Cinco semanas en globoIrwin Allen

Material didàctic de la pel·lículaCicle Mitjà

Drac Màgic

Sant Pere Mitjà, 66

08003 Barc e l o n a

tel.: 93 216 00 04

fax: 93 215 35 19

c o rreu electrònic: drac@dracmagic.cat

w w w. d r a c m a g i c . c a t

Amb el suport de

3 Fitxa tècnica

3 Sinopsi

3 Què treballem?

4 Els clàssics al cinema

5 Proposta d’activitats

5 Els trucatges en el cinema d’aventures

7 Proposta d’activitats

7 Glossari

í n d e x

2

Cinco semanas en globo

Títol original: Five Weeks in a Baloon

Direcció: Irwin Allen

Guió: Irwin Allen, Charles Bennett,

Albert Gail

Producció: EUA, 1962

Música: Paul Sawtell

Fotografia: Winton C.Hoch

Interpretació: Red Buttons, Fabian,

Barbara Eden, Cedric Hardwicke, Peter

Lorre, Billy Gilbert, Richard Haydn,

Barbara Luna, Herbert Marshall

Versió: doblada al castellà

Durada: 97 minuts

Un grup d’exploradors molt peculiar deci-

deix empre n d re una aventura per re c l a-

mar unes terres de l’Imperi Britànic, fet

que els portarà a sobrevolar en globus

p a rt del continent Africà. Gràcies a la

seva organitzada desorganització, a les

manies de cadascú i als nombro s o s

e n t rebancs amb què es trobaran, el re p t e

està garantit, així com gran quantitat d’a-

v e n t u res.

f i t x a t è c n i c a

s i n o p s i

3

Cinco semanas en globo és una pel·lícula basada en la

novel·la homònima de Jules Ve rne i una gran oport u n i t a t

per apro x i m a r-se a un dels grans autors clàssics que, de

manera magistral, va saber combinar les característiques

pròpies del relat d’aventures amb les de la ciència-ficció.

Literatura i cinema sempre han anat de la mà i de fet, de

les obres de Jules Ve rne, se n’han fet nombroses adapta-

cions cinematogràfiques. La que Irwin Allen va fer de Cinc

setmanes en globus data de 1962 i, per tant, es pot consi-

derar un clàssic del cinema. Serà interessant per als més

joves, doncs, gaudir d’una pel·lícula d’aventures amb una

posada en escena feta amb els recursos amb què es

comptava fa més de quaranta anys.

Així, a més d’apre n d re sobre un clàssic com Ve rne, la

pel·lícula també servirà per descobrir les eines, pròpies del

llenguatge audiovisual, que han estat i són necessàries a

l’hora de traslladar molts dels relats literaris al cinema. És

a dir, tots aquells trucatges que s’han utilitzat per alterar la

p e rcepció de la realitat per poder transportar els especta-

dors i espectadores a mons abans mai no explorats.

q u è t r e b a l l e m ?

Els clàssics al cinema

Apassionat dels viatges i la ciència, Jules

Ve rne (1828-1905)1 es va avançar al seu

temps a través de la fantasia. A les seves

o b res, els personatges vivien aventure s

i n c reïbles amb l’ajut d’invents insòlits. De

fet, Ve rne va predir alguns dels invents del

s. XX abans que aquests apareguessin re a l-

ment: coets espacials, submarins, helicòp-

ters, míssils dirigits...

Gran part de les seves obres estaven inspi-

rades en les seves vivències. Tot i el major

n o m b re d’entrebancs per viatjar en aquell

moment que avui, Ve rne va re c ó rre r

N o ruega, Islàndia, Estats Units, Irlanda,

Escòcia, Anglaterra..., i va aprofitar part de

les seves experiències i anècdotes en molts

dels seus relats. Així, la novel·la de Cinc

setmanes en globus, publicada el 1863,

està inspirada en els seus viatges aero s t à-

tics, experiències que, unides a la imagina-

ció, va transformar en literatura. De fet,

aquesta va ser la primera de les novel·les

que formarien part d’un cicle narratiu que

titularia “Viatges extraordinaris”, una

col·lecció de llibres de viatges i aventure s

on trobem altres títols tan cèlebres com:

Viatge al centre de la Terra (1864), Al vol-

tant de la Lluna (1870) o L’estranya aventu-

ra de la missió Barsac ( 1 9 1 0 ) .

