Jardineria als patis
Transcript of Jardineria als patis
LA JARDINERIA SOSTENIBLE
•Principis i tècniques bàsiques
•Coneguem més els vegetals
•Augmenten la diversitat vegetal als patis
JARDINERIA SOSTENIBLE
• Jardineria adaptada a l’entorn que tenim, condicionat per la temperatura, la humitat i el grau d’insolació.
• Utilitza plantes autòctones o pròpies de climes similars.
• Fa servir productes naturals per la fertilització i fer els tractaments fitosanitaris.
Que té en compte:
• Un ús eficient de l’aigua.
• L’estalvi d’energia i recursos.
• Buscar dissenys atractius amb una amplia varietat d’espècies. No implica tenir només un jardí semidesertic (cactus, suculentes, terra de grava...)
• És una nova manera d’entendre la jardineria, no és un estil de jardí.
PRINCIPIS BÀSICS
• Planificació i dissenys adequats a la zona.
• Anàlisi del sòl.
• Selecció i distribució adequada de plantes.
• Sistemes de reg.
• Utilització de "mulching“.
• Manteniment adequat.
Característiques i aplicació dels diferents material destinats a l’encoixinat
TIPUS Capacitat de descomposició
Gruix de la capa
Aplicació Reposició Observacions
Restes vegetals seques (trinxat de poda, escorces, fulles)
Mitjana 3cm Per posar al voltant de plantes llenyoses (arbres, arbustos, aromàtiques...)
Anual
Herba tendra, gespa tallada, restes verdes de l’hort
Alta 1 cm Arbres fruiters i ornamentals i algunes plantes hortícoles (bledes, cols, cogombres)
Anual Aplicar superficialment i barrejar amb els primers 5 cm. de terra al cap de 7 dies. L’Efecte és semblant al de l’adob verd.
Palla Molt baixa 2 cm Zones de pas, zones de cultiu hortícola sobretot a l’estiu.
Quan sigui necessari
Grava o boletes d’argila (arlita)
Nul·la 2 cm Per testos i jardineres amb plantes crasses i cactus
No és necessari
És ideal per evitar els efectes de l’excés d’humitat a la base de la tija molt perjudicial per aquestes plantes
CONEGUEM UNA MICA MÉS ELS VEGETALS
• Tipus de vegetals segons la tija
• Planta herbàcia: vegetal de tija tendre i sempre verda i normalment de vida curta (pocs mesos). Son les plantes que anomenem anuals o de temporada. Algunes poden tenir forma de liana.
• Planta vivaç (perenne): vegetal de tija herbàcia o semi-llenyosa, verda o no, que pot viure uns anys. Algunes plantes només mantenen viva la part subterrània i renoven anualment la part aèria. Algunes poden tenir forma de liana.
• Planta llenyosa : vegetal de tija llenyosa i dura que viu molts anys. Segons la seva mida, port i forma de ramificar-se podem parlar de mata, arbust, arbre o liana.
La fulla
TIPUSSegons la forma del limbe
Segons l’àpex Segons el marge
LA FLOR
RESPIRACIÓCO2
O2
TRANSPIRACIÓ
AUGMENTEM LA DIVERSITAT VEGETAL
Proposta d’espècies per a l’enjardinament
FEM TANQUES VERDES AMB LIANES I ARBUSTOS
LES LIANES
Volubles Amb circells Amb arrels caulinars
Lligabosc (Lonicera implexa)
Bignònia rosa (Podranea ricasoliana)
Passionera (Passiflora sp.)
Vinya verge
(Parthenocissus quinquefolia,
P. Tricuspidata)
Gessamí de Virgínia (Campsis radicans)
Buguenvíl.lea (Bouganvillea sp.)
Bignònia vermella (Tecomaria capensis)
Gessamí groc (Jasminum mesnyi)
Gessamí blau (Plumbago auriculata)
GLICINA
LA PARRA (VINYA)
Plantes mediterrànies o adaptades arbustives
Calistèmon (Callistemon laevis)
Coronil.la (Coronillla valentina)
Forsítia (Forsythia sp.)
Fotínia (Photinia fraseri )
Lantana (Lantana camara, L. Montevidensis)
Arboç (Arbutus unedo)
Arç
blanc
Marfull (Viburnum tinus)
Teucrium (Teucrium fruticans)
Escalònia (Escallonia rubra)
Verònica (Hebe sp.)
Abèlia (Abelia grandiflora)
Margarida groga (Euryiops sp.)
Dimorfoteca (Dimorphoteca sp.)
SAÜC
PLANTES AROMÀTIQUES
MARIA LLUÏSA
SÀLVIA
ESPÍGOL
SAJOLIDA
FARIGOLA
ESPERNELLAC (SANTOLINA)
ROMANÍ
MELISSA
MARDUIX
MENTA
CAMAMILLA
GERANIS D’OLOR
Plantes crasses
Plantes d’ombra
Hosta
Fulles (Aspidistra elatior)
MELISSA
Lliri africà (Agapanthus)
Aràlia (Fatsia japonica)
Lliri d’aigua
(Zantedeschia aethiopica)
Hortènsia d’hivern (Bergenia)
Begònia d’hivern
Ofipagon (Ophiopogon sp.)
