IMPLICACIONS OPTOMÈTRIQUES EN PETITS CANVIS DE …

Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa

GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA

TREBALL FINAL DE GRAU

IMPLICACIONS OPTOMÈTRIQUES EN PETITS CANVIS DE

REFRACCIÓ

CARLA PASTOR LÓPEZ

DIRECTORA: AURORA TORRENTS GÓMEZ

DEPARTAMENT D’ÒPTICA I OPTOMETRIA

Juny 2019


GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA

La Sra. Aurora Torrents Gómez com a tutora i directora del treball.

CERTIFICO

Que la Sra. Carla Pastor López ha realitzat sota la seva supervisió

el treball "Implicacions optomètriques en petits canvis de refracció”

que es recull en aquesta memòria per optar al títol de grau en

Òptica i Optometria.

I per a què consti, signo aquest certificat.

Sr/Sra.................................... Tutor/a del treball

Sr/Sra.................................... Director/a del treball

Terrassa, 12 de Juny de 2019




REFRACCIÓ

RESUM La paraula miopia prové de la unió de dos termes grecs: my – “tancar l’ull” i –opia “vista”, en

al·lusió a què els miops per veure bé de lluny guinyen els ulls.

Degut a que actualment es considera que la miopia és un estat refractiu el qual progressa amb

rapidesa, s’estima que al 2050 podria haver un 49,8% de miops en tot el món, donat a que

diversos autors esmenten la importància de l’estat fòric, de l’AC/A, del retard acomodatiu,

d’anar hipercorregits o hipocorregits i de la progressió de la miopia.

En aquest treball s’ha fet un petit estudi sobre si una pacient amb miopia i astigmatisme baix

va ben graduada i quines implicacions optomètriques comporta certes variacions de graduació

a nivell acomodatiu i binocular. A més, d’anar a diverses òptiques perquè la graduessin i

després fer una comparativa entre els seus valors i la graduació que acostuma a dur.

En el seu cas, gaudeix d’un sistema visual ben estructurat, fent que aquestes variacions de

potència no afecten a la seva estructura visual generant discomfort referent a estat fòric,

reserves de vergències i acomodació. Encara que el fet d’anar hipocorregit o hipercorregit en

massa excés no es notava còmoda, el seu sistema visual no es veia alterat de manera il·lògica.

Els resultats obtinguts d’aquesta pacient mostren que les petites variacions de potència encara

que modifiquin els valors de binocularitat i acomodació, no afecta de manera exagerada al seu

confort visual.

De manera que d’entrada podria semblar que qualsevol refracció aniria còmoda però s’hauria

de fer un seguiment del seu estat optomètric.




REFRACCIÓ

RESUMEN La palabra miopía proviene de la unión de dos términos griegos: my - "cerrar el ojo" y -opia

"vista", en alusión a que los miopes para ver bien de lejos ocluyendo los ojos.

Debido a que actualmente se considera que la miopía es un estado refractivo el cual progresa

con rapidez, se estima que en 2050 podría haber un 49,8% de miopes en todo el mundo.

Dado que varios autores mencionan la importancia del estado fórico, del AC / A, del retraso

acomodativo, ir hipercorregidos o hipocorregidos y de la progresión de la miopía.

En este trabajo se ha querido hacer un pequeño estudio sobre si una paciente con miopía y

astigmatismo bajo va bien graduada y qué implicaciones optométricas conlleva ciertas

variaciones de graduación a nivel acomodativo y binocular. Además, de ir a varias ópticas para

que la graduaran y luego hacer una comparativa entre sus valores y la graduación que suele

llevar.

En su caso, goza de un sistema visual bien estructurado, haciendo que estas variaciones de

potencia no afecten a su estructura visual generando discomfort referente a estado fórico,

reservas de vergencias y acomodación. Aunque el hecho de ir hipocorregido o hipercorregido

en exceso no se notaba cómoda, su sistema visual no se veía alterado de manera il· lógica.

Los resultados obtenidos de esta paciente muestran que las pequeñas variaciones de potencia

aunque modifiquen los valores de binocularidad y acomodación, no afectan de manera

exagerada a su confort visual.

De manera que de entrada podría parecer que cualquier refracción iría cómoda pero habría

que hacer un seguimiento de su estado optométrico.




REFRACCIÓ

ABSTRACT The word myopia comes from the union of two Greek terms: my - "to have to close the eye"

and opia – “to view”, meaning that a person affect with myopia needs to close the eyes

halfway in order to view in focus.

Because myopia is currently considered to be a refractive state which progresses rapidly, it is

estimated that in 2050 there could be 49.8% myopia around the world.

Several authors mention the importance of:

- the phoric state the AC/A

- the accommodative delay

- being overcorrection or undercorrection and

- the progression of myopia.

In this work, a small study was made about whether a patient with myopia and low

astigmatism is well-graded or not and which optometric implications involve certain variations

of graduation at an accommodative and binocular level. In addition, the patient went to

several optical so that they graduate and then we could make a comparison between their

values and the graduation that usually leads.

The patient enjoys a well-structured visual system, making these variations of power not affect

her visual structure, generating discomfort regarding the phoric state, reservations and

accommodation reserves. Although the fact that it was undercorrection or overcorrection in

excess was not comfortable, its visual system was not illogically altered.


Refractory condition:

It is estimated that in 2050 it would be a 49.8% of myopic in the world population, and it is

going to be one of the main causes of blindness. As it is a public Health issue, the WHO

declares the myopia to be one of the first priorities in the clinic assistance. So both etioloy and

“prevail” causes of myopia are multifactorial aspects produced by various factors which are

difficult to control. We are due to take in account the unjustified beginning or increase of the

myopic condition during the emmetropization process and along the childhood. This is

because, during childhood, the eyes are still in the development process and so, they are more

sensitive to minor changes which should lead to unexpected stubborn changes until the

adolescence stage.

Nowadays many researchers confirm how the environmental factors and schooling tends the

individuals to suffer myopia, especially those who spend more time in tasks which involve the

near vision for a long period of time. The young , named nowadays “digital natives”, are so

used to work on the screen gadgets, out of the recommended rates of distance and exceeding

the hours considered safe for the vision health.

The raise of myopia involve other relevant pathologies, this is the reason why there currently

exist many myopia prevention campaigns: visual and postural ergonomic advice (visual hygiene

tips), control in the use of the ICT (Information and Communication Technologies), spend time

outdoors in order to stimulate dopamine production and relax the visual organs in far vision

conditions, use of alternative therapies as the orthokeratology, soft contact lens with a specific

design with an optimized peripheral zone, visual therapies in order to obtain normal rates in

phorias, reservation and accommodation, even going on a pharmacological therapy (diluted

atropine at 0.01%), among others.