Autor d’obres que barregen aventures amb

fonaments científics futuristes, Jules Ve rn e

està considerat, junt amb H. G. We l l s

( 1 8 6 6 - 1 9 4 6 )2, un dels precursors de la

ciència-ficció. No és estrany, doncs, que

tant les creacions de Jules Ve rne, com les

de H. G. Wells, fossin i continuïn sent avui

un planter inesgotable per al cinema; com

que des dels seus inicis el cinema ha bus-

cat transportar els espectadors i espectado-

res a mons fantàstics, les històries escrites

per Jules Ve rne van ser una gran font d’ins-

piració per als directors de l’època.

El francès George Méliès3 va ser segura-

ment el primer a introduir la fantasia al

cinema en una època en què la majoria

dels motius argumentals de les pel·lícules

e ren els esdeveniments quotidians. I així, ell

va ser també un dels primers directors a

t r a n s p o rtar la imaginació de Ve rne al món

del cel·luloide amb adaptacions com Viatge

a la Lluna (1902), Viatge a través de l’impos-

sible (1904) o els curtmetratges La con-

questa del Pol (1912) i De París a

Montecarlo en dues hores ( 1 9 0 5 ) .

A més de Méliès, però, també altres dire c-

tors han anat adaptant relats de Jules Ve rn e

de la literatura a la gran pantalla. Exemples

en són el curtmetratge Viaje a Júpiter

(1909), de Segundo de Chomón; Vint mil

llegües de viatge submarí (1954), de

R i c h a rd Fleisher, i La volta al món en vuitan-

ta dies (1956), de Michael Anderson; així

com també la pel·lícula que aquí ens

ocupa, Cinco semanas en globo ( 1 9 6 2 ) ,

d ’ I rwin Allen.

Però, de fet, més enllà de Jules Ve rne, cine-

ma i literatura sempre han mantingut una

e s t reta relació, tant com a font d’inspiració

a rgumental, com per la forma de narrar les

històries. Ara bé, en traslladar la història a

aquest nou format, allò que sobre el paper

ens imaginàvem pren una forma concre t a ,

esdevé imatge. Així, en els relats de Ve rn e ,

tot i que l’autor era detallista i es caracterit-

zava per donar una explicació minuciosa

dels invents que creava en la seva imagina-

ció, en passar el relat al món del cel·luloide

el camí de la interpretació es veu molt més

conduït i definit per mitjà de les imatges, el

so i la música que l’acompanya. Allò que

ens imaginàvem passa a tenir una form a

c o n c re t a .

Així doncs, cal tenir present que per conver-

tir un material literari en pel·lícula cal fer un

t reball d’adaptació a aquest nou mitjà i cal

tenir en compte totes les seves possibilitats

e x p ressives: la imatge, el so, la música i la

n a rració. En el cas de l’adaptació de Cinc

setmanes en globus i, de fet, de moltes de

les obres de Jules Ve rne, el pas al nou for-

mat va estar lligat als últims avenços en tru-

4

1 Jules Verne ( 1 8 2 8 - 1 9 0 5 )

Jules Gabriel Ve rne va néi-xer a Nantes, França. Filld’un advocat, també vaestudiar dret a París, enca-ra que la seva vertadera afi-ció era l’escriptura. Tot ique els seus primers re l a t s(especialment obres de tea-t re i comèdies) no van serde gaire èxit, la publicacióde Cinco semanas en globoel 1863, va ser extensa-ment aplaudida i el punt dep a rtida d’una llarga biblio-grafia que recolliria títolstan pròspers com: Vint milllegües de viatge submarí(1870), De la terra a laLluna (1865), L’illa misterio-sa (1874), La llum de la fidel món (1905), entremolts d’altre s .

