNS Mig Menú 1.1 Mig Menú 1.2 Mig Menú 1.3
Tipus MP Ingredients (1r i 2n Plat) CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Arròs 0,68 0 0 0
A Bacallà 10 0 0 0
B Bolets (variats) 4 0 0 0
A Bull Blanc 12 0 0 0
A Cansalada 8 0 0 0
B Carbassa 1,4 0 0 0
A Carn de pollastre 3 0 0 0
A Carn de vedella 13 0 0 0
A Carn picada mixta 4,8 0 0 0,06 0,288
B Carxofa 4 0 0 0
B Ceba 1 0,02 0,02 0,04 0,04 0,025 0,025
A Xoriço 6 0 0 0
B Cigrons 1,4 0 0 0
B Enciam 1,6 0,06 0,096 0 0
B Espàrrecs 3,6 0 0 0
B Espinacs 1,1 0 0 0
B Escarola 1,8 0,06 0,108 0 0
A Filet de lluç 14 0 0 0
A Filet de Panga 5,5 0 0 0
A Formatge d'ovella 8 0 0 0
B Formatge per pasta o gratinar 5 0 0 0
A Gambetes 9 0 0 0
B Llet 0,6 0 0 0
A Llom 5,5 0 0 0
A Llonganissa 10 0 0 0
94
B Mongeta verda 2 0 0 0
B Nata de cuinar 2,5 0 0 0
B Ous 0,1 0 2 0,2 0
B Pasta (Espaguetis, Macarrons, fideus…) 0,75 0 0 0,09 0,0675
B Pastanaga 0,69 0 0 0
B Patates 0,95 0 0,1 0,095 0
B Pebrot verd i vermell 1,7 0 0 0
A Pernil dolç 5,3 0 0 0
A Pernil salat 11 0 0 0
B Pèsols 3 0 0 0
B Pinya (llauna) 1,3 0 0 0
A Rap 8,9 0 0 0
A Salsitxes 4 0 0 0
A Sèpia 8 0 0 0
B Suc de Fruita 0,6 0 0 0
B Tomàquet 1,25 0,1 0,125 0 0
B Tomàquet fregit 1 0 0 0,1 0,1
B Tonyina (llauna) 10 0 0 0
A Variat de Carn (Pollastre, Cansalada…) 6 0 0 0
A Variat de peix per arròs 10 0 0 0
B Variat de Verdures (per a caldo) 3 0 0 0
Postres CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Iogurt de Sabors 0,22 1 0,22 0 0
B Fruita del Temps 0,25 0 1 0,25 0
B Mató i mel 0,2 0 0 1 0,2
B Gelatina 0,15 0 0 0
B Pastissets del dia 0,6 0 0 0
95
B Gelats variats 0,3 0 0 0
B Natilles 0,19 0 0 0
CTM 0,569 CTM 0,585 CTM 0,6805
DIMARTS Mig Menú 2.1 Mig Menú 2.2 Mig Menú 2.3
Tipus MP Ingredients (1r i 2n Plat) CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Arròs 0,68 0 0 0
A Bacallà 10 0 0 0
B Bolets (variats) 4 0 0 0
A Bull Blanc 12 0 0 0
A Cansalada 8 0 0 0
B Carbassa 1,4 0 0 0
A Carn de pollastre 3 0 0 0
A Carn de vedella 13 0 0 0
A Carn picada mixta 4,8 0 0 0
B Carxofa 4 0,05 0,2 0 0
B Ceba 1 0,03 0,03 0 0
A Xoriço 6 0 0 0
B Cigrons 1,4 0 0 0
B Enciam 1,6 0 0 0
B Espàrrecs 3,6 0,05 0,18 0 0
B Espinacs 1,1 0 0 0
B Escarola 1,8 0 0 0
A Filet de lluç 14 0 0 0
A Filet de Panga 5,5 0 0 0
A Formatge d'ovella 8 0 0 0
96
B Formatge per pasta o gratinar 5 0 0 0
A Gambetes 9 0 0 0
B Llet 0,6 0 0 0
A Llom 5,5 0 0 0
A Llonganissa 10 0 0 0
B Mongeta verda 2 0,05 0,1 0 0
B Nata de cuinar 2,5 0 0 0
B Ous 0,1 0 1 0,1 0
B Pasta (Espaguetis, Macarrons, fideus…) 0,75 0 0,07 0,0525 0,04 0,03
B Pastanaga 0,69 0,05 0,0345 0 0
