INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT:OPORTUNITATS DE FUTUR PER A LA CATALUNYA OPORTUNITATS DE FUTUR PER A LA CATALUNYA

CENTRAL

Manresa, 25 de març de 2010Manresa, 25 de març de 2010

Andreu Esquius i Rafat, eng.ccpAndreu Esquius i Rafat, eng.ccpSoci - Director tècnic

MCRIT SL

www.mcrit.comwww.mcrit.com

CONTINGUT

1ª PART: EVOLUCIÓ HISTÒRICA I SITUACIÓ ACTUAL

2ª PART: PREVISIONS I PROPOSTES2ª PART: PREVISIONS I PROPOSTES

1ª PART

EVOLUCIÓ HISTÒRICA I SITUACIÓ ACTUALEVOLUCIÓ HISTÒRICA I SITUACIÓ ACTUAL

XARXA FERROVIÀRIA

El ferrocarril és la gran El ferrocarril és la gran revolució del segle XIX en el món del transport, i com a conseqüència va ser el gran dinamitzador de l’activitat econòmica del país.PortbouPuigcerdà econòmica del país.

- Va multiplicar per 10 les velocitats de recorregut i la capacitat de càrrega de

Portbou1878

La Pobla de Lillet1914 Ripoll

1880

Puigcerdà1922

Olot1911

mercaderies.

- Manresa es va connectar ràpidament a la xarxa mentre que Vic, Igualada i

Girona1862Berga

1887 Vic1876

Súria1924 mentre que Vic, Igualada i

Berga van fer-ho força més tard.

Manresa1859/1924

Mataró1848

Lleida1860

Igualada1893

1924

Vilanova1881

Tarragona1856 / 1865

1881

Barcelona-Mataró: 1848

XARXA FERROVIÀRIA

Manresa es va connectar mot aviat al ferrocarril perque va formar part de la línia Barcelona-Saragossa, de la qual n’era PortbouPuigcerdà de la qual n’era concessionària l’empresa “Girona Hermanos Clavé y Compañía”. La mateixa empresa era la concessionària de les línies

Portbou1878

La Pobla de Lillet1914 Ripoll

1880

Puigcerdà1922

Olot1911

concessionària de les línies Barcelona-Montcada-Granollers i Montcada-Terrassa.

Girona1862Berga

1887 Vic1876

Súria1924

Aquest fet, unit a la importància del nucli industrial de Manresa, van fer decidir per la tria d’aquest itinerari, que va

Manresa1859/1924

Mataró1848

Lleida1860

Igualada1893

1924

d’aquest itinerari, que va generar molta polèmica perque el corredor no era el que llavors es considerava natural, per Martorell i Igualada (25 km menys).

Vilanova1881 Igualada (25 km menys).

Tarragona1856 / 1865

1881

XARXA FERROVIÀRIA

EVOLUCIÓ DE LA XARXA DE FERROCARRIL A CATALUNYAEVOLUCIÓ DE LA XARXA DE FERROCARRIL A CATALUNYA

1924, Súria

1893, Igualada

1887, Sallent i Berga

1876, Vic

1859, Manresa

IMPACTE TERRITORIAL

Evolució de la població 1787-1930Ciutats connectades al ferrocarril entre 1848 i 186 2

50.000

Evolució de la població 1787-1930Ciutats connectades al ferrocarril més tard de 1876

50.000

35.000

40.000

45.000

Mataró (1848)

Sabadell (1855) 35.000

40.000

45.000

Vic (1876)

15.000

20.000

25.000

30.000 Terrassa (1856)

Manresa (1859)

Lleida (1860)

15.000

20.000

25.000

30.000Vilanova (1881)

Berga (1887)

Igualada (1893)

0

5.000

10.000

15.000 Girona (1862)

Tarragona (1856/1865)

0

5.000

10.000

15.000Olot (1911)

0

1787 1857 1900 1930

0

1787 1857 1900 1930

L’any 1900, Manresa, amb 23.000 habitants, formava part del grup de ciutats capdavanteres de Catalunya.

XARXA VIÀRIA

CIRCUITO NACIONAL DE FIRMES ESPECIALES (1926 -1931)CIRCUITO NACIONAL DE FIRMES ESPECIALES (1926 -1931)Les carreteres són les infraestructures de transport que han condicionat el desenvolupament de la

Igualada

Manresa

Vic

desenvolupament de la segona meitat del segle XX.

