Ports IB surt de fira El conseller Jaume Carbonero destaca la importància de les tasques de promoció exterior per

donar a conèixer l’oferta nàutica de les Balears com una de les millors de la MediterràniaRR..II..

PALMA

"Hem de continuar mantenint lanostra oferta nàutica como unade les millors de la Mediterrània",assegurà el conseller d’Habitatgei Obres Públiques i president dePorts de les Illes Balears, JaumeCarbonero, durant la seva assis-tència, l’11 de novembre passat,al Saló Nàutic Internacional deBarcelona, on Ports IB va estarpresent amb estand propi.

Amb aquestes paraules, JaumeCarbonero confirma l’aposta delGovern de les Illes Balears per lapromoció exterior del sectornàutic, des del convencimentque els ports illencs mereixen ipoden convertir-se en una altravia d’accés, d’estada i de gaudiper als turistes i també per alsresidents a les Illes. Per això,Ports IB segueix desplegantesforços i recursos per multipli-car les opcions perquè els usua-ris de tot el món coneguin elsvalors afegits i únics que presen-ten, no només les instal·lacionsportuàries, sinó també el litoralbalear, i que, de fet, ens distin-geixen d’altres destinacions.

La celebració del Dia de les IllesBalears, que tingué lloc a l’estandde Ports IB, va comptar amb lapresència del president del SalóNàutic de Barcelona, Lluís Conde,que va advocar per enfortir larelació i la col·laboració entre lacomunitat balear i el Saló Nàutic, iamb l’assistència de més d’un cen-tenar de representats del sector

sota les quals s’ha dut a terme lagestió de Ports IB». En aquest sen-tit, remarcà que «hem de ser cons-cients de la capacitat de càrrega dela nostra costa i actuar en conse-qüència per continuar mantenintl’oferta nàutica com una de lesmillors de la Mediterrània».

Segons el conseller, tres sónles premisses que marquen lapolítica de Ports IB: el caràcterestratègic dels ports per a l’eco-nomia de les Illes, tant des delpunt de vista turístic com des del’àmbit comercial; la necessitatd’atendre a tots i cadascun delssectors implicats, partint de labase que els ports són unaempresa prestadora de serveis; ila voluntat de fer d’aquestsespais públics zones quetothom, i no només els usuarisdels ports, ha de gaudir, ja que,recordà, estan integrats en elsnostres pobles i ciutats.

Jaume Carbonero es referítambé a l’esforç especial que es du

DE LES ILLES BALEARSNúmero: 16 · Desembre de 2010

>>>> ELS PORTS DE BALEARS ARREU DEL MÓN

a terme per racionalitzar els portsi destacà, a la vegada, dos fetsmolts importants en la gestió por-tuària dels actuals responsables: laconstrucció del dic de Ciutadella,per una banda, a la qual assenya-là com una de les infraestructuresmés importants dutes a terme a lanostra comunitat en els darrersanys, i, per altra, els plans direc-tors que, per primera vegada, s’es-tan impulsant en diferents portsde les Illes.

En el decurs de la seva interven-ció, el president de Ports IB, acom-

PROPERES FIRES

SSAALLÓÓ NNÀÀUUTTIICC DDEE PPAARRÍÍSS.. DDaattaa:: del 4 al 12 de desembre. LLlloocc:: ParísDDííaa ddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrss:: 9 dedesembre

SSAALLÓÓ NNÀÀUUTTIICC DDEE DDÜÜSSSSEELLDDOORRFFDDaattaa:: del 22 al 30 de gener.LLlloocc: DüsseldorfDDííaa ddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrss:: 25 degener.

nàutic de la nostra ComunitatAutònoma, entre els quals hihavia responsables de marines id’instal·lacions nàutiques, clubsnàutics, associacions de nave-gants, d’empreses, etc.

Carbonero, que visità a lesempreses de les Illes Balearspresents en aquesta fira nàutica,destacà la importància de parti-cipar en actes promocionals comaquest per impulsar un sectorabsolutament estratègic a la nos-tra comunitat autònoma.

«Des de que, ara fa un any, enshem fet càrrec de Ports IB, hemtingut molt clar que aquest és unsector estratègic al qual s’ha de ferfront des de diferents perspecti-ves», declarà Jaume Carbonero.

