IRIS 17-6-2011

32
Ciutadella de Menorca, 17 de juny de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.479 Sa Comitiva des Be de Sant Joan té previst realitzar 115 visites i 6 tocs de dol 191 cavallers participaran a les Festes de Sant Joan 2011 Reportatge rentada des Be JOSÉ MARÍA DE SINTAS “Can Saura pot ser un bon espai per a l’Escola de Música”

description

191 cavallers participaran a les Festes de Sant Joan 2011 Sa Comitiva des Be de Sant Joan té previst realitzar 115 visites i 6 tocs de dol Reportatge rentada des Be Ciutadella de Menorca, 17 de juny de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.479

Transcript of IRIS 17-6-2011

Page 1: IRIS 17-6-2011

Ciutadella de Menorca, 17 de juny de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.479

Sa Comitiva des Be de SantJoan té previst realitzar 115

visites i 6 tocs de dol

191 cavallers participarana les Festes de Sant Joan

2011

Reportatge rentada des Be

JOSÉ MARÍADE SINTAS

“Can Saura pot serun bon espai per al’Escola de Música”

Page 2: IRIS 17-6-2011

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 17 CASTANY Tres Alqueries, 3Dissabte dia 18 MARCH Plaça Jaume II, 5Diumenge dia 19 CAVALLER Plaça de la CatedralDilluns dia 20 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDimarts dia 21 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimecres dia 22 MARCH Plaça Jaume II, 5Dijous dia 23 MOLL Eivissa, 50Divendres dia 24 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mar tes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mi ér co les 08'30-16’00 13’00-19’00

Ju e ves 08'30-16’00 13’00-19’00

Vi er nes 08'30-17’00 13’00-19’00

Sá ba do 08'30 19’00

Do min go 16'00 19’00

• 2 • 17/6/2011

Núm. 3.479. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués, Bàrbara F. Sena, Joan Canals.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / [email protected]À GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

AGENDA

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 6 DE MAIGSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALA’N BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

07:15*08:00*09:0509:35*09:5010:3011:05*11:3012:0012:3013:0013:30*14:0014:30*

15:0015:30*16:0016:30*17:3018:3019:00*19:3020:3021:3022:3023:30*

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

11:40*

12:30

13:15*

13:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00*

20:00

21:00*

22:301

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0009:0009:3010:0010:15*10:3011:00*11:3012:0012:3013:0013:1513:30*14:0014:30*15:00

15:3016:00*16:3017:0017:30*18:0018:30*19:0019:3020:3021:0021:3022:3024:30*

Page 3: IRIS 17-6-2011

• 3 • 17/6/2011 EDITORIAL

De Sintas assumeix la batliade Ciutadella.

Entrevista a DamiàBosch Bosch.

Entrevista a CarlosTorrent Campins.

Comença safesta més gran

Amb sa vetlla des be de Sant Joan començarà una set-mana de festa grossa a Ciutadella, que malgrat les inte-rrupcions de dilluns i dimarts s’allargarà fins el dia 25, diade Sant Joanet.

Demà serà com hem dit dia de vetlla des be, diuemgeserà el Dia des Bé, l’inici oficial de la festa, el dimécres 22viurem la nit dels festers, els dia 23 serà el dissabte de SantJoan, amb els cavalls enmig del carer i el primer replec defesta. Caragol des Born, Sant Joan de Missa, avellanes,corregudes a sa Plaça, Santa Clara i gairebé sense descan-çar enllaçarem amb el dia de Sant Joan per a viure els jocsdes pla els caragols de Santa Clara, els caragols de SesVoltes, la Missa de Caixers, sa Convidada i el darrer toc defabiol que de ben segur serà a la matinada del dia de SantJoanet.

Ciutadella enceta també una nova etapa política, unaetapa que tot apunta que serà de diàleg, i potser d’enteni-ment entre tots els partits polítics; perquè la ciutadania, elsvertaders demòcrates, els que actúen des de la tolerancia, elrespecte i el diàleg demanen; perquè la situació econòmicano és bona ni pels obrers, ni pels empresaris, ni per la grangentada que cerca i no troba feina. Hi ha que acabar ambles polítiques del no a tot i des de les Administracions s’hande facilitar els tràmits per tal que els emprenedors puguinportar a terme els projectes que siguin importants i neces-saris per Menorca.

S E T M A N A R I

Page 4: IRIS 17-6-2011

• 4 • 17/6/2011SANT JOAN 2011

Sa Comitiva des Be de Sant Joan téprevist realitzar 115 visites i sis tocs de dol.Sa vetlla des Be serà al carrer 9 de juliol

Ciutadella ja comença a fer oloreta deSant Joan i es nota que hi ha un poc mésd’alegria enmig dels carrers. Banderes quepenjen a finestres, balconades i boinders,sons de tambor i fabiol a diferents bars delpoble, fillets que es passetjen fabiol a mos,oloreta d’ensaïmades, de xiculati cuit, lesparets dels hortals des Pla ben emblanqui-nades... A s’aire de Ciutadella es respiraSant Joan, i ens fa oblidar, almanco per unsdies, la aquesta crisi que no s’en va.

La vetlla des be de Sant Joan tindrà llocenguany al carrer 9 de juliol, al costat deldomicili matern del caixer pagès deTramuntana, en Pau Bosch Pons, l’amo deSes Tavernes. La vetlla serà al local que vaacollir durant uns anys la galeria Antigona.

Seran milers i milers de ciutadellencs iciutadellenques, i també de gent de forapoble que demà passaran a veure el prota-

Bep Al·lès Salvà

gonista del diumenge, el be de Sant Joan,un exemplar de raça menorquina d’uns 40quilògrams de pes que serà portat per PauBosch Salord, l’amo de Son Planas, cosí delcaixer pagès i que l’any passat el va substi-tuir a la festa per mor del dol del seu pare,el recordat Antoni Bosch Taltavull. El des-carregador serà en Pau Bosch Bagur, fill delcaixer pagès i nét den Toni bosch, que desegur viurà el seu segon Sant Joan des delCel. Tots ells són descendents del míticcavaller de la festa de Sant Joan, l’amo enPau d’Algaiarens i porten el nom de l’avi, elnom de Pau, el caixer pagès i s’homo desbe, i del besavi el descarregador. Són tresPaus de festa grossa que gaudiran com maide la festa dels seus majors, perquè si l’amoen Pau d’Algaiarens fa fer escola de cava-ller, també n’han feta els seus fills, que hanocupat llocs d’importancia a la colcada com

ser caixers pagesos o caixers fadrins.A les 9 del matí, després que el caixer

senyor hagi entregat la bandera de les festesal caixer fadrí i les safates de plata als cai-xers pagesos, el caixer senyor donarà per-mís al fabioler per a tocar el primer toc detambor i fabiol de les festes de Sant Joan de2011, a partir d’aquí la Comitiva iniciarà elseu recorregut de 115 visites i sis tocs dedol.

Com marca la tradició la primera visitaes realitzarà a l’Ajuntament de Ciutadellaon serà rebut per l’alcalde José María deSintas i els membres de la CorporacióMunicipal. Seguidament es rendirà visita alPalau Episcopal i tot seguit el recorregut percases nobles, de propietaris de cavalls i dellocs que participarn a la festa i posades dela pagesia, que rebran amb entusiasme lavisita del Be de Sant Joan.

Imatge del Diumenge des Be de l’any passat. (Foto: Bep Al·lès)

Demà comença una setmana de festagrossa a Ciutadella amb la vetlla desBe de Sant Joan que enguany serà alcarer 9 de juliol, molt aprop de laplaça des Born, i diumenge s’inicia-ran oficialment les festes de Sant Joande 2011 amb el Dia des Be.El caixer senyor Manuel de Soto iMartorell presidirà en seu segon idarrer Sant Joan com a caixer senyortitular. Serà a les 9 del matí quan elfabioler realitzi des de Cas Duc el pri-mer toc de tambor i fabiol que marca-rà l’inici oficial de la festa més espe-rada pels ciutadellenc i també per amolts de menorquinsi mallorquins.Sant Joan ja és aquí.

Page 5: IRIS 17-6-2011

• 5 • 17/6/2011SANT JOAN 2011

191 cavallers participarana les Festes de Sant Joan de 2011

Diumenge passat, el caixer senyor,Manuel Soto Martorell, marquèsd’Albranca, va reunir al seu domicili de CasDuc als caixers i cavallers que integraran lacolcada de Sant Joan i participaren en ellaen alguna de les tres tandes de la festa o béen totes, o sols els dos capvespres.

La colcada de Sant Joan de 2011 estaràintegrada per 191 cavallers i els sis mem-bres de la junta de caixers a més dels dosfabiolers.

El caixer senyor va demanar als cava-llers que acompleixin tot el que manen elsprotocols de la festa, que la colcada es des-envolupi de manera àgil per tal de acomplirel màxim que es pugui amb els horarisaproximats de la festa.

Manuel de Soto explicava al SetmanariEl Iris que el fabioler tornarà a entrar dinsl’entrada de casa seva el dissabte de SantJoan a lloms de sa somereta i descavalcaràa peu d’escala per a demanar permís per ainicar el replec. Un dels actes on creu ques’ha de guanyar temps per tal que no esretardi la festa el capvespre de Sant Joan ésentre que acaba la beguda de la capellana iel moment en que el fabioler torna a dema-nar permís per començar el replec del cap-vespre. De Soto creu que no haura de trans-córrer més de mitja hora.

L’any passat es va davallar molt tard alPla de Sant Joan, la convidada que es sol ferdamunt les 7 del capvespre es va fer gaire-bé a les 9 i els jocs es van fer amb llum arti-ficial. El caixer senyor creu que des de lamegafonia que hi ha instal·lada al Pla s’had’insistir en que s’obri pas als caixers icavallers que participen als jocs de s’ensor-

Bep Al·lès

tilla, ses carotes i el córrer abraçats, per talque puguin ser més vistosos i també méssegurs. El noble caixer és partidari de que eldarrer toc de tambor i fabiol que es fa a casa capellana no es faci amb el sol ja brillant.

UN CAVALLER ESTRANGERFeia gairebé 35 anys que un estranger

no participava a la festa de Sant Joan, eldarrer en fer-ho va ser el fillet alemany BenShöning, que en aquell moments anava al’escola des Born i el seu pare portava ellloc de Son Xantre o Son Macià actualment.

El nou cavaller estranger és de naciona-litat Suïssa i es diu Carles Rosales Gross, depare andalús i mare suïssa. Rosales que fasis anys que resideix a l’illa és l’amo dellloc des Caravellons, i ha fet també depagés a Son Roseta.

Page 6: IRIS 17-6-2011

• 6 • 17/6/2011

Page 7: IRIS 17-6-2011

• 7 •17/6/2011TAUL A DE REDACCIÓ

HHOORRAARRII HHIIVVEERRNN

DILLUNS A DIJOUS

DE 9 A 13’30 H

I DE 16 A 19’00 H

DIVENDRES

DE 9 A 13’30 HORES

C/ PINTOR TORRENT, 7TEL: 971 38 55 58CIUTADELLA

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ PINTOR TORRENT, 7 TEL: 971 38 55 58 - FAX: 971 38 29 20

[email protected]

CHALET PARAALQUILAR.

