2n semestre de 2015, núm 8. IIa èpocal’Info Tarragona

ESPECIALPRESSUPOSTOSMUNICIPALS

Democracia és participar, participar és decidir

Per uns pressupostos populars i participatius!

2n semestre 2015 núm. 8

L’INFOCUP

2

LA CUP DAVANT DELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS 2016

CONTRA EL PAGAMENT DEL DEUTE IL·LEGÍTIM I PER LES INVERSIONS SOCIALS

Des de l’any 2012, ja fa tres anys, sempre des de fora de la insti-tució, la CUP de Tarragona ha

defensat, ha portat a terme i ha explicat en nombroses xerrades per diferents ba-rris de la ciutat com pensava que s’havia de fer la confecció dels pressupostos municipals a la nostra ciutat per tal que aquests fossin realment democràtics. Durant aquests tres anys, ni la premsa ni la resta d’organitzacions polítiques, i molt menys l’equip de govern de Ta-rragona, ens ha tingut en compte. Avui tenim representació a l’Ajuntament i exposem exactament el mateix que durant aquests tres anys hem exposat, perquè les de la CUP som les que no canviem d’opinió si prèviament hem meditat molt i hem arribat a un acord col·lectivament, entre totes i tots; la CUP som les que no canviem d’opinió pel fet que ara tinguem representació a l’Ajuntament, que no traïm ni el nostre programa ni les persones que ens han fet confiança.

En aquestes xerrades defensàvem uns pressupostos participatius no condicio-nats pel deute i que posessin davant de tot les polítiques socials. Per això par-tien d’aquests tres termes i temes com a inici de tot.

-Així, per fer uns pressupostos ade-quats a les demandes de la CUP abans que res cal auditar el deute municipal ja que una part d’aquest deute pot ser il·legítim, és a dir creat sense repercu-

tir en les necessitats de la majoria de la població sinó en formes de gestió inco-rrectes, despòtiques o interessades. En aquests casos, qui hauria de pagar el deute no és la institució municipal -que s’ha de negar a pagar-lo- sinó els que, deixant de banda els interessos de la majoria, l’havien provocat. Per exemple, l’Ajuntament no ha de pagar ni un euro més del pàrquing Jaume I fins que no es faci pagar els responsables d’aquesta gestió nefasta.

-El segon punt bàsic i central en aques-tes propostes és un procés de partici-pació ciutadana que decideixi una part creixent del pressupost municipal, no només a nivell consultiu sinó també a nivell de decisió final, perquè opinió sense decisió no és participació sinó no-més simulacre. És clar que les partides de personal no es poden posar en qües-tió cada any i per tant són constants, però moltes altres sí. Entre les partides susceptibles de retallar-se hi ha els sa-laris dels consellers i de les conselleres, que sí són sacrificables, especialment als casos en què alhora es reben diners de diferents administracions (Ajunta-ment, Diputació, Consell Comarcal...). Estem convençuts que si volem unes tarragonines i uns tarragonins actius i no només espectadors del que passa a l’Ajuntament, si volem uns barris par-ticipatius (la participació sense decisió no és res més que un simulacre) cal do-nar poder de decisió a la gent. No n’hi ha prou amb votar cada quatre anys. La capacitat de decisió s’ha d’exercir a diari,

i una forma d’aconseguir-lo és determi-nant on aniran els diners dels pressu-postos municipals.

-Dins de la tria possible d’on han d’anar destinats els diners del pressupostos de la ciutat, la CUP té preferències també i també les expressem, perquè a banda del mètode democràtic és clar que el nos-tre objectiu és la justícia social i aquesta es basa, precisament, en el repartiment camí de la igualtat, tant dels drets com de les condicions econòmiques. No només proposem el mètode (pressupostos par-ticipatius) sinó que en la participació la CUP defensa l’ampliació de polítiques socials adreçades a combatre la pobresa en totes les seves formes i alhora a do-tar tota la ciutadania –hem dit tota- dels drets socials que permetin un apodera-ment popular i una construcció social en què la por a la misèria hi sigui absent.

Cal auditar el deute municipal ja que una part d’aquest deute

pot ser il·legítim

Opinió sense decisió no és

participació sinó només simulacre

No n’hi ha prou amb votar cada quatre

anys. La capacitat de decisió s’ha d’exercir

a diari

2n semestre 2015 núm. 8

L’INFOCUP

3

Des de la CUP, sempre hem defensat que les institucions actuals de gestió del sistema estan creades per defen-

sar els interessos de les classes dominants, i que hem de crear-ne de noves, des de i per a la classe treballadora. Pot ser que a priori s’entengui com una qüestió fins i tot contra-dictòria el fet de lluitar per unes noves insti-tucions i a la vegada treballar dins d’aquestes, però la realitat ens demostra que per fer can-vis revolucionaris s’han d’utilitzar tots els mitjans que facin falta i aquest, l’institucional burgès, n’és un. Aquest, com ho hem defen-sat, no és en cap cas el centre de gravetat de la lluita, però sí un d’important ja que ens permet visualitzar tota una cadena de des-igualtats en què els sectors populars en sur-ten perjudicats i a la vegada anar posant les bases per a la creació de les noves institucions i la nova societat.