We know myopia as a refractory state where it can be done an excessive power of the eye for:

an extra axial-length, because of the eye of being bigger than the normal Standard or because

of a rise in the power through other ways (cornea and crystalline).


A large number of studies consider that going undercorrected – not applying the full grade of

the lens with the objective to reach a maximum level of visual acuity - as a mistake. It shouldn’t

be an effective measure to reduce or control the progress of the refractive stage.

Other authors emphasize the concept of the highest correction independently of the

heterophoric stage in near vision condition, considering that it should have a negative effect.

If we have in mind the generation of a peripherical soft focus which stimulates blurred images

in the retina then a myopia progression should be created. So that’s why, in the case of an

unbalanced near-vision esophoria or with rates to the limit, the action of use all the

prescription should generate an uncomfortable state in front of near vision tasks and creating

blurred images and even diplopia, accompanied by a lack of focus.

On the other hand, Chung, Mohidin and O’leary (2002) state the importance of knowing the

focusing and phoric state as an insufficient accommodation generates blurred images into the

retina and in addition with an unbalanced esophoria it colud be the cause of a myopic

progression.

Millán, DL. Ramírez, LR (2001) exposes the importance of not using an excessive negative

power because it should increase the phoric state (if it was an esophoria) and diminish it (if it

was an exophoria). So, it could happen that one of the negative effects of going overcorrected

were than the images shouldn’t have been correctly focused because of the excess of effort of

focusing done by the eye. The effort of the eye to adapt to the extra diopters makes it suffer

pain in the process of convergence; it should be the reason why the images were still blurred.

This is one of the negative effects of the hypercorrection and so, it should create new

symptomatologies in the near vision. That’s why we have to know the binocular rates and

accommodation ones to decide the right diopters to apply in the patient in order to benefit its

visual system and don’t damage it in the future.


Objective:

The objective of this work is to analyze the visual effects, referring to values of accommodation

and binocularity which imply little changes in the last refraction of a Student from the Optical

and Optometry Faculty of Terrassa 4th grade.

As well, five Optical establishments are going to be visited to prescript the vision, the methods

that they use will be observed to find the refraction and, also, the steps they are following to

decide the solutions.

Finally, the prescription of the professional optometers is compared with the initial

prescription obtained by retinoscopy and the subject in the testing lens. The articles found in

the bibliography are going to be compared with these results in order to achieve conclusions

about the subject of the binocularity and the accommodation, and the level of comfort with

the prescription according to it fit was overcorrected or undercorrected.

Method:

The work requires the collaboration of a patient with a good far vision acuity (0.9 minimum),

without binocularity dysfunction and with myopia between -2.00D to -4.00 D, and astigmatism

from -1.00 D to -2.00 D. The tests are made it in the Optical and Optometry of Terrassa and in

the Universitary Vision Center of Terrassa.

First of all, it is due to obtain the best possible refraction of the patient with a retinoscopy and

an appropriate subject.

From the found values in the first step little dioptrically variations will be carried out from

0.50 D on every eye and the spherical equivalent, to reproduce the little differences of

prescription that we can find depending of the professional who is testing the vision and the

optometry effects.

.


To measure this effects we test the far vision and the near vision: AV, level of comfort with the

different prescriptions, phorias and measures with the prism bar and cover test, fusional

reserves with the prism bar, amplitude of accommodation through the Sheard method,

flexibility of accommodation, flexibility of vergence, near point of accommodation with non-

accommodative stimulus and stereopsis with TNO.

At the beginning, we make all the tests with the first prescription without including any

dioptrical variation. Then, changing a +0.50 D on every eye from the initial value of the

prescription and finally, we change a -0.50 D from the first refraction obtained.

As well, it is done other series of tests with the equivalent spherical value. Between the tests,

we check the comfort rate with the prescription of the testing lens with the rate “Likert” (1-5),

one is the least comfortable and 5, maximum comfort.

To do all of these exams four times repeatedly, the patient has to be healthy without diseases

as colds with fever, flu or headache...

In this case, with the objective of getting the best correction in prescription, we chose five

optical shops; three of them in Terrassa’s center and two in Barcelona, the tests are done in

two different days.

The procedure consists in going to these establishments without showing the objective of

realizing the TFG (Final Degree Work) in order to reach a common prescription as they usually

do .

We took notes on the different procedures that they do during the refraction process and

finally if it was some dioptrical variation on her glasses with the new prescription, we took

notes on a new aspect on visual ergonomic or if they recommended doing a new pair of

glasses.


Conclusions:

Speaking of optometry there are some changes related to the focusing and the binocular vision

in harmony with the dioptre variations done, without changing her visual System structure

significantly.

Those little changes of 0.50 D to her initial prescription doesn’t generate any visual

discomfort, although at being some minutes testing the comfort of being undercorrected and

overcorrected, the patient sais that she prefers going on less prescription even when the far

vision shouldn’t be good enough.

Anyway in any case her phoric state, focusing and binocular has been illogically altered; always

they follow a theorical pattern.

The results obtained in this patient show than the little variations of power, even having

modified the values of binocularity and accommodation, they don’t affect dramatically her

visual comfort.

It seems that every refraction could be a good option and she went comfortable.

It is due to follow her opthometrical state along the time to make sure that her visual System is

able to get these variations in the prescriptions.

Concerning to the five prescriptions in the different Optical shops, it hasn’t been a big

difference between them, neither in the subject found in the experimental part of the work.

An important aspect common between the five establishment is the fact that all of them use

the autorefractometer and then the foropter, only two of the shops have decided to use the

prescription found in the test lens to check the comfort level of the patient and the realization

than the worst eye is the one which must be undercorrected, in this case it was the left eye.

This date was found in the second establishment, where the sensorial dominations test was

done.


AGRAÏMENTS

Primerament, donar les gràcies a la pacient Kattya López per haver assistir totes les sessions

necessàries per realitzar les proves, sense ella no hagués sigut possible realitzar aquest treball.

Seguidament, a la meva tutora ja que ha tingut molta paciència per guiar-me i ajudar-me en

tot moment. Ha sigut capaç d’animar-me i motivar-me per seguir endavant i tenir esperança

de que tot sortirà bé.

Finalment, a totes aquelles persones que han hagut d’aguantar-me en tot moment amb les

meves preocupacions, angoixes, neguits, moments eufòrics i comentaris “ara no puc, estic

amb el TFG” perquè sense la seva comprensió i ànims, se m’hagués fet molt pesat dur a terme

el treball tota sola a nivell d’emocions.

