’IMPACTE DE LES TIC EN LA GENT GRA - MPSICO | Inici · mÀster de psicopedagogia treball final de...
71
LES TIC EN LA GENT GRAN INVESTIGACIÓ ENVERS L’IMPACTE DE L’ÚS DE L’ORDINADOR EN LA MEMÒRIA A CURT TERMINI A LA POBLACIÓ DE 65 ANYS O MÉS DEL PALLARS JUSSÀ. LAURA BOIXADERA GUIXES 78095834-R MÀSTER DE PSICOPEDAGOGIA TREBALL FINAL DE MÀSTER TUTORA DE LA FACULTAT: CARMEN RUIZ FACULTAT D’EDUCACIÓ, PSICOLOGIA I TREBALL SOCIAL UNIVERSITAT DE LLEIDA 12 DE JUNY DEL 2015
Transcript of ’IMPACTE DE LES TIC EN LA GENT GRA - MPSICO | Inici · mÀster de psicopedagogia treball final de...
LES TIC EN LA GENT GRAN
INVESTIGACIÓ ENVERS L’IMPACTE DE L’ÚS DE
L’ORDINADOR EN LA MEMÒRIA A CURT TERMINI A
LA POBLACIÓ DE 65 ANYS O MÉS DEL PALLARS
JUSSÀ.
LAURA BOIXADERA GUIXES
78095834-R
MÀSTER DE PSICOPEDAGOGIA
TREBALL FINAL DE MÀSTER
TUTORA DE LA FACULTAT: CARMEN RUIZ
FACULTAT D’EDUCACIÓ, PSICOLOGIA I TREBALL SOCIAL
UNIVERSITAT DE LLEIDA
12 DE JUNY DEL 2015
Agraïments
Vull agrair en primer lloc, a la tutora de la Facultat Carmen Ruiz la seva dedicació i
tutorització realitzada en la present investigació. En segon lloc, vull agrair a tot el
professorat que m’ha transmès els seus coneixements i per tant, han fet possible que els
plasmés en el present estudi. Finalment, voldria agrair a tots els futurs participants
d’aquesta investigació si és possible dur-la a terme.
Moltes gràcies.
RESUM DEL TREBALL DE FINAL DE MÀSTER
AUTORA/ AUTHOR:
Laura Boixadera Guixes
TÍTOL DEL TREBALL
Les TIC en la gent gran. Investigació envers l’impacte de l’ ús de l’ordinador en la
memòria a curt termini a la població de més de 65 anys del Pallars Jussà.
TITLE
The Technologies of Information and Telecommunications in the elderly ages. A
research toward the impact of using the computer in short-term memory in people
over 65 years of Pallars Jussà.
PARAULES CLAU
Memòria a curt termini, TIC, competències digitals, gent gran, temps d’oci.
KEYWORDS
Short-term memory, digital competence (digital abilities), the elderly (old people), free
time.
RESUM
En la present investigació es pretén corroborà l’impacte envers la memòria a curt
termini de les TIC, més concretament de l’ús de l’ordinador en el temps d’oci en la gent
gran. Aquest estudi es realitza a la comarca del Pallars Jussà i amb 30 participants de 65
anys o més. En el procés de recollida de dades s’utilitzen instruments quantitatius i
qualitatius. En primer lloc, s’utilitza un qüestionari en versió online i en paper per a les
persones de 65 anys o més. En segon lloc, s’utilitza el test de la subescala de dígits de la
WAIS- IV per avaluar la memòria a curt termini d’aquests participants en un pretest i un
postest realitzat un cop finalitzat un programa d’ús de l’ordinador per als participants
que no utilitzen les TIC en el temps d’oci durant un període de sis mesos. A
continuació, consta d’una entrevista dirigida a tres professionals que actualment estan
treballant amb gent gran i utilitzen l’ordinador amb aquests i finalment, una entrevista
amb familiars dels participants. Un cop implementats aquests instruments, es realitza el
buidatge i anàlisi de dades a través de gràfiques i taules de buidatge d’informació amb
la finalitat d’extreure conclusions i corroborà la hipòtesi plantejada. La investigació té la
intenció de permetre l’establiment d’unes futures línies de treball per afavorir el
manteniment de la memòria a curt termini amb la gent gran si es compleix la hipòtesi
establerta.
SUMMARY
The investigation is about the impact towards short-term memory of using computers, in
particularly when old people use the computer in their free time. This study was carried
in the Pallars Jussà, with 30 participants with 65 years old or more. The process use
quantitative and qualitative keys to obtain dates. Firstly, it uses an online and a printed
questionnaire for the elderly people. Secondly, the test uses the subscale digit WAIS- IV
to evaluate the short-term memory of those participants. The evaluation consist in doing
a pretest and a posttest to the participants who do not use technologies in their free time
for a period of six months. Then, the research interviews three professionals, who
currently work with elderly people ,who use computers. And finally, there are some
interviews with the relatives of participants. Before using these instruments, it does an
analyse, obtains conclusions and corroborates the hypothesis. The research pretend to
establish future works to encourage the maintenance of short-term memory.
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ............................................................................................................. 6
1. MARC TEÒRIC ......................................................................................................... 7
1.1. Contextualització general envers les TIC .............................................................. 7
1.2. Presència de les TIC ............................................................................................ 10
1.2.1. Dades d’ Espanya ......................................................................................... 10
1.2.2. Dades de Catalunya ...................................................................................... 13
1.2.3. Dades del Pallars Jussà ................................................................................. 15
1.2.4. Comparació entre dades................................................................................ 17
1.3. Concepte de gent gran ......................................................................................... 18
1.3.1. Gent gran i envelliment ................................................................................ 19
1.3.2. Dades de la gent gran d’ Espanya i Catalunya ............................................. 23
1.3.3. Dades de la gent gran al Pallars Jussà .......................................................... 25
1.4. Presència de les TIC en l’oci de la gent gran ...................................................... 25
1.5. Avantatges i inconvenients de les TIC en la gent gran....................................... 28
1.6. La memòria i les TIC en la gent gran ................................................................. 30
2. HIPÒTESI ................................................................................................................. 38
3. METODOLOGIA ..................................................................................................... 39
3.1. Població i mostra ................................................................................................. 39
3.2. Variables i instruments ........................................................................................ 41
3.3. Procediment ......................................................................................................... 49
3.3.1. Recollida de dades ........................................................................................ 49
3.3.2. Buidatge i anàlisi de les dades ...................................................................... 52
3.3.3. Interpretació dels resultats ............................................................................ 56
4. CONCLUSIONS ....................................................................................................... 58
5. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ................................................................. 60
ANNEX .......................................................................................................................... 64
Annex 1. ÍNDEX DE TAULES ................................................................................. 64
Annex 2. ÍNDEX DE GRÀFICS ................................................................................ 65
Annex 3. ÍNDEX DE FIGURES ................................................................................ 65
Annex 4. QÜESTIONARI EN CASTELLÀ .............................................................. 65
Annex 5. WAIS-IV SUBESCALA DE DÍGITS ........................................................ 69
6
INTRODUCCIÓ
En la present investigació es pretén analitzar el grau d’influència de l’ús de les TIC en la
gent gran i el manteniment de la memòria a curt termini. És evident que en la societat
actual la presència de les TIC influeixen a tots els nivells (personal, social, econòmic,
etc) i en totes les franges d’edat (des dels infants a la gent gran). Aquest treball pretén
analitzar si la presència de les TIC en la gent gran i la utilització d’aquestes afavoreix
en el manteniment de la memòria a curt termini. Aquesta se centra en especial en l’ús de
l’ordinador. Per aquest motiu, en primer lloc s’ha cregut necessari realitzar una breu
recerca de referències bibliogràfiques per contextualitzar la premissa. Per una banda, es
cerquen dades referents a la definició del concepte de TIC i la presència de les TIC en la
societat (Espanya, Catalunya i Pallars Jussà). Es contextualitzen dades de la comarca del
Pallars Jussà perquè la investigació es durà a terme en aquesta mostra de població. Per
altra banda, s’analitza informació relacionada amb els avantatges i inconvenients de l’ús
de les TIC en la gent gran, el concepte d’envelliment i gent gran, dades demogràfiques
al respecte, la presència de les TIC en la gent gran de la nostra societat i finalment, la
vinculació del treball de la memòria amb les TIC. En segon lloc, es planteja la hipòtesis
que es pretén corroborà. Seguidament, es presenta el plantejament de la metodologia
emprada en la investigació per a la recol·lecció de dades i anàlisi. Aquesta està
composta per la població i mostra, les variables i instruments i el procediment de la
investigació. En el penúltim apartat es plasmen les principals conclusions del treball
realitzat i finalment es realitza un recull de les referències bibliogràfiques utilitzades.
Consta també d’un apartat amb els annexos del treball.
7
1. MARC TEÒRIC
1.1. Contextualització general envers les TIC
La Tecnologia de la Informació i Comunicació (TIC) és un conjunt de tecnologies
basades en la microelectrònica, la informàtica i les xarxes de comunicacions utilitzades
per processar i transmetre informació en format digital. Les TIC engloben programes
d’ordinadors, mòbils, internet, etc (Ortoll, Casacuberta i Collado, 2006). Les TIC són
un conjunt convergent de la microelectrònica, la informàtica (màquines i programes
informàtics, les telecomunicacions/televisió/ràdio i l’optoelectrònica) (Castells, 2003).
Una altra definició de TIC és un conjunt de processos i productes derivats d’eines noves
(programes i maquinari), suports de la informació i canals de comunicació relacionats
amb l’emmagatzematge, processament i transmissió digitalitzada de la informació
(Soto, 1996). Per tant, es pot establir que les TIC han transformat la societat actual,
provocant transformacions a nivell econòmic, tecnològic i social.
Si ens centrem a nivell social, estem submergits en la societat de la informació (Ortoll et
al, 2006). Aquesta societat és caracteritza per tenir una forma específica d’organització
social en la qual la generació, el processament i la transmissió de la informació es
converteixen en les fonts fonamentes de productivitat i poder a causa de les noves
condicions tecnològiques que sorgeixen en aquest període històric (Castells, 2003).
S’estableix que és una societat basada en la informació i la tecnologia. Aquesta societat
de la informació també es pot definir com la societat emergent de la nova cultura, la
qual comporta una revolució en els valors socials i les activitats. També es anomenada
societat del coneixement o societat digital (Majó i Marqués, 2002).
L’aparició de les TIC i l’aparició de la societat de la informació han tingut repercussions
en l’aparició de nous models de relacions socials i culturals basats en una societat en
xarxa, és a dir, noves formes de comunicació amb la família, amics, etc i d’oci. També
en l’aparició de noves formes d’organització laboral, és a dir, noves eines, estratègies de
treball vinculades amb la utilització de les noves tecnologies i en la creació de noves
formes d’educació (Ortoll et al, 2006).