4 HABITACIONESDOBLES, COMEDOR-COCINA, DESPENSA YLAVADERO, PORCHE.2 TERRAZAS, AIREACONDICIONADO Y

PISCINA CON CESPED.SE ALQUILA POR

SEMANAS O MESES.EN CIUTADELLA.

TEL.: 971 38 47 62638 555 887

Estadística arribades de passatgers a l'aeroport de Menorcaal maig

Com reflecteix l'enquesta sobre vendes del mes de maig elaborada per la Federació de la Petita iMitjana Empresa de Menorca (PIME-Menorca), el petit increment de turistes no es reflecteix en elsresultats de les empreses, que van llançar majoritàriament un mes negatiu. Prop del 70% de les empre-ses turístiques disminuir facturació durant el mes de maig.

El petit nombre de turistes més que han arribat a Menorca no s'aprecia en les zones turístiques del'illa. La creixent oferta d'allotjament de tot inclòs està fent que el benefici turístic no es reparteixi entreles empreses menorquines, i en mans exclusivament dels hotels.

Segons PIME, “hauríem de reflexionar sobre el model que Menorca ha de seguir, ja que s'estàdemostrant que l'increment de l'oferta de tot inclòs està repercutint negativament en la majoria d'em-preses turístiques menorquines”.

Les herbes màgiques del Parc RubióMolta gent va seguir les explicacions de Marc Moll sobre els usos de les plantes del Parc Rubió.

Dissabte passat, prop de cinquanta persones van fer un recorregut pel parc prenent nota de les curio-ses i interessants utilitats de les plantes menorquines que allà hi ha. Marc Moll ha après molts dels usosde les plantes de Menorca entrevistant a molta gent gran coneixedora d'aquests secrets, i ha publicatdiferents llibres al respecte per posar-ho a l'abast de tothom i intentar evitar així que aquesta saviesapopular es perdés.

Marc Moll va animar als assistents a crear el seu propi raconet de plantes útils a casa, per poderfer-ne un ús més pràctic i no haver d'anar a cercar-les al camp.

Fins el setembre, passada la calor de l'estiu, no hi tornarà a haver un altre d'aquest tallers que orga-nitzen el Amics i Amigues del Parc Rubió, amb la col·laboració d'Es Viver del GOB i de l'Ajuntamentde Maó.

Toni Tomàs edita el seu primer disc“Com un còdol salat” és el primer treball

discogràfic de Toni Tomàs, conegut popular-ment com en Toni de Biniatram, que ha estatenregistrat als Estudis Aumón de Ciutadella.“Com un còdol salat” consta de 12 temes amblletra i música de Toni Tomàs, excepte“Mirall” amb texte del poeta Pere Xerxa (JoanFrancesc López Casasnovas).

Entre les cançons destacar “Anirem a més”que porta una lletra santjoanera amb referèn-cies al dia de Sant Joan matí, la bandera delcaixer fadrí i sentiments de la festa, i quecompta amb la veu de Cris Juanico. També caldestacar “D’aquell temps” que està inspiradaen el llibre Ciutadella vella de Joan Benejam.

El disc ha estat produït per Sergi Martín iCris Juanico i compta també amb la participa-ció dels músics Sergi Martín, guitarres eléctriques i acústiques; David Marquès, bateria; Cris Juanico,baix i cors, així com veu a “Anirem a més” i Shanti Gordi als teclats.

Page 8: IRIS 17-6-2011

LOCAL• 8 • 17/6/2011

De Sintas assumeix la batlia de Ciutadellaamb un missatge de conciliaciói de consens a l’oposició

José María de Sintas Zaforteza, de 38anys, va ser proclamat dissabte passat alcal-de de Ciutadella, en un ple d'investiduramarcat per la presència d'un reduït grupd'uns 15 'indignats' que van irrompre en elSaló Gòtic per exhibir les seves pancartesde protesta contra la classe política, enmigde les increpacions, i també en ocasions,dels tímids xiulets del públic. Com estavacantat, De Sintas va rebre 10 dels 21 vots dela corporació, després d'això es va aixecardel seu escó per rebre la vara de comanda-ment de l'alcaldia de mans de RamonSampol, a qui va correspondre en aquestaocasió presidir la taula d'edat com a regidormés veterà.

Des de mitja hora abans de la sessió, lasala de plens es va omplir a vessar depúblic. Entre les persones que ocupaven elsseus seients, hi havia algú molt especial peral candidat electe del PP: la seva mare,Dolores Zaforteza de Olives, de 70 anys, lamalaltia de la qual ha estat en els últimsmesos motiu de desvetllament per al seufill. Al costat d'ella, s'asseien la seva dona,Carmen Mesquida Pallicer, de 40 anys, i elsseus dos fills, Carmen, de 10 anys, i Pepe,de 8. A la primera fila, es van asseure laportaveu del Govern en funcions, JoanaBarceló, el diputat en Corts del PP, JuanCarlos Grau, i els consellers en funcionsJoan Marquès (PSOE) i Marianna LópezOleo (PP). A les files del darrere, els nousdiputats autonòmics del PP Asunción PonsFullana i Antoni Camps. Minuts després essumaria, a primera fila, el diputat del PSM,Manel Martí.

El ple es va iniciar amb la formació dela taula d'edat, integrada pels elegits demajor i menor edat presents a l'acte: RamonSampol i Joana Maria Pons Torres, respec-tivament. Després de la comprovació de lescredencials presentades, els candidats elec-tes dels diferents partits van anar acostant-se a la taula per jurar les obligacions delcàrrec de regidor, començant pel mateixJosé María de Sintas. Els representants delPSM van jurar “per imperatiu legal”. A con-tinuació, la secretària, Ester Allès, va donarlectura a les normes reguladores de l'elecciód'alcalde, tot donant el nom dels candidatsde les diferents llistes. La votació no va

llançar sorpreses: 10 vots per a De Sintas(PP), 5 per a Pilar (PSOE), 4 per a JoanaGomila (PSM) i 2 per a Joan Triay(UPCM).

Després d'acceptar el càrrec i prestarjurament, De Sintas va recollir el bastó d'al-caldia enmig dels aplaudiments de la sala.Després, va ocupar l'escó i va escoltar ambatenció els discursos dels portaveus de l'o-posició. No es va immutar ni tan sols quanel cap de llista d'Unió des Poble deCiutadella es va fer referir directament a ell,

Carles Marquès

requerirà consens i diàleg. “Crec que nom'equivoco -va afirmar- si dic que, enaquests moments, el que la immensa majo-ria dels ciutadans vol dels seus represen-tants, dels seus 21 regidors electes, és queen els propers quatre anys hi hagi entesaentre tots, que es treballi en conjunt, i quel'únic objectiu que ens absorbeixi sigui elde procurar el benestar dels nostres ciuta-dans”.

“Hem de deixar-nos d'interessos de par-tit i treballar dur per aixecar Ciutadella. Jano ens podem permetre el luxe de perdrequatre anys més. Ciutadella demana alsseus representants molt seny i sentit comú”,va assenyalar. Per a l'alcalde popular, “araés moment de mirar cap al futur, amb l'ob-jectiu comú de recuperar la convivència, latolerància i la dignificació de la política”.“M'agradaria -va afegir- que aquest governque presidiré fos recordat per haver impul-sat un autèntic esperit de consens i diàleg.No és el moment dels enfrontaments, és elmoment de la col·laboració sincera i demirar cap endavant. Les tensions viscudes ila consegüent fractura social han de quedarenrere. Ara toca el diàleg sincer i el treballconjunt”.

Amb el mateix to reconciliador de tot elseu discurs, De Sintas es va comprometrepúblicament, “com a màxim responsabled'aquest consistori” a “recuperar la confian-

“La defensa dels interessosde Ciutadella ha d'estarsempre per sobre delsinteressos dels partits”

José María de Sintas jurant el seu càrrec coma batle de Ciutadella

en recordar les “declaracions excloents”que va realitzar, “en què reiterava gratuïta-ment que UPCM no participaria en ungovern del que mai no hem demanat formarpart”. Chiqui no va entrar al drap. Duranttot l'acte es mantindria en el seu paper.

CONSENS I DIÀLEGEl nou alcalde de Ciutadella va travar un

discurs intel·ligent, conciliador i carregat deseny, en què va allargar la mà als partits del'oposició, conscient que la posició deminoria del nou govern del Partit Popular

Page 9: IRIS 17-6-2011

• 9 • 17/6/2011LOCAL

“Hem de deixar-nos d'interessos de partiti treballar dur per aixecar Ciutadella.Ja no ens podem permetre el luxe de perdre quatre anys més” ça de Ciutadella en els polítics”. “Aquestaconfiança -va admetre-, ens l’haurem desaber guanyar diàriament a força de treball,i amb un compromís real per les personesque viuen a Ciutadella”. L'alcalde va obrirles portes de l'alcaldia al conjunt de la ciu-tadania: “Estarem a la vostra disposició,hagueu votat el partit que hagueu votatescoltarem els vostres problemes i les vos-tres inquietuds, i intentarem donar-lis res-posta”.

El discurs de De Sintas va incloure unmissatge vetllat cap a les protestes socialsque inunden el país: “Un ajuntament no potsolucionar tots els problemes dels seus ciu-tadans, no pot aconseguir la plena ocupa-ció”. “En canvi -va precisar-, sí que pot feralguna cosa: no complicar-los la vida,alleugerir tràmits, i facilitar que, dins de lalegalitat, l'administració sigui més àgil. Noés el moment de posar la traveta a ningú”.

MÀ ESTESA A L'OPOSICIÓ “Voldria començar el meu mandat amb

la mà estesa a tot el consistori aquí repre-sentat, sense distincions ideològiques nipartidistes, perquè entenc que la defensadels interessos de Ciutadella ha d'estar sem-pre per sobre dels interessos dels partits, elsquals, sent instruments necessaris per a l'e-xercici de la democràcia, no són un fi en simateixos; Ciutadella, en canvi, sí que hoés”, va sentenciar. José María de Sintas vademostrar tenir clara la lliçó del passatrecent del PP: “El meu superior, el quedelegarà en mi, és el poble de Ciutadella.Cada ciutadellenc serà el meu superior”.

El nou alcalde de la ciutat va voler tenir,finalment, un record “per a una personamolt estimada per la família del Partit

Popular”, l'exregidor del PP, Tom Bagur,qui va morir l'abril passat víctima d'un càn-cer.