ÍNDEX

1. MARC TEÒRIC ............................................................................................................... 1

1.1. Estat refractiu ................................................................................................. 1

1.1.1. Neutralització defectes refractius ......................................................................... 1

1.1.2. Afectacions d’anar hipercorregits o hipocorregits ............................................... 2

1.2. Ametropies ...................................................................................................... 3

1.2.1. Definició de miopia ............................................................................................... 3

1.2.2. Prevalença de miopia ............................................................................................ 4

1.2.3. Classificació de miopia .......................................................................................... 4

2. METODOLOGIA.................................................................................................... 6

2.1. Objectiu general .............................................................................................. 6

2.2. Objectius específics .......................................................................................... 6

2.3. Participants ..................................................................................................... 6

2.4. Material ........................................................................................................... 7

2.5. Procediment .................................................................................................... 7

2.6. Resultats ................................................................................................................... 8

2.6.1. Graduacions establiments sanitaris ..................................................................... 8

2.6.2. Graduació porta seva ullera .................................................................................. 9

2.6.3. Graduació obtinguda............................................................................................ 9

2.6.4. Mesures amb la graduació nova .......................................................................... 9

2.6.5. Mesures amb canvis esfèrics ............................................................................. 10

2.6.6. Mesures amb equivalent esfèric ........................................................................ 12

2.6.7. Gràfiques dels resultats ...................................................................................... 13

2.7 Discussió ......................................................................................................... 19

2.8 Conclusions ..................................................................................................... 20

3. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................... 21

1

1. MARC TEÒRIC:

En aquest apartat es comentaran aspectes sobre l’estat refractiu i les possibles implicacions

que pot tenir no portar la graduació correcta en el confort visual, que és l’objectiu principal del

TFG.

1.1 Estat refractiu:

Estat refractiu ocular es refereix a la posició del punt remot de l’ull, que és el punt conjugat de

la retina en estat de mínima acomodació.

Un ull emmetrop té el seu punt remot a l’infinit, de manera que els raigs que procedeixen de

l’infinit focalitzen a retina. S’obté una bona agudesa visual en visió de lluny i en visió propera

depenent de l’amplitud d’acomodació de l’individu, si és suficient podrà enfocar nítidament a

aquella distància.

Quan els raigs que provenen de l’infinit no focalitzen just a la retina ens trobem en condicions

d’ametropia; Hipermetropia quan els raig focalitzen per darrera la retina (desenfoc negatiu) o

Miopia quan enfoquen per davant la retina (desenfoc positiu). En aquestes situacions, es

genera una ametropia esfèrica, en què la imatge d’un punt és un punt però no es forma sobre

la retina.

En el cas de l’astigmatisme, no s’és capaç de formar una imatge puntual a partir d’un punt

objecte, degut a la variació de potència de l’ull en un dels seus meridians respecte a un altre de

perpendicular. Aquesta condició és deguda a la falta de simetria de la còrnia o tonicitat, i a

causa que del punt objecte es formi una imatge de dues el·lipsis desenfocades on entre elles es

situa el cercle de mínima confusió (conoide de Sturm).

Un desenfoc implica que hi ha un emborrament de la imatge retiniana i per tant, es genera una

borrositat. Aquella imatge no serà vista nítidament i necessitarà una correcció òptica

(neutralització) per poder enfocar les imatges sense una borrositat aparent.

1.1.1 Neutralització de defectes refractius:

Un ull miop es caracteritza per un excés de potència refractiva ja sigui per una longitud axial

superior als valors normals o bé per un increment de potències d’altres medis. En aquest cas

l’agudesa visual en visió llunyana és borrosa, ja que la imatge que es forma no focalitza a retina

MARC TEÒRIC

2

sinó per davant d’ella i forma un cercle borrós (cercle de difusió) que depèn del diàmetre

pupil·lar i el valor de la miopia.

El seu punt remot és la distància màxima a la qual pot veure nítid sense acomodar (cristal·lí

relaxat) i es situa per davant de l’ull , el seu punt conjugat estarà a una distància finita. El punt

pròxim situat per davant de l’ull és la màxima acomodació que permet enfocar una imatge

nítida a retina en distàncies properes. És a dir, del punt remot cap enrere (allunyant-se de l’ull)

veurà borrós i del punt remot cap endavant (apropant-se) haurà d’acomodar per tal de veure

nítid allò que vulgui mirar. L’ acomodació és la capacitat del cristal·lí en augmentar o disminuir

la seva potència per poder veure nítides les imatges que voldrà enfocar en un distància en

concret. S’ha de tenir en compte que durant aquest procés entren en joc diverses aberracions

que podrien millorar o empitjorar la qualitat de la imatge. En el cas del miop el fet d’acomodar

produirà un major emborronament de la imatge retiniana, de manera que el miop no pot

millorar la seva visió només acomodant (Vera, D. Gwiazda, T i Held (2004)).

Per neutralitzar aquest error refractiu cal situar davant de l’ull una lent divergent, la qual farà

que el focus imatge de la lent es situï al punt remot del pacient, és a dir, serà la inversa de la

distància des del pla principal objecte (sense acomodar) fins al punt remot. La correcció de la

miopia per norma general recomana prescriure la lent de menor potència que aconsegueixi

arribar a 1.0 AV de lluny o al màxim valor que arriba el subjecte.

1.1.2 Afectacions d’anar hipercorregits o hipocorregits:

Segons Adler i Millodot (2006), el fet d’anar hipocorregits, és a dir, a no posar la totalitat de les

diòptries necessàries per arribar a l’agudesa visual màxima per aquell individu, es considera

que no és una teràpia afectiva per reduir la miopia.

Diversos autors Jackson E. (1931), Rollet M. (1935) i Giles GH (1965), remarquen la

importància de prescriure la totalitat de la correcció independentment de l’estat heterofòric

en visió pròxima, encara que podria generar una progressió de la miopia ja que es pot generar

un desenfoc hipermetròpic, produint una imatge retinal borrosa quan s’està en visió pròxima.

A més, “Chung, Mohidin i O’Leary (2002)” comenten que una acomodació insuficient estimula

imatges borroses a retina, generant una progressió de la miopia.

El mateix article especifica que és important conèixer el valor de la fòria ja que podria ser un

detonant per la progressió de la miopia. En el cas d’una endofòria amb menys correcció

3

miòpica seria una bona opció perquè en visió pròxima es reduís el valor de la fòria, de la

demanda de convergència i acomodació. En canvi, en visió de lluny hi hauria cert

emborronament de les imatges, la qual faria que es necessiti disminuir la distància palpebral

(guinyant els ulls) simulant un forat estenopeic i així millorar la qualitat d’aquestes imatges.