A l’època de Carles III (final del XVIII) es va definir la política d’eixos viaris radials amb centre a Madrid.

En aquest marc es van impulsar els eixos de la N-II (Madrid-La Jonquera) i N-340 (corredor mediterrani)(corredor mediterrani)

XARXA VIÀRIA

PLA ESTATAL DE CARRETERES DE 1877PLA ESTATAL DE CARRETERES DE 1877

XARXA VIÀRIA

PLA GENERAL D’OBRES PÚBLIQUES (Generalitat de Catalunya, 1935)(Generalitat de Catalunya, 1935)

Proposava 104 km de Vies metropolitanes, Proposava 104 km de Vies metropolitanes, amb caracteristiques d’autopista: ferm especial, trànsit segregat en calçades separades, accessos controlats, corbes de 300 m i limitació de pendent al 4%.

S’implantaven als llocs on la intensitat de trànsit ho feia més recomanable:

-De BCN a Manresa , per Sabadell i Terrassa (55 km, 5 km túnel, 5 km viaducte). “Manresa (55 km, 5 km túnel, 5 km viaducte). “Manresa és el centre de Catalunya i punt obligat de pas per anar a qualsevol punt del Pirineu”.

-De BCN a Masnou i Castelldefs.-De BCN a Masnou i Castelldefs.

-De Tarragona a Reus

La guerra civil en va impedir l’aplicació.

XARXA VIÀRIABP-1101 de Salelles a El Bruc per Can Massana

BP-1101

B-112 de Monistrol a Collbató

BP-1101

B-122

B-112

B-122 de Castellbell a Terrassa per Rellinars

Fins l’any 1974, en que s’inauguren les actuals C-5 5 i C-58, els itineraris Bages-Barcelona havien d’utilitzar les ca rreteres B-112, B-1101 o B-122.

Estar mal connectat amb Barcelona és estar-ho amb e l Port i l’aeroport.

XARXA VIÀRIA

“...se solicita que con carácter urgente se proceda a la construcción del tramo construcción del tramo previsto (unos 8 km) comprendido entre Monistrol de Montserrat (puente del funicular aéreo) y el pueblo de aéreo) y el pueblo de Abrera o el de Esparraguera...

...Tan apremiante y justificada es dicha justificada es dicha súplica que de su cumplimentación depende en gran parte la vitalidad de Manresa.”vitalidad de Manresa.”

IMPACTE TERRITORIAL

Evolució de la població 1787-2009Ciutats connectades al ferrocarril entre 1848 i 186 2

Evolució de la població 1787-2009Ciutats connectades al ferrocarril més tard de 1876Ciutats connectades al ferrocarril entre 1848 i 186 2

200.000

250.000

Mataró (1848)

Ciutats connectades al ferrocarril més tard de 1876

200.000

250.000

150.000

Mataró (1848)

Sabadell (1855)

Terrassa (1856)

Manresa (1859)

150.000Vic (1876)

Vilanova (1881)

Berga (1887)

50.000

100.000 Lleida (1860)

Girona (1862)

Tarragona (1856/1865) 50.000

100.000Igualada (1893)

Olot (1911)

0

1787 1857 1900 1930 2009

0

1787 1857 1900 1930 2009

El dèficit d’infraestructures viàries és una de les causes principals de l’estancament. L’any 2009, Manresa és la quinzena ciutat de Catalunya.

XARXA VIÀRIA

Túnel del Cadí

Carretera C-14111974 Construcció1985-1995 Condicionament

Autovia C-162003 Sallent -Balsareny

Túnel del Cadí1984

Girona

Eix Transversal1996-1997

1985-1995 Condicionament2003 Sallent -Balsareny2004 Balsareny-Puigreig2008 Puigreig-BergaC-55

Manresa-Solsona1997

GironaAutopista AP-7

1971

ManresaAutopista C -16

Eix Transversal1997

Eix Diagonal

Carretera C-551974

Autopista C -161989

Eix Diagonal2005 1ª fase Manresa-Igualada

Carretera C-581974

LleidaAutopista AP-2

1976

1974

A la dècada dels 70, quan Manresa ja disposa

Tarragona

A la dècada dels 70, quan Manresa ja disposa finalment d’una connexió per carretera digna amb Barcelona, a Tarragona, Lleida i Girona ja disposen d’autopista.

