Instruments i música a Roma
Transcript of Instruments i música a Roma
Sandra Doncel
2n BTX
Els romans quan van conquerir militarment
Grècia van copiar molts dels seus costums, el
seu art i la seva música.
Però ells volien que la seva música fos
pragmàtica i alhora sensual i feien grans
esforços per fer peces molt esplèndides i
magnífiques ja que el seu art estava basat en
l'exaltació dels sentiments.
Existien escoles de música i dansa on la gent
duia els seus fills a estudiar.
Els romans gaudien amb la música.
Els acompanyava en els seus banquets, en les seves festes, al circ i fins i tot les legions tenien banda militar.
A més, hi havia acròbates que actuaven i divertien la gent.
Els principals instruments que utilitzaven eren de corda, de vent i de percussió.
Aulos: precursor de l'oboè, és una mena de
doble flauta. Era un instrument de músics
professionals. S'utilitzava en els banquets, en
els funerals, en els sacrificis religiosos i per
marcar el ritme i la cadència als soldats.
Siringa: també coneguda com flauta de Pan
en honor al déu Pa, que sempre era
representat amb aquesta flauta. Es tracta
d’un conjunt de tubs de canya units entre si.
Els romans l’anomenaren Fistula Panis.
Cornu: era una trompeta circular de grans
dimensions, reforçada per una barra
metàl·lica. La boca es corbava sobre
l'espatlla del músic.
Lira: era una mena d’arpa primitiva. Les
primeres lires estaven fetes amb la closca d’una
tortuga com a caixa de ressonància. També es
feia amb banyes de cabra sobre els que es
tensaven les cordes. Al principi la lira tenia
quatre cordes i de mica en mica se n’hi van anar
afegint més.
Cròtals: eren petits platerets que es feien
xocar entre si amb els dits. Els primers eren
fets de fusta i després foren de metall.
Tympanum: era una membrana de pell
d’animal tensada sobre un marc de fusta.
Es picava amb la mà.
I com sabem tot això?
Doncs, perquè s'han recuperat nombroses restes
arqueològiques d'instruments, i, a més, en els
frescos i mosaics que encara es conserven es
poden veure infinitat de representacions
musicals.
No hi ha cap representació escrita de cap
melodia o cançó i encara que s'han creat cançons
amb els instruments que ells usaven, es dubta
molt que arribem tan sols a acostar-nos als sons
reals, ja que la nostra oïda musical ha canviat i
evolucionat a través dels segles i per molt que
vulguem imitar estem ja massa contaminats amb
els nostres ritmes i melodies a què ens hem
acostumat.