Per tant, estimularia imatges no nítides a la retina, les quals farien que hi hagués un augment

de la miopia.

Millán, DL. Ramírez, LR (2001) exposen que el fet d’anar amb més potència negativa

innecessària pot augmentar l’estat fòric o disminuir-lo, en el cas d’una exofòria. Si el pacient té

una endofòria, el fet d’anar sobrecorregit li generarà un augment d’aquesta fòria i segurament

acompanyat d’astenopia. A més, a l’haver més potència de la que necessita haurà de fer un

sobreesforç i acomodar més i convergir més, de manera que no podran aclarir les imatges amb

l’ajuda de l’acomodació en distàncies pròximes.

Gwiazda (1993). Vera, F. (2005) i Nakatsuka (2005) mencionen que un precursor d’aquest

augment de miopia és un retard acomodatiu elevat, sobretot en joves miops en progressió.

Per això, en aquestes situacions es prescriu una adició positiva per visió pròxima per tal de

reduir aquesta demanda de convergència i acomodativa. Alguns autors mencionen que

s’evitaria aquelles miopies produïdes per un accés d’acomodació o una reduïda amplitud

d’acomodació.

1.2 Ametropies:

1.2.1 Definició de miopia:

Actualment, la miopia es defineix com “un excés de potència per la longitud axial de l’ull o bé

per un ull més gran o un increment de potència en altres medis (còrnia i cristal·lí)” segons

Micó, MR. (2011). Encara que avui en dia hi ha moltes definicions vàlides pel terme de miopia,

fa unes dècades es deia que “ era un error refractiu on els raig de llum paral·lels arribaven a

enfocar davant de la capa sensible de la retina quan l’ull estava en repòs” Duke –Elder y

Abram 1970.

Figura 1. IUBarraquer <://www.acmcb.es/files/425-3551-DOCUMENT/Lamarca-35-25Maig12.pdf>

4

1.2.2 Prevalença de miopia:

La miopia es considera l’estat refractiu de major prevalença del món (Lam et al. 2002, Saw

1996, Sherwin et al. (2012)) sent multifactorial (Rose et al. (2008) i Gaceta (2016). És a dir, pot

estar produïda per diversos factors; genètics, ambientals, econòmics, ètnics, escolarització,

entre altres.

Al llarg dels anys s’han anat formulant diverses hipòtesis sobre la etiologia de la miopia, des de

malnutrició, al·lèrgies, herència, portar o no portar ulleres, etc., sense especificar quins són els

mecanismes d’origen i la progressió de la miopia.

Aquest estat refractiu varia segons les diferents ètnies del món, encara que va progressant de

manera accelerada fent que sigui un problema de Salut pública (Saw, SM 2005).

Valors elevats de miopia ( -5.00 D) poden desencadenar canvis patològic en el globus ocular

afectant al cristal·lí, coroides, retina, màcula, i causant canvis degeneratius que constitueixen a

la causa més freqüent de pèrdua visió. Aquests canvis produïts per la progressió de la miopia

fa que es dupliquin els riscs de: cataractes, glaucoma angle obert, maculopatia,

neovascularització coroidea i desprendiment de retina (Rey, D. Alvarez, C i Moreno, J (2016)).

Diversos autors Fulk et al. (2000), Gwiazda et al.(2003), Walline et al. (2004) i (2008),

comenten que la miopia augmenta -0.50 D a l’any. Un article de Brien, A. et al. (2016) mostra

dades que indiquen al voltant de 5.000 milions de persones (4758 milions) seran miops el

2050, és a dir, un 49.8% de població de tot el món. Referent a miopia elevada (-5.00 D) ens

trobaríem en un 9.8% de la població mundial. Atenent aquestes estimacions previstes,

s’estima que des del 2000 fins 2050, la miopia es convertirà en la principal causa de ceguesa de

tot el món trobant valors del 50% de miopia i del 10% miopia alta (5.00 D) segons Brien, A et

al. 2016 .

1.2.3 Classificació i control de miopia:

La classificació de la miopia és molt extensa i es poden identificar varis factors: edat aparició,

progressió, anatòmiques de l’ull, grau de miopia tenint en compte els angles α, β i ϒ, factors

fisiològics vers patològics i hereditaris vers ambientals.

5

Actualment hi ha molts estudis que corroboren com els factors ambientals i l’escolarització

indueixen a tenir més prevalença de miopia, sobretot en els individus que destinen més hores

en tasques de visió pròxima prolongada que a l’aire lliure relaxant el sistema visual.

Aquests factors ambientals ens referim el temps que es dedica a l’exterior, exposant-se a la

llum solar. Diversos estudis tant d’animals com humans (Mutti, DO. i Smith, E. (2012), Rose, KA.

(2008) han corroborat que la vitamina D actua com a biomarcador d’exposició fent que

s’alliberi dopamina gràcies a l’exposició dels raig UV, com a conseqüència es produeix una

relaxació dels músculs oculars ajudant a enrederir el creixement de la longitud axial (Saw, SM

(2002). i Sherwin, JC. et al. (2012)).

Altres autors (Ciuffreda, K. Ordonez, X. ((1995)) remarquen l’augment i la progressió de la

miopia com un excés d’ús de la visió pròxima prolongada, desencadenant una miopia

transitòria la qual manifesta un estat d’emborronament de la imatge. Unes postures

ergonòmiques inadequades també són detonants per l’aparició de la miopia (Rosenfield,M.

Gilmartin, B. ( 1998)).

Segons Walker i Mutti (2002), i Gwiazda (2005) comenten que la relació d’una pobre

acomodació amb una AC/A elevada pot generar el desenvolupament de la miopia fent que el

múscul ciliar hagi de fer un sobreesforç durant el procés d’acomodació, variant la forma de l’ull

i al deixar de realitzar la tasca en visió pròxima es mantingués aquesta posició fins aconseguir

la relaxació total.

Aquest últim aspecte, segons Wolffsohn (2003), el fet d’estar cert temps en visió pròxima de

manera prolongada produeix una miopia transitòria, augmentant l’acomodació tònica

Altres estudis apunten a un desenfoc retinià hipermetròpic perifèric com el detonant de

l’augment de la longitud axial, produint una progressió de la miopia fins assolir nivells

preocupants arreu del món.

