Informatiu Alforja num. 78

INFORMATIUd’alforja

Núm. 78. Segona èpocajuliol-setembre 2012Alforja (Baix Camp)

In, inde, independència!11 de setembre 2012

2 Informatiu núm. 78. Segona època, juliol-setembre 2012. Alforja

EditorialINFORMATIU D’ALFORJAEDITA:ASSOCIACIÓ de PUBLICACIONS CÍVIQUESI CULTURALS D’ALFORJA C/ de la Font, 58

ADREÇA ELECTRÒNICA:[email protected]

Direcció: Antoni Pujals RebullAdjunt de Direcció: Gonçal Evole HurtadoCol·laboradors: Teresa Àvila Grau, Benet Sadurní Soy, Maria Rodríguez Mariné, Octavi Fullat Genís, Joan Àgui-la, Salvador Porqueras Sarobé, Georgina Marin, Toni Pàmies, Miquel Taverna BalcellsCol·laborador tècnic: Oriol Saludes RodríguezCol·laboradors Fotogràfics: Montserrat Vilella Olivé, Francesca Abelló, Pol Martínez Èvole, Josep Malgrat, Enric Gorriz NuetPortada: Manifestació Onze de setembre 2012Foto de Montserrat Vilella OlivéTirada: 300 exemplarsDipòsit Legal: T-1307/07

Sumari

Editat amb la col·laboració de l’Excma. Dipu-tació de Tarragona i l’Ajuntament d’Alforja.

L’INFORMATIU no es fa responsable amb les opinions que els col·laboradors expressen en llurs articles.

Editorial 2

Gent nostra 3

Fa cinquanta anys que tenia vint anys 7

Diari personal 8

Fora de l’ortodòxia 10

La Montsant ha dit avi 11

La veu de la Parròquia 12

D’un temps, d’un poble... 14

Marxa per la Independència 19

Aque(s)ta llengua nostra 20

Un bri d’entusiasme 22

El racó de la poesia 23

La carmanyola 24

Temps era temps 25

Opinions 26

Cuina casolana 27

En el número 7 d’aquells butlletins entranyables de quatre fulls que publicaven els “Amic d’Alforja”, a l’empara de l’in-oblidable mestre Josep Taverna, corresponent a l’any 1962, fa tot just 50 anys, hi trobem una nota que diu textualment: “Primer Aplec de la Sardana: el dia 2 de juny d’aquest mateix any es celebrà a Sant Antoni. Fou un èxit rotund”. Alforja es desvetlla. D’aquest paràgraf ens quedem amb l’afirmació final: “Alforja es desvetlla” perquè aquest estiu el nostre poble ha sofert una sacsejada de vitalitat. A la trobada reeixida de pun-taires, ha succeït un altre Aplec de Sant Antoni, amb un èxit esclatant de participació. Amb aquest preludi, ens hem plan-tat en un mes d’agost en el que hem viscut esdeveniments, com la festa de la cervesa amb més d’un miler de participants i d’altres, en el que han tingut un protagonisme indiscutible la plataforma “Alforja per la independència”, un moviment que s’ha anat covant en el si de la societat civil a partir de la multitudinària manifestació de la tarda del 10 de juliol de 2010 en que la gent va sortir al carrer per fer sentir la seva veu, farta de sentir mentides i de les ensarronades constants de Zapatero, que va afirmar públicament: “Apoyaré el Esta-tuto que apruebe el Parlament de Catalunya” i després li va girar olímpicament l’esquena. Doncs bé, aquesta plataforma, adherida a l’Assemblea Nacional de Catalunya, ha treballat silentment i ha convertit Alforja en un referent de les nos-tres contrades. El 18 d’agost, es repartiren 45 estovalles per penjar-les als balcons de la nostra vila, que portaven inscrites paraules i expressions que reflectien la parla del nostre poble. Paraules que han passat d’avis a pares i de fills a nets, gene-ració rera generació i que formen part del nostre patrimoni cultural intransferible del que no ens hem d’amagar i, menys encara, d’avergonyir. Poc després s’iniciava “la Marxa per la Independència”, a peu des d’Alforja – Les Borges – Riudoms- Vinyols-, amb destinació final a la plaça del Setge de Cambrils. Era l’inici del correllengua que tindria continuïtat el dissabte 25 d’agost amb la Casa de Cultura atapeïda d’un públic ex-pectant, per escoltar la conferència del lingüista i professor de la U.R.V. Pere Navarro sobre la parla particular d’Alforja, tan-cant l’acte l’Oriol Grau, actor i també professor de la U.R.V. que ha parlat sobre la marxa cap a la independència de Cata-lunya. Tots aquests preparatius han estat el pròleg de la gran marxa sobre Barcelona per recolzar amb la nostra presència la manifestació de l’Onze de Setembre que s’ha esdevingut his-tòrica. Fem aquestes reflexions a l’endemà de la tornada del nostre Cap i Casal, delits per l’espectacle que vàrem presenci-ar. Gairebé un milió i mig de persones colapsant tot el centre de la ciutat reclamant la independència del nostre país. Fora romanços! d’estatuts, pactes fiscals i galimaties similars. Com deia una pancarta recordant la cançó de Maria del Mar Bo-net: “Què volen aquesta gent? Catalunya independent!. Sense embuts ni més ensarronades. Ha arribat l’hora de dir: prou!. Voldríem afegir una reflexió final: Tot aquest terrabastall ja no ho han organitzat els “vells lluitadors”, sinó aquells que molts de nosaltres portàvem a collibé en aquella manifestació mítica de 1977 del milió de catalans al carrer. Això ha estat l’obra de joves en el llindar de la maduresa, que pateixen com ningú el flagell de l’atur, les retallades i, sobretot la mediocritat d’una classe política que mai hauria d’haver assolit el poder. Tan de bo que aquest Onze de Setembre històric, sigui el punt de partida d’un nou cicle. La lluita serà llarga i difícil i convindria no defallir, per no perdre la il·lusió que ahir traspuava Barcelo-na. A partir d’ara, com va dir el poeta: Tot és possible.Estem a les vigílies de la Festa Major. Els que fem l’INFORMA-TIU us convidem a gaudir de tots els actes programats.Bona Festa Major!. CONSELL DE REDACCIÓ

3Informatiu núm. 78. Segona època, juliol-setembre 2012. Alforja

Gent NostraEntrevista amb l’alcalde d’AlforjaJoan Josep Garcia Rodríguez

En el decurs dels dinou anys que aquest INFORMA-TIU arriba puntualment a les vostres mans, en el número corresponent a la tardor, coincidint amb les vigílies de la nostra Festa Major, acostumem a publicar una entrevista amb l’alcalde. Qui millor que la persona que encapçala l’equip de govern municipal per donar-nos una informació puntual de la situació del nostre poble sense haver de recórrer a tafaneries i remors que, sovint no tenen cap fona-ment. L’any passat el Joan Josep Garcia (Juanjo), no havia assolit ni tan sols els “cent dies de gràcia” que s’atorguen a tota persona que accedeix al càrrec i vaig considerar que no era gens oportú d’aprofun-dir en qüestions que encara no tenia al seu abast, amb l’afegit que el nou alcalde esdevenia un neòfit dels intríngulis de la política municipal. Tal vegada per això en aquella primera entrevista varen quedar molts punts suspensius dels que ara, un any i escaig després, cerquem respostes concretes.

- Voldria iniciar la nostra trobada amb una pregunta obvia que pot escoltar-se, fins i tot, en els silencis significatius del carrer i que afecta a tots els vilatans. Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?- El tema de les finances del nostre ajuntament i gaire-bé el de tots els municipis de la comarca, puc assegu-rar-te de que estem vivint moments difícils i complicats. Financerament l’Ajuntament d’Alforja, des de la nostra pressa de possessió, hem dedicat tot aquest primer any per posar-nos al corrent de la realitat de com estem, quins deutes hem d’afrontar i com ho hem de fer per donar compliment als pagaments de les factures que s’han anat acumulant als calaixos. T’ho repeteixo: un any per assabentar-nos del deute real, d’acord amb el diferencial de les funcions de les empreses creditores. Els ajuntaments disposen d’un tema cabdal que és el pressupost que no es pot deslligar d’un altre concep-te molt important: la liquidés efectiva que es disposa. Quin és el problema? La resposta és obvia. El proble-ma sorgeix quan redactes un pressupost pel damunt de les teves possibilitats. Intentaré explicar-ho: Nosal-tres creiem que fem un pressupost d’ingressos que no estan al nostre abast, conscients de la possibilitat de que aquests ingressos no ens arribin mai. Aleshores què passa amb aquesta incongruència? Doncs que els in-gressos previstos no arriben durant l’exercici pressupos-tat, però si que ho fan amb puntualitat les despeses. Els pressupostos es presenten, amb tota lògica equilibrats, però... què passa? Als proveïdors qui els paga? La rea-litat s’imposa: si els ingressos previstos són més minsos

o, fins i tot, no arriben i les despeses són la realitat pressupostada, el desequilibri és evident. Un exemple del que estic dient: l’any 2011 ens vam veure obligats a fer el que l’argot pressupostari anomena una “desvia-ció” en el capítol número 1 de sous i salaris d’un 29%. Pensa que els sous i salaris és la partida més important i respectada de l’ajuntament i aquest capítol de pagar els salaris de la brigada, la llar d’infants, de la gent que treballa a l’ajuntament, és d’una prioritat absoluta, però els serveis també s’han de pagar. Quan els ingressos no arriben puntualment, qui són els últims a cobrar?: els proveïdors. Què ens hem trobat? Doncs, efectiva-ment, uns pressupostos equilibrats: “ingressos - despe-ses”, però si els diners a rebre no arriben, per lògica no disposes de liquidés per pagar. Solució?: les factures al calaix amb la dissort que aquestes factures s’acumulen al pressupost de l’any següent amb el problema afegit d’equilibrar-lo. I això, quan ho arrossegues un parell d’anys imagina’t la dificultat de quadrar els números. Aquesta és la situació que ens vàrem trobar. Factures sense pagar guardades als calaixos i proveïdors a l’es-pera de cobrar-les.

- Resumint que us vàreu trobar amb factures pen-dents de pagament i sense liquidés pel seu abona-ment immediat.- Efectivament. Quina és la solució dràstica per aquesta situació tan dificultosa? La que faria qualsevol família:

El Juanjo a Puigcerver (Pol Martínez)


reduir despeses. Si tens menys ingressos dels previstos, hem de ser realistes i no fer-nos trampes a nosaltres mateixos. Si no ets conscient dels diners que tens pre-vist d’ingressar, no pots gastar el que mai tindràs i el forat cada cop serà més profund. Ens hem trobat amb factures vençudes sense pagar, per un import de 140 a 150.000 euros. Per re- equilibrar aquest deute, s’han de reduir costos: personal, sous i salaris. Tenim menys personal treballant per l’ajuntament, hem establert un control exhaustiu de les despeses, hem signat contrac-tes de proveïdors amb millor condicions, rescindint al-tres contractacions de serveis de manteniment en els quals s’estalvia un cost important i voldria recalcar que tot això no ha repercutit en els serveis que dona l’ajun-tament. Es més: el nostre ventall d’atenció al ciutadà ara és més ampli de quan nosaltres vàrem prendre pos-sessió. Tampoc hem reduït serveis socials que per nosal-tres són importants, com és la ludoteca, hem treballat plegats, colze a colze amb la llar d’infants, hem millorat els seus recursos, reduint els costos, dialogant amb els pares i les mestres per trobar la manera d’aconseguir ser iguals d’efectius donant el mateix servei amb menys despesa arribant a un consens amb les parts implicades d’un increment de quota de 140 a 150 euros. N’estic convençut que si volem que la gent jove visqui a Al-forja, s’ha de mantenir la llar d’infants i que ha de ser una altra de les prioritats de l’ajuntament. Tot i això, la llar d’infants és deficitària, no volem enganyar a ningú i l’ajuntament s’ha d’escurar la butxaca i aporta una sub-venció de 30.000 euros a l’any que s’han de sufragar amb els impostos de tot el poble. Pels gestos que fas, observo que et sorprenen aquestes despeses i voldria insistir en el plantejament de la teva pregunta i deixar clar que l’ajuntament té problemes seriosos de tresore-ria. Tot i reduint les despeses, els proveïdors no s’estan per romanços i el que volen és cobrar. El Govern de l’Estat que és qui té la clau de la caixa i en aquest cas el Partit Popular que es el que mana, planteja un pla de pagament a proveïdors i l’ajuntament decideix acollir-se a aquesta proposició d’un ajornament del deute a deu anys, això si, amb un interès molt elevat del 6’5% i així donem solució a les factures acumulades per un import que frega els 200.000 euros en números arro-donits.- Amb aquest panorama, gens afalagador, em poses en safata la pregunta següent: l’ajuntament té l’au-tonomia suficient per demanar un crèdit a qualsevol entitat financera?- Rotundament no, però no tan sols l’ajuntament d’Al-forja, cap altre. Pensa que els bancs es troben en una situació pitjor que els ajuntaments i han tancat l’aixeta. La gran contradicció rau que els bancs tenen “barra lliure” i els ajuntaments i particulars ni parlar-ne. Et diré més: si a l’ajuntament d’Alforja no li poden concedir crèdit, estic en condicions d’assegurar-te que menys li poden donar a d’altres ajuntaments propers, exceptu-ant quatre mal comptats com pot ser el d’Ascó amb els ingressos que li proporciona la central nuclear. La