Amb l’arribada de la democràcia s’impulsen Tarragona

Autopista AP-71974

Amb l’arribada de la democràcia s’impulsen Plans de carreteres a Catalunya: 1984, 1995, 2006, que han permès completar la xarxa viària de la Catalunya Central.

XARXA VIÀRIA

-El peatge és en general un element que distorsiona perque està concebut per finançar la infraestructura.

8 km, 1,80 Eurosfinançar la infraestructura.

-En el cas de la C-58 hi ha una disfunció per diferència de cost entre els trams Terrassa -Sant Vicenç i Sant Vicenç -

8 km, 1,80 Euros

Terrassa -Sant Vicenç i Sant Vicenç -Manresa.

17 km, 1,82 Euros

XARXA VIÀRIA

12.214

11.322

15.430

29.48513.928

28.707

15.430

19.550

21.0631.770

10.220

C-1615.781C-55

31.004

10.148 Té 2 vegades més de trànsit la carretera, quan l’autopista té quatre vegades més de capacitat.

Cal ampliar la carretera?

Llegenda:Intensitat mitjana de trànsit (IMD veh/dia)

XARXA VIÀRIA

Font: Cambra de Comerç de Barcelona

Paradoxa: és més rendible construir una via paral·l ela que rescatar el peatge i compensar el lucre cessant a la concessió.

XARXA VIÀRIA

C-17 a La Garriga C-16 a Gironella

A-2 a El Bruc C-55 a Cardona

XARXA VIÀRIA

EIX TRANSVERSAL VIARI: En procés de desdoblament

Variació de la capacitat d'una carretera de calçada única en funció del %VP

3.000

EIX TRANSVERSAL VIARI: En procés de desdoblament

2.000

2.500

1.000

1.500

Pla

Ondulat

Muntanyós

500

1.000

VicC-16

10.476

C-25 Artés

0

5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%

Manresa

N

C-55

AP-7

C-59

C-1412

Calaf

Sta. Coloma F.

6.803 10.220

10.053

10.476

12.946 12.227

Carreteres AutopistesPla 2 2Ondulat 5 4Muntanyós 12 8

Ec: Equivalent CamionsManresa

Cervera

A-2

C-37

AP-7

Igualada

Calaf

C-3282.000

30.800 15.500

Muntanyós 12 8AP-7

Barcelona

Montblanc

190.000

76.000

XARXA FERROVIÀRIA

LÍNIA DE RENFE BARCELONA -MANRESA-LLEIDALÍNIA DE RENFE BARCELONA -MANRESA-LLEIDA

- 1859 Manresa, 1860 Lleida.

- Ample de via ibèric (1.668 mm)

- Doble via entre Barcelona i Manresa i via única entre Manresa i Lleida

- Velocitats màximes de 140 km/h i rampes màximes de fins a 22 mil·lèsimes Lleida

ManresaCervera

Terrassade fins a 22 mil·lèsimes

- 3/4 trens/hora punta matí sentit Barcelona

-Temps de viatge Manresa-Barcelona Pl. Cat: 70’-75’

Lleida

Montcada

Terrassa

- Demanda: 2.100 entrades/dia laborable

- Circulen alguns trens de mercaderies entre Montcada i Manresa.

Castellbell i el Vilar Estació clausurada d’OlesaBaixador clausurat de Castellgalí

Montcada i Manresa.

XARXA FERROVIÀRIA

LÍNIA DE RENFE BARCELONA -VIC-PUIGCERDÀPuigcerdà

LÍNIA DE RENFE BARCELONA -VIC-PUIGCERDÀ

- 1876 Granollers-Vic; 1880 Vic-Ripoll-Sant Joan de les Abadesses; 1922 Vic-Puigcerdà, 1929 Puigcerdà-La Tor de Querol; 1980 es tanca Ripoll-St Joan

- Ample de via ibèric (1.668 mm)

Puigcerdà

Ribes

- Ample de via ibèric (1.668 mm)