B Patates 0,95 0 0 0
B Pebrot verd i vermell 1,7 0 0 0
A Pernil dolç 5,3 0 0 0
A Pernil salat 11 0 0 0
B Pèsols 3 0,03 0,09 0 0
B Pinya (llauna) 1,3 0 0,1 0,13 0
A Rap 8,9 0 0 0
A Salsitxes 4 0 0 0
A Sèpia 8 0 0 0
B Suc de Fruita 0,6 0 0 0
B Tomàquet 1,25 0 0 0
B Tomàquet fregit 1 0 0 0
B Tonyina (llauna) 10 0 0,04 0,4 0
A Variat de Carn (Pollastre, Cansalada…) 6 0 0 0,25 1,5
A Variat de peix per arròs 10 0 0 0
B Variat de Verdures (per a caldo) 3 0 0 0,25 0,75
Postres CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
97
B Iogurt de Sabors 0,22 0 1 0,22 0
B Fruita del Temps 0,25 0 0 0
B Mató i mel 0,2 0 0 0
B Gelatina 0,15 1 0,15 0 0
B Pastissets del dia 0,6 0 0 1 0,6
B Gelats variats 0,3 0 0 0
B Natilles 0,19 0 0 0
CTM 0,7845 CTM 0,9025 CTM 2,88
DIMECRES Mig Menú 3.1 Mig Menú 3.2 Mig Menú 3.3
Tipus MP Ingredients (1r i 2n Plat) CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Arròs 0,68 0 0 0
A Bacallà 10 0 0 0
B Bolets (variats) 4 0 0 0
A Bull Blanc 12 0 0 0
A Cansalada 8 0 0 0,05 0,4
B Carbassa 1,4 0 0 0
A Carn de pollastre 3 0 0 0
A Carn de vedella 13 0 0 0
A Carn picada mixta 4,8 0 0,06 0,288 0
B Carxofa 4 0 0 0
B Ceba 1 0 0,03 0,03 0,025 0,025
A Xoriço 6 0 0 0
B Cigrons 1,4 0 0 0,15 0,21
B Enciam 1,6 0 0 0
B Espàrrecs 3,6 0 0 0
98
B Espinacs 1,1 0,2 0,22 0 0
B Escarola 1,8 0 0 0
A Filet de lluç 14 0 0 0
A Filet de Panga 5,5 0 0 0
A Formatge d'ovella 8 0 0 0
B Formatge per pasta o gratinar 5 0 0,04 0,2 0
A Gambetes 9 0 0 0
B Llet 0,6 0 0,1 0,06 0
A Llom 5,5 0 0 0
A Llonganissa 10 0 0 0
B Mongeta verda 2 0 0 0
B Nata de cuinar 2,5 0 0 0
B Ous 0,1 0 0 0
B Pasta (Espaguetis, Macarrons, fideus…) 0,75 0 0,08 0,06 0
B Pastanaga 0,69 0 0 0
B Patates 0,95 0 0 0
B Pebrot verd i vermell 1,7 0 0 0
A Pernil dolç 5,3 0 0 0
A Pernil salat 11 0 0 0
B Pèsols 3 0 0 0
B Pinya (llauna) 1,3 0 0 0
A Rap 8,9 0 0 0
A Salsitxes 4 0 0 0
A Sèpia 8 0 0 0
B Suc de Fruita 0,6 0 0 0
B Tomàquet 1,25 0 0 0
B Tomàquet fregit 1 0 0,1 0,1 0
99
B Tonyina (llauna) 10 0 0 0
A Variat de Carn (Pollastre, Cansalada…) 6 0 0 0
A Variat de peix per arròs 10 0 0 0
B Variat de Verdures (per a caldo) 3 0 0 0
Postres CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Iogurt de Sabors 0,22 0 1 0,22 0
B Fruita del Temps 0,25 1 0,25 0 0
B Mató i mel 0,2 0 0 0
B Gelatina 0,15 0 0 0
B Pastissets del dia 0,6 0 0 0
B Gelats variats 0,3 0 0 1 0,3
B Natilles 0,19 0 0 0
CTM 0,47 CTM 0,958 CTM 0,935
DIJOUS Mig Menú 4.1 Mig Menú 4.2 Mig Menú 4.3
Tipus MP Ingredients (1r i 2n Plat) CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Arròs 0,68 0 0 0