Winawer, J. Zhu, X. Choi, J. Wallman, J (2004) van realitzar un estudi amb pollets van observar

que les lents negatives generen un desenfoc hipermetròpic, i en canvi, les lents positives un

desenfoc miòpic. A més, les tasques en visió pròxima també implicaven un desenfoc

hipermetròpic i un excés d’acomodació. De manera que en les dues situacions s’acabarien

formant imatges no nítides a retina.

6

Tal i com s’ha vist a la introducció, és important anar ben graduats, és a dir, el fet d’anar

hipocorregits o hipercorregits podria alterar el sistema visual tant binocularment com

acomodativament.

1. Objectiu general:

Analitzar les repercussions visuals que impliquen petits canvis en la graduació final del pacient

amb variacions de 0.50 D respecte a la refracció inicial i comprovar el grau de confort que

generen aquestes variacions diòptriques. Comprovar les graduacions en uns quants

establiments optomètrics diferents per veure quins resultats obtenen i quines explicacions

comenten. D’allà valorar els resultats obtinguts amb la teoria i la part experimental i arribar a

conclusions.

1.1 Objectius específics:

Realitzar un examen optomètric complet amb proves de binocularitat i acomodació al subjecte

participant, analitzant l’efecte que provocarien petits canvis en la graduació.

2. METODOLOGIA:

2.1 Participants:

Participació d’una estudiant de darrer curs d’Òptica i Optometria de Terrassa amb les

següents característiques:

a. Refracció entre -2 D i -4 D, amb astigmatisme entre – 1 i – 2 DC.

b. Edat compresa entre 18 i 35 anys.

c. AV superior a 0.9 amb la millor correcció, almenys en un ull.

d. Ha d’acudir a graduar-se havent descansat bé i sense patologies (refredats amb febre,

mal de cap, etc).

PART EXPERIMETAL

7

2.2 Material:

Gabinet del Centre Universitari de la Visió de Terrassa i la Facultat d’Òptica i Optometria

(FOOT).

Optotip

Retinoscopic

Foròpter

Ullera de prova

Oclusor

Punt de fixació

Barra de prismes

Prismes solts

TNO

2.3 Procediment:

Graduar la pacient col·laboradora al gabinet del CUV.

Es realitzen mesurar, de lluny i de prop, amb la graduació obtinguda a partir de la retinoscopia

i amb el millor subjectiu trobat:

L’agudesa visual.

El grau de confort amb la graduació prescrita en ullera de proves en una escala de Likert

(1-5) on 1 és gens còmoda i 5 és màxim confort, després de portar-la 15 minuts posada

caminant i canviant posicions de mirada.

La fòria mitjançant Cover Test i barra de prismes.

Les reserves fusionals amb barra de prismes.

La flexibilitat d’acomodació.

La flexibilitat de vergències.

Punt pròxim de convergència.

Punt pròxim d’acomodació amb el mètode de Sheard.

L’estereòpsia.

A la graduació obtinguda s’apliquen canvis de ± 0.50 D esfèriques i també l’equivalent esfèric,

anotar si hi ha variacions en l’agudesa visual de lluny amb la graduació original o variació de

només una línia (mínim 0.9).

Tornar a fer les mesures de binocularitat i acomodació de l’apartat anterior amb les variacions

diòptriques indicades (± 0.50 D).

8

2.4 Resultats:

2.4.1 Graduacions establiments sanitaris:

a.) 1r Òptica:

UD: 20º -0.50 -3.00

UE: 175º - 1.00 -2.25

b.) 2n Òptica:

UD: 20º -0.50 -2.75

UE: 175º - 0.75 -2.00

c.) 3r Òptica:

UD: 20º -0.50 -3.00

UE: 175º - 1.00 -1.75

d.) 4t Òptica:

UD: 20º -0.50 -3.00

UE: 175º -1.00 -2.00

e.) 5è Òptica:

UD: 20º -0.75 -3.25

UE: 170º -1.00 -2.25

Tenint en compte els valors trobats a les diferents òptiques i les justificacions que donaven al

nou estat refractiu de la pacient, obtenim que:

A la 1r òptica, la graduen amb autorefractòmetre i foròpter, petit canvi insignificatiu que

consideren no necessari el canvi de lents i li comenten una revisió en 6 mesos.

A la 2n òptica, la graduen també amb autorefractòmetre i foròpter, consideren reduir la

miopia de l’ull esquerra i posar una addició en visió propera de +1.00 D ambdós ulls.

També mesura la dominància ocular, UD.

A la 3r òptica, la graduen amb autorefractòmetre i foròpter, obtén diferències de diòptries

amb el que porta i recomanen no canvi de lents però augmentar la distància de vèrtex de

les seves ulleres per així reduir la potència.

A la 4t òptica, la graduen amb autorefractòmetre, foròpter i comproven la graduació que

porta en la seva ullera.

A la 5è òptica, la graduen amb autorefractòmetre, foròpter i també comproven la

graduació de la seva ullera i finalment proven el valor obtingut en ullera de prova.

2.4.2 Graduació que porta a les seves ulleres:

Fronto. auto. UD: 20º - 0.50 - 2.75

UE: 170º - 1.00 – 2.25

9

2.4.3 Graduació obtinguda:

GRAU CONFORT AMB LA NOVA GRADUACIÓ:

Molt satisfeta, valora amb el màxim de puntuació (5 punts) i inclús arriba a veure lletres de

l’optotip que amb les seves ulleres habituals no era capaç.

2.4.4 Mesures amb la graduació obtinguda:

PROVES BINOCULARITAT I ACOMODACIÓ AMB NOVA GRADUACIÓ:

RX: UD: 20º - 0.75 – 3.00

UE: 170º - 1.00 – 2.00

PROVES VLL PROVES VP

AV: 1.2 AV: 20/20

Fòria: Orto Fòria: 1 x’

CRN: X /10/6 ; X /10/6 CRN: X/ 18/8 ; X / 16/10

CRP: X /20/16 ; X /20/16 CRP: X /25/20 ; X/30/25

PPC: 5 /7 cm

PPA: UD:

UE:

12,75 D

12,00 D

Fl. AC: ≥ 9 cpm Fl. AC: ≥ 9 cpm

Fl. Ve: ≥ 9 cpm Fl. Ve: ≥ 9 cpm

Estereòpsia: 120”

Retinoscopia: UD: 20º - 0.75 - 2.25

UE: 170º - 1.00 – 2.00

Subjectiu: UD: 20º - 0.75 – 3.00 AV: 1.2 AV AO: 1.2

UE: 170º - 1.00 – 2.00 AV: 1.2

10

2.4.5 Mesures amb la graduació obtinguda i canvis esfèrics.

RX: UD: 20º - 0.75 – 2.50

UE: 170º - 1.00 – 1.50

+0.50 dp


AV: 1.0 AV: 20/20

Fòria: Orto Fòria: 1 x’

CRN: X /12/6 ; X /12/6 CRN: X/ 18/5 ; X / 16/10

CRP: X /25/16 ; X /25/18 CRP: X /30/25 ; X/25/20

PPC: 5 /7 cm

PPA: UD:

UE:

13,50 D

15,50 D


Fl. Ve: ≥ 9 cpm Fl. Ve: ≥ 9 cpm



Satisfeta, valora amb 4 punts i arriba a molt bona agudesa visual de l’optotip.

