INFORME DE CONJUNTURA LABORAL A L’ALT CAMP 2010 · 2011-03-09 · Informe de conjuntura laboral a...

Mossèn Martí, núm. 3 43800 Valls (Tarragona)

Tel. 977 60 85 60 Fax 977 613 071

[email protected] www.altcamp.cat

Llorenç Casanova Tècnic del Consell Comarcal de l’Alt Camp

INFORME DE CONJUNTURA LABORAL A L’ALT CAMP 2010

Informe de conjuntura laboral a l’Alt Camp, 2010

2

ÍNDEX

1. Introducció. 2. Metodologia i fonts.

3. El context econòmic internacional, estatal i català.

3.1. Context internacional i europeu. 3.2. Context estatal. 3.3. Context català.

4. El comportament del mercat de treball. Resultats comarcals.

4.1. Atur registrat. 4.2. Evolució comparada de la taxa d’atur comarcal. 4.3. Evolució de la taxa d’atur a l’Alt camp per grups d’edats i

sexe. 4.4. Evolució de l’atur segons nacionalitat. 4.5. Evolució de l’atur per sectors d’activitat. 4.6. Evolució del percentatge de població aturada segons nivell

formatiu. 4.7. Durabilitat de l’atur. 4.8. Població ocupada per sectors d’activitat. 4.9. Contractació. 4.10. Perfil habitual de les persones en situació d’atur.

5. El comportament del mercat de treball. Resultats municipals.

5.1. Evolució de l’atur registrat. 5.2. Afectació de la crisi segons grups de població. 5.3. Afectació de la crisi segons sectors d’activitat.

6. Resum i conclusions.

7. Annexos.


3

1. INTRODUCCIÓ L’anàlisi de la realitat econòmica i, especialment, del mercat de treball de la comarca es consolida com una font de coneixement necessària per a una eficient planificació de la gestió política i administrativa sobre la població i l’economia, així com per descriure, preveure i intuir les dinàmiques de comportament de l’activitat econòmica establertes en el territori. Aquesta font de coneixement és especialment important, amb una conjuntura adversa com l’actual. Amb aquesta premissa des del Consell Comarcal de l’Alt Camp oferim el present informe de conjuntura laboral. Aquest estudi pretén, doncs, analitzar la realitat sociolaboral, per tal d’orientar les diferents fases de planificació, execució i avaluació de les polítiques actives d’ocupació i desenvolupament local i comarcal que es duen a terme a l’Alt Camp, així com oferir un instrument que faciliti el treball dels diferents agents econòmics de la comarca, per tal d’interpretar i intervenir sobre la realitat comarcal. En cadascun dels diferents apartats es fa una anàlisi de l’evolució dels principals indicadors, introduint diferents variables com el sexe, l’edat o la nacionalitat, per tal de veure les diferències més significatives existents entre els diversos col·lectius socials. D’altra banda, s’incorpora també una perspectiva temporal a través de sèries històriques que faciliten la comparativa entre períodes. Per tal d’aprofundir en l’anàlisi, també s’adjunta en l’apartat final del document una anàlisi detallada a nivell municipal. Finalment, es resumeix el contingut de tot l’informe, per tal de facilitar-ne una lectura i aproximació general. En l’informe d’aquest 2010, s’han incorporat nous elements d’anàlisi com: un aprofundiment en l’anàlisi contextual, la durada de l’atur o les formes de contractació a la comarca, amb la finalitat d’enriquir el resultat obtingut. La realitat econòmica i social no és estàtica, sinó dinàmica i per tant, l’observació ha de ser permanent per poder identificar els canvis que se succeeixen. D’aquesta manera, el present estudi treballa amb les últimes dades disponibles sobre mercat de treball i l’economia, les quals són comparades sempre amb les dades dels anys anteriors.

2. METODOLOGIA I FONTS En aquest estudi de diagnosi del mercat de treball a la comarca de l’Alt Camp es presenten una sèrie de resultats, fruit del treball i l’explotació de diferents fonts de dades com les ofertes per l’IDESCAT, l’INE, l’Observatori del Treball de la Generalitat o els registres d’afiliació de la Seguretat Social.

Per al càlcul de les taxes d’atur registrat s’ha emprat la següent metodologia: estimació de les taxes a través de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat (atur registrat per sexe, grups d’edat, nivell acadèmic i sector d’activitat) i de l’IDESCAT (població activa projectada segons sexe i grups d’edat; escenari mitjà-alt, en base 2005). En el cas de les dades referents al conjunt de Catalunya i de l’Estat espanyol s’han utilitzat els resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA)1 publicades a través de l’IDESCAT i l’INE dels anys i trimestres corresponents.

Les dades de població ocupada s’han obtingut a través dels registres d'afiliació a la Seguretat Social que és obligatòria per a totes les persones incloses en el camp d'aplicació de la Seguretat Social (ja siguin població assalariada o autònoma). L'organisme encarregat de dur a terme aquestes funcions és la Tresoreria General de la Seguretat Social.

1 Cal recordar que el nivell màxim de desagregació territorial de l’EPA és la província, i per tant,

no es poden extrapolar els resultats d’aquesta enquesta a nivell comarcal o municipal.


4

3. EL CONTEXT ECONÒMIC INTERNACIONAL, ESTATAL I CATALÀ L’evolució de l’economia de la comarca de l’Alt Camp no és aliena a la conjuntura econòmica de Catalunya, del conjunt de l’Estat espanyol, del continent europeu o de les dinàmiques que se succeeixen a nivell internacional. Per aquest motiu és important tenir present la realitat contextual en la que es mou l’Alt Camp. Aquest apartat pretén, doncs, il·lustrar resumidament, les evolucions que es produeixen dins de l’economia general, a partir de l’informe de conjuntura econòmica realitzat per la Generalitat de Catalunya2.

3.1. EL CONTEXT INTERNACIONAL I EUROPEU

Durant el darrer any 2010, l’economia internacional ha continuat immersa en la recessió econòmica, encara que la intensitat i generalització és menor que el 2009. A partir del 2009 es produeix una desacceleració d’alguns indicadors que feia entreveure el camí vers la recuperació durant el període de 2010. Així, Europa ja apunta cap a un tímid creixement durant el 2010 encara que resta per sota del seu potencial i el creixement de l’atur es desaccelera. No obstant això, es parlar d’una recuperació econòmica que es configura com a fràgil i desigual per la inestabilitat del sector financer i dels mercats de deute sobirans en alguns països de la zona euro. A escala mundial es continua produint una recuperació a dues velocitats, i mentre que les economies emergents mostren una forta expansió (liderades pels països asiàtics i llatinoamericans), les economies avançades encara s’enfronten a grans ajustos, en un context d’elevat atur i amb fortes mesures de contenció cap a la consolidació fiscal. A la zona euro, tot i la sotragada derivada de la crisi del deute públic, han millorat les perspectives sobretot gràcies als bons resultats d’Alemanya (país que es consolida com el motor de la recuperació a nivell europeu). La resposta per afrontar la crisi del deute sobirà ha estat profund, i s’ha centrat en la posada en marxa de durs plans d’ajust fiscal als països afectats, nous instruments financers a escala europea i àmplies mesures de suport a la liquiditat i al crèdit. L’economia alemanya dóna mostres de fortalesa, mentre que les pitjors perspectives corresponen als països més afectats per l’augment del risc sobirà. En qualsevol cas, dins de la zona euro les pitjors perspectives corresponen als països més directament afectats per la crisi del deute públic: Grècia, Irlanda i Espanya. A la zona euro l’activitat s’ha accelerat, tot i l’amenaça que va suposar la crisi del deute públic sobretot abans de l’estiu. La millora es basa en el dinamisme de les exportacions industrials, impulsades pel creixement del comerç internacional i també beneficiades per la tendència de depreciació de l’euro. 3.2. EL CONTEXT ESTATAL

L’economia espanyola, per la seva part, continua immersa dins d’una situació recessiva caracteritzada per uns resultats extremament negatius en el pla laboral. En qualsevol cas, i a pesar de la gravetat del context, la situació del 2010 presenta certs símptomes de millora i per tant, probablement s’ha superat la fase de més contracció econòmica. Encara que la recuperació es veu llunyana, la millora dels mercats internacionals ha revertit en la reactivació de les exportacions i del sector industrial. L’economia espanyola ha donat mostres de millora durant el 2010, i el PIB va reprendre un creixement positiu. La demanda interna ha reduït el seu to contractiu, sobretot per la recuperació del consum privat. Aquesta variable torna a avançar per la millora de la confiança, si bé és cert que també han jugat a favor alguns elements com l’anticipació de decisions de compra abans de l’alça en l’IVA (que va ser efectiva a

2 Per a més informació veure: “Nota de conjuntura econòmica. Anàlisi de l’evolució de l’economia catalana i el seu entorn”. Número 66. Octubre de 2010. Direcció General d’Anàlisi i Política Eonòmica (Generalitat de Catalunya).


5

partir de juliol) i abans de la finalització del pla d’ajuts a la compra d’automòbils. No obstant això, la desaparició dels estímuls fiscals durant la segona meitat de l’any 2010 fa perdre empenta al consum privat. Les exportacions també han mostrat un dinamisme notable, impulsades per la millora del comerç internacional, i la inversió en béns d’equipament ha tornat a créixer. Per sectors, han retornat a un creixement positiu els serveis i sobretot el sector industrial (gràcies a l’augment de la demanda externa). Així mateix, les finances públiques comencen a millorar lleument per les mesures de consolidació fiscal aprovades al maig, i per la finalització d’algunes mesures posades en marxa al 2009 per esmorteir la crisi (com ara les pròrrogues en els pagaments d’alguns impostos). Segons l’FMI, l’economia espanyola sortirà de la recessió al 2011. En aquest context, l’FMI preveu que la caiguda de l’economia espanyola en el conjunt de 2010 és d’un -0,3%, mentre que per a l’any vinent es registrarà un creixement modest, d’un 0,7%, dels més baixos dins de les economies avançades. Aquest escenari es basa en el comportament favorable de les exportacions, així com en la reactivació del consum privat i de la inversió en béns d’equipament. En canvi, continuarà la contracció de la inversió en construcció, sobretot per la retallada en l’obra pública (finalització dels fons FEIL), que contrasta amb l’estabilització del component de construcció residencial. Finalment, es preveu que durant el 2011 l’ocupació abandonarà la seva caiguda i registrarà un petit augment d’un 0,3%, la qual cosa permetrà una lleu retallada de la taxa d’atur. D’altra banda, la confiança, que és un altre factor fonamental, no s’acaba de recuperar i l’augment de l’estalvi reflecteix aquest comportament més prudent que denota la poca predisposició al consum. 3.3. EL CONTEXT CATALÀ

També a nivell català, sembla que la fase més intensa de l’ajustament del mercat laboral ja s’ha superat i a pesar de les elevades taxes d’atur, els indicadors econòmics comencen a ser positius i s’estabilitza la destrucció d’ocupació en alguns sectors. El fet que l’economia catalana estigui més internacionalitzada que l’espanyola n’està afavorint la seva més ràpida recuperació. La recuperació es deu principalment al sector industrial gràcies a l’estímul de la demanda externa. La recuperació de la producció industrial a Catalunya és també més potent que al conjunt estatal. Per contra, la construcció continua enfonsada i l’activitat continua en una situació molt feble. Les previsions de com pugui evolucionar la licitació d’obra civil als propers mesos també són negatives per la forta repercussió de la consolidació fiscal en la inversió pública. Per altra banda, el sector turístic millora i la despesa turística augmenta. La dinàmica del sector turístic és, en part, responsable de la millora de l’ocupació i de l’activitat del sector serveis en general. La temporada d’estiu ha estat especialment positiva A pesar de tot, però, l’ocupació es resisteix a abandonar la tendència de caiguda anual. L’Enquesta de població activa mostra que al tercer trimestre de 2010 s’han tornat a crear llocs de treball, en bona part per factors estacionals i pel to de recuperació al sector turístic. No obstant això, en termes anuals la població ocupada continua amb una tendència descendent, si bé el ritme de contracció s’ha seguit moderant i es pot parlar d’una situació pròxima a l’estabilització. El registre de l’afiliació a la Seguretat Social també confirma la menor destrucció de llocs de treball. De fet, l’Enquesta mostra que Catalunya figura dins de les comunitats autònomes amb una evolució més favorable de l’ocupació, després del País Basc (l’únic territori que ja crea llocs de treball en termes anuals) i de Madrid. Per altra costat, una nota positiva és que l’ocupació indefinida també es comença a recuperar, amb un augment al tercer trimestre de 2010 (concentrat al sector serveis), mentre que els treballadors temporals moderen notablement el seu descens


6

La població activa s’accelera fins a un 1% anual, i la taxa d’activitat de 16 a 64 anys marca un màxim històric (78,5%). La població activa va registrar l’any 2009 un descens com a resultat del deteriorament de les expectatives laborals, però des del segon trimestre de 2010 es va produir una forta recuperació en els actius. Aquest increment, centrat sobretot en la població nascuda a l’estranger, ha conduït a un nou màxim històric en la taxa d’activitat, que s’ha situat en un 78,5% de la població de 16 a 64 anys. A Espanya la població activa també segueix un patró de recuperació, però amb menys intensitat que a Catalunya. La taxa d’atur a Catalunya i a Espanya es troba molt per sobre dels altres països de la zona euro. La població aturada continua amb un creixement notable. Pel que fa a la situació d’atur dels diferents col·lectius, la taxa de les dones continua per sota de la dels homes, com ha estat habitual des de l’esclat de la crisi econòmica, mentre que l’elevada taxa d’atur dels menors de 25 anys es manté amb valors similars als de fa un any. En el cas dels estrangers, tot i que mostren un comportament positiu de l’ocupació, la forta entrada d’actius els passa factura i la taxa d’atur continua en uns valors molt alts (un 28,6%), molt per sobre de la taxa dels autòctons. Al conjunt de l’Estat la taxa d’atur se situa ja en la barrera psicològica del 20%. Per tant, Catalunya continua amb una taxa notablement per sota de la mitjana estatal, si bé les taxes més baixes per comunitats autònomes corresponen al País Basc (10%) i Cantàbria (12,5%). D’altra banda, les diferències de Catalunya i Espanya respecte de la zona euro segueixen sent molt àmplies i Espanya continua tenint la taxa més alta de la zona euro i de tota la UE-27 (on la taxa mitjana és d’un 10,1%). Cal dir, però, que l’atur registrat alenteix l’augment fins al ritme més baix des de finals de 2007. Per sectors, la millora més clara és la de l’atur registrat procedent de la indústria, l’únic que disminueix respecte a un any abans, si bé la construcció i els serveis també presenten creixements continguts. Per comparació a Espanya, l’atur registrat també mostra un millor comportament a Catalunya, com la majoria d’indicadors laborals.

4. EL COMPORTAMENT DEL MERCAT DE TREBALL. RESULTATS COMARCALS

4.1. ATUR REGISTRAT

El millor indicador per aproximar-nos a la realitat de la desocupació, és la seva taxa, ja que permet posar en relació la població desocupada amb el total de població activa del territori, més enllà de ser l’indicador de referència en la majoria d’estudis sobre mercat de treball i per tant, en facilita la seva comparació.

La dinàmica de la taxa d’atur ve determinada pel comportament de la població ocupada/desocupada i del conjunt de la població activa. De manera que la taxa d’atur es compon pels canvis deguts a l’evolució de la població ocupada i per les variacions causades per l’evolució dels actius. Així, si el 2009 s’havia produït un retrocés de la població activa pel conjunt de Catalunya per primera vegada des de 1992, com a conseqüència de l’enfonsament de les expectatives laborals arran la recessió, l’any 2010, els actius han tornat a augmentar, la qual cosa es tradueix en un context general de no creació de nova ocupació en un nou augment en la taxa d’atur. Així, durant el 2010 l’increment de les taxes d’atur és produït sobretot, per l’increment d’efectius actius.