El conseller d’Habitatge i ObresPúbliques afirmà que «l’eficàcia,la qualitat i el respecte mediam-biental han estat les premisses

� Ports IB segueixtreballant perdivulgar els valorsafegits i únics delsports illencs

panyat pel vicepresident de l’enti-tat, Antoni Armengol, comentà lacreació, ara fa un any, del clustermarítim de les Illes Balears, que enaquests moments està acabant deredactar un Pla Estratègic, leslínies d’actuació principal del qualja estan definides i consensuades,i que pivotarà sobre els eixos d’ac-tuació següents: l’impuls a la for-mació, la cultura de la mar, lainnovació i l’activitat econòmica.

ALTRES FIRES DE RENOM

La presència de Ports IB al SalóNàutic de Barcelona fou el punt iapart, que no el punt i final, de laintensa tasca de promoció de l’o-ferta nàutica de les Illes que du aterme al llarg de tot l’any aques-ta entitat i que s’ha vist incre-mentada de forma molt notableen els mesos d’octubre i denovembre, dates en les quals esmultipliquen les cites nacionals iinternacionals de promoció delsector nàutic.

Així, a través de Ports IB, laqualitat de l’oferta nàutica illencava estar present, primer, a la firaMonaco Yatch Show, celebradadel 22 al 25 de setembre; al SalóInternacional de Gènova, dut aterme del 2 al 10 d’octubre i en elqual participaren més de 500expositors; a la fira Hanseboot,celebrada del 30 d’octubre al 7 denovembre en la ciutat alemanyad’Hamburg i, en la qual Ports IBva estar present gràcies al suportde la conselleria de Turisme iTreball del Govern.

Una vegada més, Ports IB volgué tenir presència activa a la Mostra dela Llampuga, que enguany ha celebrat la seva novena edició i que s’haconsolidat com una de les cites nàutiques i pesqueres amb majorafluència de públic de quantes se celebren a les Illes.Així, en la present edició, la mostra es dugué a terme el dia 10 d’octu-bre a les instal·lacions que Ports IB té a Cala Rajada. L’estand que aquesta entitat instal·là, registrà l’assistència d’un nom-brós públic que, a més de conèixer els trets principals que distingeixenels nostres ports, tingueren també l’ocasió de sensibilitzar-se amb lespràctiques ambientals respectuoses amb l’entorn o, en el cas dels méspetits, de participar en el taller organitzat pe la Fundació Natura Parc.

...Y també promoció interior

El president de Ports IB amb els representants del sector nàutic al Saló Nàutic Internacional de Barcelona.

Mostrador de Ports IB a la Mostra de la Llampuga de Cala Rajada.

Les Illes Balears, presents al Saló Nàutic de Gènova.

IIDE LES ILLES BALEARS

Núm. 16 · Desembre de 2010

Els usuaris, compromesosamb les pràctiques ambientals

Ports IB ampliales visites delsescolars a totes les Illes

L'esforç desplegat en aquestalegislatura pels responsables dePorts IB, no només per sensibilit-zar els usuaris de la conveniènciad'ésser respectuosos amb l'en-torn, sinó també a l'hora d'esten-dre l'ús i la instal·lació d'espaisadients per a la recollida de resi-dus i d'incrementar la tipologiade les deixalles que són objected'un tractament adequat, hadonat els seus fruits.

Una prova evident d'aquestarealitat és el fet que només en dosanys la recollida de residus peri-llosos a les instal·lacions portuà-ries de gestió directa de Ports IBhagi experimentat un augmentdel 30,25%, al passar dels 43.387quilograms recollits durant l'any2008, als 56.514 quilos registratsen els 10 primers mesos de 2010.

Ara per ara, els ports que ges-tiona directament Ports IB, ensdepenent de la conselleriad'Habitatge i Obres Públiques,disposen d'espais adients per ala recollida de fins a 13 tipusdiferents de residus, quan, ara facinc anys, només hi havia conte-nidors per tractar de la formaadequada les deixalles d'olisminerals, aigües de sentines, ibateries de plom.