A Bacallà 10 0 0 0
B Bolets (variats) 4 0 0 0
A Bull Blanc 12 0 0,03 0,36 0
A Cansalada 8 0 0 0
B Carbassa 1,4 0 0 0,17 0,238
A Carn de pollastre 3 0 0 0
A Carn de vedella 13 0 0 0
A Carn picada mixta 4,8 0 0 0
B Carxofa 4 0 0 0
100
B Ceba 1 0 0 0
A Xoriço 6 0 0,03 0,18 0
B Cigrons 1,4 0 0 0
B Enciam 1,6 0 0 0
B Espàrrecs 3,6 0 0 0
B Espinacs 1,1 0 0 0
B Escarola 1,8 0 0 0
A Filet de lluç 14 0 0 0
A Filet de Panga 5,5 0 0 0
A Formatge d'ovella 8 0 0,03 0,24 0
B Formatge per pasta o gratinar 5 0 0 0
A Gambetes 9 0 0 0
B Llet 0,6 0 0 0
A Llom 5,5 0 0 0
A Llonganissa 10 0 0,03 0,3 0
B Mongeta verda 2 0,06 0,12 0 0
B Nata de cuinar 2,5 0 0 0,04 0,1
B Ous 0,1 0 0 0
B Pasta (Espaguetis, Macarrons, fideus…) 0,75 0 0 0
B Pastanaga 0,69 0 0 0
B Patates 0,95 0,15 0,1425 0 0
B Pebrot verd i vermell 1,7 0 0 0
A Pernil dolç 5,3 0 0,03 0,159 0
A Pernil salat 11 0 0,03 0,33 0
B Pèsols 3 0 0 0
B Pinya (llauna) 1,3 0 0 0
A Rap 8,9 0 0 0
101
A Salsitxes 4 0 0 0
A Sèpia 8 0 0 0
B Suc de Fruita 0,6 0 0 0
B Tomàquet 1,25 0 0 0
B Tomàquet fregit 1 0 0 0
B Tonyina (llauna) 10 0 0 0
A Variat de Carn (Pollastre, Cansalada…) 6 0 0 0
A Variat de peix per arròs 10 0 0 0
B Variat de Verdures (per a caldo) 3 0 0 0
Postres CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Iogurt de Sabors 0,22 1 0,22 0 0
B Fruita del Temps 0,25 0 0 1 0,25
B Mató i mel 0,2 0 0 0
B Gelatina 0,15 0 0 0
B Pastissets del dia 0,6 0 0 0
B Gelats variats 0,3 0 0 0
B Natilles 0,19 0 1 0,19 0
CTM 0,4825 CTM 1,759 CTM 0,588
DIVENDRES Mig Menú 5.1 Mig Menú 5.2 Mig Menú 5.3
Tipus MP Ingredients (1r i 2n Plat) CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Arròs 0,68 0 0,1 0,068 0,15 0,102
A Bacallà 10 0 0 0
B Bolets (variats) 4 0 0 0
A Bull Blanc 12 0 0 0
A Cansalada 8 0 0 0
102
B Carbassa 1,4 0 0 0
A Carn de pollastre 3 0 0 0
A Carn de vedella 13 0 0 0
A Carn picada mixta 4,8 0 0 0
B Carxofa 4 0 0 0
B Ceba 1 0 0,02 0,02 0
A Xoriço 6 0,015 0,09 0 0
B Cigrons 1,4 0 0 0
B Enciam 1,6 0,06 0,096 0 0
B Espàrrecs 3,6 0 0 0
B Espinacs 1,1 0 0 0
B Escarola 1,8 0 0 0
A Filet de lluç 14 0 0 0
A Filet de Panga 5,5 0 0 0
A Formatge d'ovella 8 0,015 0,12 0 0
B Formatge per pasta o gratinar 5 0 0 0
A Gambetes 9 0 0 0,04 0,36
B Llet 0,6 0 0 0
A Llom 5,5 0 0 0
A Llonganissa 10 0,015 0,15 0 0
B Mongeta verda 2 0 0 0
B Nata de cuinar 2,5 0 0 0
B Ous 0,1 0 0 1 0,1
B Pasta (Espaguetis, Macarrons, fideus…) 0,75 0 0 0
B Pastanaga 0,69 0 0 0
B Patates 0,95 0 0 0
B Pebrot verd i vermell 1,7 0 0,02 0,034 0
103
A Pernil dolç 5,3 0,015 0,0795 0 0,04 0,212
