aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•NOVEMBRE15NÚM.269

p

Les Ordenances fiscals del 2016 fixen una rebaixa de l’IBI per a les famílies amb menys recursos. P. 12

El Cementiri Municipal recupera 913 nínxols del Departament de Santa Cecília. P. 11

La rehabilitació de les Basses es farà per fases, amb l’opció de fer-hi el Parc dels Barrufet. P. 7

Inici de curs a les escoles d’art municipals: música, plàstica i teatre

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

NovembreDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 300www.paeria.catpaeria@paeria.cat

010

CULTURAGran gala dels Premis Literaris de Lleida .................................................... 3

URBANISMERenovació del paviment dels jocs infantils en set places ................. 5Obres de connexió de la nova canonada d’aigua de Pinyana ........... 5

DRETS DE LES PERSONESPremi Reina Letizia a la Paeria ........................................................................ 6

EDUCACIÓPràctiques laborals per a estudiants de FP ................................................ 6Projecte educatiu “Nens salvant vides a les escoles” ............................. 7

JOVENTUTActivitats de lleure nocturn per a joves ..................................................... 7

CENTRE HISTÒRICInspeccions als comerços del Centre Històric .......................................... 9

PROMOCIÓ ECONÒMICAPaeria i FECOM impulsen el “Som Empresa, Som Comerç” ................. 9

PARC CIENTÍFICLleida exporta el model del Parc Científic a Xile ...................................... 9

PROJECCIÓ EXTERIORÀlex Màrquez renova com a ambaixador de Lleida ............................ 10

EDUCACIÓInici del curs de Grau Superior de Tècniques Teatrals ......................... 14

OCI Agenda cultural ........................................................................................ 17

OPINIÓ dels Grups Municipals .............................................................. 18-21

04 Presentació de l’avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Lleida (POUM) a la Generalitat de Catalunya

El barri del Secà de Sant Pere estrena la renovada plaça de Germans Queralt després del seu enjardinament.

El Magical Media, el Turó de Gardeny i la Seu Vella han estat alguns dels platós on s’ha rodat el film “Segon Origen”.

Edicions

• 93 799 07 07

05

10

3Ajuntament de Lleida • La Paeria

Novembre de 2015 • Cultura

Lleida celebra la seva Nit més literària •Els barcelonins Xavier Duran i Jordi Virallonga guanyen el Josep Vallverdú i el Màrius Torres

Les autoritats amb els guanyadors dels Premis Literaris, a l’Auditori Municipal. © Hermínia Sirvent

L’escriptor Màrius Serra va moderar la tertúlia amb els dos guanyadors dels premis © H. Sirvent

Vint originals han optat al premi Josep Vallverdú d’assaig i 47, al Màrius Torres de

poesia

El barceloní Xavier Duran ha estat el gua-nyador del 32è Premi d’assaig Josep Vall-verdú amb l’obra “L’individu transparent. Des dels raigs X al big data” i Jordi Virallon-ga s’ha emportat el 20è Premi de poesia Màrius Torres amb “Amor de fet”. El lliura-ment dels guardons es va dur a terme a l’Auditori en el decurs de la gala de la Nit literària de Lleida, que va conduir, un any més, l’escriptor i comunicador Màrius Ser-ra, que va mantenir una tertúlia literària amb els guanyadors que va apropar les dues obres premiades i els seus autors.

Xavier Duran, que ja va rebre el Josep Vallverdú el 1991, va explicar que la seva obra lliga ciència i societat i que pretén ser una reflexió de com la genètica i les tecno-logies mèdiques fan avançar la ciència, la prevenció i la curació de malalties i com les xarxes i el món digitalitzat també con-tribueixen a aquests avenços i a la gestió de molts àmbits de la societat. Però també com representen un pe-rill quan voluntàriament o involuntària cedim dades perquè poden provocar discriminació i poden en-vair la nostra intimitat. El barceloní Jordi Virallonga va aprofundir en “Amor de fet” en el sentiment tràgic d’una vida usual, popular, en què va voler trencar tòpics d’esperança i eternitat, per poder viure una vida més

intensa i plena. Amb aquesta obra l’autor, per mitjà de molts personatges, vol emo-cionar. commoure i divertir el lector.

La segona part de la gala va oferir un espectacle literari, aquesta vegada dedi-

cat a recordar el poeta i cantautor d’Alcoi Ovidi Montllor, del qual

enguany es commemora el 20è aniversari de la seva absència.

“L’Ovidi, Poema sense acabar”, de la mà del mú-

sic Toti Soler, de l’actor Joan Massotkleiner i de la cantant

Gemma Humet, va retornar al públic la veu de l’enyorat creador d’Al-

coi. El nom del recital fa al·lusió metafòri-

ca al títol del poema de Salvat-Papasseit al qual l’Ovidi i en Toti van posar veu i música junts i per separat.

Uns 70 originalsLa participació d’autors d’arreu de Cata-

lunya als premis literaris de Lleida ha estat alta, amb 20 originals que van optar al pre-mi d’assaig i 47 originals que van concur-sar al guardó de poesia, reflex del prestigi i la confiança que els escriptors d’arreu del territori català dipositen en els premis convocats des de Lleida.

Abans de la gala literària, al Cafè del Tea-tre de l’Escorxador es van presentar públi-cament les obres guanyadores de l’edició anterior: La digitalització de l’Altre (Premi d’assaig Josep Vallverdú 2014), de Carlos M. Ruiz, i La lentitud del ramat (Premi de poesia Màrius Torres 2014), de Nati Soler.

Reconeixement a Manuel de PedroloA més de l’acte públic dels Premis lite-

raris, enguany es farà una commemoració especial en l’àmbit de les lletres de casa nostra com ho és el 25è aniversari de la mort de l’escriptor segarrenc Manuel de Pedrolo. La ciutat de Lleida retrà el reco-neixement que es mereix Pedrolo el prò-xim 24 de novembre al Cafè del Teatre, a les 19.00 h (entrada gratuïta), amb l’espec-tacle literari “Dir Pedrolo”. •••

Més informació:Regidoria de Cultura. Av. Blondel, 64. Tel. 973 700 394 cultura@paeria.cat

4 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Urbanisme • Novembre de 2015

L’avanç del POUM, presentat a la Generalitat•El projecte urbanístic de Lleida aposta per la cohesió social de la ciutat

El pla aposta per potenciar el riu com a eix vertebrador de la ciutat. © Hermínia Sirvent

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del tinent d’alcalde Fèlix Larrosa, i el coordi-nador d’Urbanisme de la Paeria, Joan Blan-ch, va presentar l’avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM )a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat, presidida pel director general d’Urbanisme d’ordenació del territori, Agustí Serra.

La presentació de l’avanç del POUM en aquesta comissió suposa un pas més en el procés per a la seva aprovació definitiva. Durant la reunió es van exposar les línies principals del document, que són el desenvolupament de la capitali-tat de Lleida i l’aposta per la co-hesió social de la ciutat amb

actuacions adreçades a millorar les rondes i dibuixar una Lleida amb més espais verds, potenciant el riu com a eix vertebrador.