realitat és que el deute del nostre ajuntament no és excessivament elevat. Podríem situar-lo entre un 7 i un 8%. Repeteixo: el que tenim és un problema de treso-reria, conseqüència de que els ingressos que haurien d’haver arribat no en podem disposar i no compensen les despeses.- Sincerament, m’estic fent un embolic amb aquest ball de xifres. Com has dit al principi la situació és complicada i penso que t’has de trobar en el moll de la qüestió per treure’n l’entrellat de tot plegat. Però no deixem el tema econòmic. Al poble es de-tecta una inquietud –per dir-ho amb suavitat- per la pujada brutal i sense precedents de l’IBI. Aquest augment d’un 30% dels impostos permetrà equili-brar el pressupost?- Et rectifico, per ser exactes l’augment ha estat d’un 36% i ho hem dividit en dos terminis, perquè no sigui tant gravós.- He de fer-te esment que ets el tercer alcalde al que he entrevistat que m’ha plantejat sense embuts que els impostos d’Alforja enregistraven un desequilibri evident. Això ja m’ho vas transmetre en l’entrevista de l’any passat i aquest equip de govern, trencant motlles, ho ha posat en pràctica. Com ha repercutit aquest augment en les arques de l’ajuntament i en l’economia dels vilatans?- En aquesta qüestió s’han de matisar dues qüestions importants. L’equip de govern anterior va dur a terme la modificació del cadastre i s’ha de reconèixer que ho va fer conscientment, realitzant una tasca rigorosa i real per la qual cosa m’ha complagut de felicitar-los. A cadascú el que li correspon. A l’ajuntament han fet acte de presència vilatans per demanar explicacions d’aquest augment. Nosaltres els hi hem explicat fil per randa el per què de l’augment, segons el cadas-tre resultant. Et podria explicar anècdotes de gent que m’ha trucat al meu mòbil particular, angoixades per la quantitat a pagar i quan han tingut la gentilesa d’es-coltar-me, un parell o tres dies després, rebre una al-tra trucada de la mateixa persona, dient-me que havia entès el perquè de l’augment i que em donava la seva conformitat del que se li havia cobrat. Hem donat una explicació exhaustiva a tot aquell que ens ho ha dema-nat. La segona part de la teva pregunta de com havia repercutit aquest augment en les arques municipals, et diré que, dissortadament, nosaltres no tenim un teixit industrial i aquest apartat queda reduït a un parell o tres de petites empreses, la més gran Tecnovit, Bon-drià, el Casal d’Avis, Miralles, Jordi- Cars, Cumesa que explota la pedrera i que no representen la part més important dels ingressos.- El sector de la construcció...- Això res, zero total. La davallada de la construcció ha estat una de les causes principals de la baixada d’ingressos. No em facis dir noms, però pràcticament no queda cap empresa en actiu. La patacada ha estat d’unes dimensions incalculables. D’ingressos que ens resta? T’ho resumiré en un tres i no res: l’IBI, l’impost


de circulació de vehicles, la quota minsa del cementiri. El clavegueram, l’aigua i la brossa representen una des-pesa. Tan sols de l’últim concepte, la brossa, que és cla-rament deficitari, l’ajuntament ha d’afegir 45.000 euros a l’any. Es un dels impostos que haurem de revisar. No volem, ni molt menys, guanyar diners, però és un ser-vei absolutament necessari i tothom ha d’entendre que s’ha de pagar.- En la trobada de l’any passat, malgrat el poc temps transcorregut com alcalde, et vaig preguntar pel Pla Urbanístic el tan rebregat POUM. Ha passat un any... què em pots dir del tema...- Te’n recordes del que vaig contestar-te? No ho sé. I t’ho vaig dir perquè realment era així. Tan sols érem conscients de que havíem de treballar en una qüestió que ja es perllongava un gra massa. Li hem dedicat tot un any i ho vam aprovar definitivament el passat 25 de juliol. Mancaven un gran nombre d’informes que no s’havien fet per una raó molt senzilla: no hi havia diners per pagar-los. Ens hem trobat amb el cas de reclamar aquests informes als tècnics i la resposta contundent era que ens els donarien quan els haguéssim pagat. Hem anat recollint pacientment tota la documentació i, un cop ordenada, la vam traslladar a la Conselleria d’Urbanisme on ens han fet les modificacions correspo-nents i com t’he dit el POUM resta aprovat.- S’han fet moltes modificacions?- Doncs no gaires. L’anterior equip de govern i molt es-pecialment el regidor Salvador Taverna (Samblai) havia desenvolupat una tasca molt important, acurada i seri-osa. Jo no vaig tenir cap inconvenient a convidar-lo a reunions amb els tècnics amb els que ell havia treballat molt temps.

Arribat aquest moment, l’alcalde extreu d’unes carpetes i posa damunt la taula els planells del POUM que estan a disposició de tots els vilatans. Em cal fer una precisió: el POUM està aprovat en els papers oficials. La dificultat rau en fer realitat projectes d’un gran abast i que s’han de pair poc a poc. La pregunta sobre les urbanitzacions i les corresponents “juntes de compensació” i altres serveis, ha tingut una resposta llarga, amb tots els ets i uts per part de l’alcalde. Queda arxivada a la gravadora i crec que haurem de dedicar-li un espai exclusiu en un proper INFORMATIU, en el cas de que la direcció ho consideri oportú, contrastant l’opinió dels veïns. Les urbanitzacions, com ha reblat l’alcalde, també són Alforja.- Donem un tomb a l’entrevista per plantejar-te un tema enutjós: CUMESA. Com estan les relacions de l’ajuntament amb l’empresa que gestiona la pedre-ra. Crec recordar que a les entrevistes amb els alcal-des anteriors, es deixava entreveure que CUMESA devia una quantitat respectable a l’ajuntament.- T’ho explico. Fa un any, acabat de prendre possessió, vaig anar a veure al gerent de CUMESA que ara ja no és el mateix, per tal d’estabilitzar les relacions i suavit-zar la tibantor existent. Cal dir que la pedrera d’Alforja proporciona un material d’una qualitat excepcional, de resistència provada al desgast, això sense cap dubte. L’empresa explotadora ha fet una inversió important en unes instal·lacions que els ha permès, en un procés d’absorció, reduir notablement la pols. No obstant, tot i que no sigui contaminant, no ha desaparegut del tot i no deixa de ser una pols emprenyadora. Actualment la relació amb CUMESA és la de qualsevol empresa establerta en el nostre terme municipal, amb l’ajunta-ment. Referent al deute del que em parles, no hi cap document que ho justifiqui. Jo puc escampar de qui em sembli que em deu tant, però sense cap document signat que ho acrediti, és inútil predicar. CUMESA amb l’ajuntament no té cap deute. Potser s’ha dit de que pagava tant per no sé què, però això no està justificat amb documentació.- No obstant les teves afirmacions, recordo i s’ha deixat constància a l’INFORMATIU que els dos equips de govern municipal anteriors insistien en que CUMESA tenia una deute amb l’ajuntament de 144000 euros corresponent a la quota acordada de dos anys vençuts i la corresponent al període del 2010 en curs.- Si això hagués estat un compromís amb documenta-ció signada per ambdues parts, el meu equip de go-vern i el dels alcaldes anteriors, tinguis la seguretat que aquest suposat deute s’hauria posat en mans d’advo-cats. Si com alcalde em trobo amb una empresa que no paga els seus impostos a l’ajuntament, els exigiria amb tota la fermesa que permet la llei. Pensa que si aquest suposat deute no s’ha fet efectiu es perquè no hi havia cap força legal o alguna cosa no rutlla com cal en aquest cas. Jo et puc assegurar de que no he trobat cap document que justifiqui que CUMESA tingui un deute pendent amb l’ajuntament. Si que hi havia

L’Alcalde a la Festa dels Avis (Pol Martínez)


un compromís, quan era alcalde el senyor Mariné, que s’havia d’abonar un percentatge en funció de la pedra que s’extreia i la circulació continuada de camions pel nostre terme. Però també és un fet que des de fa tres o quatre anys que gairebé no baixa un sol camió de la pedrera. L’activitat és minsa, les estructures de l’AVE estan aturades. Tan de bo s’aprovés d’una vegada el Corredor del Mediterrani que permetria engegar el gran projecte d’un nou AVE. Així es tornaria a extreure pedra de la nostra pedrera i això repercutiria en els in-gressos de l’ajuntament. L’únic que li podem reclamar a CUMESA és que es faci càrrec dels impostos que li pertoquen, l’IAE de les noves instal·lacions que ha cons-truït. Això és el que tenim tot el dret de reclamar-los-hi. De la mateixa manera que se’ls ha d’exigir la reforesta-ció de la part explotada.- Un altre tema: els “molinets”. S’ha remogut alguna cosa en tot aquest any o bé no s’ha plantejat cap altre projecte...- Absolutament res. El tema dels molins, en l’actualitat està aturat. L’Estat dona menys compensacions per la instal·lació dels molins. El fet de disminuir la prima de l’Estat per generar energia eòlica ha fet que les indús-tries energètiques es fessin enrera. Dues proves del que estic dient és que a la serralada de Puigcerver en el ter-me de Riudecols, és volien plantar molins i es dona el cas de que estan aprovats però, per les circumstàncies apuntades el projecte està aturat. Nosaltres havíem de posar una torra mesuradora del vent en el puig, da-munt de la benzinera i no s’ha posat perquè, de mo-ment, no surt rentable ni posar la torre i el tema ha quedat en punt mort.- Una qüestió personal Juanjo que no sé ni com plantejar-la: estàs satisfet o penedit d’haver accep-tat aquesta responsabilitat de posar-te al capdavant del govern municipal, en els moments d’aclapara-ment de la solitud del poder i d’haver de prendre decisions que saps que no agradaran a molta gent...L’alcalde es remou inquiet a la cadira, esbufega neguitós, abans de donar-me una explicació coherent:- La resposta te la vaig avançar fa tot just un any. Aquestes decisions són absolutament personals i més que amb el cap, es prenen amb el cor. Quan em van proposar de presentar-me com a candidat a l’alcaldia, vaig quedar glaçat, garratibat. A més jo, mai m’havia significat políticament en res, però en el fons em sen-tia cofoi. M’agradava el repte. Això és un tren que et passa pel davant un cop a la vida i que s’ha d’aga-far fins i tot en marxa perquè ets conscient de que ja no té parada en cap altra estació. Ha passat un any i escaig i, realment, em sento molt còmode, malgrat la que està caient en tots els sentits, tal vegada perquè la gent que treballa al meu costat, em fa gaudir d’aquesta seguretat: el meu equip de govern, la secretària que fa uns mesos treballa amb nosaltres, dels responsables de la llar d’infants, de la brigada, de les entitats sense excepció. Evidentment he tingut que desenvolupar el meu paper en el que, sovint, he de prendre decisions