Apassionat dels viatges i laciència, els seus relats ere nuna exquisida mescla d’a-v e n t u res amb aire científic.De fet, les seves obres vanser el millor exponent delseu entusiasme per la re v o-lució tecnològica i industrialdel s. XIX, arribant fins i tota predir alguns dels inventsque apareixerien el s. X X. Elseu estil quasi fantàstic,però versemblant alhora, vafer que, encara avui, Ve rn esigui considerat un delsp a res del gènere de la cièn-cia-ficció. El març de 1905,malalt de diabetis des defeia anys, va morir a casaseva. Actualment les sevesrestes descansen al cemen-tiri de La Madelaine, aln o rd-oest d’Amiens.

catges, efectes especials o sistemes de pro-

jecció. Essent la càmera el recurs bàsic i

p ropi del cinema, els trucatges que es

poguessin fer abans, durant o després del

rodatge serien, doncs, l’eina perfecta per

poder transportar els espectadors i especta-

d o res a altres latituds, altres mons, al pas-

sat i al futur, a localitzacions mai no vistes

fins aleshores. Va ser així com, fent ús dels

recursos del moment, a la pel·lícula de

Cinco semanas en globo I rwin Allen va

aconseguir fer-nos volar a través de l’Àfrica

en un globus del futur.

Proposta d’activitats

• Feu una petita re c e rca de tots els llibre s

de Jules Ve rne que han estat adaptats al

cinema. Quants n’hi ha? Qui els ha adap-

tat al cinema? A quina època?

• Cinco semanas en globo posa en escena

una apassionant història d’aventures que

passa entre cel i terra, essent el viatge en

globus l’element conductor de la història.

Podríeu pensar en altres aventures que,

durant aquest viatge aerostàtic, hagues-

sin pogut passar als exploradors de la

p e l · l í c u l a ?

• Jules Ve rne va ser conegut per la seva

passió per la ciència i la tecnologia, fins

al punt que es va avançar al seu temps i

va enginyar invents per als seus re l a t s

abans que aquests apareguessin en la

realitat. A Cinc setmanes en globus

aquest invent del futur és un globus

a e rostàtic que pot ser dirigit en la dire c-

ció volguda. Feu volar la imaginació com

feia Jules Ve rne i inventeu alguna cosa

avui encara inexistent. Com estaria fet?

Per a què serviria?

• Un cop imaginat aquest invent, cre e u

una petita història d’aventures on també

a p a regui aquest nou enginy. Quins perso-

natges hi hauria? Què els podria passar?

• La pel·lícula de Cinco semanas en globo

està basada en un llibre de Jules Ve rn e .

Podríeu pensar en altres pel·lícules que

hagueu vist que també siguin adaptacions

de relats literaris? Us van agradar? Què

vau fer primer, veure la pel·lícula o llegir-

ne el llibre ?

Els trucatges en el cinema d’a-ventures

El film de Cinco semanas en globo ens narr a

la història d’un grup d’exploradors que deci-

deixen travessar el continent africà en un

globus aerostàtic que pot ser dirigit gràcies

a un invent del mateix Dr. Fergusson, un

dels exploradors. Animats pel desig de

reclamar les terres descobertes per l’Imperi

Britànic, l’heterogeni grup es veu immers en

una aventura re re l’altra: han d’evitar tem-

porals, lluitar conta traficants d’esclaus,

e n f ro n t a r-se a sultans i, potser el desafia-

ment més complicat, apre n d re a conviure

els uns amb els altres. La pel·lícula, doncs,

convida els espectadors i espectadores a

viatjar per aquest continent que aleshore s ,

al s. XIX, encara era molt desconegut pels

e u ropeus.

La relació entre el cinema i l’aventura exis-

teix ja des dels inicis del cinema, quan els

g e rmans Lumière4 van enviar els seus pri-

mers càmeres a fer filmacions de ciutats

llunyanes i ambients diferents. Així, les ano-

menades aventures colonials, com la pro t a-

gonitzada a Cinc setmanes en globus, van

passar a ser un tema re c u rrent en el cine-

ma, i, amb aquest, escenaris que re p ro d u ï s-

sin l’Àfrica o l’Índia quelcom d’habitual. En

són exemples films com Tres lanceros ben-

galíes ( H e n ry Hataway, 1935), Las cuatro

plumas (Zoltan Korda, 1939) o Beau Geste

( William A. Wellman, 1939).