L’avanç del pla incideix en la millor relació de l’entorn agrícola i el nu-

cli urbà i crea una nova qualifi-cació urbanística del sòl, l’en-torn agrícola, que tindrà un ús preferent agrícola i rama-der i pretén la potenciació

de l’economia i la producció primària i que pot ser l’àmbit

de desenvolupament dels Parcs Agraris. La proximitat al sòl urbà li

confereix un valor afegit en usos agraris de proximitat i usos ambientals, educatius i de lleure. •••

Més informació:Servei d’UrbanismeTel. 973 700 300poumlleida.paeria.cat

El pla també posa el focus en

la millor relació de l’entorn agrícola i el

nucli urbà

5Ajuntament de Lleida • La Paeria

Novembre de 2015 • Urbanisme

Estrena de la plaça Germans Queralt al Secà

Nou paviment amortidor dels jocs infantils

Canonada d’abastament d’aigua de Pinyana

•L’espai públic, molt utilitzat pels veïns, disposa de vuit arbres i 171 plantes arbustives

•Pla per millorar la seguretat dels nens i les nenes en les àrees lúdiques

•Garanteix un subministrament estable i una major qualitat del líquid

Les plantes s’han produït a la brigada de jardineria del Parc de l’Aigua. © Paeria

Nou paviment amortidor amb sorra. © S. C.

Obres a l’avinguda Rovira Roure. © S. C.

Aquesta zona del Secà

es complementa amb dos miradors

amb vistes panoràmiques de

Lleida

Els veïns i les veïnes del barri del Secà de Sant Pere ja poden gaudir de la renova-da plaça Germans Queralt, després de les obres d’urbanització i la millora de l’enjar-dinament que s’han dut a terme recent-ment.

L’enjardinament de tot l’espai públic, que és molt utilitzat pels lleidatatans i les lleidatanes de la zona, ha consistit en l’ar-ranjament amb sauló i la plantació de vuit arbres (set acàcies negres i un roure de Tur-quia) i la col·locació de tres jardineres d’acer de grans dimensions, amb 171 plantes arbustives, fetes en tres alçades per donar volum.

Aquí s’han plantat 42 unitats de sàlvia russes (Pe-rovskia atriplicifolia), 62, de tulbagia (Tulbaghia violacea) i 67, de sàlvia de fulla petita (Salvia mi-crophylla). Les arbustives s’han produït, per

primera vegada, a la nova brigada de jardineria del

Parc de l’Aigua. La brigada municipal d’obres també ha

pintat la barana de la plaça i s’ha desmuntat el joc infantil exis-

tent perquè estava deteriorat.

El Secà de Sant Pere també ha estrenat dos miradors amb vistes panoràmiques so-bre Lleida i la Seu Vella.

El barri té des de principis d’any un nou espai que dóna la benvinguda a la zona i que es diu els Jardins de la Llibertat. •••

L’Ajuntament de Lleida ha iniciat la renova-ció del paviment amortidor de les àrees de seguretat d’alguns jocs infantils de les pla-ces Jardins Zoe Rossinach, Doctora Castells, Jardins Maria Mercè Marçal, Pablo Iglesias, Jaume Gort, Maria Aurèlia Campany i Jar-dins de les Magnòlies.

Es tracta de substituir el sauló dels jocs amb altures de caigudes més altes per sor-

Les obres de connexió de la nova cano-nada d’abastament d’aigua procedent de Pinyana a la xarxa general de transport i distribució de Lleida es duran a terme fins a principis de desembre. Amb la posada en funcionament de la nova conducció que abasteix Lleida des del dipòsit d’Alpicat es garanteix un subministrament estable a la ciutat, una major qualitat de l’aigua i

una reducció del nombre d’avaries o tren-caments, en deixar en desús la conducció antiga.

El punt de connexió del nou tub d’aigua amb la xarxa de distribució serà a l’avingu-da Rovira Roure, a l’altura del carrer Perio-dista Trappa i de l’Hospital Arnau de Vilano-va. •••

ra natural rentada. L’objectiu és vetllar per la seguretat dels nens i les nenes en aques-tes àrees lúdiques i minimitzar, d’aquesta manera, l’impacte en possibles caigudes. Les obres s’emmarquen dins del pla de modernització de places i jocs infantils que duu a terme la Regidoria d’Urbanisme, pri-oritzant i vetllant per la seguretat dels nens i les nenes a totes les àrees lúdiques de la ciutat. •••

La Paeria • Ajuntament de Lleida6

Drets de les Persones • Novembre de 2015

Premi Reina Letizia per a un projecte de la Paeria

Pràctiques laborals d’estudiants de FP

•L’Ajuntament rep el guardó per la seva política en pro de l’accessibilitat de les persones

•Més de 50 estudiants treballen en diverses regidores de la Paeria i en les escoles bressol

Millores en l’accés a diversos comerços. © S.C.

Recepció dels estudiants a la Paeria. © Paeria

L’Ajuntament de Lleida ha estat guardonat amb el Premi Reina Letizia 2015 amb el projecte “La Mayoría de edad de una Llei-da accesible” en la modalitat “Accesibilidad Universal de Municipios”. El projecte pre-sentat per la Paeria fa una revisió de totes les accions d’accessibilitat desenvolupats en els diferents àmbits de la ciutat com

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va rebre els 51 estudiants de cicles formatius dels insti-tuts Ronda i Caparrella i del Col·legi Episco-pal, de l’Acadèmia Martínez i del centre Iler-na que fan pràctiques laborals en diverses regidories de la Paeria. Amb aquesta inicia-tiva l’Ajuntament contribueix a la formació professional que, en la seva modalitat dual, garanteix més la pràctica en empreses i la inserció laboral posterior dels estudiants.

Els alumnes s’han incorporat a treballar en diverses regidories de l’Ajuntament, i la major part duen a terme activitats formati-ves a les escoles bressol municipals. També han treballat a l’àrea d’informàtica fent apli-cacions web i adquirint coneixements de sistemes de telecomunicacions, com tam-bé han fet pràctiques a l’àrea d’Economia, a la Sindicatura i a la Regidoria de Polítiques per als drets de les persones. •••

ara actes de mobilitat urbana (serveis de transport adaptat, taxis, autobusos, urbans etc.), en matèria d’habitatge, d’educació, de formació, d’oci, de cultura, d’esport i de foment de la inserció laboral de persones amb discapacitat mitjançant contractes i convenis de pràctiques laborals dins del mateix consistori. •••

7Ajuntament de Lleida • La Paeria

Novembre de 2015 • Alcaldia

El Parc de Les Basses es construirà per fases

Nocions bàsiques sobre primers auxilis

Activitats de lleure nocturn per a joves

•El projecte manté el parc de lleure familiar amb l’opció de dedicar-lo als Barrufets

•Uns 250 escolars de 6 centres participen en el projecte “Nens salvant vides a l’escola”

•Actes organitzats els dissabtes a la nit a La Palma en el marc del programa “Nova Nit”

Es vol recuperar l’ús lúdic del parc. © S. C.

Una sessió del projecte educatiu. © Paeria

Activitat organitzada a La Palma. © Paeria

L’equip de govern del PSC i el grup muni-cipal de CiU han consensuat impulsar el projecte de rehabilitació de les Basses dis-tribuït en diferents fases i blocs i mantenint el parc de lleure familiar amb l’opció dels Barrufets.

Per adaptar el projecte, que s’havia es-tructurat amb un sol plec de condicions per a un únic adjudicatari, l’Ajuntament de Lleida redactarà un nou Pla Parcial per a les Basses que definirà cadascun dels espais en què es dividirà la proposta per ser licitada en diferents plecs de condicions, com ara el càmping i el restaurant, la zona comercial,

tindrà enllestit el nou Pla Parcial d’aquí a tres mesos i preveu que es podrà aprovar en el primer trimestre del 2016, com també els plecs de condicions que, immediata-ment després, es licitaran per separat.