en una solitud absoluta i que no sempre m’agraden i que abans he obert un diàleg amb la gent de l’equip, però també et diré que estic acostumat a fer-ho perquè la meva activitat privada es desenvolupa en el món em-presarial. No em penedeixo d’haver acceptat la respon-sabilitat de ser alcalde. Afegiré quelcom més: em sento orgullós d’aquest privilegi. Si estimes el teu poble, si tens l’oportunitat de ser el centre de les decisions, equi-vocades o no, d’estar dia rera dia prop de la teva gent, la que t’ha vist néixer i créixer, és una satisfacció que no té preu. Però voldria deixar clar que això no fora possible de gestionar sinó disposés d’un equip de col-laboradors eficaç al meu darrere, que em dona tot el suport que necessito.- Has rebut influències externes pel desenvolupa-ment del teu càrrec? Et prego sinceritat en la teva resposta.- Esperava aquesta pregunta perquè des de l’any passat arrossegava una espineta clavada molt endins. Reconec que vaig ser jo qui va emprar el mot de “titella del Mariné”, brama escampada pel poble i que després tu vas suavitzar per “home de palla” i tinc necessitat d’un aclariment definitiu. Doncs rotundament puc refermar-me en no haver rebut cap influència exterior. En aquest aspecte voldria agrair i felicitar públicament al Josep Mariné perquè ha sabut mantenir-se al marge. Estic molt content que en cap moment s’ha immiscuit en la gestió de l’ajuntament. Aquí potser s’han esdevingut un parell de factors: el primer que passa olímpicament de tot i que porta molts anys ficat en els intríngulis de la política i vol descansar, que ja li toca. L’altre que ja es dedica a converses reposades amb gent gran o que observa que les coses funcionen, perquè ell, com qual-sevol altre vilatà, si veu coses que no li agraden, té tota la llibertat del món, només faltaria! per adreçar-se a la meva persona i manifestar-me: “alcalde: això o allò no m’agrada com vostè ho fa”. Jo parlo amb ell i el convi-do com ex-alcalde, però mai, repeteixo: mai! s’ha ficat en el desenvolupament de la política municipal.- Aclarit queda alcalde. T’agraeixo la llarga estona que m’has dedicat i tan sols em resta desitjar-te, a fi de bé del poble una bona i encertada gestió.Permeteu-me un afegitó: una xerrada d’un parell d’hores, donen per a moltes confidències, revelacions i el tractament de moltes qüestions. En la gravadora que sempre m’acom-panya, guardats gelosament, han quedat temes que me-reixen un espai generós a l’INFORMATIU. Tal com es cita més amunt, el de les urbanitzacions i les seves “juntes de compensació”, edificis emblemàtics del poble en estat de ruïna, la fantasmagòrica urbanització del Horts d’en Serra, la llei de reducció de regidors, el problema endèmic de l’ai-gua, etcètera. Son temes que interessen a l’opinió pública i amb l’ajut de les declaracions de l’alcalde, ho anirem de-senvolupant en propers números de l’INFORMATIU. L’espai disponible és el que és i ho deixem aquí.Un cop més, gràcies alcalde i fins la propera.

Gonçal Évole


Fa 50 anys que tenia 20 anysComençaven els Setze jutges i cantàvem cançons del Raimon, Mª del Mar Bonet, Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat... Al vent, Diguem no, Cançó de matinada i so-bre tot Ara que tinc vint anys, estàvem descobrint que també es podia cantar en català, no només cançons tradicionals o sardanes, també cançons noves i mo-dernes, els “tocadiscos” estaven revolucionant el món del jovent, permetia fer balls particulars i els vespres d’estiu ballar sardanes al pati de Ca l’Aleu, durant les llargues vesprades de l’hivern jugàvem al ping pong a la sala parroquial, que era el punt de trobada. La ràdio s’anava imposant a poc a poc i començava a arribar la TV, naturalment en blanc i negre.En pocs anys vàrem viure els finals d’una època i el començament d’una altra, molt diferent. Alforja encara era un poble agrícola, no havia arribat la crisi de l’ave-llana, el poble estava ple de granges de gallines. Els pagesos llauraven amb la mula i cavaven amb l’aixada, més o menys com feien els romans dos mil anys enrere. Aviat començarien a arribar alguns tractors i motocul-tors, els herbicides i insecticides... encara no havia arri-bat la davallada dels preus amb la crisi de la fruita seca i l’abandonament de les terres de conreu. A Alforja tothom tenia feina i el poble estava ple de botigues de tota mena. Els dos cafès, el del Cotxero i a cal Flantxo, sempre estaven plens de gom a gom, es jugava molt, tant al dòmino com altres jocs variats de cartes, sobretot els dies de pluja, en que els pagesos no podien anar al tros. No hi havia cotxes particulars, començaven a arribar algun “600” i pocs motos, per tant la gent anava poc a Reus, ni a treballar ni a com-prar. El jovent es quedava tota la setmana al poble, els diumenges i dies festius a la tarda cinema, el No-Do i dues pel·lícules i a l’estiu ball amb l’orquestra Selecta i a la segona part cinema. El ball tenia les seves normes força interessants, els nois per poder ballar s’havien de comprometre amb les noies el número del ball i amb la noia que es ballava l’últim ball, després podies acom-panyar-la seient al seu costat durant la sessió de cine-ma, per tant l’últim ball era el més sol·licitat. La companyia La Hispània, que feia el transport regular

d’Alforja a Reus, feia dos autocars discrecionals per Sant Jaume, per poder anar a passar el dia a la platja. La Fes-ta Major era esperada amb delit, començava el dejuni del dejuni, amb la matança del bou en el “matadero”, era un espectacle molt popular, el recinte s’omplia de gent, sobretot gent menuda per veure com amb un cop de mall, amb molta traça a la nuca del bou, el deixaven mort, a l’endemà a la carnisseria ja es podia comprar la carn del bou per a fer el rostit de Festa Ma-jor. Les orquestres que venien a fer el concert i els balls, havien de ser de “primera divisió”, però, això sí, els músics estaven allotjats en cases particulars. Passada la Festa Major, l’ambient del poble canviava totalment, ja no quedaven estiuejants, ni quasi bé plegadores d’ave-llanes, el poble quedava mig adormit. De sortides d’esbarjo, la parròquia en feia de tant en tant a Montserrat, Lourdes o Andorra i poca cosa més.Per fer-nos una idea de com es vivia, hem de tenir en compte que fins a principis dels anys seixanta no hi va haver aigua corrent a les cases, ni xarxa de clavegue-ram.Segons alguns la dècada dels seixanta, fou la dècada prodigiosa. A nivell internacional varen coincidir en els mateixos anys, tres referents: Jon F. Kennedy, president dels Estats Units d’Amèrica. Kruschev, cap de govern de la URSS i Joan XXIII, guia espiritual del catolicisme. Aquestes persones varen influir, cada una a la seva ma-nera, cap a una obertura mundial. En aquell temps a Alforja, també vàrem tenir els nostres referents. Tres al-forgencs, que deixaren la seva influència entre el jovent de l’època. Un fou el mestre Josep Taverna, va crear la Biblioteca Municipal i l’entitat i el parc Amics d’Alforja. Un altre fou el Josep Fusté, inculcà l’amor a Catalunya, ensenyà la llengua catalana a casa seva, quan estava prohibida a l’escola, fomentà l’excursionisme i l’amor a la natura. I el tercer fou Octavi Fullat, amb les seves conferències i sessions de cinema fòrum, ens obrí a una visió del món, en que el respecte de la persona era un fet primordial i ens preparà de cara a assumir una vida de democràcia, que tardaria pocs anys a arribar.

A. Pujals


Camí de Porrera a Alforja, s/n Alforja • Tel. 630982747 . Fax. 977236396 • [email protected] www.masdelboto.cat

Diari personal d’Octavi Fullat

Lyon, 24 de maig del 2012Aquí a la ciutat de Lyon vaig signar el document inicial de la FREREF ¬Fédération des Régions Européenes pour l’Éducation et la Formation¬ en nom de la Generalitat de Catalunya; m’havia delegat per a tal afer el Conse-ller d’Ensenyament, Josep Laporte. Les regions signants d’aquest text jurídic van ser: Rhône-Alpes, Baden-Würt-temberg, Catalunya i la Lombardia. Posteriorment se n’hi afegiren altres. Vam treballar al llarg dels anys fins que a Catalunya el Primer Tripartit es féu amb el poder i va estimar que una ocurrència de Jordi Pujol no podia ser bona, atès que no era d’ells. La FREREF ha continu-at, però sense Catalunya. Aquest matí mentre ens dirigíem a l’estació ferroviària Gare de la Part-Dieu de SNCF, a fi de traslladar-nos a Vienne per retornar a la tarda, li he explicat això a l’An-tonieta. Un cop a Vienne, població de fundació romana del segle I, hem pres tot seguit la direcció vers l’empla-çament arqueològic Saint-Romain-en-Gal que teníem a l’altre costat del majestuós Rodan. Seguírem el Cours Brillier en direcció al riu. Un cop allí pel Quai Jean-Jau-rès hem remuntat el corrent fins a arribar al Pont de Lattree de Tassingny. A l’altra banda ens esperava Saint-Romain-en-Gal que dista 30 kilòmetres al sud de Lyon.En ingressar a l’espai de tres hectàrees de vestigis ro-mans, que s’han posat ja al descobert, l’Antonieta em pregunta:¬Per què tant d’interès per les petjades dels romans?¬Perquè van viure de la guerra.¬I què?¬Le guerra és l’única ocasió en què es poden veure amb claredat certes coses.¬Per exemple?¬Eros ¬fam i sexe¬ i Thànathos ¬agressivitat huma-na¬ . Freud ha estat un excel.lent clínic de l’ànthroposIniciem el recorregut pel carrer de les Termes dels lluita-dors. Una pintura ens mostra la ferotgia de dos homes que pugnen per guanyar a base d’ímpetu i de robus-tesa. Odi i ràbia a les cares fatigades. Caminant cap a

a les mansions notables, de sobte resonà en el si d’una atmosfera tranquil.la el vol d’un abegot que se m’antu-llà trist. Cases senyorials dels anys 50 del segle I. L’economia de les valls del Rodan era sens dubte im-portant; ho fa palès que alguns senyors edifiquessin ve-ritables palaus amb gran confort.L’austríac nascut a Praga i finat a Suïssa, Rainer Maria Rilke, defensà la necessitat d’explorar el doble regne, el de la vida i el de la mort. Els romans van gosar tal procacitat i insolència.Ens han sorprès els magatzems de gran envergadu-ra que guardaven els productes que havien d’anar a Roma i també emmagatzemaven els béns logístics que els arribaven facilitant així la penetració romana. La confluència dels rius Rodan, Saona i La Gère els per-metien dirigir-se a Suïssa, als Vosges i vers els Alps. El carrer del comerç ens ha semblat ampli. Els romans rics vivien amb gran luxe. Els seus polítics es van mos-trar intel.ligents i no malgastaven diners i esforços com els castellano-espanyols construint aeroports inútils i fent arribar l’AVE a llocs on no hi fa cap falta, sinó que van saber-se valer sàviament del corredor mediterrani en lloc de comportar-se idiotament a través del corredor central. ¡Quanta estupidesa acumula Madrid i la seva ampla circumstància!