Però, tot i tenir alguns trets comuns que fan

possible poder agrupar les pel·lícules dins

d’un gènere, en el cas del d’aventures costa

t ro b a r-ne exemples purs. És a dir, un mateix

film pot reunir característiques de més d’un

5

2 H.G. Wells ( 1 8 6 6 - 1 9 4 6 )

Nascut el 1866 a Kent,A n g l a t e rra, Herbert Georg eWells va ser un grannovel·lista i filòsof britànic,especialment conegut pelsseus relats de ciència-fic-ció, gènere del qual estàconsiderat, juntament ambVe rne, un dels pre c u r s o r s .Abans d’obtenir una becaper estudiar ciències natu-rals al Royal College ofScience de Londres, We l l sva dedicar-se a difere n t soficis, i en acabar els estu-dis es va dedicar a l’ensen-yança. Però, en contrauret u b e rculosis va deixar-ho toti va centrar-se exclusiva-ment en l’escriptura. Laseva dedicació va ser talque va arribar a escriurefins a més de 100 obre s ,les primeres de les qualstractaven el tema de la fan-tasia científica, la tecnologiai els horrors de les guerre sdel s. X X, amb títols comThe Time Machine ( 1 8 9 5 ) ,novel·la que el va portar ala fama, The Island of Dr.Moreau (1895), TheInvisible Man (1897) i TheWar of the Worlds ( 1 8 9 8 ) .

Però a més d’apassionatper la ciència, Wells tambéera un home políticamentposicionat. Convençut d’es-q u e rres, estava pre o c u p a tpel destí de la societat enun món on la tecnologia il’estudi científic avançavene s t repitosament. Així, lesseves últimes obres vanabandonar el gènere de laciència-ficció per pre n d reun caire de crítica social.Finalment, H. G. Wells vamorir l’agost de 1946 aL o n d re s .

g è n e re. I en aquest cas, a Cinco semanas

en globo el clàssic relat d’aventures es

combina amb característiques de la cièn-

cia-ficció, ja que el globus és completament

fictici, és un invent del futur.

Però, com va aconseguir el director del film

fer viatjar els actors i actrius sobre un glo-

bus aerostàtic encara no inventat? I de la

mateixa manera, com podien pro d u i r- s e

pel·lícules d’aventures i/o de ciència-ficció

si aquestes no reflectien en imatges totes

les peripècies narrades? És aquí on es posa

de manifest la gran importància dels tru c a t-

ges, és a dir, les manipulacions tècniques

que permeten alterar ostensiblement la per-

cepció ordinària dels fenòmens reals, en la

realització de moltes pel·lícules. Així, quan

Méliès va transportar els relats de Ve rne a

la pantalla, va emprar sofisticats trucs (per

a aquella època) en les seves adaptacions.

A Viatge a la Lluna (1902), per exemple, va

utilitzar el tall i la sobreexposició, uns tru-

catges que van donar lloc a imatges tan

conegudes com la de la lluna personificada

amb un coet a l’ull.

De fet, Méliès va ser dels primers a conèi-

xer el concepte de muntatge cinematogràfici, així, el primer a realitzar pel·lícules amb

escenes artificialment preparades. En el

cas de l’adaptació que Irwin Allen va fer de

Cinc setmanes en globus, el trucatge més

utilitzat va ser el de la transparència o la

p rojecció posterior, que consisteix a filmar

els actors o actrius al plató amb una panta-

lla translúcida darre re. Paral·lelament, en

aquesta pantalla es projecta una imatge des

de darre re, generalment la d’un paisatge;

d’aquesta manera, doncs, als espectadors i

e s p e c t a d o res ens sembla que els actors es

t roben en la localització que es pro j e c t a

quan en realitat no és així, és una manipu-

lació. D’aquesta manera, el grup d’explora-

dors protagonistes de la pel·lícula no va

haver de traslladar-se als indrets que apa-

reixen al film. De fet, això hauria estat pràc-

ticament impossible si es té en compte que

el globus aerostàtic en què viatjaven no era

real, sinó una invenció del mateix Jules

Ve rne, i a la pel·lícula, una peça d’attrezzo.