7

Total Homes DonesDiferencial

Dones-Homes2002 5,44 3,46 8,58 5,122003 5,14 3,47 7,73 4,262004 5,54 3,72 8,25 4,532005 7,47 5,29 10,73 5,442006 7,48 5,46 10,46 5,012007 7,61 5,09 11,32 6,222008 10,34 8,53 12,97 4,44

2009 16,00 14,34 18,38 4,04Gener 17,46 16,12 19,38 3,26Febrer 18,04 16,61 20,08 3,47Març 18,45 16,76 20,89 4,13Abril 17,82 15,83 20,66 4,83Maig 17,43 15,36 20,41 5,05Juny 16,73 14,74 19,59 4,85Juliol 16,13 14,06 19,10 5,04Agost 16,40 14,34 19,34 5,00

Setembre 15,92 13,65 19,18 5,53Octubre 16,71 14,72 19,55 4,83

Novembre 16,03 13,85 19,16 5,31Desembre 16,64 14,90 19,13 4,23

Mitjana 2010 16,98 15,08 19,71 4,63

2010

Evolució de la taxa d’atur estimada a l’Alt Camp per sexes (16-64 anys), 2002-2010

Taula 1. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i l’Observatori del Treball de la Generalitat.

Evolució de la taxa d’atur registrada a l’Alt Camp

L’evolució de les taxes d’atur (tant per homes com per dones) és en termes generals, creixent a partir de l’any 2004, però que s’accentua a partir de l’any 2008, moment en què esclata la crisi econòmica. A pesar d’això, durant el 2010 hi ha una desacceleració important en el creixement del registre de persones en atur. Així, si entre els anys 2007 i 2008 l’augment percentual de la taxa d’atur va ser d’un 36% i entre el període 2008 i 2009 d’un 55%, entre el 2009 i el 2010 l’increment percentual és d’un 6,2%. La tendència de 2010 és, doncs, vers un estancament en els registres d’aturats.

Pel que fa a l’evolució de l’atur durant el període de crisi econòmica, la taxa d’atur registrat de 2010 (mitjana anual) respecte de 2007 (any previ a l’inici de la crisi econòmica) ha augmentat en un 123% (sent d’un 196% l’increment de l’atur masculí i d’un 74% l’increment en les dones). Per tant, la crisi ha afectat amb major incidència als homes, a pesar que la taxa d’atur registrat de les dones és superior. El creixement percentual entre 2008 i 2009 és força significatiu, ubicant-se en el 55% (68% en el cas dels homes i 42% en el cas de les dones), però amb un estancament destacat entre 2009 i 2010, amb un creixement percentual d’un 6,2% (5,1% en els homes i un 7,2% en el cas de les dones). En tot cas, tot i que és evident que fins al moment la crisi econòmica ha afectat amb major mesura als homes que a les dones, el 2010 representa un canvi de tendència. Una dinàmica vinculada a la recuperació del sector industrial (sector masculinitzat) en l’economia espanyola i catalana.


8

Taxa de creixement interanual 2009-2010

-15,00

-10,00

-5,00

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

Gener

Febr

erM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

Homes

Dones

Total

Pel que fa a l’evolució de la taxa d’atur al llarg dels mesos del 2010, en termes generals ja no es produeix una evolució creixent, a pesar que durant el mes de març s’arriba al màxim històric, amb una taxa d’atur d’un 18,45% (sent d’un 16,76% pels homes i d’un 20,9% per les dones). A partir d’aquest moment es produeix un canvi de tendència respecte els mesos (i anys) anteriors, en disminuir el valor de la taxa. Una tendència, que amb alguna excepció es manté fins al mes de setembre. A partir d’aquest moment la taxa es manté entre l’interval del 16 i el 17%. Cal entendre, doncs, aquest procés de reducció de les persones en situació d’atur com una dinàmica que va més enllà de l’estacionalitat del període estival (ocupació estacional).

Per altra banda, les taxes d’atur femení sempre són força superiors a les masculines (entre tres i cinc punts), un fet que com es veurà més endavant, contrasta amb les dades del conjunt de Catalunya.

L’evolució de les taxes d’atur en aquests mesos de l’any 2010 (gener-desembre) constata que s’ha produït una reducció de les persones aturades entre l’inici i el final de l’any. Per tant, la incidència de les polítiques actives d’ocupació impulsades des de les diferents administracions han tingut un impacte significatiu en la reducció de les taxes d’atur a la comarca la qual cosa ha permès una certa estabilització dins del mercat laboral. Així, entre gener i desembre de 2010, la taxa d’atur general s’ha vist reduïda percentualment un -4,7% (un -7,5% pels homes i un -1,3% per les dones).

Gràfic 1.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i l’Observatori del Treball de la Generalitat.


9

Evolució taxes d'atur a l'Alt Camp, per sexes (16-6 4 anys)

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

20,00

22,00

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Homes

Dones

Total

Evolució de la taxa d’atur registrada a l’Alt Camp per sexes

Hi ha una evolució diferencial de la taxa d’atur segons el sexe de referència, ja que el mercat de treball presenta comportaments diferents segons aquest. Si bé fins al moment la crisi havia tingut una major afectació entre els homes que entre les dones (reduint així les diferències entre les taxes d’atur d’ambdós sexes), en tant que els sectors d’activitat més afectats per la crisi eren predominantment masculins (construcció, sector automobilístic...), durant el 2010 es produeix un canvi de tendència. Així, per primera vegada des de l’inici de la crisi el creixement en nombre d’aturats és superior entre les dones que entre els homes (entre 2009 i 2010, l’increment percentual és d’un 5,1% en els homes i un 7,2% en el cas de les dones).

L’evolució al llarg dels mesos de 2010 presenta una tendència similar: el volum d’homes en situació d’atur s’ha reduït entre gener i desembre un -7,5%, mentre que en el cas de les dones aquesta xifra és només d’un -1,3%. No obstant això, l’evolució del 2010 presenta tres fases diferenciades: una primera etapa entre gener i març de 2010, en la qual el volum de persones en situació d’atur s’incrementa fins a assolir els màxims històrics; un segon període entre març i juliol de 2010, en el qual el volum d’aturats es redueix en general de manera significativa (en un -12,6%), i finalment un tercer període entre agost i desembre de 2010 en què es produeix una oscil·lació en el volum de persones a l’atur entre les 3.300 i les 3.500 persones.

Les dades d’atur per sexes mostren, doncs, una certa millora durant el 2010, especialment en el cas masculí, donada la recuperació de sectors com l’industrial. Aquesta reducció es fa més visible durant el període estival, un període tradicionalment de creació d’ocupació relacionat amb un increment de l’oci i el turisme dels mesos estiuencs, tot i que de manera general no ha trobat continuïtat en els mesos següents. Caldrà fer un seguiment, doncs, de l’evolució de l’impacte que pugui tenir sobre el territori la recuperació econòmica internacional i la seva repercussió sobre el mercat laboral.

Gràfic 2.


10

Evolució de les taxes d'atur registrat a l'Alt Camp , per sexes (16-64 anys), 2010

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

20,00

22,00

Gener

Febr

erM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

Homes Dones Total

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

Volum de persones en atur Taxes d'atur

Gràfic 3. Gràfic 4. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i l’Observatori del Treball de la Generalitat.


11

RESUM: La taxa d’atur mitjana a la comarca durant el 2010 ha ascendit fins al 16,8%, sent d’un 14,9% pels homes i d’un 19,6% per les dones. Ens trobem davant dels nivells més alts d’atur dels darrers períodes observats (des de 2002). No obstant això, l’augment percentual entre els anys 2009 i 2010 ha estat el més baix des de l’entrada de la crisi econòmica. Es produeix, per tant, una desacceleració en el creixement del volum d’aturats/es. L’evolució de gener a desembre de 2010 és positiva, en la mesura que es produeix una reducció percentual de les taxes d’atur d’un -4,7%. Aquest fet constataria que els símptomes de recuperació econòmica, encara que molt dèbils, comencen a traduir-se en millores dins del mercat de treball. A diferència també del que ha succeït fins al moment, la reducció del volum de persones a l’atur es produeix sobretot en els homes, la qual cosa ens indicaria que la millora es produeix en els sectors d’activitat més masculinitzats.

4.2. EVOLUCIÓ COMPARADA DE LA TAXA D’ATUR COMARCAL

Per poder referenciar en un context més ampli els indicadors del mercat laboral de l’Alt Camp, s’ha procedit al càlcul de les taxes d’atur registrades per sexe, de dues comarques contigües territorialment (Baix Camp i Conca de Barberà), pel conjunt de la província de Tarragona, així com presentar els resultats pel conjunt català i espanyol.

A tall comparatiu i segons àmbits geogràfics, a Catalunya la mitjana de la taxa d’atur durant el 2010 (dades de l’Enquesta de Població Activa) s’ubica en un 17,75% (amb un augment percentual respecte el 2009 d’un 9%), on l’atur masculí se situa en un 18,6% (augment del 8,8%) i l’atur femení en un 16,7% (augment del 9,7%). Així, doncs, a diferència de l’Alt Camp l’atur masculí continua sent superior al femení pel conjunt de Catalunya, però igual que en el conjunt de la comarca, el creixement de persones a l’atur s’ha desaccelerat durant el 2010, tot i que segueix incrementant el seu valor.

Pel conjunt de l’Estat la taxa d’atur durant el 2010 (mitjana anual) és d’un 20% (amb un increment percentual respecte l’any anterior d’un 11,5%), amb una taxa masculina d’un 19,7% (increment d’un 11,3%) i una taxa femenina d’un 20,5% (increment d’un 11,3% també). Així, pel conjunt de l’Estat, a pesar que l’evolució trimestral durant el 2010 ha estat en alguns casos favorable s’ubica en la frontera psicològica del 20%, de manera que 1 de cada 5 persones actives a l’Estat es troba en situació d’atur. En el conjunt de l’Estat, igual que a l’Alt Camp, la taxa d’atur femenina és superior a la masculina.

D’aquesta manera les taxes d’atur general (homes i dones) de la comarca de l’Alt Camp durant el conjunt del 2010 se situen a nivells inferiors a la mitjana catalana i significativament per sota de les taxes d’atur del conjunt de l’Estat espanyol (en tres punts percentuals). Per sexes, les taxes masculines de l’Alt Camp se situen també significativament per sota de les mitjanes catalanes i espanyoles (en més de tres punts), però en el cas de l’atur femení se situa per sobre de la catalana (en més de tres punts) i lleugerament per sota de l’espanyola. No obstant això, tots els àmbits territorials es caracteritzen per mantenir una desacceleració en el creixement de les seves taxes.

Si comparem les taxes d’atur de l’Alt Camp amb les del conjunt de la província de Tarragona, tant els valors com l’evolució són pràcticament iguals. No obstant això, la província de Tarragona ha manifestat majors augments de les taxes d’atur (tan per homes com per dones) durant el darrer quadrimestre de l’any (una conseqüència lògica al partir d’una economia més orientada al turisme d’estiu). Si bé les taxes masculines de la comarca són sempre inferiors a les provincials, en el cas femení, aquestes són sempre superiors.


12

Evolució taxes d'atur registrat. Homes

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Conca de Barberà Baix Camp Alt Camp

Respecte la comparativa comarcal (Baix Camp i Conca de Barberà), podem observar que l’evolució de les taxes durant el període d’anàlisi (2002-2010) és també coincident, encara que l’Alt Camp és qui presenta les taxes d’atur més elevades. No obstant això, la Conca de Barberà, a diferència de les altres dues comarques, ha aconseguit reduir la seves taxes d’atur (masculina i femenina) durant el 2010, fins a situar-se a una taxa general d’un 11,9%, molt per sota, doncs de l’Alt Camp i del Baix Camp. A nivell europeu (UE 27), les taxes d’atur se situen a nivells significativament inferiors a les que es produeixen a l’Estat espanyol. A pesar que el seu valor és dels més elevats dels últims 10 anys, no arriba a superar el 10% (entorn del 9,5%). Espanya es converteix així, amb l’Estat amb la taxa d’atur més elevada de la UE-27, molt per sobre, fins i tot, de països com Portugal o Irlanda. Les taxes d’atur de la OCDE són encara menors (d’un 8,5%), la qual cosa reflecteix la magnitud de la crisi en el territori estatal.

RESUM: La taxa d’atur general a la comarca de l’Alt Camp se situa a nivells semblants a la província de Tarragona, però significativament per sota de la mitjana catalana i estatal. Per sexes, els homes presenten taxes inferiors al conjunt tarragoní, català i espanyol, mentre que les dones presenten taxes superiors a la resta d’àmbits territorials (excepte en el cas espanyol). En la comparativa comarcal s’observa, però, que les taxes d’atur de l’Alt Camp són superiors a les comarques veïnes del Baix Camp i de la Conca de Barberà. Gràfic 5.


13

Evolució taxes d'atur registrat. Dones

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


Evolució taxes d'atur registrat. Total

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


Gràfic 6. Gràfic 7. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i l’Observatori del Treball de la Generalitat.


14

Alt CampProvíncia

Tarragaona Catalunya Espanya Alt CampProvíncia

Tarragaona Catalunya Espanya Alt CampProvíncia

Tarragaona Catalunya Espanya2005 7,47 7,38 7,00 9,20 5,25 5,34 5,80 7,00 10,68 10,41 8,40 12,202006 7,48 7,21 6,60 8,50 5,41 5,23 5,30 6,30 10,41 10,12 8,40 11,602007 7,61 7,26 6,50 8,30 5,05 5,32 5,60 6,40 11,26 10,08 7,80 10,902008 10,34 10,04 9,00 11,30 8,45 8,79 9,00 10,10 12,89 11,83 9,00 13,002009 16,00 15,26 16,26 18,00 14,34 14,60 17,12 17,72 18,38 16,77 15,20 18,41

Gener 17,46 17,65 16,12 16,88 19,38 18,73Febrer* 18,04 18,29 17,9 20,05 16,61 17,35 19 19,96 20,08 19,63 16,6 20,16

Març 18,45 18,35 16,76 17,40 20,89 19,70

Abril 17,82 17,89 15,83 16,86 20,66 19,35Maig** 17,43 17,27 17,7 20,09 15,36 16,31 18,2 19,72 20,41 18,62 17,1 20,56Juny 16,73 16,48 14,74 15,64 19,59 17,67Juliol 16,13 15,69 14,06 14,75 19,10 17,02

Agost*** 16,40 16,14 17,4 19,79 14,34 15,28 18,1 19,29 19,34 17,37 16,5 20,4Setembre 15,92 16,48 13,65 15,46 19,18 17,93Octubre 16,71 17,10 14,72 16,01 19,55 18,64

Novembre**** 16,03 17,07 18 20,3 13,85 15,73 19,23 19,95 19,16 18,97 16,50 20,8Desembre 16,64 17,24 14,90 16,08 19,13 18,88

Mitjana 2010 16,98 17,14 17,75 20,06 15,08 16,15 18,63 19,73 19,71 18,54 16,68 20,48

* Per Catalunya i Espanya, primer trimestre de 2010** Per Catalunya i Espanya, segon trimestre de 2010*** Per Catalunya i Espanya, tercer trimestre de 20 10**** Per Catalunya i Espanya, quart trimestre de 20 10

Dones

2010

Total Homes

Taula 2. Evolució de les taxes estimades d’atur per sexes i territoris

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT, l’EPA i l’Observatori del Treball de la Generalitat.


15

Evolució de les taxes d'atur per edat. Homes

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Gener

FebrerM

arçAbril

Maig

Juny

Julio

l

Agost

Setembre

Octubre

Novem

bre

Desembre

16-24 25-39 40-54 55-64

2010

4.3 EVOLUCIÓ DE LA TAXA D’ATUR A L’ALT CAMP PER GRUPS D’EDATS I SEXE L’atur acostuma a presentar comportaments diferencials segons els grups de població de referència. Amb l’objectiu d’observar aquest fet, es presenten a continuació les taxes d’atur registrat segons sexe i per grups d’edat de la població. En aquest sentit, les dones i els grups d’edat més joves acostumen a ser els més perjudicats en els cicles de recessió econòmica i per tant, cal prestar especial atenció a la seva evolució dins del mercat de treball comarcal.