Avui dia, en l’era de la deutecràcia, quan la prioritat fonamental és reduir el dèficit i pa-gar el deute, la resta de necessitats de la po-blació per cobrir mitjançant diners públics queda en segon pla. Això té implicacions directes pel que fa a l’agreujament de la ges-tió dels nostres recursos i sobre la capacitat per decidir quin model de societat volem, perquè tot plegat ha quedat completament subordinat a la voluntat dels mercats. Les necessitats col·lectives s’han d’afrontar des dels àmbits concrets. Des de cada ajunta-ment, des de cada barri, s’ha de poder ava-luar quines són les necessitats concretes de les persones que hi habiten i posar els recursos necessaris per garantir que hi pu-guin viure. I si això passa per desobeir els mercats, cal desobeir-los. Desobeir és fona-mental. La forma d’afrontar-ho és des d’allà

on es té contacte amb les persones que pa-teixen. Això sí, cal combatre el relat que ex-plica que les inversions concretes són com una mena de regal que fa l’Administració a la població, sinó que l’objectiu fonamental de les classes populars ha de ser lluitar per un model de societat diferent. I en un món que produeix tanta riquesa, cal garantir que en cap moment hi hagi persones que hagin de patir pel seu dia a dia. Des de fa molts anys que com a esquerra independentista i anticapitalista treballem per una transformació de la so-cietat tarragonina, creant una multitud de projectes que ajuden a l’apoderament de la nostra població. Concretament, com a CUP fem una tasca constant, des de fora i ara des de dins de l’Ajuntament, per la radicalit-zació de la democràcia. És per això que fa uns anys vam començar a treballar per tal que a la ciutat hi hagués una participació popular en l’elaboració dels pressupostos municipals. És aquest un pas endavant pel que fa la democratització de la presa de decisions i un esglaó imprescindible per trencar la política d’opacitat que gestionen tots els partits. Al ple de l’Ajuntament es van aprovar uns pressupostos participatius. Aquesta aprovació no és, però, en cap cas, una garantia que en el proper any hi hagi a Tarragona uns pressupostos veritablement transparents i participatius, ja que el partit de govern (PSC) es va abstenir. Això vol dir que la tasca que tenim ara al davant és fer d’aquesta reivindicació una pedra de toc a l’Ajuntament. En aquest sentit cal que els treballa-dors i treballadores de la nostra ciutat for-mem part d’aquest procés, començant per l’aspecte principal que és la reivindicació constant que hi hagi uns pressupostos par-ticipatius, fent pressió dins i fora del con-sistori, organitzant assemblees obertes als barris, aportant i creant noves formes de relacionar-nos. Existeixen uns mínims que s’haurien de garantir a totes les famílies i s’hauria d’estar absolutament al marge de la situa-ció econòmica. No hi ha d’haver cap família que es quedi sense la possibilitat de tenir aigua potable, d’escalfar la casa, que tingui problemes d’alimentació o a la qual se li qüestioni l’habitatge. Són reivindicacions que es poden desenvolupar des d’ara ma-teix. Reivindicar-les passa per la pressió al carrer. No podem permetre que tot el que

produeix la societat sigui patrimoni d’uns quants i la col·lectivitat s’hagi d’agenollar i acceptar viure en unes condicions indignes. Per tant, hem de començar a expe-rimentar formes de transgredir i superar les relacions socials pròpies del capitalisme i hem d’apostar de forma decidida per cons-truir en diferent nivells:

a) La propietat col·lectiva dels recursos productius i el sistema de producció. I per tant el rebuig de manera contundent de la propietat privada dels mitjans de producció que està en la base del procés d’explotació en què es basa el sistema capitalista, així com en el model de societat dividida en classes. Control social dels mitjans de producció i dels béns produïts.

b) Que el sistema de distribució contempli que totes les persones tenim el dret a existir i a poder gaudir d’una vida digna amb in-dependència de si estem o no vinculades al mercat de treball i si fem o no mèrits pro-ductius. Això significa que totes les perso-nes hem de poder cobrir totes les nostres necessitats fonamentals.c) La implicació de les persones en la presa de decisions és imprescindible per aconse-guir una gestió del poder de manera radi-calment democràtica. Que participem, que ens impliquem, que no restem passives ni al barri, ni al nostre lloc de treball.d) Resulta evident que per generar una al-ternativa, la potenciació d’allò col·lectiu ha de ser-ne el motor.

S’han de posar els recursos per cobrir les necessitats de les veïnes. I si això passa per desobeir

els mercats, cal desobeir-los.

