Informatiu.14 Desembre

Seccions Espai entitats Formacions polítiques

El jovent de sempre Recomanem…

Joves.cat … i més!

Món petit Passatemps

Coses de casa Vides

L’Ajuntament El suro

Sabies que...

A part ir de gener a l’Informatiu hi haurà una secció nova?

Desembre del 2012 14

[email protected]

informatiudecastelloli.wordpress.com

Bones Festes!

Editorial

DECÀLEG DE VIDA PER A UN ANY MILLOR

2

La redacció vol publicar tot allò que arribi a les seves mans, sense fer tria. Però té molt clar que no publicarà escrits anònims ni aquells que puguin ferir sensibilitats o que utilitzin l’Informatiu per qüestions personals.

Un: dóna gràcies per tot. No et queixis, dóna gràcies a la vida que hi siguis, que continuïs, que visquis.

Dos: quan puguis menjar, menja. Quan puguis dormir, dorm. Quan puguis gaudir, gaudeix. Quan puguis treba-llar, treballa i, si encara pots, remulla la gola o aprofita per gaudir i dóna gràcies perquè tens salut. No et passis la vida queixant-te.

Tres: si a la nit no pots dormir, si no pares de fer voltes al llit, atura't i posa't a fer alguna cosa, perquè si et que-des al llit amb els ulls com taronges pensaràs en pures ximpleries. I el pitjor és que, quan et paris, segur que les faràs.

Quatre: els problemes importants, els que són del món, com ara l'escalfament global de la Terra o la crisi fi-nancera, deixa'ls estar. No els solucionaràs tu, i a més ni els entens, no t'hi trenquis el cap. Això sí, fes el que puguis perquè els que poden els arreglin.

Cinc: si t'ho donen, agafa-ho. Tot el que et donin, agafa-ho, aprofita-ho perquè hom viu pensant que les coses les genera un mateix, però no saps de quina manera t'arriben, així que tu agafa-ho i no tinguis por.

Sis: no agafis el que no és teu, respecta-ho, és d’un altre. Cadascú té el que és seu, el que es guanya i el que es mereix.

Set: el que facis, fes-ho amb ganes, amb moltes ganes i amb molt de gust. I fes-ho bé o no ho facis i deixa't estar de ximpleries. Oblida les enveges, tu fes les teves coses perquè no saps quan t'arribarà l'hora.

Vuit: guarda't de la mala gent i allunya’t dels covards. Fixa't bé com són, coneix-los i no siguis mai com ells. Ajuda i escolta els teus amics, no parlis malament de la gent. Sigues orgullós, però no siguis arrogant ni prepo-tent. Sigues humil, no dèbil; sigues valent, no imprudent. Quan guanyis, somriu; quan perdis, no provoquis cap descontrol i, si et dóna la gana, plora.

Nou: mai et preocupis pel que no tens, pel que no pots comprar. ¿Quanta gent que té tots els diners del món estan malparats, malalts o en un hospital? Tu tens una cosa més valuosa, que és la teva gent i la teva salut. Aquestes coses no tenen preu.

Deu: envia a fer punyetes la mort. Que sigui ella la que es preocupi perquè no se't pot endur i no siguis tu el que es preocupi perquè ja se t’endurà.

Per això:

Que mai us manqui:

un somni pel qual lluitar,

un projecte a realitzar,

una cosa per aprendre,

un lloc on anar i

algú a qui estimar.

La redacció us desitja BON NADAL!!

3

Espai de les entitats

El passat diumenge 25 de novembre, es ca celebrar el CROSS ESCOLAR del JOAN MARAGALL a Vilanova del Camí. En aquest cross van participar de l’escola de les Passeres de Castellolí l’Arnau Alegre, el Roger Cas-telltort i el Roc Guixà de P5 i la Laia Guixà de 2n.

En la categoria de Prebenjamí femenina, amb un re-corregut de 850 m, la Laia Guixà va quedar en 18a po-sició amb un total de 48 nenes.

En la categoria de P5 masculí, amb un recorregut de 370 m, el Roc Guixà va quedar en 1a posició, el Roger Castelltort en 6a posició i l’Arnau Alegre en 8a posició amb un total de 37 nens.

ENDAVANT NOIS!! Castellolí amb l’esport!

AMPA CEIP Castellolí

Comencem la temporada 2012-2013 de Cross Escolar de l’Anoia.

El diumenge 18 es va celebrar el CROS ESCOLAR del Col·legi GARCIA LORCA, a Santa Margarida de Mont-bui. Van participar representant l’escola de Les Passe-res de Castellolí, el Roger Castelltort i el Roc Guixà de P5 i la Laia Guixà de 2n.

En la categoria de Prebenjamí femenina, amb un re-corregut de 750 m, la Laia Guixà va quedar en 13a posi-ció, fent un gran esforç en una cursa molt nombrosa de nenes.

En la categoria de P5 masculí , amb un recorregut de 200 m, el Roc Guixà va quedar en 3a posició i en Roger Castelltort en 4a posició.

AMPA CEIP Castellolí Ja t’has apuntat als Tallers de Nadal?

Vine els dies 24, 27, 28 i 31 de desembre de 2012

i els dies 2, 3, 4 i 7 de gener de 2013

als Tallers de Nadal!