TRIAY DEMANA AL PPQUE GOVERNI“DE CARA A LA REALITAT”L'encarregat d'obrir el torn de discursos

va ser el cap de llista d'UPCM, Joan Triay,que va començar per oferir la “col·labora-ció” del seu partit a la resta de grups polí-tics de la corporació, “per tot el que signifi-qui progrés per a Ciutadella”. “Donaremsuport a totes les propostes per millorar lanostra ciutat, vinguin d'on vinguin, mirantel que diuen i no qui les fa”. Triay va dema-nar, d'altra banda, al nou equip consistorialdel PP que governi “de cara a la realitat itenint molt en compte els limitats recursos

disponibles”.Però hi va haver més peticions i també

alguna referència al PSOE: “Volem unAjuntament menys prepotent, on s'admetinels errors en comptes de tapar-los i on ningúpresumeixi de cometre nyaps; unAjuntament que doni explicacions, perquèexplicar és la primera obligació en política irebre explicacions el primer dret de la ciu-tadania; un Ajuntament més eficient, en elqual es facin les coses al seu temps i escompleixin els acords del ple”, alhora que“un Ajuntament més valent, que resolguiproblemes en comptes de esquivar-los iajornar-los”. “Si el nou govern i l'alcalde esmouen respectant aquests principis, no elsfaltarà el suport d’UPCM, de la mateixamanera que es trobaran amb una oposiciófrontal, però lleial, si es desvien dels matei-

Els membres de la Corporació Municipal 2011-2015

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

Page 10: IRIS 17-6-2011

• 10 • 17/6/2011LOCAL

Carbonero reconeix que el PSOEno ha sabut donar resposta a certes necessitats delsciutadans i no han sabut explicar el que s’ha fet

L’exbatlessa Pilar Carbonero en la seva intervenció

xos”, va advertir.Triay va expressar el seu desig que el

nou govern del PP no segueixi el rumb errà-tic dels seus predecessors: “Tenim l'espe-rança que acabi bé el que va començarmalament, amb una sèrie de declaracionsexcloents en què es reiterava gratuïtamentque UPCM no participaria en un govern delque mai hem demanat formar part. És natu-ral que els sectors que enyoren els temps enquè la coalició PP-PMQ feia de les seves,aplicant el més implacable corró a l'oposi-ció, manifestin la seva fòbia envers UPCM,que tant ha fet per regenerar la política deCiutadella. Però és absurd que es faci elmateix des d'un partit que s'ha cansat d'a-nunciar la seva presumpta renovació, queestà per confirmar i que en qualsevol cas esva iniciar arran que UPCM s'oposés decidi-dament a la vella política viciada en quèalguns sectors es trobaven a gust “.

Per Triay, “les polítiques que pretenenaïllar-nos i excloure'ns no ens preocupen,perquè el poble no ens ha exclòs i perquèUPCM ja ha demostrat que del que no potdesviar-nos ningú és de complir amb el nos-tre deure com a oposició, d'exercir la funcióde control a l'equip de govern, de denunciarel que es faci malament i aplaudir el que esfaci bé, de dir la veritat i d'informar i serviral poble de Ciutadella”.

PSM: NO A LA CRISPACIÓ NIALS ATACS PERSONALSPer la seva banda, la cap de llista del

PSM, Joana Gomila, va expressar el com-promís del seu partit de “seguir treballantcom ho vam fer des de l'oposició i com hohem fet aquests dos últims anys, amb seny,amb austeritat, amb transparència, ambhonestedat, amb eficàcia i vetllant perquèles decisions es prenguin des de la informa-ció, la participació ciutadana i el consens,posant sempre els interessos generals persobre dels particulars i no permetent captipus de corrupció”.

“Des del PSM ens comprometem -vaafegir- a defugir, com hem fet fins ara, laconfrontació sense arguments, la crispació,els atacs personals, i a cercar sempre el dià-leg i el consens entre les forces polítiques iels ciutadans per remar tots en una mateixadirecció per fer que Ciutadella avançi”.Gomila va transmetre, així mateix, la sevaconfiança que el PP “hagi après dels seus

dels ciutadellencs i, especialment, d'aquellsque més ho necessiten”.

També va anunciar Pilar Carbonero queel PSOE vetllarà “perquè el nou equip degovern faci efectius els principis de partici-pació ciutadana i de transparència, tant enles propostes concretes com en la vigilànciadel compliment dels principis ètics i de lallei”. “Estenem la mà sense dubte a l'enteni-ment per arribar a acords que facin possi-ble, primer, la defensa dels valors bàsics, i,després, la possibilitat d'aconseguir aque-lles actuacions que siguin beneficioses peral poble de Ciutadella”, va afirmar.

errors i que no es tornin a repetir situacionscom les que hem viscut a Ciutadella en elsúltims anys en què ha governat. Els quatreregidors del PSM estarem a l’aguait de totesles seves accions i les necessitats que té elciutadà, fent una oposició constructiva i res-ponsable per fer de Ciutadella una ciutat pera les persones, adaptada a l'entorn i empre-nedora”.

EL PSOE FA AUTOCRÍTICA La regidora socialista Pilar va comen-

çar, finalment, la seva intervenció en tod'autocrítica, després dels resultats electo-rals que han fet perdre al PSOE dos repre-sentants. “Hem comès encerts en la gestió,i, per descomptat, també alguns errors. Ésclar que no hem sabut donar resposta a cer-tes necessitats dels ciutadans i, d'altrabanda, segur que tampoc no hem sabutexplicar bé el que hem fet”. Carboneroreconegué que “en alguns moments, nohem tingut la sensibilitat suficient perencertar amb el que els ciutadans volien denosaltres”.

Va garantir, d'altra banda, “el suport a lacontinuïtat dels projectes iniciats, així comtambé el suport a totes aquelles iniciativesque siguin bones per al nostre poble”.Prometé, al mateix temps, que “farem unaoposició rigorosa i vigilant perquè en nomde l'austeritat no es rebaixi cap d'aquellsserveis que siguin necessaris per al benestar

GRUPO EDITORIAL BUSCA

COMERCIALES PARA

TODA LA ISLA.

VEHÍCULO PROPIO.

25 % COMISIÓN.

971 38 59 62

655 17 37 49

Page 11: IRIS 17-6-2011

• 11 • 17/6/2011

HORARIS AVIÓ I BARCO DEL 20 AL 26 DE JUNY DE 2011

Menorca - Barcelona SalidasVueling (Diario) 08,05 h.Air Europa (Diario) 09,40 h.Vueling (Domingo) 10,05 h.Vueling (Diario) 11,25 h.Spanair (Diario) 11,30 h.Vueling (J-V-S) 13,10 h.Vueling (Domingo) 13,25 h.Spanair (J-D) 13,45 h.Air Europa (Jueves) 14,30 h.Air Europa (Diario) 15,50 h.Vueling (J-V-S-D) 16,50 h.Spanair (Domingo) 17,05 h.Spanair (Lunes) 17,10 h.Spanair (L-M-X-J-V-D) 17,20 h.Air Europa (Jueves) 17,40 h.Air Europa (J-V-S-D) 18,15 h.Vueling (J-V-D) 18,15 h.Spanair (M-X) 18,20 h.Vueling (L-M-X) 18,35 h.Vueling (J-V) 21,00 h.Vueling (Domingo) 21,55 h.Air Europa (L-J-D) 22,05 h.Vueling (Sábado) 22,20 h.Spanair (M-X-J-S) 22,25 h.Vueling (L-M-X-) 22,30 h.Air Europa (Domingo) 23,05 h.Vueling (L-M-X-D) 23,35 h.Air Europa (Domingo) 23,50 h.Vueling (J-V-S-D) 23,55 h.Barcelona- Menorca SalidasVueling (Diario) 06,45 h.A. Europa (L-M-X-J-S-D) 08,05 h.Spanair (Diario) 10,05 h.Vueling (Diario) 10,05 h.Vueling (J-V-S) 11,50 h.Vueling (Domingo) 12,05 h.Spanair (Jueves) 13,00 h.Air Europa (Diario) 14,20 h.Vueling (J-V-S-D) 15,25 h.Spanair L-M-X-J-V-D 16,00 h.Spanair (Jueves) 16,10 h.A. Europa (M-X-J-V-S-D) 16,40 h.Vueling (J-V-S-D) 16,55 h.Vueling (L-M-X) 17,15 h.Vueling (J-V) 19,40 h.Air Europa (L-J-D) 20,30 h.Vueling (V-D) 20,35 h.Spanair (M-X-J-S) 20,55 h.Vueling (L-M-X) 21,10 h.Spanair (Domingo) 21,30 h.Vueling (L-M-X-D) 22,15 h.Vueling (J-V-S-D) 22,35 h.Menorca - Madrid salidasIberia (L-M-X-J-V-S) 07,30 h.Spanair (Viernes) 9,25 h.Spanair (Diario) 12,20 h.Air Europa (Diario) 12,20 h.Iberia (Domingo) 13,50 h.Iberia (Sábado) 15,25 h.Iberia (L-M-X-J-V) 15,30 h.Air Europa (Domingo) 16,35 h.Spanair (Domingo) 16,35 h.Air Europa (L-X-V) 16,40 h.Air Europa (Jueves) 17,00 h.Spanair (Martes) 20,20 h.Air Europa (Sábado) 21,15 h.

Spanair (Jueves) 21,25 h.Air Europa (Jueves) 21,25 h.Spanair (Sábado) 22,10 h.Spanair (Viernes) 23,40 h.Madrid - Menorca SalidasAir Europa (Domingo) 07,15 h.Spanair (Viernes) 07,30 h.Spanair (Diario) 10,25 h.Air Europa (Diario) 10,25 h.Iberia (L-M-X-J-V ) 10,40 h.Iberia (Domingo) 11,25 h.Air Europa (Jueves) 11,25 h.Iberia (Sábado ) 13,25 h.Air Europa (Domingo) 14,30 h.Spanair (Domingo) 14,30 h.Air Europa (Martes) 14,30 h.Air Europa (L-X-V) 14,35 h.Air Europa (Jueves) 14,45 h.Spanair (Jueves) 14,45 h.Air Europa (Sábado) 19,00 h.Spanair (Sábado) 20,00 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 20,30 h.Spanair (V-D) 21,30 h.Menorca - Valencia SalidasIberia (Sábado) 11,40 h.Iberia (Jueves) 11,55 h.Iberia (L-M-X) 12,40 h.Iberia (Viernes) 12,50 h.Iberia (Miércoles) 15,25 h.Iberia (Domingo) 16,15 h.Valencia - Menorca SalidasIberia (J-V) 10,05 h.Iberia (Sábado) 10,15 h.Iberia (Domingo) 12,05 h.Iberia (L-M-X) 14,05 h.Iberia (Miércoles) 17,10 h.Menorca- Ibiza SalidasIberia (J-V) 12,40 h.Iberia (Domingo) 13,30 h.Iberia (Sábado) 16,00 h.Menorca - Palma SalidasIberia (Diario ) 07,05 h.Iberia (L-M-X-J-V-S) 09,15 h.Iberia (Diario) 10,45 h.Iberia (L-M-X-S) 11,25 h.Iberia (J-V) 11,30 h.Iberia (Domingo) 12,00 h.Iberia (L-M-X-S-D) 13,35 h.Iberia (Jueves 13,40 h.Iberia (Sábado) 15,45 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 16,00 h.Iberia (L-M-X-J-V) 16,55 h.Air Berlin (J-D) 18,15 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 18,15 h.Iberia (Sábado) 18,55 h.Iberia (Domingo) 20,30 h.Iberia (Diario) 20,35 h.Iberia (Diario ) 21,20 h.Iberia (Sábado) 23,30 h.Palma - Menorca SalidasIberia (L-M-X-J-V-S) 08,10 h.Iberia (Diario) 09,40 h.Iberia (L-M-X-J-V-S) 10,20 h.Iberia (L-M-X-S-D) 12,30 h.Iberia (J-V) 12,35 h.Iberia (Sábado) 14,40 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 14,45 h.