Gràfic 8.


16

Evolució de les taxes d'atur per edat. Dones

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

16-24 25-39 40-54 55-64

2010

Gràfic 9. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i l’Observatori del Treball de la Generalitat.

De manera general, durant l’any 2010 tots els grups d’edat augmenten les seves taxes d’atur respecte l’any anterior, però amb menys intensitat que en els anys precedents. Amb l’excepció, però, del col·lectiu jove (16-24 anys), que disminueix un -3,3% el valor de la seva taxa. D’aquesta manera la taxa d’atur juvenil a la comarca se situa durant l’any 2010 en un 19%, una xifra que dista molt del 40% o del 43% d’atur juvenil que es dóna a Catalunya o al conjunt de l’Estat, respectivament. En una situació contrària trobem al grup d’edat dels 55 als 64 anys que és el més perjudicat durant el 2010. L’increment percentual entre 2009 i 2010 és d’un 16%, mentre que el segon grup d’edat que més augmenta el valor de la seva taxa és el dels 40 als 54 anys (10,6%). Sembla, doncs, que els reajustaments dins del mercat laboral estan afectant severament a la població activa de més edat. La qual cosa pot derivar en un problema estructural dins del sistema de mercat laboral de la comarca, ja sigui per qüestions de formació, d’adaptació o de contractació. Tal i com ja succeïa en els anys anteriors hi ha una dada que continua destacant per sobre de la resta: l’elevada taxa d’atur de les dones majors de 54 anys, que durant el 2010 se situa en el 32,6% (una de cada tres dones actives en aquesta franja d’edat es troba en situació d’atur). Són uns resultats que estan molt per sobre de la resta de grups d’edat i fins i tot de la taxa d’atur del homes d’aquesta mateixa franja d’edat (que és d’un 18%). Aquesta situació, però, no és atribuïble a la conjuntura econòmica actual, ja que persisteix des de 2002 (primer any analitzat) i per tant, es constitueix com un problema estructural i endèmic del mercat laboral a la comarca. A tall comparatiu, la taxa d’atur femenina del grup de 55 a 64 anys a Catalunya (mitjana


17

2010) s’ubica en un 12% i pel conjunt de l’Estat és d’un 13%. No obstant això, la taxa d’atur de les persones de més de 55 anys a Catalunya s’ha incrementat un 23% respecte l’any anterior. Per altra banda, durant el 2010, la taxa d’atur femenina del grup de 55 i més anys també ha incrementat de manera important (amb un increment respecte del 2009 d’un 12,7%, mentre que en els homes aquest increment ha estat del 33,2%). Sembla, doncs que la tendència generalitzada durant el 2010 és a una major afectació de l’atur entre els col·lectius de més edat. A la província de Tarragona, la taxa d’atur del grup de 55 a 64 anys durant el mes de desembre de 2010 és d’un 21% (sent pels homes un 18,1% i per les dones d’un 26,3%). Encara que l’atur femení a Tarragona per aquest grup d’edat és força elevat en comparació amb Catalunya i Espanya no assoleix els elevats nivells de la comarca de l’Alt Camp. La província de Tarragona, però, igual que a l’Alt Camp són els grups de més edat els més perjudicats durant el 2010, presentant els increments percentuals més elevats (d’un 18,3% pel grup de 40 a 54 anys, i d’un 16,8% pel grup de 55 a 64 anys). No obstant això, l’evolució dins de l’anualitat de 2010 presenta descens en els valors de les taxes per a alguns grups d’edat. Així, la taxa d’atur juvenil disminueix entre gener i desembre un -11% (-7,2% en els homes i -16% en les dones); una disminució que també es produeix en el següent grup d’edat (dels 25 als 39 anys) d’un -10,2% (-13,6% els homes i -6% les dones). El grup dels 40 als 54 anys, presenta un increment poc significatiu del 0,6% (en el cas dels homes disminueix un -4,1% i en els dones augmenta un 6%). Una realitat que contrasta amb el grup dels 55 als 64 anys, que presenta un increment del 3,7% en el valor de la seva taxa (d’un 2,5% pels homes i un 4,8% en les dones). Aquesta tendència és molt semblant a la que es dóna al conjunt de la província de Tarragona. Aquesta realitat constata dos fets:

• Que l’atur que afecta el grup de més edat és pot convertir en un problema endèmic i de llarga duració. Aquest grup d’edat es pot constituir com un grup d’elevada vulnerabilitat, donades les dificultats d’adaptació que pot comportar per aquestes persones.

• Que la disminució de les taxes d’atur en les edats més joves durant al llarg del 2010 podria atribuir-se a l’efecte generat per l’ocupació eventual de l’estiu i de Nadal, ja que és precisament el grup d’edat més jove el que acostuma a acumular el percentatge més elevat de contractes temporals. Si més no, però, és indicatiu d’un dinamisme del mercat laboral de la comarca que permet l’entrada al mercat de treball de la població més jove, però que també és el més afectat per l’estacionalitat i per tant, són els primers en ser-ne expulsats.

RESUM: l’únic col·lectiu que redueix lleugerament la taxa d’atur entre el 2009 i el 2010 són els joves (grup de 16 a 24 anys). Encara que la joventut sol ser el grup d’edat amb les taxes d’atur més elevades, l’Alt Camp presenta unes taxes molt inferiors a la del conjunt de Catalunya i de l’Estat espanyol, posant de manifest que, el mercat de treball a la comarca manté un dinamisme que facilita la incorporació de nova mà d’obra. Per contra, els grups de més edat (dels 40 als 54 anys) i, sobretot el grup dels 55 als 64 anys, són els més afectats per l’increment en el volum d’aturats. Aquesta realitat pot situar a aquest col·lectiu com un grup de risc, en la mesura que la seva reincorporació en el món laboral pot presentar més dificultats i resistències donada la seva edat.


18

Evolució de les taxes d'atur per edat. Total

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

16-24 25-39 40-54 55-64

Evolució de les taxes d'atur per edat. Total (2010)

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

20,00

22,00

24,00

26,00

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

16-24 25-39 40-54 55-64

Gràfic 10. Gràfic 11.



19

Un altre indicador de referència per conèixer la situació del mercat de treball, o el seu “estat de salut” (dinamisme), és la taxa d’atur juvenil (l’atur registrat en la franja d’edat dels 16 als 24 anys), ja que aquest grup de població és un dels més afectats per les dinàmiques econòmiques i és simptomàtic de les dificultats que tenen els i les joves per entrar en el mercat laboral (en tant que nova població activa). Segons les dades més recents (desembre de 2010) l’estimació de la taxa d’atur juvenil a la comarca s’ubica al 18,96% (corresponent a una taxa masculina del 18,9% i una taxa femenina del 19%). A diferència del que havia succeït fins al moment, l’atur masculí juvenil se situa en valors equivalents al femení, la qual cosa pot indicar-nos canvis en les estructures i comportaments dins del sistema educatiu. Tradicionalment les dones acostumen a entrar a edats més tardanes al mercat de treball en mantenir-se més temps en el sistema educatiu, la qual cosa es traduïa en unes taxes menors d’atur i que facilitava o hauria de facilitar la seva inserció laboral posterior. Les dificultats dins del mercat laboral i les baixes expectatives poden haver repercutit en un augment de les taxes d’escolarització i per tant, en una disminució de la població activa juvenil.

A nivell comparatiu, la taxa d’atur juvenil pel conjunt de Catalunya durant el 2010 se situava en un 39,5% (sent d’un 45,4% pels homes i un 32,6% en les dones), i pel conjunt de l’Estat espanyol és ja del 41,6% (és a dir, que quatre de cada 10 joves es troben, doncs, en situació d’atur), sent d’un 43,2% en els homes i un 39,8% en els dones. En el conjunt de Catalunya, doncs, es reprodueixen les elevades diferències entre els homes i les dones joves. Tant al conjunt de l’Estat com de Catalunya, les taxes d’atur dels homes joves són sensiblement superiors a les de les dones (especialment en el conjunt de Catalunya, on la taxa masculina juvenil supera en 13 punts a la femenina). A la província de Tarragona, la taxa d’atur juvenil al 2010 se situa al 18,2% (18,3% pels homes i 18,1% per les dones), lleugerament per sota de l’Alt Camp. Igual com ha succeït a l’Alt Camp, el grup d’edat que més disminueix l’atur al llarg del 2010 és el col·lectiu d’edat més jove.

No obstant això, encara que la joventut sol ser el grup d’edat amb les taxes d’atur més elevades, l’Alt Camp presenta unes taxes molt inferior a la del conjunt de Catalunya i de l’Estat espanyol, posant de manifest que, el mercat de treball a la comarca manté un dinamisme que facilita la incorporació de nova mà d’obra. Per altra banda, la disminució de l’atur juvenil al llarg del 2010 podria indicar que la recuperació va més enllà de les ocupacions estacionals i temporals. Hi ha un altre factor que podria explicar les “relatives” baixes taxes d’atur juvenil a la comarca: una elevada taxa d’escolarització. Aquest fenomen també pot estar vinculat a un retrocés de la població activa com a conseqüència de l’enfonsament de les expectatives laborals arran la recessió i que està evitant una alça més intensa en la taxa d’atur juvenil.


20

Evolució de l'atur registrat per edat. Valors absol uts

0

500

1000

1500

2000

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Gener

Febr

erM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

16-24

25-39

40-54

55-64

2010

Gràfic 12. Font: elaboració pròpia a partir de les dades l’Observatori del Treball de la Generalitat.

A pesar que les taxes d’atur més elevades es donen entre el col·lectiu jove i la població més gran (55 a 64 anys), el gruix de persones aturades continua estant en els grups d’edat intermedis: entre els 25 i els 54 anys, que són d’altra banda, els grups majoritaris dins del mercat de treball. Els grups d’edat que presenten majors increments de persones en situació d’atur durant el 2010 (gener-desembre) són els que se situen entre els 55 i els 64 anys (amb 20 persones) i els de 40 a 54 anys (amb un increment absolut de 7 persones). En aquest cas, són les dones d’aquests grups d’edat les principals afectades, ja que en el grup masculí d’entre 40 a 54 anys es produeix una disminució de -26 persones, mentre que les dones augmenten en 33 persones. Pel contrari, el col·lectiu que més redueix el nombre d’efectius és el de 25 a 39 anys (en -152 persones), especialment entre el col·lectiu masculí; mentre que la disminució de les persones aturades en el grup més joves es deu principalment al col·lectiu de dones. Aquesta situació no deixa de ser preocupant, en la mesura que les dificultats per tornar a trobar ocupació a partir de certes edats pot representar una dificultat afegida.


21

Evolució de la població aturada per sexe (16-64 any s), 2002-2010

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Homes Dones Total

Evolució de la població aturada per sexe (16-64 any s), 2010

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

Gener

Febr

erM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

Homes Dones Total

Gràfic 13. Població aturada registrada. Valors absoluts. 2002-2010 Gràfic 14. Població aturada registrada. Valors absoluts. 2010 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.


22

Aturats per grups d'edat. Homes

18,40 21,56 19,16 19,95 19,74 17,82 17,04 14,05 11,96 12,49 12,62 11,91 12,12 11,52 12,20 12,02 11,48 13,09 12,56 12,00

28,4226,76 30,95

36,14 39,9038,72 42,36

43,3042,25 42,92 42,40 42,55 42,64 41,61 40,36 40,66 40,01 39,49 39,27 39,51

25,11 24,49 22,83

24,5824,22 27,11

27,46 30,2631,91 30,92 31,19 31,56 30,57 31,58 31,94 31,72 32,48 32,22 32,31 33,10

28,06 27,19 27,0619,33 16,14 16,35 13,14 12,40 13,88 13,67 13,79 13,98 14,67 15,29 15,51 15,60 16,03 15,20 15,86 15,40

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Gener

Febre

rM

arç

AbrilM

aig Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

16-24 25-39 40-54 55-64 2010

A pesar que, des de l’entrada de la crisi econòmica i en valors absoluts el nombre d’aturats homes ha estat superior al de les dones constatant que la crisi econòmica actual té, fins al moment, major afectació sobre sectors econòmics més masculinitzants (construcció, sector automobilístic i industrial en general), el 2010 representa un canvi de tendència en aquest sentit. Així, són els homes els qui més redueixen el nombre d’aturats al llarg del 2010 (amb -149 persones, davant de la reducció en -21 persones del col·lectiu femení). En d’altres paraules, el 88% de la reducció del volum de persones aturades al llarg del 2010 a la comarca és produeix en els homes. Evolució del percentatge de població aturada per grups d’edat i sexe a l’Alt Camp Gràfic 15.


23

Aturats/es per grups d'edat. Total, 2002-2010

16,03 17,01 16,56 16,17 16,07 13,88 14,54 12,69 11,23

33,52 33,40 34,54 38,46 40,05 39,66 40,48 42,0840,14

28,61 27,52 27,2126,24 25,66 28,03 29,19 31,39

33,06

21,85 22,08 21,69 19,12 18,21 18,42 15,79 13,85 15,56

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

16-24 25-39 40-54 55-64

Aturades per grups d'edat. Dones

14,51 13,84 14,80 13,40 13,24 11,28 12,15 11,15 10,62 10,08 10,97 10,98 11,52 10,27 9,55 9,67 10,37 9,51 9,65 9,05

36,78 38,01 36,97 40,17 40,18 40,29 38,68 40,71 39,65 39,78 39,70 39,45 39,26 39,04 38,40 37,97 38,48 39,23 38,77 37,78

30,84 29,63 30,16 27,46 26,77 28,64 30,85 32,66 33,25 34,30 33,87 34,30 33,81 34,51 35,52 35,61 34,39 34,39 34,25 35,70

17,87 18,52 18,08 18,97 19,81 19,79 18,32 15,48 16,48 15,84 15,45 15,28 15,42 16,18 16,53 16,75 16,77 16,87 17,34 17,48

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

16-24 25-39 40-54 55-64 2010



24

Aturats/es per grups d'edat. Total, 2010

11,35 11,38 11,86 11,47 11,83 10,92 10,91 10,88 10,93 11,37 11,13 10,60

41,06 41,48 41,14 41,07 41,01 40,37 39,40 39,35 39,25 39,37 39,02 38,69

32,53 32,47 32,44 32,87 32,13 32,99 33,68 33,61 33,42 33,27 33,26 34,33

15,06 14,66 14,56 14,60 15,03 15,72 16,01 16,16 16,39 16,00 16,59 16,38

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Gener

Febrer

MarçAbril

MaigJu

nyJu

liol

Agost

Setembre

Octubre

Novem

bre

Desem

bre

16-24 25-39 40-54 55-64

Gràfic 18.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.

Pel que fa al percentatge d’aturats/es per grups d’edat, és en la franja situada entre els 25 i els 39 anys els que ocupen el percentatge més elevat seguit del grup dels 40 als 54 anys. Una situació normal, tenint en compte que són aquestes franges d’edat les que ocupen el gruix de la població activa (ja que els més joves, dels 16 als 24 anys, és un grup entrant i els més grans, dels 55 als 64 anys, és el grup sortint del mercat de treball). Tot i això, l’evolució de la sèrie històrica també ens indica que són aquests grups d’edat (especialment els que tenen entre 25 i 39 anys) els que més han incrementat el seu percentatge, passant de representar un 33,5% el 2002 a un 42% el 2009. Una tendència que s’inverteix durant el 2010, sent el grup dels 40 als 54 anys el que presenta una evolució creixent des del 2006 , passant del 25,7% al 33%. El pes percentual dels grups “extrems” (els més joves i els de més edat) es va reduint, en general, amb el temps (la qual cosa no vol dir que es redueixi el nombre absolut d’aturats en aquests grups d’edat), sinó que el nombre d’aturats dels grup dels 25 als 54 anys incrementa per sobre de la resta. RESUM: els aturats/es que més afectats es veuen per la crisi durant el 2010 són els de les edats compreses entre els 40 i els 64 anys, especialment entre el col·lectiu femení, la qual cosa les situa en una situació de vulnerabilitat que es pot convertir en irreversible donada la seva edat.