No t’ho pots perdre!

T’hi esperem!

Maria Berenguer . Carla Peña . Sergi Custey

Informa’t i apunta’t!

Organitza: Col·labora:

Ja tens les fotos dels Casals de Castellolí?

Has rebut el mail amb els enllaços privats?

Si no és així, envia'ns un correu electrònic a [email protected]. Teniu temps fins a finals d'any per mirar i descarregar-vos les fotos que més us agradin. Au! no es-peris a l'últim dia! Hi ha fotos precioses, de moments in-esborrables i immillorables.

Maria Berenguer.

4


Coral d’Aulí Un any mes la coral està ultimant els assajos per cantar la missa del Gall i a continuació oferir el ja tradicional con-cert de Nadal,a l'església.

Aquest any el programa constarà d’una part de cançons tradicionals i una segona de nadales populars. Seguida-ment i com a novetat aquest any el ressopó de coca, cava i begudes serà a la sala de la Brillante, durant l'acte hi haurà el sorteig d'unes paneres per ajudar al finançament de la coral. Us esperem a tots i totes a gaudir de la festa.

Coral d'Aulí.

Escola Les Passeres gincama. En la gincama había tres pruebas. En la pri-mera teníamos que transportar a una persona encima de la colchoneta. La segunda era la tela de araña y te-níamos que pasar entre las cuerdas sin tocarlas. La última prueba teníamos que ordenarnos según la fe-cha de nacimiento, por alfabeto, meses...

Al terminar todos recibimos una “medalla castañera” y nos sentamos en la pista para comer panellets.

¡Fue una tarde muy divertida!

Érika, Brugués, Samara, Berta, Carla, Mariona i Júlia.

Les alumnes de 3r de la Classe dels Dracs a l’àrea de llengua castellana han treballat: La noticia i us en volen explicar una que van viure en primera persona.

Celebramos la “Castanyada” en la escuela

El pasado miércoles 31 de octubre por la tarde en la Escuela Les Passeres celebramos la “Castanyada”.

A los niños pequeños les visitó la Castañera María y les explicó un cuento de caracoles y castañas. ¡Se lo pasa-ron de maravilla!

A los niños de primaria los profesores prepararon una

El jovent de sempre

5


Retalls de la vida a l’escola

Mmm... Quin esmorzar més dolcet!!!

El divendres 28 de setembre tots els nens, nenes i mestres de l’escola vam esmorzar pa torrat amb melmelada d’albercoc feta per la iaia de la Clàudia, l’Albert, la Jana i la Idoia!

Aquest estiu l’albercoquer de l’escola esta-va ben ple de fruita i abans que es fes mal-bé vam recollir-la.

La Joana Agset va oferir-se per cuinar la melmelada i.. la veritat és que... ens hem llepat els dits!

Moltes gràcies!!!

Avui fem “Psico” ?

Aquesta és una pregunta que molts matins o tardes sentim dir als nostres alumnes. I és que aquest any el Cesc, la Mercè i la Gem-ma han donat molta importància a la psico-motricitat i els nens/es (i fins i tots els mes-tres) estem descobrint un potencial molt interessant de la mà d’aquesta activitat.

La psicomotricitat que realitzem a l’escola parteix del moviment espontani i de l’emoció, ja que en aquestes edats els nens i les nenes són moviment.

Amb la seva actuació manifesten com in-vesteixen l’espai, els objectes i les perso-nes.

En un espai (sala de psico), en un temps determinat (horari) , amb un material espe-cífic i amb la nostra intervenció (partint del respecte per la seva creativitat) els i les aju-dem a avançar en el seu desenvolupament evolutiu amb objectius d’obertura a la co-municació, a la creació i al pensament operatri. Mireu quines construccions fan!

6


El PATIJOCS arriba a Educació Infantil.

Si bé els dilluns a l’hora d’esbarjo els alum-nes de primària tenen un pati ple d’activitats i jocs diferents: aros, jocs de taula, voleibol, xanques, guixos..., aquest any els alumnes d’infantil s’han sumat a la proposta i un divendres al mes “transformen” la pista de l’escola en un cir-cuit per tricicles, bicicletes i patinets.

“Pista lliure” !

Carreres, corredisses, rialles i diversió om-plen la pista de l’escola! Això sí, amb molta precaució: casc i genolleres posades!

Penya Blaugrana de Castellolí aniversari amb partit de futbol i un bon dinar a cal Be-tes, hem col·laborat en el que hem pogut a promocio-nar la Brillante en aquests temps tan difícils i seguirem fent-ho i hem nomenat cal Betes com a "bar amic" de la penya blaugrana.

Tota aquesta activitat s'ha pogut dur a terme gràcies al vostre suport, però no en tenim prou. Hem de seguir fomentant l’agrupació i l'esperit esportiu a Castellolí, és per aquest fet que el 2012 tenim la voluntat d'orga-nitzar un torneig de futbol-sala a Castellolí. Treballa-rem per poder oferir-lo.

Visca el Barça, visca Catalunya i visca Castellolí!!