Així, gràcies als trucatges va ser possible

re c rear la fantasia i aconseguir el que seria

la primera visió de la Te rra a vista d’ocell.

6

Ilustració original, primera edició 1863

3 George Méliès ( 1 8 6 1 -

1 9 3 8 )

G e o rge Méliès va néixer el8 de desembre de 1861 aParís. Fill d’un empre s a r idedicat al calçat, Méliès esva veure empès a dedicar-se al negoci familiar, dins elqual es va especialitzar enla reparació i perf e c c i o n a-ment de la maquinària.Més endavant, durant el1889 i 1890, Méliès va tre-ballar simultàniament coma dibuixant i re p o rter deldiari La Griffe, així com ad i rector de teatre. De fet,de les obres d’il·lusionismeque es van escenificar, elsdecorats, trucs i maquinàriaestaven dissenyats pelmateix Méliès.

Però va ser el 1895, en quèva ser convidat a la primerap rojecció de cinema duta at e rme pels germ a n sL u m i è re, quan va optar perc o n s t ruir el seu propi cine-matògraf. A partir d’aquellmoment, el seu interès vaser la creació de pel·lículesque re p roduïssin il·lusionsòptiques. Va ser així com,accidentalment, va desco-brir trucs com el de lasubstitució i va convert i r- s een pioner de la utilitzacióde mètodes com l’exposiciómúltiple dels negatius o elsfosos negres, entre d’altre s .A més, també se’l re c o n e i xper ser creador del que esconsidera el primer estudide cinema. Amb unes 500pel·lícules al llarg de la sevac a rrera, George Méliès vamorir el gener de 1938. Lesseves restes descansen alcementiri de Père - L a c h a i s ea París.

Per tant, tal i com ja s’ha mencionat més

amunt, tenint en compte que els relats de

Jules Ve rne sempre estaven impregnats de

la seva passió per la ciència i la tecnologia,

les adaptacions que es feien de les seves

o b res sempre anaven lligades als últims

avenços tecnològics per tal d’aconseguir

c o n v e rtir en imatge allò en realitat inexis-

tent, o fins i tot impossible. Serà intere s-

sant, però, la reacció dels més joves davant

la posada en escena d’un clàssic del 1962,

ja que encara que es tracta d’una apassio-

nant història d’aventures, els recursos cine-

matogràfics del moment eren ben difere n t s

als d’ara.

Amb tot, doncs, veiem com els films basats

en la imaginació de Jules Ve rne mai no han

deixat de sorpre n d re les noves generacions,

a les quals, al compàs de les millores en

els tradicionals trucatges o, avui, efectes

especials, han pogut transportar a nous

mons encara desconeguts i pre s e n c i a r- h i

les aventures més insòlites.

Proposta d’activitats

• La imaginació de Jules Ve rne el va a por-

tar a ser considerat un dels pre c u r s o r s

del gènere de la ciència-ficció. En conse-

qüència, per a l’adaptació dels seus

relats s’han utilitzat diversos tru c a t g e s .

Podríeu pensar en pel·lícules de ciència-

ficció que conegueu i imaginar el tipus

de trucatges que es deuen haver fet ser-

vir?

• Els trucatges han variat molt al llarg del

temps, especialment a causa del seu lli-

gam amb l’evolució tecnològica. Així,

m e n t re que en un principi els tru c a t g e s

es feien a partir d’elements molt simples

(com aturar la càmera, alterar alguna

cosa i torn a r-la a engegar), avui en dia

han millorat molt gràcies als ordinadors i

la digitalització. Tenint en compte que la

pel·lícula de Cinco semanas en globo é s

una producció de 1962, comenteu què

us han semblat els trucatges utilitzats i

penseu la manera com estarien fets avui

en dia.

• A partir de la petita història d’aventure s

que us heu inventat prèviament, penseu

quins trucatges o efectes especials faríeu

s e rvir si n’haguéssiu de fer una adaptació

al cinema. Quins serien? Necessitaríeu

molts trucatges per crear l’enginy del

futur que també heu creat vosaltre s

m a t e i x o s ?