25

Evolució de la població aturada. Percentatge per se xe (16-64 anys), 2002 - 2010

39,04 41,03 40,28 42,38 39,7848,89 53,00 52,29

60,96 58,97 59,72 57,62 56,47 60,2251,11 47,00 47,71

43,53

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Homes Dones

Evolució de la població aturada. Percentatge per se xe (16-64 anys), 2010

54,37 54,23 53,47 52,32 51,88 51,87 51,33 51,50 50,48 51,88 50,87 52,73

45,63 45,77 46,53 47,68 48,12 48,13 48,67 48,50 49,52 48,12 49,13 47,27

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Gener

Febre

rM

arçAbr

ilM

aig Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

Homes Dones

Evolució del percentatge de població aturada per sexe a l’Alt Camp Gràfic 19. Evolució 2002-2010 Gràfic 20. Evolució 2010



26

A partir de gener de 2009, i per primera vegada en els darrers anys, el percentatge d’homes aturats (52,65%) és superior al nombre de dones en situació de desocupació (47,35%). Una tendència que persisteix al llarg del 2009 i també del 2010. Durant el 2010 la mitjana d’homes a l’atur sobre el conjunt de la població aturada és d’un 52,8% i en el cas de les dones representen un 47,3%. Aquest canvi de tendència es produeix també pel conjunt de la província de Tarragona. No obstant això, durant el 2010 s’escurcen les distàncies percentuals entre els homes i les dones en situació d’atur, ja que la recuperació dels sectors econòmics es deu sobretot a activitats masculines. Així des de gener fins a desembre de 2010, el nombre absolut d’homes aturats ha disminuït un -7,55%, mentre que el nombre de dones ho ha fet en un percentatge inferior: un -1,3%. Si la comparativa es realitza entre l’any 2009 i el 2010, es posa encara més de manifest la major afectació de l’atur en les dones: l’increment percentual és d’un 6% en els homes i d’un 9% en les dones (molt lluny, doncs dels increments i la tendència entre 2008 i 2009, que eren d’un 70% en el cas dels homes i d’un 44,1% en el cas de les dones). RESUM: a pesar que partir de 2009, s’inverteix una tendència històrica, i el percentatge d’homes en situació d’atur supera per primera vegada a les dones, durant el 2010 s’escurcen les diferències entre sexes, donada la major afectació de la conjuntura econòmica en el col·lectiu de dones i a una certa recuperació en el món

masculí. Una dinàmica que també s’observa pel conjunt de Catalunya i de l’Estat.

Podem concloure, doncs, que el perfil demogràfic majoritari de població en situació d’atur continua sent el mateix que el 2009: homes d’entre 25 a 39 anys, els quals continuen sent els principals protagonistes “afectats” pel context de crisi econòmica. El 2010, però representa un canvi de dinàmica tendint a la feminització de l’atur i a un major equilibri entre sexes. 4.4. EVOLUCIÓ DE L’ATUR SEGONS NACIONALITAT Més enllà de les variables edat i sexe, les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat ens permeten fer una primera aproximació a la situació del mercat de treball de la població de nacionalitat estrangera. Aquest és un fet important, si tenim en compte que, en molts dels casos es tracta de “població en risc d’exclusió social” des del punt de vista socioeconòmic i per tant, cal estudiar amb deteniment la seva situació laboral pel conjunt de la comarca. Per altra banda, no es disposa de les dades per a períodes anteriors a 2006, ni per a poder procedir al càlcul de les taxes d’atur de la població estrangera. Abans d’analitzar la realitat laboral de la població estrangera cal tenir en compte l’evolució demogràfica d’aquets grup de població en el context comarcal. El creixement del volum de població estrangera a la comarca de l’Alt Camp, ha estat, igual que en el conjunt de Catalunya, molt significatiu. L’any 2000 el nombre de ciutadans residents a la comarca de nacionalitat estrangera sumaven un total de 636 persones. L’any 2010 aquest grup de població arriba a les 6.485 persones, passant a representar de l’1,8% de la població de la comarca l’any 2000 a un 14,3% el 2010. Un creixement significatiu, però que encara se situa per sota de la mitjana del conjunt de Catalunya que a 1 de gener de 2009 era ja del 15,9%, i en el cas del Camp de Tarragona arriba a la xifra del 18,2%. Segons les dades provisionals publicades per l’INE a 1 de gener de 2010, el percentatge de població estrangera a Catalunya se situaria en el 15,9%,


27

2007 2008 2009 2010

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

Persones estrangeres a l'atur

TOTAL

HOMES

DONES

mentre que a la província de Tarragona aquesta seria del 18,4% i al conjunt de l’Estat seria d’un 12,2%.

Majoritàriament la població estrangera de l’Alt Camp és de procedència africana (representant un 42% del total de població estrangera resident a la comarca), que és un grup de població molt masculinitzat (un 65,5% d’aquest grup de població són homes). Així ens trobem amb un gruix de població, de perfil jove (el 75% de la població estrangera de la comarca s’ubica en la franja d’edat entre els 15 i els 49 anys), i per tant amb una taxa d’activitat elevada, i que majoritàriament ocupa llocs de treball de baixa qualificació, la qual cosa situa aquest grup en un espai d’elevada afectació de l’atur. Gràfic 21.


28

Persones estrangeres a l'atur

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

2007

2008

2009

Gener

Febre

rMar

çAbr

ilMaig

Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

TOTAL HOMES DONES

2010

Gràfic 22. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.

L’evolució de l’atur de la població estrangera presenta, en general, una dinàmica semblant a la del conjunt de la població aturada de la comarca, però amb certes diferències que cal posar de manifest. Per una banda, s’observa un increment significatiu des de l’any 2007; entre el 2007 i el 2008, el nombre de persones estrangeres en situació d’atur es veu incrementat en un 121% (pel conjunt de la població de l’Alt Camp és només d’un 38%), mentre que entre el 2008 i el 2009, l’increment és d’un 75% (i pel conjunt de la població és d’un 57%). Finalment, entre 2009 i 2010 aquest increment percentual és d’un 18,3% (i pel conjunt de la població era d’un 7,4%). No obstant això, l’evolució de l’atur de la població estrangera durant l’any 2010 (gener-desembre) és notablement diferent al del conjunt de població, i la població estrangera aturada presenta un increment d’un 9,2%, i continua sent superior al creixement experimentat pel conjunt de la població (que ha disminuït en un -4,7%). Pel que fa l’evolució de l’atur de la població estrangera durant el 2010, podem diferenciar tres fases: una primera de creixement entre el gener i març; una segona fase de disminució entre abril i juny i finalment, una nova fase de creixement entre juliol i desembre (amb certes oscil·lacions). Aquest fet constata diferents aspectes:

- El grup de població més perjudicat per la crisi econòmica continuen sent les persones estrangeres, especialment les dones.

- No existeix un retorn al país d’origen de la població estrangera (si més no, de manera generalitzada).

- Afectació positiva sobre aquest col·lectiu de població de l’estacionalitat laboral del període estival. Tenint en compte que la població estrangera, igual com succeeix amb la població jove acostuma a ocupar la part més “flexible” del mercat de treball (temporalitat i flexibilitat laboral), es podria


29

Persones a l'atur. Percentatge segons nacionalitat

11,4618,36 20,47 21,62 21,78 21,68 22,26 22,06 21,70 22,50 22,49 22,07 23,74 24,30 24,76

88,5481,64 79,53 78,38 78,22 78,32 77,74 77,94 78,30 77,50 77,51 77,93 76,26 75,70 75,24

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2007

2008

2009

Gener

Febr

erM

arçAbr

ilM

aig Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

Població estrangera Població autòctona 2010

veure beneficiada per l’ocupació estacional generada pel sector turístic o agrícola de la comarca.

- Les millores produïdes en determinats sectors econòmics durant el 2010 no tenen un impacte real o significatiu sobre aquest col·lectiu de població.

- Forta destrucció d’ocupació durant el darrer quadrimestre de l’any.


En el conjunt comarcal, l’any 2007 (previ al cicle de desacceleració econòmica), l’11,5% de la població desocupada era de nacionalitat estrangera (una xifra proporcional al volum de població que representava al conjunt de la comarca que era del 10,6%). Però, aquesta percentatge augmenta significativament durant el 2008 fins a assolir el 18,4%. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que el percentatge de població estrangera sobre el total de població comarcal durant el 2008 era d’un 12,7%. Per tant, a partir de 2008 hi ha una sobrepresentació de la població estrangera entre la població en situació de desocupació. La mitjana de població aturada estrangera sobre el total durant el 2009, es va estabilitzar entorn del 20%. Però, durant els mesos transcorreguts de l’any 2010, aquest percentatge incrementa fins a situar-se a desembre de 2010 en el 24,8% (la mitjana de l’any 2010 és de 22,6%, mentre que el volum de població estrangera sobre el total està entorn del 14%). A pesar de la sobrepresentació de la població estrangera desocupada cal tenir en compte que l’estructura demogràfica d’aquest grup de població és majoritàriament favorable a produir-se aquesta situació, ja que:


30

Percentatge de persones estrangeres a l'atur segons sexe.

31,5 29,0 27,1 26,8 28,6 30,0 30,9 31,9 29,8 30,6 30,9 34,7 33,7 34,9 34,5

68,5 71,0 72,9 73,2 71,4 70,0 69,1 68,1 70,2 69,4 69,1 65,3 66,3 65,1 65,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2007

2008

2009

Gener

Febr

erM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

Dones Homes2010

- el 75% de la població estrangera de la comarca s’ubica en la franja d’edat entre els 15 i els 49 anys i,

- un 60% d’aquesta grup de població són homes, la qual cosa repercuteix en què la majoria de les persones estrangeres en situació d’atur a la comarca siguin homes (més si tenim en compte que la crisi ha tingut major incidència en sectors econòmics masculinitzats). L’estructura de població d’aquest col·lectiu comporta que hi hagi una major participació dins del mercat laboral de la població estrangera en comparació amb la població de nacionalitat espanyola i per tant, es vegi més afectada per la situació econòmica actual.

En el cas de la població estrangera, i com ja succeeix en el conjunt de la població aturada, durant el 2010 és el sexe femení el que presenta major afectació de la crisi, de manera que al llarg de l’any el percentatge de dones en situació d’atur passa del 27% al 34,5%. Per altra banda, si bé entre els períodes 2007-2008 i 2008-2009 els majors increments de persones a l’atur eren entre el col·lectiu masculí, entre 2009 i 2010, les dones estrangeres en atur s’incrementen en un 37,4% (9% pel conjunt de dones) i en canvi els homes ho fan en un 11,2% (6% pel conjunt d’homes). Una tendència similar es produeix al llarg del 2010, mentre les dones incrementen un 41% (reducció d’un -1,3% pel conjunt de les dones), els homes estrangers disminueixen un -2,4% (un -7,6% pel conjunt d’homes). Gràfic 24. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.


31

Evolució de l'atur per sectors d'activitat. Valors absoluts, 2004-2010

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupacióanterior (1)

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

RESUM: la població estrangera pateix de manera severa els efectes de la crisi econòmica i la desocupació consegüent, a partir de l’any 2008 (amb un increment de les persones aturades d’un 121% entre 2007 i 2008, i per tant, molt superior als increments de la població autòctona). A pesar de la desacceleració del volum de desocupats entre 2009 i 2010, no hi ha símptomes de millora en aquest col·lectiu. Aquest fenomen es troba vinculat a la seva estructura demogràfica (població jove i masculinitzada) i als sectors d’activitat que majoritàriament ocupen (els de major destrucció d’ocupació). Per altra banda, una part d’aquest grup de població retorna durant el 2010 dins del grup de població activa, del qual n’havia sortit l’any anterior davant de la manca d’oportunitats laborals. Finalment, el mercat negre, especialment el del sector de la cura i la llar és en part un refugi per alguns col·lectius de població estrangera, i que no afloren en les dades oficials.

4.5. EVOLUCIÓ DE L’ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT Gràfic 25.


32

Evolució de l'atur per sectors d'activitat. Valors absoluts, 2010

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupacióanterior (1)

Gener Febrer Març Abril

Maig Juny Juiol Agost

Setembre Octubre Novembre Desembre

Any Agricultura Indústria Construcció ServeisSense ocupació

anterior (1)

2004 1,35 26,77 10,63 49,27 11,98

2005 1,98 26,13 10,55 54,67 6,66

2006 3,27 23,83 11,01 54,67 7,21

2007 2,13 26,55 9,34 56,24 5,74

2008 3,06 23,62 13,95 53,91 5,46

2009 3,74 25,39 15,04 52,86 2,96

Gener 5,04 25,23 15,26 51,75 2,73

Febrer 5,04 24,61 14,72 52,28 3,36

Març 4,79 24,31 14,93 52,45 3,52

Abril 5,07 23,91 14,54 53,05 3,43

Maig 5,07 23,94 13,98 53,03 3,97

Juny 5,20 24,20 14,63 53,48 2,50

Juliol 4,95 23,40 14,28 54,04 3,34

Agost 4,60 23,05 14,87 53,90 3,58

Setembre 4,35 22,83 14,43 54,71 3,68

Octubre 6,73 22,42 13,67 54,68 2,50

Novembre 6,36 22,62 13,26 54,80 2,97Desembre 6,76 22,59 13,15 54,41 3,09

Mitjana 2010 5,32 23,62 14,32 53,51 3,23

2010

Gràfic 26.


Evolució del percentatge d’aturats/es per sectors d’activitat Taula 3.


33

Atur per sectors d'activitat, 2010

5,3%

23,6%

14,3%

53,5%

3,2%

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior (1)

Gràfic 27.

(1) Definició del Servicio Público de Empleo Estatal: demandants que busquen la primera feina.


La desocupació no és homogènia en tots els sectors d’activitat de la comarca, encara que amb la crisi, tots s’han vist afectats de manera negativa. Encara que sigui el sector serveis el que presenta el percentatge més elevat d’aturats/es (durant el 2010 la mitjana se situa en el 53,5% del total de persones aturades), aquest només reflecteix el pes del sector terciari en l’economia comarcal. Els sectors que percentualment més han augmentat el seu percentatge d’aturats/es entre els anys 2009 i 2010 són: el de l’agricultura (42,3%) i les persones sense ocupació anterior (8,9%); mentre que el sector de la indústria redueix en un -7% el seu percentatge i la construcció un -4,8%. El sector serveis incrementa el seu pes en un 1,2%.

Al llarg del 2010 (gener-desembre) són el sector de l’agricultura (34%), les persones sense ocupació anterior (13,4%) i el sector serveis (2,5%), els que incrementen el seu pes sobre el conjunt de les persones en atur. La indústria en canvi redueix el seu pes en un -10,4% i la construcció en un -5,2%, dos sectors amb un pes preponderant dins de l’economia comarcal. En valors absoluts és el sector agrícola el que presenta majors increments durant el 2010 (51 persones), seguit de les persones sense ocupació anterior (8) i els serveis (4 persones). Mentre que la indústria redueix significativament en -134 persones i la construcció en -99. Una evolució que, comparat en els anys anteriors és molt positiva.

També és significativa la reducció del pes de la població desocupada “sense ocupació anterior” (demandants de primera feina) en el transcurs dels darrers anys (i a pesar de l’increment, encara que menor, durant el 2010), la qual cosa es pot atribuir a dos factors:


34

Atur per sectors d'activitat (%). Homes (2010)

7,80 7,96 7,60 8,15 8,40 8,53 8,01 7,35 6,94 10,93 10,32 10,74

24,72 24,19 23,93 23,36 23,50 23,99 23,29 23,06 23,3322,63 23,17 22,85

25,63 24,83 25,58 25,43 24,72 25,87 25,38 26,31 26,02 23,90 23,94 23,01

39,72 40,27 40,25 41,00 40,62 39,67 40,65 40,43 40,79 40,82 40,63 41,42

2,13 2,75 2,63 2,06 2,76 1,94 2,67 2,85 2,93 1,72 1,95 1,97

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre


- Reducció del pes relatiu, degut a l’increment del nombre d’aturats que prèviament ja formaven part del mercat de treball.