11

PROVES BINOCULARITAT I ACOMODACIÓ AMB NOVA GRADUACIÓ:

RX: UD: 20º - 0.75 – 3.50

UE: 170º - 1.00 – 2.50

-0.50 dp


AV: 1.5 AV: 20/20

Fòria: Orto Fòria: Orto

CRN: X /6/4 : X/10/4 CRN: X/ 14/10; X /16/10

CRP: X /20/16 ; X /16/12 CRP: >40 ; X/30/20

PPC: 5 /7 cm

PPA: UD:

UE:

10,50 D

10,50 D

Fl. AC: ≥ 9 cpm Fl. AC: ≥ 9 cpm (-) costa

Fl. Ve: ≥ 9 cpm (BN costa) Fl. Ve: ≥ 9 cpm



Poc satisfeta, valora amb un 2 ja que no acaba anar còmoda amb la graduació nota certa

inseguretat i no aconsegueix acomodar les diòptries de més.

12

2.4.6 Mesures amb la graduació obtinguda i equivalent esfèric:

RX: UD: – 3.50

UE: -2.50


AV: 1.0 AV: 20/20

Fòria: Orto Fòria: Orto

CRN: x/6/4 ; x/6/4 CRN: x/10/8 ; x/12/8

CRP: x/25/20 ; x/25/20 CRP: x/18/16 ; x/25/20

PPC: 4/6 cm

PPA: UD:

UE:

15,25 D

13,25 D


Fl. Ve: ≥ 9 cpm (BN costa) Fl. Ve: ≥ 9 cpm (BN costa a

4 cpm)



Poc satisfeta, valora amb un 2 i és acceptable però no còmoda a no ser que sigui per mirar en

visió pròxima, no veu del tot nítid, definit.

13

2.4.7 Gràfiques dels resultats:

En la figura 2 es mostra la ruptura i figura 3 la recuperació de la demanda de vergències

fusionals de divergència segons les diferents variacions diòptriques en visió de lluny.

0

2

4

6

8

10

12

14

Normal Normal 0,5 0,5 -0,5 -0,5 EQS EQ S

Diò

ptr

ies

pri

smàt

iqu

es

Variacions diòptriques

RESERVES FUSIONALS BASE NASAL vll

Ruptura

0

1

2

3

4

5

6

7

Normal Normal 0,5 0,5 -0,5 -0,5 EQS EQ S Diò

ptr

ies

pri

smàt

iqu

es


RESERVES FUSIONALS BASE NASAL vll

Recuperació

Figura 2

Figura 3

14


fusionals de divergència segons les diferents variacions diòptriques en visió de prop.

0

5

10

15

20


Diò

ptr

ies

pri

smàt

iqu

es


RESERVES FUSIONALS BASE NASAL vp

Ruptura

0

2

4

6

8

10

12


Diò

ptr

ies

pri

smàt

iqu

es


RESERVES FUSIONALS BASE NASAL vp

Recuperació

Figura 4

Figura 5

15


fusionals de convergència segons les diferents variacions diòptriques en visió de lluny.

0

5

10

15

20

25

30


Diò

ptr

ies

pri

smàt

iqu

es


RESERVES FUSIONALS BASE TEMPORAL vll

Ruptura

0

5

10

15

20

25


Diò

ptr

ies

pri

smàt

iqu

es


RESERVES FUSIONALS BASE TEMPORAL vll

Recuperació

Figura 6

Figura 7

16

En la figura 8es mostra la ruptura i figura 9 la recuperació de la demanda de vergències

fusionals de convergència segons les diferents variacions diòptriques en visió de prop.

0

5

10

15

20

25

30

35

Normal Normal 0,5 0,5 -0,5 -0,5 EQS EQ S Diò

ptr

ies

pri

smàt

iqu

es


RESERVES FUSIONALS BASE TEMPORAL vp

Ruptura

0

10

20

30

40

50


Diò

ptr

ies

pri

smàt

iqu

es


RESERVES FUSIONALS BASE TEMPORAL vp

Recuperació

Figura 8

Figura 9

17

En la figura 10 es mostra l’agudesa visual visió de lluny i figura 11 l’agudesa visual visió

segons les diferents variacions diòptriques.

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

Normal 0,5 -0,5 EQS

Agu

de

sa V

isu

al


AV vll

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

Normal 0,5 -0,5 EQS

Agu

de

sa V

isu

al


AV vp

Figura 10

Figura 11

18

En la figura 12 es mostra l’amplitud d’acomodació de cada ull pel mètode de sheard.

En els resultats del punt pròxim de convergència, flexibilitat d’acomodació i vergències

tant en visió de lluny com de prop i l’estereòpsia, no s’han mostrat canvis per cada variació

diòptrica.

0

5

10

15

20

Normal 0,5 -0,5 EQS

Diò

ptr

ies

(D)


AMPLITUD D'ACOMODACIÓ (SHEARD)

UD UE

Figura 12

19

2.5 Discussió:

El fet de ser una mostra molt petita, només tenir la participació d’un sol estudiant, els resultats

obtinguts no es poden extrapolar. De manera que les conclusions trobades en aquest treball

només fan referència en aquesta situació en concret (una estudiant de 4t de carrera d’Òptica i

Optometria). Així que es necessitaria de més participants per poder extreure unes conclusions

i valors més específics segons un grup d’edat determinat.

A l’hora de donar una prescripció s’hauria de tenir en compte aquests paràmetres perquè

encara que d’entrada l’usuari no mostrés símptomes de disconfort visual, podria ser que amb

el pas del temps el seu sistema visual es veiés alterat, produint certs símptomes de fatiga o

incomoditat visual o inclús un augment de miopia no justificat.

Fent una valoració global dels valors obtinguts amb les diferents variacions diòptriques, en tot

moment s’observa com l’amplitud d’acomodació va variant segons si porta més o menys

graduació. Valors esperats ja que són conceptes que estan relacionats. En el cas de les fòries,

degut a què té una exofòria molt petita que inclús en ocasions és ortofòria, no es veu alterada.