Els pressupostos participatius han de servir per fer un pas

endavant en la radicalització

democràtica de la presa de decisions

ELS PRESSUPOSTOS POPULARS,

EINA D’APODERAMENT

Carrer de la Nau, 11, 43003 Tarragona (Part Alta)

2n semestre 2015 núm. 8

L’INFOCUP

4

QUÈ ÉS I PER A QUÈ ES FA SERVIR ELPRESSUPOST MUNICIPAL?

El pressupost municipal és la planificació anual de les despeses de

l’Ajuntament i les empreses municipals en funció dels in-gressos. Els ingressos prove-nen de l’esforç col·lectiu que realitzem amb els impostos i les taxes, pel que s’han d’exigir unes condicions que han de guiar el pressupost: han de permetre la participació ciu-tadana i han d’estar orien-tats al benestar col·lectiu.Els ingressos per impostos

vénen del cobrament de l’IBI, de l’IAE, de l’impost de cir-culació, de les transferències de l’IRPF... Amb les taxes, en teoria, es cobren els ser-veis, com el de recollida de la brossa. Però, en la pràctica, en el cas de la brossa, el servei surt el doble de car del que es cobra amb les taxes, per la qual cosa, la brossa la paguem amb la taxa i els impostos. En aquest cas, estem davant d’una decisió política per em-mascarar el cost d’un servei.

El mateix podem dir de tot el pressupost. Malgrat que fins ara se’ns ha presentat com una qüestió purament tècni-ca, és el contrari, una qüestió social i política, i possible-ment la decisió política més important de tot l’any, perquè amb el pressupost s’orienten el recursos cap a un costat o cap a l’altre. Perquè ens en-tenguem: no és el mateix fer inversions socials que invertir en els Jocs del Mediterrani.

LES INVERSIONS

De vegades, és necessari fer inversions i, sovint, no és su-ficient amb els fons propis i s’ha de recórrer a préstecs. Aquests préstecs després s’han de tornar, i per tant li-miten la despesa en els anys posteriors. Per això, les in-versions que es fan amb fons aliens han de seguir els ma-teixos criteris que el pressu-post general: han de ser in-versions d’utilitat pública i general i no han d’hipotecar greument l’acció municipal dels anys posteriors. Per des-gràcia, a Tarragona, tenim exemples de tot el contrariLa primera de les darreres grans inversions va ser la

del Mercat Central, pres-supostat aproximadament en 38 milions d’euros i per les obres del qual es va sig-nar un préstec de 26 milions el 2011 i es va pressupostar un nou crèdit de 5,5 milions el 2015 (es comptava amb 8 milions aportats per l’Estat, dels quals en va arribar mig milió i amb la concessió de la superfície comercial sub-terrània). I les dels Jocs del Mediterrani, per als quals es va pressupostar un crè-dit de 13 milions al 2015.

LA DISTRIBUCIÓ GLOBAL DEL PRESSUPOST

Amb poques variacions durant els últims anys, el pressupost es distribueix entre despeses de perso-nal (25%-30%), despeses generals (52%-53%), in-versions (4%-12%) i pa-gament de deute (10%-14%). I les variacions són encara més reduï-

des si traiem les inver-sions, que és l’apartat que més varia i que no sempre es materialitza. En aquest cas, la distribució entre personal, despesa i deute és pràcticament constant.

EQUILIBRI PRESSUPOSTARIPRESSUPOST AMB INVERSIONS

FETES AMB FONS ALIENS

INGRESSOS DESPESES

INGRESSOS DESPESES

PRÉSTEC INVERSIONSAMB DEUTE

PRESSUPOSTOS POSTERIORS

55%

14% 31%

59%

12%29%

55%

14% 31%

2013 2014 2015

144 M € 143,5 M € 153,5 M €

PERSONAL

DESPESA

DEUTE

PRESSUPOST MUNICIPAL (SENSE INVERSIONS)

PRESSUPOST MUNICIPAL(mitja últims anys)

52%

13% 28%7%

PERSONAL

DESPESA

DEUTE

INVERSIONS

11%

26%

5%18%

40%

impos. Propistaxesvendes/conces.aportacionscrèdits

Pàrking Jaume I (2002) 30M€Inicialment 4,5M€

Teatre Tarragona (2006) 11M€Inicialment 3M€

Caserna Guàrdia Urbana (2008) 8M€Inicialment 4,5M€

2n semestre 2015 núm. 8

L’INFOCUP

5

LA DESPESAAquest 52% del pressupost municipal dedicat a les despeses és una quanti-tat molt important, al voltant de 90 milions d’euros i inclou centenars de partides. Però només quatre ocupen la meitat de la despesa: la brossa (amb uns 20 milions d’euros ), l’EMT (entre 9 i 12 milions d’euros), l’empresa de mer-cats, ESPIMSA (entre 4 i 10 milions d’euros) i serveis socials (amb uns 9 mi-lions d’euros).

Les partides brossa i de serveis socials han estat pràcticament constants. Són les pujades en les aportacions a l’EMT i ESPIMSA (i els préstecs pels Jocs del Mediterrani en 2015) les que han fet pujar els últims pressupostos.