S'informa als socis d'enguany que el termini per reno-var la quota de soci corresponent a 10 euros finalitza el proper 14 de desembre. Recordem que per efectuar el pagament s'ha de localitzar al responsable, Josep Gui-xà, "el Marino". Podeu trobar-lo molts vespres a la seu de la Penya Blaugrana a la Brillante o trucant al tel 676797933. També podeu fer servir el correu de la penya [email protected].

Des de la Penya Blaugrana de Castellolí volem desitjar-vos un Bon Nadal i una feliç entrada al nou any a tots els socis, familiars i amics de la Penya. També us vo-lem donar les gràcies per mantenir la vostra confiança en nosaltres. Enguany hem continuat gaudint de gran partits junts, hem participat en el torneig de F7 Antoni Ramallets a Vilafranca del Penedès, hem celebrat un

el6quet

per infants, us deixarà que el piqueu i us emporteu un bon record del seu pas.

Només recordar que tot el que es recapti es portarà al Banc dels Aliments a Igualada.

Tió solidari

Us recordeu del Tió Solidari que les passades festes ens va visitar? Doncs aquest any, com que va quedar molt content amb els nens i nenes de Castellolí, ha decidit tornar.

El dilluns 24 de desembre, a les 6 de la tarda, a La Bri-llante, us espera a tots els que vulgueu acompanyar-lo, i a canvi de portar cereals, bolquers o altres aliments

7

AMPA La Quitxalla

Al migdia van tornar cap al poble satisfets d’un matí agradable i divertit, esperant tornar a trobar-se a la propera sortida.

Sortida Els Masets

El passat diumenge 11 de novembre el6quet va fer una sortida a l’entorn del poble. Una trentena de persones entre grans i petits, van descobrir un dels paratges més desconegut i allunyat del nucli urbà, Els Masets.

Ben equipats i amb l’esmorzar van pujar els cotxes fins a cal Mabres i des d’allà, agafant una pista forestal, es van endinsar en els boscos de pinedes, on van trobar diferents tipus de bolets com el rovelló o la llenega, típics de les muntanyes de la zona.

En arribar a la font i sota dels salzes que hi ha al seu voltant, van esmorzar i després de fer una pluja d’idees per la nova proposta del trimestre següent, van tornar a enfilar el camí de tornada cap als cotxes. Un cop allà i acompanyats d’en Pep de cal Mabres i la seva família, van gaudir d’un conversa relacionada amb la vedella que pastura per les seves terres.


8

El jovent de sempre

Fil·loxera

laltes, el roure va fer miracles, i a França la fil·loxera ja havia fet estralls. Olorant el vi, el Betes petit va pensar que el món seria seu. Portaria el xarel·lo a La Exposició Universal de Barcelona. No li van donar el primer pre-mi, una menció honorífica però amb la Reina i signada pel Batlle de Barcelona, en Claudi López Bru (Marquès de Comillas ), el Secretari i el Delegat general, tots ells impulsats per notables de tot Catalunya, com el ma-teix poeta i sacerdot Mossèn Jacint Verdaguer, sota l’ombra del Palau de Belles Arts li obriria les portes del món.

Tot va esdevenir un desastre. Les vinyes es van acabar de morir i en Joan de cal Betes va decidir anar-se’n a l’Argentina, concretament va partir el mes d’octubre de 1894 en un vaixell de vapor i velam, amb escala a les illes Azores. Li havia dit a la Gràcia que tornaria aviat però les cartes van tornar-se monòtones, quasi comercials. Es va establir a “Rio Cuarto” província de Rosario i el dia onze de maig de 1895, li ve l’enyorament i comença a escriure en català. L’u de febrer de 1896 s’excusa de no poder haver enviat res per Nadal i li diu a la seva muller que ha fet molt ben fet de deixar que en Justino sembri a la vinya...

Adéu Joan als teus somnis. La fil·loxera t’ha vençut. En Joan no va tornar mai més.

Carles Casanovas i Palop, en Carles d’Estudi.

A en Joan Prat i Ollé li havien advertit que s’acostava una malura maligna per les seves vinyes, primer no en va fer gaire cas, tenia massa coses al cap, com per pre-ocupar-se de l’esgrogueïment de les fulles dels ceps. Tenia un problema amb el pare de la seva estimada Gracia, que no volia que sa filla és casés amb un ningú com ell. El fill de cal Betes estava entestat en produir un vi bo, un vi de qualitat. No un vi per a destil·lar-lo a la fassina i fer-ne esperit de vi, sinó per envellir-se al celler, dins de bocois de fusta de roure i amb anys.

Tant que havia lluitat per la seva vinya i per les que te-nia a rabassa... i ara se li morien, malgrat les il·lusions, els diners emprats i el futur que s’ esmunyia. El pare de la seva estimada es creia que ell, el que volia era la se-va dot. Només ell, son pare i sa mare, sabien que l’Engràcia Busqué era el seu amor. La que seria la mare dels seus fills.

El 12 de gener de 1879, per carta, angoixada, li diu que renunciï a l’herència, que a ells dos els queda el tresor del seu amor. Feia ja cinc anys que festejaven i ni ell ni ella volien esperar un futur sense horitzons. “Desprecia esos dineros, desprecia tu herencia y piensa que te queda un tesoro más grande que todos los bienes y que todo el dinero que tiene, quién te pretende y ese tesoro es el amor que te profesa tu verdadero ami-go”..........Juan Prat.