8
Si s’analitzen aquestes repercussions es pot establir que hi ha col·lectius que queden al
marge d’aquestes TIC i de la societat de la informació, l’esquerda digital. L’esquerda
digital és la desigualtat que hi ha entre àrees geogràfiques o individus de diferents
nivells socio-econòmics en allò relatiu a les seves oportunitats d’accés a les TIC, i
també a l’ús d’Internet (OCDE, 2006). Segons Ortoll et al (2006) l’esquerda digital és
la separació entre el sector de la població que utilitza les TIC i el que no pot accedir o
bé que, tenint la possibilitat d’accedir-hi no ho fa per manca d’interès o per manca de
capacitació. Els principals col·lectius vulnerables d’aquesta exclusió digital són la gent
gran, infants i joves no escolaritzats, discapacitats, immigrants, minories ètniques, etc.
Per evitar aquesta exclusió digital s’han de dur a terme accions per afavorir la inclusió
digital d’aquests col·lectius vulnerables.
La inclusió digital és un procés que garanteix que aquelles persones que estan en risc
d’exclusió social obtinguin les oportunitats i els recursos necessaris per participar de
manera plena en la vida econòmica, social i cultural derivades de l’accés a les TIC
(European Council, 2004). També és entès com la possibilitat que té una persona de
gaudir de tots els drets i totes les oportunitats derivades de l’accés i l’ús de les TIC pel
fet que no es troba amb cap obstacle que li impedeixi. Per tant, per afavorir aquesta
inclusió digital s’ha de dur a terme l’alfabetització digital entesa com un procés
formatiu que té com a finalitat capacitar a les persones per utilitzar la tecnologia digital,
les eines de comunicació i xarxes per accedir a la informació, gestionar-la, etc (ICT
Literacy Panel, 2002).
Actualment existeixen dos tipus d’usuaris/es de la xarxa, els residents i els visitants
(Cassany, 2011). Aquests no es diferencien per l’edat, ni el sexe sinó per l’ús de la
xarxa. Per una banda, els residents són persones que utilitzen la web a nivell
professional, estudis i/o oci. Per altra banda, els visitants són aquelles persones que
utilitzen la web com una eina en el moment que sorgeixen necessitats. Malgrat establir
aquests dos grans grups, s’ha de reconèixer que hi ha usuaris/es amb altres perfils
(While i Le Cornu, 2011). Per tant, els usuaris/es de les TIC requereixen una sèrie de
competències digitals per accedir a la xarxa.
Per una banda, una competència és una combinació dinàmica d’atributs relatius al
coneixement i la seva aplicació i a actituds i responsabilitats. D’aquesta manera, una
9
persona és competent quan demostra que “sap”, “sap fer”, “sap estar” i “sap ser” de
manera flexible i autònoma (Echavarría, Isus i Sarasola, 1998).
Per altra banda, les competències digitals són enteses com la combinació de
coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les TIC que les persones despleguen en
situacions reals per aconseguir objectius determinats amb eficàcia i eficiència
(Generalitat de Catalunya, 2012).
Les principals competències digitals són (Generalitat de Catalunya, 2012):
1. La competència de cultura, participació i civisme digital (utilitzar de manera
eficient, cívica i segura els recursos de què disposa la ciutadania en la societat
digital, i aplicar-los selectivament en els diversos àmbits de la vida quotidiana).
2. Tecnologia digital i ús de l’ordinador i sistema operatiu (utilitzar les funcions
bàsiques d’un equip informàtic i del seu sistema operatiu aplicant els fonaments
de la tecnologia digital).
3. Navegació i comunicació en el món digital (utilitzar els serveis disponibles a la
xarxa per a la cerca d’informació aplicant criteris de restricció adequats i
registrant i emmagatzemant la informació. I aplicar les prestacions que ofereix
Internet per a la comunicació interpersonal i l’intercanvi d’informació i serveis).
4. Tractament de la informació escrita (utilitzar un processador de textos per crear,
tractar, elaborar i presentar textos).
5. Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment (tractar
la informació gràfica, sonora i imatges fixes i en moviment).
6. Tractament de la informació numèrica (crear i utilitzar fulls de càlcul i aplicar-
los a les activitats que requereixen l’ús d’operacions i funcions).
7. Tractament de dades (mantenir, consultar i presentar informació a través de
bases de dades).
8. Presentació de continguts (dissenyar presentacions gràfiques per presentar
informació en diferents suports destinada a ser projectada, impresa i/o publicada
per Internet).
En aquest apartat per tant, es conceptualitza el terme de noves tecnologies i els seus
efectes en la societat, és a dir, l’exclusió i/o inclusió digital que pot provocar als
diferents col·lectius com per exemple la gent gran. A continuació, es pretén analitzar
quina és la presència de les noves tecnologies en la gent gran. Aquestes dades seran
10
analitzades a nivell d’Espanya, de Catalunya i del Pallars Jussà segons dades del
Instituto Nacional de Estadística (INE) i l’ Institut d’Estadística de Catalunya
(IDESCAT) respectivament.
1.2. Presència de les TIC
En aquest punt es presenta la presència en dades estadístiques de les TIC a Espanya, a
Catalunya i al Pallars Jussà fent especial esment a la presència de les TIC en la vida de
les persones grans.
1.2.1. Dades d’ Espanya
Les següents dades exposen la situació de les TIC a nivell espanyol segons dades de
l’INE.
En la graella següent és mostra l’equipament i ús de les TIC a Espanya l’any 2014 en
les edats compreses entre els 65 i 74 anys. Analitza el % de la utilització de l’ordinador
en els últims tres mesos, la utilització d’Internet en els últims tres mesos, la utilització
d’Internet almenys un cop a la setmana els últims tres mesos i les persones que han
comprat per Internet els últims tres mesos (INE, 2015).
Enquesta sobre l’equipament i ús de les TIC any 2014
Edat 65 a 74 anys (homes i dones)
Utilització ordinador els últims 3 mesos 25,8
Utilització Internet els últims 3 mesos 26,2
Utilització Internet almenys un cop a la
setmana els últims 3 mesos
22,8
Han comprat per Internet en els últims 3
mesos
4,5
Han utilitzat el telèfon mòbil els últims 3
mesos
78,6
Taula 1 . Font: Institut Nacional d’Estadística, 2015.
11
Si s’analitza les dades exposades, l’ús de la TIC més elevada de les persones entre 65 i
74 anys és el telèfon mòbil (78,6%). Seguidament Internet amb un 26,2% i l’ordinador
(25,8%). La compra a través d’Internet en els últims tres mesos obté el % més baix
sobre l’ús de les noves tecnologies amb un 4,5%.
En el següent quadre es presenta l’ús d’ordinador i d’ Internet en les persones entre 65 i
74 anys durant els anys 2011, 2012, 2013 i 2014. Analitza el % de persones que en els
últims anys han utilitzat l’ordinador, Internet i han comprat a través d’Internet en els
últims mesos (INE, 2015).
Ús d’ordinador i d’ Internet en persones entre 65 i 74 anys durant els anys 2011, 2012, 2013
i 2014.
2011 2012 2013 2014
Persones que han utilitzar l’ordinador els
últims 3 mesos
17,4 21,4 23,4 25,8
Persones que han fet servir Internet els últims 3
mesos
16,2 19,0 21,9 26,2
Persones que han comprat per Internet els
últims 3 mesos
3,4 3,5 3,7 4,5
Taula 2 . Font: Institut Nacional d’Estadística, 2015.
Si s’analitza l’evolució en els últims anys, s’observa que hi ha hagut un augment en
l’ús de l’ordinador, Internet i compres a través d’Internet de les persones entre 65 i 74
anys. L’ús de l’ordinador ha augmentat amb un 8,4%, l’ús d’Internet ha augmentat un
10% i les compres per Internet un 1,1%. Per tant, l’augment més considerable ha estat
en l’ús d’Internet.
En la present graella, s’analitza l’equipament i ús de les TIC l’any 2014 de les persones
entre 65 i 74 anys. S’analitza el % de persones que han utilitzat alguna vegada
l’ordinador, el % de persones que han utilitzat alguna vegada Internet i el % de
persones que han comprat alguna vegada per Internet (INE, 2015).
Enquesta sobre l’equipament i ús de les TIC any 2014
Edat 65 a 74 anys (homes i dones)
Persones que han utilitzat alguna vegada
l’ordinador
33,9
12
Persones que han utilitzat alguna vegada
Internet
28,8
Persones que han comprat alguna vegada per
Internet
9,1
Taula 3. Font: Institut Nacional d’Estadística, 2015.
Es pot observar que el % de població que han utilitzat alguna vegada l’ordinador
(33,9%) és més elevat que els quan han utilitzat alguna vegada Internet (28,8%) o han
comprat a través d’aquest (9,1%).
En la següent taula, es mostra l’ús de les TIC per sexes d’edats entre 65 i 74 anys.
S’analitza el % de persones que han utilitzat l’ordinador els últims 3 mesos, el % que
han utilitzat Internet els últims 3 mesos, el % que han utilitzat almenys un cop per
setmana Internet en els últims 3 mesos, el % que han comprat per Internet en els últims
3 mesos i el % que han utilitzat el mòbil els últims 3 mesos (INE, 2015).
Enquesta sobre l’ ús de les TIC per sexe d’edats entre 65 i 74 anys
Homes Dones
Han utilitzat l’ordinador els últims 3 mesos 31,6 20,7
Han utilitzat Internet els últims 3 mesos 31,5 21,5
Han utilitzat almenys un cop per setmana
Internet en els últims 3 mesos
28,3 17,9
Han comprat per Internet en els últims 3
mesos
7,7 1,7
Han utilitzat el mòbil els últims 3 mesos 79,2 78,0
Taula 4. Font: Institut Nacional d’Estadística, 2015.
Si s’analitza la taula presentada s’observa que en tots els ítems analitzats el % d’ús és
més elevat en els homes que en les dones. Per una banda, els dispositius més utilitzats
pels homes són: el mòbil, l’ordinador, Internet, l’ús d’ Internet almenys un cop per
setmana i compres per Internet. Per altra banda, els dispositius més utilitzats per les
dones són: el mòbil, Internet, l’ordinador, l’ús d’Internet almenys un cop a la setmana i
compres per Internet.
13
1.2.2. Dades de Catalunya
En el present apartat es presenten les dades envers la presència de les TIC en la gent
gran a Catalunya segons dades de l’IDESCAT.
En la següent taula es mostra l’ús de l’ordinador i d’ Internet per franges d’edat en %
(IDESCAT, 2015).