L’altra meitat del pressupost inclou centenars de partides, entre les quals s’inclouen la despesa en llum i aigua, en festes (Santa Tecla, Tàrraco Viva...), els diferents contractes de manteni-ment (zones verdes, edificis, vehicles, informàtica...), les aportacions a la resta

d’empreses municipals i patronats (mi-tjans de comunicació, turisme...), apor-tacions a les llars d’infants municipals, contracte de vigilància privada...

EL MARGE PER A LA PARTICIPACIÓQuin marge queda per a la parti-cipació popular en el pressupost? Com dèiem al principi, aques-ta és una qüestió principalment política. I en aquesta redistri-bució de recursos, la participa-ció ha de tenir oberta totes les portes. Des de la fiscalització de les grans despeses, fins a la priorització de les inversions i la decisió sobre les partides que afecten la qualitat de vida i els drets socials de la ciutadania. Per les seves repercussions i la ca-pacitat d’orientar els recursos, el pressupost ha de ser participatiu.

100

50

02013 2014 2015

DESPESES (sense personal ni deute)

ALTRES

EMT

ESPIMSA

S.SOCIALS

FCC

El Teatre Tarragona, pressupostat per tres milions d’euros, va acabar costant-ne prop d’11, ara tenim la mateixa programació d’abans re-partida entre els dos teatres de la Rambla.

El Pàrquing Jaume I havia de costar quatre milions i en costarà prop de 40 milions i es pagarà prop d’un milió d’euros anuals en concepte de préstec bancari fins al 2043. Ara bé, tenim un centre so-ciocultural a la Part Alta.

L’ adequació de l’OMAC va cos-tar quatre milions d’euros i es paga un lloguer de 600.000 anuals quan tot just davant hi ha els pisos mo-dernistes del Metropol, que han arribat a estar en venda per falta de líquid.

L’antiga caserna de la Guàrdia Civil es va adquirir a canvi de la permuta amb un solar a la zona de Joan XXIII i el pagament de 780.000 euros. El plenari muni-cipal del 23 d’octubre de 2015 va decidir tirar a terra l’edifici per construir-hi més endavant pisos de protecció oficial. No s’haurien pogut construir des d’un principi al solar de Joan XXIII?

Es va comprar per 1,7 M€ l’Hostal del Sol per fer-hi una zona verda que s’unís al Passeig Sant Antoni. Ara el solar està en venda per falta de liquiditat.

La plataforma de ciment armat del Miracle va costar 7,7 M€, el Ple de l’Ajuntament va demanar que es tirés a terra per defectes es-tructurals.

L’Ajuntament de Tarragona paga a Fomento de Construcciones y Contratas 19M€ per un servei in-eficient de recollida de brossa.

Pels Jocs del Mediterrani s’ha de-manat de moment un préstec de 12 M€ a Caixabank, un espectacle que deixarà un llegat de deute.

La construcció d’equipaments i adequació d’espais és un dels moments de més èxtasi per a un polític. La publicació del projec-te, la presentació de la maqueta, la col·locació de la primera pedra, les visites d’obres, les jornades de portes obertes, la recepció de les autoritats, la signatura de conve-nis, la licitació de les obres, la pre-sentació dels actes d’inauguració, la inauguració... Generalment, projectes dissenyats amb finali-tats polítiques que omplen moltes

pàgines de diaris i que busquen rèdits electorals.

Però què ens trobem després? Despeses superiors a les pressu-postades, edificis que no serveixen per a l’ús pel qual es van concebre, incredulitat dels veïns i veïnes per la poca transparència i parti-cipació, manca de pressupost pel funcionament corrent, desperfec-tes que no es van contemplar per la pressa d’una inauguració just abans d’unes eleccions, empreses licitadores sota sospita, ombres de corrupció, poca autocrítica, cap responsabilitat política... i unes factures que s’han de pagar. Re-tornar els préstecs bancaris, amb els interessos que les caixes soli-dàriament no perdonen, i que del 2015 va ser de prop de 20M€ del pressupost municipal (un 15% del total).

GUIA PER AL MALBARATAMENT DEL PRESSUPOST MUNICIPAL:

UN GRAPAT D’EXEMPLES DE GESTIÓ DESASTROSA

2n semestre 2015 núm. 8

L’INFOCUP

6

MOCIÓ DE LA CUP PROPOSANT UNS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS A TARRAGONA APROVADA PEL PLENARI MUNICIPAL

EXPOSICIÓ DE MOTIUSATÈS que els Pressupostos Participa-tius són una forma d’implicació de la ciutadania en la gestió directa d’una ciutat mitjançant la qual els veïns i veïnes poden participar en l’elaboració del pressupost públic municipal i en la formulació de propostes per prioritzar despeses públiques.