Iberia (Miércoles) 15,30 h.Iberia (L-M-J-V) 15,35 h.Air Berlin (J-D) 15,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 17,05 h.Iberia (Sábado) 17,50 h.Iberia (Diario ) 19,30 h.Iberia (Diario) 20,15 h.Iberia (L-J-V-S-D) 21,50 h.Iberia (M-V-S-D) 22,25 h.Iberia (Domingo) 23,35 h.Menorca - Bilbao SalidasIberia (Domingo) 09,15 h.Vueling (L-X) 09,40 h.Air Europa (Viernes) 11,10 h.Vueling (J-S) 13,10 h.Vueling (Sábado) 14,40 h.Vueling (Lunes) 15,00 h.Vueling (Miércoles) 17,00 h.Vueling (J-V-D) 17,40 h.Vueling (Miércoles) 18,50 h.Vueling (Sábado) 21,50 h.Bilbao - Menorca SalidasVueling (J-S) 07,15 h.Vueling (L-X) 07,55 h.Air Europa (Viernes) 09,00 h.Vueling (Domingo) 11,15 h.Air Europa (Lunes) 12,50 h.Vueling (Miércoles) 13,20 h.Vueling (J-V-S-D) 15,50 h.Air Europa (Sábado) 16,55 h.Air Europa (Jueves) 19,20 h.Menorca- Oviedo SalidasAir Europa (Sábado) 19,05 h.Oviedo - Menorca SalidasAir Europa (Sábado) 12,20 h.Menorca- Zaragoza SalidasAir Europa (Martes) 16,50 h.Zaragoza - Menorca SalidasAir Europa (Martes) 18,40 h.Menorca - Londres SalidasAeropuerto LutonMonarch (L-X-V) 11,50 h.Aeropuerto GatwickMonarch (Martes) 12,00 h.Monarch (Miércoles) 13,00 h.Easy Jet (L-M-X-J-V) 16,25 h.Easy Jet (S-D) 16,40 h.Monarch (Sábado) 21,45 h.Easy Jet (Sábado) 21,45 h.Londres - Menorca SalidasAeropuerto LutonMonarch (L-X-V) 07,15 h.Aeropuerto GatwickMonarch (Martes) 07,50 h.Monarch (Miércoles) 08,25 h.Monarch (Viernes) 09,00 h.Easy Jet (L-M-X-J-V) 12,30 h.Easy Jet (S-D) 12,45 h.Monarch (Sábado) 17,45 h.Easy Jet (Sábado) 17,50 h.Menorca - Manchester SalidasEasy Jet (Sábado) 10,10 h.Monarch (Viernes) 11,20 h.Monarch (Domingo) 12,05 h.Monarch (L-M) 12,20 h.Monarch (Viernes) 13,50 h.Monarch (Jueves) 19,35 h.Easy Jet (M-J) 20,20 h.Manchester - Menorca SalidasMonarch (Sábado) 06,00 h.Monarch (Viernes) 06,50 h.

Monarch (Domingo) 07,30 h.Monarch (L-M) 07,45 h.Monarch (Viernes) 09,00 h.Easy Jet (Jueves) 15,00 h.Easy Jet (M-J) 16,10 h.Menorca - Liverpool SalidasTuifly (Sábado) 17,15 h.Liverpool - Menorca SalidasTuifly (Sábado) 13,15 h.Menorca - Berlín SalidasAir Berlín (Domingo) 07,55 h.Berlín - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 06,35 h.Menorca - Munich SalidasAir Berlín (Domingo) 08,50 h.Munich - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 06,00 h.Menorca - Düsseldorf SalidasAir Berlín (Domingo) 11,55 h.Tuifly (Domingo) 15,40 h.Tuifly (Jueves) 20,40 h.Düsseldorf - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 08,55 h.Tuifly (Jueves) 17,15 h.Tuifly (Domingo) 18,45 h.Menorca - Colonia SalidasAir Berlín (Domingo) 10,05 h.Colonia - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 05,00 h.

Menorca - Frankfurt SalidasTuifly (Domingo) 15,05 h.Tuifly (Jueves) 22,50 h.Frankfurt - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 18,25 h.Tuifly (Jueves) 19,50 h.Menorca - Hannover SalidasTuifly (Jueves) 14,30 h.Tuifly (Domingo) 21,55 h.Hannover - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 12,25 h.Tuifly (Jueves) 17,45 h.Menorca - Stuttgart SalidasTuifly (Jueves) 20,55 h.Tuifly (Domingo) 21,25 h.Stuttgart - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 06,05 h.Tuifly (Jueves) 11,45 h.Menorca - Hamburgo SalidasTuifly (Domingo) 09,15 h.Hamburgo - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 06,00 h.Menorca - Basilea SalidasTuifly (Domingo) 13,45 h.Basilea - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 11,15 h.Menorca-Milán-Malpensa SalidasAir Europa (Sábado) 16,50 h.Milán-Malpensa - Menorca SalidasAir Europa (Sábado) 18,55 h.

Avió

BarcoMao - Barcelona SalidasBalearia (Diario) 11,00 h.Trasmeditarranea (M-J-S) (L-M-J-V-D) 11,00 h.Balearia (L-X-V-S) 13,00 h.Balearia (Domingo) 16,00 h.Barcelona - Mao SalidasBalearia (Diario) 17,00 h.Transmediterranea (L-X-J-S-D) 22,30 h.Balearia (M-J-V-D) 23,59 h.Balearia (Sábado) 23,59 h.Mao- Palma SalidasTrasmediterranea (Domingo) 17,30 h.Palma - Mao SalidasTrasmediterranea (Domingo) 08,00 h.Mao- Valencia SalidasTrasmediterranea (Domingo) 17,30 h.Valencia- Mao SalidasTrasmediterranea (Sábado) 23,00 h.Ciutadella- Alcudia SalidasBalearia (Domingo) 07,00 h.Balearia (Sábado) 11,00 h. (25 junio)Iscomar (Sábado) 11,30 h.Balearia (L-X-V) 13,00 h.Iscomar (L-M-X-J-V) 13,00 h.Iscomar (L-M-X-J-D) 19,00 h.Iscomar (V-S) 20,00 h.Balearia (Diario) 22,00 h.Alcudia- Ciutadella SalidasBalearia (L-X-V-S) 07,00 h.Iscomar (L-M-X-J-V-S) 08,00 h.Balearia (Diario) 09,00 h.Balearia (Domingo) 13,00 h.Iscomar (L-M-X-J-S-D) 16,00 h.Iscomar (Viernes) 17,00 h.Balearia (Sábado) 20,00 h.(25 junio)Maó - Palma SalidasBalearia (Domingo) 01,00 h.Palma - Maó SalidasBalearia (Sábados) 07,45 h.

Page 12: IRIS 17-6-2011

• 12 • 17/6/2011ENTREVISTA

José María de Sintas Zaforteza.ALCALDE DE CIUTADELLA

– Comença un mandat molt marcatper les dificultats econòmiques…

– Totes les administracions ens hauremd’estrènyer el cinturó. La nostra intenció ésdedicar els mesos de juliol i agost a analit-zar de debò quina és la situació del’Ajuntament i, a partir d’aquí, prioritzar lesdues o tres coses que considerem bàsiquesper als propers quatre anys. Per exemple,Cala en Busquets és un tema prioritari per anosaltres, però, al mateix temps, no sé si araper ara serà viable. A més, cal tenir encompte que el Club Nàutic ha fet una inver-sió importantíssima. Si el club ens demanaque esperem dos o tres anys, podem espe-rar-los. Això no és obstacle perquè vegeml’oportunitat de reunir-nos com més aviatamb Ports. És cert que fins i tot hi ha hagutgent dins el partit que ha plantejat la possi-bilitat d’obrir la porta a la iniciativa privada.Personalment, no veig malament la possibi-litat de tenir un port esportiu privat. El pro-blema és que potser el Club Nàutic no hoveurà amb bons ulls. Jo crec que hem dedonar pas a la nostra gent.– Quina actitud heu trobat en l’oposi-

ció, i quina actitud espereu?– Ha estat una actitud de col·laboració

màxima, molt positiva. L’única cosa quedeman a la resta de grups és que facin unaoposició constructiva. Si troben que algunacosa no està ben plantejada, que ens hodiguin, i si tenen una idea millor que la nos-tra, fabulós. Entre tots hem de desterrar lacrispació i l'insult i les actituds que hanestat presents en aquests últims quatre anys.– Quants cafès vau arribar a prendre

a la campanya amb gent de Ciutadella?– Vaig quedar amb 32 persones, tot i que

vaig rebre 107 cridades de ciutadans.– Teniu por que us passi el que li ha

passat a molts de batles, que s’han que-dat dins el despatx i han perdut el con-tacte amb la gent?

– Estic molt mentalitzat perquè això noem passi. Vull ser un batle ‘de carrer’. Lameva intenció és posar el despatx al mig desBorn i no perdre el contacte amb el ciutadàque he mantingut tant a la precampanyacom a la campanya o en les reunions de par-tit.– Els ‘indignats’ es van presentar en

el plenari d’investidura tot exhibint car-

entès que el partit ha deixat enrere defi-nitivament el seu passat més recent i hatrencat de manera rotunda amb lacorrupció?

– Jo crec que sí, que s’ha entès. La gentha entès que el PP ha fet un punt i apart. Elpartit també te la seva culpa del que ha suc-ceït, en haver permès que aquestes personeshagin mogut les seves fitxes tot allò que hanvolgut i no expulsar-les fins que elles matei-xes van prendre la decisió de sortir-se’ndesprés de rompre el pacte amb UPCM. Lespersones que m’han acompanyat a la llistano han estat implicades en cap cas de pres-sumpte corrupció. De fet, vull recordar quehem guanyat prop de 400 vots. No és unmal resultat. És cert que estar tant a propd’una majoria absoluta et deixa un malsabor de boca, però quan analitzes els resul-tats fredament, la conclusió és molt positi-va.– S’han acabat les ‘famílies’ dins el

partit?, creis que tothom està disposatara a remar dins el PP en una mateixadirecció?

– El partit ha passat un moment difícil,però, a la fi, crec que la gent ha sabut veureque el partit no són dues o tres persones.S’ha intentat en tot moment fer la millorllista possible.– El pàrquing de la Pau podria ser el

primer aparcament subterrani deCiutadella. És una de les prioritats?

– Tant de bo que el pàrquing de la Pau

tells i pancartes amb les seves reivindica-cions. Enteneu l’actitud d’aquest col·lec-tiu?