Es casarien amb permís o no, i després demostraria la seva vàlua i el seu amor. Malgrat la plaga dels raïms, en faria un vi excel·lent i l’oferiria a l’Engràcia, al Regne d’Espanya, a Cuba, a les Filipines, a les Amèriques i al món. Disposava de l’estimació de la dona més bella i de la joventut i la força del seu cos. A finals de 1879 decideixen ella i ell, ell i ella, casar-se malgrat la volun-tat del sogre. Renunciaria a l’herència. En Joan de Cal Betes era un home apassionat. Tal vegada massa. El pare de la Gràcia desconfiava de ell, tenia por que tot fos un foc d’encenalls, però feia massa anys que dura-va i finalment a contracor va cedir. No podia eterna-ment oposar-se a la voluntat de la seva filla. Si ella no veia que en Joan era un baliga-balaga, de ella en seria la responsabilitat, però tal vegada ell jutjava amb mas-sa perjudicis.

En Joan Prat va tenir la sort del valents, havia comprat uns bocois de roure francès i hi va deixar envellir el seu vi dins de la fusta olorosa. El resultat va ser excel·lent. Malgrat que les seves vinyes començaven a estar ma-

Joan Prat i Ollé, Cal Betes

9

El jovent de sempre

Menció d’honor als vins de Castellolí portats a l’Exposició Universal de Barcelona, 1888.

10

Fem memòria La M. Dolors Puigjané i Surià de cal Patxó i en Carles Casanovas i Palop, en Carles d’Estudi, vam començar mig en broma i molt seriosament aquesta aventura de fer un arxiu de fotos antigues de Castellolí.

Tot va començar ordenant les nostres fotografies familiars, després en participar a “L’Informatiu” i publicar-ne algunes ens vam animar a demanar-ne als amics a fi i efecte que el poble hi participés i així va sorgir l’arxiu “Fem memòria” que està a la web del nostre Ajuntament, ordenat en carpetes per temes: Fotos d’estudi, casament, església, paratges, caramelles, escola, masies, gent, La Brillante, neu, festa dels vells, treballs i oficis, vehicles, reis, documents... ja en tenim quasi bé mil!

Donem les gràcies a tothom que ha col·laborat i hi col·labora i animem a tots aquells que vulguin enriquir el nos-tre patrimoni gràfic i sentimental, que ens facin arribar els documents i fotos que indiquin el camí que ha precedit els nostres ancestres.

Podeu portar-les a la Josefina de ca la Coloma, avisant-la abans al telèfon 93.808.40.96 o bé posant-vos en con-tacte amb nosaltres: Carles 656.96.52.29 o Dolors 656.96.52.32.

Us convidem a gaudir del nostre passat.

Tot serà molt ben rebut.

M. Dolors Puigjané i Carles Casanovas, en Carles d’Estudi.

El jovent de sempre

Món petit

Aquest any, com en anys anteriors, en la celebració de la Fira Multisectorial que té lloc al setembre a la ciutat d’Igualada han representat al nostre municipi l’hereu de cal Teixidor el Roc Cervera Jorba i la pubilla de cal Quim la Laia Folqué Mondragón.

Tant ells com les dues famílies vam gaudir de la festa i esperem poder participar en més actes en el nostre poble i en la seva representació.

11

L’Ajuntament

Caminada del 6quet

El proper diumenge 11 de novembre, el 6quet ha pre-parat una sortida familiar per Castellolí.

Primera activitat a l’Outdoor CENTER

Laborateca

El dia 30 de novembre dins de les activitats incloses en la Laborateca comarcal, es va fer una sessió grupal i s’explicà com incrementar les teves possibilitats en la recerca de treball.

Notícies

12

L’Ajuntament

Desembre ‘12

A La Brillante a les 22:00h:

-Bingo Solidari per la Marató de tv3.


Recepció Nadalenca. (Acte obert a tothom).

Davant de l’Ajuntament a les 16.45h:

Sortida al pessebre vivent de les Gunyoles d’ Avinyonet del Penedès.

(Cal fer la reserva a l’Ajuntament fins el dia 20 de desembre i el preu

serà de 10€ els adults i 8€ els nens).


Caga Tió solidari. A canvi d’un aliment podreu fer cagar el tió.

(acte organitzat per el6quet).

A l’Església a les 22.30h:

Missa del Gall oficiada per Mossèn Antoni Maria Bausili i cantada

per la Coral d’Aulí, tot seguit la nostre coral ens oferirà el Concert de

Nadal.

A La Brillante després del concert:

Ressopó de Nadal i rifa de paneres per part de la coral (acte organit-

zat per la coral d’Aulí).

A l’església de Sant Vicenç a les 11:00h:

Missa de Nadal, oficiada per Mossèn Antoni Maria Bausili.


Concert de Sant Esteve amb la coral “Capella de música de la Tossa”


-17è Campionat de remigi.

-15è Torneig de parxís.

Programa Festes de Nadal 2012-2013

15 de desembre

23 de desembre

24 de desembre

25 de desembre

26 de desembre

30 de desembre

13

L’Ajuntament

Gener ‘13


Espectacle infantil. “Un conte a la lluna” amb Les Maries Teatre.