Construint aeroports inútils


FORN MÒNICAESPECIALITATS EN

COQUES DE RECAPTEPA DE PAGÉS, TOT ARTESANAL

C/ DE LA FONT,11 C/ MAJOR, 18ALFORJA TEL. 652642796

Reserves: 977 816 375 - 649 859 123

Els romans van concedir entitat social i higiènica a les comunes dels llocs públics. En veure les de Saint-Romain-en-Gal, m’han vingut al record les que vaig contemplar a Éphesos i que sens dube devia utilitzar Sant Pau durant la seva estada en aquella metròpoli de l’Àsia Menor, on hi havia el port comercial per on passaven totes les mercaderies del Mediterrani orien-tal. Pau de Tars residí a Efes des de l’any 54 al 56; atès que la important biblioteca estava ubicada enfront de les àmplies comunes públiques podem suposar que Pau, home culte i gran lector, se serviria més d’una vegada d’aquest servei públic higiènic, netejat cons-tantment per un corrent d’aigua. Mentre evacuaven en grups d’uns vint platicaven dels assumptes de la ciutat. Lloc de convivència. ¿Per què no aprofitar l’oportunitat per parlar del cristianisme naixent que Pau havia anat a predicar?Abans d’abandonar l’emplaçament arqueològic hem vi-sitat el museu que amb maquetes i objectes allí trobats resumeix el lloc i rememora el pretèrit.Altra volta al marge esquerre del Rhône i havent men-jat de manera més aviat franciscana, no disposant de temps per visitar el teatre romà i el temple d’August ¬no volíem perdre el tren¬, hem enfilat el Cour de Ver-dun per deixar-nos caure en el que encara resta de circ romà: la seva Piràmide. El circ tenia 400 metres de llarg per 118 d’ample essent construït en el segle II amb ca-pacitat per a 15.000 espectadors, els quals fruïen amb

carreres de carros tirats per quatre o dos cavalls. La Piràmide s’elevava al centre de la barrera axial alçada enmig de la pista; l’àrbitre des de la piràmide contro-lava la carrera.Actualment aquest monument romà es troba en el Boulevard Fernand Point en el punt exacte on hi ha “La Pyramide”, hotel i restaurant d’alt prestigi internaci-onal. Amb la meva germana Maria l’havíem freqüentat; també amb el meu pare hi vam estar un cop morta la mare. Actualment el cuiner és Patrick Henriroux. En veure’n la façana les emocions s’han mogut dins meu; quan va morir la Maria em vaig trobar atrapat, en un racó desconegut per mi fins aleshores. ¬Entrem, li dic a l’Antonieta.¬Però, si ja hem dinat, replica.¬Potser ens donaran cafè.Efectivament, una noieta que havia viatjat amb nosal-tres en el tren del matí i que hi treballava ens va reco-nèixer.Irish cofee per a l’Antonieta. Marc de Bourgogne Pousse d’Or, per a mi. Goig i satisfacció.Mentre esperem el tren per retornar, li comunico la re-flexió següent:¬Després de la llibertat, la llei. Després de l’individu, el grup. Després de les utopies del canvi, torno ara a la seguretat dels models del passat.

Octavi Fullat i Genís


PLANXISTERIA, PINTURA & AEROGRAFIA977816668 659665454 pol. ind. Les Sorts Parc. 14 nave 3 ALFORJA

L’últim escrit que vaig publicar a l’informatiu, sobre el que esta passant a l’economia estava dintre del que po-dríem dir-ne la normalitat i del pensament políticament correcte, les crítiques i les solucions que s’hi insinuaven tot i que són part de la veritat, potser haurem de bus-car una altra veritat, ja que no estan donant cap tipus de resultat.Encara que el plantejament d’una altra cosa pot des-pertar moltes suspicàcies i fins i tot rebuig, crec que hem de ser valents i imaginar que altres solucions són possibles, potser no a molt curt termini però hem de començar a no sentir nos lligats per convencionalismes i polítiques que ja no serveixen. És possible que les po-lítiques Keinessianes que van fer dels anys posteriors a la segona guerra mundial els millors de la història de la humanitat amb unes conquestes socials impensables a primers del segle XX, hagin estat malmeses per una mala aplicació d’aquesta doctrina, ja que l’augment de la demanda agregada que s’havia de fer en moments de depressió es va continuar amb un endeutament monstruós, quan s’havia d’haver tallat de soca-rel per a refredar l’economia i controlar la inflació i les possibles bombolles sobre tot la immobiliària.Les polítiques que defensa Alemanya de mes ajusta-ments, és el correcte, però la tossuderia en impedir que el Banc Central Europeu faci el que faci falta per abai-xar la prima de risc, ens està convertint de país sense liquiditat però solvent, en un país incapaç de tornar els seus deutes i abocarà Europa a una crisi de duració im-predictible i l’Euro no podrà resistir aquest terrabastall que pot acabar amb la idea d’Europa i amb la mateixa Alemanya.Buscant les arrels del problema de la crisi global i per descomptat també la nostra, ens adonem que la glo-balització ha comportat que els capitals especulatius representin tres quartes parts de tots els capitals, això dóna com a resultat que no més una quarta part és ca-pital directament empleat en la fabricació i distribució

Fora de l’ortodòxiade bens i serveis. Una massa enorme de diners que no-més serveix una part per lubricar la indústria via crèdits, però la majoria és capital purament especulatiu i que a sobre tots els estats han sobre protegit, fins el punt que no paguen en la pràctica cap impost.Els estats haurien de ser valents i posar-se d’acord en regular i gravar amb impostos els moviments de ca-pitals, i haurien de limitar i fins i tot prohibir algunes pràctiques financeres d’alt risc, controlar més las socie-tats de capital risc i els paradisos fiscals.Pels que s’oposen a qualsevol control en nom de la lli-bertat, els hem de recordar que no hi ha cap llibertat absoluta i que la llibertat està sempre condicionada per les lleis, que hi hagi una la legislació amb forats que permet fer algunes coses no implica que no es pugui canviar les lleis i fer-les mes útils per a la societat, de fet en teoria del dret les lleis no tenen justificacions morals o ètiques, l’única justificació jurídica d’una llei és la san-ció que porta afegida en cas d’incompliment.Si ens fixem en la gran quantitat de diners que circulen pel mon, veiem que tenen dos fons principals, els inter-canvis entre països que un o molts son deficitaris, per exemple el comerç d’hidrocarburs, que una part dels països àrabs són molt excedentaris en capitals. Aquests “petrodòlars” acaben anivellant les balances de paga-ments dels diferents països.L’altra gran font, i la més conflictiva, és la creació de diners mitjançant l’emissió de deute per part dels banc centrals per finançar despesa corrent dels governs que sempre estiren més el braç que la mànega, una altra vegada hauríem de ser valents i prohibir per llei l’en-deutament dels governs, es podria deixar un petit mar-ge de maniobra per a les inversions productives i en casos de crisi extrema per reactivar l’economia, però en cap cas es permetria l’endeutament per finançar des-pesa corrent, aquesta s’hauria de finançar sempre amb impostos.


Tenim un greu problema de competitivitat, durant el temps del creixement de la bombolla hem creat molts llocs de treball que amb bon criteri econòmic, no s’hau-rien d’haver creat mai, són llocs de poc valor afegit i pagats a preus alts en relació a aquest valor, es van cre-ar perquè la construcció no és deslocalitzable, tampoc és deslocalitzable el fet turístic i també crea llocs de poc valor afegit, però el sostre de l’activitat turística és més alt i durador que una construcció desbocada. Per a la resta d’activitats econòmiques no hi mes solu-ció que efectuar el que es diu una devaluació interna, es a dir fer una baixada de salaris i demés components dels costos empresarials per tornar a ser competitius en els mercats globalitzats i poder tornar a crear ocupació. Per no haver de fer aquest ajust, la fórmula correntment receptada és encarrilar l’economia cap a sectors de més valor afegit, però aquesta recepta, no te en compte que tenim a Espanya cinc milions de parats que difícil-ment tenen més valor afegit que les seves mans, ja que la majoria no han acabat ni l’ensenyament més bàsic. Arribats a aquest punt i degut als problemes que com-porta una pertinença a l’espai econòmic europeu que impedeix una política monetària pròpia i una política del Banc Central Europeu que com a mínim es pot con-siderar poc solidària potser ens hauríem de plantejar si la pertinença a l’Euro i a l’espai econòmic europeu és

Em faig gran i aquestes coses em fan esborronar d’emo-ció, avi.... tres lletres, una paraula carregada d’innocèn-cia per qui la pronuncia i plena de sentiment per qui l’escolta.De jove la vaig poder utilitzar molt poc, dels quatre avis que normalment ens corresponen a tota persona nascuda dins una família diguem-ne tradicional, jo en vaig conèixer tres i tot just abans d’arribar a l’adoles-cència ja no en podia cridar a cap d’ells. Podem dir que vaig quedar orfe d’avis de molt jovenet. Desprès quan vaig complir-ne vint-i-quatre com era ha-bitual a la dècada dels 70, em vaig casar i la possibilitat de sentir-me avi, es percebia tant llunyana, que ni tan sols estava inclosa en cap projecte de futur, si més no, el que s’esqueia era la possibilitat propera de sentir-me pare, tal i com va ser.Però vetuaquí que llavors s’obrí una finestreta al meu subconscient que em va fer utilitzar la paraula àvia a la mare de la meva esposa. (sogra no li vaig dir mai, ni llavors ni ara) i em semblà oportú i escaient utilitzar aquest mot per cridar-la fent-me retrobar una paraula quasi oblidada, alhora que me la feia sentir mes pro-pera.Suposo que a molts us ha passat que si havíeu de cridar a la sogra li dèieu escolti, vostè,.... o empràveu qualse-

vol mot per cridar-la. Per cert que jo de vostè no la vaig cridar mai ni llavors ni ara.Quan tenia divuit anys i estant a la residència st. Anton a la Ronda St., Pau de Barcelona amb l’Octavi Fullat com a director, vaig canviar el mot vostè per el de vos, i de llavors ençà no he parat d’utilitzar-lo sobretot quan em dirigeixo a persones mes grans que jo.Tornant al que anàvem, encara avui l’avia (la meva so-gra) encara em retreu de bon “rollo” que la fes avia tan aviat (la paraula la feia sentir més gran). Per cert que també la vaig utilitzar per cridar el meu pare i recordo com es rebotava dient que ell era el meu pare no pas el meu avi.Però ves per on avui, m’ha tocat a mi sentir-me dir per primer cop avi de la boqueta de la Montsant la meva neta i un calfred per tot el cos , unes llagrimetes guaitant tremolosament dels ulls que la contemplaven m’han fet sentir gran, important, satisfet…La vida continua i les prioritats canvien de manera pro-porcional a la nostra edat. Avi, un mot que canvia depenent del context i de qui el pronuncia.

Salvador Porqueras Sarobé

un bon negoci, en el cas d’Espanya podríem dir que segur que si, però en el cas de Catalunya, is més dis-cutible. Espanya ha rebut milers de milions en fons de cohesió europeus, però Catalunya és contribuent net tant a Espanya com a Europa i els nostres costos afegei-xen l’alt cost de l’espoliació fiscal, i la política comercial de la Unió Europea no ens protegeix en absolut dels competidors amb costos baixos provocats per la inexis-tència de polítiques socials.Si a Catalunya tinguéssim sobirania política i econòmi-ca, podríem fer polítiques defensives començant per no pagar el total del deute, quan un deute és producte tant de l’especulació dels creditors com del desgavell dels deutors tan culpables són uns com els altres, per tant tothom ha de carregar amb una part de les pèr-dues. Podríem posar taxes a les transaccions financeres especulatives, gravar amb aranzels les importacions i apostar decididament per a les energies renovables que crearien llocs de treball i ens deslliuraria de la feixuga factura de les importacions d’hidrocarburs, i en últim extrem la sobirania ens permetria sortir de l’euro i fe devaluació competitiva i recuperar la competitivitat que amb la indústria i l’esperit emprenedor d’aquest país segur que ens en sortiríem en poc temps.

Benet Sadurní

La Montsant ha dit “avi”

COLÒNIES INTERPARROQUIALS A VALLFOGONA DE RIUCORB

La veu de la parròquia

Durant la setmana del 23 al 27 de juliol es van dur a terme les colònies interparroquials de les parròquies de St. Pere Apòstol de Riudecols, St. Miquel d’Alforja i l’Assumpta de Les Borges del Camp.En total van ser 55 nens i nenes d’entre 6 i 16 anys acompanyats per 6 monitors que van poder gaudir d’aquests dies de convivència en contacte amb la na-tura en els que vam poder descobrir noves amistats, pregar junts, jugar molt i aprendre els valors que fona-menten l’estil de vida dels cristians.L’eix d’animació de les colònies van ser els jocs olím-pics. Cada vespre ens visitava un esportista d’èlit que, malgrat tenir molt d’èxit en resultats esportius tenia problemes de relació, convivència, acceptació, etc... Els nostres nens i nenes intentaven ajudar a cada espor-tista donant-li consells i jugant per descobrir la manera en què li podien donar un cop de mà. Així vam fomen-tar l’esforç, el companyerisme, la humilitat, el goig de la participació, el joc... més enllà que el resultadisme, la competitivitat o l’orgull i la superioritat.També vam aprendre a col·laborar junts per al bon fun-cionament de la casa ja que els nens i nenes estaven organitzats per grups de servei que, per torns, anaven fent les tasques de parar i desparar taula, neteja de les habitacions, neteja dels wc, preparar les benediccions de taula i preparar els materials dels tallers.També vam tenir temps per anar a la piscina, aprendre cançons i danses, jugar, fer una excursió, fer tallers, ma-nualitats i celebracions.