A Pernil salat 11 0,015 0,165 0 0
B Pèsols 3 0 0 0,03 0,09
B Pinya (llauna) 1,3 0 0 0
A Rap 8,9 0 0 0
A Salsitxes 4 0 0 0
A Sèpia 8 0 0 0
B Suc de Fruita 0,6 0 0 0
B Tomàquet 1,25 0,03 0,0375 0,02 0,025 0
B Tomàquet fregit 1 0 0 0
B Tonyina (llauna) 10 0 0 0
A Variat de Carn (Pollastre, Cansalada…) 6 0 0 0
A Variat de peix per arròs 10 0 0,25 2,5 0
B Variat de Verdures (per a caldo) 3 0 0 0
Postres CE (en €) CT CTU CT CTU CT CTU
B Iogurt de Sabors 0,22 0 0 1 0,22
B Fruita del Temps 0,25 1 0,25 0 0
B Mató i mel 0,2 0 0 0
B Gelatina 0,15 0 0 0
B Pastissets del dia 0,6 0 1 0,6 0
B Gelats variats 0,3 0 0 0
B Natilles 0,19 0 0 0
CTM 0,988 CTM 3,247 CTM 1,084
CE = Coeficient econòmic = Cost de les MP per unitat de mesura (€/unitat de mesura)
CT = Coeficient tècnic = Quantitat de MP per plat (Kilograms, litres o unitats, segons el
104
tipus de MP)
CTU = Cost total per plat de cada tipus de MP (€)
CTM = Cost total de les MP per menú (€)
3. Càlcul del cost unitari per menú:
DILLUNS
Menús CTM % DEMANDA % DEMANDA Menús CTM % DEMANDA % DEMANDA
Menú 1.1 2,6975 34,38% 39,86% 1,08 Mig menú 1.1 0,569 1,88% 13,66% 0,08
Menú 1.2 1,685 32,50% 37,68% 0,63 Mig menú 1.2 0,585 5,63% 40,92% 0,24
Menú 1.3 0,8305 19,38% 22,47% 0,19 Mig menú 1.3 0,6805 6,25% 45,42% 0,31
CMC Dilluns 86,26% 100,00% 1,90 € CMMC Dilluns 13,76% 100,00% 0,63 €
DIMARTS
Menús CTM % DEMANDA % DEMANDA Menús CTM % DEMANDA % DEMANDA
Menú 2.1 1,6645 13,75% 19,64% 0,33 Mig menú 2.1 0,7845 2,50% 8,33% 0,07
Menú 2.2 2,0525 18,75% 26,79% 0,55 Mig menú 2.2 0,9025 13,75% 45,83% 0,41
Menú 2.3 3,5275 37,50% 53,57% 1,89 Mig menú 2.3 2,88 13,75% 45,83% 1,32
CMC Dimarts 70,00% 100,00% 2,77 € CMMC Dimarts 30,00% 100,00% 1,80 €
DIMECRES
Menús CTM % DEMANDA % DEMANDA Menús CTM % DEMANDA % DEMANDA
Menú 3.1 2,1175 39,38% 51,22% 1,08 Mig menú 3.1 0,47 1,25% 5,40% 0,03
Menú 3.2 3,2344 28,75% 37,40% 1,21 Mig menú 3.2 0,958 18,75% 81,06% 0,78
Menú 3.3 1,6014 8,75% 11,38% 0,18 Mig menú 3.3 0,935 3,13% 13,53% 0,13
CMC Dimecres 76,88% 100,00% 2,48 € CMMC Dimecres 23,13% 100,00% 0,93 €
105
DIJOUS
Menús CTM % DEMANDA % DEMANDA Menús CTM % DEMANDA % DEMANDA
Menú 4.1 1,4085 17,50% 22,40% 0,32 Mig menú 4.1 0,4825 5,00% 22,85% 0,11
Menú 4.2 2,6365 33,13% 42,40% 1,12 Mig menú 4.2 1,759 8,75% 39,99% 0,70
Menú 4.3 2,3105 27,50% 35,20% 0,81 Mig menú 4.3 0,588 8,13% 37,16% 0,22
CMC Dijous 78,13% 100,00% 2,25 € CMMC Dijous 21,88% 100,00% 1,03 €
DIVENDRES
Menús CTM % DEMANDA % DEMANDA Menús CTM % DEMANDA % DEMANDA
Menú 5.1 3,079 15,62% 24,99% 0,77 Mig menú 5.1 0,988 2,50% 6,67% 0,07