A les 19:00h al mateix espai:

Arribada del Patge Faruk. Els nens i nenes podran donar la carta

amb les seves demandes al missatger reial. També es farà lliurament

dels obsequis pels participants al concurs de pessebres i el sorteig de

la “panera didàctica”( les cartes es vendran anticipadament als esta-

bliments del poble i a l’Ajuntament, qui no porti la carta dels reis de

Castellolí, la podrà adquirir a l’entrada de l’acte) (acte organitzat per

la Comissió de Reis)

Al centre a les 17:00h:

Cinema familiar amb la pel·lícula “El castell ambulant”. Acte organit-

zat per l’AMPA de l’escola Les Passeres.

A les 19h a l’entrada del poble:

Arribada dels Reis de l’Orient. Gran cavalcada pel poble, rebuda a

càrrec dels nens i nenes dels Tallers de Nadal i parlaments a

l’entrada de l’església i arribada a La Brillante on es repartiran els

regals.

CAMPANYES SOLIDÀRIES

Recollida de Joguines:

Per la Marató de Creu Roja de l’Anoia, data límit 19 de desembre.

Recollida d’aliments infantils:

Pel banc d’aliments d’Igualada.

CONCURSOS

Concurs de Pessebres familiars:

Inscripcions a l’Ajuntament fins el dia 27 de desembre (telèfon, mail).

El jurat els passarà a valorar la tarda del dia 29 de desembre.

Concurs de Fotografia:

Inscripcions a l’Ajuntament fins el dia 11 de gener, els premis es lliuraran

dins dels actes de la Festa Major de San Vicenç.

Les bases les trobareu a les oficines de l’Ajuntament i al web municipal.

1 de gener

5 de gener

14

Recomanem...

Literatura infantil

Títol: “Pequeña Luna”

Autor: Elzbieta

Editorial: Kalandraka

Any de publicació: 2011

Comentari: La protagonista del conte, la Bubú, es fixa en la lluna; una lluna que mera-vella una nit rere l’altra però que no desperta cap emoció a la resta de personatges. La història és bonica, tendra, entranyable i de tacte suau. Amb unes il·lustracions de tons suaus que combinen els llapis de colors i l’aquarel·la. El conte destaca per la seva ca-pacitat de reflectir la fidelitat, la senzillesa i el comportament dels infants en els seus primers anys, quan volen cridar l’atenció dels altres, davant d’allò que els crida l’atenció a ells mateixos.

Títol: “La casa dels petons”

Autor: Claudia Bielinsky

Editorial: Santillana


Comentari: No hi ha res com una casa molt gran, plena d’animalons, de germans i pares que et vulguin fer petons. Petons sorpresa que s’amaguen sota la catifa, dins la nevera o darrera l’escuma de la banyera. L’autora juga amb la tendresa rimada de les paraules que acompanyen unes il·lustracions plenes de vius colors i petits detalls.

Títol: “La caputxeta vermella”

Autora: Louise Rowe

Editorial: Estrella polar


Comentari: Un dels clàssics en versió pop-up. Per obrir la boca al mateix temps que el llibre i deixar anar un d’aquells “ohhh!”. Dins de les cobertes hi trobareu boscos frondosos, una caseta amb un àvia que espera i una boca a punt de mossegar. Amb uns marrons intensos i el relleu impactant de les imatges, aquesta proposta és a punt per sorprendre al lector que cregui que un conte tan popular com aquest ja no té cap opció de cridar la seva atenció.

“...Els contes formen part de la nostra vida, del nostre bagatge cultural i tenen una gran importància dintre del desenvolu-pament integral dels nens i nenes. Els contes tenen principalment una funció lúdica, de gaudi, el plaer d’escoltar, de poder traslladar-se instantàniament a un altre món, imaginar, somniar, etc...”

15

Montse Vila

Recomanem...

Títol: “El gran llibre de le Emocions”

Textos: Esteve Pujol i Rafael Esquerra

Il·lustracions: Carles Arbat

Editorial: Parramón


Comentari: És un d’un total de vint contes provinents de diversos indrets d’arreu del món, que pretenen explicar als infants una emoció diferent, i donar-los petits secrets que els ajudaran a conviure millor amb aquells que l’envolten. El llibre es divideix en tres parts ben clares, cadascuna d’aquestes parts inclo-uen tot un seguit de contes. La primera part que té per títol Des de mi, ens por-ta relats relacionats amb un mateix i en la pròpia manera de ser. La segona part es titula Vull anar i recull tota una sèrie de contes molt bonics que empe-nyen a tirar endavant. I la tercera i darrera part titulada Cap als altres dóna a l’infant, a través dels contes, diverses maneres per conviure i tenir una millor relació amb la resta. Un recull que inclou contes molt llunyans, de l’altra banda del món, i altres en canvi que ens són més propers o familiars, però tots ells des de la mirada de treballar les emocions. Un conte, una emoció.