ATÈS que des que l’any 1989 es van engegar les primeres iniciatives a la ciu-tat brasilera de Porto Alegre, la figura dels Pressupostos Participatius ha anat guanyant presència en moltes ciutats del món i s’ha reconegut com a mecanisme eficient de millora de la gestió pública. Als Països Catalans tenim molts exem-ples amb els destacats casos de ciutats de més de 100.000 habitants com Sa-badell o Terrassa, i altres localitats més petites com Vilafranca del Penedès o el Figaró-Montmany.

ATÈS que el Pressupost Participatiu té com a principal objectiu la participa-ció directa dels ciutadans i ciutadanes amb la finalitat d’establir les principals necessitats quotidianes de la ciutat i incloure-les al pressupost anual del mu-nicipi, prioritzant les més importants i realitzant un seguiment dels compro-misos aconseguits.

ATÈS que els Pressupostos Partici-patius promouen que la ciutadania no sigui simple observadora indirecta d’esdeveniments i de decisions alienes, i que promouen que el poble esdevingui protagonista actiu d’allò que passa a la ciutat, eixamplant els límits de la demo-cràcia representativa.

ATÈS que uns pressupostos partici-patius contribueixen a aconseguir una major transparència, eficiència i eficàcia en el govern municipal, i a impulsar el debat entre representants municipals, personal tècnic i ciutadania sobre com es gestionen els recursos municipals, millorant així la comunicació entre l’administració local, la societat civil i els moviments socials.

ATÈS que els pressupostos participa-tius fomenten la reflexió activa i la deli-beració política al generar espais de de-bat transversals, i que ofereixen als veïns i veïnes l’oportunitat d’aprofundir en el coneixement dels problemes col•lectius de la ciutat i d’intervenir per resoldre’ls.

ATÈS que és necessari que els veïns i veïnes, que coneixen les necessitats quotidianes dels seus barris i de la ciu-tat, decideixin com es distribueixen els recursos públics.

ATÈS que la democràcia real pren substància quan s’exerceix presencial-ment en els espais de presa de deci-

sions, i que cal entendre la participació ciutadana com a fenomen que desborda la mera aportació puntual d’iniciatives i que va més enllà d’una ocasional eina de consulta cívica.

ATÈS que l’exercici d’una democràcia quotidiana exercida des de la base de la societat amb oportunitats de participa-ció real serveix per disminuir la distàn-cia entre administradors i administrats.

ATÈS que el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular a l’Ajuntament de Tarragona considera que la decisió d’activar els Pressupos-tos Participatius al nostre Ajuntament suposa una aposta per millorar la qua-litat de la nostra democràcia local i l’eficiència de l’organització municipal.

ATÈS que cal obrir els serveis muni-cipals a la participació popular per vet-llar pel compliment dels drets socials de tots i totes, i que cal impulsar un sis-tema de presa de decisions més redis-tributiu, incloent i respectuós envers la diversitat interna de la societat catalana per tal de superar la xacra de l’exclusió social i de tota expressió de discrimina-ció per raons de gènere, condició social o lloc d’origen.

ATÈS que els Pressupostos Partici-patius podrien ser un element com-plementari a la presa de decisions en múltiples àmbits (en l’ordre polític, en

l’econòmic, en el cultural i en el social) per construir una societat més justa i igualitària, posant a l’abast de la ciu-tadania la responsabilitat de decidir en què invertir o gastar els diners, però essent alhora una eina pedagògica per gestionar uns recursos econòmics limi-tats i determinar quines partides econò-miques són accessòries a l’hora de rea-litzar una despesa pública

ATÈS que el pressupost municipal hauria d’aplegar al seu voltant un con-sens popular prou sòlid i ajustar-se a les necessitats i prioritats expressades pel poble Tarragona, i que en conseqüència s’haurien d’implementar els mecanis-mes participatius adients per garantir l’accés a la ciutadania de la informació relativa als pressupostos municipals

ATÈS que les aspiracions democràti-ques transcendeixen els processos elec-tius regulars i periòdics, i que rauen en la possibilitat de donar poder al poble per defensar el que és de tots i intentar buscar el ben comú.

ATÈS que la iniciativa d’uns pressu-postos participatius per a Tarragona té la intenció d’aconseguir que la ciutada-nia es converteixi en protagonista activa i responsable d’allò que passa a la nostra ciutat, esforçant-se en la cerca de solu-cions compartides i de polítiques més justes

El grup municipal de la CUP de Tarragona proposa al Consell plenari l’adopció dels seguents

ACORDSPRIMER. Demanar a l’Equip de Go-vern que, en base al dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona, engegui un procés participatiu amb el suport tècnic adient, de manera que al llarg del 2016 es pugui implementar un model de Pressupostos Participatius a Tarragona, ja siguin de base associativa, mixta o individual, i que en aquest procés s’estableixi la quantia de recursos sobre la qual els ciutadans podran decidir de for-ma que quedi reflectit als pressupostos municipals que haurien d’aprovar-se a finals de 2016.