Van ser uns dies inoblidables que de ben segur deixa-ran un bon record d’experiència joiosa i alegre en els cors de tots els que hi vam participar; i aquest és un motiu d’acció de gràcies a Déu.Gràcies també a tots els que vau fer confiança a aquest equip de monitors que han muntat les colònies inter-parroquials i esperem que l’estiu vinent ens puguem tornar a trobar per viure una nova i intensa experiència de lleure i convivència a la natura.

Mn. Joan Àguila


BAR COTXEROMenús, entrepans i tapes

Montse Porqueras i Jesús Gómez

Tel. 654 628 665

Ctra. de Cornudella s/n43365- ALFORJA (Tarragona)

Grup de Colònies 2012


D’un temps, d’un poble…1-07-12 - Diumenge de paraigües. No obstant això es varen celebrar dos actes que cal destacar: A les 11 hores s’havia convocat una concentració a la plaça de Dalt, sota el lema “Dóna la cara a la independència” i desafiant les inclemències del temps, s’hi van aplegar unes 140 persones en una acte reivindicatiu per la in-dependència del nostre país que tindrà continuïtat en altres actes que volen culminar en una Diada Nacional l’Onze de Setembre pel nostre dret a decidir a Barce-lona.Després d’aquest acte es feu la presentació de la Pe-nya Blaugrana d’Alforja amb la recepció al Parc d’Amics d’Alforja de membres de l’actual directiva del F.C. Bar-celona a la que s’hi van afegir l’Albert Puig, entrenador del futbol base i els antics porters del Barça els tarrago-nins Salvador Sadurní i Pere Mora. Les circumstàncies meteorològiques varen impedir el cercavila de gegants, grallers i timbalers. La comitiva va ser complimentada oficialment a l’Ajuntament i després, a la Casa de Cul-tura, s’inaugurà l’exposició “Món Blaugrana”. L’ acte oficial es feu al Poliesportiu, consistent amb diversos parlaments, presentació de l’Estendard de la Penya i la interpretació de l’Himne del F.C. Barcelona per la Coral Floc. L’acte va culminar amb la degustació d’una paella popular.

6-07-12 – A la Sala d’Exposicions de la Casa de Cultura s’ha inaugurat una exposició de pintures de l’artista Ponç i Granollers.

7-07-12 – La ja tradicional “Melodia de Boixets” de-dicada a la memòria de Teresa Pellissa ha complert la seva majoria d’edat. Aquest dissabte s’ha celebrat la 18ena. edició i a les 5 de la tarda la Plaça del Merca-dal presentava l’aspecte de les grans solemnitats per donar acolliment a les gairebé dues-centes puntaires que s’havien donat cita. Als baixos de l’Ateneu s’ha fet l’exposició de Puntes de Coixí. El Grup de Puntaires ha obsequiat a les assistents amb un berenar.

7-07-l2.- Els gegants d’Alforja acompanyats de tot el seu seguici, han fet una sortida a La Pobla de Mafumet.

14-07-12 - Per primera vegada s’ha posat en marxa l’assaig d’una “Vigília d’Aplec” prèvia a l’Aplec de Sar-danes de Sant Antoni de l’endemà amb la col·laboració tècnica de l’Ajuntament que ha posat a disposició dels organitzadors tot l’equip de música. A les 10 de la nit a la plaça de Dalt ha començat la ballada de sardanes emeses des d’un CD de la Cobla Contemporània. Ha sorprès la nombrosa assistència que, al finalitzar l’audi-ció, fregant les 12 de la nit, ha estat obsequiada amb moscatell, vi ranci, ametlles i avellanes torrades.

15-07-l2 – Organitzat per l’Agrupació Sardanista d’Al-forja s’ha celebrat el XXXVIè Aplec de Sardanes a l’Er-mita de Sant Antoni, amenitzat per la Cobla Reus Jove. A les 12 del matí els músics començaven i la plaça de l’Ermita acollia una presència de sardanistes inèdita d’un matí d’aplec, que feia pressentir als organitzadors que l’Aplec pintava bé. A l’audició de la tarda aquestes previsions es varen confirmar amb escreix i el recinte de l’ermita presentava un aspecte òptim. Feia temps que no es donava aquesta circumstància de veure el recinte de l’ermita tan ple. Això demostra d’una manera fefa-ent que el poble, amb la seva presència vol donar re-colzament a tradicions que mai no s’haurien de perdre.

20, 21 i 22-07-12 – Aquest cap de setmana s’han ce-lebrat les festes d’Estiu de la Urbanització Portugal, organitzades per l’Associació de Veïns de l’esmentada Urbanització. Al llarg dels tres dies i nits corresponents, s’han celebrat diferents actes perquè gent de totes les edats puguin participar i gaudir-ne.

21-07-l2 – A la Sala d’Exposicions “L’Arcada de l’Ate-neu” la secció “Excursionistes d’Alforja” de l’esmenta-da entitat, inaugurava l’exposició fotogràfica sobre la col·locació del bust del pastor Baleta, obra de l’escultor Josep S. Jassans, a la seva balma, l’any 1961. Juntament amb un nombrós públic, hi han assistit tots els que va-ren participar en la col·locació fa 51 anys i que enca-ra son vius. El Josep Sánchez Moragues ha adreçat als presents unes paraules, rememorant ple de nostàlgies i sentiments, l’acte que recordàvem.

22-07-12 - A les 9 de matí, “Excursionistes d’Alforja” ha organitzat una caminada fins a la balma del Baleta, seguida per un grup de persones per tal de procedir a la col·locació d’una rèplica del bust del Baleta, feta per Josep Mª Àvila. L’antic bust original de Josep S. Jassans, es quedarà a la seu de l’Ateneu Cultural.

Aplec de Sant Antoni 2012 (Josep Malgrat)


Feia molta calor... (Enric Gorriz)

Foto de Xesca Abelló.

Capçalera de la manifestació (Enric Gorriz)

Onejant l’estelada (Enric Gorriz)

Gent d’Alforja a l’Onze de setembre (Montserrat Vilella)

Una jornada històrica


Feia molta calor... (Enric Gorriz)

Gent d’Alforja a l’Onze de setembre (Montserrat Vilella)

Preparatius per la manifestació (Montserrat Vilella)

Fem una capitxona (Montserrat Vilella)

En manifestació fins a la plaça de la Riba. (Xesca Abelló).


21-07-12- A les 5 de la tarda d’aquest dissabte, organit-zades per Club Alforja, F.S. i l’Associació de Joves d’Al-forja, s’han iniciat les “24 hores de Futbol Sala Sub-21 que es perllongaran fins a la mateixa hora del diumen-ge 22.

22-07-12 – A la Casa de Cultura, s’ha donat a conèixer públicament el veredicte del jurat de les obres presen-tades al concurs LVII Medalla de Puigcerver, XLVII Saló Nacional de Fotografia. Després de variades opinions el jurat ha acordat el següent veredicte inapel·lable:1r Premi Medalla de Puigcerver de bronze i 250 euros atorgat a: Josep Mª Toset Roig de Reus2n Premi dotat amb 150 euros, atorgat a: Josep Sen-dra Clarasó de Reus.3r. Premi dotat amb 100 euros atorgat a: Tomás Mar-tin Ruiz de València.Premi a la millor fotografia d’Alforja, dotat amb 50 eu-ros a: Josep Mª Andreu Florenza d’Alforja.2n. Premi dotat amb 50 euros atorgat a: Laura Caldú Aragonès d’Alforja.Així ho ha signat el jurat format per Joan Sales, Albert Nel·lo i Jose Garcia.

27, 28 i 29-07-12 – “Excursionistes d’Alforja” han ini-ciat el seu tradicional “3000 de l’estiu” per adreçar-se fins a la “Punta Alta de Comalesbienes” (3.014 mts.).

Ha estat una ascensió commemorativa al cim on es va iniciar, fa 20 anys, els “3000 de l’estiu”.

28-07-12 – Organitzades pel Club Alforja FS i l’associa-ció de Joves d’Alforja s’han celebrat al Pavelló Poliespor-tiu les “12 hores de Futbol Sala femenines.

29-07-12 - L’Ajuntament d’Alforja ha organitzat una “fi-deuà popular” al Parc Amics d’Alforja, amb vi, postres i tot seguit ball amenitzat pel conjunt “Montsant”. S’han repartit 250 racions de fideuà. Per pair l’àpat, tots els que han volgut han pogut par-ticipar del ball.

2-08-12.- La lluna plena d’agost s’ha presentat amb puntualitat astronòmica aquest primer dijous d’agost. “Excursionistes d’Alforja” han organitzat la 7èna marxa semi-nocturna no competitiva al cim del Mirador (916 m.) la màxima elevació alforgenca. A les vuit del vespre una nombrosa participació, iniciava la caminada per fer un recorregut de 19’5 km., amb un desnivell de 550 m. i una duració de 4 hores. A la tornada, als porxos de l’Ateneu s’ha servit un rossopó.

3-8-12.- Inici de les festes de la Urbanització Barqueres els actes seran al Local Social durant tot el cap de set-mana i organitzats per la Junta de Compensació.

5-08-12 – A trenc d’alba, a les sis del matí, el só de les campanes ha despertat a tot el poble i alguns ma-tiners han iniciat el camí cap a l’ermita de Puigcerver, amb una boira espessa arrapada a la muntanya. A mig matí una marinada més eixuta ha escampat la boira deixant pas a un dia d’estiu diàfan. Enguany el primer diumenge d’agost ha coincidit amb el dia tradicional en que s’ha celebrat la festa des de temps immemori-als. Potser ha estat per aquesta feliç coincidència que el Santuari s’ha vist molt concorregut pel que a les nostres contrades coneixem com una “gentada”. El conjur de Puigcerver i la nostra venerada imatge ho fa possible i les dues misses de 9 i 12 restaven plenes a vessar. Cal destacar que després de missa de dotze, dos compo-nents de la Coral Floc: la Marta Pallerols (piano) i la

Col·locació del bust a la cova del Baleta (1961) 41 anys després (Xesca Abelló)


Sandra Plademunt (clarinet) varen oferir als assistents un magnífic concert. Què tindrà Puigcerver pels fidels d’Alforja i Riudecols...? La resposta potser la trobarem en el vent i aquesta boira que, de tant en tant, envolta de misteri la respectada ermita.

6-8-12.- S’ha produït un foc a 800 m. de la Urbanitza-ció Portugal. En vint minuts han arribat per extingir-lo tres helicòpters, dos hidroavions i vuit vehicles terres-tres, el foc ha cremat unes dues hectàrees.10-08-l2- A la Sala d’Exposicions de l’Arcada de l’Ate-neu (Secció d’Arts Plàstiques) s’ha inaugurat la tradici-onal mostra de pintures dels nostres artistes locals amb un tema genèric central: “Les màquies i brolles” (ma-tolls i sotabosc). A mesura que el públic assistent anava contemplant les diferents obres exposades, s’ha servit un refrigeri.

10-08-12- Aquest estiu, els Joves d’Alforja continuen amb les seves activitats sense pausa. La nit d’aquest di-vendres al Parc Amics d’Alforja han organitzat un gran sopar popular d’estiu. L’esdeveniment ha començat a les 10 de la nit i han posat a taula de primer plat: meló amb pernil, de segon plat: coca en recapte i llonganissa seguit d’un gelat de postres. El tiquet d’accés al sopar, donava dret a participar en el sorteig d’un pernil. Des-prés ball amb l’orquestra DVIS fins a la matinada. La festa ha transcorregut molt concorreguda i força ani-mada.

12-08-12.- Els gegants d’Alforja, amb tot el seu seguici, han fet una sortida per participar en la desfilada de la Festa Major de Duesaigües.

13-8-12.- El Delegat del Govern al Camp de Tarrago-na, Joaquim Nin ha visitat les bodegues del Mas del Botó, on s’elabora el vi Ganagot. En la seva visita el delegat anava acompa-nyat dels alcaldes i regi-dors d’Alforja, Duesaigües i l’alcaldessa de Riudecols i el Delegat de Dinamitza-ció Turística de la zona.