L’alcalde va explicar que fins ara es comp-tava amb operadors, a més d’inversors, que havien manifestat interès a concórrer a les diferents parts específiques. “Amb el model anterior s’havien de posar d’acord amb el llicenciatari de tot el parc i, ara, concorreran individualment als diferents blocs que trau-rem a concurs, començant pel càmping i el restaurant”, va dir Àngel Ros. •••

l’hotel, el parc de lleure familiar, els espais esportius i els espais lliures. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va indicar que la Paeria

Educació

Joventut

Uns 250 alumnes de 4t de primària de 6 centres educatius participen en el projecte educatiu “Nens salvant vides a l’escola”, que pretén ensenyar als escolars unes nocions bàsiques sobre els primers auxilis. L’Ajun-tament de Lleida col·labora amb l’empresa Neosalus en aquesta acció formativa gra-tuïta, que s’organitza per segona vegada i que forma part del programa “Educació a l’abast”.

El taller consta de 3 hores de teòrica i pràctica que imparteixen monitors espe-

cialitzats de l’àmbit de les emergències sa-nitàries i l’educació. Els objectius principals del taller són aprendre a actuar de manera segura, donar un avís precoç i eficaç al 112, detectar la inconsciència (persona que no respon a estímuls) i socórrer la víctima in-conscient col·locant-la en posició lateral de seguretat.

Les sessions estan estructurades en una primera part d’explicació teòrica per part del docent amb la col·laboració de les apor-tacions dels infants, fomentant la participa-

ció i l’aprenentatge entre iguals. Després els alumnes fan la pràctica de col·locar la víctima en posició lateral de seguretat. •••

L’Agenda Jove de la Paeria per a aquesta tardor inclou com a novetat el projecte “Nova Nit”, que promou un lleure saludable entre la població jove en horari nocturn i

en cap de setmana. Els dissabtes a la nit al Centre de Recursos Juvenils La Palma s’organitzen activitats que el ma-teix col·lectiu ha programat, com ara tallers de cuina, vi-deojocs, dinàmiques, jocs de taula i de rol o tallers creatius, entre d’altres. A més, es va dur a terme una sortida al Saló del Manga.

El projecte “Nova Nit” va néixer aquest estiu arran de la proposta d’un

grup de joves d’organitzar activitats, amb el suport de l’àrea de Joventut de

la Paeria. Els joves s’impliquen de manera voluntària en la

gestió del seu temps i con-vidant altres lleidatans a participar-hi. L’èxit de co-ordinació i de participació

d’aquesta experiència ha portat a fomentar la segona,

que s’inclou en l’Agenda Jove per als mesos d’octubre, novembre

i desembre. •••

Tallers de cuina, videojocs

i jocs de taula i de rol, a més d’una

sortida al Saló del Manga

La Paeria • Ajuntament de Lleida8

9Ajuntament de Lleida • La Paeria

Novembre de 2015 • Centre Històric

Inspeccions als comerços del Centre Històric

Impuls de la competitivitat del comerç local

Lleida exporta el model de Parc Científic a Xile

•Per garantir la seguretat i el compliment de les normatives de les activitats econòmiques

•Paeria i FECOM treballen conjuntament per impulsar “Som Empresa, Som Comerç”

•Per afavorir l’intercanvi d’idees i projectes i impulsar la innovació i la competitivitat al territori

En el que portem d’any, l’Ajuntament de Lleida ha efectuat un total de 25 inspecci-ons a establiments comercials del Centre Històric.

El consistori lleidatà du a terme habitual-ment controls als comerços de tot tipus dels diferents barris de la ciutat per tal de garantir la seguretat i el rigor en totes les activitats econòmiques que es porten a ter-me a Lleida.

Dins del Pla Horitzó 2018 –el pla estratè-gic per a aquesta legislatura municipal– es preveu incrementar, encara més, el nombre d’actuacions.

Un equip multidisciplinari, integrat per tècnics de diferents regidories i de la Guàr-dia Urbana, s’encarrega d’inspeccionar tots els comerços i els establiments (bars, restaurants, etc.) del Centre Històric per comprovar que compleixen les diferents normatives que els regulen. La major part de les deficiències detectades en les ins-

peccions portades a terme fins al moment són relatives a aspectes com la prevenció d’incendis, les modificacions fetes respecte a les autoritzacions i les condicions higieni-cosanitàries.

El Centre Històric ha guanyat estètica amb les reformes fetes en els darrers anys. © Paeria

Paeria i FECOM potencien el comerç. © Paeria

El Parc de Gardeny s’internacionalitza. © Paeria

Des del 2010 al 2014 l’Ajuntament ha portat a terme un total de 131 inspeccions d’activitats comercials i de serveis (bàsica-ment, establiments relacionats amb la res-tauració i l’estètica) al Centre Històric. •••

Promoció Econòmica

Parc Científic

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i la presiden-ta de la Federació Provincial d’Empresaris de Comerç de Lleida (FECOM), M. Rosa Eritja, van signar un conveni per impulsar la innovació i la competitivitat del comerç local, en el marc del pla “Som Empresa, Som Comerç”. Aquest programa pretén liderar i plantejar solucions als reptes, els canvis i

Lleida exportarà el seu model de Parc Cien-tífic i Tecnològic a la ciutat xilena de Valdi-via, segons el conveni signat entre el Parc de Gardeny i la Corporación Valdivia Ciudad Universitaria y del Conocimiento (VCUyC). L’acord estableix poder desenvolupar, es-tablir polítiques i accions que permetin afavorir l’intercanvi d’idees i projectes entre

les adaptacions que afecten i afectaran les empreses comercials i de serveis.

El pla incideix en els àmbits de les noves tecnologies, la qualitat, l’eurocommerce, el diàleg social, la borsa de negocis i el medi ambient. Paeria i FECOM treballen estreta-ment per tirar endavant aquest projecte. •••

ambdues parts i impulsar la innovació i la competitivitat als territoris. El conveni marc es desenvoluparà en projectes concrets i el primer serà la creació d’un swaping empre-sarial. Així, empreses, emprenedors i grups de recerca lleidatans disposaran d’un espai a Valdivia i, a la vegada, els agents xilens en tindran un altre a Lleida. •••

La Paeria • Ajuntament de Lleida10

Projecció Exterior • Novembre de 2015

10 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Màrquez renova com a ambaixador de Lleida

Preestrena mundial del film ‘Segon Origen’

•El pilot de Moto2 lluirà el logotip “Lleida Marxa” a la granota de competició arreu del món

•El Magical Media i el Turó de Gardeny, platós on s’ha enregistrat la pel·lícula

Àlex Màrquez promocionarà la ciutat. © H. S.

Una imatge del film. © Prod. Audiov. Antàrtida

El pilot de motociclisme de les Terres de Lleida Àlex Màrquez ha renovat el conveni d’ambaixador de la ciutat i lluirà el logotip “Lleida Marxa” a la seva granota arreu del món en el campionat de Moto2. El paer en cap, Àngel Ros, i Àlex Màrquez van signar el conveni que s’emmarca dins del programa Lleida Esport & Emotion de Turisme de Llei-da, que vol la promoció de la ciutat per mit-

jà de l’esport i la captació d’esdeveniments esportius i professionals.