SEGON. Que una vegada aconseguit l’acord polític es procedeixi a activar una

campanya de difusió pública per do-nar a conèixer a la ciutadania el procés. Aquesta campanya hauria d’aconseguir, amb el desenvolupament de diverses metodologies, constituir un Grup Mo-tor de veïns i veïnes que impulsarà el procés i serà el responsable de redactar l’Autorreglament del Pressupost Parti-cipatiu.

TERCER. Que paral·lelament s’iniciï un procés d’informació dirigit especí-ficament a els sectors més actius de la ciutadania, a associacions, a moviments socials i a col·lectius presents a la ciutat, amb la finalitat d’anar implicant succes-sivament a totes les capes de ciutadania que siguin susceptibles d’incorporar-se al projecte.

QUART. Que s’iniciïn alhora processos formatius amplis i oberts on, a través de

jornades i trobades, la ciutadania pugui anar prenent idea del funcionament del Pressupost Participatiu i també pugui conèixer com funciona aquesta expe-riència en altres llocs i municipis. CINQUÈ. Que les propostes ciuta-danes sorgides de les assemblees, de caràcter sectorial i/o territorial, siguin defensades per les persones escollides en les pròpies reunions com a delegades o representants i sotmeses a informes de viabilitat tècnica i jurídica i, en el cas que siguin factibles, a informes tècnics de caràcter econòmic amb la finalitat d’elaborar un pressupost orientatiu del seu cost. En tot cas les propostes hauran de garantir l’equilibri i solidaritat entre els diferents barris de la ciutat, així com també establir les línies grogues respecte a les àrees prioritàries pels serveis pú-blics.

SISÈ. Que és conformi amb les per-sones escollides com a representants o delegades un òrgan de representació del Pressupost Participatiu: la Taula o Con-sell de Pressupostos Participatius. Que aquest òrgan sigui l’encarregat de dur a terme la priorització de propostes amb la finalitat de determinar quins s’han de portar finalment a terme, d’acord als recursos disponibles per a que s’integrin en els pressupostos de Tarragona a de-terminar a finals de l’any 2016.

Grup Municipal de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

Tarragona, Països Catalans, 16 d’octubre de 2015

2n semestre 2015 núm. 8

L’INFOCUP

7

LA CUP DIEM NO ALS PRESSUPOSTOS DEL 2016

La CUP de Tarragona con-siderem que l’aprovació del pressupost munici-

pal és un dels moments més importants en la política mu-nicipal. És per això que por-tem quatre anys consecutius denunciant la manca de pers-pectiva social des de la que es conceben.

Ja sigui per mitjà d’al·legacions o bé amb campanyes al ca-rrer, la CUP hem denunciat el patró que es repeteix any rere any. A la nostra ciutat els pressupostos municipals es re-dacten i s’aproven en un marc d’opacitat, on la que la partici-pació brilla per la seva absèn-cia, on les polítiques socials s’emparen en la gestió de la misèria, i on la política deute-cràtica s’imposa còmodament. L’anècdota per excel•lència de les nostres al•legacions es va donar quan s’aprovaren els pressupostos del 2014, i des de l’Ajuntament es van desesti-mar totes “atès que els motius no s’adapten a l’article 170.2 RDL 2/2004 TRLRHL”. I què deia aquest Real Decreto Le-gislativo? Doncs que només es poden presentar reclamacions contra el pressupost quan:•No s’ha ajustat la seva elabora-ció i aprovació als tràmits legals.

•Per ometre crèdit necessari per el compliment de les obliga-cions exigibles a l’entitat local.•Per ser de manifesta insuficièn-cia dels ingressos amb relació a les despeses pressupostades o bé d’aquestes respecte les necessi-tats per les que estigui previst.»

Conclusió: no érem una part afectada directament i, per tant, no pertocava que féssim al·legacions. És a dir, no només no es configuren els pressu-postos comptant amb la parti-cipació de les classes populars (malgrat tractar-se de la gestió dels SEUS diners), ni tampoc són informades adientment, sinó que quan una entitat, que no és dins de l’Ajuntament, té accés als pressupostos i es preocupa de revisar-los, ni tan sols pot aspirar a que es debatin les seves esmenes.Enguany, de cara als pres-supostos del 2016 poca cosa canvia. La CUP tenim repre-sentació a l’Ajuntament, i tot i així no hem aconseguit fer front a l’opacitat amb la que s’embolcallen els governants de la ciutat. Enguany no hem pogut arribar a debatre la prin-cipal font d’on provenen els pressupostos municipals: la recaptació d’impostos i taxes.