Ara per ara, en canvi, es podenrecollir també, a més dels residusindicats, restes de pintures i ras-cats d'embarcacions, filtres d'oli,absorbents contaminants, enva-sos plàstics amb substàncies peri-lloses, envasos metàl·lics conta-minants, pots d'aerosols, tubsfluorescents i altres amb mercurii, des de l'any 2009, piles, residus

PORTS IB AL DIA

Ports IB treballa en la millora contínua de les reserves onlinePorts IB segueix fent feina en la millora del sistema de reserves d'ama-rraments per Internet, a través de la creació d'una eina digital que per-meti que qualsevol persona, des de qualsevol lloc, les 24 hores del dia iels 365 dies de l'any, pugui organitzar amb el seu ordinador les sevesvacances nàutiques. Això suposarà una millora en un sistema de reser-ves que ja s'ha consolidat com a una eina de gran utilitat i provada efi-càcia en la planificació d'una travessia per les Illes Balears. Bona provad'això és que aquesta eina ha rebut fins al moment un total de 6.357sol·licituds de reserva, de les quals s'ha tramitat 4.416. Cal recordar quela reserva s'ha de fer amb tres dies d'antelació i que el temps màxim enquè es pot romandre amarrat a un lloc reservat a través d'Internet és,igualment, de tres dies.

Jornada formativa sobre laobtenció de banderes blavesEl 15 de novembre passat es dugué a terme la I Jornada formativasobre Bandera Blava, organitzada per Ports IB per facilitar, als ges-tors i responsables dels diferents ports de les Illes, tota la informa-ció sobre els criteris i les mesures que cal prendre perquè puguinaccedir al que és el distintiu ambiental de qualitat més reconegut anivell internacional. La jornada comptà amb la participació de tèc-nics de l'ADEAC, que impartiren una sessió pràctica sobre la filoso-fia i els conceptes de Bandera Blava. A més de donar a conèixer elsistema de gestió ambiental de Bandera Blava, la jornada preteniaoferir suport als tècnics i els gestors dels ports en la presentació decandidatures a Bandera Blava, així com en el compliment dels requi-sits per obtenir-ne el distintiu esmentat. Les persones interessadespoden obtenir-ne més informació al lloc web (www.portsib.es).

RR..II..

PALMA

RR..II..

PALMA

Una prova de la major sensibilització ambiental és l'augment del 30,2%que només en dos anys ha experimentat la recollida de residus perillosos

La Sal retrà homenatge al seu fundador, Pepe FerresL'Associació de Navegants d'Altura Mediterranis (ANAM) presentà en elSaló Nàutic de Barcelona algunes de les novetats de l'edició número 24 dela Ruta de la Sal, que es disputarà del 21 al 24 d'abril de 2011 entre Dèniai Barcelona i el Port de Sant Antoni de Portmany. Un acte emotiu en el quales presentà, també, el Trofeu Pepe Ferres, un guardó que a partir d'ara seràadjudicat als guanyadors absoluts de les versions Nord i Est de la regata, iamb el qual es pretén retre homenatge al fundador de la Ruta de la Sal.

Tots els ports del Govern tendran equips desfibriladorsPorts IB segueix amb les tasques adreçades a instal·lar desfibril·ladorssemiautomàtics externs a diferents ports de gestió directa del Governde les Illes Balears, així com a formar el personal portuari en el seu úsper atendre eventuals casos d'emergència mèdica. Ara per ara, disposend'aquest desfibril·lador els ports de Ciutadella, Sant Antoni, Cala Bona,Cala Figuera, Cala Rajada, Colònia de Sant Jordi, Pollença, Porto Cristo iFornells. L'idea és completar, en una altra fase, la instal·lació d'aquestsarticles a la resta dels ports de gestió directa i seguir, d'aquesta forma,les recomanacions fetes per les organitzacions científiques, que acon-sellen la introducció ordenada d'aquests aparells als llocs en què esconcentra o transita un gran nombre de persones. Els desfibril·ladorssemiautomàtics externs (DESA) són uns equips de maneig molt fàcil queincorporen un sistema computeritzat d'anàlisi del ritme cardíac.

de tòner d'impressió, llots dedecantació amb restes de pinturai bengales. Pel que fa a aquestesdarreres, cal dir que durant l'any2009 es recollí un total de 6.109unitats, quantitat que representaun augment del 252% en un any.