L’alcalde Àngel Ros va destacar que l’Àlex és un dels esportistes d’elit lleidatans, com Saúl Craviotto, lsidre Esteve o Carles Pigem, que contribueixen a la difusió de Lleida allà on van i que fan que la seva presència s’identifiqui amb Lleida. •••

Alcaldia

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va assistir als cinemes JAC d’Alpicat a la preestrena mun-dial de la pel·lícula “Segon Origen”, dirigida pel lleidatà Carles Porta, que va continuar el projecte encetat per Bigas Luna. Autoritats i nombrosos lleidatans i lleidatanes van vo-ler ser els primers testimonis de la història d’Alba i Dídac que va crear Manuel de Pe-drolo, reinterpretada per Bigas Luna i Car-

les Porta. A la preestrena també van assistir alguns dels principals actors de la pel·lícula. El Magical Media i el Turó de Gardeny han estat alguns dels platós on s’ha enregistrat el film, que també té escenes rodades en ple centre de la ciutat, com la plaça de Blas Infante. Des del Magical Media també s’ha col·laborat en tasques de producció. A més, l’Ajuntament ha donat suport al film. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria 11

Novembre de 2015 • Salut Pública

El cementiri amplia el nombre de nínxols •Construcció de 217 sepultures noves en el Departament Ecumènic

Alcalde, regidors i tècnics visiten el cementiri. © Paeria

El cementiri disposa de panteons i mausoleus de gran valor artístic. © Paeria

Rehabilitació de mausoleus

amb valor històric i artístic de propietat

municipal

L’Ajuntament de Lleida ha recuperat en-guany 913 nínxols del Departament de Santa Cecília del Cementiri Municipal, un dels més antics, que tornen a passar a ser de titularitat municipal. En aquests mo-ments s’estan construint 217 tombes noves en el Departament Ecumènic i pròxima-ment es durà a terme el bastiment de 20 nous nínxols capella.

Amb aquestes actuacions es fa un salt qualitatiu important i l’espai disponible del Cementiri Municipal de Lleida queda garantit per 30 anys aproximadament, una xifra que s’ha incrementat sensiblement amb aquesta recuperació d’antics sepul-cres i la construcció de nous.

Enguany també s’ha dut a terme la re-forma de l’arc que va des del Departament de Sant Anastasi a Santa Cecília i la millora dels serveis higiènics de la capella. Pròxi-mament s’enderrocarà una paret del Departament Verge de Montser-rat per obrir un pas entre el de Sant Crist i el de Verge de Montserrat.

En l’àmbit de patrimoni artístic i cultural vinculat a l’activitat funerària, aviat es presentarà un catàleg de pan-teons i tombes del Departament de

Santa Cecília, que actualment està a impremta. També s’en-

gega un procés de recupera-ció de patrimoni mitjançant la rehabilitació de mauso-leus amb valor patrimonial

històric i artístic que són de propietat municipal. En

aquest sentit, pròximament s’iniciarà la rehabilitació del mauso-

leu d’Enric Nuet.

Ritme creixent de les incineracionsD’altra banda, dels 1.065 sepelis fets al

cementiri de Lleida des de l’octubre de 2014 al mateix mes del 2015, un total de 708 (66,48%) han estat inhumacions i 357 (33,5%), incineracions. Les incineracions continuen la tendència creixent dels dar-rers anys i han passat del 31% l’any 2014 al 33,5% d’enguany. El 23,44% dels enterra-ments (166) s’han fet en nínxols nous men-tre que la resta, el 76,55% (542), han tingut lloc en tombes ja utilitzades anteriorment.

Pel que fa als títols funeraris, enguany se n’han expedit 448. D’aquests, 194 són de dret funerari per a nínxols i columbaris nous, 1 ha passat de lloguer a cessió, 245 s’han actualitzat i 8 s’han subscrit com a lloguer.

Homenatge a Enric Pubill “Lo Parrano”Durant la visita institucional al cementiri

amb motiu de la festivitat de Tots Sants, que va presidir l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va destacar enguany la figura d’Enric Pubill, conegut com “Lo Parrano”, artista polifacètic lleidatà. Durant el decurs de l’homenatge, que va comptar amb la presència de la famí-lia de l’artista, es va fer una ofrena floral. •••

La Paeria • Ajuntament de Lleida12

Urbanisme • Novembre de 2015

12 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Economia • Novembre de 2015

Les Ordenances Fiscals es van aprovar en el ple de l’Ajuntament de Lleida del 30 d’octubre. © Paeria

El servei de Teleassistència domiciliària continuarà sent gratuït. © Paeria

L’IBI es rebaixa a les famílies amb menys renda •Les activitats esportives continuen tenint bonificacions en les Ordenances Fiscals per al 2016

El ple de l’Ajuntament de Llei-da, amb els vots a favor del PSC, Ciutadans i la Crida-CUP, va aprovar el 30 d’octubre l’Expe-dient de les Ordenances Fiscals de l’Ajuntament de Lleida per a l’any 2016, que es caracteritzen pel seu marcat contingut social, amb majors bonificacions per a la ciutadania i la congelació d’impostos i taxes amb caire general.

En el cas de l’Impost de Béns Immobles (IBI), la contribució en què es basa el finançament dels ajuntaments, es va acordar i aprovar en ple la progressivi-tat de la seva aplicació d’acord amb els valors cadastrals dels habitatges.

El topall, establert en un va-lor cadastral inferior als 29.000 euros, permetrà un ajut directe a 9.766 famílies de la ciutat, el 15% del total.

La 1a tinenta d’alcalde i re-gidora de Gestió dels Recursos Municipals, la Hisenda Munici-pal i Polítiques de Transparèn-cia, Montse Mínguez, va expli-

car que “tal com havia proposat inicialment l’equip de govern, les famílies que tinguin un ha-bitatge amb un valor cadastral inferior a 20.000 euros rebran una ajuda social de 100 euros. A partir d’aquí, en virtut del pacte assolit amb la Crida, es pot ar-ribar a un escalat fins als valors cadastrals inferiors als 29.000 euros”.

“Dels 63.670 rebuts que Llei-da té en matèria d’habitatge, 9.766, és a dir, el 15%, rebrien una ajuda social amb una de-terminada progressivitat per part dels Serveis Socials i per part del pressupost que el mes que ve aprovarem”, va explicar la tinenta d’alcalde.

13Ajuntament de Lleida • La Paeria

Novembre de 2015 • Economia

Unes 9.766 famílies es beneficiran dels ajuts directes per pagar l’IBI. © Paeria

L’Ajuntament facilita que els joves puguin practicar esport. © Paeria

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va valorar molt positivament l’aprovació d’un Expedi-ent d’Ordenances Fiscals que “pensa en les famílies, especialment en les que pateixen més vulnerabilitat i dóna el més ampli sen-tit als serveis que ha d’oferir un ajuntament i a la proporció en què ha de repercutir el cost d’aquests serveis en la ciutadania”.

Reducció dels valors cadastralsLes ordenances fiscals també establei-

xen una baixada del 18% en la plusvàlua, fet que és una disminució directa en aquest impost, fruit de la revisió cadastral (reduc-ció del 18 per cent dels valors cadastrals). Això té un impacte d’una menor recaptació per a l’Ajuntament de Lleida valorada en 1,1 milions d’euros. En la plusvàlua es man-tenen les bonificacions del 90% per a he-rències dels habitatges habituals i del 80% per als pisos que es reben en herència i que s’ofereixen a l’Oficina Local d’Habitatge.

L’expedient aprovat incorpora també al-tres bonificacions adreçades als habitatges de l’ Horta que corresponguin a una explo-tació agrícola. En aquests casos disposaran d’un 10% de bonificació en la quota final de l’IBI. Caldrà que tinguin la condició d’ex-plotació agrícola, ramadera o forestal, que estiguin empadronats i que el 50% dels ingressos familiars provinguin de la seva explotació.

Ajudes a famílies nombrosesLes ordenances aprovades també in-

clouen ajudes a famílies nombroses i mo-noparentals. Fins ara, la llei preveia una bonificació per a les que són propietàries d’un habitatge i l’Ajuntament de Lleida situava aquesta ajuda en 120 euros. En el nou expedient d’ordenances s’estén aquest suport, també, a les famílies nombroses o monoparentals que viuen de lloguer.