– Sí i no. Sí, si tenim en compte elscasos de corrupció que hi ha hagut a lesIlles i a tot arreu de l’Estat. La veritat és quela situació espanta una mica. El que noentenc és que xiulin a una persona que haestat escollida per les urnes i després dema-

La democràcia la vamtenir el 22 de maig, pertant no entenc que xiulina una persona que haestat escollida per lesurnes i deprés demanin“democràcia real”

Carles Marquès

nin “democràcia real”. No, miri. La demo-cràcia, la vam tenir dia 22 de maig. Que ésinjusta la Llei Electoral? És cert que moltcops perjudica els partits més petits, peròtambé ho és que va ser una llei aprovada enel seu dia per la majoria de la cambra deparlamentaris. Totes les lleis són modifica-bles, però pens que el que no és just és queet presentis a unes eleccions, les guanyis it’insultin perquè els ciutadans t’han escollitlliurament amb els seus vots. Això és demo-cràcia? Jo crec que no. Crec que aquestespersones són les menys indicades per parlarde “Democracia YA”. – Creis que els votants del PP han

Page 13: IRIS 17-6-2011

• 13 •11/6/2011

ENTREVISTA

M’agradaria que el Teatre des Bornl’inauguràs na Maite Salord

acabi convertint-se en el primer aparcamentsubterrani de Ciutadella. El que la gent hade tenir clar és que el dia que comencin aforadar el primer, nosaltres ja començarema estudiar on hem de fer el segon.Ciutadella necessita aparcaments subterra-nis. Durant l’hivern, la gent amb prou fei-nes pot anar aparcant, però a l’estiu, trobaraparcament és molt difícil. És cert que hi hal’opció d’anar creant bosses d’aparcamentsi potenciar el transport urbà en autobús perdins de la ciutat, però si es fa, s’ha de plan-tejar molt bé. Al final, el que vol és anar alcentre en cotxe. I això, per tot. El mateixque aquí, passa, per exemple, a Galícia, onhi ha centres històrics immensos. La gentvol arribar al mig de la plaça en cotxe. Lessolucions, les hem de posar nosaltres.– Quina ubicació penseu donar a

l’Estació d’Autobusos?– A nivell de partit,

s’ha plantejat l’opcióde construir l’Estaciód’Autobusos ensuperfície a la plaça dela Pau, una volta s’ha-gi construït el pàr-

quing subterrani. Si l’aparcament de la Paus’endarrereix o es demostra que es inviable,hi ha que cercar immediatament altresopcions. El PSM i UPCM van proposartraslladar l’Estació d’Autobusos davant elcementeri, i el PSOE no es va mullar. Si laresta de partits decideixen que s’ha de fer ala via perimetral, doncs es farà a la via peri-metral. Allò important és que es faci d’unavegada per sempre.– Fer la Plaça des Born accessible als

vianants és, ara per ara, un somni impos-sible?

– El problema de fer la Plaça des Born

accessible als vianants és què feimamb els aparcaments que hi ha. Plantejaraixò ara mateix és una autèntica barba-ritat. Quina és, doncs, la nostra inten-ció? Nosaltres pensem que si en un

futur es comencen a construir aparca-ments subterranis, es podria

anar fent feina per

trams amb l’objectiu d’aconseguir poc apoc que la plaça sigui accessible als via-nants. El que està clar és que sa Muradetano la podem tancar; és a dir, l’accés delsvehicles per davant l’Ajuntament l’hem demantenir sí o sí. El que no podem fer éspensar en eliminar 20 ó 30 cotxes mentre notinguem un aparcament on traslladar totsaquests vehicles. Pens, per exemple, que unbon lloc per un aparcament subterrani és laPlaça del Príncep. Personalment, encara noentenc perquè es va abandonar la idea defer-hi un pàrquing allà. Tenc ganes de reu-nir-me amb els vesins perquè m’ho expli-quin. Es tracta d’un espai situat al centre deCiutadella al qual se li podria treure molt deprofit.– La rehabilitació del Teatre des Born

i l’entrada en servei de les sales de cine-ma i de l’auditori del Canal Salat sóndues realitats que teniu molt a l’abast...

– Amb tots els problemes d’espais queté, Ciutadella és un poble amb un ventallcultural impressionant. Aquestes coses sónles que donen vida a una població.Personalment, m’agradaria que el Teatredes Born –- no em sap cap greu dir-ho- l’i-nauguràs na Maite Salord, perquè la feina,l’ha feta ella. Tant de bo que les obrespuguin començar dins enguany i en dosanys el teatre pugui inaugurar-se. MaiteSalord ha fet una bona gestió, no nomésamb el tema del finançament, sinó tambéamb la negociació de les llotges. Quant a lessales de cinema del Canal Salat, una soluciópodria ser mirar de fer una reducció d’un 10ó un 15% i ampliar el termini de concessió.Anem a veure si per aquí podem atreurealgú. Haurem de fer el possible per mirar dedeixar solucionat aquest tema dins el mesde juliol.– Si no, hi ha el perill de quedar-nos

un estiu més sense cinema...– Mirarem de posar a funcionar la

maquinària per intentar que els cinemes espuguin començar a explotar a finals dejuliol. Tant de bo ho aconseguim.– Hi ha molts interrogants, encara,

sobre els usos que es donaran a CanSaura. Teniu clar què hi ha d’anar, a l’e-difici?

– El primer gran problema que hem deresoldre és el final d’obra. Hi ha tres empre-ses ficades i el primer que hem de fer ésposar una solució. El juliol haurem de fer

Page 14: IRIS 17-6-2011

• 14 •11/6/2011ENTREVISTA

“Can Saura pot ser un bon espaiper a l’Escola de Música”

front a aquest problema, sí o sí. D’altrabanda, pel que fa als usos, pens que no seriadesgavellat dur l’Escola de Música a CanSaura. Per què no? És una idea que vull tras-lladar a la resta de grups municipals. Aramateix, desconec si és viable econòmica-ment dur a terme aquest projecte. El que estàclar és que l’edifici el tenim. El museu de lahistòria de la ciutat, hi ha l’opció de traslla-dar-lo al Museu des Bastió de sa Font.L’Escola de Música pot costar entre dos i tresmilions d’euros, una quantitat que -vullrecordar- ha de finançar l’Ajuntament. I aramateix, l’Ajuntament no disposa d’aquestsdiners. Podríem intentar parlar amb elGovern per mirar de gaudir d’alguna subven-ció per tirar endavant el projecte, amb l’a-vantatge que disposem d’un edifici al centrede Ciutadella. UPCM, per exemple, proposa-va fer l’Escola de Música a l’edifici de l’an-tiga terminal portuària. No crec que sigui unmal lloc, però trob que és una mica enfora.– L’entrada en servei del port exte-

rior de Ciutadella ha posat damunt lataula el problema del transport de lesmercaderies i la necessitat d’un espai quepugui ser útil a les empreses distribuïdo-res. Com veis la idea d’un centre logís-tic?, s’haurà de posar nou sòl industrial al’abast dels empresaris?

– El sector B-9 està hipotecat, per rallarclar. A més, al preu de sortida del sòl, seràgairebé impossible que la gent pugui com-prar parcel·les per fer naus. La solució?Crec que UPCM anava pel bon camí quanplantejava la possibilitat de fer una novafase d’ampliació. Crec que pot ser una bonaidea fer una fase un poc més petita que l’ac-tual on l’Ajuntament pugui fer valer elsseus interessos i cedir una parcel·la perconstruir un centre de logística.

Page 15: IRIS 17-6-2011

• 15 •11/6/2011

ENTREVISTA

De Sintas és partidari de sortir delConsorci de Neteja de PlatgesPersonalment, em sembla una molt bonaidea. Crec que aquest projecte l’hem d’obrirdins enguany, si és possible.– El Govern ja té enllestit el projecte

dels ducs d’alba. N’hi ha prou amb dos,de moment, o creis que s’han de fer elscinc que hi ha prevists?

– Ciutadella no en té prou amb una líniad’atracament per a creuers. Crec que sipodem demanar les dues, ho hem de fer.Aquí, no es tracta de començar a fer-una perveure avam què passa. Allò que hem de fer ésdemanar que s’inverteixin els 8 milions i quees col·loquin els cinc ducs d’alba. Que el pri-mer estiu només en vindran quatre? Molt bé,però per a mi aquest és un tema avui per avuiinnegociable. Vam apostar tota la campanyapel tema del dic i ho seguirem fent.– L’Ajuntament de Ciutadella, ha

d’assumir l’explotació de les coves deCala Blanca?

– Jo crec que l’Ajuntament, a diad’avui, no pot posar damunt la taulaun milió d’euros per fer la inversió.Com s’ha de fer les coses, doncs?D’una banda, estic d’acord que elspropietaris vulguin entrar a partici-par en empreses mixtes, però han detenir clar que també han de partici-par en la inversió i que potser

es passaran uns quants anys sense veure uncèntim. Som partidari de donar l’explotacióde les coves en concessió per un terminimàxim de 15 ó 20 anys per decidir, després,si les ha d’explotar l’Ajuntament o no.– La intenció dels propietaris de Ca’s

Comte de fer un hotel al palau ha obertel debat sobre la necessitat de modificarels usos prevists al Pla Especial pel que faa aquests edificis singulars. Hi ha acordamb el PSOE?– No pens que haguem de fer cap

pacte amb el PSOE, sinó simplementmodificar el Pla Especial del Nucli Antic.La solució que els promotors demanaven,pel que vaig poder saber, era tapar untros de pati per poder donar un nombreics d’habitacions. El gran problema d’a-quests immobles és que tenen molt salóperò són poc habitables. I un saló no es

pot tabicar, per la qual cosa ensoblidem, d’entrada, delssalons.

– S’imposa la necessitatd’aprovar un nou PlaGeneral...

– La nostra intenció és ferun modificar el Pla General

per no haver de fer tantesafeccions després. Per

tant, anem a modificar primer allò gros, ésa dir, el Pla General, per modificar desprésallò petit, és a dir, el Pla Especial. Això és,precisament, el que Ramon Sampol té deci-dit; és a dir, fer primer una modificacióurgent del Pla General pensant en el futur, ija entrarem després a fer la modificació delPla Especial.– Penseu afrontar el problema de la

legalització dels hortals?– La legalització dels hortals no és una

prioritat, com deis, però sí un tema que estàdamunt de la taula i que ja hem tractat ambSanti Tadeo. Volem la modificació el mésurgent possible del PTI, o la suspensió cau-telar del Pla Territorial, el que sigui méssenzill de fer. Del que havíem parlat era dela possibilitat d’ampliar la superfície a lega-litzar dels 90 metres quadrats als 110 ó 120metres, d’imposar una sanció económicaals promotors i de passar l’IBI rústic a IBIurbà, demanant-los que facin una aportacióde l’IBI, amb caràcter retroactiu entre 8 i 10anys. I, per suposat, cobrar-los el permisosd’obres que se’ls hagueren cobrat en cir-cumstàncies normals. D’això, no se’n sal-varà ningú. S’ha de posar el punt i finald’una vegada. Si algú fa un metre més, s’had’enderrocar sense miraments. Sóc cons-cient que passem per un moment econòmicdifícil, per això hem de donar facilitats per-què la gent pugui ajornar els pagaments.– Sou partidari de sortir dels consor-

cis de netetja de platges i de protecció dela disciplina urbanística en sól rústic?

La meva intenció és sortir dels dos con-sorcis. En el tema de la netetja de platges, hiha hagut moltíssimes queixes a Ciutadella.Si feim net Son Saura, doncs feim net, peròno ens deixem les algues a damunt de laplatja. Personalment, ho trob indignant.Quant al Consorci per a la Protecció de laLegalitat en Sòl en Rústic, una dada: durantel 2009, Ciutadella només ha recaptat39.000 euros, quan hi havia multes que arri-baven a prop de 2 milions. No s’ha de pen-sar que ens mou només l’afany recaptatori,però tenc molt clar que si has fet una cosamalament, passa per caixa.

Page 16: IRIS 17-6-2011

• 16 •11/6/2011ENTREVISTA

Bàrbara F Sena

– Per què no ha volgut donar la sevatradicional classe magistral a les escoles?