Més important que la pura esta-dística és la realitat que revelenaquestes dades, que no és capaltra que hi ha un compromís

seriós dels usuaris cap al seuentorn i que han interioritzat unaconducta sostenible. I és que lagestió dels residus per part delsusuaris no implica només deixar-los en els espais de recollida quepertoqui, sinó que requereixd'una actitud responsable prèvia,consistent a retenir aquests ele-ments a bord i optar per dur-los,mai millor dit, a bon port.

>>>> MEDI AMBIENT | Recollida de residus

>>>> DIVULGACIÓ | Programa EmPORTa’m

Fotografia de grup d’alguns dels participants a les Jornades.

Dintre de les tasques de sensibilit-zació ambiental, qualsevol accióadreçada a promoure bones pràc-tiques entre els infants adquireixuna rellevància especial.

Precisament per aquest motiu,Ports IB decidí ampliar a totes lesilles les experiències obtingudesamb les visites escolars als portsdutes a terme en anys anteriors aalguns ports de Mallorca.

Així, en el present curs acadèmic,els alumnes del tercer cicled'Educació Primària de totes lesilles tenen la possibilitat, gràcies alprograma EmPORTa'm, de visi-tar i viure els ports; d'assabentar-se de la importància que té preser-var els ecosistemes marins; deconèixer els tipus d'embarcacions

més habituals i les artsde pesca tradicional ales Balears; i de saberles diferents aporta-cions que cadascun potfer per evitar la conta-minació marina.Aquests programesd'educació ambientalestan perfectamentadaptats a les caracte-rístiques d'aprenentat-ge que requereixen els

nins, de manera que els escolarspoden aprendre els valors de sos-tenibilitat. Fins al moment, untotal de 345 escolars del curs 2009-2010 han participat i gaudit de lesvisites guiades.

Per concertar visites guiades espot telefonar al 971 144 532.

Coneguent els noms dels peixos.

Gener 3.500 1.017 9.209Febrer 8.613 2.842 1.233Març 3.418 3.528 3.872Abril 4.466 1.489 2.736Maig 3.987 3.517 6.253Juny 831 9.543 7.008Juliol 3.727 5.324 6.575Agost 4.845 5.110 10.433Setembre 918 6.785 8.254Octubre 3.783 5.586 941Novembre 1.672 3.230 Dato pendienteDesembre 3.627 3.294 Dato pendienteTotal 43.387 51.265 56.514

22000088 22000099 22001100

Recollida de residus perillosos*

*Les xifres apareixen reflectides en quilos

Caseta de recollida de residus perillosos al Port d’Andratx.

IIIDE LES ILLES BALEARS

Núm. 16 · Desembre de 2010

El dic de Ciutadella rebrà en maig els primers vaixellsLes previsions del Govern són que aleshores estiguin enllestides les instal·lacions marítimes, elvial d’accés i l’estació marítima provisional // El projecte respeta el traçat del Camí de Cavalls

RR..II..

PALMA

Maig de 2011. Aquest és el mesfixat pels responsables de Portsde les Illes Balears (Ports IB)perquè,sempre que la meteoro-logia ho permeti, el nou dicexterior de Ciutadella puguirebre els primer vaixells de pas-satge i de càrrega. Serà aleshoresquan la ciutat estrenarà unaestructura exemplar, amb lesinstal·lacions principals de terrai mar ja enllestides.

El conseller d’Habitatge iObres Públiques i president dePorts IB, Jaume Carbonero, visi-tà el 15 de novembre passat lesobres del dic i explicà als usuarisde la zona les solucions dissen-yades tant per a la construcciódels vials d’accés al port exte-rior, com per a l’edificació d’unaestació marítima provisionalque el Govern ha encarregat al’empresa Ferrovial i que perme-trà atendre de forma digna lesnecessitats i demandes delsusuaris.

Jaume Carbonero indicà, pelque fa als accessos al dic, que ladefinició final del traçat és elfruit del consens màxim entreels organismes i les entitatslocals implicades i/o afectades, idestacà que la proposta es guia-rà per tres principis inspiradors:sostenibilitat, comoditat i segu-retat.