Amb l’expedient aprovat s’introduei-xen noves facilitats per poder fer els pagaments tributaris per mitjà d’un pla personalitzat que permetrà que les famí-lies, durant l’any que ve i abans de l’1 de desembre, “podran establir com, quin i quan volen pagar individu-alment les seves obligacions tributàries amb la Paeria”.

“Ja hi havia facilitats per fer-ho –fraccio-naments i altres mesures– però d’alguna

Més informació:Economia i Hisenda. Av. Blondel, 16. Tel. 010 ofgestio@paeria.cat

manera, amb aquesta novetat, el pla per-sonalitzat de pagament (que és sense in-

teressos i sense garanties) permet que cadascú pugui establir a la

carta el seu pagament periò-dic dels tributs i de les taxes”, ha assenyalat Montse Mín-guez.

Bonificacions i ajutsL’Expedient d’Ordenances

Fiscals manté totes les bonifica-cions i ajuts que l’Ajuntament de Lleida ja estava oferint, com ara la Teleassistència gratuïta, les bonificacions en els vehicles,

en l’impost de l’ICIO (sobre construccions, instal·lacions i obres), en les escombraries, en els serveis educatius i esportius, en els serveis de benestar social...

En la sessió plenària en què es debatia aquest expedient també es van aprovar 11 esmenes presentades pels grups munici-pals del Comú de Lleida, ERC-Avancem, PP, Crida-CUP i CIU. •••

Facilitats per poder fer

els pagaments tributaris per mitjà d’un pla personalitzat

La Paeria • Ajuntament de Lleida14

Educació • Novembre de 2015

Inici dels estudis de Tècniques Teatrals•L’Aula Municipal de Teatre, l’únic centre de Catalunya en oferir aquesta formació reglada

El curs comença amb 17 alumnes provinents de Lleida i rodalies. © Aula Teatre

El Cicle Formatiu de Grau Superior de Tècni-ques Teatrals de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida es va iniciar amb 17 alumnes pro-cedents majoritàriament de Lleida i rodali-es. L’Aula Municipal de Teatre es converteix, d’aquesta manera, en l’únic centre públic

de Catalunya en ofe-rir aquesta formació reglada.

El títol cerca aplicar les tècniques d’interpre-tació, de moviment i vocals

per actuar en directe o en mitjans audi-ovisuals, per fer tasques de dinamització basades en l’actuació i per formar-se en tècniques d’expressió i comunicació, amb criteris artístics, de qualitat i seguretat. S’han de fer 2.000 hores impartides en dos anys acadèmics.

L’Aula de Teatre tindrà aquest curs uns 2000 alumnes, una xifra similar a la de l’any anterior. Amb motiu del 400 aniversari, l’any vinent, de la mort de William Shakes-

peare, l’escola ha preparat diferents cursos i tallers que giren al voltant

del dramaturg anglès. Entre les activitats programades

destaca un taller de teatre musical amb algunes de les millors escenes i per-sonatges del dramaturg i

un taller d’interpretació per a joves dedicat a una de les

seves obres més conegudes, Romeo & Juliet. •••

Formació per

actuar en directe, per

fer tasques de dinamització

basades en l’actuació i per

dominar tècniques d’expressió

i comunicació amb criteris

artístics, de qualitat i

seguretat

15Ajuntament de Lleida • La Paeria

Novembre de 2015 • Educació

Centenari de l’Escola Municipal de Música •El centre i el Conservatori inicien el curs amb 741 alumnes i 40 professors

El Conservatori i l’Escola Municipal de Músi-ca de Lleida han iniciat un nou curs escolar amb 741 alumnes i 40 professors. Enguany, la temporada escolar és especial atès que aquest setembre l’Escola ha complert 100 anys i durant els pròxims mesos es faran ac-tivitats per commemorar aquest aniversari.

La voluntat dels dos centres és educar en la música mitjançant activitats, completant la seva formació a les classes amb activitats complementàries, com intercanvis amb al-tres centres, concerts, colònies, etc.

L’Escola de Música ofereix un ense-nyament no reglat adreçat a un alumnat d’edats diverses, que vol destinar una part del seu temps de lleure a gaudir de la mú-sica. El Conservatori imparteix els estudis reglats que porten els alumnes de música a la seva professionalització.

Una de les novetats d’aquest curs és el projecte en comú posat en marxa amb l’Au-

la Municipal de Teatre amb una disciplina nova anomenada soundpainting, un llen-guatge universal de signes per a la compo-sició multidisciplinària en viu, interpretat per músics, actors i ballarins. •••

Estudiants de violí del Conservatori de Música de Lleida. © H. Sirvent

Més informació:Plaça Josep Prenafeta, s/n - Tel. 973 700 676 E-mail: conservatori@paeria.cat

17Ajuntament de Lleida • La Paeria

Agenda Cultural

La temporada de tardor de l’Auditori Muni-cipal Enric Granados continua el dissabte 21 de novembre, a les 20.00 h, amb l’actuació de l’Orquestra Camerata XXI, que interpre-tarà obres de S. Prokófiev, X. Gols i A. Co-pland. L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida convida l’Orquestra Camerata XXI dins de la seva temporada de concerts, en un projecte d’intercanvi que els durà també a actuar a l’Auditori Pau Casals del Vendrell.

El diumenge 22 de novembre, a les 19.00 h, tindrà lloc el Concert de Santa Cecília, ti-tulat “Granados a banda”, amb la Banda Mu-nicipal de Lleida. S’hi podran escoltar obres d’Enric Granados, Ricard Viñes i Manel Giró.

El Quartet Teixidor actuarà el divendres 27 de novembre, a les 20.30 h, amb el concert “Viena i Madrid al segle XVIII: diferents visions del Classicisme”.

El dissabte 28 de novembre, a les 18.30 h, el públic podrà gaudir de l’espectacle “L’odissea d’Okina-me, una màquina del temps plena de música” (a la foto), amb Irene Jodar (actriu), M. Luz Pérez (piano), Elena Sentís (flauta traves-sera) i Sandra Magro (violoncel).

Finalment, el diumenge 29 de novembre, a les 19.00 h, es podrà seguir el concert “Tornen els clàssics”, amb la Jove Orquestra de Ponent, que interpretarà obres de W.A. Mozart, L.V. Beethoven i J.C. Arriaga. •••

AgENdA

L’ORQUESTRA CAMERATA XXI, A L’AUdITORI

LA PANERA ACULL LA MOSTRA ‘PLOU, NEVA, PINTA’

El Centre d’Art La Panera acollirà fins al 24 de gener de 2016 les expo-sicions “Escombros”, d’Ángela de la Cruz, i “Plou, neva, pinta”. “Escom-bros” ofereix un recorregut a través de setze peces fetes per l’artista entre els anys 2009 i 2014, entre les quals s’inclou una gran quantitat d’obres mai exposades a Espanya. “Plou, neva, pinta” sorgeix de la vo-luntat d’apropar les noves perspectives de la pintura contemporània als infants. Es tracta de la “pintura expandida”, unes obres pictòriques que parteixen de l’espai, el gest, l’objecte, la fotografia o, fins i tot, dis-positius digitals. Foto: Ángela de la Cruz. •••

COTXES dE MINIATURA

El Roda Roda ha ampliat la seva col·lecció de miniatures gràcies a la cessió de Manel Armillas de més de 400 pe-ces a escala 1:24. Els petits vehicles tenen una fidelitat extraordinària i uns acabats de molta qualitat, amb pe-ces que van des del 1900 fins a l’actualitat. Destaca una col·lecció de vehicles de bombers i de limousines. •••