– Perquè no és el mateix. Els al·lotsestan molt acostumats a anar d’excursió al’ermita que, al cap i a la fi, és l’origen dela festa. Els explic quin és l’origen des’Homo des Be, del Diumenge des Be, per-què va vestit d’aquella manera, amb SantJoan Baptista davant...i els faig moltes pre-guntes que, lògicament, no saben contestaro em fan preguntes a jo.– Des de quan ho fa?– Tot va ser idea den Joan Mercadal,

membre de la junta municipal de SantJoan. Jo sentia com explicava la seva expe-riència a les juntes, però al cap de deu anysva morir. Llavors, a una reunió vam plante-jar qui el podia substituir, així que em vaigproposar per fer-ho un any, per provar. Açòva ser l’any 1991, fa 10 anys.

CARLOS TORRENT CAMPINSMembre fundador de la Junta municipal de Sant Joan

Fa deu anys que en CarlosTorrent Campins (Ciutadella, 1946),membre fundador de la Junta Municipalde Sant Joan, dóna una classe magis-tral sobre les festes de sant Joan alsfillets de 10 anys de les escoles deCiutadella a Sant Joan de Missa, puntde fuga de les festes. Es tracta d’un viat-ge per la història i tradicions que favolar la imaginació dels petits i, a més,tenir un coneixement una miqueta mésprofund sobre els protocols. Enguany,però, el pressupost de l’Ajuntament éstan limitat que no ha pogut finançar eltrasllat dels al·lots, per la qual cosahauran de ser els pares que, voluntària-ment, els apropin a l’ermita, doncsTorrent no estava disposat a donar fer-ho a les aules de les escoles.

Carlos Torrent és membre fundador de la junta municipal de Sant Joan.

– Sempre ho ha fet a Sant Joan deMissa?

– Ell ho feia així, jo vaig seguir amb latradició, en memòria seva. Però el meu sis-tema és fer participar als al·lots i ho entenentot d’una. Els darrers anys també duc l’astaper què vegin quant pesa. No és fàcil dur-laamb una mà! Saps una cosa curiosa en deuanys, amb els al·lots?– Quina!– Que hi ha menys Joans i Joanes. Però la

veritat és que els darrers anys n’hi ha més.– I què els explica?– Començ amb una pregunta, per què hi

ha cavalls per Sant Joan?– I ho saben?– Són al·lots de deu anys, però moltes

persones adultes tampoc ho saben. La mevateoria, que no vol dir que sigui certa, és quequan va venir el rei Alfons, va usurpar el

terreny als àrabs i els va fer fora o esclavit-zar. Va repartir les terres als seus familiars iamics i va posar una condició: que hihagués un cavall a cada lloc no per ferfeina, sino per mantenir la defensa deMenorca. Així, quan un vaixell venia a CalaTurqueta i se n’assabentaven, els cavallerspagesos es reunien i anava a defensar laterra. Aquests cavallers feien una festa al’any amb cavalls, i per açò van fer SantJoan de Missa, una de les primeres esglé-sies cristianes de l’illa. Abans hi havia untoc de queda, i havien de demanar permís algovernador per sortir de l’antiga ciutat, i peraçò es feia el cargol: per poder sortir finsque el sol es pon. – Què representa mostrar els orígens

de la festa als més petits?– Aprenc molt d’ells, i em fan preguntes

interessants, i difícils de respondre. Els explic

Page 17: IRIS 17-6-2011

• 17 •11/6/2011ENTREVISTA

anècdotes, un poc d’història i també llegen-des, per exemple, la de la ciutat de Parella. – Que trobes que els al·lots coneixen

la seva festa?– L’han vista sempre, l’estimen, però és

difícil conèixer bé tota la festa. Ningú laconeix cent per cent. – Heu trobat una solució per seguir

aquestes classes?– Vaig xerrar amb el regidor

d’Educació i em va dir que els pares nopodien dur els al·lots perquè l’assegurançaés molt estricta amb els accidents en horarilectiu. Per açò, va proposar a l’associacióde pares que s’apuntin els al·lots que vul-guin venir el capvespre i ho farem. I dia 16a les sis veurem la gent que s’ha apuntat. – O sigui, que els pares s’organitza-

ran entre ells per dur als joves a SantJoan de Missa?

– Exactament, l’AMPA de cada col·legies posarà d’acord i jo estic disposat. Elspares també podran quedar-se, serà un gust.– Quines són les curiositats dels

al·lots?– Són moltes, però alguna mestre m’ha

preguntat com és que no colquen les dones. – Gran pregunta. I què contesta?– Sempre dic aquest exemple, que és

l’explicació més fàcil: si un caixer té calor,es treu el frac? No. Si està cansat se’n potanat de la colcada? No. Si colquen elshomes, poden colcar les dones? Açò és elmés fàcil. Què és el que té més mèrit? Elsacrifici. I perllongar la tradició tants d’anysté molt de mèrit, i és el que la gent valora. – Però els protocols, amb el temps

han evolucionat: s’han afegit de nous,s’han suprimit d’altres...

– Sempre s’han afegit coses positives.

“Els protocols que hem afegitsempre han estat positius per la festa”

– Per exemple?– El darrer toc de fabiol, és un protocol

de fa uns 35 anys. El caixer senyor era l’ac-tual baró, en Bosco la capellana. Quan sor-tiren de la beguda de la ca’s caixer senyor elfabioler, no sé si a aposta o no, va seguirtocant el fabiol mentre acompanyaven a lacapellana a ca seva. Érem al carrer de SesAndrones, en silenci, i la poca gent quehavia va quedar encantada, va ser moltemotiu. L’any següent ho va tornar a repetiri hi havia més gent, i a l’altre més encara...Avui en dia, és un acte preciós amb undefecte: que és de dia. Segons els protocols,el primer i el darrer toc de fabiol s’han defer a ca’s caixer senyor. Ha canviat, peròd’una forma molt positiva.– Quins més?– Els festers són també molt polits. Els

festers es feien sempre. El caixer senyor,que abans era més ric que el poble, enceniaels festers per fer participar al poble de laseva alegria. Era de l’època que no hi haviaelectricitat, i perquè el nom ja ho diu: fester,festa. Quan es fa una festa hi ha alegria.Però es feien el mateix dia de Sant Joan, oel dissabte. – És feina de la junta regular l’evolució

de la festa però, té alguna altra funció?– Noltros vetllem per a que es complei-

xin els protocols, acceptem suggeriments,introduïm possibles canvis i cridem l’aten-ció de coses que s’han de millorar. – I els han donat molta guerra durant

aquests anys amb els protocols?– Un any va anar molt gros, a final dels

anys 80. Un govern volia intervenir en elsprotocols de Sant Joan i el poble es va divi-dir entre les persones que volien suprimir elcaixer senyor i introduir el caixer batle; i elsaltres volien mantenir la figura tradicional.

Però s’han introduït moltes coses, comper exemple, que el Bé no surti de la ciutatemmurallada, que visiti l’Ajuntamentenlloc de la casa de l’alcalde, que els focsartificials es facin per Sant Joanet, els car-tells de Sant Joan. – Que, per cert, ha creat una gran

polèmica el d’aquest any...– És bo de corregir, amb les tècniques

d’ordenador és molt fàcil. – Es corregirà, idò?– Sí, s’ha valorat l’estètica.– Rallant dels caixers senyors, de

moment hi ha una llista llarga, però noaixí de capellanes...

– El futur de la capellana, baix el meupunt de vista, és el següent: arribarà unmoment que l’església nomenarà una per-sona relacionada amb la institució religiosaperquè faci aquest paper cada any, perquèrealment cada vegada hi ha menys cape-llans. I, en un futur, tal vegada hi siguindones.– Què vol dir?Si el Vaticà permet, en un futur, que les

dones puguin ser capellans, qui som noltrosper no permetre que colquin?

Si el Vaticà permet, en

un futur, que les dones

puguin ser capellans,

qui som noltros per no

permetre que colquin?

Page 18: IRIS 17-6-2011

• 18 •17/6/2011

Page 19: IRIS 17-6-2011

• 19 •17/6/2011SANT JOAN 2011

Page 20: IRIS 17-6-2011

Les Comunitats Autònomes estan en primeralínia de foc als mercats. I les dades difoses pel Bancd'Espanya donen pastura a la controvèrsia. Per pri-mera vegada, el deute contret per les comunitatssupera el 10% del PIB, després d'haver crescut enl'últim any a un ritme que gairebé duplica al de

l'Administració central. En el conjunt de l'Estat, el deute públic vaescalar fins al 57,7% del PIB al tancament del tercer trimestre.Madrid, content de reduir el seu deute de 6.700 a 6.400 milionsAguirre eleva el deute de la Comunitat en 1.270 milions La notícia enaltres webs i webs en espanyol en altres idiomes. La quantitat degudaper les empreses públiques marca un altre màxim. L'augment deldeute públic és generalitzat en totes les comunitats, encara queCatalunya i País Basc ,l'agència Moody's va llevar ahir la màximaqualificació a la comunitat foral concentren un terç de l'augmentregistrat en l'últim any. Catalunya i Comunitat Valenciana, les duescomunitats més endeutades, han hagut de recórrer a col·locar títols aun any entre els particulars (a un cost superior al 7%) davant les difi-cultats per trobar finançament als mercats. Aquestes dificultats s'apre-cien en l'estructura del finançament autonòmic, més depenent ara delspréstecs de bancs i caixes (el 54% del deute) que de les emissions dedeute; de fet, entre el segon i el primer trimestre hi ha una aturada enles emissions netes. La pressió també aflora en el major endeutamentde les empreses públiques, que no estan limitades per la política d'es-tabilitat pressupostària ni computa en el deute de les Administracionspúbliques. El deute de les empreses autonòmiques aconsegueixl'1,6% del PIB, una proporció que s'eleva al 5% si s'inclouen les socie-tats no financeres de l'Administració central (2,6%) i de les corpora-cions locals (0,8%). És un rècord en aquesta sèrie estadística, quecomença en 1994. El creixement del deute autonòmic es justifica perla necessitat de finançar l'engruixat dèficit de les comunitats en 2010.I, malgrat el seu repunt, és encara solament un 17% del deute públicespanyola. Però els inversors i les agències de qualificació recelen dela capacitat dels Governs autònoms per reduir la despesa pública, des-prés d'anys d'expansió.

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, es vaemprar ahir a fons per buidar aquests dubtes. Les ComunitatsAutònomes van a complir l'objectiu de dèficit del 2,4% del PIBen 2010 , va afirmar taxatiu, el 99% dels Governs autònoms ilocals compleixen els seus compromisos. En la conferència depremsa posterior al Consell Europeu, el president va recordar queel Govern disposa d'instruments per passar per l'adreçador a elsqui eludeixin la disciplina fiscal. Les comunitats estan subjectesa control, cap pot emetre deute sense l'autorització del Ministerid'Economia, va subratllar, abans de llançar un advertiment: Alque no compleix, el Govern li fa o li va fer complir. No vaig areferir-me a cap exemple recent, però hi haurà algun altre. ElGovern acaba de denegar el permís per endeutar-se a Castella laManxa i Murcia. I tampoc ha donat llum verda a l'alcalde deMadrid, Alberto Ruiz Gallardón, per re negociar l'astronòmicdeute de l'Ajuntament.