En canvi, les reserves fusionals tant de convergir com divergir si que van variant amb sintonia a

l’amplitud d’acomodació i la variació de 0.50 D. Com més diòptries negatives porti, més

alterat es troba el sistema visual tant en equivalent esfèric com en augment de diòptries.

Tal i com hem vist en els resultats obtinguts, el fet d’anar hipercorregit genera que el sistema

visual hagi de fer un sobreesforç a nivell acomodatiu i binocular, causant un augment de la

demanada de reserves base temporal i disminuint les bases nasals. El sistema visual

sobrecorregit amb les negatives estarà acomodant de més. Aquest fet pot donar peu a un

augment de la miopia de manera progressiva.

Una altre opció per la qual opten molts especialistes és hipocorregir la miopia com a mètode

preventiu per a la seva progressió. Cert que fa relaxar el sistema visual i sobretot respecte a

l’acomodació i la convergència però depèn del grau d’hipocorreció pot generar un

emborronament de les imatges en visió de lluny i com a conseqüència un augment de la

miopia. Referent a aquest concepte, quan es va anar a les diferents òptiques gran part va optar

per reduir la miopia que portava a les ulleres i així en visió pròxima anar més relaxada. Aquesta

decisió va ser presa sense haver fet cap prova de binocularitat i acomodació. Segons Gwiazda

(1993) Vera, F. (2005) i Nakatsuka (2005) seria bo conèixer el retard acomodatiu ja que un

valor elevat podria ser el desencadenant de la progressió miòpica i per aquest motiu, es

20

prescriu en visió pròxima potència positiva per relaxar el sistema visual tant acomodativa com

binocularment.

A les òptiques la pacient va comentar que no veia bé l’ordinador i es fatigava molt (fet que no

era real sinó es va dir per observar quines decisions prenien els optometristes) però no van

tenir en compte el grau de confort en visió de lluny de la pacient.

En les diferents òptiques que es va anar no van variar molt la seva graduació i davant el fet de

que la pacient comentés que no veia bé de lluny i que amb l’ordinador es cansava molt, alguns

van apostar perquè fes les tasques en visió pròxima amb les ulleres antigues de menys

graduació. Un altre, que augmentes la distància de vèrtex de la seva ullera i així reduir la

potència efectiva. És cert, que gran part també van observar que ull dret necessita un -0.25 D

de més, i tot van fer servir d’inici l’autorefractòmetre i d’allà es van guiar.

2.6 Conclusions:

A nivell optomètric s’observen canvis en relació acomodació i binocularitat, encara que la

pacient no manifesta cap sensació de mal estar visual ja que té un sistema visual ben

estructurat.

Davant el fet d’anar hipocorregida o hipercorregida en excés, la pacient comentava que anava

més còmoda quan portava la graduació trobada amb el subjectiu i quan portava +0.50 D, és a

dir, anant hipocorregida.

La relació amb l’augment de diòptries o reducció, produïa canvis a nivell optomètrics. De

manera que el seus sistema visual s’altera manifestant canvis segons la teoria, fent que no hi

hagi un destructurament a nivell acomodatiu i binocular que no pugui compensar.

S’hauria de valorar quina seria la millor prescripció per tal de que el sistema visual no s’alterés

amb el pas del temps.

21

3. BIBLIOGRAFIA:

Adler, D. Millodot, M (2006). “The possible effect of undercorrection on myopic progression in

children”. Clin. Exp.Optom, 89 (5), 315-321.

Gifford (2013). Best practice myopia management. Seattle; Kate Clinical Myopia profile.

Beltrán, J. Callejas, D. (2015). “Efecto de la corrección de desórdenes de refracción ocular

sobre el rendimiento escolar: una revisión de la literatura”. Bol. Ins. Nac. Salud. 21 (10-12):

181-6.

Brien, A. Holden. Timothy, R. Fricke. David, A. Wilson, Monica Jong, Kovin, S. Naidoo, Padmaja

Sankaridurg, Tien Y. Wong, Thomas J. Naduvilath, Serge Resnikoff (2016). “Global prevalence

of myopia and high myopia and temporal trends from 2000 trough 2050”.American Academy

of Ophthalmology.123:1036-1042. ISSN:0161-6420/16.

Ciuffreda, K. Ordonez, X. (1995). “Abnormal transiet myopia in symptomatic individuals after

sustained nearwork”. Optometry anb vision science. Vol 72. (28): 103-114.

Chung, K. Mohidin, N. O’Leary, DJ. (2002). “Undercorrection of myopia enhaces rather than

inhibits myopia progression. Vision Res (42), 2555-2559.

Donders FC. (1864). “On the anomalies of accommodation and refraction of the eye”. London:

New Sydenham Society.

Duke-Elder, S. Abrams, D. (1970). “Ophthalmic optics and refraction. Pathological myopia”.

London. Kimpton, 879.

Duke-Elder, S. and Abrams, D. (1970). “ System of Ophthalmology”. Ophthalmic Optic and

refraction. Vol. V. Mosby.

French, A. Ashby, R, Morgan, I. Rose, KA. (2013). “Time outdoors and the prevention of

myopia”. Experimetal eye research. Page 58-68.

Foster, PJ. Jiang, Y. (2014). “ Epidemiology of myopia”. Eye Lond 28 (2): 202-208.

Fulk, GW. Cyert, LA. Parker, DE.( 2000). “A randomized trial of the effect of single-vision vs,

bifocal lenses on myopia progression in children with esophoria“. Optometry and Vision

Science, 77 (8), pp. 395-401.

García. S.”Prevalencia refractiva en una población mediterránea española”. GIO.

BIBLIOGRAFIA

22

Giles GH. (1965). “The principles and practice of refraction. 2nd ed. London. Hammond,

Hammond and Co, p.234.

Gwiazda, JE., Hyman, L., Hussein, M.,Everett, D., Norton, T. T., Kurtz, D., Leske, M. C., Manny,

R., Marsh‐Tootle, W. and Scheiman, M. (2003). “ A randomized clinical trial of progressive

addition lenses versus single vision lenses on the progression of myopia in children”. Invest.

Ophthalmol. Vis. Sci. 44, 1492–1500.

Gwiazda, J. Hyman, L. Norton, T. Hussein, ME. Marsh‐Tootle, W. Manny, R, Wang,

Y. and Everett, D. (2004). “ Accommodation and related risk factors associated with myopia

progression and their interaction with treatment in COMET children”. Invest. Ophthalmol. Vis.

Sci. 45, 2143–2151.