- Retardament en l’entrada al mercat laboral per part dels i les joves, davant de la conjuntura econòmica actual desfavorable. Aquest fet, pot repercutir positivament en les taxes d’escolarització, que es poden veure sensiblement incrementades.

Durant el 2010, es produeix, doncs un canvi de tendència pel que fa al sector de la indústria i la construcció, dos dels sectors més afectats per la crisi econòmica, i que redueixen significativament el nombre de persones a l’atur. Aquest fet explicaria doncs, que sigui el col·lectiu d’homes el més beneficiat per la nova conjuntura.

Evolució de l’atur per sectors d’activitat i sexe, 2010

Gràfic 28.


35

Atur per sectors d'activitat (%). Dones (2010)

1,75 1,57 1,57 1,70 1,49 1,61 1,71 1,69 1,71 2,21 2,26 2,32

25,83 25,10 24,75 24,50 24,41 24,42 23,52 23,04 22,32 22,19 22,04 22,31

2,90 2,74 2,69 2,60 2,41 2,51 2,57 2,72 2,62 2,63 2,20 2,14

66,08 66,51 66,46 66,27 66,42 68,36 68,16 68,20 68,90 69,62 69,47 68,89

3,44 4,08 4,54 4,92 5,27 3,10 4,04 4,35 4,45 3,35 4,03 4,34

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Gener

Febrer

MarçAbril

MaigJu

nyJu

liol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre


Gràfic 29.

(1) Definició del Servicio Público de Empleo Estatal: demandants que busquen la primera feina.


L’afectació de l’atur per sector d’activitat és diferencial segons el sexe. Aquestes diferències també posen de manifest l’ocupació diferencial entre homes i dones a la comarca de l’Alt Camp (un fet extensible al conjunt de Catalunya i de l’Estat). Així, el nombre de dones aturades en el sector serveis representa el 2010 el 67,75% (7 de cada 10 dones a l’atur ho són del sector serveis), un percentatge que es redueix significativament en el cas dels homes, que és del 40,5%. En canvi tant sols el 2,56% de dones en situació d’atur el 2010 ho són del sector de la construcció davant del 25% dels homes (1 de cada 4 homes en situació d’atur ho és del sector de la construcció). També és destacable que, el percentatge de dones registrades a l’atur sense ocupació anterior és significativament superior al dels homes (un 4,2% enfront del 2,4% dels homes), la qual cosa podria ser indicatiu de les majors dificultats que tenen les dones per trobar una primera ocupació. Una situació inversa a la que es dóna en el sector de l’agricultura (molt masculinitzat i que és d’un 8,5% pels homes i un 1,8% per les dones). El pes del sector de la indústria en canvi és equitatiu entre homes i dones representant el 23,5% pels homes i el 23,7% per les dones.


36

2009 2010

5,79 1,43 3,74 8,541,80 5,32

24,5726,32 25,39

23,5323,72

23,62

25,72

3,00

15,04

25,06

2,56

14,32

41,45

65,74

52,8640,51

67,75

53,51

2,48 3,51 2,96 2,36 4,17 3,23

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Homes Dones Total Homes Dones Total

Agricultura Indústria Construcció Serveis SOA

Gràfic 30. Atur per sectors d’activitat i sexe, 2009 i 2010. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.

Comparativament, entre 2009 i 2010, els homes han reduït el pes dels aturats en tots els sectors d’activitat, excepte el grup de persones del sector agrícola. En canvi entre el col·lectiu d’aturades, la reducció només es produeix en el sector de la indústria i de la construcció (amb un pes menor entre aquest col·lectiu). Es fa palès, doncs, que les millores dins del mercat laboral es produeixen principalment entre els homes, que fins el moment era el col·lectiu més perjudicat. RESUM: durant el 2010, el sector agrícola és el més afectat per l’augment de l’atur, degut en gran part per l’estacionalitat d’algunes de les seves ocupacions. Però cal destacar el fet, i trencant amb la dinàmica dels anys anteriors, la reducció del volum de persones a l’atur dels sector de la indústria i de la construcció. Aquesta dinàmica ha perjudicat indirectament al col·lectiu femení, ja que les millores no han repercutit en general en el sector preponderant d’aquest col·lectiu: els serveis.


37

Atur per sectors d'activitat (%). Població estrange ra

10,79 10,60 10,46 13,89 12,97 13,22 13,58 13,50 13,91 13,64 12,65 11,3518,06 16,42 17,04

13,85 17,95 19,36 16,82 15,67 15,75 14,91 15,00 16,56 14,70 13,82 13,95

13,58 14,20 13,54

19,3920,55 18,55

21,91 21,54 21,39 20,12 20,0021,46 21,85 22,29 20,93

18,30 17,04 16,34

46,1343,13 45,93

42,55 43,33 42,19 42,79 42,5043,05 43,58 44,46 45,28

43,64 44,69 45,27

9,84 7,77 5,70 4,84 6,49 7,45 8,61 9,00 5,03 6,23 6,78 8,48 6,42 7,65 7,82

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2007

2008

2009

Gener

Febre

rM

arçAbr

ilM

aig Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense Ocupació Anterior

2010

Evolució de l’atur per sectors d’activitat de la població estrangera


L’afectació de l’atur per sectors d’activitat també és diferent quan fem referència a la població de nacionalitat estrangera. La distribució dels aturats/es estrangers/es per sectors d’activitat és en primer lloc el sector serveis (amb un 43,6%, mentre que pel conjunt de la població era d’un 53,5%); en segon lloc el sector de la construcció, que representa un 20,2% (pel conjunt de la població era d’un 14,3%); en tercer lloc la indústria amb un 15% (davant del 23,6% del conjunt) i, un 14,2% en el sector agrícola (davant del 5,3% del conjunt). El percentatge de persones aturades en el sector serveis es veu incrementat al llarg del 2010, passant de representar un 42,5% a un 45,3%. Una situació contrària a la que es produeix amb els aturats/es que provenen del sector de la indústria, que disminueixen el seu percentatge (passant d’un 16,8% a un 13,5%). El percentatge d’aturats/es en el sector de la indústria és doncs, força inferior als del conjunt de la població que s’ubiquen al voltant del 25%, donat el perfil professional de la població estrangera que s’ubica preferentment en el sector agrícola i de la construcció. El sector de la construcció, per la seva part també ha disminuït el seu pes durant el 2010 passant d’un 22% a un 16,3%.

Per contra guanyen pes sectors d’activitat que pel conjunt de persones en atur eren força més minoritaris: agricultura i persones sense ocupació anterior. Així, si del conjunt de població aturada a la comarca, a mes de gener de 2010, només un 7,8% provenia d’aquests sectors, en el cas de la població estrangera aquest percentatge


38

s’incrementa fins a un 18,7%; i a desembre de 2010, aquest percentatge era, per la població general de quasi un 10%, i en el cas de la població estrangera arriba a un 25%. En termes generals, però, la població estrangera es veu lleugerament beneficada pel repunt de recuperació econòmica que presenta la comarca: els increments en l’agricultura són menors (un 22,7% davant de l’increment del 24% del conjunt de la població), la disminució en el sector industrial és major entre els estrangers (d’un -19,5% davant del -10,4% del conjunt de població) i una disminució d’un -25,4% en el sector de la construcció davant del -5,2% del conjunt de la població. Per contra els increments del sectors serveis són superiors (un 6,4% davant d’un 2,5%). Pel que fa al percentatge de persones en situació d’atur sense ocupació anterior, aquesta augmenta de manera important durant el 2010 amb un 61,5% (mentre que pel conjunt de la població ho fa un 13,4%). Aquestes dades constaten dos fets:

• La població estrangera té més dificultats en incorporar-se al mercat de treball actiu.

• El pes important del sector agrícola entre la població estrangera, fa que l’estacionalitat sigui una constant en aquest col·lectiu.

• El fet que sigui la població estrangera qui ocupi la part més flexible i precària dins del mercat laboral, ha afavorit una reducció en el volum de persones a l’atur en determinats sectors d’activitat. No deixa de ser, però, una ocupació “fràgil” i de baixa estabilitat.

RESUM: l’estructura per sectors d’activitat de la població estrangera és diferent a la del conjunt de la població, amb un pes major de la construcció i de l’agricultura. Si bé, durant el 2010, el pes de les persones aturades en el sector de la construcció disminueix, el sector agrícola presenta increments importants, igual que les persones sense ocupació anterior.

Informe de conjuntura laboral a l’Alt Camp

39

TOTAL

Nivell Estudis Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octu bre Novembre Desembre Mitjana 2010 2009Sense estudis 0,80 0,77 0,81 0,86 0,85 0,83 0,83 0,94 0,88 1,01 0,81 0,84 0,85 0,71Estudis primaris incomplets 4,46 4,16 4,19 4,32 4,25 4,45 4,62 4,34 4,41 4,72 4,77 4,77 4,45 4,00Estudis primaris complets 11,62 11,44 11,36 11,63 11,39 11,58 12,19 12,05 11,78 12,14 12,48 12,60 11,85 11,12Programes formació professional (grau mitjà) 8,51 9,06 9,22 9,15 9,16 9,08 8,97 8,89 8,79 9,29 9,24 9,27 9,05 8,60Educació general (ESO+Batxillerat) 65,02 65,24 65,29 64,87 64,78 64,80 64,32 63,99 64,46 63,45 64,10 63,94 64,52 65,93Tècnics-professionals superiors (grau superior) 5,48 5,36 5,05 5,10 5,41 5,37 5,19 5,28 5,01 4,86 4,50 4,68 5,11 5,23Universitaris primer cicle 2,01 2,05 2,06 2,16 2,32 1,84 1,88 2,17 2,32 2,39 2,01 1,76 2,08 2,21Universitaris segon i tercer cicle 2,01 1,87 1,93 1,83 1,82 2,01 1,94 2,29 2,29 2,07 2,04 2,08 2,02 2,17Altres estudis post-secundaris 0,08 0,05 0,08 0,08 0,03 0,03 0,06 0,06 0,06 0,06 0,06 0,06 0,06 0,04

HOMES


DONES


2010

2010

2010

4.6. EVOLUCIÓ DEL PERCENTATGE DE POBLACIÓ ATURADA SEGONS NIVELL FORMATIU Taula 4. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.


40

Percentatge d'aturats/es segons nivell formatiu, 20 10. Total

0,85

4,4511,85

9,05

64,52

5,11 2,08

2,02

0,06

Sense estudis Estudis primaris incomplets

Estudis primaris complets Programes formació professional (grau mitjà)

Educació general (ESO+Batxillerat) Tècnics-professionals superiors (grau superior)

Universitaris primer cicle Universitaris segon i tercer cicle

Altres estudis post-secundaris


El percentatge més important de població desocupada segons nivell formatiu és el de les persones amb estudis generals (que per altra banda, és el nivell formatiu més estès entre la població). Així, el 85,4% de les persones que es troben en situació d’atur durant el 2010, tenien estudis primaris o secundaris (primaris complerts, ESO, Batxillerat o titulacions de grau mitjà). Si, de manera general, i durant els mesos de 2009, el col·lectiu que més va augmentar percentualment la situació d’atur era directament proporcional al nivell d’estudis (de manera que la crisi econòmica afectava amb major mesura a les persones amb nivells d’estudis universitaris -de primer, segon i tercer cicle- i els tècnics de grau superior), l’evolució entre 2009 i 2010 presenta un escenari completament diferent. Són les persones amb major nivell d’instrucció els que més redueixen els seus efectius d’aturats/es, mentre que les persones de baixa qualificació formativa, incrementen el seu pes. Una evolució semblant a la que en termes generals es produeix al llarg dels mesos de 2010. Aquesta realitat, però, varia segons el sexe. Mentre que aquesta tendència de reducció de l’atur entre els persones més formades o amb major formació és clara en les dones, en el cas dels homes hi ha dissimilituds importants. Així, en els homes, les principals reduccions es produeixen en el col·lectiu de persones sense estudi (-36,4%, mentre que en les dones incrementa un 60,4%). I els principals increments es produeixen entre els universitaris de primer i segons cicle (amb un 31,3%, mentre que en les dones disminueix un -14,5%). En el cas de les dones aquesta tendència seria un indicador molt positiu, en la mesura que les noves persones ocupades tenen un alt nivell formatiu i per tant, s’ha de pressuposar que les noves ocupacions són majoritàriament de mitjà o alt


41

Fins a 3 mesos

De 3 a 6 mesos

De 6 a 9 mesos

De 9 a 12 mesos

De 12 a 15 mesos

De 15 a 18 mesos

De 18 a 21 mesos

De 21 a 24 mesos

Més de 24 mesos

2005 43,16 16,79 9,19 6,16 4,35 3,24 2,45 1,96 12,712006 43,84 16,00 9,08 6,02 4,28 3,26 2,41 1,97 13,122007 43,31 16,74 9,31 5,94 4,21 3,29 2,40 1,78 13,012008 46,37 17,60 9,53 5,93 3,73 2,80 2,10 1,75 10,172009 36,57 20,22 13,29 8,76 5,50 3,33 2,43 1,74 8,152010 30,64 16,90 11,71 9,02 7,14 5,87 4,52 3,35 10,85

nivell (a diferència del que succeïa en el 2009). En el cas dels homes, però es continua amb la tendència de l’any anterior, i indicaria que la nova ocupació és majoritàriament de baixa qualificació o de baix nivell formatiu. Existeixen, però dos altres escenaris que podria explicar aquesta situació per part de les dones: sortida del mercat de treball per ampliació o prolongació dels estudis o, una sobrequalificació d’aquest col·lectiu, és a dir, que ocupen feines per sota del nivell formatiu complert. Caldria començar a replantejar-se, doncs, la formació que s’ofereix a la comarca per tal de readaptar-la a les necessitats actuals del mercat de treball i a les necessitats del teixit empresarial de la comarca.

RESUM: les persones que més augmenten proporcionalment el volum d’aturats/es a la comarca entre 2009 i 2010 són els que tenen un menor nivell formatiu. Un col·lectiu que per les seves condicions formatives trobaran majors dificultats per adaptar-se a les noves estructures que puguin sortir del procés de reestructuració del mercat de treball.

4.7. DURABILITAT DE L’ATUR Les dades disponibles de l’Observatori del Treball de la Generalitat ens permeten aprofundir en la caracterització i el coneixement de la situació de les persones en situació d’atur en quant a la durabilitat de la seva situació. Aquesta és mesurada a través de la durada de la demanda d’ocupació és a dir: el temps transcorregut des del dia en què es va produir l’alta com a demandant fins el darrer dia del mes de referència de les dades. La finalitat d’aquesta anàlisi és el de poder identificar factors de risc entre la població, en tant que llargs períodes de temps en situació de desocupació poden generar comportaments o situacions de major vulnerabilitat. Taula 5. Durabilitat de les demandes d’ocupació (%) Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.