Ús de l’ordinador i d’Internet l’any 2014 per freqüència i grups d’edat
12-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 Total
Ús de
l’ordinador
98,1 88,5 89,4 87,6 64,2 35,4 79,5
Diàriament,
almenys 5 dies
a la setmana
77,5 74,6 70,1 68,3 71,3 60,9 71,3
Totes les
setmanes però
no diàriament
21,8 15,0 18,1 21,6 16,0 30,2 19,2
Menys d’un cop
a la setmana
0,7 10,3 11,7 10,1 12,8 8,9 9,5
Ús d’Internet 98,9 90,2 90,8 88,2 65,0 35,9 80,5
Diàriament,
almenys 5 dies
a la setmana
89,2 84,8 80,5 80,9 75,5 67,8 81,4
Totes les
setmanes però
no diàriament
9,4 9.4 12,3 11,5 13,3 24,4 11,9
Totes les
setmanes però
no diàriament
1,4 5,8 7,1 7,6 11,2 7,9 6,7
Compres per
Internet
33,9 41,8 40,5 31,6 16,2 6,2 30,3
Taula 5. Font: IDESCAT, 2015.
En aquesta taula és pot observar que la franja d’edat on hi ha un % més baix d’ús
d’ordinador, d’ Internet i de compres per Internet és la franja de 65 a 74 anys. Si
s’analitza més profundament aquesta franja, és pot observar que la freqüència d’ús de
14
l’ordinador i d’ Internet que hi predomina és l’ús diari (almenys 5 dies a la setmana).
Per tant, la majoria de la població que utilitza l’ordinador (60,9%) i Internet (67,8%) ho
fa diàriament. Cal remarcar però, que en la franja de més de 74 anys l’enquesta no
contempla l’ús de l’ordinador, d’ Internet i les compres per Internet.
En la taula següent es mostra l’equipament TIC a l’habitatge durant l’any 2013 a
Catalunya analitzant la tinença d’ordinador, la connexió a Internet, el telèfon mòbil i la
banda ampla en % (IDESCAT, 2015).
Tinença
d’ordinador
Connexió a
Internet
Telèfon mòbil Banda ampla
Catalunya 74,7 72,2 96,1 70,9
Àmbit
Metropolità
74,1 71,5 96,3 70,2
Comarques
Gironines
75,7 74,6 95,7 73,1
Camp de
Tarragona
73,4 70,7 95,2 70,1
Terres Ebre 76,8 74,5 95,8 73,7
Ponent 74,7 72,6 96,8 70,0
Comarques
Centrals
79,4 77,5 96,2 76,8
Alt Pirineu i
Aran
75,6 73,5 96,2 72,3
Penedès 76,4 71,9 95,3 70,8
Taula 6. Unitats: % de llars amb algun membre de 16 a 74 anys. Font: IDESCAT, 2015.
Si s’analitza aquesta taula, es pot observar en primer lloc que la tinença mitjana
d’ordinador a Catalunya és del 74,7%. Els únics territoris que es troben per sota la
mitjana són l’àmbit metropolità (74,1%) i el camp de Tarragona (73,4%). En segon lloc,
respecte la connexió a Internet la seva presència a Catalunya és del 72,2%. Els territoris
per sota d’aquesta dada són l’àmbit metropolità (71,5%), el camp de Tarragona (70,7%)
i el Penedès (71,9%). En tercer lloc, el telèfon mòbil Catalunya es troba en un 96,1%.
Els territoris per sota són principalment les comarques gironines (95,7%), el camp de
Tarragona (95,2%), les Terres de l’Ebre (95,8%) i el Penedès (95,3%). Finalment,
respecte la banda ampla Catalunya es situa en un 70,9%. Per sota aquesta dada hi ha la
15
zona de l’àmbit Metropolità (70,2%), el camp de Tarragona (70,1%), Ponent (70,0%) i
el Penedès (70,8%).
En la següent graella, es mostra l’ús de les TIC en els darrers tres mesos a Catalunya de
la població compresa entre els 65 i 74 anys. Els principals aspectes que s’analitzen són
l’ús de l’ordinador, d’ Internet, de les compres per Internet, del mòbil i l’ús habitual
d’Internet (IDESCAT, 2015).
Ús de les TIC els darrers 3 mesos de la població entre 65 i 74 anys de Catalunya l’any
2014
Ordinador 35,4%
Internet 35,9%
Compres per Internet 6,2%
Mòbil 80,9%
Ús habitual d’Internet (almenys un cop per
setmana)
33,1%
Taula 7. Font: IDESCAT, 2015.
Aquesta graella presenta el grau d’ús en % de les TIC en la franja d’edat dels 65 i 74
anys. S’observa que el dispositiu amb més ús és el mòbil (80,9%), seguit per Internet
(35,9%) i l’ordinador (35,4%). L’ús menys habitual de les TIC és per realitzar compres
a través d’Internet ( 6,2%). De l’ús d’Internet el 33,1% de la població d’aquesta franja
d’edat l’utilitza habitualment (almenys un cop per setmana).
1.2.3. Dades del Pallars Jussà
A continuació es presenten dades envers la situació de les TIC a la comarca del Pallars
Jussà, situada a la Província de Lleida. Es pretenia analitzar dades sobre la situació de
l’ús de les TIC en el col·lectiu de la gent gran però no s’han obtingut dades oficials al
respecte des de l’IDESCAT. S’ha obtingut la següent informació general:
En la present graella es presenta l’equipament TIC a l’habitatge en % al Pallars Jussà
l’any 2013. S’analitza la tinença d’ordinador, la connexió a Internet, el telèfon mòbil i la
banda ampla de les persones entre 16 i 74 anys (IDESCAT, 2015).
Equipament TIC a l’habitatge al Pallars Jussà l’any 2013
Tinença d’ordinador 78,4
16
Connexió a Internet 73,7
Telèfon mòbil 96,6
Banda ampla 71,4
Taula 8.Font: IDESCAT, 2015.
En la graella s’observa l’equipament TIC al Pallars Jussà l’any 2013. Són dades
generals del conjunt de la població entre 16 i 74 anys (no diferenciació per franges
d’edat). Al Pallars Jussà el 78,4% té ordinador, el 73,7% té connexió a Internet, el
96,6% posseeix telèfon mòbil i el 71,4% té connexió amb banda ampla.
En el següent quadre es presenta el percentatge d’ús d’ordinador i d’ Internet de les
persones entre 16 i 74 anys del Pallars Jussà l’any 2013 (IDESCAT, 2015).
Ús d’ordinador i Internet al Pallars Jussà l’any 2013 (16 i 74 anys)
Ordinador (darrers 3 mesos) 70,6
Internet (darrers 3 mesos) 71,8
Correu electrònic 64,6
Compres a través d’Internet (alguna vegada) 40,3
Taula 9. Font: IDESCAT, 2015.
En el quadre es pot observar l’ús de l’ordinador i Internet al Pallars Jussà. El 70,6% va
utilitzar l’ordinador els darrers tres mesos l’any 2013. Internet el va utilitzar el 71,8%,
el correu electrònic un 64,6% i les compres a través d’Internet un 40,3% de la població.
Seria interessant poder comparar aquestes dades en franges d’edat i en dades més
actuals, del 2015, però no estan disponibles.
En la present graella es mostra el % d’ús de l’ordinador i Internet al Pallars Jussà, entre
les persones de la franja d’edat dels 16 als 74 anys l’any 2013. Analitza l’ús de
l’ordinador (en la freqüència de temps d’ alguna vegada i els darrers tres mesos) i la
connexió a Internet (en la freqüència de temps d’ alguna vegada i els darrers tres mesos)
(IDESCAT, 2015).
Ús de l’ordinador i Internet al Pallars Jussà l’any 2013 (16 -74 anys)
Ordinador (alguna vegada) 79,3
Ordinador (darrers 3 mesos) 70,6
Connexió Internet (alguna vegada) 79,5
17
Connexió Internet (darrers 3 mesos) 71,8
Taula 10. Font: IDESCAT, 2015.
En l’anàlisi de la graella s’observa que l’ús de l’ordinador alguna vegada és del 79,3%
de la població de la franja d’edat entre els 16 i 74 anys i els darrers tres mesos és del
70,6%. Per tant, gran part de les persones que han utilitzat alguna vegada l’ordinador
l’utilitzen freqüentment (darrers tres mesos). Només un 9,3% que han utilitzat alguna
vegada l’ordinador no ho han fet els darrers tres mesos del 2013. Respecte la connexió a
Internet s’observa un cas semblant a l’ús de l’ordinador. Un 79,5% s’ha connectat
alguna vegada a Internet i els darrers tres mesos del 2013 un 71,8%. Per tant, només un
7,7% de les persones entre 16 i 74 anys que han utilitzat Internet no ho van fer els
darrers tres mesos del 2013.
1.2.4. Comparació entre dades
Un cop presentades les dades anteriors es considera convenient realitzar una breu
comparació entre la situació de les TIC en la gent gran a Espanya, Catalunya i al Pallars
Jussà. Aquesta comparació permetrà contextualitzar la present investigació.
Catalunya respecte Espanya
Primerament si s’analitza l’ús de l’ordinador a nivell d’Espanya els últims 3 mesos del
2014 respecte la franja d’edat dels 65 als 74 anys, aquest es situa al 25,8%. En canvi, a
Catalunya és del 35,4%. En segon lloc, l’ús d’Internet a Espanya és del 26,2% i en
canvi a Catalunya es situa al 35,9%. En tercer lloc, les compres realitzades a través d’
Internet a Espanya són del 4,5% i a Catalunya del 6,2%. Finalment, l’ús del telèfon
mòbil a Espanya és del 78,6% i a Catalunya del 80,9%.
Els quatre aspectes analitzats (ús de l’ordinador, Internet, mòbil i compres per Internet),
tenen un ús més elevat a Catalunya que a Espanya respecte la franja d’edat dels 65 a 74
anys en els darrers tres mesos del 2014.
Pallars Jussà respecte Catalunya
En les dades cercades al Pallars Jussà, no es pot establir una comparació amb les dades
obtingudes a nivell de Catalunya ja que les dades més recents de la comarca són de
l’any 2013 i no hi ha dades específiques per la franja d’edat dels 65 als 74 anys.
18
Per tant, es pot establir que a Catalunya malgrat haver-hi dades amb un índex d’ús TIC
força elevat (un terç de la població de més de 65 anys) encara queda gent gran exclosa.
Les principals causes dels factors inhibidors i impulsos de l’ús de les TIC no són
únicament l’edat. És a dir, hi ha altres factors que influeixen en la presència de les TIC a
la població. Alguns d’aquests factors inhibidors i/o impulsors de les TIC en la societat a
banda de l’edat poden ser el nivell d’estudis, la situació laboral, el nivell d’ingressos, les
actituds generals envers la tecnologia i les actituds específiques cap a les TIC (Faura,
2012).
Variables i la seva configuració com inhibidor o impulsor en la introducció, extensió i
consolidació de l’ús de les TIC
Variable Factors inhibidors Factors impulsos
Estudis No tenir estudis secundaris
complerts.
Tenir estudis.
Situació laboral Ser major de 45 anys,
especialment a partir dels 65.
Ser menor de 45 anys.
Ingressos Ingressos inferiors a 900 euros a
la llar.
Llar amb ingressos majors a 1.000
euros.
Actituds generals
envers la tecnologia
Actituds negatives. Actituds positives.