- Via única des de Montcada

- Velocitats màximes de 115 km/h fins a Vic i 100 km/ h fins a Puigcerdà. Les

Ripoll

- Velocitats màximes de 115 km/h fins a Vic i 100 km/ h fins a Puigcerdà. Les rampes màximes de la línia són de 22 mil·lèsimes fi ns a Ripoll i de fins a 45 mil·lèsimes de Ripoll a Puigcerdà

- 3 trens/hora punta matí sentit Barcelona Vic

-Temps de viatge Vic-Barcelona Pl. Cat: 65’-90’

- Demanda: 2.200 entrades/dia laborable

TosesParets

Granollers

Montcada

Granollers

Montcada

XARXA FERROVIÀRIA

LÍNIA FGC LLOBREGAT -ANOIA Manresa (1924)LÍNIA FGC LLOBREGAT -ANOIA

- 1885 Manresa-Berga; 1892 Igualada-Martorell; 1924 Manresa-Martorell

- Ample de via mètric (1.000 mm)

Manresa (1924)

- Ample de via mètric (1.000 mm)

- Via única Martorell-Igualada i Olesa-Manresa

- Radi mínim: 90 m Igualada / 145 m Manresa (40/55 km /h)

Igualada (1892)

Olesa- Radi mínim: 90 m Igualada / 145 m Manresa (40/55 km /h)

- Passos a nivell: 12 Igualada / 6 Manresa

- 3 trens/hora punta matí sentit Barcelona

Martorell

Olesa

- Temps de viatge fins a Pl. Espanya: 93’ Igualada / 89’ Manresa

- Demanda: 1.000 entrades/dia laborable a Igualada i Manresa

Pl. Espanya

La Pobla de ClaramuntPas a nivell d’Igualada Olesa-Martorell. Tram de via doble

XARXA FERROVIÀRIA

BRANQUES DE SÚRIA I SALLENT

- 1924 Súria; 1885 Sallent.

- Actualment només s’efectua transport de sal i de potassa des de Súria i Sallent cap al Port de

BRANQUES DE SÚRIA I SALLENT

Sallent (1885)

Súria (1924)

de potassa des de Súria i Sallent cap al Port de Barcelona, Solvay (Martorell) i Ares (Sant Vicenç).

- 600.000 tones/any (4 trens per dia i sentit per

Callús Santpedor

- 600.000 tones/any (4 trens per dia i sentit per cada branca)

antic traçat fora de servei

Manresa Alta

Bifurcació de les línies de Súria i SallentSallent Súria

RESUM CRONOLÒGIC

FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT

L’any 2003 arriba el TAV a Lleida, l’any 2006 al Camp de Tarragona i l’any 2006 al Camp de Tarragona i l’any 2008 a Barcelona. S’està construint la línia Barcelona-frontera.

L’any 1859, el pes industrial de Manresa va fer construir la línia Barcelona-Saragossa per Manresa. Al segle XXI, el pes demogràfic i econòmic del Camp de Tarragona

Figueres

Manresa

Vic

econòmic del Camp de Tarragona (Tarragona-Reus-Valls) ha forçat una altra vegada un traçat 30 km més llarg que el “natural” per Igualada.

Girona

Lleida

Vallès

Vilafranca

Igualada

Manresa

Figueres es beneficia de formar part del corredor i Vilafranca pot fer-ho en un futur.

Camp de Tarragona

Barcelona

Vilafranca

L’Aldea (Tortosa -Amposta)

Camp de Tarragona

L’Aldea (Tortosa -Amposta)

Font: trenscat.org

AEROPORTS

Un aeroport a la Catalunya central ? Fa 10 anys central ? Fa 10 anys semblava una idea absurda però l’aviació de baix cost ha revolucionat el mercat aeri. Girona, Reus i Lleida tenen aeroport a menys de tenen aeroport a menys de 15 km.

Impacte directe : per exemple, d’aquí a 25 anys, exemple, d’aquí a 25 anys, l’aeroport de Reus podria arribar a aportar un 5,1% de l’economia de les comaques de Tarragona, front al 3,9% actual. En front al 3,9% actual. En matèria de llocs de treball, es pot preveure que prop de 23.000 llocs de treball dependran de l’aeroport front els 7.500 actuals. front els 7.500 actuals. L’impacte directe representa només el 7/8%.

Impacte indirecte : Impacte indirecte : L’aeroport impulsa el turisme, l’impuls immobiliari i la creació i impuls de nous negocis.