Títol: “Dracs Fabulosos”

Autora: Denise Despeyroux Il·lustracions: Sara Ruano

Editorial: Parramon


Comentari: És un recull de contes fabulós, es tracta de contes de dracs, són històri-es fantàstiques, imaginatives, sobre uns éssers que des de petita m’han fascinat en moltes històries. Es tracta d’un recull de set llegendes, històries sobre dracs que volen, que viuen en coves, en llacs, que són temibles i ferotges… set històries que sens dubte et fascinaran. Set històries provinents de set indrets diferents, des de la Xina a Catalunya: Sant Jordi i el Drac, El llac dels dracs, Beowulf i el drac guardià del tresor, La perla del drac, el Bunyip, L’últim drac i Joan l’Ós i els dracs. Amb unes il·lustracions molt especials que donen a tot el llibre un aire molt especial, gairebé màgic...

Títol: “10 contes per somiar tota la nit. SOMIACONTES”

Autora: Carme Gil Martínez

Editorial: Parramón


Comentari: Hi ha nits que, quan ens fiquem al llit, el son no arriba: tenim por de la foscor, dels malsons, i volem sortir corrents cap a l'habitació dels nostres pares. Això és perquè no has après a cridar el senyor Son... Deixa que aquest t'acotxi amb les seves ales i et descobreixi les coses meravelloses que tenen lloc a la nit: veuràs com els pastissers del cel elaboren el seu exquisit pastís de Lluna, podràs visitar una autèntica fàbrica d'estrelles, perseguir ombres entremaliades, i apren-dre a caçar els somnis més bonics del món! Vols fer venir el senyor Son? Doncs tanca els ulls, no pensis en res i gaudeix de com pot arribar a ser de bonica la nit. Un recull de contes per explicar o llegir als nostres fills abans d’anar a dormir.

16

La recepta de la meva mare Maria

Racó de Nadal

INGREDIENTS (x4):

1/2 kg d’ànec mut 8 peres 150 g de prunes (sense pinyol) 100 g de pinyons 1 gra d’all Una miqueta de llard 1 gotet d’oli d’oliva 1 cullerada de farina 1 copeta de vi ranci 3/4 de litre de brou Sal i pebre

Ànec mut amb peres, prunes i pinyons

ELABORACIÓ:

Netejar bé l’ànec (treure tots els canons), trossejar i salpebrar-lo.

En una cassola (millor de terrissa) posar el llard i una mica d’oli d’oliva. Quan estigui ben calent posar els trossos d’ànec fins que estiguin ben dauradets i a continuació s’escorren de l’oli, però sense llençar-lo: en reservem una mica per després i amb la resta sofregim la ceba i l’all. Un cop la ceba estigui ros-seta afegim la farina i remenem perquè quedi ben fineta. A continuació hi tirem el brou i hi afegim l’ànec que teníem reservat. Mirem que quedi ben cobert amb el brou i la resta d’ingredients fins ara afegits. I el deixem tapat a foc lent uns 35 o 45 minuts (depenent del foc, l’anem vigilant). Es fa bastant ràpid.

Mentrestant...

∗ La picada: Agafem un bon morter i posem les ametlles, el carquinyoli o el pa fregit, una miqueta de sal i una piqueta de julivert (poquet). Quan veiem que està ben picat i finet hi afegim la copeta de vi ranci i una miqueta de la salsa de l’ànec que estem coent.

∗ Les prunes i els pinyons: Amb l’oli que havíem reservat a part, anirem passant una mica les prunes i els pinyons fins que estiguin ben rossets.

∗ Les peres: Pelem les peres i les bullim dos minuts. Un cop bullides, les pelem, les refredem amb aigua, les assequem i les enfarinem. Recuperem l’oli on hem fet les prunes i els pinyons (si cal afe-gim una mica més d’oli d’oliva) i fregim les peres fins a quedar dauradetes. Les traiem de l’oli que quedin ben escorregudes.

Finalment, quan la cocció de l’ànec vagi pels 20 minuts (més o menys), afegim les peres, les prunes i els pinyons juntament amb la picada. Provem com està de sal i, si cal, n’agefim. Deixem coure els 15 o 25 minuts que quedi, segons sigui necessari, perquè quedi l’ànec ben tendre.

Així és com el feia la meva mare Maria, gairebé cada any per Nadal, i així és com me’l va ensenyar a fer.

Aquesta va ser una de les moltes coses que vaig aprendre d’ella, com la seva tendresa, la seva vida, el seu

amor i les seves ganes de gaudir de tot el que tenia. I tot sempre amb la més radiant alegria. Com quan

cuinava. Gràcies mare!

Bones festes per tothom! Bon profit! Molta salut i que l’any 2013 sigui molt millor per a tothom!

Anna Pons

INGREDIENTS per a la PICADA:

8 o 10 ametlles torrades 1 carquinyoli o pa fregit Una miqueta de julivert 1 all

17

Racó especial de Nadal

En Quico tenia quatre anys. S’acostava Nadal i com cada any, a l’escola preparaven el poema. Era un secret i no es podia dia a ningú fins que és desvelés en recitar-lo després de dinar.

Feia dies que li fèiem bromes sobre el seu secret, fins que pocs dies abans se’m va acudir dir-li:

L’escola és tancada, hi ha llum al carrer...

Amb cara de sorpresa em va dir:

Iaia!! Qui t’ho ha dit...

CANÇÓ DE NADAL

L'escola és tancada, hi ha llum al carrer, la senyora Pepa saluda al carter.