Actituds específiques
envers les TIC en
qüestió
Actituds tecnològiques. Actituds protecnològiques.
Taula 11. Font: Faura, 2012.
Un cop analitzada la situació de les TIC a nivell d’Espanya, Catalunya i al Pallars Jussà,
es considera necessari emmarcar què s’entén per gent gran. Per aquest motiu a
continuació, es fa una breu aproximació teòrica al concepte d’envelliment, gent gran i
situació en dades estadístiques de la població que pertany al col·lectiu.
1.3. Concepte de gent gran
En aquest apartat es realitza una breu aproximació al concepte de gent gran,
d’envelliment i de dades estadístiques sobre la demografia de la gent gran a Espanya,
Catalunya i al Pallars Jussà amb la finalitat de contextualitzar què s’entén per gent gran,
19
per envelliment i el % de població que compleix aquestes característiques per poder així
definir la mostra de la investigació.
1.3.1. Gent gran i envelliment
Per contextualitzar la present investigació, és necessari delimitar i definir el concepte de
gent gran i envelliment. En primer lloc, el concepte de gent gran és entès com aquelles
persones que tenen 65 anys o més perquè és l’edat estipulada de la jubilació i
conseqüentment d’abandonament del mercat laboral (IMSERSO, 2013). Per tant, es
considera gent gran a partir dels 65 anys. Aquest concepte també és reafirmat per Kehl
i Fernández (2001).
En segon lloc, l’envelliment és el deteriorament progressiu i generalitzat de les
funcions. Això provoca una pèrdua de resposta adaptativa a l’estrès i un risc més elevat
de patir malalties relacionades amb l’edat (OMS, 2007). Per tant, s’estableix que
l’envelliment és un procés que converteix als adults en subjectes fràgils amb una
disminució en la majoria de sistemes fisiològics i una vulnerabilitat a les malalties
(Stuart-Hamilton, 2002). L’envelliment es considera també un procés de degradació al
qual arriba un individu amb certa edat i després d’un període de desenvolupament. A
més, comporta canvis a nivell biològic, psicològic i social (Muñoz, 2006).
L’envelliment es pot considerar des de tres grans punts de vista: cronològic (el temps
transcorregut des del naixement ), biològic (transformacions en l’organisme que afecten
a nivell molecular, tissular, orgànic, estructural i funcional) i com etapa vital (cicle vital
entès com una fase més de la vida amb aspectes positius i negatius) (Limón, 1997).
Les principals teories sobre l’envelliment són (Kehl i Fenández, 2001 i Muñoz, 2006):
Teoria de la desvinculació (The theory of disengagement)
Aquesta teoria pren com a base que l’augment de l’edat provoca una disminució de les
activitats i un distanciament entre l’individu i el seu entorn. Per tant, considera que
l’envelliment es caracteritza per la reducció de l’activitat social. A mesura que
augmenta l’edat, augmenta el distanciament entre les persones grans i el seu entorn
social o familiar. Aquest distanciament és adaptatiu, normal i inevitable. Per tant,
aquesta teoria considera que la desvinculació és un desig de la gent gran perquè busquen
la tranquil·litat i l’aïllament.
20
Teoria de l’activitat
En el procés d’envelliment es produeixen canvis a l’àrea social, més concretament, amb
els rols. Considera que la persona activa pot sentir-se satisfeta i feliç. La manca
d’activitat suposa apatia i pessimisme. Aquesta teoria estableix que l’individu ha
d’ocupar el seu temps amb nous rols. Per tant, la gent gran ha de mantenir la funció
generativa, produir, crear i relacionar-se amb les altres persones i sentir-se responsables
d’aquestes.
Teoria de la continuïtat
Aquesta teoria cerca l’intermedi entre la teoria de la desvinculació i l’activitat. Estableix
que l’envelliment està determinat per el passat, és a dir, per allò viscut. Per exemple,
una persona que durant la seva vida ha estat activa durant la vellesa ho serà .
Teoria del context social
Estableix que l’actitud de les persones grans envers l’envelliment depèn del context on
es desenvolupi, les condicions socials i les biològiques. Per tant, en l’envelliment
influeixen tres factors: la salut, els factors econòmics i el recolzament social.
Teoria de l’ancianitat com a subcultura
Les persones grans pertanyen a un grup sociocultural propi que ha estat creat per elles.
Teoria dels ancians com a grup minoritari
Aquesta teoria està vinculada amb l’anterior però considera que les persones grans
formen grups minoritaris, és a dir, subgrups perquè si veuen obligats.
Teoria de l’estratificació social
Les persones grans al viure més anys tenen més poder (econòmic, polític, etc) i per tant,
formen una nova categoria social.
Teoria dels rols socials
L’envelliment és un procés que comporta pèrdues en els rols socials. Aquest pretén
crear nous rols socials per evitar els efectes d’aquesta pèrdua de rols en la gent gran i
21
per tant, lluitar contra els sentiments d’insatisfacció, frustració, baix nivell d’aspiració,
etc.
Teoria de la modernització
Aquesta teoria està molt vinculada amb l’anterior i analitza les semblances i les
diferències entre les societats tradicionals i les industrialitzades. Estudia els canvis
d’actituds, tracte, rols, etc de la gent gran en les noves societats i com els influeix.
Un cop emmarcat el concepte d’envelliment i les diferents teories al respecte, és
necessari contemplar també la definició de l’envelliment actiu. Aquest és entès com
aquell procés que es produeix al llarg del curs de l’existència i que comporta l’
optimització del benestar físic, social i mental. Té la finalitat d’expandir les expectatives
de salut, participació i seguretat i per tant, la qualitat de vida (Zarco i Martínez, 2002).
Els principals components d’aquest envelliment amb èxit són quatre:
Figura 1 . Font: Zarco i Martínez, 2002.
En la present figura es pot observar que l’envelliment amb èxit està compost per quatre
grans components: la baixa probabilitat de patir malalties (estat de salut òptim), l’alt
funcionament físic (realització d’activitat física), l’alt funcionament cognitiu (realització
Envelliment amb èxit
Baixa probabilitat de malalties
Alt funcionament
físic
Alt funcionament
cognitiu
Compromís amb la vida
22
d’activitats on es dugui a terme un funcionament cognitiu) i el compromís amb la vida
(motivació).
Tanmateix, hi ha una sèrie de factors que poden influir en aquest envelliment amb èxit.
Els principals factors poden ser (Zarco i Martínez, 2002):
Figura 2 .Font: Zarco i Martínez, 2002.
Per tant, hi ha una sèrie de factors que poden influir en l’envelliment amb èxit com per
exemple la realització d’activitats, la seguretat material (nivell socioeconòmic), l’estat
de salut i funcional, l’eficàcia cognitiva (funcionament cognitiu) i els recursos socials
(suports socials).
A més, s’estableix que hi ha una sèrie de malalties i problemes importants en la vellesa
que poden influir en les seves activitats, hàbits, rutines, relacions, etc. Els principals
problemes i els seus respectius factors que s’haurien de modificar són:
Malalties i problemes importants en la
vellesa
Factors de canvi
Problemes físics
Cardiovasculars Canvis en l’alimentació i exercici físic.
Hipertensió Canvis en l’alimentació i exercici físic.
Accidents vasculars Canvis en la dieta.
Envelliment
Activitat
Seguretat material
Estat de salut i
funcional
Eficàcia cognitiva
Recursos socials
23
Problemes psicològics
Disminució intel·lectual Realització d’exercicis mentals.
Depressió Realització d’activitats agradables.
Problemes de memòria Noves estratègies amnèsiques.
Fatiga Realització d’exercicis.
Apatia Augment d’activitats creatives.
Dolor Control del dolor.
Estrès Gestió de l’estrès.
Taula 12. Adaptat de: Zarco i Martínez, 2002.
Un cop contextualitzat el concepte de gent gran i envelliment, es considera necessari
emmarcar quina és la situació en dades estadístiques a Espanya, Catalunya i al Pallars
Jussà respecte el % de persones que pertanyen a aquesta franja d’edat segons dades de
l’IDESCAT.
1.3.2. Dades de la gent gran d’ Espanya i Catalunya
En el següent requadre es mostra la població de Catalunya i d’ Espanya per grups
d’edat, fent especial referència a les franges d’edat de la gent gran l’any 2013
(IDESCAT, 2015).
Població entre 60 i 79 anys i més de 80 anys de Catalunya i d’ Espanya en % l’any
2013
60 a 79 anys 80 i més
Catalunya 17,61 5,71
Espanya 17,81 5,70
Taula 13. Font: IDESCAT, 2015.
En aquesta taula es pot observar que un 17,61% de la població de Catalunya té entre 60
i 79 anys i un 5,71% té més de 80 anys. Per tant, la població gran de Catalunya és del
23,32%. Unes dades semblants hi ha a Espanya ja que el 17,81% té entre 60 i 79 anys i
un 5,70% té més de 80 anys. En total té un 23,51% de població de gent gran. Per tant, es
pot establir que és una societat força envellida. Cal a dir però, que aquestes dades
contemplen la població a partir dels 60 anys i no dels 65 anys, edat on comença la franja
de gent gran tal i com s’ha esmentat anteriorment (apartat 1.3.1).
24
En la present graella es mostra l’esperança de vida en % de la població Catalunya i
Espanya l’any 2012, fent especial menció a les franges d’edat dels 60, 70, 80 i 90 anys
(IDESCAT, 2015).
Esperança de vida a Catalunya i Espanya l’any 2012
Franja edat Catalunya Espanya
60 25,07 24,81
70 16,77 16,58
80 9,54 9,42
90 4,58 4,58
Taula 14. Font: IDESCAT, 2015.
En aquesta graella es pot observar que l’esperança de vida a Catalunya i Espanya per
franges d’edat va disminuint progressivament a mesura que augmenta l’edat. En el cas
de Catalunya, en la franja d’edat dels 60 anys es situa al 25,07% i en la franja d’edat
dels 90 es troba en el 4,58%. Un cas semblant passa a Espanya, on l’esperança de vida a
la franja dels 60 anys es situa al 24,81% i als 90 al 4,58%. Malgrat ser dades semblants,
en el cas de Catalunya l’esperança de vida és lleugerament més alta per les franges
d’edat analitzades que a Espanya.
Finalment, es mostra l’evolució prevista de la població l’any 2050 a Catalunya i a
Espanya en les últimes franges d’edat (IDESCAT, 2015).
Evolució prevista de la població l’any 2050 a Catalunya i a Espanya en %
65 anys i més
Catalunya 33,90
Espanya 37,61
Taula 15. Font: IDESCAT, 2015.
En la graella mostrada s’observa que la previsió de la població de Catalunya i d’
Espanya l’any 2050 per la franja d’edat de 65 anys o més. Per una banda, a Catalunya es
preveu que hi hagi un 33,90% de la població envellida. L’any 2013 com s’ha comentat
en la graella anterior era del 23,32%. Per tant, l’envelliment de la població augmentarà.