Aeroport de Lleida-Alguaire

AEROPORTS

Aeroports de Reus i GironaVolum de passatgers anual (pax)

6.000.000

5.000.000

4.000.000

3.000.000

2.000.000

1.000.000

0

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

AEROPORTS

Viatgers de RyanairViatgers de Ryanair

CONCLUSIONS 1ª PART

L’any 2009, Manresa, Vic i L’any 2009, Manresa, Vic i Igualada ocupen respectivament les posicions 15, 30 i 31 en en rànquing de població de Catalunya. A principis del XIX, Manresa havia estat un pol de Manresa havia estat un pol de primer nivell, després de Barcelona.

Aquesta pèrdua de jerarquia es deu en bona part a un dèficit d’infraestructures de transport, especialment viàries, durant la major part del s. XX.

Els darrers 20 anys hi ha hagut un impuls en la construcció de xarxa viària.

La infraestructura ferroviària, en La infraestructura ferroviària, en canvi, ofereix un servei molt millorable.

La resta de ciutats mitjanes de Catalunya han seguit fent, però, Catalunya han seguit fent, però, diversos passos endavant en matèria d’infraestructures de transport: tenen ja TAV, aeroports i estan construint autovies i estan construint autovies paral·leles a les autopistes de peatge.

Demografia i trànsit viari 2007Font: SIMCAT

2ª PART2ª PART

PREVISIONS I PROPOSTES

PLANS DIRECTORS

Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals ( PTPCC, DPTOP).Aprovat definitivament en data 16 de setembre de 2008. Marca les directrius territorials.

Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya 20 26 (PITC, DPTOP)Aprovació definitiva 28 de setembre de 2006. Fixa l’esquema d’infraestructures de transport terrestre als horitzons 2016 i 2026, com a instruments d’impuls del model territorial proposat pels Plans Territorials. S’està redactant el PGI, que integra en un sol document el Pla d’Aeroports, el Pla de Ports i les actuacions de caràcter logístic (centrals integrades de mercaderies, centrals logístiques, etc...)

Plans Directors urbanístics del Pla de Bages i de l a Conca d’Òdena.Aprovació definitiva Set 2006 i Des 2008 respectivament. Concreció de propostes dels plans territorials i polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, i coordinació del planejaments urbanístics.

Pla Director d’Infraestructures de la Regió Metropo litana de Barcelona 2001-2010 (ATM). Esquema director d’infraestructures de l’RMB. Actualment en fase de revisió per ampliar el termini a 2018.

Pla de Rodalies de Barcelona 2015 (MFOM).Aprovat pel Consell de Ministres. Febrer 2009

Pacte Nacional d’Infraestructures 2009 -2020 (PNI)Pacte Nacional d’Infraestructures 2009 -2020 (PNI)Signat l’octubre de 2009, estructura les inversions que s'executaran en els àmbits de la mobilitat, l'aigua, els residus, l'energia, les telecomunicacions i el sòl per activitats productives. Inclou els convenis signats entre la Generalitat i el Ministeri de Foment i les actuacions incloses a la Disposició adicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

PREVISIONS PLANS TERRITORIALS

No és suficient amb un Pla que ho digui. Calen inst ruments que ho permetin, i un de bàsic són les infraestuctures de transport.

PREVISIONS PLANS TERRITORIALS

PREVISIONS

XARXA ESTRATÈGICA

L’Eix del Cadí forma part de la xarxa estrègica, pe rò amb competència amb l’Eix Occidental. Hi ha prob lemes per tirar endavant el tram Berga-Bagà pel seu elevat co st (700 M€). El desdoblament de la C-12 entre Sant Carles de la Ràpita i Lleida està pressupostat en 160 M€ i previs t a la 1ª fase del PNI, i el tram Lleida-Vielha el f a l’Estat.

Al PNI es parla de “Promoure, entre la Generalitat i els Governs espany ol i francès, els acords que facilitin les Al PNI es parla de “Promoure, entre la Generalitat i els Governs espany ol i francès, els acords que facilitin les actuacions necessàries per completar l’eix europeu E9, entre Berga i Aix-Les-Termes, inclosa l’aportac ió de fons europeus.”

EIX TRANSVERSAL FERROVIARI

El projecte inicial (2006) preveia:

- Dues alternatives de - Dues alternatives de connexió amb Bercelona, per Igualada i Manresa.