Des de finals de setembre l’equip de govern tenia clar que congelaria les ordenances de manera que abans del 31 d’octubre s’havien de presentar les propostes de modificacions, fet que es va mantenir en se-cret. Així doncs, amb total ci-nisme, el conseller Pau Pérez es va reunir amb la CUP i tot i que el termini ja havia pas-sat va escoltar les nostres pro-postes sobre la implementació d’impostos progressius (és a dir, fer pagar més a qui més di-ners té, perquè així qui menys diners té pugui pagar menys) responent només que “amb la dreta això és molt complicat”.Més enllà d’aquest fet, els pressupostos municipals del 2016 segueixen sense donar resposta a les múltiples ne-cessitats que es detecten amb un simple cop d’ull a la ciutat:

•Polítiques urbanístiques al servei de les classes populars: rehabilitació d’edificis, condi-cionament d’espais públics de-gradats, millora de les comu-nicacions per a vianants entre els barris perifèrics i el centre.•Projectes i programes que ge-nerin ocupació •Ajudes per a garantir drets fonamentals: habitatge, ali-mentació, fer front a la pobresa energètica, etc.•Polítiques de gènere que per-metin avançar cap a la igual-tat entre dones i homes i era-dicar la violència masclista.•La promoció i millora de serveis bàsics com són les llars d’infants, els projec-tes educatius de ciutat, així com de salut preventiva.

I d’altra banda, es tracta d’uns pressupostos que continuen aportant el 12% i 13% a parti-des tan qüestionables com són la brossa (Tarragona és la ciu-tat que més paga de tot Cata-lunya) i el pagament del deute.

És per tot plegat que la CUP de Tarragona no donarem su-port als pressupostos que planteja l’equip de govern per al 2016, ara bé, no ens que-darem aquí. Tal i com sem-pre fem, les nostres crítiques sempre van acompanyades de propostes que, en aquest cas podem resumir en tres. La CUP treballem per tal que:

1. Tal i com es va aprovar al plenari, al llarg del 2016 es posin les bases per tal que els pressupostos del 2017 contemplin una partida que es decideixi de manera par-ticipativa.

2. Cal que a Tarragona es du-gui a terme una auditoria del deute municipal que permeti identificar quina part podem declarar il·legítima per tal de reduir aquesta càrrega econòmica.

3. Tal i com reivindiquem al nostre programa d’acció po-lítica, puguem avançar cap a la plena remunicipalització dels serveis bàsics (brossa, aigua, llars d’infants...), per tal de reduir la despesa que comporten, millorar la qua-litat del servei i de les con-dicions laborals dels seus treballadors i treballadores.

Per tot plegat, però, hi ha una cosa imprescindible: la vostra participació, la vostra implicació en el se-guiment de la política mu-nicipal per tal d’evitar que ningú no tregui profit dels diners públics, els diners del poble, els vostres diners.

2n semestre 2015 núm. 8

L’INFOCUP

LA XIFRA

19.000.000 és el que paguem anualment pel servei de la brossa. La mitjana catalana és de 87 €/habitant, nosaltres

paguem 168 €/habitant.

13% del pressupost municipal el destinem a pagar el deute municipal entitats bancàries, moltes de les quals han

estat rescatades amb diners públics.

530.000 és l ’aportació que fa l ’Ajuntament al Nàstic,

tot un clàssic del pressupost municipal.

500 són els euros que es destinen al suport psicopedagògic a les llars d’infants.

PERSONATGES IL·LUSTRES

Francisco GonzálezPresident del BBVA amb qui Tarragona s’ha tornat a endeutar per a tirar enda-vant els JJMM2017 (altrament cone-guts com els Jocs de la Fam).

PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS, UNA EINA DE CANVI AL SERVEI DEL POBLEDes de fa aproximadament dues dècades, els pressupostos participatius han esde-vingut una eina de participació popular en l’àmbit municipal que s’ha estès per molts pobles i ciutats d’Europa i d’Amè-rica Llatina principalment. Podríem par-lar d’un fenomen global amb múltiples experiències, sovint d’abast desigual, que reclamen eixamplar el model hegemò-nic de democràcia representativa amb esquerdes participatives que cerquen ampliar la capacitat d’intervenció de la gent en els afers públics. A Tarragona, ciutat habitualment al recer dels vents de la transparència pública i de la participa-ció popular, ningú fins ara no havia posat sobre la taula impulsar a la nostra ciutat uns pressupostos participatius per tal de garantir una major claredat en la gestió dels comptes municipals i, alhora, obrir el pas a la supervisió popular de la gestió del recursos públics. Aquesta tendència està canviant. Des de la CUP hem acon-seguit aquest mes d’octubre de 2015 que s’aprovi impulsar a Tarragona un pressu-post participatiu, que introduirà un con-trol més acurat de les finances públiques i, alhora, permetrà als veïns i veïnes de la ciutat exercir una supervisió directa sobre les despeses municipals. Però no volem una operació cosmètica superficial. Vo-lem que la participació ens condueixi a canvis significatius i tangibles, envers una democràcia popular més directa. Aconse-guir-ho serà una tasca de tots i de totes.