Per altra banda, a Espanya es preveu que hi hagi un 37,61% de la població amb 65 anys
o més. L’any 2013 la població amb aquesta franja d’edat era del 23,51%. Per tant, a
Espanya es preveu que hi hagi un envelliment de la població en els pròxims anys.
25
1.3.3. Dades de la gent gran al Pallars Jussà
En el següent quadre es mostra la població del Pallars Jussà per grups d’edat, fent
especial referència a les franges d’edat de la gent gran (65 anys i més) durant els anys
2011, 2012, 2013 i 2014 (IDESCAT, 2015).
Població del Pallars Jussà en la franja d’edat de 65 anys i més
Any Població
2011 3.451
2012 3.389
2013 3.314
2014 3.344
Taula 16. Font: IDESCAT, 2015.
S’observa que en els anys 2012 i 2013 hi va haver un decents de la població de la franja
d’edat de 65 anys o més. En canvi, l’any 2014 hi va haver una lleugera recuperació
augmentant en 30 persones la població i per tant, fou de 3.344 persones.
Un cop definit el concepte de les TIC i gent gran en els apartats anteriors, es considera
necessari analitzar la presència de les noves tecnologies en la gent gran i el seu temps
d’oci. Per aquets motiu, primerament es realitzarà una aproximació al concepte d’oci i
posteriorment s’analitzaran intervencions que s’estan duent a terme actualment a
Catalunya per aproximar les noves tecnologies en el lleure de la gent gran.
1.4. Presència de les TIC en l’oci de la gent gran
Primerament, abans d’analitzar la presència de les TIC és necessari definir el concepte
d’oci. S’entén per oci l’espai temporal lliure d’imposicions i obligacions. Les principals
característiques del temps d’oci són: l’autonomia, la finalitat en ell mateix i la generació
de satisfacció (Trilla, 1993). Per tant, l’oci és aquell temps on les activitats que es
realitzen són voluntàries i tenen la finalitat de satisfer i gaudir del lleure.
Seguidament, és necessari analitzar la presència de les TIC en l’oci de la gent gran, és a
dir, es presenten diferents activitats, projectes, formació, etc en els quals participen la
gent gran en el seu temps d’oci actualment a Catalunya i s’utilitzen les TIC.
Alguns dels projectes i activitats que s’estan duent a terme a Catalunya i que pretenen
integrar les TIC en la gent gran són:
26
En aquesta pàgina web1 es presenten una sèrie d’ activitats destinades a la gent
gran per treballar el manteniment de la memòria, el llenguatge, l’atenció i el
càlcul en el temps d’oci. És un recurs elaborat per la Fundació La Pedrera i la
Diputació de Barcelona. Un exemple d’activitat per treballar la memòria en el
lleure és el següent (llistat de paraules que s’han de memoritzar amb un temps
determinat i posteriorment s’han d’assenyalar les paraules que s’han substituït):
Figura 3. Font: Fundació Catalunya - La pedrera. Exercicis d’entrenament de la memòria
(2014).
1 http://media.diba.cat/diba/html/benestar/memoria/data/empezar.html
27
Figura 4. Font: Fundació Catalunya - La pedrera. Exercicis d’entrenament de la memòria
(2014).
Projecte 3.0, històries de vida2. Aquest projecte està impulsat per la Fundació La
Caixa. Consisteix aprendre a utilitzar les TIC en l’oci a partir de la història
personal, és a dir, cada participant desenvolupa el seu projecte propi mentre
aprenen a utilitzar el teclat, el ratolí, el processador, Internet, etc. Aquest
projecte s’estructura en tres fases: tria del projecte, documentació i organització
del material i elaboració final.
Altres programes de formació i lleure3 en TIC que s’han dut a terme a Catalunya per a
les persones grans en els últims anys han estat els següents:
1. Programa de suport a la formació continuada de les persones grans en TIC a
Catalunya de la Fundació Institut Català de l’Envelliment.
2. Mapa de les competències TIC de la gent gran del barri dut a terme al Baix
Llobregat, Maresme i Segrià de la Fundació Pere Tarrés.
3. ARRELS de TIC: Projecte per fomentar la participació social de la gent gran del
sector de la Catalunya rural dut a terme per Unió de Pagesos.
2 http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/gente30/gente30_ca.html
3http://benestar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/04gentgran/001_any_europeu_de_lenvellimen
t_actiu/memoria_any_envelliment_actiu.pdf
28
Per tant, aquests projectes i activitats faciliten l’atenció de les necessitats de les persones
grans en l’oci. Actualment, existeixen dos grans categories de necessitats en la gent gran
i que poden tenir resposta a través de les TIC. Per una banda, com a ciutadanes i
consumidores (comunicació, informació i tràmits, oci i entreteniment i formació i
treball). Per altra banda, com a receptores de serveis sanitaris i assistencials
(teleassistència, monitorització, informació sanitària, serveis de localització, etc.)
( Hernández, Pousada, Gómez-Zúñiga, Arozarena, 2006).
Per aquest motiu, es considera necessari analitzar els principals avantatges i
inconvenients de l’ús de les TIC en la gent gran. En el següent apartat es plasmen els
principals avantatges i inconvenients.
1.5. Avantatges i inconvenients de les TIC en la gent gran
En la societat actual tal i com s’ha pogut comprovar en les dades analitzades en l’apartat
1.2, les TIC estan augmentant la seva presència en les generacions d’edat més avançada
les quals no han nascut en la era de les noves tecnologies. Malgrat aquest augment
significatiu (un terç de la població de 65 anys o més les utilitza), encara queda un %
elevat de la població al marge de les noves tecnologies. És necessari que aquestes
persones hi participin activament per evitar l’exclusió. Per aquest motiu, s’analitzen els
principals avantatges i inconvenients que tenen les noves tecnologies amb aquest
col·lectiu de la població.
Els principals avantatges de l’ús de les TIC són (Monot i Simon, 1999):
Treball cognitiu. La utilització i l’aprenentatge en les TIC facilita el
manteniment cognitiu ja que es treballen aspectes com l’atenció, l’ aprenentatge,
la concentració, la memòria, etc.
Interacció social. L’ús de les TIC en les relacions interpersonals faciliten la
interacció social i eviten que la població gran es quedi a la llar sense realitzar
cap tipus d’activitat. Per aquest motiu, tenen gran rellevància els projectes,
cursos, etc de formació en TIC.
Augment de les xarxes de comunicació i globalització. Aquest aspecte està molt
vinculat amb l’anterior ja que les TIC faciliten la participació en la societat i la
29
comunicació en les diferents relacions socials, personals, etc. Permeten un canvi
en els estils de comunicació.
Inclusió social. El fet d’utilitzar les TIC en l’oci, les comunicacions, les
relacions, etc permet evitar que les persones grans quedin excloses de la societat
actual.
La utilització de les TIC pot facilitar el control mèdic de la gent gran. Apareixen
noves aplicacions per controlar la medicació, recordar les hores i les dosis
d’aquestes, etc.
Aparició de noves formes d’oci. Les TIC provoquen un canvi en els hàbits de
joc, aprenentatge, etc. I per tant, ofereixen noves alternatives més dinàmiques,
interactives, etc.
Utilització de les TIC per recuperar la memòria històrica en activitats d’oci.
A més, alguns beneficis concrets de l’ús d’Internet en les persones majors de 65 anys
són: ajuda a sentir-se integrat, permet estar connectat a la societat, disminueix l’escletxa
generacional, disminueix la sensació de soledat, augmenta la sensació d’independència,
fa sentir-se útil i augmenta l’autoestima (Pavon, 1998).
Altres beneficis, més concretament de l’ús dels videojocs en persones majors de 65 anys
són: ajuden a millorar el procés d’aprenentatge, milloren les habilitats com la
coordinació, l’ agudesa visual, augmenten la creativitat, ajuden a distreure’s en el temps
de lleure, etc (Pintado i Sánchez, 2009).
Els principals inconvenients de l’ús de les TIC en la gent gran són (Monot i Simon,
1999):
Exclusió social. La manca de coneixements i formació en TIC en comparació
amb altres generacions pot provocar que la gent gran en quedi exclosa i no pugui
accedir als mateixos recursos TIC que la resta de població.
Dificultats en la utilització de les TIC per problemes de salut com per exemple
problemes de visió, de tacte, d’oïda, etc.
Aïllament. L’ús de les TIC en el lleure pot provocar que la gent gran no realitzi
activitats d’oci fora i per tant, s’aïlli a la llar.
30
Les TIC poden provocar la creació d’una doble personalitat, és a dir, que les
persones davant les TIC es comportin d’una determinada manera i en la vida real
d’una altra. També poden provocar confusions entre allò real i imaginari.
Un cop analitzats aquests avantatges i inconvenients, és evident que les TIC tenen
beneficis a nivell cognitiu. Per aquest motiu, a continuació s’exposarà primerament el
concepte de la memòria i posteriorment els beneficis que tenen l’ús de les TIC en
aquesta.
1.6. La memòria i les TIC en la gent gran
Primerament, la memòria és una destresa mental que reté i recorda la informació ja sigui
recent o passada. És a dir, és la capacitat de guardar fets, successos, vivències, etc.
Segons Muñoz (2006), la memòria es pot definir com un sistema per processar la
informació.
El procés de la memòria s’inicia amb la percepció, és a dir, primer es percep la
informació (fase d’adquisició), posteriorment es codifica i s’organitza de forma
significativa. S’emmagatzema i es reté la informació (fase d’elaboració). Finalment es
recupera la informació de la memòria (fase de recuperació) (Gómez, Cebollero, Serra i
Vidal, 2000).
El següent quadre mostra l’esquema del sistema de la memòria (Font i Vega, 2000):
Memòria
Capacitats Contingut
Estructura: memòria sensorial, a curt termini,
a llarg termini i a molt llarg termini.
Coneixement emmagatzemat: memòria
procedural i declarativa (episòdica i
semàntica). Processos: Codificació, emmagatzematge i
recuperació.
Taula 17. Font: Vega i Bueno, 2000.
L’estructura de la memòria té tres grans components segons el model de Atkinson i
Shiffrin (Woolfolk, 2006):
31
Memòria immediata o sensorial
Aquesta permet la captació de la informació i el seu registre. És a dir, permet retenir la
informació a través dels sentits (vista, oïda, gust, olfacte i tacte). A través d’aquest
registre sensorial es pot percebre i organitzar la informació. La informació que no té
interès desapareix per permetre l’entrada de nova informació. La informació que arriba i
es seleccionada per l’atenció, és la trasllada a la memòria de curt termini.
Memòria a curt termini o de treball
Aquesta permet la codificació i emmagatzematge temporal de la informació. Aquesta és
limitada en el temps i l’emmagatzematge dura entre 15 i 20 segons. Malgrat tenir límits
en el temps i l’espai, hi ha gran activitat. El mitjà extern genera grans quantitats
d’informació a la qual ens hem d’adaptar. Per aquest motiu quan es percep un estímul o
una nova informació, es processa ràpidament per poder interpretar-la. La memòria a curt
termini amb l’envelliment és una de les parts que es veu més afectada.