«Que tingui bon dia, avui és Nadal! ¿No té una carteta, no té una postal?

Cançó de Nadal d’en Quico

Aquest poema era un clàssic de quan els nostres fills eren petits i encara és del tot vigent.

M. Dolors Puigjané.- Cal Patxó

Racó de Nadal

Li dono una carta del seu fill Pasqual, que des de Suïssa li diu: Bon Nadal!

Estigui contenta, Jesús ha nascut; per dur-nos la joia al món ha vingut.

(Bofill, F.; Puig, A.; Serra, F.)

L’arbre de Nadal De quin color guarneixo l'arbre de Nadal?

La decoració de l’arbre de nadal és molt personal i respon als gustos de cadascú. També cal tenir pre-sent, però, que originalment, els materials que s'hi col·locaven significaven determinades voluntats segons el seu color. -El blau indica reconciliació -El plata dóna senyal d'agraïment. -L'or és per a la lloança. -El vermell és per a les peticions. Així, si un any la família vol donar les gràcies per algun fet ocorregut, guarnirà l'arbre de Nadal ma-joritàriament amb elements de color gris. Si en canvi, vol demanar quelcom, utilitzarà el vermell.

18

Castellolí acompanyant al pare i a la mare.

Aquest Gutiérrez era un element molt singular i era conegut per tots els veïns dels pobles del voltant d’Igualada perquè quasi a tots els n’havia fet alguna o altra.

En una de les vegades que va venir a buscar bolets, mentre estaven esmorzant a la solana del Maset del Tort, va passar per allà l’oncle de Cal Macià que també estava buscant bo-lets i com es lògic es va aturar a parlar amb la seva germana i el meu pare, però fixant-se en el Gutiérrez, que sense dir res anava menjant botifarra a la brasa i rovellons escalivats, s’hi va acostar i li va dir: ¿ que no em coneixes?, ¿que no vols agafar les arengades ara ??. En Gutiérrez capcot no va res-pondre, el pare i la mare sense saber de que anava la qües-tió van callar i l’oncle Macià després de fer el traguet va marxar sense aclarir res més. Va ser l’endemà quan va venir l’oncle a casa a explicar el perquè de les seves insinuacions. Resulta que dos dissabtes abans, ell havia anat a la botiga de Cal Gat-Vist a comprar mitja dotzena d’arengades que les hi van embolicar amb un paper de diari i quan ja anava a marxar va sentir-se agafat pel clatell, es va girar i hi havia el caporal Gutiérrez que el va detenir dient “venga, todos a la comisaria” , l’oncle al davant amb les arengades a la mà, el botiguer de Cal Gat-Vist darrere seu, i, tancant la comitiva, en Gutiérrez amb el seu uniforme blau marí fent apartar la gent per obrir pas amb manifesta fatxenderia. Varen traves-sar tot el mercat (abans el mercat es feia a la plaça de l’Ajuntament) pel mig de la gent. L’oncle va dir que mai ha-via passat tanta vergonya, doncs sentia comentaris de la gent que deien: Guaita, porta arengades..., les deu haver robat...; el motiu de tot això era que l’amo de Cal Gat-Vist no devia ser “prou amic” del caporal Gutiérrez i el delicte era que en comptes de paper de diari per embolicar les arengades s’hauria d’utilitzar paper d’estrassa i l’oncle i la seva mercaderia que havia comprat eren la “prova” del de-licte. Un cop fet l’atestat ell va poder marxar sense cap càr-rec, però sense les arengades que es van quedar a comissa-ria, els qui devien pagar més la culpa devien ser els amos de Cal Gat-Vist.

Mentre recordava tots aquests fets em venia la rialla als llavis pensant que possiblement moltes de les actuacions “requisitòries” del pobre Gutiérrez es devien produir per les misèries d’aquells anys i amb aquells fets així ajudava una mica a omplir més satisfactòriament l’estómac seu i de la seva família.

Tal com va el país esperem que no hagin de tornar situaci-ons com les descrites.

Castellolí, 31-07-2012

Pere Guixà Mabras

Quan un per l’edat que té ha viscut més anys dels que li resten de vida, crec que amb freqüència, i inconscientment, fa un repàs mental d’ episodis anecdòtics i curiosos succeïts i passats durant la seva ja llarga vida.

A mi, personalment, aquest fenomen em passa sovint i molts records que se m’amunteguen al cap acabo transcri-vint-los en relats públics pel coneixement d’altres persones.

Tots els fets que avui els vull fer conèixer em van venir a la memòria fa pocs dies a Igualada, mentre esperava que la meva dona tornés de fer un encàrrec. Vaig veure un policia local com posava una multa a un cotxe que havia fet una infracció, i suposo que això va ser el desencadenant de la meva memòria.

L’historia va succeir en un any indeterminat entre els cin-quanta i els seixanta del segle passat. Llavors la vida era en blanc i negre i m’atreviria a dir que ressaltava més el color negre que el blanc.

Als pobles gairebé no hi havia indústria i es vivia pràctica-ment de l’agricultura i d’anar les dones a vendre tot el que es podia al mercat d’ Igualada els dimecres i els dissabtes. La meva mare, ja ho he explicat altres vegades, era molt bona buscadora de bolets i d’això en va fer una professió. Durant els tres o quatre mesos que durava la collita de bolets, a cada mercat anava a vendre’n.