L’anàlisi temporal posa de manifest que existeix una tendència creixent a l’augment del període en situació de desocupació per part de les persones registrades com a demandants de feina. Així, el pes de les persones que anteriorment estaven un màxim de tres mesos en situació d’atur, ha passat del 43% el 2005 a un 30,6% el 2010. Per contra, les persones en situació d’atur de llarga durada (superior als dos


42

TotalTotal % Total % Total % Total %

31/12/2010 711 3,78 6.181 32,85 1.595 8,48 10.329 54,89 18.81630/09/2010 716 3,80 6.218 33,01 1.680 8,92 10.225 54,28 18.83930/06/2010 739 3,96 6.227 33,39 1.692 9,07 9.993 53,58 18.65131/03/2010 715 3,91 6.126 33,48 1.634 8,93 9.821 53,68 18.296

2009* 718 3,76 6.597 34,51 1.650 8,63 10.151 53,10 19.1162008* 738 3,68 6.956 34,67 1.961 9,77 10.409 51,88 20.0642007* 326 1,59 7.500 36,53 2.330 11,35 10.373 50,53 20.5292005* 432 2,24 7.367 38,25 2.352 12,21 9.107 47,29 19.2582004* 356 1,99 6.938 38,81 2.188 12,24 8.395 46,96 17.8772001 1.099 7,00 5.495 35,00 1.790 11,40 7.316 46,60 15.7001996 1.335 8,50 6.578 41,90 1.083 6,90 6.704 42,70 15.700

Població ocupada per sectors d'activitat

ServeisAgricultura,ramaderia

i pesca Indústria i energia Construcció

anys) va disminuir entre 2005 i 2009, però ha incrementat el seu volum durant el 2010. Si es classifica la durada de l’atur en tres categories (curta, mitjana i llarga), obtenim els següents resultats:

• Atur de curta durada (inferior a un any): s’ha passat d’un 75% el 2005 a un 68% el 2010.

• Atur de mitjana durada (entre 1 i 2 anys): s’ha passat d’un 12% a un 22%. • Atur de llarga durada (superior als 2 anys): s’ha passat del 12,7% el 2005 a

un 10,8% el 2010. Per tant, el grup que més incrementa el seu pes és el de les persones que es troben en situació d’atur de durada mitjana (entre 1 i 2 anys), tot i que la situació més comuna és una permanència a l’atur durant un màxim d’un any. Cal tenir en compte, però, que en valors absoluts, els desocupats/es de llarga durada han passat dels 183 el 2005 als 383 el 2010 (amb un increment d’un 110%). Aquest és, en tot cas el grup de població que pot presentar més problemes per a reincorporar-se en el mercat de treball actiu.

4.8. POBLACIÓ OCUPADA PER SECTORS D’ACTIVITAT Taula 6. *Dades de cotització a mes de desembre Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’afiliació a la Seguretat Social.


43

Percentatge de població ocupada per sector d'activi tat, desembre 2010

3,78

32,85

8,48

54,89

Agricultura,ramaderia i pesca

Indústria i energia Construcció Serveis

Persones ocupades. Valors absoluts

17.877

19.258

20.529

20.064

19.116

18.816

16.500

17.000

17.500

18.000

18.500

19.000

19.500

20.000

20.500

21.000

2004* 2005* 2007* 2008* 2009* 2010*

Gràfic 33. Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’afiliació a la Seguretat Social. Gràfic 34.

*Dades de cotització a 31 de desembre.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’afiliació a la Seguretat Social.

Una aproximació a l’ocupació per sectors econòmics, ens pot indicar quin és el pes dins de l’economia comarcal de cada sector i veure’n la seva evolució temporal més recent (aquest anàlisi és possible a través de l’explotació de les dades del nombre


44

d’afiliats/des a la Seguretat Social, comptabilitzant autònoms/es, assalariats/es i de règim especial). En aquest sentit, cal fer algunes consideracions:

• L’evolució des de 1996 fins a 2007 és de creació de nous llocs de treball, amb un augment de l’ocupació de l’ordre del 30,76% en el conjunt del període, amb la creació de gairebé 4.000 llocs de treball.

• No obstant això, en el període de desembre de 2007 a desembre de 2008 (període en què s’inicia la recessió econòmica), la comarca perd un 2,26% d’ocupació, en aquest cas, en els sector més tradicionals de l’economia i més afectats per la crisi: la indústria i la construcció, amb la pèrdua total de 465 llocs de treball.

• Al llarg del 2009 es manté aquesta tendència, amb la destrucció entre 31 de desembre de 2008 i a 31 de desembre de 2009 d’un 4,7% de llocs de treball (de l’ordre de 950 llocs de treball, a raó de 105 per cada mes de l’any transcorregut). Així, durant el 2009 a la comarca de l’Alt Camp es destrueix una mitjana de 4 llocs de treball cada dia laborable (de dilluns a dissabte), que en la seva majoria es concentra en el sector de la indústria i l’energia (amb una reducció de l’ocupació del -16%).

• Al llarg del 2010 (entre 31 de desembre de 2009 i 31 de desembre de 2010), es manté la tendència dels darrers anys de destrucció d’ocupació, però amb un alentiment d’aquesta. Així, en aquest període a la comarca de l’Alt Camp s’ha perdut un 1,57% de llocs de treball (de l’ordre de 300 llocs), amb una mitjana d’un lloc de treball per cada dia laborable, que en la seva majoria es concentra en el sector de la indústria i l’energia (6,3%). No obstant això, al llarg de l’anualitat 2010 es produeixen canvis significatius als quals cal prestar atenció. Entre desembre de 2009 i març de 2010 es produeix la destrucció d’ocupació més gran conegut des de l’inici de la crisi: es perden en 3 mesos un 4,3% dels llocs de treball o 820 places, a raó de 10,5 llocs de treball per dia laborable. A partir del mes de març, però i fins al mes de juny, s’inverteix aquesta dinàmica i es creen 355 nous llocs de treball (probablement vinculat al període estival), a raó de 4,6 llocs de treball nous per dia laborable. En el següent trimestre del (juny-setembre), es continuen creant nous llocs de treball (encara que a un ritme inferior), en aquesta ocasió un total de 188, a raó de 1,2 nous llocs per dia laborable. Finalment, durant el darrer trimestre de l’any, hi ha un estancament en l’ocupació, i es perden 23 llocs de treball

• Encara que el pes del sector serveis és molt significatiu dins de l’economia i l’ocupació comarcal (a desembre de 2010 és quasi d’un 55% i el 1996 era només del 42,7%), és molt inferior a la mitjana de Catalunya (que se situa en un 70,3%, segons dades del darrer trimestre de 2010 de l'Enquesta de Població Activa de l'INE). Aquesta diferència es veu compensada pel fort pes que la indústria encara exerceix a la comarca, representant un 32,8% de l’ocupació comarcal (pel conjunt de Catalunya és del 19,35%), mentre que el sector de la construcció a l’Alt Camp presenta un pes similar a la del conjunt català, sent d’un 8,5% (i d’un 8,2 a Catalunya). A nivell comparatiu, amb altres àmbits territorials es pot comprovar el reduït pes dins de l’economia comarcal del sector serveis (que pel conjunt de l’estat s’acosta al 73%), que donades les característiques de l’economia general hauria de tendir (com ja ha succeït en els darrers anys) a créixer.

Percentualment és el sector de la indústria (6,3%) el que ha destruït més llocs de treball en el període desembre 2009-desembre 2010 (-416); i en menor mesura el sector de la construcció amb un -3,3% (-55). Però, el sector serveis incrementa l’ocupació en un 1,75% (amb 178 nous llocs de treball), acostant-se així, a les xifres d’ocupabilitat de 2007. Unes dades que s’han de valorar de manera molt positiva tenint en compte la tendència acumulada de destrucció d’ocupació


45

TotalTotal % Total % Total % Total %

Alt Camp* 711 4 6.181 33 1.595 8 10.329 55 18.816Tarragona 17.200 4,92 59.400 16,99 35.500 10,15 237.600 67,94 349.700Catalunya 70.600 2,22 603.600 19,00 276.700 8,71 2.225.200 70,06 3.176.100

Espanya 754.000 4,07 2.600.600 14,02 1.668.100 8,99 13.524.100 72,92 18.546.800

Agricultura,ramaderia i pesca

Població ocupada per sectors d'activitat (tercer tr imestre de 2010)

Indústria i energia Construcció Serveis

Agricultura,ramaderia i pesca Indústria i energia Construcció Serveis Total

Població ocupada 3,78 32,85 8,48 54,89 100

Població desocupada* 6,98 23,32 13,57 56,14 100

Comparativa a desembre de 2010

present a la comarca des de 2007 i que en gran part és atribuïble als plans d’ocupació desenvolupats per l’administració pública.

RESUM: des de l’inici de la crisi econòmica fins al moment actual (desembre 2007 a desembre de 2010), s’ha destruït un 8,3% d’ocupació (poc més de 1.700 llocs de treball), principalment en el sector industrial (1.319) i de la construcció (735). No obstant això, a partir de març de 2010 hi ha un canvi de dinàmica, i comencen a crear-se nous llocs de treball, tant en el sector de la indústria, com de la construcció i sobretot en el sector serveis (vinculat, al període estival i a les polítiques actives d’ocupació de l’administració).

Taula 7. *A 31 de desembre de 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’EPA i les dades d’afiliació a la Seguretat Social.

Taula 8.

*S’ha exclòs del càlcul percentual de la població desocupada, la població en situació d’atur sense ocupació anterior.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat i de les dades d’afiliació a la Seguretat Social.

Encara que no es pot comparar directament els percentatges que es presenten en aquesta taula (ja que la població ocupada a la comarca de l’Alt Camp no és necessàriament resident en aquesta comarca), ens permet fer-nos una idea general


46

Agricultura,ramaderia i pesca Indústria i energia Construcció Serveis Total

Població ocupada 720 6.188 1.650 10.092 18.651Població

desocupada* 188 834 506 1.890 3.418

Taxa d'excedent laboral 26,1 13,5 30,7 18,7 18,3

Comparativa mitjana de 2010

de fins a quin punt, s’ajusten aquests dos indicadors del mercat laboral. Com es pot observar, és el sector de la construcció el que presenta divergències més notables en prejudici de la població desocupada, una situació que s’inverteix en el cas del sector de la indústria. La comparativa entre aquestes dues estructures del mercat de treball permet aproximar-nos a la “taxa d’excedent laboral”, la qual posa en relació el nombre de persones desocupades (segons sector d’activitat) residents a la comarca amb els llocs de treball localitzats, de manera que ens aproxima a la mesura dels possibles desajustaments en el mercat laboral dels diferents sectors productius. La taxa d’excedent laboral representa, doncs, el nombre d’efectius laborals de la comarca disposats a treballar respecte els llocs de treball localitzats a l’Alt Camp.

Taula 9.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat i de les dades d’afiliació a la Seguretat Social.

La taxa d’excedent laboral de la comarca de l’Alt Camp se situa durant el 2010 en el 18,3% i el sector amb majors excedents laborals és el de la construcció amb un 30,7%, seguit de l’agricultura amb un 26%. El sector amb un menor excedent és per contra, el de la indústria amb un 13,5%.

4.9. CONTRACTACIÓ Un altre dels indicadors de l’estat de salut i de la qualitat de l’ocupació del mercat laboral és el volum i el tipus de contractació laboral (dividit entre indefinit i temporal).


47

Evolució del volum de contractació i de les taxes d e temporalitat.Homes

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

12000

13000

2006 2007 2008 2009 2010

78,00

80,00

82,00

84,00

86,00

88,00

90,00

92,00

94,00

Volum de contractes Taxa de temporalitat

Evolució del volum de contractació i de les taxes d e temporalitat.Dones

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

12000

13000

2006 2007 2008 2009 2010

78,00

80,00

82,00

84,00

86,00

88,00

90,00

92,00

94,00




48

Evolució del volum de contractació i de les taxes d e temporalitat.Total

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

18000

20000

2006 2007 2008 2009 2010

82,00

84,00

86,00

88,00

90,00

92,00

94,00



Al llarg del 2010 s’han realitzat a la comarca un total de 14.662 contractes, dels quals un 91,75% són de caràcter temporal. Des de 2007, moment de màxim volum de contractacions (19.214), la quantitat de contractació a la comarca s’ha anat reduint fins a 2009, però a partir de 2010, aquesta xifra incrementa de nou (entre 2009 i 2010 s’incrementa un 6,6% o en 909 nous contractes), la qual cosa és indicatiu de la discreta millora de l’economia de la comarca i d’un dinamisme creixent. No obstant això, el volum de contractes s’ha reduït entre 2007 i 2010 un 23,7%, equivalent a una reducció de -4.552 contractes. Com a contrapartida a aquesta recuperació del volum de contractes durant el 2010, la temporalitat ha augmentat progressivament a la comarca des de 2008, situant-se al 2010, en el percentatge més elevat: un 91,75%, mentre que a 2008, aquesta xifra era d’un 86,6%. Així, doncs la modalitat contractual temporal és preponderant a la comarca. A tall comparatiu, a nivell català, la taxa de temporalitat durant el 2010 ha estat del 88% (inferior, doncs al conjunt de la comarca), tot i que la tendència també és creixent (així, el 2008 la taxa era del 83%).


49

Percentatges de contractació segons sexe

61,02 61,40 62,89 65,59 65,70

38,98 38,60 37,11 34,41 34,30

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

2006 2007 2008 2009 2010

Homes Dones


El volum de contractes i la temporalitat també és diferencial segons el sexe. Si bé, històricament la presència dels homes al mercat laboral ha estat major i en conseqüència també el volum de contractes entre aquest col·lectiu, la tendència en el temps accentua aquest comportament. Així, durant el 2010, de la totalitat de contractes que es van realitzar, un 65,60% van ser efectuats a homes i només un 34,3% a dones (mentre que el 2006, el 61% dels contractes eren a homes i un 39% a dones). La proporció de població activa a 2010 (segons les estimacions de l’IDESCAT) correspondria a un 59% d’homes i a un 41% de dones, per tant es produeix un desequilibri en el volum de contractació per sexes en favor del col·lectiu masculí. Per contra, la temporalitat entre el col·lectiu femení és lleugerament inferior al masculí, situant-se el 2010 en una taxa del 89,7%, davant del 92,8% dels homes. Els dos sexes, però, presenten també una evolució de la contractació temporal creixent, la qual cosa confirma aquesta modalitat de contractació com la més estesa a la comarca. No obstant això, en el conjunt de Catalunya la situació per sexes és inversa, de manera que són les dones les que presenten una taxa de temporalitat superior als homes (encara que amb molt poca diferència).


50

Contractes segons nacionalitat

26,48 30,47 29,67 26,55 25,34

73,52 69,53 70,33 73,45 74,66

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

2006 2007 2008 2009 2010

Estrangers Autòctons


Pel que fa al volum de contractació segons la nacionalitat de la persona contractada, el pes de la població estrangera és decreixent a partir de 2008 (període d’inici de la crisi econòmica), passant del 30,5% del 2007 a un 25,3% el 2010. Aquesta dada posa de manifest una vegada més que és el col·lectiu de població estrangera qui més perjudicat s’ha vist amb la crisi econòmica i, encara que el pes del volum de contractació és major que la seva proporció al conjunt de la comarca (representen prop del 14%), la seva estructura d’edats es concentra en els grups de població adulta i joves i per tant, presenta una elevada taxa d’activitat. En valors absoluts, els contractes realitzats a població estrangera han passat dels 5.855 el 2007 als 3.715 el 2010, és a dir, una reducció d’un 36,5%. No obstant això, tal i com ja succeeix pel conjunt de la població, durant el 2010, s’augmenta lleugerament el volum de contractacions respecte l’any anterior. La modalitat contractual també varia segons la nacionalitat de referència. Així, les taxes de temporalitat de la població estrangera són superiors en tots els anys d’anàlisi (2006-2010), que els de la població autòctona3, reduint-se però aquest interval a partir de 2008. Si bé el 2006 la taxa de temporalitat dels estrangers era quasi 7 punts superior, durant el 2010, la diferència es redueix fins a situar-se en 2,4 punts. Per tant, la modalitat de contractació temporal s’ha estès entre el conjunt de la població: ja siguin homes, dones, estrangers o autòctons; tot i que són els homes estrangers els que presenten els valors més elevats (per aquest grup i durant el 2010, la taxa de temporalitat és de quasi un 95%).