• Gran part de les aventures de la pel·lícula

de Cinco semanas en globo t r a n s c o rre n

dalt del globus, a l’aire. Recordeu el tru-

catge que el dire c t o r, Irwin Allen, va utilit-

zar per fer veure que el globus re a l m e n t

volava? Si les aventures haguessin passat

dins d’un submarí, quin trucatge cre i e u

que hauria utilitzat? Seria el mateix? Per

q u è ?

Muntatge: procés de selecció i unió de frag-

ments per ordenar la

pel·lícula narrativament i

dotar-la de ritme.

Attrezzo: conjunt d’instruments, estris i tot

tipus d’objectes que s’utilit-

zen per a la decoració.

Tall: pas o unió d’un pla amb un altre mit-

jançant l’enllaç o la unió

directa (seca) sense que hi

hagi cap pla intermedi.

Gènere: terme que classifica els films segons

les seves característiques

comunes, estètiques i

temàtiques (còmic, comè-

dia, melodrama, western,

històric, d’aventures, de

ciència-ficció...).

7

g l o s s a r i

4 Els germans LumièreLouis Jean Lumière( 1 8 6 4 – 1 9 4 8 )

Auguste Marie LouisNicholas Lumière( 1 8 6 2 – 1 9 5 4 )

Els germans Lumière vannéixer a Besançon, França,però van créixer a Lyon. Dep a re fotògraf, ambdós ger-mans van treballar en elnegoci familiar, Louis com afísic i Auguste com a admi-n i s t r a d o r. Va ser després dela defunció del seu pro g e n i-t o r, el 1893, quan vancomençar a treballar en lapossibilitat de re p ro d u i rimatges en moviment,experimentacions que aca-barien donant lloc al seuinvent més destacat: elcinematògraf.

El cinematògraf va ser laprimera màquina capaç defilmar i projectar imatges enmoviment i, per tant, l’einaclau per l’aparició del cine-ma. Així, el desembre de1985 els germans Lumièrevan fer la seva primera pro-jecció pública al GrandCafé de París, en què vanmostrar un recull de cintesque il·lustraven algunesactivitats quotidianes, comla Sortida dels obrers de lafàbrica Lumière i L’arribadad’un tren a l’estació deCiotat.

Tot i així, els germ a n sL u m i è re no pro n o s t i c a v e nun gran futur a aquestinvent, encara que sí quevan aprofitar fins al dia dela seva mort tots els benefi-cis que l’aparell els podiaa p o rt a r.

La pel·lícula Cinco semanas en globo és una adaptació cinematogràfica d’una novel·la de Jules Ve rne. A més d’aques-

ta, hi ha moltes altres pel·lícules basades en llibres. Sabries relacionar els títols dels següents films amb els noms dels

autors i autores de les novel·les en què es basen?

Pel·lícula Autor / Autora

Tom Sawyer Ted Hughes

M a t i l d a Maria Gripe

H a rry Potter Mark Tw a i n

B l a n c a n e u s J. K. Rowling

El gigante de hierro Roald Dahl

Els fills del bufador de vidre G e rmans Grimm

Cinco semanas en globo

Títol original: Five weeks in a baloon

Direcció: Irwin Allen

Guió: Irwin Allen, Charles Bennett,

Albert Gail

Producció: EUA, 1962

Música: Paul Sawtell

Fotografia: Winton C.Hoch

Interpretació: Red Buttons, Fabian,

Barbara Eden, Cedric Hardwicke, Peter

Lorre, Billy Gilbert, Richard Haydn,

Barbara Luna, Herbert Marshall

Versió: doblada al castellà

Durada: 97 minuts

Un grup d’exploradors molt peculiar decideix empre n-

d re una aventura per reclamar unes terres de l’Imperi

Britànic, fet que els portarà a sobrevolar en globus part

del continent Africà. Gràcies a la seva organitzada des-

o rganització, a les manies de cadascú i als nombro s o s

e n t rebancs amb què es trobaran, el repte està garantit,

així com gran quantitat d’aventures.

f i t x a t è c n i c a

P r o g r a m a d e m à

Cinco semanas en globo