LA dEPURAdORA

L’ecodescoberta “El camí que fa l’aigua de casa al riu” permetrà conèixer el funcio-nament de l’estació depu-radora de Lleida. L’activitat és gratuïta i tindrà lloc el diumenge 22 de novembre, de les 11.00 a les 13.00 h. Cal inscripció prèvia. •••

LA SANSI

La 3a edició de la Sansi de Lleida es disputarà el 29 de novembre, a les 11 h. Com a novetat s’incorpora un recor-regut de 10 km al ja tradicio-nal de la cursa atlètica de 5 km. El circuit és urbà i la sor-tida i l’arribada és a La Llot-ja. Una hora abans hi haurà curses infantils. Inscripcions a www.lasansilleida.com. •••

18 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Opinió • Novembre de 2015

JoséLuisOsorio

Espai públic operatiu també per a professionals

El nostre grup municipal defensa un model de ciutat i via pública, en parti-cular, com a espai de trobada i de con-vivència. Eliminar obstacles, facilitar la mobilitat sense excepció, sostenibili-tat, eficiència i seguretat són conceptes claus als nostres carrers i places tant per a vianants i ciclistes com per a la resta d´usuaris.

Si volem un espai públic en el qual ningú se senti exclòs hem de vetllar

Si volem un espai públic en el qual ningú se senti exclòs hem de vetllar també pels treballadors que exerceixen la seva tasca al nostre municipi: transportistes, operaris i distribuïdors de dins i fora de la ciutat

Justícia fiscal, justícia social

Prestació de serveis públics municipals i polítiques per a la ciutadania a Lleida són possibles, en gran part, per la capacitat de la Paeria de recaptar impostos i taxes preus dels serveis (com abastiment d’aigua o es-coles bressol), per mitjà de les ordenances fiscals, que quan surti publicat aquest arti-cle ja estaran aprovades per a l‘any que ve.

Parlar d’ordenances, doncs, és parlar

de la capacitat de prestar serveis i de fer polítiques d’atenció a la ciutadania o de promoció econòmica, posem per cas, perquè la Paeria pot disposar de diners per pagar-ho. Però, per damunt de tot, és parlar de política fiscal. Per tant, parlar de justícia fiscal és parlar de justícia social. Per això, des del nostre grup, plantegem les ordenances fiscals amb un enfocament eminentment social.

En conseqüència, no és just socialment rebaixar els valors cadastrals i, en canvi, congelar l’IBI. Ni just, ni comprensible. Així que des del nostre grup municipal n’haví-em demanat una rebaixa gradual del 3% anual durant 4 anys, i així reduir en més del 10% la càrrega d’IBI per a les famílies i els autònoms i empreses de Lleida.

Insistint en l’esperit essencialment soci-al de les ordenances, vam proposar tam-bé una Tarifació Social en taxes i preus públics, com l’impost de circulació o el preu d’escoles bressol, consistent en la reducció escalada de les tarifes segons la renda. I que, en el cas que la llei no perme-tés l’aplicació directa de reduccions o bo-nificacions (com passa en IBI, IAE o impost de circulació), establir un sistema d’ajudes a famílies o persones en dificultats econò-miques.

També defensàvem poder pagar tots els impostos i taxes amb un fix mensual (com una tarifa plana). Això ja es podia fer, però només en algunes taxes, i la gent ni ho sabia, perquè el govern municipal no n’havia fet difusió.

Rebaixar impostos NO és reduir presta-cions i serveis. Amb rigor en la despesa i prioritzant el bé comú podem deixar de ser una ciutat cara, tenir serveis de qua-litat... i deixar de ser el quart ajuntament més endeutat de Catalunya.

Vam demanar reduir més del 10% l’IBI a famílies i empreses i Tarifació Social en taxes i preus públics

CarlesVega

Ens preocupa també el neguit de molts d´aquests transportistes quan s´han d´enfrontar a sancions perquè no tenen a l´abast prou espai per estacio-nar i fer la seva feina en condicions.

Entenem que els professionals del sector són els millors interlocutors en aquesta àrea, i és per això que el nostre grup municipal ha mantingut diverses reunions amb representants del trans-port i hem recollit un seguit de reco-manacions que hem dut a la comissió informativa de gestió, promoció i sos-tenibilitat.

Cal flexibilitzar els horaris d´autorit-zació de càrrega i descàrrega en car-rers restringits al trànsit rodat com l´Eix Comercial o Fleming i revisar dèficits d´espai autoritzat a Príncep de Viana o Baró de Maials al tram de Balàfia.

Emplacem també els tècnics muni-cipals a cercar altres fórmules com zo-nes mixtes que compatibilitzin càrrega i descàrrega amb estacionament i així no perdre places d´aparcament de zona blava per a particulars.

també pels treballadors que exerceixen cada dia la seva tasca al nostre terme municipal: transportistes , operaris i dis-tribuïdors provinents de dins i fora de la ciutat.

És també responsabilitat nostra, com a representants públics , oferir-los les ei-nes necessàries, que disposin de l´espai adient per a l´estacionament, les zones de càrrega i descàrrega adaptades a les seves necessitats i properes als establi-ments o altres ubicacions on han de di-rigir-se i també els límits horaris ajustats al seu volum de feina.

19Ajuntament de Lleida • La Paeria

Novembre de 2015 • Opinió

Més consens i gestió responsable. T’escoltem!

Toni Postius

Transparència, participació, consens i mà estesa són els pilars de la nostra ma-nera d’entendre i fer política.

Entre d’altres accions, en els primers mesos de mandat, hem impulsat una rebaixa de l’IBI cercant la complicitat de la resta de grups polítics perquè, si el preu dels pisos ha baixat, la contribució també ha de reflectir aquesta devalua-ció. Amb voluntat i bona gestió sí que es pot reduir la pressió fiscal als lleidatans.

Perquè si qui gestiona la Paeria no es-tirés més el braç que la màniga, ara tin-dríem 3 milions d’euros més per reduir el deute, ajudar famílies, subvencionar entitats o rebaixar l’IBI. D’on surt tanta despesa imprevista en el pressupost?

L’Ajuntament de Lleida ha passat a ser més plural des de les eleccions del maig passat, però sembla que l’equip de go-vern encara no ho hagi entès. Un exem-ple més: si nosaltres no ho haguéssim

Música, cultura, sensibilitat Un total de 741 alumnes i 40 professors han iniciat el curs al Conservatori i a l’Escola de Música

Des de fa ja molts anys, l’Ajuntament de Lleida està fent una aposta clara per la formació en el terreny de les arts. De fet, enguany un total de 741 nois i no-ies i una quarantena de professors han iniciat el curs al Conservatori i a l’Esco-la Municipal de Música de la ciutat i, d’aquesta manera, es dóna continuïtat al recorregut d’aquests centenars de jo-ves talents en la formació en l’àmbit de les arts.

Aquest inici de curs reeixit coincideix amb l’any en què l’Escola Municipal de Música de Lleida compleix els 100 anys des de la seva fundació. Em sembla im-portant remarcar que va ser la primera escola creada directament per l’Ajunta-ment i assumida en la seva totalitat pel govern local.

Les primeres classes van portar-se a terme a l‘escola pública de l’Almodí Vell, a la plaça de Sant Joan, al novembre del 1915. La fita és remarcable i en el decurs d’aquest curs escolar es faran un con-junt d’activitats per commemorar l’ani-versari.