3 S’entén, segons les dades disponibles, com a població autòctona, les persones amb nacionalitat espanyola.


51

Taxa de temporalitat segons nacionalitat

78,00

80,00

82,00

84,00

86,00

88,00

90,00

92,00

94,00

96,00

2006 2007 2008 2009 2010

Taxa de temporalitat estrangers Taxa de temporalitat autòctons

Percentatges de contractació segons sexe. Autòctons

54,94 53,93 55,0060,48 61,33

45,06 46,07 45,0039,52 38,67

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

2006 2007 2008 2009 2010

Homes Dones


Gràfic 41.


52

Percentatges de contractació segons sexe. Estranger s

77,90 78,43 81,59 79,74 78,57

22,10 21,57 18,41 20,26 21,43

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

2006 2007 2008 2009 2010

Homes Dones

<=1 >1 a <=3 >3 a <=6 >6 a <=12 >12 a <=18 >18 a <=24 >24 Indeterminada2006 14,09 17,91 14,97 2,87 0,17 0,07 0,54 49,372007 18,50 15,78 14,88 3,67 0,09 0,07 0,52 46,492008 19,71 14,87 12,96 2,66 0,08 0,06 0,75 48,912009 32,93 12,72 9,00 1,81 0,10 0,08 1,12 42,232010 37,01 12,00 11,12 2,53 0,01 0,04 0,57 36,71


També s’observen diferències significatives entre la població autòctona i estrangera, en quant als percentatges de contractació per sexes. En el cas de la població autòctona els percentatges entre sexes presenten un cert equilibri, tot i que presenta una tendència creixent en el cas dels homes a partir de 2007. En el cas de la població estrangera, la tendència és la contrària, és a dir, el percentatge de contractes entre les dones és creixent des de 2008, probablement per la major afectació de la crisi en el col·lectiu de població estrangera, la qual cosa ha generat l’entrada al mercat actiu per part de dones que anteriorment restaven inactives.

Taula 10. Durabilitat de la contractació temporal4 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.

4 Aquesta modalitat inclou des dels contractes d’obra o servei, eventuals per circumstàncies de la producció o interinitat (com a modalitats més esteses).


53

La contractació temporal contempla una gran ventall de situacions en la durabilitat d’aquesta modalitat, que va des de contractes iguals o inferiors a 1 mes, fins a contractacions de durada indeterminada. L’evolució temporal de la durada dels contractes temporals posa de manifest el fort creixement durant els últims 5 anys, del segment de menor durada contractual: els iguals o inferiors a un mes, que han passat de representar el 14% el 2006 fins al 37% del 2010 (amb la qual cosa 4 de cada 10 contractes temporals que s’han realitzat a la comarca de l’Alt Camp durant l’any 2010 són d’una durabilitat inferior al mes de treball). En general, aquest creixement en aquest tipus de contractes ha anat en detriment de les contractacions de major durabilitat. De fet durant el 2010, el 50% dels contractes temporals que es van realitzar tenien una durada igual o inferior als 3 mesos (el 2006 aquesta xifra era d’un 32%) i el 60% una durada inferior als 6 mesos. En canvi el pes dels contractes superiors a 6 mesos representen només un 3,2% el 2010. Per tant, més enllà que la modalitat de contractació temporal és la fórmula més estesa en els darrers anys, aquesta és a més d’una durabilitat molt baixa, la qual cosa repercuteix inevitablement en la planificació i percepció de predictibilitat de les trajectòries de les persones. La generalització d’aquest tipus de situacions (augment de la incertesa de futur) repercuteix en un augment de les probabilitats del risc de caure en situacions d’exclusió social. RESUM: el volum de contractes realitzats a la comarca ha disminuït significativament des de 2007. No obstant això, durant l’any 2010 i per primera vegada des de l’inici de la crisi econòmica, el nombre de contractes s’ha incrementat respecte l’any anterior, però encara es troba lluny de les contractacions realitzades amb anterioritat a la crisi. La disminució del volum de contractes a la comarca ha anat acompanyat d’un augment notable de les taxes de temporalitat, convertint-se aquesta en la modalitat hegemònica de contractació, que durant el 2010 s’acosta al 92%. La modalitat de contractació temporal igual o inferior a un mes s’ha convertit des de 2008 en la fórmula més estesa.

4.10. PERFIL HABITUAL DE LES PERSONES EN SITUACIÓ D’ATUR El perfil de la persona desocupada a l’Alt Camp durant el 2010 és el d’una persona de sexe masculí (en un 52,3% dels casos), d’edat compresa entre els 25 i 39 anys (en un 40,14% dels casos, o 4 de cada 10 persones en situació d’atur) i que en un 85,4% dels casos tenen titulació primària o secundària (primaris complerts, ESO, Batxillerat o titulacions de grau mitjà). Els sectors econòmics amb major nombre d’aturats són el del serveis (amb un 53,5%), seguit de la indústria (23,6%) i la construcció (14,3%). Aquest perfil respon als mateixos paràmetres (amb petits canvis percentuals) que els de l’any anterior. No obstant això, hi ha algunes diferències significatives pel que fa al perfil de la persona desocupada pel conjunt de la província de Tarragona. El percentatge d’homes sempre és superior que a l’Alt Camp (atribuïble al major pes de la construcció). Igualment hi ha major concentració de persones aturades en les edats compreses entre els 25 i els 39 anys, però hi ha menor concentració segons nivell educatiu. Finalment, si els serveis i la indústria eren els sectors amb major concentració de persones en situació d’atur a l’Alt Camp, en el cas del Tarragonès, els sectors amb major presència de persones a l’atur són els serveis i la construcció.


54

Home 53,00% Home 56,27%Home:25-39 anys 43,30% Home:25-39 anys 44,81%Dona: 25-39 anys 40,71% Dona: 25-39 anys 44,43%

Nivell educatiu Educació general* 65,93% Educació general* 60,93%Serveis 52,86% Serveis 54,06%Indústria 25,39% Construcció 24,62%

Sexe

Edat

Sector econòmic

Alt Camp Província de Tarragona

Perfil habitual de la persona aturada, 2009

Home 52,30% Home 55,20%

Home:25-39 anys 41,20% Home:25-39 anys 43,45%

Dona: 25-39 anys 39,00% Dona: 25-39 anys 43,00%Nivell educatiu Educació general* 64,50% Educació general* 60,40%

Serveis 53,50% Serveis 54,10%Indústria 23,60% Construcció 23,00%

Sexe

Edat

Sector econòmic

Perfil habitual de la persona aturada, 2010

Alt Camp Província de Tarragona

Taula 11.

*Educació general: ESO o EGB o Batxillerat

Taula 12. *Educació general: ESO o EGB o Batxillerat


5. EL COMPORTAMENT DEL MERCAT DE TREBALL. RESULTATS MUNICIPALS

5.1. EVOLUCIÓ DE L’ATUR REGISTRAT

Per tal de conèixer la realitat econòmica i laboral als diferents municipis que configuren la comarca de l’Alt Camp, s’ha procedit a cartografiar algunes dades referents a diferents aspectes del mercat de treball. A diferència de l’apartat anterior, el període d’anàlisi s’inicia el 2007, amb la voluntat de posar de manifest i d’incidir en els canvis més recents de l’economia i el mercat de treball comarcal.


55

Nombre de persones en atur

0 - 50

50 - 100

100 - 500

500 - 1000

1000 - 2000

2000 - 3000

Per altra banda, donada la poca magnitud de població de la majoria de municipis de l’Alt Camp, no s’ha procedit al càlcul de les taxes d’atur, ja que no és viable (o recomanable) des del punt de vista estadístic.

Mapa 1.Evolució del nombre de població aturada pels municipis de l’Alt Camp 2007-2010

2007 2008

2009 2010



56

Increment %

Creixement negatiu

0 - 25

25 - 50

50 - 75

75 - 100

Superior a 100

L’evolució del nombre de persones aturades als municipis de l’Alt Camp és directament proporcional al volum de població dels municipis de la comarca. L’enfosquiment progressiu del mapa denota el nombre creixent de persones en situació d’atur. La capital comarcal, Valls, és el municipi amb major nombre d’aturats/es, sent el 2007 de 974 persones, però situant-se el 2010 en les 2.091 persones (arribant al mes de març a la xifra de 2.276 persones). Alcover i el Pla de Santa Maria, segon i tercer municipi en nombre d’habitants, passen de 125 i 62 persones en situació d’atur el 2007 a les 371 i 175 persones el 2010. En termes percentuals, durant el 2010 el 59% de la població aturada de la comarca pertany al municipi de Valls (mentre que el pes poblacional comarcal és d’un 56%), l’11% a Alcover (que a 2009, la seva població total representava l’11,3% de la població comarcal) i el 5,2% al Pla de Santa Maria (amb un pes poblacional del 5,1%). Podem concloure, doncs que el nombre d’aturats/es a Valls, està sobrerepresentat en proporció al percentatge de població comarcal que representa. En l’altre extrem, s’ubicarien els municipis del Milà i Mont-ral, amb 7 i 10 persones cadascun en situació d’atur.

Mapa 2. Creixement percentual del nombre de població aturada pels municipis de l’Alt Camp

2007-2008 2008-2009

2009-2010



57

Per poder comparar l’evolució del nombre de persones aturades entre els municipis de la comarca, s’ha calculat l’increment percentual d’aquests entre els anys 2007 i 2008; 2008 i 2009 i, entre el 2009 i el 2010. Cal tenir en compte, però, que en entitats poblacionals reduïdes petits increments o disminucions del nombre de persones en situació d’atur pot repercutir de manera molt significativa en aquest tipus de càlculs estadístics.

Tots els municipi de l’Alt Camp incrementen el percentatge d’aturats/es entre els anys 2008 i 2009 per sobre d’un 25%. En aquest període, l’increment percentual pel conjunt de la comarca se situava en un 56,7%. Destaquen, per sobre de la resta el municipi del Milà (amb un increment del 600%, la qual cosa s’explica pel fet que el nombre de població aturada el 2008 era de 0 persones), el Pont d’Armentera (147%) i Querol amb un 135 %. La capital, Valls, incrementava en quasi un 50%, Alcover en un 84%, Cabra del Camp en un 88% i Vilabella en un 92%. Són dades prou significatives per a tenir en compte i que posen de manifest la magnitud de la situació desfavorable del mercat laboral. No obstant això, l’escenari canvia substancialment entre el 2009 i el 2010, i els percentatges de creixement se suavitzen de manera significativa. Així l’increment percentual pel conjunt de la comarca entre els dos últims anys se situa en el 7,4%. Els municipis que presenten un creixement més elevat són: la Masó (52,5%), Mont-ral (40%) i Montferri (38%). El Milà, Querol i Vilabella presenten percentatges de creixements entorn del 25%. En l’extrem contrari hi ha municipis que han reduït el percentatge com: Puigpelat (-13,4%), els Garidells (-12,3%) i el Rourell (-0,4%). Valls augmenta en un 4,5%, molt lluny de l’increment produït entre 2008 i 2009 (d’un 49%). Aquest fet denota la desacceleració del creixement en el nombre de persones en situació d’atur, des de l’inici de la crisi econòmica.

5.2. AFECTACIÓ DE LA CRISI SEGONS GRUPS DE POBLACIÓ La situació actual de crisi econòmica que es viu a nivell internacional i que també incideix en la comarca de l’Alt Camp, no afecta de manera homogènia a tota la població. Hi ha grups de població, que per la seva condició social, econòmica o de procedència, es troben més exposats a les dinàmiques de vulnerabilitat que esdevenen en el mercat de treball: és l’anomenada població de risc. Per aquest motiu, és important incidir en la realitat d‘aquests col·lectius i analitzar la seva situació laboral i econòmica pel conjunt de municipis de la comarca de l’Alt Camp, per tal de tenir una major comprensió i instruments d’anàlisi que ens permetin entendre la realitat actual. Població jove, dones i població estrangera són per antonomàsia els col·lectius en major situació de risc o vulnerabilitat.


58

Percentatge de població aturada per sexes

75% -100% dones

50% - 75% dones

50% - 75% homes

75% - 100% homes

Mapa 3. Percentatge de població aturada per sexes

2007 2008

2009 2010


La sèrie de mapes anteriors (percentatges d’aturats/es per sexe), posa de manifest un canvi de tendència molt significatiu: el col·lectiu d’homes és en la majoria de municipis, el més afectat per la crisi (durant el 2010 tant sols en 8 municipis, el percentatge de dones és superior). Si bé durant l’any 2007, en la majoria de municipis de l’Alt Camp, el percentatge de dones en situació d’atur era respecte el total, superior al 50%; l’any 2009 s’inverteix significativament, aquesta situació i es manté durant el 2010. Una situació en consonància amb el conjunt del país i que


59

Percentatge estrangers en atur

0 - 5

5 - 10

10 - 20

20 - 30

30 - 40

posa de manifest altra vegada, que la crisi afecta a sectors de l’economia altament masculinitzats. Com a exemple, en el municipi de Valls, l’any 2007, el percentatge de dones en situació d’atur respecte el total era del 61%; en la mitjana de l’any 2010 el percentatge de dones a l’atur és del 47,5%. A pesar de tot, durant el 2010, el nombre de municipis on el percentatge de dones en situació d’atur és superior als homes s’incrementa respecte l’any anterior, amb consonància amb una lleugera recuperació de sectors econòmics més masculinitzats.

Mapa 4. Percentatge de població estrangera aturada sobre el total de població desocupada pels municipis de l’Alt Camp 2007-2010

2007 2008

2009 2010



60

Majoritàriament la població estrangera de l’Alt Camp és de procedència africana (representant un 42% del total de població estrangera), que és un grup de població molt masculinitzat (un 65,5% d’aquesta població són homes). Així ens trobem amb un gruix de població, de perfil jove (el 75% de la població estrangera de la comarca s’ubica en la franja d’edat entre els 15 i els 49 anys), i que majoritàriament ocupa llocs de treball de baixa qualificació, la qual cosa situa aquest grup en un espai d’elevada afectació de l’atur.

Pel que fa al conjunt comarcal, durant el 2010 un 22,6% de la població desocupada era de nacionalitat estrangera (el 2010, la població estrangera a la comarca tant sols representava el 14,3% del total de la població resident). A nivell municipal, a Valls i Alcover, la població estrangera representa el 24,3% i el 26,4% del total de població desocupada (mentre que en el cas de Valls, la població estrangera representa el 16,2% del total de població resident al municipi).

Cal tenir en compte també, que del total de població estrangera en situació d’atur el 2010 un 68,5% són homes. Indirectament aquesta xifra denota els patrons tradicionals en què és l’home el que sustenta les tasques del treball productiu i per tant, qui aporta els ingressos a la llar. Per aquest motiu cal posar èmfasi en l’evolució del percentatge d’aturats homes estrangers sobre el conjunt dels homes desocupats.

Els principals canvis en la dinàmica del grup de població aturada estrangera es produeixen entre el 2007 i el 2008 (amb un creixement de l’atur del 121%), quan l’atur afecta de manera sobredimensionada a aquest col·lectiu. Entre els dos darrers anys (2009-2010), el creixement ha estat molt moderat, d’un 9,2%. Es posa de manifest també que, l’atur té major afectació entre els homes estrangers que entre les dones, arribant a representar en alguns municipis un percentatge molt significatiu del total de població masculina desocupada (com serien els municipis de: Valls, Alcover, Bràfim, Vila-Rodona o la Riba superant durant el 2010 el 25%). En canvi entre les dones, el percentatge en situació d’atur respecte del total de dones de la comarca és d’un 15% (un 30% en el cas dels homes). Cal tenir en compte, però que la participació de les dones estrangeres dins del mercat laboral és menor a la dels homes.

Tenint en compte que majoritàriament entre el col·lectiu de població estrangera són els homes els que participen del mercat de treball i per tant, són aquests els que sustenten l’economia familiar, la situació de crisi econòmica i elevada afectació de l’atur els situa en un escenari altament vulnerable.

5.3. AFECTACIÓ DE LA CRISI SEGONS SECTORS D’ACTIVITAT

A pesar que, en el conjunt comarcal el principal pes de l’economia correspon al sector serveis, això no és igual per tots els municipis de la comarca i, per tant, cal tenir en compte i analitzar les persones en situació d’atur per sectors d’activitat a cada municipi.