Gwiazda, J. Bauter, J. Held, R. (2005). “Myopic children show insufficient accomodative

response to blur”. Investigative Ophthalmology and Visual Science, 34 (3). 690-694.

Gwaiazda, J. Thorn, F. Held, R. “Accommodation, accommodative convergence and response

AC/A ratios before and at the onset of myopia in children”. Optometry and vision science. Vol

82. No.4.

Harb, E. Thorn, F. Troilo, D. (2006). “Characteristics of accommodative behavior during

sustained reading in emmetropes and myopes”. The new England College of Optometry, 424.

“Intervenciones para ralentizar la progresión de miopía en niños”. Resultado de meta-análisis.

Gaceta De Optometría y Óptica Oftálmica. ISSN 2173-9366, Nº 514. 2016. 68-74.

Jackson E. (1931). “The control of myopia”. Am J Ophthalmol (14) 719-725.

Lam, D. Chew, SJ. Lau, J. Fan, D. (2002). “Epidemiology of school myopia in Hong Kong:

Prevalence, incidence and risk factors analysis”. Health services research committe.

Megaw PL, Boelen MG, Morgan IG, Boelen MK. (2006). “Diurnal patterns of dopamine release

in chicken retina”. Neurochem Int. 48 (1):17–23.

Millán, DL, Ramírez, LR (2001). “ Frequencia de hipercorrecion en pacientes miopes”. Essilor ,

ver mejor el mundo.

Mutti, DO. Hayes, JR. Mitchell, GL. Jones, LA. Moeschberger, ML. Cotter, SA. Kleinstein, RN.

Manny, RE. Twelker, JD and Zadnik, K. for the CLEERE Study Gruop. (2007). “Refractive error,

23

axial length, and relative peripheral refractive error before and after the onset of myopia”.

Invest Ophthalmol Vis Sci. 48 (6): 2510-2519.

Micó, RM. (2011)“Optometria: principios básicos y apliación clínica”. Elsavier España 17: 3-7,

40-45, 325-327. LLIBRE!!!

Nakatsuka, C. Hasebe, S. Nonaka, F. Ohtsuki, H. (2005). “Accommodative lag under habitual

seeing conditions”. Comparison between myopic and emmetropic children. Japanese Journal

of Ophthalmology, 49. 189-194.

Nickets, S. Hopf,S. Pfeiffer,N. Schuster, Ak. (2019). “Myopia is associated with education”.

Results from NHANES 1999-2008. PloS ONE 14 (1): e0211196.

Optometria; principios básicos y aplicación clínica- Robert Montés Micó. Elsavier España 17.

Capítols: 1 (3-7) ,3 (40-45) i 15 (325-329).

Rey- Rodriguez, V. Álvarez, Cr. Moreno, J. (2017). “Prevalencia y factores asociados a miopía en

jóvenes”.Revista Mexicana de Oftalmología. 91 (5):223-228.

Rollet M. (1935). “Is full correction of value in checking the progress of myopia?” Arch

Ophthalmol (14) 464-472.

Rose, KA. Morgan, IG. Ip, J. Kifley, A. Huynh, S. Smith, W. et al. (2008). “Outdoor activity

reduces the prevalence of myopia in children”. Ophthalmology;115 (8):1279–1285.

Rosenfield, M. Gilmartin, B. (1987). “Myopia and nearwork”. Butterworth Heinemann.

Saw, SM., Katz, J., Schein, O. D., Chew, S. J. and Chan, T. K. (1996). “ Epidemiology of

myopia”. Epidemiol. Rev. 18, 175–187.

Saw, SM., Hong, R. Z., Zhang, M. Z., Fu, Z. F., Ye, M., Tan, D. and Chew, S. J. (2001). “Near‐work

activity and myopia in rural and urban schoolchildren in China”. Pediatr. Ophthalmol.

Strabismus 38, 149–155.

Saw SM, Chua WH, Hong CY, Wu HM, Chan WY, Chia KS, et al.( 2002). ”Nearwork in early-onset

myopia”. Invest Ophthalmol Vis Sci. 43 (2):332–339.

Saw SM, Gazzard G, Shih-Yen EC, Chua WH. (2005).”Myopia and associated pathological

complications”. Ophthalmic Physiol Opt. 25:381–91.

24

Sherwin, Jc. Reacher, Mh. Keogh, Rh, Khawaja, Ap, Mackey, Da. Foster, Pj. (2012). “The

association between time spent outdoors and myopia in children and adolescents: a

systematix review and meta-analysis”. Ophthalmolgy: 119 (10): 2141-51.

Smith, EL. Hung, LF. Huang, J. (2012). “Protective effects of high ambient lighting on the

development of form-deprivation myopia in rhesus monkeys”. Invest Ophthalmol Vis

Sci .53:421–428.

Sreenivasan, V. Irving, E. Bobier, W. (2012). “Effects of heterophoria type and myopia on

accommodative and vergence responses during sustained near activity in children”. School of

Optometry, University of Waterloo, Ontario, Canada. 57: 9-17

Vera Diaz, F. A. Gwiazda, J. Thorn, F & Held, R. (2004). “Increased accommodations following

adaptation to imagr blur in myopes”. Journsl of Vision, 4 (12), 1111-1119.

Villena, R. Ruiz, A. “Caso clínico: Ortoqueratologia y control de miopia en un niño de 10 años”.

Universidad Europea Madrid.

Walline JJ, Jones LA, Mutti DO, Zadnik K. (2004). “A randomized trial of the effects of rigid

contact lenses on myopia progression”. Arch Ophthalmol. 122:1760–6

Walline JJ, Jones LA, Sinnott L, Manny RE, Gaume A, Rah MJ, Chitkara M, Lyons S. (2008). “A

randomized trial of the effect of soft contact lenses on myopia progression in children”. Invest

Ophthalmol Vis Sci. 8;49:4702–6.

Walker, T. Mutti, D. (2002). “The effect of accommosation on ocular shape”. Optometry and

vision science. Vol. 79. No 7.

Winawer, J. Zhu, X. Choi, J. Wallman, J (2004).“Ocular compensation for altermating myopia

and hyperopic defocus”. Department of biology, NY. 45: 1667-1677

Wolffsohn, JS. Gilmartin, B. Li, RW. Edwards, MH. Chat, SW. Lew, Jk, et al. (2003). “Nearwork-

induced transient myopia in preadolescent Hong-Kong Chinease”. Investigative Ophthalmology

Visual Science. 44, 2284-2289.

IMPLICACIONS OPTOMÈTRIQUES EN PETITS CANVIS DE …

Documents

Transcript of IMPLICACIONS OPTOMÈTRIQUES EN PETITS CANVIS DE …