Memòria a llarg termini
Aquesta permet l’emmagatzematge de la informació de manera permanent, en un temps
indefinit. Per tal que la informació es retingui en aquesta estructura de la memòria, es
requereix més temps i esforç i depèn dels processos de control (atenció i selecció).
Seguidament es mostra el quadre-resum dels diferents tipus de memòria segons les
seves característiques i el seu deteriorament (Vega i Bueno, 2000):
Estructura Característiques Deteriorament
Memòria sensorial. Pretencional. Duració breu. Sí/ no.
Memòria a curt termini. Capacitat il·limitada.
Duració breu.
Sí.
Memòria a llarg termini. Gran capacitat. Estable. Sí.
Taula 18. Adaptat de: Vega i Bueno, 2000.
Malgrat aquests tres grans tipus de memòria, n’existeixen d’altres com (Muñoz, 2006):
Memòria terciària: Aquesta és entesa com la memòria a molt llarg termini, és a
dir, records que es troben a la ment des de fa molts anys. Un exemple serien els
records que té la gent gran de la seva infantesa.
32
Memòria episòdica i semàntica: La memòria episòdica és aquella que reté fets
transcorreguts al llarg de la vida d’un individu. Es mobilitza de forma conscient.
La memòria semàntica és aquella que recupera fets i conceptes però sense fer
referència al context on es van donar. Es mobilitza de forma inconscient i evoca
conceptes, paraules, etc necessàries pel llenguatge.
Memòria explícita i implícita: La memòria explícita és aquella en la qual el
subjecte posa en funcionament els mecanismes necessaris per recordar de forma
conscient. En canvi, la memòria implícita és aquella on l’individu recorda però
sense una intencionalitat prèvia.
Memòria procedimental: Fa referència a la memòria que permet executar
accions com per exemple llegir, escriure, etc.
Metamemòria: És un conjunt de coneixements, creences i actituds que té un
subjecte envers el seu funcionament amnèsic.
A continuació, el procés de la memòria té les següents fases (Barceló et al, 2009):
1. Enregistrament: És l’etapa de recepció i/o adquisició de la informació. Per
percebre aquesta informació és necessari que hi hagi atenció i concentració
(Barceló et al, 2009). Aquesta fase també és anomenada d’adquisició (Nelson i
Gibert, 2008).
2. Retenció: És la fixació i conservació de la informació prèviament enregistrada
en la primera fase (Barceló et al, 2009). Aquesta fase també és anomenada de
consolidació (Nelson i Gibert, 2008).
3. Record: És la fase de recuperació de la informació emmagatzemada en la fase
anterior (Barceló et al, 2009). Aquesta fase també és anomenada de recuperació
(Nelson i Gibert, 2008).
A més, amb l’envelliment, les funcions cognoscitives més vulnerables al deteriorament
són (Nelson i Gilbert, 2008):
La memòria de treball o a curt termini: La capacitat per retenir i processar la
informació disminueix.
La velocitat de processament: Aquesta disminueix fet que afecta a la recuperació
d’informació i a la capacitat per mantenir el ritme en la comunicació.
33
L’atenció als detalls: Dificultats per prestar atenció als detalls en el transcurs de
certes tasques.
La memòria declarativa: Dificultats per formar records declaratius.
L’origen dels records: Dificultats per recordar dates, llocs, etc.
La multitasca: Dificultats per realitzar diverses tasques a la vegada.
Processament visoespacial: Dificultats per realitzar tasques visuals i de
construcció complexes.
En canvi, les principals funcions cognoscitives que resisteixen millor l’envelliment són
(Nelson i Gilbert, 2008):
L’atenció: Les capacitats per prestar atenció i mantenir-la pràcticament no es
veuen afectades.
El llenguatge: No hi ha pràcticament deteriorament en el funcionament del
llenguatge, és a dir, en la combinació de paraules per formar enunciats amb
sentit.
La memòria procedimental: Les habilitats i procediments per a realitzar tasques
pràcticament no es veuen afectades amb el pas dels anys.
El raonament: La capacitat per raonar en general no es veu afectada.
La força de voluntat: Aquesta no es veu afectada amb l’envelliment.
La creativitat: Es manté la capacitat per expressar-se a través de l’art, la música,
etc.
El saber: La capacitat per extreure coneixements a partir de les experiències i
vivències normalment no es veu afectada amb l’envelliment.
Un cop analitzades les principals funcions cognoscitives més i menys vulnerables al pas
del temps, és necessari analitzar les principals causes i factors que poden influir en els
problemes de memòria de les persones grans (Amer et al, 2013). Aquests són:
1. Canvis orgànics: Canvis en el cervell que dificulten els diferents processos de la
memòria com per exemple la disminució de neurones, la disminució dels
neurotransmissors, etc.
2. Canvis psicològics: Augment dels pensaments negatius, l’ estrès, etc.
3. Canvis socioculturals: Disminució de les relacions interpersonals, l’aïllament,
l’exclusió, l’aturada en el mercat laboral, etc.
34
4. Medicació: Tractaments mèdics que poden alterar o dificultar la memòria, la
concentració, etc de les persones grans.
5. Esvaïments: Manca d’activació de la informació fet que provoca que s’acabi
perdent.
6. Interferències: Activació d’informació semblant fet que provoca una barreja de
continguts i que s’oblidi la informació separadament.
7. Desplaçaments: Activació de nova informació que fa desaparèixer la ja existent.
A més d’aquestes causes i factors descrits, n’existeixen d’altres que poden influir en els
problemes de memòria (Nelson i Gibert, 2008). Aquests són:
1. Les hormones: Les hormones sexuals poden influir en la memòria tant als
homes com a les dones. Amb l’edat disminueix la testosterona i els estrògens
respectivament, fet que contribueix a la pèrdua de memòria.
2. Malalties: Aparició d’altres malalties que tenen repercussions en el
funcionament de la memòria com per exemple la diabetis, els accidents
cardiovasculars, el Parkinson, etc.
3. El son: No descansar bé i el insomni tenen repercussions en la memòria. Aquest
problema augmenta amb l’edat.
Un cop analitzades aquestes causes i factors que poden influir en la memòria, és
necessari contemplar els principals tipus d’ajuda per al procés de la memòria (Barceló et
al, 2009). Aquestes ajudes són:
1. Ajudes externes: Recursos aliens a la memòria, és a dir, suports externs com per
exemple anotacions, llistes, etc.
2. Estratègies generals de retenció: Són mecanismes que utilitza la memòria i que
no requereixen cap tipus d’entrenament previ. Un exemple seria l’organització,
el repàs, etc.
3. Mnemotècnies formals: Són estratègies per incrementar la retenció i es basen en
l’ús de codis verbals i no verbals (imatges). Algunes d’aquestes mnemotècnies
són: la visualització, l’associació i l’organització.
Malgrat aquests processos, n’hi ha d’altres que també poden donar suport a la memòria
com per exemple:
35
1. L’atenció: Procediment de selecció dels estímuls que s’han de processar, com
fer-ho, etc.
2. La concentració: Procés que permet adquirir una actitud conscient amb la
finalitat d’observar amb detall i precisió. Aquest fet facilita la comprensió.
3. El llenguatge: Procés que permet emmagatzemar la informació a la memòria per
posteriorment donar-li un significat. Ajuda a potenciar la retenció i el record.
4. El càlcul: Procés que permet l’activació de diferents parts del cervell i diferents
tipus de memòria. Permet augmentar l’atenció, la concentració, l’ agilitat mental,
etc.
5. L’orientació: Procés que permet prendre consciència de la situació. Aquesta es
classifica en espacial (reconèixer la posició, la localització, etc) i temporal
(ubicació en el temps).
Tanmateix, les principals activitats per facilitar el manteniment de la memòria han de
tenir present els següents aspectes (Amer et al, 2013):
Manteniment actiu del cervell ja que així es mantindrà activa la memòria.
Utilització d’estratègies per millorar l’aprenentatge i el record.
Importància de l’atenció i la concentració en les activitats per evitar que
s’oblidin.
Interès i motivació ja que així es facilita el record.
Establiment d’hàbits saludables a nivell físic i psicològic.
Seguidament, hi ha una sèrie d’estudis que analitzen el treball de les TIC amb la gent
gran i els principals resultats i /o beneficis d’aquest treball (González, 2012). Per tant,
s’estableix una clara relació entre l’ús de les TIC en la gent gran i els beneficis
d’aquestes en diferents aspectes cognitius com per exemple la memòria, l’atenció, etc.
A continuació es presenta el quadre que relaciona els diferents estudis realitzats amb els
resultats obtinguts.
36
Autor Tipus
d’intervenció
Sessions Resultats
Gunther et
al.(2003)
Intervenció cognitiva per
ordinador. Treball de
l’atenció, la percepció i el
llenguatge.
14 sessions de 45
minuts.
Millora en la memòria
immediata, la memòria a llarg
termini, la memòria verbal i
visual. Augment en el
processament de la informació
i l’aprenentatge.
Cipriani et al.
(2006).
Atenció, memòria,
percepció, llenguatge i
intel·ligència no verbal.
42 sessions. Entre 13-
45 minuts per sessió.
Millora en la memòria
comportamental, l’ atenció, la
percepció, la funció executiva,
la cerca visual i l’
aprenentatge psicomotor.
Millora de la qualitat de vida i
disminució de la depressió.
Mahancke et al
(2006).
Entrenament cognitiu per
ordinador.
60 minuts per sessió
durant 5 dies a la
setmana durant 8
setmanes.
Millora en la velocitat de
processament i de la memòria
auditiva
Talassi et al
82007)
Entrenament cognitiu per
ordinador.
12 sessions de 30-40
minuts.
Millora en la praxis
constructiva, en la memòria
vio-espacial a llarg termini, la
fluència verbal, la memòria de
treball i episòdica.
Disminució de l’ansietat i la
depressió.
Rozzini et al
(2007).
Sofware per rehabilitació
neurepsciològica.
60 sessions. Millora en la memòria
episòdica, en el pensament
abstracte, la percepció, la
fluència verbal i en el
comportament. Disminució de
l’ansietat, la depressió i
l’apatia.
Basak et al
(2008).
Entrenament cognitiu amb
videojocs.
15 sessions de 1,5
hores.
Augment de la funció
executiva, de la memòria de
37
treball i a curt termini i del
raonament.
Buschkuehl et al
(2008).
Entrenament cognitiu per
ordinador.
2 sessions durant 12
setmanes de 45 minuts
cada sessió.
Millora en la memòria de
treball visual i de curt termini.
Barnes et al
(2009).
Exercicis cognitius. 30 sessions. Augment en els records,
l’aprenentatge i l’atenció.
Smith et al
(2009).
Exercicis cognitius. 1 hora al dia, durant 8
setmanes i 5 dies a la
setmana.