61

Percentatge de població aturada sector agrícola

0 - 5

5 - 10

10 - 15

15 - 20

Mapa 5. Percentatge de població aturada sobre el total de població desocupada per sectors d’activitat. Mitjana 2009 i 2010

Sector agrari

2009 2010

Sector industrial

2009 2010

Percentatge de població aturada sector industrial

0 - 10 10 - 20 20 - 30 30 - 45


62

Percentatge de població aturadasector de la construcció

0 - 10

10 - 20

20 - 30

30 - 40

Percentatge població aturadasector serveis

0 - 20

20 - 40

40 - 60

60 - 80

Sector de la construcció

2009 2010

Sector serveis

2009 2010



63

En la gran majoria de municipis, les persones en situació d’atur ho són del sector serveis, però alguns municipis presenten percentatges força superiors a la mitjana comarcal (que és d’un 53,5%), com són: la Masó, el Milà, els Garidells, Montferri o el Rourell amb percentatges superiors al 60%. En l’extrem contrari s’ubiquen els municipi del Pont d’Armentera amb un percentatge del 26,3%.

Pel que fa al percentatge de persones desocupades en el sector de la construcció, destaquen per situar-se significativament per sobre de la mitjana comarcal (14,3%), els municipis del Pont d’Armentera amb un percentatge del 25,3%. Aquest municipi pot presentar més dificultats per poder reduir en un futur la seva taxa de desocupació, tenint en compte que el sector de la construcció és un dels més afectats per la crisi econòmica. En l’altre extrem hi trobem els municipis de: la Masó, el Milà, Montferri, Nulles i el Rourell, amb percentatges per sota del 10%. En el cas del Milà, el percentatge és d’un 2,3%.

Pel que fa al percentatge de persones desocupades en el sector de la indústria, destaquen per situar-se significativament per sobre de la mitjana comarcal (23,6%), els municipis de: Figuerola del Camp i el Pont d’Armentera, amb percentatges entorn del 40%. En l’extrem contrari hi trobem: Alió, els Garidells, la Masó, Nulles i el Rourell, amb percentatges inferiors al 15%. Destaca Nulles amb un percentatge inferior al 10%.

Pel que fa al percentatge de persones desocupades en el sector agrícola, destaquen per situar-se significativament per sobre de la mitjana comarcal (5,3%), els municipis de: Alió, Bràfim, Rodonyà i Vila-rodona amb percentatges que doblen i tripliquen la mitjana comarcal. En l’extrem contrari s’ubiquen els municipis de: els Garidells, el Milà, Querol, la Riba amb percentatges inferiors al 2%.

Tenint en compte aquesta realitat del mercat de treball pels municipis de la comarca de l’Alt Camp, alguns municipis poden presentar més dificultats que d’altres per poder sortir de la crisi econòmica o per poder disminuir el nombre de persones en situació d’atur, ja que gran part d’aquestes persones ho són dels sectors més castigats per la crisi. Entre aquests municipis cal citar a: Cabra del Camp, el Pont d’Armentera, Vallmoll i Vilabella.


64

6. RESUM I CONCLUSIONS

La conjuntura econòmica mundial durant el 2010 presenta els primers símptomes de recuperació encara que aquesta és fràgil i desigual segons el país de referència. Dins de la zona euro les pitjors perspectives corresponen als països més directament afectats per la crisi del deute públic: Grècia, Irlanda i Espanya. Dins del context estatal, probablement s’ha superat la fase de més contracció econòmica. Encara que la recuperació es veu llunyana, la millora dels mercats internacionals ha revertit en la reactivació de les exportacions i del sector industrial. No obstant això, la taxa d’atur a Catalunya i a Espanya es troba molt per sobre dels altres països de la zona euro.

La taxa d’atur mitjana a l’Alt Camp durant el 2010 ha ascendit fins al 16,8%, sent d’un 14,9% pels homes i d’un 19,6% per les dones. Ens trobem davant dels nivells més alts d’atur de tot el període observat (des de 2002). No obstant això, l’augment percentual entre els anys 2009 i 2010 ha estat el més baix des de l’entrada de la crisi econòmica. Es produeix, per tant, una desacceleració en el creixement del volum d’aturats/es. L’evolució de gener a desembre de 2010 és positiva, en la mesura que es produeix una reducció percentual de les taxes d’atur d’un -4,7%. Aquest fet constataria que els símptomes de recuperació econòmica, encara que molt dèbils, comencen a traduir-se en el mercat de treball. A diferència també del que ha succeït fins al moment, la reducció del volum de persones a l’atur es produeix sobretot en els homes, la qual cosa ens indicaria que la millora es produeix en els sectors d’activitat més masculinitzats (que han estat els més castigats fins al moment).

La taxa d’atur general a la comarca de l’Alt Camp se situa a nivells semblants a la província de Tarragona, però significativament per sota de la mitjana catalana i estatal. Per sexes, els homes presenten taxes inferiors al conjunt tarragoní, català i espanyol, mentre que les dones presenten taxes superiors a la resta d’àmbits territorials (excepte en el cas espanyol). En la comparativa comarcal s’observa, però, que les taxes d’atur de l’Alt Camp són superiors a les comarques veïnes del Baix Camp i sobretot de la Conca de Barberà. L’únic col·lectiu que redueix lleugerament la taxa l’atur entre el 2009 i el 2010 són els joves (grup de 16 a 24 anys). Encara que la joventut sol ser el grup d’edat amb les taxes d’atur més elevades, l’Alt Camp presenta unes taxes molt inferiors a la del conjunt de Catalunya i de l’Estat espanyol, posant de manifest que, el mercat de treball a la comarca manté un dinamisme que facilita la incorporació de nova mà d’obra. Per contra, els grups de població de més edat (dels 40 als 54 anys) i, sobretot el grup dels 55 als 64 anys, són els més afectats per l’increment en el volum d’aturats durant el 2010. Aquesta realitat pot situar a aquest col·lectiu com un grup de risc, en la mesura que la seva reincorporació en el món laboral pot presentar més dificultats i resistències.

Els aturats/es que més afectats es veuen per la crisi durant el 2010 són els de les edats compreses entre els 40 i els 64 anys, especialment entre el col·lectiu femení, la qual cosa les situa en una situació de vulnerabilitat que es pot convertir en irreversible donada la seva edat.


65

A pesar que partir de 2009, s’inverteix una tendència històrica, i el percentatge d’homes en situació d’atur supera per primera vegada a les dones, durant el 2010 s’escurcen les diferències entre sexes, donada la major afectació de l’atur entre el col·lectiu de dones i una certa recuperació en el món laboral masculí. Una dinàmica

que també s’observa pel conjunt de Catalunya i de l’Estat.

La població estrangera pateix de manera severa els efectes de la crisi econòmica i la desocupació consegüent, a partir de l’any 2008 (amb un increment de les persones aturades d’un 121% entre 2007 i 2008, i per tant, molt superior als increments de la població autòctona). A pesar de la desacceleració del volum de desocupats entre 2009 i 2010, no hi ha símptomes de millora en aquest col·lectiu. Aquest fenomen es troba vinculat a la seva estructura demogràfica (població jove i masculinitzada) i als sectors d’activitat que majoritàriament ocupen (els de major destrucció d’ocupació). Per altra banda, una part d’aquest grup de població retorna durant el 2010 dins del grup de població activa, del qual n’havia sortit l’any anterior davant de la manca d’oportunitats laborals. Finalment, el mercat negre, especialment el del sector de la cura i la llar és en part un refugi per alguns col·lectius de població estrangera, i que no afloren en les dades oficials.

Durant el 2010, el sector agrícola és el més afectat per l’augment de l’atur, degut en gran part per l’estacionalitat d’algunes de les seves ocupacions. Però cal destacar i trencant amb la dinàmica dels anys anteriors, la reducció del volum de persones a l’atur dels sector de la indústria i de la construcció. Aquesta dinàmica ha perjudicat indirectament al col·lectiu femení, ja que les lleugeres millores econòmiques no han repercutit en general en el sector preponderant d’aquest col·lectiu: els serveis.

L’estructura per sectors d’activitat de la població estrangera és diferent a la del conjunt de la població, amb un pes major de la construcció i de l’agricultura. Si bé, durant el 2010, el pes de les persones aturades en el sector de la construcció disminueix, el sector agrícola presenta increments importants, igual que les persones sense ocupació anterior.

Les persones que més augmenten proporcionalment el volum d’aturats/es a la comarca entre 2009 i 2010 són els que tenen un menor nivell formatiu. Un col·lectiu que per les seves condicions formatives trobaran majors dificultats per adaptar-se a les noves estructures que puguin sortir del procés de reestructuració del mercat.

Des de l’inici de la crisi econòmica fins al moment actual (desembre 2007 a desembre de 2010), s’ha destruït un 8,3% d’ocupació (poc més de 1.700 llocs de treball), principalment en el sector industrial (1.319) i de la construcció (735). No obstant això, a partir de març de 2010 hi ha un canvi de dinàmica, i comencen a crear-se nous llocs de treball, tant en el sector de la indústria, com de la construcció i sobretot en el sector serveis (vinculat, al període estival i a les polítiques actives d’ocupació de l’administració).


66

El volum de contractes realitzats a la comarca ha disminuït significativament des de 2007. No obstant això, durant l’any 2010 i per primera vegada des de l’inici de la crisi econòmica, el nombre de contractes s’ha incrementat respecte l’any anterior, però encara es troba lluny de les contractacions realitzades amb anterioritat a la crisi. La disminució del volum de contractes a la comarca ha anat acompanyat d’un augment notable de les taxes de temporalitat, convertint-se aquesta en la modalitat hegemònica de contractació, que durant el 2010 s’acosta al 92%. La modalitat de contractació temporal igual o inferior a un mes s’ha convertit des de 2008 en la fórmula més estesa.

El perfil majoritari de la persona desocupada a l’Alt Camp el 2010 és el d’una persona de sexe masculí (en un 52,3% dels casos), d’edat compresa entre els 25 i 39 anys (en un 40,1% dels casos, o 4 de cada 10 persones en situació d’atur) i que en un 85,4% dels casos tenen titulació primària o secundària (primaris complerts, ESO, Batxillerat o titulacions de grau mitjà). Els sectors econòmics amb major nombre d’aturats són el del serveis (amb un 53,5%), seguit de la indústria (23,6%) i la construcció (14,3%).

Donada la seva estructura i perfil de persones a l’atur, alguns municipis poden presentar més dificultats que d’altres per poder sortir de la crisi econòmica o per poder disminuir el nombre de persones en situació d’atur, ja que gran part d’aquestes ho són de sectors més castigats per la crisi. Entre aquests municipis cal citar a: Cabra del Camp, el Pont d’Armentera, Vallmoll i Vilabella.

Es fa difícil poder fer previsions sobre el futur comportament de l’economia i el mercat de treball a l’Alt Camp, donat que depèn de multitud de factors externs i del comportament del consumidor/a (nivell de confiança) que intervenen en l’economia. No obstant això, els resultats obtinguts durant el 2010 apunten una tendència cap la desacceleració del creixement de l’atur i a una lleugera recuperació dels sectors econòmics més castigats fins al moment (especialment el sector de la indústria). A pesar d’això, els indicadors d’atur continuen presentant resultats elevats si es comparen amb les dades anteriors a la crisi econòmica, però presenta signes de millora respecte el 2009, la qual cosa podria indicar que durant l’any anterior es va tocar fons en la crisi actual. Les previsions pel 2011 són, en general de consolidació lenta de la recuperació econòmica mundial, però que no sempre troba una traducció directa en el mercat de treball. La situació anterior a 2008 (previ a la crisi), pot tardar encara uns quants anys a reproduir-se.


67


68

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 201016-24 4,76 5,98 5,97 9,26 9,83 8,59 14,18 20,22 18,9025-39 2,39 2,26 2,77 4,54 5,16 4,67 8,58 14,98 15,1040-54 2,52 2,45 2,44 3,74 3,74 3,89 6,54 11,90 13,0355-64 8,39 7,72 8,65 8,79 7,63 7,13 9,47 14,68 18,09Total (16-64) 3,46 3,47 3,72 5,29 5,46 5,09 8,53 14,34 15,08

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 201016-24 8,08 7,98 9,73 11,64 11,62 11,24 14,24 18,81 19,0425-39 6,88 6,27 6,53 9,32 9,14 10,07 11,14 16,85 17,5340-54 8,29 7,16 7,65 8,97 8,42 9,48 11,53 17,06 19,0055-64 21,28 17,49 18,28 23,85 23,50 24,43 25,75 29,95 32,63Total (16-64) 8,58 7,73 8,25 10,73 10,46 11,32 12,97 18,38 19,71

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 201016-24 6,15 6,80 7,52 10,26 10,59 9,71 14,21 19,62 18,9625-39 4,25 3,96 4,38 6,56 6,85 6,95 9,66 15,78 16,1340-54 4,64 4,20 4,45 5,77 5,56 6,10 8,53 13,97 15,4555-64 12,03 10,67 11,72 13,75 13,03 13,15 15,15 20,05 23,29Total (16-64) 5,44 5,14 5,54 7,47 7,48 7,61 10,34 16,00 16,98

Homes

Dones

Total

7. ANNEXS Evolució de les taxes d’atur per grups d’edat i sexes, 2002-2010



69

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre16-24 19,85 21,36 21,78 19,43 19,18 17,49 17,66 17,75 16,15 19,85 17,91 18,4225-39 16,54 17,32 17,26 16,37 15,91 14,90 13,79 14,16 13,27 14,12 13,21 14,3040-54 14,00 13,97 14,22 13,60 12,77 12,66 12,22 12,38 12,06 12,91 12,18 13,4255-64 18,07 18,34 18,67 17,88 18,21 18,21 17,61 18,07 17,68 18,07 17,74 18,54Total (16-64) 16,12 16,61 16,76 15,83 15,36 14,74 14,06 14,34 13,65 14,72 13,85 14,90



Homes

Dones

Total

Evolució de les taxes d’atur per grups d’edat i sexes, 2010



70

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 201016-24 68 83 81 122 126 108 175 245 22525-39 105 103 130 220 255 235 435 755 76140-54 92 94 96 150 155 164 282 528 58755-64 103 105 114 118 103 99 135 216 274Total (16-64) 368 385 420 610 639 606 1026 1743 1847

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 201016-24 83 77 92 111 110 104 130 172 17225-39 211 210 230 333 333 370 415 629 65740-54 177 164 188 228 222 263 331 505 58155-64 103 102 113 157 164 182 197 239 275Total (16-64) 574 553 623 829 829 917 1073 1546 1685

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 201016-24 151 159 173 233 236 212 305 417 39725-39 316 313 360 553 588 604 849 1384 141840-54 269 258 284 377 377 427 613 1032 116855-64 206 207 226 275 267 281 331 455 550Total (16-64) 942 937 1043 1438 1468 1523 2099 3289 3532

Homes

Dones

Total

Evolució de població aturada a l’Alt Camp per grups d’edat i sexe. Valors absoluts. 2002-2010 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.


71

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre16-24 236 254 259 231 228 208 210 211 192 236 213 21925-39 834 873 870 825 802 751 695 714 669 712 666 72140-54 630 629 640 612 575 570 550 557 543 581 548 60455-64 274 278 283 271 276 276 267 274 268 274 269 281Total (16-64) 1974 2034 2052 1939 1881 1805 1722 1756 1672 1803 1696 1825



Dones

Total

Homes

Evolució de població aturada a l’Alt Camp per grups d’edat i sexe. Valors absoluts, 2010 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.


72

INFORME DE CONJUNTURA LABORAL A L’ALT CAMP 2010 · 2011-03-09 · Informe de conjuntura laboral a...

Documents

Transcript of INFORME DE CONJUNTURA LABORAL A L’ALT CAMP 2010 · 2011-03-09 · Informe de conjuntura laboral a...