- Un nou túnel internacional- Un nou túnel internacional

- Una connexió amb el Port de Tarragona

EIX TRANSVERSAL FERROVIARI

- L’aprovació final del PDU de la - L’aprovació final del PDU de la línia s’ha decantat per la branca Igualada-Martorell enlloc de Manresa-Martorell. Els motius són:

-La línia actual d’Igualada té menys potencial de millora que la de Manresa

-El corredor Barcelona -

Manresa

Vic Girona

-El corredor Barcelona -Lleida penínsul·la és el més rendible del conjut perque en el fons és radial i t´2 30 km menys per

Manresa

Igualada

Martorell

LleidaIgualada que per Manresa.

- Des del punt de vista de Manresa, s’ha de reclamar en primera fase el tram Manresa -Martorell

Barcelona

primera fase el tram Manresa -Igualada per garantir la connexió ferroviària amb Barcelona (Port), Igualada i Lleida, amb l’aeroport corporatiu empresarial i amb l’aeroport de Lleida.l’aeroport de Lleida.

Dades del projecte :

254 km121 km de túnel121 km de túnel26 km de viaducte7.000 M€

REESTRUCTURACIÓ RODALIES RENFE

NOVA LÍNIA DE RODALIES MANRESA-AEROPORT

El nou esquema de línies previst al Pla de Rodalies preveu una nova línia amb capçaleres a Manresa i l’aeroport. P ermetrà accedir nova línia amb capçaleres a Manresa i l’aeroport. P ermetrà accedir a l’aeroport sense transbordament.

CONNEXIÓ FERROVIÀRIA A L’AEROPORT

Sant Boi

TAV Zona Franca

L1L1El Prat

L9Viladecans L2+

RENFERENFE

T2

T1

LÍNIA DE RENFE MONTCADA-MANRESA

-Nous serveis semidirectes-Tercera via entre Sabadell-Sud i Montcada-Túnel de Montcada-Canvis de traçat a Castellgalí, Castellbell, Vacari sses i

Castellgalí

Castellbell-Vacarisses

-Canvis de traçat a Castellgalí, Castellbell, Vacari sses i Viladecavalls

Es podria aconseguir un guany global de temps d’uns 15’-20’, fent el recorregut Manresa-Pl. Catalunya e n 50 minuts.

Vacarisses-Viladecavalls

minuts.

Montcada

Tercera via Sabadell-Cerdanyola

Font: PTMB

LÍNIA DE RENFE MONTCADA-VIC-PUIGCERDÀ

Puigcerdà

Ribes

Ripoll Millora Torelló-Puigcerdà

Torelló

Vic

Granollers

Desdoblament Montcada-Vic-Torelló

Montcada

Granollers

Montcada

INTERCANVIADORS CLAU

Manresa

Intercanviador Terrassa

Intercanviador Sabadell

Igualada

Intercanviador BaricentroUAB

Intercanviador Martorell ESTACIO TAV

Font: PTMB

LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA

Manresa

Igualada Granollers

Terrassa

Sabadell

Mataró

Martorell Dades del projecte :

68 km de via nova41 km de túnel

Vilafranca Plantejada en primera fase pel PITC (2016) excepte el tram Vilanova -

41 km de túnel4 km de viaducte

2.150 M€

(2016) excepte el tram Vilanova -Vilafranca (2026). PDU en fase d’aprovació inicial.

Ofereix una oportunitat interessant

Vilanova

Ofereix una oportunitat interessant per a les mercaderies, connectant el Bages amb el Port via Renfe.

PROPOSTES DE TREN-TRAM

El tren tramvia és un vehicle que circula com un tr amvia dins de les poblacions, convivint amb la resta del trànsit i, f ins i tot, amb els vianants, i com un tren en els trams entre els muni cipis, gràcies a una tecnologia que el permet adaptar-se als diferen ts tipus de vies.

Principals beneficis del tren tramvia:

- Evitar actuacions problemàtiques i costoses com la supressió dels passos a nivell o el soterrament de les vies.

- Permet eliminar les barreres ferroviàries dins dels municipis.