Per aquell temps a Igualada hi havia com agent municipal el caporal Gutiérrez , que era el cap de la policia local. Més que dirigir la policia, puc dir que “Regnava” a la policia, i dic regnava perquè era la autoritat suprema i feia i desfeia tot el que ell volia al seu desig. Quan li semblava ( o li convenia ) es feia acompanyar per un altre individu que portava una bata blanca i es feia anomenar “El Veterinari”. Es presenta-ven al mercat i a la pagesa que els semblava se li emporta-ven un o dos conills dels que portava a vendre, dient-li que estaven malalts, ( però la resta els hi deixaven vendre ); un altre dia, a una altra víctima li prenien una cistella de car-gols, perquè el “veterinari” sentenciava que els cargols esta-ven morts..., i així un dia a una i altra dia a altra anaven fent “el saquet”

Al final li va tocar a la meva mare de contribuir a la “justícia”, i en Gutiérrez i el “veterinari” li van fer ensenyar els rove-llons que portava a vendre; sense més ni més se li volien emportar la cistella dient que els bolets tenien la cua tova. La mare, en la desesperació que li prenguessin l’esforç del seu treball tibava la cistella tant com podia cridant fort: “Si més de quatre que no són aquí us veiessin, se n’adonarien que vosaltres si que porteu la cua tova de la manera que us passegeu i actueu al mercat”...., hi va haver un gran rebom-bori i grans rialles i en Gutiérrez i “el veterinari” varen mar-xar avergonyits sense fer cap requisa i deixant tranquil·la per sempre més a la mare..., més ben dit, es varen fer amics i en Gutiérrez més d’una vegada va venir a buscar bolets a

El caporal Gutiérrez

...i més!

19

...i més!

es abstractes com la pàtria o les creences, aquelles entitats que representen allò que dóna identitat a ca-da persona. Aquest respecte sovint es codifica en ho-menatges, com la hissada de la bandera, l'himne naci-onal que cal escoltar atentament, el culte religiós o d'altres.

Als catalans sempre ens han ensenyat a somiar amb una llibertat futura, una llibertat aixecada sobre la for-ça que dóna no renunciar als principis. Fins i tot, en els temps que res ens és propici. El saber i la raó parlen, la ignorància crida l’atenció a qualsevol preu. Ens han ensenyat a respectar les opinions diverses. Ens han ensenyat a lluitar per la llibertat d’expressió i a fer-la servir quan el que es diu atempta el valor més impor-tant de la convivència democràtica: el respecte.

Però no ens han ensenyat mai a atemptar contra aquells símbols, idees o entitats que no representen la nostra identitat, ans al contrari, ens han ensenyat a respectar-les.

Martin Luther King va dir: «Res en el món és més peri-llós que la ignorància i l’estupidesa perseverant dels que no volen aprendre».

Diríem doncs que el respecte és la capacitat de com-prensió per altres formes de ser, pensar i actuar i, per tant, el valor més important de la convivèn-cia democràtica.

Carolina Abril

El respecte és la consideració, atenció o deferència que es deu a una persona. Podem dir també que és el sentiment que porta a reconèixer els drets i la dignitat de l’altre. Aquest valor es fonamenta en la dignitat de la persona. Dignitat d’igual a igual compartida per tots. La nostra dignitat de persones queda situada en-tre dues coordenades bàsiques: la del respecte a nosal-tres mateixos i la del respecte a la resta.

No hem de confondre el respecte amb les formes de convivència respectuoses. El respecte va més enllà de les formes.

El respecte als altres és la primera condició per saber viure i posar les bases a una autèntica convivència en pau.

El respecte és un valor ètic o moral que reconeix que una persona o quelcom té vàlua. Va més enllà de la tolerància perquè implica un sentiment positiu cap a l'altre.

El respecte es pot agrupar segons la persona o entitat a què va dirigit. En primer lloc hi ha el respecte univer-sal, que mereix qualsevol ésser humà i que és la base de les relacions socials o drets humans. Suposa adme-tre que totes les persones neixen en situació d'igualtat, per merèixer consideració (dignitat humana) malgrat que després es produeixin diferències d'estatus o vi-vències.

En un segon terme estaria el respecte cap a persones superiors. A moltes societats participen d'aquest res-pecte les persones grans, que han adquirit un estatus en relació a les joves per l'experiència viscuda.

En tercer lloc es pot parlar de respecte a símbols i ide-

El respecte

Direcció i redacció Rosa Mondragón García

Maria Berenguer Pons

Carolina Abril Lorca

Eva Jorba Franquesa

Carles Casanovas Palop

Josefina Jové Boada

Col·laboració

Ajuntament de Castellolí

El suro

Es ven moto BMW F650 any 96. En bon estat. 40.000 km. 300€. Es ven per no fer servir. Revisió integral feta fa mig any. Urgent.

Interessats trucar al: 699 12 73 25

FELIÇOS 25!!

SUPERMAN CATALÀ!

Per molts anys Muntaner!

De part de tots els teus amics i amigues de JRC de Castellolí!

Informatiu.14 Desembre

Documents

Transcript of Informatiu.14 Desembre