14-08-12 – La Colla del Senglar d’Alforja, amb la col·laboració de l’Ajun-tament i de l’Agrupació de Caçadors Puigcerver, han organitzat la 3ª Festa del Senglar que ha tin-gut com escenari el Parc Amics d’Alforja. A partir de les 10 de la nit s’ha servit un sopar, acurada-ment preparat, que ha consistit amb: estofat de

senglar, pa vi i aigua i de postres síndria. El duet “Bona Nota” ha estat l’encarregat de fer sortir a la gent a la pista per ballar. Ens informen els organitzadors que s’han despatxat 330 tiquets, la qual cosa, significa una notable assistència de públic.

17-08-12.- A l’Ateneu s’ha desenvolupat una taula ro-dona en la que s’ha parlat de la “Iniciació a les Xar-xes Socials: Twiter i Facebock”. Han estat ponents de la xerrada la Diana Salvadó i el Toni Cisteró.

17-08-12 - La nit d’aquest divendres els carrers del po-ble presentaven una animació i concurrència inèdites. El jovent ho arrossega tot. Al Parc Amics d’Alforja s’ha-via organitzat la “3ª Festa de la Cervesa i el Cat- Rock” amb els conjunts “teloners” “DJS ERIC – G” i “MARK VIK” que donarien pas a l’actuació estel·lar del conjunt “BRAMS”. Un èxit aclaparador d’assistència, amb més de mil dues-centes persones, que va acabar quan el sol ja despuntava i cal dir que tot va transcórrer sense cap incident.

18-08-l2 – A trenc d’alba d’aquest dissabte, l’espetec d’una tronada i el repic de campanes, han despertat el veïnat. S’iniciava la “La marxa per la Independèn-cia” organitzada per la “plataforma d’Alforja”, columna Lluís Maria Xirinacs”, a peu des d’Alforja – Les Borges – Riudoms – Vinyols – amb destinació final a Cambrils, on es trobaren amb una altra columna que venia de Salou i Vila-seca, en total prop de 500 persones que desfilaren pel passeig marítim d’aquesta població. Tro-bareu informació puntual en les pàgines d’aquest IN-FORMATIU.

18-8-12.- Inauguració de l’exposició de pintures de J.M. Canalda a la Casa de Cultura.

Festa dels Avis 2012 (Pol Martínez)


Menú de dilluns a divendres Esmorzars • Dinars • Sopars

Especialitats en carns a la brasa

977 81 60 [email protected]

19-8-12.- L’Agrupació Amics dels Avis, ha celebrat la 30ena Festa dels avis, dedicada als majors de vuitanta anys. La festa ha començat amb l’assistència a missa major i a continuació a la plaça de Dalt, la coral de la Residència d’Avis ens ha ofert unes cançons, tot seguit l’Agrupació Amics dels Avis ha ofert un regal a tots els majors de vuitanta anys i a continuació en el mateix lloc s’ha ofert un aperitiu a tots els assistents. A la tarda ha continuat la festa a la plaça de Les Monges, amb coca i xocolata i ball per tothom. La festa ha estat molt concorreguda de públic.

25-8-12.- Diada festiva per celebrar el Correllengua Al-forja 2012. Amb gran part del poble engalanat amb senyeres i pancartes al·lusives a les paraules pròpies d’Alforja, al migdia a la plaça de Dalt, s’ha fet l’acte de lliurament del recull de paraules pròpies del nostre poble a les entitats locals que volen col·laborar amb el Correllengua. A les vuit del vespre a la Casa de Cultu-ra, conferència de Pere Navarro, lingüista i professor a la URV, sobre el parlar particular d’Alforja i Oriol Grau, actor i professor a la URV, sobre la marxa cap a la in-dependència de Catalunya, l’acte va ser seguit per més de 140 persones.

25-8-12.- A les deu de la nit al Parc Amics d’Alforja, sopar popular amb el tradicional plat de menjar típic d’Alforja “el Pataco”, consistent amb patates carbassó i tonyina fet a la cassola i per postres meló i síndria, l’assistència ha estat d’unes 250 persones, tot un èxit, gràcies a l’Associació de Dones i la col·laboració de l’Ajuntament.

26-8-12.- La IV Cursa i Caminada de Muntanya Puja-da a l’ermita de Puigcerver, 3er Memorial Josep Viñas, ha estat organitzat pels Patxanguerus d’Alforja, amb el suport de l’Ajuntament i la col·laboració de diferents entitats del poble. La cursa te un recorregut de 14950 m i el guanyador fou: Albert Giné de Roquetes amb un temps de 1 hora 11 minuts i 45 segons. El primer classificat alforgenc fou David Harrison en el número cinquè amb 1 hora 14 minuts i 49 segons.

En l’apartat femení la guanyadora fou: Núria Fortuny de Valls, amb un temps de 1 hora 31 minuts i 56 se-gons i la primera alforgenca fou Paula Hritriuc, en ter-cer lloc, amb 1 hora 35 minuts i 27 segons.En la caminada la cursa es de 13800 metres i el gua-nyador fou Ferran Roca de Riudecols amb un temps de 1 hora 48 minuts i 2 segons, el primer alforgenc fou Magí Ferrer Taverna tercer classificat amb 2 hores 8 minuts i 23 segons. En el grup femení la guanyadora fou Gemma Miquel Martí amb 2 hores 8 minuts i 43 segons i la segona Anna Pijuan Bonet amb 2 hores 12 minuts i 26 segons.

4 -9-12.- A petició dels treballadors de la Residència d’Avis, s’ha fet una reunió entre aquests i els Patrons de la Residència. El motiu era la discrepància entre els tre-balladors i el gerent, per la qüestió de les retallades de sou i la possible repercussió en el conveni, degut a que la Generalitat, per manca de liquidés no ha fet efectiu les transferències dels últims mesos.

11-9-12.- Diada Nacional de Catalunya, al matí des de l’Ajuntament s’ha anat en comitiva fins a la plaça de La Riba, on s’ha efectuat l’ofrena floral per les autoritats i entitats del poble, l’acte ha finalitzat amb el cant Els Segadors i a la tarda s’ha fet un acte en el Polisportiu, consistent en una cantada d’havaneres.A les dues de la tarda dos autocars plens a vessar, han marxat en direcció a Barcelona per participar en la gran manifestació de la Diada Nacional de Catalunya, que anava encapçalada amb el lema: Catalunya, nou estat d’Europa. La gran gernació que ha assistit a la concen-tració ha estat exuberant, segons alguns mitjans de co-municació s’ha arribat a un milió i mig de persones, la majoria gent jove. Cal destacar la gran quantitat de banderes estelades que la gent feia onejar.

A. Pujals


Marxa per la independènciaEl dissabte 18 d’agost, a les vuit del matí, ens vam reunir un nombrós grup de gent a la plaça de Dalt amb senye-res i samarretes amb inscrip-cions dibuixades al·lusives a l’acte pel que se’ns havia convocat. Vàrem esperar a que hi fóssim la majoria per fer petar una petita tronada, llegir el manifest, emocio-nar-nos sentint el repic de les campanes i que el nos-tre alcalde signés la carta al president de la Generalitat demanant-li de posar fil a l’agulla per iniciar els tràmits de secessió amb Espanya. Després vam començar a caminar per la carretera per fer cap a les Borges del Camp. Se’ns va fer un camí entretingut i va ser el més fresc de tot el trajecte, doncs ja s’endevinava una calorada i el sol encara no era mas-sa fort. Molts conductors que ens avançaven amb els seus cotxes, tocaven el clàxon o saludaven a favor de la marxa que tot just havíem començat.A la rotonda nova ja ens esperaven els tabalers i els grallers de les Borges que ens van rebre amb càntics de joia. Al bell mig de la rotonda havien col·locat una estelada. Un cop arribats a les Borges, van sortir els ge-gants per fer un recorregut pels carrers del poble fent un petit recés perquè l’alcalde també signés una carta. Tot seguit es va llegir el manifest i, apa! a refer forces amb un bon esmorzar. La batucada ens va acompa-nyar fins a la sortida del poble, on, de forma espon-tània, vàrem cantar “Els Segadors” i vam continuar la nostra caminada cap a Riudoms.La calorada es deixava sentir amb força però això no va impedir que arribéssim al poble destinatari. Vam descansar breus moments a l’ermita de Sant Antoni

i després ens vam adreçar a la plaça a l’encontre del tinent d’alcalde de Riudoms perquè signés la carta. En el nostre recorregut ens va-ren acompanyar el diables de Riudoms. Vam girar cua per tornar a l’ermita de Sant Antoni i allà vàrem dinar.A les 5 de la tarda, vam reprendre la marxa cap a Cambrils, passant per Vi-nyols. Val a dir que durant tot el viatge hi va haver gent d’Alforja, Les Borges,

Riudoms, Reus, Salou, etcètera. Alguns dels que havien començat la marxa ja no hi eren, però no obstant això, podíem comprovar que se n’havien afegit d’altres. A Vinyols ens van rebre els gegants, l’alcalde també va signar la carta, vàrem tornar a cantar “Els Segadors” i la caminada continuava cap el seu destí.Arribats a Cambrils ens vàrem adreçar al port i allà hi havia més gent. A la marxa pels carrers de Cambrils ens acompanyaven els gegants d’Alforja i la colla dels dia-bles. No hi havia tanta gent com jo m’esperava, però va ser un acte d’un civisme exemplar i desenvolupat molt correctament. Hi va haver gent que ens va es-cridassar amb paraules insultants que més val no repro-duir. Nosaltres tan sols vam respondre amb un sol crit: “Independència per la nostra Catalunya!”A la plaça del Setge van esdevenir-se els últims actes i després el sopar.Van ser 20 kms. de calorada i cansament, però l’estima per la nostra terra ens va donar la força suficient per donar testimoniatge d’una lluita llarga i molt gran pel futur d’una Catalunya lliure.

Georgina Marín Garcia

Un País en marxa (Xesca Abelló)


Aque(s)ta llengua nostra

A Alforja ja corre el Correllengua! “No sabeu com he xalat aquesta setmana tots los vespres buscant paraules”, deia la Montserrat mentre s’acostava al porxo de la plaça amb un llistat ben com-plet de dialectalismes. Com ella, molts alforgencs van fer els deures i el dissabte 25 d’agost van respondre a la crida del Correllengua: “Pengem, descobrim, apari-em, estimem paraules”. Aquestes tirallongues de lletres són el nostre patrimoni, el de tots, un patrimoni que ens uneix, que ens iguala, i tots hi podem dir la nostra perquè tots en fem servir.Ja feia una setmana que les paraules eren ben visibles als balcons de moltes cases: “Trumfo, pataco, lletuga, badejo” aquí, “Espassetges, tapissot, xenca, timbàs” allà, “Tocatambals, botja, guaitapitances” més cap allà,

i així fins a la de “Fem una capitxona cap a la indepen-dència”, que va aguantar uns dies al capdamunt del campanar però que el vent va migpartir. Tant li fa. La iniciativa va ser un èxit. Molt pocs se la van voler per-dre i això és el més important. El Correllengua no és res més que la feina conjunta d’una xarxa d’entitats i associacions que treballen per la promoció i la defensa del català. És a dir, que la pen-sada de la plataforma Alforja per la Independència de recuperar i potenciar paraules del parlar local li va com anell al dit. Ha sigut una manera fantàstica d’estrenar-se en aquesta iniciativa promoguda al Principat per la CAL, (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Ca-talana), al País Valencià per Acció Cultural, i a Mallorca

per Joves de Mallorca per la Llen-gua.L’encesa de la flama va ser no-més un acte simbòlic, igual que l’entrega del primer recull de pa-raules a representants de la coral, l’associació de dones, l’Ateneu, les puntaires, els gegants, l’Infor-matiu, el col·legi i l’institut de les Borges. Tots es van comprometre a difondre-les. Però l’esperit de la iniciativa ja es va posar en pràctica amb els més petits. Per exemple, l’Etna, de cinc anys, va aprendre què vol dir rebejar i la va il·lustrar amb un nen ben xop. El Joel pre-guntava com eren els diablons per deixar també la seva empremta als plafons de la plaça. Encara que ara no sàpiga què són segurament que sí que en caçarà algun dia. L’Etna, en canvi, no sentirà mai a