Menú 5.2 3,4835 30,00% 48,00% 1,67 Mig menú 5.2 3,247 30,00% 80,00% 2,60
Menú 5.3 3,4118 16,88% 27,01% 0,92 Mig menú 5.3 1,084 5,00% 13,33% 0,14
CMC Divendres 62,50% 100,00% 3,36 € CMMC Divendres 37,50% 100,00% 2,81 €
PROMIG DEL COST DELS MENÚS COMPLETS 1,90 € PROMIG DEL COST DELS MIG MENÚS 0,37 €
CMC = Cost mig menú complet (€)
CMMC = Cost mig del mig menú (€)
CTM = Cost total de les MP (tipus A i B) per menú (€)
ANNEX 7: ORGANISMES I MESURES DE SUPORT A LA CREACIÓ
D’EMPRESES
Les següents dades s’han extret de la pàgina web: www.emprendedores.es
1. Direcció General d’Industria i de la Petita i Mitjana Empresa (DGIPIME)
Disposen d’un canal d’informació per a la decisió de crear una empresa, un simuladors
de projectes, ajuda sobre l’elecció de la forma jurídica, sobre la creació del pla
d’empresa... També ofereixen una guia dinàmica d’ajudes i incentius per a la creació
d’empreses i compten amb un “Canal PIME” amb informació sobre finançament,
instruments financers, contractes de treball i mesures relacionades amb la pime,
informació i programes europeus...
2. Portal Creatuempresa (www.creatuempresa.org)
Portal de la (DGIPIME) que proporciona eines per a la posada en marxa de l’empresa.
3. Agències de desenvolupament locals i regionals
La majoria d’ajuntaments, diputacions, comunitats autònomes... disposen de serveis
d’assistència als emprenedors amb diferents recursos i ajudes.
4. Associacions de joves empresaris
També anomenats AJE’s, operen per tota la geografia espanyola i ofereixen recursos per
a la creació d’empreses.
5. Càmeres de Comerç
Igual que las AJE’s, les cambres de comerç, a través de la Fundació Incyde, ofereix
multitud de recursos.
6. Portal de Emprenedors de l’Agència Tributària
Ofereix informació tributària per empresaris individuals i professionals (persones
físiques) i per empreses jurídiques.
7. Societats de garantia recíproca
Recolzen a les empreses quan demanen diners amb avals i garanties.
107
8. Empresa Nacional d’Innovació (EINSA)
Organisme que finança projectes a través de préstecs participatius, que, entre altres
característiques, permet fixar un interès variable en funció de l’evolució econòmica-
financera de l’empresa. El criteri per determinar la devolució del préstec podrà ser el
benefici net, el volum del negoci, el patrimoni total o qualsevol acord entre les parts.
9. L’Institut de Crèdit Oficial (ICO)
L’ICO, finança projectes empresarials a través dels bancs. És a dir, són les entitats
financeres les que tenen el dret de decidir sobre si donen o no el préstec.