SOMIAR,LLUITAR,PARTICIPAR I DECI-DIR. DE LES PROPOSTES A LES REALI-TATSEls pressupostos participatius es van donar a conèixer internacionalment a partir de l’experiència de Porto Alegre, a Rio Grande do Sul (Brasil), i va ser un model d’èxit que requeria d’un gran compromís democràtic i d’una gran capacitat de mobilització, i que involucrà tant el nivell territorial (mitjan-çant assemblees i gremis de barri o sector) i el nivell temàtic (es posaven sobre la tau-la diferents camps de polítiques públiques: salut, ocupació, medi ambient...). Alhora, hi havia un esforç popular per articular des de la base microlocal (el barri) millores que abastessin tota la ciutat, a través de la convocatòria d’assemblees obertes a tots els ciutadans on es debaten, es formulen i s’aproven iniciatives que després es traslla-den al govern del municipi. Tot el procés està regulat no pas per les autoritats locals, sinó pels mateixos participants, que es do-ten d’un reglament propi que estableix els criteris que s’han de seguir per fer el reparti-ment dels recursos econòmics del municipi, i quines àrees o projectes tenen prioritat. Aquest procés requeria un cicle organitzat de discussions i de presa de decisions al llarg de tot l’any, per tal de formular propostes d’inversió pública però també per mantenir la supervisió sobre l’execució de les obres públiques aprovades per les assemblees. D’aquesta forma, el govern local havia de retre comptes permanentment respecte als compromisos d’inversió assolits i respectar els acords i prioritats sortits d’aquest procés de deliberació popular.

ADAPTAR O INVENTAR?QUÈ VOLEM PER A TARRAGONA?

Si volem introduir els pressupostos participatius, caldria convertir Tarra-gona en una mena de Porto Alegre mediterrani? Potser no. No es tracta de copiar, sinó de crear a partir d’altres experiències. És imprescindible con-vertir els pressupostos participatius en un instrument útil per a la gent, basat en propostes solvents i no en opinions intuïtives o superficials, amb potencial transformador per introduir canvis a la ciutat, que sigui sostingut en el temps, i de caràcter dinàmic i innovador, ca-paç de crear eines inclusives per fis-calitzar, proposar i actuar (mitjançant Consells Populars de Seguiment del Pressupost Municipal, per exemple). Per aconseguir això cal, però, posar tota la informació necessària a l’abast de tothom i actuar amb una transpa-rència financera que ajuntaments com el de Tarragona no compleixen. Alhora, cal dotar-nos d’un model propi i engrescador, adaptat a les característiques pròpies de Tar-ragona, però que puguem posar en pràctica en qualsevol escenari, ja si-gui el Centre, Torreforta, o els barris de Llevant. No ens falten idees. Als Països Catalans tenim moltes expe-riències de diversos tipus a municipis com ara Terrassa, Figaró‐Montmany, Santa Cristina d’Aro, Arenys de Mar

CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE TARRAGONA [www.tarragona.cup.cat]Vine a l’assemblea que fem els dimecres al Casal Popular la Sageta de Foc (C. de la Nau,11) a les 18,30h

Pau PérezConseller d’Economia i Hisenda que se les empesca totes per tal d’impedir l’ac-cés i la participació en l’elaboració i la discussió de les ordenances fiscals i els pressupostos.

Carlos SlimSoci majoritari de FCC i, per tant, a qui la nostra ciutat ajuda a permetre-li ser l’home més ric del món.

Joan Miquel NadalL’alcalde que hi havia a la ciutat en el moment en què es decidí tirar en-davant la Gran Runa tarragonina per excel·lència, el pàrquing “intel·ligent” Jaume I, que havia de costar 4 M i en portem més de 30.

DE PORTO ALEGRE A TARRAGONA: EL CAMÍ INACABAT DE LA DEMOCRÀCIA POPULAR

@CUPTarragonaCUP Tarragona

o Vilafranca del Penedès. Però n’hem d’aprendre. En alguns d’aquest casos es voten finalment les propostes que aple-guen més suports populars i que seran executades per l’Ajuntament. En d’al-tres, només s’han creat fòrums delibera-tius que fan recomanacions. Molts s’han abandonat per falta de voluntat política dels corresponents equips de govern o al•legant situacions d’escanyament eco-nòmic per entrebancar qualsevol possi-bilitat de control popular directe. Una prova evident que, per fer efectiva la participació real, cal una mobilització i una pressió popular constant.

MÉS ENLLÀ DELS DINERS: APODERAMENT I ESPAIS DE DECISIÓ

Davant les restriccions de tota mena per limitar la participació popular (amaga-ment d’informació, encobriment de da-des, polítiques municipals de fets consu-mats) cal donar una embranzida envers un apoderament progressiu. Com a pro-motors dels pressupostos participatius a Tarragona volem donar una passa més per aconseguir aturar endeutaments il-legítims, per oposar-nos a decisions injustes, per entrebancar projectes me-galòmans, per deturar l’assignació de contractes fraudulents. Participar no és anar a cruspir-se canapès a un recepció municipal, és incidir críticament en la realitat mitjançant un aprenentatge co-munitari, és fer una passa més pel camí inacabat de la democràcia popular.