Itinerari geològic a través de la muntanya de Montserrat

Les parades d'aquesta guia es duen a terme a través d' un recorregut a peu entre Monistrol i el

Monestir de Sant Benet, on es podrà observar els materials que conformen Montserrat de més

a prop i aprendre les relacions que mostren entre ells i amb l'estructura principal d'un ventall

al·luvial. També es tractaren altres temes associats, com és el relleu i els riscos geològics.

Sortida, Monistrol de Montserrat

Abans de sortir, des del mateix poble de Monistrol observarem una secció de la muntanya

orientada Sud-Nord. Això resulta interessant si tenim present que tots els materials que formen

la muntanya de Montserrat procedien del Sud (Cadenes Costero-Catalanes) i eren transportats i

dipositats cap al Nord (Conca del Ebre). Així doncs, ens trobem davant d'una orientació bona

per observar l'estructura d'aquest ventall al·luvial, tot coincidint que el riu Llobregat ha

erosionat una vall incident que ens permet veure aquesta estructura per dins. Veurem a més

com la distribució de la vegetació pot arribar a ser un bon indicador, juntament amb el relleu,

dels diferents tipus de roques que hi ha, i que per tant ens permet fer-nos una idea de la

estructura d'aquest ventall.

Parada 1. Ermita de l'Àngel

Coord. UTM 403420N 4607351E

En aquesta parada a grans trets, s'hi pot observar un contacte litològic entre gresos i

conglomerats de Montserrat. Els gresos, presenten una curiosa alternança entre coloracions

vermelloses i ataronjades. Veurem qui és el responsable d'aquest fenomen.

Finalment, damunt dels gresos podem observar conglomerats. Aquests conglomerats, formen

dipòsits corresponents al rebliment d'un antic canal. S'explicaran els trets sedimentològics

característics d'aquest procés i com interpretar-los. Veurem que aquests canals són molt

freqüents a la muntanya de Montserrat un cop hem aprés a distingir-los.

2

Figura 11. Esquema de un canal i tipus de dipòsits associats (dreta) i típic aspecte dels canals als conglomerats del Montserrat (esquerra). ICP, 2013.

Parada 2.

Coord. UTM 403221N 4607543E

Aquesta parada, més breu que l'anterior, és un complement. Se segueixen veient diferents

canals però amb noves estructures: Les marques de flux. Aquestes marques són produïdes per

la circulació de l'aigua a través del canal abans que aquest fos cobert pels conglomerats. El

reconeixement d'aquestes estructures o marques és molt important, doncs a partir de la seva

forma podem deduir el sentit d'avenç de l'aigua quan aquest canal circulava.

També s' observaran altres estructures associades a la circulació del flux, com la imbricació.

Figura 12. Estructures de tipus flute o de flux, en planta (superior) en secció A-A' (inferior)

3

Parada 3.

Coord. UTM 402885N 4607654E

Aprofitant aquesta parada i les vistes que ofereix cap al nord, observem tots els materials que

s'han dipositat sobre la conca de l'Ebre i que constitueixen una continuació lateral dels

conglomerats de Montserrat, encara que mostren un aspecte ben diferent. S'explicarà com es

formen aquests materials i la seva relació amb el ventall al·luvial de Montserrat.

Parada 4.

Coord. UTM 402628N 4607341E

Ens trobem topogràficament per sota el monestir de Sant Benet. Aprofitant les vistes que ens

ofereix aquesta parada, podem observar dos grans despreniments: Un proper al Cavall Bernat i

un segon,de mida més gran, situat cap al sud d'aquest primer. Aquests despreniments, malgrat

trobar-se coberts per la vegetació poden distingir-se pel seu relleu i forma típica, situats sobre

el seu canal de desguàs.

Des d' aquesta parada també són observables les nombroses mesures de protecció instal·lades

per pal·liar els efectes destructius dels despreniments. Aprofitarem tots aquests elements per

parlar del origen de la forma de la muntanya de Montserrat i els riscos associats.

Parada 5. Monestir de Sant Benet

El darrer aflorament es troba creuant la carretera de Monistrol a monestir a l'alçada del

monestir de Sant Benet. L'accés és una mica delicat, per la qual cosa hi anirem en petits grups.

Aquesta parada es localitza ja a la part marina del ventall costaner, de litologia calcària. Se sap

amb certesa que pertanyia a una mar soma doncs hi han nombroses evidències de fauna fòssil

com fragments de corall escleractínid, conquilles de bivalves, fragments d'equinoideus i

nummulits. A més a més de les condicions tranquil·les del medi aquesta fauna també ens

informa que les aigües eren càlides, doncs és un requisit imprescindible per a la formació

d'esculls coral·lins.

Els coralls escleractínids són fàcils d'apreciar a primer cop d'ull doncs es conserven els cons de

mida centimètrica amb la característica circumferència radiada amb els septes de la part

superior, on l'organisme viu. Aquest tipus de coralls ha viscut des del Triàssic (250 Ma) fins

l'actualitat.

Els nummulits són organismes unicel·lulars que pertanyen al regne dels protozous. Una única

cèl·lula habita en una petita conquilla de calcita amb un complex entramat de cambres i

envans. S'hi poden distingir dues fases, la sexuada, on els organismes mesuren entre 2 i 3 cm,

que en la literatura popular se'ls anomena "dinerets", i l'asexuada, d'entre 0.5 i 1 cm,

anomenada "llentietes". Els nummulits són un fòssil guia perfectes per datar les plataformes

continentals de l'Eocè, doncs només van viure en aquest ambient i durant aquesta època.

4

Figura 13. Il·lustració mostrant es típic aspecte d'un corall escleractínid (esquerra) i nummulit (dreta) , aquest darrer mostrat en dues seccions característiques. ICP, 2013.

Referències.

Geozona 223. Sant Llorenç del Munt i L'Obac. Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambienti Habitatge.

Geozona 224. Montserrat. Generalitat de Catalunya Departament de Medi

Ambienti Habitatge.

López-Blanco, M., Marzo M., Burbank D., Vergés J., Roca J.,Anadón P., & Piña J.,

2000. Tectonic and climatic control on the development of the forelands fan deltas:

Montserrat and Sant Llorenç del Munt systems (Middle Eocene, Ebro basin, NE Spain).

Sedim. Geol., nº 138 (1-4).

López-Blanco, M.,2006. Stratigraphic and tectonosedimentary development of

the Eocene Sant Llorenç del Munt and Montserrat fan-delta complexes (Southeast

Ebro basin margin, Northeast Spain) Institut d'Estudis Catalans, Contributions to

science 3 (2): 125–148

Martínez, A., 2006. La geologia de la muntanya de Montserrat. Revista

Muntanya, 864. CEC.

Marzo M. & Piña J.; Itinerari geològic per Sant Llorenç del Munt, l’Obac i la

rodalia: Matadepera- El Pont de Vilomara. Departament de Geologia Dinàmica,

Geofísica i Paleontologia Facultat de Geologia Universitat de Barcelona.

IGC, 2010. Atles Geològic de Catalunya

Institut Cartogràfic de Catalunya, ICC, [Consulta en línia Setembre 2013].

ICP Fielt trip guide, 2013. International Conference of Paleoceanography.