Així, assenyalà el conseller, elprojecte, pressupostat en 1,8milions d’euros i que es podràexecutar en un termini de dosmesos i mig des de l’inici de lesobres, s’integra adequadamentamb el seu entorn, garanteix lacontinuïtat del passeig litoral ide les connexions viàries ja exis-tents i assegura el respecte deltraçat del Camí de Cavalls.

El conjunt dissenyat estaràformat per un tram principalrecte, de 415,5 metres de llargà-ria, que comunicarà la RondaSur i el nou dic i per una roton-da de tres eixos que distribuiràel trànsit d’accés a lesinstal·lacions portuàries, a SonBlanc i al centre urbà deCiutadella. Aquest conjunt tin-drà consideració de carreteraurbana, motiu pel qual els vehi-cles no podran circular a unavelocitat superior als 40 quilò-metres per hora.

Segons les explicacions pro-porcionades pel conseller JaumeCarbonero - al qual acompanya-

ren en la visita, entre altres, elvicepresident de Ports Ib,Antoni Armengol, la batlesa deCiutadella, Pilar Carbonero i el

conseller d’Ordenació delTerritori del Consell deMenorca, Joan Marqués-, la sec-ció tipus del tram principal tin-

>>>> LA CONSECUCIÓ D’UN PROJECTE AMBICIÓS

Estació marítima provisional «ambientalitzada»Durant la seva visita, el president de Ports IBinformà que aquest organisme ha encarregat al’empresa Ferrovial la concreció i l’execució d’unaestació marítima provisional que pugui donar ser-vei i permetre que els usuaris i les embarcacions

de passatge i de càrrega puguin operar amb elsuport que necessiten. La proposta de Ports de lesIlles Balears per a la zona exterior de l’estaciómarítima és posar a l’abast dels usuaris un espai«ambientalitzat» mitjançant la creació d’una zona

verd i amb arbres. El conseller Jaume Carboneroafegí que les obres de l’estació marítima provisio-nal, que han estat pressupostades en 2,3 milionsd’euros, podrien estar finalitzades en un terminide sis mesos.

drà dos carrils de tres metres imig d’amplària, amb vorals de25 i 50 cm; dues aceres de mésde dos metres a cada uns delsmarges i un carril per a bicicletesde dos metres d’amplitud.

Quasi mig quilòmetre que, amés, serà il·luminat amb farolesde 250 W situades en dos altu-res diferents.

Aquesta estructura estarà uns9 metres per damunt dels mollsdel dic exterior, desnivell quepossiblement sigui aprofitat pelstècnics per plantejar la conversióde la taulada de la futura estaciómarítima en un aparcament.

Les modificacions operadesdins el projecte inicial d’accés aldic com a conseqüència de laincorporació d’aquelles al·lega-cions que suposaven una millo-ra del traçat, no només han per-mès fer un disseny final demajor seguretat i comoditat,sinó també estalviar prop de200.000 euros del cost previst.

Vial d'accés al port exterior de Ciutadella.

La nàuticad’esbarjoguanyarà

amarraments Tot i que no hi ha encara unaproposta definitiva i malgratque ja està descartat que qual-sevol de les possibles obres ques'hagin de fer per dur a terme lareordenació del port interior deCiutadella puguin iniciar-se unavegada que comenci la tempo-rada turística, el que pareix mésque segur és que la nàuticad'esbarjo recuperarà i guanyaràplaces d'amarrament en la radanatural.Cal dir que la intenció de la con-selleria d'Habitatge i ObresPúbliques és cercar el màxim deconsens amb vista a les tasquesde reordenació, motiu pel qualel passat mes de setembreanuncià la creació d'una Mesade Seguiment específica, adscri-ta a dita conselleria i que actua-rà com a òrgan col·legiat decol·laboració entre les diferentsadministracions públiques, icom a organisme de coordina-ció i participació de les entitatssocials implicades. Seran fun-cions de la Mesa, el debat i l’as-sessorament no preceptiu sobrecriteris referents a la gestió i ales infraestructures del Port.