108
ANNEX 8: PRÉSTEC BANCÀRI
S’escolliria qualsevol entitat bancària que concedeixi préstecs de l’ICO (Institut de
Crèdit Oficial). L’import del préstec rondaria els 35.000€ a tornar en 4 anys amb un
interès nominal anual del 6%. Les quotes corresponents a aquest préstec serien:
ANY 2
MESOS Quota Interessos Capital Capital viu
Gener 819,43 € 131,42 € 688,01 € 26.311,29 €
Febrer 819,43 € 128,07 € 691,36 € 25.619,93 €
Març 819,43 € 124,71 € 694,72 € 24.925,21 €
Abril 819,43 € 121,32 € 698,10 € 24.227,11 €
Maig 819,43 € 117,93 € 701,50 € 23.525,61 €
Juny 819,43 € 114,51 € 704,92 € 22.820,69 €
Juliol 819,43 € 111,08 € 708,35 € 22.112,34 €
Agost 819,43 € 107,63 € 711,80 € 21.400,55 €
Setembre 819,43 € 104,17 € 715,26 € 20.685,29 €
Octubre 819,43 € 100,69 € 718,74 € 19.966,55 €
Novembre 819,43 € 97,19 € 722,24 € 19.244,31 €
Desembre 819,43 € 93,67 € 725,76 € 18.518,55 €
TOTAL ANY 2 9.833,14 € 1.352,39 € 8.480,74 €
ANY 3
MESOS Quota Interessos Capital Capital viu
Gener 819,43 € 90,14 € 729,29 € 17.789,27 €
Febrer 819,43 € 86,59 € 732,84 € 17.056,43 €
Març 819,43 € 83,02 € 736,40 € 16.320,02 €
Abril 819,43 € 79,44 € 739,99 € 15.580,03 €
Maig 819,43 € 75,84 € 743,59 € 14.836,44 €
Juny 819,43 € 72,22 € 747,21 € 14.089,23 €
Juliol 819,43 € 68,58 € 750,85 € 13.338,38 €
ANY 1
MESOS Quota Interessos Capital Capital viu
Gener 819,43 € 170,36 € 649,06 € 34.350,94 €
Febrer 819,43 € 167,20 € 652,22 € 33.698,71 €
Març 819,43 € 164,03 € 655,40 € 33.043,32 €
Abril 819,43 € 160,84 € 658,59 € 32.384,73 €
Maig 819,43 € 157,63 € 661,79 € 31.722,93 €
Juny 819,43 € 154,41 € 665,01 € 31.057,92 €
Juliol 819,43 € 151,18 € 668,25 € 30.389,67 €
Agost 819,43 € 147,92 € 671,50 € 29.718,16 €
Setembre 819,43 € 144,65 € 674,77 € 29.043,39 €
Octubre 819,43 € 141,37 € 678,06 € 28.365,33 €
Novembre 819,43 € 138,07 € 681,36 € 27.683,97 €
Desembre 819,43 € 134,75 € 684,67 € 26.999,30 €
TOTAL ANY 1 9.833,14 € 1.832,43 € 8.000,70 €
109
Agost 819,43 € 64,93 € 754,50 € 12.583,88 €
Setembre 819,43 € 61,25 € 758,18 € 11.825,70 €
Octubre 819,43 € 57,56 € 761,87 € 11.063,84 €
Novembre 819,43 € 53,85 € 765,57 € 10.298,27 €
Desembre 819,43 € 50,13 € 769,30 € 9.528,96 €
TOTAL ANY 3 9.833,14 € 843,55 € 8.989,59 €
ANY 4
MESOS Quota Interessos Capital Capital viu
Gener 819,43 € 46,38 € 773,05 € 8.755,92 €
Febrer 819,43 € 42,62 € 776,81 € 7.979,11 €
Març 819,43 € 38,84 € 780,59 € 7.198,52 €
Abril 819,43 € 35,04 € 784,39 € 6.414,13 €
Maig 819,43 € 31,22 € 788,21 € 5.625,93 €
Juny 819,43 € 27,38 € 792,04 € 4.833,88 €
Juliol 819,43 € 23,53 € 795,90 € 4.037,98 €
Agost 819,43 € 19,66 € 799,77 € 3.238,21 €
Setembre 819,43 € 15,76 € 803,67 € 2.434,55 €
Octubre 819,43 € 11,85 € 807,58 € 1.626,97 €
Novembre 819,43 € 7,92 € 811,51 € 815,46 €
Desembre 819,43 € 3,97 € 815,46 € 0,00 €
TOTAL ANY 4 9.833,14 € 304,17 € 9.528,96 €
RESUM
Any Interessos Capital
Any 1 1.832,43 € 8.000,70 €
Any 2 1.352,39 € 8.480,74 €
Any 3 843,55 € 8.989,59 €
Any 4 304,17 € 9.528,96 €
Total 4.332,54 € 35.000,00 €
110
9. BIBLIOGRAFIA
Llibres:
BETELGEUX, SL i TROTTA CONSULTING, SL. 2009. Manual de manipuladores de
alimentos para industrias. 5ª Edició.