També convindria saber els deutes dels ajuntaments i

El gran deuteEs lamentable, pero de cada vez más seacorta la temporada turística, a este pasosolo serán dos meses Julio y Agosto, y asíno se va a ninguna parte. Hay que buscarnuevas formulas para a atraer el turismo anuestra isla, si nos comparamos con nues-

tras islas hermanas vamos a la cola, y esto no puedeseguir así. Yo empezaría por abaratar los billetes deavión, luego limpiar las playas vírgenes ya que algunasdan asco y el alga echa un olor nauseabundo.Ensancharía los caminos rurales para que se pudiese lle-gar en autobús, y es que la gente mayor no puede acce-der a ellas, y además acercaría los parkings a las playas,y es que los mayores, niños, y embarazadas lo pasanmal, caminando cerca de un kilómetro en algunas deellas. Y lo que se tendría que hacer es dotarlas de servi-cios, como chiringuitos y lavabos, y es que eso de detrásde la mata ya esta muy anticuado y además es peligroso,así que no es raro que la prensa extranjera nos ponga acaldo. La isla tiene que ser accesible a todo visitante, ¿oacaso no tendría que ser así? Pues es lo que tiene que ser,si no no saldremos de la crisis. Y los políticos estosrecién estrenados solo hablan de austeridad, de recortary eliminar, esto esta muy bien y sobre todo eliminar, yoespero que no sea palabrería, como nos tenían acostum-brados hasta hora, pero esto es a nivel ayuntamientos yConsell, pero no hay que olvidar la economía exteriorque es la que mantiene al poder publico, en esto hay quehacer algo. No olvidemos que casi todo se ha ido al tras-te y como no hagan algo los posibles inversores nosmandaran hacer gárgaras, pero tranquilos, ya estamosacostumbrados, y es que del dicho al hecho, hay un buentrecho. Yo lo que me preocupa es nos mientan porqueluego ya no les podremos creer.

José Mª Cleofe.

LA TEMPORADA NO ACABA DE ARRANCAR

• 20 •17/6/2011OPINIÓ

Consells, ja que com a conseqüència moltes petites empreses handesaparegut per no poder cobrar d’aquets els seus deutes. Si unaempresa la seva situació econòmica estes tant endeutada tindriaque fer suspensió de pagaments i acomiadar els seus treballadors,si les famílies espanyoles estassin tant endeutades el caos seria ladesgracia més gran de l’estat espanyol. No hi ha dret que enaquets casos els principals perjudicats siguin els ciutadans depeu, i la majoria dels politics quedin tant “panxos” ,és l’hora pertant és hora de posar remei a tant absurda situació.

Andreu Genestar Sabater

Page 21: IRIS 17-6-2011

• 21 •17/6/2011

LES MILLORSRECEPTESDE LA CUINASANTJOANERA

A LA VENDAA LES PRINCIPALSLLIBRERIES DECIUTADELLA

Page 22: IRIS 17-6-2011

• 22 •17/6/2011

Page 23: IRIS 17-6-2011

• 23 •17/6/2011

ESPECIALFESTES DESANT JOANJA A LAVENDA!!

Page 24: IRIS 17-6-2011

• 24 •17/6/2011

Bàrbara F Sena

– Com li van oferir dirigir Foc iFum?

– Va ser de rebot! Pel que jo sé, pri-mer ho van oferir a n’Aura Iris Canet,però ella no va poder . Llavors ho vandemanar a na Mari Genestar. Però jahavia començat amb Na Ventafocs itampoc es podia comprometre... aixíque na Mari va dir el meu nom. Ben derebot!– Quan va ser açò?– A finals de gener i m’ho van dir

per correu electrònic, tecnologiamoderna!– Per e-mail o pel Facebook?– No, pel Facebook no! La

presidenta del Cercle Artístic,Maria Josep Rebassa, em vaenviar un correu electrònic, dientque volia xerrar amb jo.Posteriorment, ens vem trobar i emva amollar la bomba.– Com es va quedar?– De pedra és poc! Li vaig dir

que m’ho pensaria, perquè nohavia dirigit mai. Bé, havia estatmonitor de fillets a la parròquia deSant Esteve. Quan fas obres de tea-tre infantil, empres més la tècnicade la divina comèdia i exageres méssegons quins tipus d’elements. Peròfer personatges de carn i os, ho trobomolt difícil. A més, ara estic estudiantel grau de Llengua i LiteraturaCatalana, i la setmana que m’ho vancomunicar tenia un examen. Encara nosé com el vaig aprovar.– Deu ser un gran repte per vostè.– Un gran, gran repte. Tot d’una no

vaig dir que sí. Primer, vaig demanarrecolzament a na Mari Genestar,sense saber que ella havia donat el

DAMIÀ BOSCH BOSCHDirector de Foc i Fum 2011

En Damià Bosch (Ciutadella, 1970) duumés gairebé 20 anys en el món del tea-tre com actor i ha interpretat multitud depapers en diverses companyies. Però,enguany, debuta com director, ni més nimenys, de l’obra més vista i esperada deles Festes de Sant Joan. Com ell explica,el més important és fer “el nostre Foc iFum”, recuperant, sobretot, la part emo-cional dels personatges. Un Foc i Fum decarn i os.

meu nom. Em va recolzar i, a més, enva dir que no tenia cap dubte de que hopodia fer molt bé. També vaig demanarajuda al Josep Maria Mompó, i ells dossón les crosses sobre les quals emrecolzo per poder fer açò.– Com ho va prepa-

rar?– De sa nervia-

da, en dues horesvaig picar amàquina total’obra. Més queres perquè teniamolt clar que totels actors queparticipen perprimera vegada nohavien de fer lacançó del vers.

En lloc de veure-la versificada, la vaigfer prosa automàticament. Que de fet,estic encantat.– Per què?– Quan ho llegeixes, no tens tendèn-

cia a tallar les frases quan acaben, i afer aquella cançoneta melòdica que lagent té la costum de fer. Fas l’entonacióque toca. Així poden anar directament apolir el personatge.

– Hi ha novetats entre els perso-natges?

– La novetat és en Lluís Marquès,que fa de Rafel; n’Andreu Genestarfa de l’amo en Joan; n’ÀngelsAnglada fa de Maria i en SamuelBosch de Perico. Tots són amateur,

en Lluís tal vegada algun dia siguiprofessional.

ENTREVISTA

Page 25: IRIS 17-6-2011

• 25 •17/6/2011

ENTREVISTA

“El plat fort d’aquest Foc i Fumsón les emocions”

– Com és dirigir Foc i Fum?– M’està resultant molt gratificant.

Tens nirvis, i moments de dubte, sobretot quan no ho has fet mai. Però tenir ana Mari i en Mompó em dona moltaseguretat. I a més, tots els actors sónmolt bons.– Què li està resultant més com-

plicat?– Si t’he de ser franc, saber si la per-

cepció que jo tenc és la correcta. Sabersi dirigeixo bé els actors per què pugu-in desenvolupar la seva part artística.Jo he fet teatre tota la vida, i vaigabsorbint d’un i altre, vaig aprenent detots... però quan et posen sense captipus d’experiència a dirigir, et plante-ges com ho faràs. És una direcciócol·laborativa, entre tots. El primer diaels vaig dir que volia fer un bon equip,i d’aquesta manera, fer un Foc i Fumque ens el estimaríem, ja que, per jo, ésel més important. No penso en si faremel millor o pitjor Foc i Fum, vull quediguem que fem el nostre Foc i Fum– Quina és la seva aportació?– Cada artista de l’obra aporta algu-

na cosa. El conjunt d’aquestes aporta-cions individuals es converteix en l’a-portació del director, que l’únic que faes intentar treure de cadascú el millorque té.– Però cada director té el seu

estil...– Sí, hi ha elements. Però si algú ho

vol saber, ha de venir a veure el Foc iFum del 2011.– Ha respectat la tradició o s’incli-

na més cap a la innovació?– (Medita) Jo he incidit molt en que

els personatges siguin de carn i os, quesiguin persones. Hem fet molta feinaamb les emocions de cada personatge:què sent, i què ha de notar dins pertransmetre aquella emoció. No m’hapreocupat tant el text. Si hi ha d’haveramor, ha d’estar present, s’ha de mani-festar, no pot ser que la gent surti rient.És important donar-li humanitat a totsels personatges, ja que hi ha hagut anysque s’havia perdut un poc. Les tradi-cions també són sentiments. El llibretés el que és, i tampoc he volgut crearres especial. Tothom posa la seva taca,

però perquè ho perceps de la tevamanera. El plat fort, són els sentimentsi que aquests arribin al públic.– A quina escena li ha dedicat més

temps?– N’hi ha unes quantes. Les dels

fillets, per exemple, al Pla hem fet mol-tes hores. L’escena d’Es Pla amb elRafel i na Maria també; en Carreletamb el Rafel també, amb en Bartomeui na Francisca... hem dedicat temps apràcticament tot. Amb l’amo he inten-tat que no sigui un home tan distant.Tot i que és una obra del segle XIX,sentien el mateix que sentim ara.L’aspecte humà no ha canviat tant.Abans ho tapaven, però si ho amagues,estàs prejutjant aquella escena.

– Com duu la polèmica de fumardalt s’escenari?

– Polèmica? Quina polèmica? Nohe llegit res. És molt trist que el proble-ma de fumar o no a Foc i Fum sigui elque més morbositat provoqui de total’obra. Són més importants altrescoses.– Li preocupa que Ciutadella

quedi satisfeta?– És el dubte de tot director, si la

seva obra agradarà o no, però també ésel típic interrogant de qualsevol artista.Jo prenc gust i m’agrada, i voldria quela gent tingués la mateixa sensació.Sense dubte, és complicat debutar comdirector amb aquesta obra.

Page 26: IRIS 17-6-2011

• 26 •17/6/2011

La primera rentada des Be en imatgesFOTOREPORT

Page 27: IRIS 17-6-2011

• 27 •17/6/2011

Ambient santjoaner al lloc de Ses TavernesFOTOREPORT

Page 28: IRIS 17-6-2011

• 28 •17/6/2011

Degut a que la setmana que ve es celebrenles festes de Sant Joan,

l'edició del Setmanari El Iriss'avança al dimécres dia 22.

Pregam als nostres anunciants i col·laboradorsque ens enviïn els seus anuncis

abans del dilluns dia 20 a les 13 hores.

Bones festes de Sant Joan a totes i a tots.

El Iris

Page 29: IRIS 17-6-2011

• 29 •17/6/2011

– Vendo recambios Kia Shuma, Hyunday Accent 1, Express, Tipo, para-golpes Golf IV. Tel.: 610 27 69 93. Luis.– Visón señora, largo, color miel. Ocasión: 2.800 euros (costó 6.000).Obsequio de abrigo de colas de zorro. Tel.: 625 57 28 65

FEINA – Menorquin se ofrece para mantenimiento de jardines y pisci-nas, así como equipos de frio y climatización y pintura en gene-ral. Persona seria. Tel.: 615 297 870. –Se venden 2 retrovisores y espejo Fiat Punto por 4 euros.Posibilidad trueque en varias cosas. Tònia. 633 793 370. – Profesor de formación vial, director de auto-escuela, formadorde cursos de sensibilización y reeducación vial. Diplomado enmagisterio. Me ofrezco para toda España. Experiencia. JoséManuel. tel.: 610 54 19 21– COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar,jornada completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 9974 - Miguel.– Se ofrece profesional para trabajos de construción o pintura,mantenimiento etc. Interesados llamar al telefono 671 319 551.– Menorquina seria y responsable con nociones de idiomas, yexperiencia se ofrece para trabajar: auxiliar administrativo,ayudante recepcion, reposicion supermercados, dependientas,fregaplatos,cuidados de personas mayores x horas., lmpieza o para cual-quier otro tipo de trabajo. Disponibilidad y capacidad de apren-dizaje. Ana Telf: 606751305– Chica menorquina responsable, se ofrece para cuidar perso-nas mayores o/y con discapacidad, limpieza.... ConExperiencia.Actualmente estudio ATENCIONSOCIOSANITARIO.Disponbilidad e incorporacion inmediata.AnaTelf:606751305 – Me ofrezco para cuidar enfermos en el hospital por lasnoches. Persona seria y responsable. Tel.: 658 27 91 34– COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar,jornada completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 9974 - Miguel.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS – Vendo Sonda garmín (500 W), con cuenta millas. En tienda 300euros vendo por 100 euros. Perfecto estado. T.: 971 38 02 23 - 675 3960 30– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles decomedor y habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera,lavadora, secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado.Precio a convenir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311– Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange.60 euros. Tel.: 615 34 53 07

MOTOS I BICICLETES– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para finde semana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m,con motor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int.y ext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda,remolque, licencia de pesca de embarcación y varios extras.6.0000 euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo Llaüt con cabina, 28 palmos, motor Perkins. Papeles enregla. Tel.: 648 60 89 79.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669455 757.