PORT INTERIOR

IVDE LES ILLES BALEARS

Núm. 16 · Desembre de 2010

Sobre corsaris eivissencs i la simbiosi dels exvotsEls meus records estivals d’infan-tesa se comparteixen entre lesestades amb la família en un petitpoble aragonès, d’on és el meupare, i Eivissa, d’on és la meuamare. Tinc encara present el viat-ge en vaixell que, any rere any,fèiem cap a aquesta illa i quetenia el meravellós encant de lasobtada aparició del seu port i dela seua ciutat alta, Dalt Vila, peròque per a la meua germana i pera mi significava posar la vistasobre l’espigó del far i cercar lafigura llargaruda i primatxola delnostre «güelu», en Pasqual de sallum, d’origen cubà i fill de mari-ner, que sempre agafat en plenaconversa amb qualsevol pescadoro qualque conegut, esperavapacientment la nostra arribada.

Record també que en aquellaèpoca resultava per a mi un ver-tader enigma el significat d’a-quell monument situat al port idedicat als Corsaris eivissencs: laseua forma d’obelisc i aquellesinscripcions sobre algun fetterrible, en feien sentir fins i totpor... La meua posterior passiópels temes marítims m’ha, final-ment, desvetllat el misteri i lapor ha esdevingut curiositat iinterès pel tema.

És per això que avui vull dedi-car aquest escrit a dos corsariseivissencs, però també afegiralgunes dades sobre aquests qua-drets plens d’informació sobre elsfets mariners com són els retau-lons votius o exvots.

Per començar, doncs, cal feresment a un dels corsaris eivis-sencs més coneguts del nostreentorn mariner: es tractad’Antoni Riquer Arabí. Nascutel 1773, Antoni Riquer es dedicàdes de molt jove al món de lanavegació. Per a l’historiadoreivissenc Pere Vilàs, Riquer noera pròpiament un corsari, sinóun militar professional que vaviure tot un seguit de situacionsperilloses, entre les quals figurala relativa a la captura del vai-xell britànic Felicity, que li vaconferir un alt grau de ressò ipopularitat a la seua època.

L’apressament del Feliticy, cor-sari anglès d’unes 250 tonesarmat amb 2 canons de a 18, qua-tre de a 12, dos obussos de 48,quatre de a 24, un de a 4, tres cai-xes de tot tipus d’armes, sis caixesde granades de mà i quaranta-vuit piques, i amb una tripulacióde setanta-cinc homes comanda-da pel jove Miquel Novelli -IlPappa-, es va realitzar desprésd’una persecució inicial de sethores. Antoni Riquer va aconse-guir finalment apropar-se a lanau enemiga amb el seu xabecSan Antonio y Santa Isabel -àlies ElVives- i abordar-la de maneraràpida després de provocar un

HHOORRTTEENNSSIIAA BBLLAANNCCOO

PALMAUn exvot de Joannes Tobes es l’únic element gràfic sobre la batalla que van

lliurar Bartomeu Ferrer i tres naus britàniques a Orpesa l’any 1801

>>>> HISTÒRIES MARINERES

� Els britànics vanfugir després deser repel·lits pelfoc de Ferrer desdels falutxos

� El ‘Vigilancia’presentà la seuadèbil bateria a l’enemic durantquasi sis hores

Joannes Tobes: 1801. Corsario Ibicenco Santa Teresa de Jesús. (El Viguilancio). Tinta i aquarel·la sobre paper (71x 56).CAMBRA DE COMERÇ DE MALLORCA

Monument dedicat als corsarisd’Eivissa. L’obelisc va ser inaugurat el18 d’agost de 1915.

FOTO: WWW.REPASOSDEAYER.COM

incendi gràcies a la tècnica delllançament d’ampolles de foc.Encara que Riquer va comptabi-litzar la mort de set homes (entreells el seu pare) i una vintena deferits, també li suposà el reconei-xement per part de la Cort. Laseua nau seria posteriormentarmada per la Reial Hisenda i ellseria nomenat alferes de fragata,així com s’atorgarien pensions afavor de les famílies dels morts iels ferits.

L’altre corsari al qual avuifarem esment és BartomeuFerrer. L’any 1801 el seu xabecSanta Teresa -àlies El Vigilancia-sortia formant part d’un comboide tres falutxos i vuit mercantsper transportar queviures desde Barcelona fins a Cadis. El 9de juny, a l’arribada a Orpesa,varen aparèixer tres vaixellsanglesos. En vista de la despro-porció i la superioritat en arma-ment dels enemics, FernandoDominicis, l’alferes de fragataen cap del comboi, ordenà atra-car-se a terra els mercants i elsfalutxos, mentre que ElVigilancia se situava al davant,presentant la seua dèbil bateria

el desembarcament a terra perseguir la batalla.