MontseParra

Transparència, participació, consens i mà estesa són els pilars de la nostra manera d’entendre i fer política

Des d’aquells temps, les coses han do-nat molts tombs. D’una banda, avui l’Es-cola de Música ofereix un ensenyament no reglat adreçat a un alumnat d’edats diverses, que vol destinar una part del seu temps de lleure a gaudir de la mú-sica.

De l’altra, el Conservatori imparteix aquells estudis reglats que porten els alumnes de música a la seva professio-nalització amb una diversificació d’en-senyaments que permet que qualsevol persona amb inquietuds musicals pugui gaudir-ne.

Però a més, com a novetat d’aquest curs, es du a terme un projecte en comú amb l’Aula Municipal de Teatre amb una nova disciplina anomenada soundpain-ting.

El Conservatori i l’Escola de Música, amb seu a l’Auditori, són dos dels ele-ments que contribueixen a la creació del coneixement i la sensibilitat per la música entre la ciutadania.

I són a més dos centres que, junta-ment amb l’Escola d’Art Municipal Lean-dre Cristòfol i l’Aula Municipal de Teatre, constitueixen el sistema públic munici-pal d’estudis artístics a Lleida que ens fa, certament, més savis.

aturat, l’Oficina d’Atenció Ciutadana ara ja s’hauria traslladat per decisió unilate-ral a un local de lloguer, a pagar entre tots. Precisament per saber com i en què es gasten els diners dels ciutadans hem forçat una auditoria dels comptes de la Paeria.

D’altra banda, entenem que si els ciu-tadans paguem, tenim també el dret a ser preguntats sobre tot allò que ens afecta directament. Apostem per la participació ciutadana en temes com els pressupostos o en els projectes dels barris. Per això des de CiU vam fer una consulta als veïns de Joc de la Bola-Camp d’Esports per conèixer el seu pa-rer sobre el futur ús del solar d’Alcalde Pujol.

Des de CiU continuarem estant a peu de carrer oberts a les propostes de la ciutadania. I per posar-vos-ho més a l’abast, podeu traslladar-nos les vostres inquietuds contactant-nos o bé entrant al nostre web www.tonipostius.cat. Tre-ballem perquè Lleida faci un salt quali-tatiu cap endavant millor amb les per-sones com a prioritat.

20

Opinió • Novembre de 2015

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Opinió • Novembre de 2015

Pel dret habitacional i en contra de la pobresa energètica

La ILP pel dret a l’habitatge és una victò-ria col·lectiva gegant després de 6 anys de lluita. Posa damunt la taula mesures per aturar els desnonaments d’hipoteca i de lloguer, talls de subministraments, per acabar els deutes de per vida i per mobilitzar els habitatges buits de bancs que incompleixen la seva funció social.

La llei 24/2015, sorgida de la ILP, es-tableix que cal protegir les persones en situació d’exclusió habitacional: les fa-mílies que s’enfrontin a deutes o desno-

Defensem des dels ajuntaments els drets de la gent i escoltem entitats com la PAH: és la nostra obligació fer complir la lleinaments d’hipoteca, de lloguer, o talls de subministraments.

Per resoldre el sobreendeutament s’han d’habilitar mecanismes de segona oportunitat. En cas de desnonament, la llei obliga els grans tenidors d’habitatges a oferir un lloguer social d’entre 50 i 140 euros per tal d’evitar el desnonament.

Per garantir els subministraments bà-sics d’aigua, llum i gas, la llei determina que les companyies no podran fer talls si hi ha exclusió habitacional, i caldrà ga-rantir els subministraments bàsics amb ajudes o descomptes.

Una llei ambiciosa però que cal apli-car. Per aquest motiu ens sumem al clam

de la PAH, de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC perquè s’apliqui. Cal que totes les administraci-ons assumeixin la seva responsabilitat: informar tothom dels drets i les eines, identificar totes les persones del muni-cipi en exclusió residencial i elaborar un protocol d’aplicació.

Els ajuntaments han d’elaborar infor-mes d’exclusió residencial per certificar la necessitat de paralitzar un desnona-ment o un tall i garantir lloguer social, i han de reallotjar les famílies que s’en-frontin a desnonaments de petit pro-pietari si els ajuts econòmics no són suficients. Per mobilitzar més habitatge social hi ha la possibilitat d’obligar direc-tament els bancs a cedir habitatge buit per a lloguer social.

Defensem des dels ajuntaments i la Generalitat els drets de la gent, és la nostra obligació. Posem-nos a treballar i fem que la Paeria compleixi una llei que ja fa 4 mesos que s’hauria d’aplicar.

La FAVLL som tots i totes

Les associacions de veïns i veïnes repre-senten i vehiculen d’una manera directa els teus interessos, els dels ciutadans i ciu-tadanes, comunitats, carrers i barris. Les AV de Lleida i les seves terres s’agrupen en una federació: la FAVLL.

Des de la seva creació ha tingut un pa-per important en molts aspectes de la vida de Lleida i comarques. Recentment

hem celebrat eleccions i s’ha renovat la seva Junta Executiva. La idea central de la nova junta és donar un nou impuls a la Fe-deració. Us fem avinents els compromisos que orientaran la nostra tasca:

1. Donarem un nou impuls a la FAVLL do-nant servei i suport proactiu a totes les AV de Lleida.

2. Gestionarem des del consens i la plurali-tat defensant els interessos de les AV.

3. Modernitzarem els serveis a les AV: xar-xes socials, internet, telefonia mòbil.

4. Establirem convenis de col·laboració amb entitats culturals, socials, sanitàries, esportives i de serveis, plataformes i col-lectius.

5. Participarem en la CONFAVC i la FABIC per tenir influència en l’àmbit català, esta-tal i europeu.

6. Refundarem l’Escola de Participació ciu-tadana, serà planter de nous i noves diri-gents ciutadans i veïnals.

7. Explorarem noves possibilitats de finan-çament.

8. Elaborarem un cens detallat de béns i serveis de les AV per facilitar el treball en xarxa i estalviar.

9. Exigirem respecte dels grups polítics i institucions i alhora hi col·laborarem acti-vament.10. Treballarem amb les AV els temes que ens afecten: serveis bàsics (aigua, llum, electricitat, transport i mobilitat, teleco-municacions), el nou PGM, neteja i man-teniment d’espais comuns, escombraries i recollida selectiva, impostos, educació, okupes, animals de companyia, ordre pú-blic...

Impulsarem, reconeixerem i donarem suport al paper de les dones

AntoniBaró

21

Novembre de 2015 • Opinió

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Novembre de 2015 • Opinió

Més impostos no representen millors serveis

JoanVilella

El Compte General de l’Ajuntament de Lleida torna a posar en evidència el balanç negatiu de l’economia de la Paeria. Malgrat un suposat superàvit de 3.481.640 euros, s’han reconegut factures pendents de pa-gar per valor de 3.483.681 euros, un fet que suposa que ni amb tot el romanent disponible es pugui fer front al deute als proveïdors. Un benefici estèril que, a més, s’obté per la no execució de la meitat de les inversions. D’un total de 14 milions d’euros previstos en inversions l’any 2014, única-ment s’han invertit 7 milions.

Un superàvit que també ve a costa de mantenir una elevada fiscalitat sobre els ciutadans de Lleida. En total, l’any 2014 es van recaptar 7 milions d’euros més dels previstos a costa d’impostos i taxes. Així, impostos com la famosa plusvàlua va incrementar la seva recaptació de 6,3 milions fins a més de 10 milions d’euros, o la recaptació per multes, que es va incre-mentar en més de 600.000 euros, fins als 4,4 milions.