Paraules d’Alforja (Pol Martínez)


la seva escola barcelonina que nin-gú acabi rebejat perquè s’ha posat a ploure en sec (cosa que en altres comarques és una paradoxa) i no portava paraigua. Però quan vin-gui ja no la deixarà amb la boca oberta.Durant tot el matí l’Isaac es va fer un fart de recollir propostes per allargar la llista. “Oidà”, hi vaig voler afegir jo. “Però això no es diu només aquí”, em van dir. Doncs molts quedarien parats de la poca extensió territorial que té. A Barcelona, per descomptat, està ben morta i a alguns només els sona d’haver-la llegida. Cap dels meus companys de feina (que són lingüistes) sabia què volia dir. I no són de la capital, n’hi ha de les Terres de l’Ebre, de la plana de Lleida i del Vallès. Amb el sarró ben ple de paraules, ara tocarà fer-ne una tria, la part complicada. Per sort, els assessora el dia-lectòleg Pere Navarro, segurament un dels màxims ex-perts en la matèria del país. Per res del món m’hauria perdut la conferència que va oferir a la Casa de Cultura. I per l’ambient que s’hi respirava la majoria en vam sor-tir satisfets. Èxit de convocatòria i de resposta. Tothom responia eufòric a les preguntes del cambrilenc. Amb poca estona va explicar de manera clara i entene-dora on se situa Alforja en la divisió dialectal del domini lingüístic català. Dins del bloc oriental, pertanyem al dialecte central i dins d’aquest al subdialecte tarragoní. Però amb l’afegit que gairebé som a tocar de la línia di-visòria entre el bloc oriental i l’occidental. Per tant, tot i ser orientals tenim molts trets que ens agermanen amb els dialectes occidentals. Tot això a grans trets, perquè cada poble és un món. Com pot ser que no diguem igual lluert a Tarragona, a Cambrils i a Alforja? Només ens separen uns quilòmetres! Avui dia, uns minuts; fa un segle unes quantes hores. Aquest acostament també és el culpable que a poc a poc tots acabem parlant de

llangardaixos. Per què a l’escola tots hem d’aprendre les mateixes paraules? El dia que vaig descobrir que el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, el normatiu, recull tomaca em vaig sentir estafada. Per què a l’escola només parlàvem de tomàquets? “Els mitjans de comunicació i l’ensenya-ment estan modificant el nostre patrimoni lingüístic”, va explicar Navarro. És veritat que hi ha d’haver un es-tàndard, en certes situacions és necessari per garantir una bona comunicació, però en el nostre dia a dia ens hem de sentir segurs utilitzant les paraules que hem après a casa. “La globalització comença per la proxi-mitat. La nostra manera de parlar és la nostra DO, sin-gularitza la nostra manera de ser i d’entendre el món”. Amb aquest primer recull de paraules, els avis faran exer-cicis de memòria, els nens del col·legi les aprendran, els joves de l’institut les investigaran i des d’aquestes línies continuarem parlant-ne. A Alforja no ens cal patir: la flama del Correllengua està més encesa que mai.

Maria Rodríguez Mariné

Paraules pròpies d’Alforja (Pol Martínez)


Estem immersos en una creada espiral de decrepitud imposta i no volguda, en uns entorns que cada cop que endollem la televisió i atenem als telenotícies, premsa i ràdios, passem de calamitats a calamitats o com deia la meva àvia, de grans “desacatos”. Sembla que... com si ja no fóssim el que érem, com si... per art de mà-gia les persones, els ideals i tants i tants elements vitals haguessin desaparegut o quelcom pitjor, com si hom, interessés una eliminació completa, una aniquilació en tota regla. Aquesta espècie d’epidèmia social, una con-taminació esfereïdora de tracte, de pessimisme, d’apa-tia, de desídia, plena de brots de vanitat i vehemència, d’alguns, exacerbada per d’altres, remou tots els estrats socials per instaurar-se en aquesta època, moment del segle XXI, que ens toca viure a tot un plegat de per-sones que volíem, volem, viure i conviure. La maleïda, cansada, excessiva i alhora trobada crisi ha fet la seva aparició i estrall en totes les seves formes i dimensions.No pretenc parlar-los de més infortunis, ni tan sols els perquès i raons d’aquesta crisi, no en sóc un especialis-ta ni en economia ni en d’altres disciplines afins, si bé, aquesta crisi és quelcom més que diners, finançament, primes de risc i bancs, és quelcom holístic i integral i copsa totes les línies de pensament (intel·lecte) i evi-dentment d’intervenció, donat que així no podem pas continuar, a no ser que fem allò que l’essència huma-na ve fent fa milions d’anys: canviar, evolucionar per reeducar, per reestructurar alguns fonaments que fa anys trontollen i ens han dut on som ara. Per tant, en aquestes línies que continuació breument els explicaré hi han algunes meres indicacions, suggerències, que no volen caure en el trivial receptari de bones pràctiques i costums, de vaticinis i auguris més o menys encer-tats. Hi han coses, hi han fets, que no depenen de nosaltres, però alerta, sí la significació emocional, sí el trauma que comporten si els hi volem donar o deixar que ens afectin.

Tanmateix, les línies successives de pensament, obra i acció, sols seran explicitades amb ànim de potenciar la sortida del desencant, del despertar, com tall de reflexió pel pensament, obra i acció, des de la senzillesa de la seva comprensió fins a la dificultat en la seva execució.Les persones disposem de seny, disposem de rauxa, allò que com a catalans ho esmentem tant, doncs..., ens calen ambdues per circular per aquest mons de vida complexos i costeruts. El seny atribuint-ne a l’intel·lecte ens hauria de fer pensar i treballar totes les nostres ca-pacitats anomenades cognitives: pensar, divina paraula. Deixi’m fer un parèntesi, cerquem el seu significat per tal d’ajustar-la a la realitat objectiva. El DIEC (diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans); hi han moltes aporta-cions però en síntesi podríem esmentar: concebre, jut-jar, inferir, present, existència, negació, previsió, aturar-se, propòsit, etc. Bé, qualsevol d’aquests termes ens són d’ajut per circular en el moment on ens topem. Pensar, és concebre una cosa, fer-la realitat i present, jutjar-la i argumentar-ne les oportunes justificacions, és inferir, per tant aprendre, una altra paraula meravellosa. Anem pel món aprenent, sotjant tots els esdeveniments, suc-cessos, lliçons i experiències, tot d’una, aquestes ens serveixen per guiar la nostra vida alhora que ens enri-queixen, sovint ens fan qüestionar, allò que els nostres avantpassats i persones de referència ens deien: “rumia nen, rumia nena...”. Rumiar, és la paraula associada al pensar, que ens ajuda i que des de la teràpia sovint im-plorem: l’autoconeixement, el conèixer-se un mateix, acceptin: “rumiar-se”, per tal de saber què, com, quan i perquè de les nostres obres i accions. En aquest gar-bull de rumiades, disculpin les redundàncies, existeixo, qüestiono, nego, accepto, prevec i m’anticipo als fets, a les coses, a les notícies, als comentaris i per tant gaudei-xo d’una meva plena llibertat de decisió i d’expressió. No podem oblidar una altra paraula de conjugació es-sencial, verb d’acció associada al pensar i rumiar seria:

Un bri d’entusiasme, un despertarPRIMERA PART


El Racó de la poesia

l’enraonar. Enraonar, posar en raó, quelcom, idea, mo-tiu, disputa, contrarietat, què bonic oi...? doncs... res de res, ans al contrari, no enraonem, ens enfadem, dis-cutim i tot s’acaba com el Rosari de l’Aurora, vet aquí. Recuperant el fil de l’argumentació, doncs... necessi-tem del pensar, donat que ens dóna seny i equilibra la rauxa, que seria l’acció plena, l’emoció, el moviment, la protesta, la desinhibició per excel·lència però alhora la nostra força de vida, la que ens empeny a llevar-nos, a fer les coses, per tant, l’energia transformadora i cons-tructiva si la sabem treballar, gestionar i conèixer de veritat. La rauxa és el nostre món i espectre emocional per excel·lència i en depenem per a assolir els reptes, els propòsits, les metes i les il·lusions que volem (les que desitgem i donen sentit a la nostra vida). Tanmateix, també depenem de la rauxa, en els nostres estats aní-mics i emocionals, donat que seran juntament amb el seny, els que ens faran veure les coses del color que volem, no que volen. Aleshores, serien ambdós elements vitals, seny-rauxa, els que necessitem i utilitzem per la nostra llibertat funcional, d’autonomia de pensament, d’obra i d’acció, recordin-ho.Ho deixem aquí de moment fins a la propera edició, on discernirem de noves actituds, de nous termes associats i vinculats a la reflexió personal per a intervenir davant de les penúries i altres “desacatos”.

Un regal final, en l’escriptura d’aquest primer lliura-ment titulat: “un bri d’entusiasme, un despertar...” un servidor ha fet servir un trosset de l’ òpera de Pucci-ni, Madame Butterfly, agafi’n el trosset d’aquesta òpera, en concret un dels moments d’aquesta més estel·lars: “Un bel di vedremo”, copsi’n el seny i la rauxa, el bri d’entusi-asme és amb vostès...benvinguts a la vida, continuarà...

Toni Pàmies

ODA A ESPANYAEscolta, Espanya,- la veu d’un fillque et parla en llengua – no castellana;parlo en la llengua – que m’ha donatla terra aspra:en questa llengua – pocs t’han parlat;en l’altra massa.T’han parlat massa – dels saguntinsi dels que per la patria moren:les teves glòries – i els teus records,records i glòries - només de morts:has viscut trista.Jo vull parlar-te – molt altrament.Per què vessar la sang inútil?dins de les venes – vida és la sang.vida pels d’ara – i pels que vindranvessada és morta.Massa pensaves – en ton honori massa poc en el teu viuretràgica duies – a mort els fills,te satisfeies – d’honres mortals,i eren tes festes – els funeralsoh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replensdels fills que duies - a que morissinsomrients marxaven - cap a l’atzari tu cantaves - vora del marcom una follaOn són els barcos? - On són els fills?Pregunta-ho al ponent i a l’ona bravaTot ho perderes, - no tens ningúEspanya, Espanya, - retorna en tu,arrenca el plor de mare!Salva’t, oh!, salva’t - de tant de malque el plor et torni feconda, alegre i vivapensa en la vida que tens entornaixeca el front,somriu als set colors que hi ha en els núvols.On ets, Espanya? – no et veig enlloc.No sents la meva veu atronadora?No entens aquesta llengua – que et parla entre pe-rills?Has desaprès d’entendre an els teus fills?Adéu, Espanya!