Cubana
(Aucuba japonica)
Clívia (Clivia miniata)
VIOLA
CAPUTXINA
AVELLANER
PLANTES DE TEMPORADA
CLAVELL DE MORO
BOIXAC (CALÈNDULA)
PLANTES BULBOSES
PETÚNIES
PENSAMENTS
PRÍMULA (PRIMAVERA)
DRENATGE
TERRA FERTILITZADA
TERRA FERTILITZADA
DRENATGE
TRASPLANTAMENT I PREPARACIÓ DE TESTOS I JARDINERES
EXEMPLE TRANSPLANTAMENT CORRECTE D’UN ARBRE AMB ZONA DE PROTECCIÓ PER NO SER TREPITJADA
Zona de protecció de 50-70 cm
LA FAUNA ALS PATIS
LA FAUNAEl jardí actua com a focus d’atracció de tot tipus d’animals (ocells, insectes, rèptils, cucs, petits mamífers...) perquè hi troben les condicions adequades per viure-hi
- Afavorim l’establiment de relacions tròfiques
- Respectem tots els animals i només actuarcontra aquells que sabem que són perjudicials
JARDI DE PAPALLONES
www.catalanbms.org/papallones.php
Consells per dissenyar un jardí de papallones • Hi ha d’haver zones amb una mica de relleu, amb un o més turonets
de manera que pugueu distribuir-hi les plantes segons la seva alçada perquè no es facin ombra les unes a les altres.
• Poseu les aromàtiques juntes en un marge o en un racó. Fan més flors i més olor quan tenen escassetat d’aigua.
• A l’hora de fer la tria de plantes prioritzeu les espècies autòctones. Estan més adaptades al clima i en general necessiten menys aigua.
• Planteu-hi espècies que floreixin a la primavera, a l’estiu i a la tardor.
• Poseu-hi plantes amb flors de diferents colors. (hi ha papallones més atretes per un color o un altre). Agrupeu-les per colors i mides (flors petites per a les papallones petites, flors grosses per a les papallones grosses). Poseu 3 o 4 exemplars de cada espècie junts.
3,7 m 4,5 m
1,6 m 6,5 m
4,8 m
5 m
8 m
5 m
5 m
4 m
4,5 m
1 1 1 2 2 2 2
17
2 2 2
33
3 3
3
5
3 taules 1,60x1,50m
13
6
6
6
6
6
10
10
10
10
9
9
1919
8
24
8
14
14
14
14
14
14
14
11
15
1715
15
15
15
16
1616
11
RONDA DE DALT
HORT
NORD
2
5
5
5
2
1
1
1
Zona 1
Zona 2
Zona 3
Zona 4
24
24
14
14
14
14
14
21
21
21
20 20
20 20
11
11
7
7
7
7
7
7
22 22
22 22
10
10
10
10
10
17
1717
17 17
3
3
33
3
17 17
3
3
10
Zona 5
AULA DE NATURAJARDÍ DE PAPALLONES
13
13
13
8
19
19
20
20 20
16
23
23
23
12
12
17
1
Nom de la planta Color
Català Nom científic
1 Romaní Rosmarinus officinalis Blau-violeta
2 Orenga Origanum vulgare Malva
3 Farigola Thymus vulgaris Rosa
5 Cap d’ase Lavandula stoechas Morat
6 Caps blancs Alyssum maritimum Blanc
7 Lantana Lantana camara Groc-vermell
8 Crespinell groc Sedum acre Groc
9 Ruda Ruta chalepensis Groc
10 Lligabosc Lonicera implexa Rosa
11 Buddleja Buddleja davidii Violeta
12 Lliri blau Iris germanica Blau
13 Euryops Euryops sp Groc
14 Salvia Salvia officinalis Blau
15 Camamilla Matricaria recutita Blanca
16 Rementerola Satureja montana Blau-violeta
17 Espígol Lavandula spicata Blau
19 Espernellac Santolina chamaecyparissus Groc
20 Nepeta Nepeta faassenii Blau
21 Agatea Felicia amelloides Blau
22 Hypericum Hypericum balearicum Groc
23 Crisantem Crysatem Blanc
24 Estrelles de mar Asteriscus maritimus Groc
ZONA 1
ZONA 1
Lligabosc
Euryops
Caps blancsRuda
Estrelles de mar
Crespinell groc
Espernellac
ZONA 2
ZONA 2
Salvia
Agatea
Espígol
Nepeta
ZONA 3
ZONA 3
Camamilla
Lantana
Buddleja
Lliri blau
Crisantem
Hypericum
Rementerola
ZONA 4
ZONA 4
Farigola
Romaní
Orenga
Cap d’ase
ZONA 5
ZONA 5
Farigola
Espígol