Webs: (Accés des de l’Octubre de 2015 fins al Juny de 2016)
- http://www.empresaactual.com/2014-05-13-el-sector-de-catering-volvera-
crecer-en-2014-tras-caer-la-facturacion-un-2-en-2013/
- http://www.restauracionnews.com/diez-empresas-concentran-la-mitad-del-
mercado-del-catering/
- http://www.wikihow.com/images/3/3c/SECTOR-DEL-CATERING-CRECE-
PESE-A-LA-CRISIS.pdf
- http://www.hosteleriamadrid.com/blog/tras-caer-su-facturacion-el-ano-pasado-
el-sector-del-catering-vuelve-a-crecer-en-2014/
- http://economia.elpais.com/economia/2015/09/04/actualidad/1441385379_7146
75.html
- http://profesionalhoreca.com/el-sector-del-catering-volvera-crecer-en-el-
binomio-2014-2015/
- http://www.dbk.es/es/notas-prensa
- http://www.dbk.es/es/quienes_somos
- http://www.ncatering.com/es/v-vero-catering-bcn-0/catering-personalizado-
sony-barcelona/
- http://www.boe.es/boe/dias/2015/05/21/pdfs/BOE-A-2015-5613.pdf
- http://www.eventoplus.com/categorias/catering.php
- http://www.paginasamarillas.es/empresas-de-catering/all-ma/all-pr/all-is/all-
ci/all-ba/all-pu/all-nc/1
- https://es.wikipedia.org/wiki/Marca
- http://cdn5.dibujos.net/dibujos/pintados/201223/cocinero-gracioso-profesiones-
cocineros-pintado-por-sarita9-9744662.jpg
- http://profesionalretail.com/nostrum-la-cadena-de-comida-preparada-low-cost-
gana-la-batalla-al-taper/
- http://www.nostrum.eu/es/sobrenostrum/
- http://www.guiacatering.com/empresas.html
111
- http://configurador.nissan.es/
- https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-
instant&ion=1&espv=2&ie=UTF-8#q=poblacion%20provincia%20barcelona
- http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=3991
- https://es.wikipedia.org/wiki/An%C3%A1lisis_ABC
- http://www.misnaves.es/naves-industriales-alquiler/barcelona/sabadell?pagina=2
- http://www.foodservicedesign.es/blog/
- http://www.lahostelera.com/10-proyectos
- http://www.lahostelera.com/proyectos/707-proyectos-de-construccion-y-
reforma-de-cocinas-industriales-para-colectividades.html
- http://www.alfonsoarea.com/2013/01/valoracion-de-existencias-pmp-fifo-y-lifo/
- http://www.gdinnovacio.com/cat_empresa_distribucio_nunezgarcia.html
- http://www.baarty.com/distribuidores-mayoristas_t/aceite/barcelona
- http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=302
- http://www.fomento.es/be2/?nivel=2&orden=36000000
- http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=300
- http://www.monouso.es/bols-de-carton/bol-de-fibra-de-carton-300ml-1120-uds-
3218.html
- http://www.monouso.es/plato-de-plastico-redondo/plato-de-plastico-hondo-
blanco-205mm-100-uds-1259.html
- http://www.leaseplango.es/static/renting-total-leaseplango.pdf
- http://www.leaseplango.es/ofertas-renting/dacia-dokker/845:05138/
- http://www.fomento.gob.es/NR/rdonlyres/D12A4405-3DE8-4D87-8F06-
8CED0E11DD3E/40278/EstudioCostesMercanciasCarreteraoctubre2008.pdf
- http://www.oblicua.es/publicidad/publicidad-en-barcelona.html
- http://www.oblicua.es/publicidad/publicidad-en-sabadell.html
- http://www.misnaves.es/alquiler-nave-industrial/barcelona/sabadell/calle/29556