ALTRES– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste eldeporte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios.ciutadella Tel: 647 40 92 35– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas yaños a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. JoséManuel. Tel.: 610 54 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 61054 19 21– Busco habitación para alquilar todo el año. 240 euros gastos inclui-dos. 971 48 27 71 - 657 41 50 39– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros.tel.: 971 38 29 48– Vendo 10 tomos Fauna “Felix R. de la Fuente” 15 euros.Tel.: 971 38 23 71– Compraria MOTOSIERRA a benzina de segona mà, en bon estat. Tel.:661 428 548 ó 971 38 11 04– Es ven piano de paret de color marró fosc comprat fa 8 anys.Completa-ment nou i per només 1.500 euros. Tel: 620035126.– 2º Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio salón comedor, amplia cocinay amplio baño completo, 2 habitaciones con armarios empotradosgrandes, habitación pequeña y lavadero a parte, pequeño balcón des-cubierto. parking doble y trastero. Telf. 971385921.

Page 30: IRIS 17-6-2011

Es parla de ressonant èxit obtingut per la posada en escena dela sarsuela Foc i Fum al Teatre del Cercle Artístic i dirigida perDelfín Serra. El diumenge dia 18 es celebraria la darrera represen-tació.

Ciutadella es preparava per viure el Diumenge del Be.S’anunciaven els campaments d’estiu del Frente de Juventudes

a celebrar entre el 19 de juliol i el 5 d’agost a Cala Galdana.S’asfaltava la carretera de Santandria i també part de la carre-

tera general entre Ciutadella i Maó.S’iniciava un campionat de futbol nocturn a pati de Santa

Clara. Els equips participants eren les penyes esportives “LosBoscos”, “Jamma”, “San Miguel”, “Can Bueno”, Cas General”,“Peña Aurora”, “Peña 17 de Enero” y “Can Xavier”. Era que elmés tard es convertirien el les recordares “alpargatas” de l’estiu.

La Menorquina obria els encàrrecs de gelats per Sant Joan.

• 30 •17/6/2011

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

· 20 octubre 1776 – El procurador del Convent del Socorsde Ciutadella comunicà als Jurats que el Sr. Alimundo no tèel rellotge acabat. Resolgueren que pasi dit procurador a Maóper presentar-se davant de su Exa. acompanyat de D. JosephVigo, perque ordeni que dit Alimundo entregui el rellotge dela manera que es troba.· 10 octubre 1776 – Va arribar al port de Ciutadella la tar-

tana “PAULINA” del capità Llopis, procedent d’Alger enllast, i demanà fer la quarentena en aquest port. El consellresolgué que fes la quarentena en Calan Busquets, ja que suExa., en el mes de maig envià a 3 metges per veure si era apropòsit, i resolgueren que sí, segons certificat firmat el dia 26de maig. · 8 desembre 1776 – Dels llocs de Binigafull, Son Planes,

Ses Arenes, Torralba, Santa Ana i El Perico, és va tallar larama i llenya per fer 12.500 faixines i 37.500 estaques comles que es van fer el juny de 1775 i devien ser embarcades ases Fontanelles pel castell de Sant Felip.· 9 març 1777 – El Jurat Militar comunicà que Su Santetat

ha extingit l’ordre religiosa de Sant Antoni Abat i agregat ditareligió als hospitalaris de Sant Joan de Déu, i com aquí no hiha religiosos als que se pugan aplicar els bens dels antoniansse propasa perque aquesta Universitat els puga obtenir i apli-car-los a un lloc pïatós.· 5 juny 1777 – El Comandant de Ciutadella demana als

Jurats que vol 7 bísties per transportar una partida de pallad’ordi que ha collit de dins l’hort de Palau, pels llits delsmalalts del castell de Sant Felip. El Batlle Consol li digué queles bísties que es dónen són únicament per transportar elsbagatges de les tropes i que la palla se transporta per mar aSant Felip.

Sabem que... ? (135)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

El Iris 17 de junyde 1961

Cuina nostra

Coca amb tomàtigaIngredients: 500 g de farina, 150 g d'aigua, 175 g d'olid'oliva, un tros de llevat de forner, sal, all, julivert i pebre ver-mell. 3 o 4 tomàtigues d'estiu ben polides o 1/2 quilo detomàtigues.

Preparacio: Per a fer la pasta de coca posarem la farina dinsun ribell i al mig hi farem un forant on hi ficarem primer elgot d'aigua teba on hi haurem desfet el llevat. Després hi afe-girem l'oli d'oliva i ho anirem pastant fins aconseguir unamassa ni molt dura ni molt molla. L'estendrem damunt unallauna de forn que estara untada d'oli. La deixarem estovarentre una hora i una hora i mitja. Salarem la pasta de lacoca, i dins un bol o un got mesclarem un poquet d'oli ambpebre vermell i amb un pinzell untarem ben bé la superfíciede la coca. Després hi posam les tomàtigues tallades per lameitat -han de ser ben madures- i damunt cada mitja tomà-tiga una culleradeta d'all i julivert picats, un pols de sucre iuna culleradeta de pa o galleta maria ratllada.Ho enfornam uns 20 minuts a foc mitjà o fins que vegemque estigui a punt.

Page 31: IRIS 17-6-2011

Que les restriccions del Pla Especial delNucli Antic impideixen inversions milionàriesa Ciutadella i convertir palaus i cases noblesque s’estan deteriorant en petits hotels ambencant.Que per primera vegada el PSOE s’adoni queels seus pactes amb el PSM no van ser positius

pels menorquins.Que l’Ajuntament de Ciutadella sols haurà de pagar7.000 euros de multa per l’enderrocament del llogaret deGrècia a Dalt des Penyals, malgrat trobar-se a una zonad’especial protecció.La crisi del cobrómbol i que ara Bruxel·les demani unapujada de l’IVA.Que els malalts que s’han de desplaçar a Mallorca i elssseus acompanyats hagin de pagar els bitllets d’avió.Les nombroses crítiques al dic que es fan des d’un deter-minat mitjà de comunicació.

Que PP i PSOE hagin començat a ferpactes que garantitzin millores importantsper Ciutadella.Que es vulgui trslladar el mercat d’arte-sans de la plaça de la Catedral a la plaçades Pins.

Que Ciutadella ja es comença a preparar per Sant Joan.La presentació demà dissabte de la cervessa Illa aPalma.El rodatge de la pel·lícula documental santjoanera “Sorti ventura”.“Que avui surt al carrer l’Iris de Sant Joan”L’ambient als replecs de festes.Que s’iniciï una nova etapa a l’ajuntament deCiutadella, on de segur deixarem de patir el sectarismepatit fins el moment, que ens va deixar sense convenni depublicitat i sense subscripcions per tal de perjudicareconòmicament a la nostra revista.

• 31 •17/6/2011

Dites i refranys...- A Ciutadella, qui no es mascle és femella.

PARENÒSTIC DEL MESDE JUNY DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,18 i es va pondre a les 21,07 h.Dia 30 el sol sortirà a les 06,18 i es pondrà a les 21,17 h.

LES LLUNES DE JUNY

Dia 1 lluna nova en Bessons.Dia 9 lluna creixent en Verge.Dia 15 lluna plena en Sagitari.Dia 23 lluna minvant en Àries.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

És hora de recollir cireres, albercocs i peres de Sant Joan,entre altres fruites, entre elles les figues flors, unaes de les mésbones de l’estiu, i també és l’hora d’empeltar els llimoners itarongers, figueres, oliveres i arbres semblants. Hem de fermarles lletugues i escaroles.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 17, Manel, Ismael.Dissabte dia 18, Paula, Germà.Diumenge dia 19, Gervasi, Romualda.Dilluns dia 20, Florentina, Nofre.Dimarts dia 21, Lluís, Rudolf.Dimecres dia 22, Opaulí, Tomàs.Dijous dia 23, Agripina, Ethel.

Iris de FestaSón ja 31 anys fent la primera revista espe-

cial de la nostra festa, una revista que ens hananat copiant, no sols en la idea, sinó que moltesvegades en el continguts i en la manera dedonar-li forma.

Des d’aquí volem agraïr a totes les empresesque ens han donat el seu suport publicitari, quehan fet possible, juntament amb la gent d’a-questa casa i dels col·laboradors que l’Iris deSant Joan sigui, una vegada més una realitat,que arribi a les vostres llars i ens convidi a viurei gaudir de la festa.

Gràcies per la bona acollida.

Page 32: IRIS 17-6-2011

Piso zona colegio la Consolación.Dispone de 3 dormitorios, 2 baños,cocina, salón-comedor,Trastero y terraza. AmuebladoPrecio: 160.000 €

Apartamento en Cala BlancaCon 2 dormitorios, baño, cocina ame-ricana, salón-comedor, terraza yamplio patio privado.Precio: 140.000 €

Casa en planta baja de unos 120m2

con derecho a vueloDispone de 3 dormitorios, baño, coci-na, salón-comedor, lavadero, patio yderecho a vuelo.Precio: 185.000 €

Plaza de parking enPaseo San Nicolas, 129 – BisDe aproximadamente 15m2.Precio: 7.500 €

Casa señorial en Ciutadella deaproximadamente 488m2 construi-dos y situada a escasos metros dela Plaza del Borne.Dispone de sali-da a dos calles. Precio: a consultar

Huerto (zona Sur de Ciutadella)Con chalet de unos 160m2 construi-dos y anejo de unos 100m2.Dispone de barbacoa, piscina y luzde Gesa. Precio: 550.000 €

Piso en planta bajaCon 1 dormitorio doble con armarioempotrado, baño y salón-comedorcon cocina. Piscina comunitaria.Precio: 103.000 €

Apartamento en Cales PiquesCon 2 dormitorios, baño, salón-comedor con chimenea, cocina yterraza.Precio: 135.000 €

Piso en zona Paseo Maritimo.Con 2 dormitorios, baño completo,salón-comedor, cocina y terraza.Precio: 130.000 €

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Chalet dúplex adosado en zona delPaseo Maritimo. Con 4 dormitorios, 2baños, cocina, salón-comedor, terra-zas, garaje, lavadero y patio con bar-bacoa. Precio: 399.000 €