FGC Martorell-Igualada FGC Manresa-Súria/Sallent Renf e Manresa-Lleida

TREN-TRAM DEL BAGES

- Oportunitat: Instrument important per articular l’à rea metropolitana - Oportunitat: Instrument important per articular l’à rea metropolitana de Manresa.

- Febleses: inserció urbana conflictiva i baixa deman da prevista.

Transformació de 25 quilòmetres de via existent dels ramals de mercaderies de la línia Llobregat-Anoia d’FGC entre Manresa, Súria i Sallent, per a adequar-los al transport de Sallent, per a adequar-los al transport de viatgers.

Construcció de 9,4 quilòmetres de nous trams per donar servei al nucli urbà de trams per donar servei al nucli urbà de Manresa, Súria i Sallent, així com el perllongament fins a Sant Joan de Vilatorrada, arribant als polígons industrials de la zona.

25 parades, 3 de les quals actuaran 25 parades, 3 de les quals actuaran d’intercanviador entre FGC i Renfe

Inversió: 105 MEUR.

TREN-TRAM DEL BAGES

ACTUACIONS – XARXA FERROVIÀRIA

ACTUACIONS XARXA VIÀRIA

ACTUACIONS – AEROPORTS

L’aeroport corporatiu-empresarial és atendre empresarial és atendre el trànsit d'avions de menys de 20 places destinats al món empresarial i empresarial i corporatiu en l'àmbit privat.

La Cambra de Comerç La Cambra de Comerç de Manresa ha fet estudis que xifren en 300 els llocs de treballs directes.

INFRAESTRUCTURES LOGÍSTIQUES

- La Logis Bages (8,7 ha) està en - La Logis Bages (8,7 ha) està en servei.

- El PNI té una previsió econòmica de 225 M€ en 2ª fase per a “Potenciació 225 M€ en 2ª fase per a “Potenciació Logística de l’Eix Transversal”.

El Port de Barcelona té en marxa un procés d’expansió molt important, amb la construcció d’una nova amb la construcció d’una nova terminal de contenidors que pot multiplicar per 3 la seva capacitat actual, però també té un problema d’accessos terrestres. Es troba al final del corredor del Llobregat, molt

Port de

final del corredor del Llobregat, molt congestionat. Per tant, necessita estratègies basades en evacuar les mercaderies en bona part per ferrocarril o en camió de nit i conduir -Port de

Barcelona

ferrocarril o en camió de nit i conduir -les a una plataforma exterior.

En aquest sentit, ha signat un conveni amb la futura Plataforma El Far d’Empordà.Far d’Empordà.

El Bages havia estat en un moment donat una de les alternatives que no va cuallar.

CONCLUSIONS

1. Infraestructures i desenvolupament són conceptes paral·lels: sense infraestructures no es produeix desenvolupament, i sense una massa crít ica, la demanda és baixa i per tant es produeix desenvolupament, i sense una massa crít ica, la demanda és baixa i per tant les infraestructures són més difícils de justificar .

2. Les comarques centrals, especialment el Bages, v an ser un pol industrial de primer nivell durant el s. XIX i principis del XX impulsad es per una bona dotació d’infraestructura nivell durant el s. XIX i principis del XX impulsad es per una bona dotació d’infraestructura ferroviària. Al llarg de segle XX han tingut un dèf icit d’infraestructures viàries que n’han condicionat el desenvolupament.

4. Els plans territorials i d’infraestructures que s’estan impulsant aposten fortament pel 4. Els plans territorials i d’infraestructures que s’estan impulsant aposten fortament pel desenvolupament de les comarques centrals.

5. Es tracta, però, d’infraestructures molt cares e n àmbits de baixa demanda i per tant poc rendibles. La temptació, sobretot en temps de crisi , de que baixin graons en la llista de rendibles. La temptació, sobretot en temps de crisi , de que baixin graons en la llista de prioritats, és alta. Per tant, cal fer-ne un seguim ent intens i una reclamació permanent.

INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT:OPORTUNITATS DE FUTUR PER A LA CATALUNYA OPORTUNITATS DE FUTUR PER A LA CATALUNYA

CENTRAL

Manresa, 25 de març de 2010Manresa, 25 de març de 2010

Andreu Esquius i Rafat, eng.ccpAndreu Esquius i Rafat, eng.ccpSoci - Director tècnic

MCRIT SL

www.mcrit.comwww.mcrit.com