Millora en la memòria
auditiva, l’atenció i la
velocitat de processament.
Taula 19. Adaptat de: González, 2012.
En aquesta graella es pot observar que els estudis realitzats en aquests últims anys
confirmen que l’ús de les TIC té una sèrie de beneficis per a les persones grans. Molts
d’aquests beneficis estan centrats en el funcionament cognitiu. Si s’analitzen els
beneficis de les TIC es pot observar que en tots els estudis que plasma el quadre hi ha
beneficis en la memòria ja sigui a la memòria immediata, a curt termini, a llarg termini,
la verbal, la visual, l’auditiva, la comportamental, i/o episòdica. Per tant, es pot establir
que l’ús de les TIC en la gent gran comporta beneficis en diferents nivells de la
memòria.
Per aquest motiu, a continuació es planteja el disseny de la present investigació que
pretén corroborà la hipòtesi que vincula la preservació de la memòria a curt termini de
les persones grans amb l’ús de les TIC.
38
2. HIPÒTESI
En aquest apartat, un cop realitzada la cerca necessària per a contextualitzar el present
treball es planteja la hipòtesi en la qual es basa la investigació. La hipòtesi que es pretén
corroborà és la següent:
La gent gran que utilitza l’ordinador en el seu temps d’oci preserven millor la
memòria a curt termini que aquelles que no l’ utilitzen.
Per tant, es pretén cercar si l’ús de les TIC en l’oci de la gent gran, més concretament
l’ús de l’ordinador, a partir dels 65 anys ajuda a preservar millor la memòria a curt
termini que aquelles persones que no l’utilitzen. Es vol investigar la incidència de les
TIC ( més concretament l’ordinador) en el manteniment de la memòria a curt termini
perquè tal i com s’ha comentat a l’apartat anterior (1.6), aquesta és una de les principals
funcions cognoscitives que es veu més afectada amb l’envelliment. Amb el pas del
temps, la capacitat per retenir i processar la informació es veu afectada. És a dir,
disminueix la capacitat per no oblidar la informació que s’ha de recordar durant un
període curt de temps amb la finalitat d’utilitzar-la amb un propòsit específic. Per tant,
el deteriorament d’aquesta memòria és de més fàcil detecció perquè és de més fàcil
observació en les activitats quotidianes de les persones. A més, és de les primeres
manifestacions d’un mal funcionament de les capacitats cognoscitives.
39
3. METODOLOGIA
Un cop plantejada la hipòtesi en l’apartat anterior (apartat 2), és necessari determinar la
metodologia de la investigació. A continuació és presenta la població i mostra
necessàries per realitzar l’estudi, les variables i instruments de recollida de dades i
finalment el procediment que es durà a terme per realitzar la recollida i anàlisi de la
informació obtinguda. La finalitat del plantejament d’aquestes tres etapes és extreure
conclusions que permetin confirmar o no la hipòtesi plantejada en l’estudi.
3.1. Població i mostra
La mostra a la qual es realitza la present investigació tal i com s’ha esmentat en l’apartat
del marc teòric, és a partir de la població de 65 anys o més del Pallars Jussà. A partir
d’aquesta franja d’edat, és la que es considera tercera edat per als experts (Kehl i
Fernández, 2001). La recollida de dades per una banda, es realitzarà a través d’una
metodologia quantitativa, és a dir, a través de qüestionaris a persones de la tercera edat i
la realització de la prova de la subescala de dígits del WAIS-IV. Per altra banda, a nivell
qualitatiu, es recolliran dades a través d’entrevistes a professionals de la tercera edat que
estan utilitzant actualment les noves tecnologies amb activitats per a la gent gran al
Pallars Jussà i a familiars dels participants en la investigació.
Tal i com s’ha comentat a l’apartat de 2.3.3 la població del Pallars Jussà de més de 65
anys és de 3.344 persones l’any 2014. Per tant, primerament es pretén recollir dades a
partir d’un mostreig opinàtic de la població de gent gran del Pallars Jussà (s’estableix
prèviament un o uns criteris de selecció i es trien els subjectes que es consideren més
representatius). El total de participants és de 30 persones de 65 anys o més. D’aquestes
30 persones, 15 han de complir el criteri d’utilitzar les TIC amb una freqüència d’ús de
l’ordinador en el temps l’oci de mínim tres hores a la setmana i 15 no l’han d’utilitzar.
A més, es contemplen altres criteris de participació en la investigació sobretot derivats
de problemàtiques referents a la salut física, mental, etc. Aquests criteris són: no patir
cap malaltia que pugui afectar a la memòria, no partir cap malaltia greu que pugui
influir en la visió, participació voluntària amb l’estudi i grau de compromís amb aquest.
La mostra de les 30 persones s’escollirà a partir de les diferents Associacions de la gent
40
gran de la comarca, residències, casals i Punt Òmnia. Més concretament en: el Punt
Òmnia del municipi d’Isona i Conca Dellà, el casal de la gent gran de Tremp, la
residència geriàtrica Fundació Fiella de Tremp, la residència geriàtrica Centre geriàtric
del Pirineu, la residència geriàtrica Nostra Senyora de Ribera i a les Associacions de
gent gran de la comarca (Sant Antolí d'Isona i Conca Dellà, Sant Isidre de Talarn, Sant
Pere de Salàs de Pallars, els Amics de la Conca de Tremp i els Amics de la Gent Gran
de Santa Magdalena de la Pobla de Segur).
En segon lloc, els professionals que participen en l’estudi seran un total de tres. Aquest
serà un mostreig opinàtic (selecció dels subjectes en funció d’uns criteris establerts
prèviament). Aquests han de complir els següents requisits: treballar amb gent gran de
la comarca, utilitzar els ordinadors en diferents activitats amb la gent gran i provenir
d’alguna de les següents professions: educació social, integració social, treball social,
psicopedagogia o psicologia.
Finalment, s’escollirà un familiar per cada participant de 65 anys o més que utilitzen
freqüentment l’ordinador. Aquest serà un mostreig opinàtic (selecció dels subjectes en
funció d’uns criteris establerts prèviament). Aquests familiars hauran de complir els
següents requisits: tenir plenes capacitats mentals, tenir una relació pròxima amb el
participant (contacte directe mínim d’un cop per setmana) i tenir edats compreses entre
els 18 i 64 anys.
Per tant, el nombre total de participants en la present investigació és:
Participants Nombre
Persones de més de 65 anys. 30 15 persones que utilitzen les TIC
mínim tres hores a la setmana.
15 persones que no utilitzen les TIC.
Professionals que utilitzen l’ordinador
amb activitats per a la gent gran.
3
Familiars de persones de 65 anys o més
que participen en la investigació i utilitzen
les TIC.
15
Taula 20. Participants en la investigació.
41
Un cop definida la mostra, a continuació és necessari definir les variables i instruments
de recollida de la informació per corroborà la hipòtesi plantejada.
3.2. Variables i instruments
En primer lloc, s’ha de determinar la variable dependent i independent de l’estudi i les
possibles variables estranyes que poden influir. Com s’ha comentat, la hipòtesi
plantejada és “La gent gran que utilitza l’ordinador en el seu temps d’oci preserven
millor la memòria a curt termini que aquelles que no l’utilitzen”. Per tant, la variable
independent i dependent són:
Variable independent Variable dependent
La gent gran que utilitza l’ordinador en el
seu temps d’oci
preserven millor la memòria a curt
termini que aquelles que no l’utilitzen
Taula 21. Variables de la investigació.
En segon lloc, es contemplen una sèrie de possibles variables estranyes que poden
influir en el present estudi i que s’han de tenir en compte. Aquestes són principalment:
Problemes de salut, és a dir, si els participants de l’estudi tenen altres problemes
de salut que puguin influir en la memòria i el seu funcionament. Aquesta
variable pot repercutir en els resultats de la investigació.
Nivell d’estudis i exprofessió de la mostra, és a dir, el grau d’estudis dels
participants i la seva feina abans de jubilar-se. Aquest pot influenciar ja que en
funció del seu nivell d’estudis i la tasca que realitzaven abans de jubilar-se pot
influir en el grau d’ utilització de les TIC. Per tant, aquesta variable pot
repercutir en els resultats de l’estudi.
Grau d’accés a les noves tecnologies, és a dir, el nivell de facilitat d’accés a les
noves tecnologies, Internet, etc pot influir en els resultats de l’estudi.
Finalment, un cop determinades les variables, s’estableixen els principals instruments
de recollida de dades que permeten obtenir la informació necessària per corroborà la
hipòtesi plantejada. Aquests tal i com s’ha comentat són els qüestionaris, la subescala de
dígits de la WAIS- IV i les entrevistes.
42
1. Qüestionaris
Un qüestionari és una tècnica de recollida de dades quantitatives de forma directa que
consisteix en realitzar una sèrie de qüestions referides a un determinat problema o
situació sobre el qual es pretén investigar. Les respostes són donades per escrit
(McMillan i Schumacher, 2005). El present qüestionari presenta preguntes obertes i
tancades, per tant, és un qüestionari mixt.
QÜESTIONARI ENVERS L’ÚS DE LES TIC I LA SEVA INFLUÈNCIA EN LA
MEMÒRIA A CURT TERMINI
Aquest qüestionari va dirigit als ciutadans i ciutadanes del Pallars Jussà que tenen 65 anys o
més. Al llarg de les diferents preguntes hauran de marcar la resposta que creguin més adient
o desenvolupar les qüestions plantejades. L’objectiu d’aquest qüestionari és conèixer l’ús de
les TIC (especialment l’ordinador) i la seva influència en el manteniment de la memòria a
curt termini. Gràcies pel seu temps.
EDAT:
SEXE:
NIVELL D’ESTUDIS:
PROFESSIÓ DESENVOLUPADA ABANS DE LA JUBILACIÓ:
PART 1.
A continuació es presenten una sèrie de preguntes sobre el grau d’utilització de les TIC. Si
no les utilitza, només ha de contestar la primera qüestió d’aquesta part. Encercli la resposta
que considera més oportuna.
1.UTILITZA L’ORDENADOR? a) SÍ
b) NO
2.EN QUINA FREQUÈNCIA L’
UTILITZA?
a) 1 HORA CADA DIA
b) UN MÍNIM DE TRES HORES A LA
SETMANA
c) MENYS DE TRES HORES A LA
SETMANA
d) ALTRES:________________________
43
3.PER QUÈ UTILITZA
L’ORDINADOR?
a) PER LLEURE
b) PER COMUNICAR-SE AMB AMICS,
FAMÍLIA, ETC
c) PERQUÈ REALITZA FORMACIÓ
d) ALTRES:________________________
4.ON HI ACCEDEIX?
a) AL DOMICILI
b) AL DOMICILI DE FAMILIARS
c) A ENTITATS, CASALS,
RESIDÈNCIES, ETC.
d) ALTRES:________________________
5.QUINES TIC UTILITZA MÉS A
PART DE L’ORDINADOR?
a) MÒBIL
b) TABBLET
c) ALTRES:________________________
6.UTILITZA LES NOVES
TECNOLOGIES PER QUÈ LI AGRADA
O PER QUÈ S’HA VIST OBLIGAT/DA
A LA SEVA UTILITZACIÓ?
a) PERQUÈ M’AGRADA
b) PERQUÈ M’HI HE VIST
OBLIGAT/DA
PART 2.