- http://asesor-contable.es/tablas-amortizacion-2015/
- http://www.sii.cl/pagina/valores/bienes/tabla_vida_enero.htm
- http://www.foodservicedesign.es/design/
- http://www.emprendedorxxi.coop/html/creacion/crea_pempresa_art12.asp
- http://www.crear-empresas.com/tramites-constituir-una-sociedad-limitada-
anonima
112
- http://www.creatuempresa.org/es-ES/Documents/CreacionEmpresas.pdf
- https://www.youtube.com/watch?v=fOykhn7xljc
- http://www.sabadellempresa.cat/images/sl.pdf
- http://www.ipyme.org/Publicaciones/CreacionEmpresas.pdf
- http://www.sabadellempresa.cat/images/SOCIETAT_LIMITADA.pdf
- http://www.sabadellempresa.cat/
- http://canalempresaweb.gencat.cat/ca/03_sectors_d_activitat/02_industria/indust
ria_agroalimentaria
- http://www.billage.es/blog/guia-obligaciones-fiscales-de-sociedad-limitada/
- http://www.crear-empresas.com/obligaciones-fiscales-de-la-empresa
- http://www.eosglobal.es/sectores/alimentacion/
- http://www.eleconomista.es/empresas-
finanzas/seguros/noticias/4992139/07/13/Los-seguros-de-comercios-ajustan-
precios-y-flexibilizan-coberturas.html
- http://paugarciamila.com/como-registrar-una-marca-en-espana/
- http://www.creatuempresa.org/es-es/apoyo/paginas/apoyo.aspx
- http://www.creatuempresa.org/es-
ES/PasoApaso/Financiacion/Paginas/Financiacion.aspx
- https://www.bancsabadell.com/cs/Satellite/SabAtl/ICO-Empresas-y-
Emprendedores-2016/1191360859818/es/
- https://www.bancsabadell.com/cs/Satellite/SabAtl/Financiacion/1191332198388
/es/
- http://www.catalunyacaixa.com/Portal/es/Empresas/Comodin+Ico?utm_medium
=PGFinanciacion_empresas&utm_campaign=Financiacion_empresas&utm_sou
rce=Public
- https://www.bancsabadell.com/cs/Satellite/SabAtl/Iniciativa-Pyme-(Garantia-
FEI)/6000019800362/es/
- https://www.bancsabadell.com/cs/Satellite/SabAtl/Financiacion/1191332198388
/es/
- http://www.emprendedores.es/crear-una-empresa/ayuda-para-
emprendedores/instituciones-publicas-privadas-ayudan-emprender
- http://emprenedoria.barcelonactiva.cat/emprenedoria/cat/guia_tramits/index4400
1.jsp
113
- http://manualautoempleo.fejidif.org/book/export/html/32
- http://gestionpyme.com/sociedad-limitada-unipersonal-slu/
- http://gestionpyme.com/cotizaciones-seguridad-social/
- http://gestionpyme.com/crear-una-sl/
- http://gestionpyme.com/autonomo-o-sl-con-cual-me-quedo/
- http://www.serautonomo.net/fuentes-de-financiacion-para-autonomos.html
- http://www.serautonomo.net/prestamos-para-autonomos.html
- http://www.serautonomo.net/hacerse-autonomo-pasos-a-seguir.html
- http://www.serautonomo.net/alta-en-el-registro-mercantil.html
- http://www.aec.es/web/guest/centro-conocimiento/legislacion-alimentaria
- http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/es/dir2823/index.html
- http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/legislacion/recopilaciones-
legislativas-monograficas/
- http://inicia.gencat.cat/inicia/images/cat/Ratis%20financers_CAT_tcm124-
44487_tcm124-44487.pdf
- http://w4.escolapia.cat/terrassa/aulavirtual/assignat/empresa/FonsManiobra.pdf