Els enemics llançaren els seusbots per a perseguir-los i a l’arri-bada a la costa varen ser rebutspel foc d’en Ferrer, dels falutxos iels canons de la Torre d’Orpesa,la qual cosa va provocar la seuafugida si bé encara pogueren fer-se amb dos dels mercants varatsmar endins pel seu calat. Tambél’historiador Joan Llabrés ensnarra els fets en la seua obraApuntes para la Historia marítimade Ibiza, Palma de Mallorca, 1958,i també es pot trobar informació aAntonio Atienza, «Los días de la ver-güenza», en La Aventura de laHistoria, n° 33 ( juliol de 2001, pp64 a 66) i a Von Pivka, Otto: Naviesof the Napoleonic Era, London andNew York, 1980, página 237,segons referències donades aaulamilitar.com/operaciones.htsen l’article d’Agustín RamónRodríguez González: Operacionesnavales en la historia de Castellón.

Pel que fa a l’organització delsfets sobre l’exvot, podem veurecom aquest s’estructura en tresparts:

-A la part superior se situa

l’autoria i l’acció de gràcies al’advocació a la que se li reco-neix la intervenció i l’ajuda. Elretauló porta a l’angle superiordret, en un filacteri sostingut perun colom, el que podria ser lasignatura o marca d’autoria:Joannes Tobes fecit; mentre que ala part superior esquerra se pre-senta -entre núvols- l’advocaciómariana.

-A la part central es reproduei-xen els fets esdevinguts: acosta-des a la ribera, les naus mercantsi els falutxos s’han arreplegat isituat prop de la torre d’Orpesa.El xabec Vigilància, es trobaenfront amb la seua bateria ini-ciant el foc envoltada dels vai-xells anglesos que també hanentrat en combat.

-A la part inferior, finalment, idintre d’una banda o cartel·la,se’ns proporciona la part escritadels fets:

«Combate que tuvo el CorsarioIvicenco Santa Teresa de Jesús, elViguilancio, mandado por el CapitánBartolomé Ferrer contra losBergantines y un Jabeque Inglesesdefendieron un convoy en la playa deOropesa el dia 9 de Junio de 1801cuyo combate duró 6 horas»

Al marge, doncs, del valorartístic que l’obra pugui tenir, ésinnegable la proximitat dels fetssucceïts amb la història narrada.Si a més a més tenim en comptequè els exvots encomanats perl’alliberament d’atac corsari opersecució resulten peces escas-ses als centres de devoció i a lescol·leccions particulars encaraexistents, no cal dir que -en casd’existir-ne- el seu valor docu-mental es magnifica ja que és l’ú-nic element gràfic que ens possi-bilita determinar la seqüència delmoment precís que l’autor ha vol-gut plasmar a la seua obra.

Per a tots aquells que haginpogut interessar-se pel tema, deixtambé la referència de la quepodria ser la mateixa simbiosi deretauló votiu i fets esdevinguts enel cas del corsari mallorquíAntoni Barceló. Joan Llabrés: Unencuentro naval de Barceló conme-morado con un exvoto (1766).Revista General de Marina-Historias de la Mar- octubre, 1972,que trobareu explícitament tractata todoababor.es/articulos/barce-lo-1766.htm.

Hortensia Blanco és presidenta del’Associació Amics Museu MarítimMallorca.

BIBLIOGRAFIA

1. Vilàs Gil, P.; Corsaris eivis-sencs. L’ofici de corsari a l’Eivissadels segles XVIII i XIX. GenialEdicions Culturals, Eivissa 2003,pàg 165-1692. Tur Riera, F. ; Corsaris, Col.leccióMirador, Barcelona, 2007. Pàg.133. Vilàs Gil, P. ; (2003).Pàg 90

a l’enemic. L’atac es va perllon-gar des de les onze fins a lestres, moment en què conside-rant que el vaixell havia rebutmassa impactes i començava acórrer el risc d’enfonsar-se perla vies d’aigua que s’havienobert, Bartomeu Ferrer ordenà