El que no ens van explicar sobre la fruita de LleidaGairebé 100 persones han de dormir al carrer i repartir-se pels diferents carrers i places de la ciutat

Totes les lleidatanes i els lleidatans ens hem sentit sempre molt orgullosos de la qualitat de la nostra fruita dolça. Totes les persones residents habituals o esporàdi-ques de la comarca del Segrià hem estat sempre conscients del fet que la nostra és una de les comarques més riques agrí-colament. En qualsevol racó del Segrià és fàcil trobar parcel·les de tota mena de fruiters, sobretot pereres, pomeres i pres-seguers. I és que tres quartes parts del nostre territori és conreu.

Per tothom és ben sabut que la colli-ta porta molta feina, sobretot durant la campanya estival, que és quan s’arreplega la fruita, i que els pagesos lloguen gent perquè duguin a terme aquesta tasca. El que no ens havien explicat és que moltes d’aquestes persones treballen sense con-tracte laboral, algunes per manca d’un permís de residència que els doni l’accés a un contracte i d’altres, simplement, per-què al pagès no li surt rendible contrac-tar-la i, per falta de queixes de l’immigrant prefereix fer la guitza per extreure’n el màxim de benefici possible. El que tam-poc no ens havien explicat és que per-

Des del PP creiem que els serveis que ofereix la Paeria als ciutadans no estan a l’altura de l’elevada fiscalitat

què la nostra fruita sigui competitiva i la puguem comprar a preus baixos, els tem-porers han de treballar en condicions de semiesclavatge amb jornades laborals de més d’11 hores a raó de 3 euros per hora. El que no ens havien explicat és que per poder comprar el kg de pomes a 50 cèn-tims gairebé 100 persones han de dormir al carrer i repartir-se pels diferents carrers i places de la ciutat, entre les quals es troba la plaça del Seminari. Sí, la plaça que ha ocupat espais als telenotícies i articles als diaris.

EL QUE NO ENS HAVIEN DIT és que per-què es continuï parlant de la fruita de Llei-da com una fruita de referència, centenars d’immigrants que es desplacen d’arreu del territori espanyol a collir la nostra frui-ta han de patir les conseqüències. El que sí que sabem i sabem ben bé és que les

grans patronals agrícoles i l’administració es posen d’acord sovint per dur a terme diferents activitats de projecció i promo-ció de la fruita de Lleida (diguem-ne fires, diguem-ne jornades de degustació, etc.) No obstant això, sembla ser que en 20 anys no han gaudit de temps per tractar de temes que no els proporcionen bene-ficis econòmics directes, COM ARA EL DE TROBAR UNA SOLUCIÓ A LA SITUACIÓ DELS TEMPORERS.

No van dir que es congelaven tots els im-postos i les taxes municipals? Doncs es veu que no. La recaptació diu clarament que no i que aquí els únics que han quedat conge-lats en rebre els rebuts i veure el que havien de pagar són els ciutadans de Lleida.

Des del PP no creiem que l’elevada fis-calitat que imposa l’Ajuntament de Lleida estigui a l’altura dels serveis que ofereix als ciutadans. Més impostos no representen millors serveis i en el cas de la Paeria és un fet que aquesta elevada fiscalitat ve deter-minada per l’excessiu deute que arrossega l’Ajuntament de Lleida, fruit d’una més que discutida gestió dels diners dels lleidatans.

Així, entre el mateix Ajuntament, l’Empre-sa Municipal d’Urbanisme i La Llotja el deute

supera els 185 milions, i si hi sumem el deute del Parc Científic, aleshores el deute real de la Paeria és superior als 200 milions.

Ara, però, el Govern municipal no té majoria per fer i desfer a la seva voluntat i aquest fet esperem que comporti actuar amb un major rigor i una millor eficiència en la gestió dels recursos de tots.

[Espai cedit per la Crida per Lleida-CUP a

l’Associació Papers i Drets per a tothom]

La Paeria • Ajuntament de Lleida22

Pacte Social per a la Ciutadania • Novembre de 2015

Polsera amb el codi QR

Els usuaris del Servei Municipal de Teleassistència i que tinguin un grau d’autonomia suficient per fer, per ells mateixos, activitats fora del domicili poden demanar la polsera amb el codi QR. Aquests braçalets localitzadors faciliten que les persones que tinguin un incident fora del seu domici-li, a la ciutat de Lleida o fora, puguin ser identificades per qualsevol ciutadà que porti un telèfon mò-bil i, a partir d’aquí, posar-les en contacte amb la família, la central de teleassistència o bé trucar al 112. A més, permet localitzar l’usuari en el lloc on pateix l’incident per contribuir, si convé, a una actuació.

La polsera permet identificar qui és aquella persona (nom, edat, fotografia, domicili, etc.) i tota la informació rellevant sobre la seva salut (al·lèrgies, medicaments, malalties, etc. ). Més informació sobre aquest servei gratuït

al tel. 900 50 50 60. •••

Pobresa assalariadaLa reforma laboral ha estat una arma molt efectiva per instal·lar legalment la injustícia social

Dels distints efectes, so-cialment nocius, pro-duïts per la crisi gene-

ral n’hi ha que han vingut per quedar-se. En la nova realitat, un eufemisme per emmasca-rar la devaluació dels drets so-cials i polítics de la població, els responsables del de-sastre dissenyen una nova classe social a la qual han adjudicat un futur, ja present, inacceptable en una societat democràtica. Es tracta dels treballa-dors i les treballado-res assalariats que no poden fer front a una existència digna amb el seu salari, als quals han destruït l’horit-zó d’esperança que tota persona sense feina té a revertir la situació amb una ocupació futura, per-què malgrat estar treballant són condemnats a la pobresa perpètua.

Les persones afectades, en aquest nou escenari, afe-geixen, a la precària situació personal, el constant deterio-rament dels mecanismes de

protecció i anivellament social i difícilment podran competir en igualtat de condicions per millorar les expectatives per-sonals i dels qui en depenen. La reforma laboral ha estat una arma molt efectiva per instal·lar legalment la injustí-

cia social, eixamplar la desi-gualtat i conduir al territori de la pobresa assalariada milers de treballadors i treballado-res, i ho continuarà sent en els pròxims temps si no som capaços de frenar l’atac fron-tal als drets laborals i socials per part del conglomerat del

neoliberalisme, la neooligar-quia, l’empresariat parasitari dels negocis i les concessions estatals, i la xarxa de complici-tat i logística que han bastit a les institucions públiques en benefici propi.

Avui, com ahir i com sem-pre, als treballadors i les tre-balladores ens cal prendre consciència del que som i unir forces per defensar els nostres interessos de classe. D’aquells qui treballen dignament, dels

forçats a fer-ho des de la pre-carietat, dels qui han perdut la feina i dels qui la cerquen per primer cop. En el conflic-te laboral i social, individua-litzar la defensa és assegurar la derrota. A CCOO no deixa-rem de treballar i lluitar pels drets laborals i les condicions

de vida de la gent treballa-dora.

Continuarem presentant batalla en tots els fronts del combat laboral i social. Ara bé, és necessària la implicació de tots els treballadors i treballa-

dores, en la mesura de la seva capacitat de compromís i treball, per impedir la cronifi-cació d’aquesta nova realitat que pretén dur-nos a la foscor so-cial d’altres temps.

La pobresa assa-lariada és un nou símptoma de la descomposició de l’estat democràtic i social, i un pas més cap a un nou ordre social on una mino-ria, amb mètodes de dubtosa qualitat

democràtica, ha segrestat els instruments democràtics legítims per convertir-los en eines de manipulació per torçar la voluntat popular, ja sigui des de la intoxicació o des de la repressió, i conver-tir el bé comú en una finca particular. •••

DiseñadoporFreepik

Ajuntament de Lleida • La Paeria 23