Joan Maragall i Gorina (1898) Poesia escrita després del desastre de Cuba


La carmanyolaTinc molt arrelat el vici de la lectura heretat del meu pare i que arrossego des de la meva ja llunyana joventut fins al punt de que em sento orfe de quelcom imprecís si, per qualsevol circumstància aliena, no puc llegir el diari habitualment. Influenciat pel rebombori incessant de la tan rebregada crisi, he trencat el ritual de la lògica i m’he acostumat a obrir el periòdic per les pàgines del darrere on s’inclouen les notícies que ens parlen abasta-ment de l’economia. Una manera masoquista d’agreu-jar-te el cafè amb llet matiner perquè tan sols donar un cop d’ull als titulars s’esdevé com rebre una patacada en les parts més sensibles del meu organisme.D’un temps ençà els setciències encarregats de redactar aquestes pàgines, comenten amb un menyspreu evi-dent, “que ara tothom parla d’economia desenvolupant tesi doctoral”, com si d’aquesta qüestió només ells fos-sin els il·luminats per parlar-ne i aconsellar solucions.No em cal aclarir-vos que no entenc un borrall de l’eco-nomia sofisticada i que, pels grans centres on s’impar-teix aquesta assignatura, IESE (Institut d’Estudis Superior de l’Empresa) i d’ESADE (Escola Superior d’Administra-ció i Direcció d’Empresa), sospito que no he trepitjat ni la vorera on estan situades. Totes aquestes foteses “d’un nou enfonsament de la Borsa”, de “l’oscil·lació de l’IBEX”, de “la volatilitat de la prima de risc”, que no té aturador en el seu ascens imparable, dels “mercats”, “el saqueig d’una altra caixa d’estalvis o banc” la “intervenció, “el rescat” els titubejos i incapacitats governamentals que ja no saben per on els hi arribarà la següent bufetada, “el penúltim augment del nombre d’aturats”, “el deute sobirà”, tot aquest tirallonga ho deixo pels erudits in-tocables de l’economia. No obstant això, alguna cosa crec que se’m va encomanar dels “comptes i saviesa de les nostres avies” que elles si van viure la cruesa d’al-tres temps de crisi, sense possible comparança amb la situació actual.Permeteu-me explicar-vos una anècdota personal: la meva residència habitual es troba en una ciutat perifèri-

ca a tocar a Barcelona, coneguda com “el melic del Baix Llobregat” i que, en els últims 30 anys, ha viscut una transformació espectacular. Ara que la meva jubilació recent m’ho permet, acostumo a estirar les cames fent llargues passejades per l’avinguda on abans travessava a cel obert, de punta a punta de la ciutat, el “carrilet”, avui cobert i transformat en el Passeig dels Ferrocarrils Catalans. Aquest passeig el voregen edificis d’oficines i centres de negocis, l’Auditori i l’edifici monumental de la Fira. Se’m fa difícil descriure la meva sorpresa en des-cobrir dia rera dia, pels vols de migdia que, al llarg del passeig esmentat, asseguts als bancs, parelles d’homes i dones, molts d’ells empleats en les oficines properes i, a l’entremig la seva carmanyola corresponent, menjant-se la truita o les croquetes preparades a la cuina de casa seva. Feia molt de temps que no se’m donava a con-templar un espectacle similar. He d’aclarir que l’esmen-tada avinguda es troba farcida de restaurants i bars que ofereixen menús de 7 i 8 euros. Doncs aquest reclam ja no és suficient per aquests anomenats “mileuristes” i la gent ha tornat a la solució de la carmanyola. Aquesta metàfora de “la carmanyola” és una mostra fefaent de la gravetat de la crisi sense recórrer als eufe-mismes dels que es diuen “entesos”.De la mateixa manera que “crisi” és que vagis a les caixes o bancs on tens dipositats els teus estalvis i et diguin que no te’ls poden donar i que en temps de bo-nança, algú et va dir que en un màxim de 48 hores en podries disposar i que ara manifesten amb evasives que has signat “participacions preferents”, “deute subordinat” o qualsevol altra bestiesa quan en el moment de la sig-natura et vas empassar amb tota la bona fe que havies contractat un “termini fix”. “Llegeixi sisplau la lletra pe-tita” et diuen ufanosos. I aquells calerons que sempre havies considerat teus, no saben on són. “Crisi” és tam-bé que, el dia menys pensat, us convoquin a reunió a la fàbrica on has deixat els millors anys de la teva vida i uns “senyors de negre, camisa blanca i corbata” –no


Temps era temps

TOT TIPUS DE SERVEI PER AL SEU AUTOMÒBILVENDA DE VEHICLES NOUS I SEMINOUS

REPARACIÓ I VENDA TRACTORS I MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

977 81 65 12POL. IND. LES SORTS PARC. 14 • 43365 ALFORJA • www.jordicars.com • [email protected]

ESPECIALISTES

4X4

precisament els de Brussel·les- et diguin que la setmana vinent ja no cal que et posis el despertador a les 5 de la matinada per anar a treballar perquè l’empresa tanca-rà portes. La nua realitat de la “crisi”, sense necessitat de paraules sofisticades que la majoria no entenem, és la d’anar a la farmàcia i haver de pagar un euro per recepta, amb la amenaça de co-pagament d’un 10%, més aviat que tard. “Crisi” és l’amenaça latent d’una baixada de les pensions de conseqüències incalculables. “Crisi”, aquesta ja de moral i d’ètica, és haver arribat

a la governació d’un país recolzats per una majoria ab-soluta, amb un programa, si és que el tenien, que era tot un reguitzell de mentides recargolades, amb un ob-jectiu únic: aconseguir el poder. Ja el tenen i les con-seqüències nefastes tocarà de pagar-les, com gairebé sempre, als més desvalguts. I encara ens retreuen que “ara tothom parla d’economia”. Potser s’han pensat que som un ramat de babaus?. No fotem!

Gonçal Évole

Foto gentilesa de Victorí Martí Porqueras

CU

INA

DE T

AR

DO

R


Els nostres tanatoris i sales de vetlla:

RiudomsPasseig dels Germans Nebot, 116

Vandellòs - L’HospitaletCarrer Martí i Franquès, 3Políg. Les Tàpies

Mont-roig del Camp

AlforjaCarrer Darrera de l’Església, 4

CambrilsPolíg. BalianesCarrer Fusteries, nau XCtra. Montbrió, Km 1

Miami PlatjaTruqui directament

24 hores977 360 281

La funerària de sempre del Baix Camp

Prestem els serveis des de qualsevol residència i hospital del Baix Camp email: [email protected]

OpinionsÉs una opinió força estesa que la intel·ligència filosòfica consisteix en analitzar el problema i trobar la solució i que s’arriba a la saviesa en el moment en que sa-bem aplicar de forma correcta aquesta solució tant a nivell pràctic, teòric o espiritual. Els camins per arribar a aquesta saviesa evidentment passen per l’experiència, el coneixement i la raó a partir de la nostra pretensio-sa imperfecció. En canvi algunes persones creuen que la Filosofia és la ciència que sap plantejar molt bé les preguntes però no sap donar respostes o també que és la reflexió crítica que fa la ment humana sobre ella mateixa i la seva relació amb la realitat. A partir d’aquí, cal situar aquestes opinions a mig camí, entre la filoso-fia i la ciència en un context subjectiu influenciades per conceptes morals o socials impregnats per tot allò que fem, les coses que estimem i allò que ens convé sempre basant-se amb la percepció que cada persona té de la seva realitat que no és altra cosa que una creació de la nostra ment, utilitzant la imaginació que pot estar contaminada o no pels propis sentiments, vivències o prejudicis. És a través de tot allò que percibim el que ens porta a buscar explicacions a les circumstàncies que conformen els misteris insondables de l’existència.És un fet evident que els animals actuen i és comporten bàsicament pels seus instints que els han permès sobre-viure i competir amb les altres espècies, mentre que, les persones a part dels propis instints hem anat creant uns impulsos per els quals actuem i ens han permès evolucionar fins a fer-nos tal com som. De tots aquests impulsos, hi ha la cobdícia, la virtut, l’honor, la ira, o la bondat entre molts d’altres, podríem dir que el més important és l’amor, quan és pur en totes les seves for-mes i el pitjor és l’orgull acompanyat de l’odi i l’enve-ja, però el més destructiu son les ànsies de poder com passa tants cops amb la política si va acompanyat per la supèrbia i la corrupció. Per tant podem dir a manera d’axioma, que la nostra forma d’actuar i de pensar neix de la nostra pròpia realitat creada per tot allò que ens envolta encara que molts cops no ho entenguem dins del nostre Univers, que no és altra cosa que energia amb equilibri del que nosaltres en formem part i que,

l’home el podem qualificar com un miracle químic que somnia des de l’interior del seu subconscient amb la perspectiva aparentment real del propi jo.Una coneguda frase feta diu: Si no tens allò que esti-mes, estima allò que tinguis. Salvant els obstacles que ens dona la desigualtat i la autosuficiència especialment quan donem massa importància a les aparences, quasi sempre degut a les pròpies inseguretats, que ens fan confondre la retòrica amb l’eloqüència o l’egoisme amb la llibertat, per una molts cops distorsionada au-toestima.Per tot això cal entendre que tan sols i únicament tro-barem l’essència de la felicitat quan aquesta pivoti, en una catarsi de virtut encara que, alguns creuen que el premi a la virtut no és la felicitat, sinó la virtut per ella mateixa que la podríem definir com, aprendre a viure amb una bondadosa i respectuosa convivència amb tu mateix i amb els demés inclosos els animals o el me-diambient o potser és saber posar de forma refutada l’essència del teu altruisme a través del propi esforç or-namentat per l’art o la bellesa al servei de la societat i el bé comú.Per tant queda clar que tan sols podem arribar a la su-prema condició d’home lliure en el moment que acon-seguim amb grandiosa humilitat una perfecta harmo-nia entre cor, ànima i ment, al temps que acceptem que naixem programats genèticament i que la societat i les circumstàncies que envolten a les persones, son les que ens emmotllen la nostra realitat, amb això que-da demostrat que és el destí el que reparteix les cartes de l’existència, però som nosaltres els qui les juguem, mentre el nostre cos va avançant per camins on te-nim de vorejar les males herbes de la vanitat, l’enveja o l’egoisme que creixen entremig de les flors del res-pecte, la fe, la raó o la virtut. Mentre el nostre esperit volant amb il·lusió i esperança més enllà de l’horitzó de l’eternitat, confia arribar amb gloriosa transcendència a un jardí engalanat amb joiosa essència de plenitud.

Miquel Taverna Balcells

CU

INA

DE T

AR

DO

R


Cuina Casolana PER: TERESA ÀVILA I GRAU

CIVET DE PORC SENGLAR AMB GUARNICIÓ

INGREDIENTS:1 kg de porc senglar tallat a trossos, 2 cebes tallades a trossos, 2 pastanagues tallades a rodanxes, 3 porros ta-llats a rodanxes, llorer, julivert i romaní, 1 cabeça d’alls, vi negre, sal, pebre i oli, brou de carn, bolets de tem-porada i castanyes.

PREPARACIÓ:Posem el porc senglar a marinar durant 24 hores amb el vi negre, verdures i herbes. Retireu la carn i escorreu-la bé però guardeu el suc. Salpebreu-la, enfarineu-la i fregiu-la en una paella amb oli d’oliva.Poseu-la en una cassola de fons gruixut. Escorreu les verdures i passeu-les pel mateix oli de la carn. Afegiu-les a la cassola juntament amb el suc de la marinada. Es cou a foc suau amb la cassola tapada fins que la carn estigui tendre. Afegiu-hi brou de carn calent si cal. Cap al final de la cocció afegiu-hi les cebes, els bolets i les castanyes i deixeu-ho coure tot junt una mitja hora.

POSTRES DE TARDOR

INGREDIENTS:2-3 rodanxes de moniato, 2-3 castanyes, 2-3 llesques de codonyat, 1 cullerada sopera de pinyons, 2-3 culle-rades soperes de xocolata calenta, 2-3 fulles de menta

ELABORACIÓ:Coeu el moniato al forn. Poseu les tres rodanxes en un plat de postres. Afegiu-hi una llesca de codonyat i una castanya bullida (que estigui toveta) al damunt. poseu-hi la xocolata desfeta i guarniu-ho amb uns quants pinyons i una fulla de menta. Per acompanyar aquests postres podeu fer-ho amb una copa de mosca-tell o de garnatxa.

Pla Nabril, 35Tel. 977 81 62 59 43365 ALFORJA


Polígon industrial Les Sorts, parcel·la 10Telèfon 977 816 919 • Fax 977 816 522 • 43365 ALFORJA (Tarragona)

[email protected] • www.tecnovit.net

Anunci Informatiu 2009(2) 1 30/03/09 10:47

Adéu a l’estiu

Manifestava Cartier Bresson, un dels grans referents de la fotografia mundial, que “fotografiar és situar en el mateix punt de mira el cap, l’ull i el cor”. Aquesta instantània, presa al pla de l’ermita que reflecteix tota la nostra vall i endevina la calma llunyana del mar, ens inspira sentiments oposats, difícils d’explicar: la nostàlgia d’un estiu que se’n va, amb la solitud del banc, l’arribada melangiosa de la tardor que despulla els arbres del seu vestit de fulles, una estranya serenor en el cicle impertorbable de la vida. Volem creure que la nostra col-laboradora Montserrat Vilella, al prémer el botó de la màquina hi ha abocat els tres conceptes bàsics: el cap per imaginar la idoneïtat d’un moment màgic, l’ull per copsar la bellesa del paisatge i el cor per enregistrar una de les imatges més entranyables i estimades pels alforgencs: Puigcerver!

Informatiu Alforja num. 78

Documents

Transcript of Informatiu Alforja num. 78