Aquesta part si no utilitza les TIC només ha de contestar la primera pregunta. En canvi, si les
utilitza ha de contestar a totes les qüestions. Encercli la resposta que considera més oportuna
i/o contesti lliurement a les que se li demana.
1. TÉ ALGUNA MALALTIA QUE PUGUI
AFECTAR A LA MEMÒRIA COM PER
EXEMPLE DEMÈNCIA, ALZEHIMER,
PARKINSON, ETC?
a) SÍ
b) NO
2.CONSIDERA QUE LES TIC SÓN
BENEFICIOSES PER A VOSTÈ?
a) 0 (GENS D’ACORD)
b) 1 (MOLT POC D’ACORD)
c) 2 (POC D’ACORD)
d) 3 (BASTANT D’ACORD)
e) 4 (MOLT D’ACORD)
3.QUINS BENEFICIS CONSIDERA QUE
PODEN TENIR ELS ORDINADORS?
a) AJUDEN A MILLORAR LA
MEMÒRIA
b) FACILITEN L’ACTIVITAT
44
MOTORA
c) PERMETEN MANTENIR-SE
ACTIU
d) ALTRES:_____________________
4.CONSIDERA QUE TÉ MOLTS
PROBLEMES DE MEMÒRIA?
a) 0 (GENS D’ACORD)
b) 1 (MOLT POC D’ACORD)
c) 2 (POC D’ACORD)
d) 3 (BASTANT D’ACORD)
e) 4 (MOLT D’ACORD)
5.SI TÉ ALGUN PROBLEMA DE
MEMÒRIA EN QUINS ASPECTES CREU
QUE MÉS L’AFECTEN? COM PER
EXEMPLE RECORDAR DADES, NOMS,
TASQUES A REALITZAR, ETC.
____________________________________
____________________________________
____________________________________
____________________________________
6.DES DE QUE UTILITZA
L’ORDINADOR CREU QUE LA SEVA
MEMÒRIA S’HA DETERIORAT MENYS?
a) 0 (GENS D’ACORD)
b) 1 (MOLT POC D’ACORD)
c) 2 (POC D’ACORD)
d) 3 (BASTANT D’ACORD)
e) 4 (MOLT D’ACORD)
7.DES DE QUE UTILITZA
L’ORDINADOR TÉ MÉS FACILITAT PER
RECORDAR NÚMEROS DE TELÈFON I
DADES DE LA VIDA QUOTIDIANA?
a) SÍ
b) NO
8.HA NOTAT ALGUN CANVI EN LA
SEVA MEMÒRIA DES DE QUE
UTILITZA L’ORDINADOR?
a) SÍ
b) NO
SI ÉS QUE SÍ,
QUINS?_____________________________
____________________________________
____________________________________
____________________________________
9.CREU QUE L’ÚS DE L’ORDINADOR LI
ESTAN AJUDANT A PRESERVAR LA
SEVA MEMÒRIA?
a) SÍ
b) NO
45
10.RECOMANARIA UTILITZAR
L’ORDINADOR PER MANTENIR LA
MEMÒRIA?
a) SÍ
b) NO
SI ÉS QUE SÍ, PER
QUÈ?_______________________________
____________________________________
____________________________________
____________________________________
*Aquest qüestionari es presenta en versió castellà a l’annex.
A més, es considera oportú presentar el mateix qüestionari en versió online per tal de
facilitar la participació dels enquestats que utilitzen les noves tecnologies. Aquest es
troba disponible a:
https://docs.google.com/forms/d/19RGiC5KmZHbFmUYg76oopuRQp3L-
A5USBYZH_1kUlv8/viewform?usp=send_form
2. Subescala de dígits de la WAIS-IV
Tal i com ja s’ha comentat a l’inici de l’apartat, a més del qüestionari es realitzarà una
prova per avaluar la memòria a curt termini dels participants de l’estudi. Aquesta prova
serà la subescala de dígits de la WAIS-IV. Aquesta permetrà avaluar la memòria a curt
termini dels participants que utilitzen l’ordinador en la seva vida quotidiana i els que no
l’utilitzen. Aquesta prova serà realitzada a l’inici de la investigació (pretest) a tots els
participants i al final (postest).
A més, en el cas de les persones de 65 anys o més que participen en la investigació i que
inicialment no utilitzen l’ordinador seran sotmesos a un programa d’ús de l’ordinador
durant sis mesos tres hores a la setmana. Un cop transcorreguts els sis mesos, es
realitzarà el postest de la prova de la subescala de dígits de la WAIS- IV a tots els
participants de la investigació (postest). Aquest pretest-postest permetrà comparar
l’evolució de la memòria a curt termini de les persones que han continuat utilitzant
l’ordinador en la seva vida diària i les que s’han introduït a les TIC en el període de sis
mesos que ha durat el programa. Els resultats obtinguts permetran realitzar una
comparació i aporta dades significatives sobre si l’ús de les TIC, més concretament de
l’ordinador ajuden a preservar millor la memòria a curt termini.
46
3. Entrevistes
Una entrevista és una tècnica o instrument qualitatiu per obtenir informació en el camp
de les ciències socials. Es pot utilitzar amb diversos propòsits i finalitats. Els autors
Acevedo i Florencia (1998) defineixen l’entrevista com “una forma oral de comunicació
interpersonal, amb la finalitat d’obtenir informació en relació amb un objectiu”.
L’entrevista és una situació o un procés interpersonal en el qual s’estableix una relació
entre l’entrevistador i l’entrevistat. A més, el fet d’establir aquesta relació professional
comporta comprendre, clarificar i diferenciar els continguts de la informació a partir del
feedback que estableixen l’entrevistador i l’entrevistat.
A continuació, es presenta el guió de l’entrevista que es durà a terme a tres professionals
del Pallars Jussà que estiguin utilitzant les TIC (ordinador) amb la gent gran. Aquesta
entrevista serà semiestructurada, en la qual l’entrevistador estableix unes preguntes
predeterminades però hi ha llibertat perquè la persona es pugui expressar (Acevedo i
Florencia, 1998).
GUIÓ ENTREVISTA ALS PROFESSIONALS DE L’ÀMBIT DE LA GENT GRAN
QUE UTILITZEN LES TIC
INTRODUCCIÓ: Aquesta serà individual i semiestructurada. El principal objectiu d’aquesta
és conèixer si l’ús de les TIC (ordinador) en la gent gran ajuda a mantenir la memòria a curt
termini.
PART 1: CONTEXTUALITZACIÓ
1.Quina és la seva professió?
2.Amb quants usuaris/es treballa?
3.Utilitza l’ordinador per treballar amb la gent gran? Quins són els objectius?
4.Quan temps fa que utilitza l’ordinador amb la gent gran?
5.Quines noves tecnologies utilitza a part de l’ordinador? Per què?
6.Considera que els seus usuaris/es estan motivats amb l’ordinador? Per què?
PART 2: LES TIC I LA MEMÒRIA A CURT TERMINI
1.Considera que l’ordinador té beneficis en la gent gran? Quins?
2.Creu que ajuda al manteniment de la memòria?
3.Considera que des de que treballa amb aquesta eina els seus usuaris/es han millorat la
memòria a curt termini?
4.Influeix en aquest treball que els usuaris/es tinguin alguna malaltia prèvia que els afecti la
47
memòria?
5.Influeix en aquest treball el grau d’utilització que en fan en la seva vida privada i el seu
nivell d’estudis o professió abans de jubilar-se?
6.Tots els usuaris/es tenen igual condicions per poder accedir a l’ordinador? Aquest fet
influeix en el treball?
7.En quins aspectes creu que ha millorat la memòria a curt termini?
8.Tenen més facilitat per recordar dades, números, etc?
9.Creu que hi hagut una evolució positiva des de l’inici previ al treball amb aquesta eina a
l’actualitat en els seus usuaris/es? En quins aspectes?
10.Considera que les persones grans que utilitzen les TIC tenen millor memòria a curt
termini que les que no les utilitzen? Per què?
11.Com s’hauria de treballar amb les noves tecnologies i la gent gran per tal d’obtenir el
màxim de beneficis?
12.Creu que s’hauria d’impulsar més el treball de la memòria amb TIC amb la gent gran per
tal de prevenir problemes de memòria o mantenir-la per evitar més deteriorament? Per què?
CONCLUSIÓ DE L’ENTREVISTA: Es demana si vol explicar quelcom que consideri
rellevant i no s’ha comentat. Finalment agraïment per la seva participació.
A continuació, es presenta el guió de l’entrevista que es durà a terme a quinze familiars
dels participants de 65 anys o més del Pallars Jussà que estan utilitzant l’ordinador amb
certa freqüència. Aquesta entrevista serà semiestructurada.
GUIÓ ENTREVISTA ALS FAMILIARS DE LA GENT GRAN QUE UTILITZEN
L’ORDINADOR
INTRODUCCIÓ: Aquesta serà individual i semiestructurada. El principal objectiu d’aquesta
és conèixer si l’ús de les TIC (ordinador) en la gent gran ajuda a mantenir la memòria a curt
termini.
PART 1: CONTEXTUALITZACIÓ
1.Quina relació familiar té amb la persona?
2.En quina freqüència utilitza l’ordinador el seu familiar?
48
3.Té alguna malaltia que pugui afectar a la memòria?
4.On accedeix a l’ordinador (a casa, al casal, etc)? Té facilitats per accedir-hi?
5.Quin nivell d’estudi té? I quina era la seva professió? Creu que pot influir en l’ús que fa de
les TIC?
6.Per a què utilitza l’ordinador?
7.Quan temps fa que l’ utilitza?
8.Per quin motiu creu que l’utilitza?
PART 2: LES TIC I LA MEMÒRIA A CURT TERMINI
1.Considera que l’ordinador té beneficis pel seu familiar? Quins?
2.Creu que l’ordinador l’ajuda al manteniment de la memòria? Per què?
3.Considera que des de que utilitza aquesta eina el seu familiar ha millorat en la memòria a
curt termini? Per què?
4.En quins aspectes creu que ha millorat la memòria a curt termini?
5.Té més facilitat per recordar dades, números, etc?
6.Creu que hi hagut una evolució positiva abans d’utilitzar-lo i ara? Per què?
7.Considera que les persones grans que utilitzen les TIC com per exemple l’ordinador, el
mòbil, etc tenen millor memòria a curt termini que les que no les utilitzen? Per què?
8.Recomanaria a altres familiars de gent gran que no utilitzen l’ordinador que els motivessin
per a fer-ho? Per què?
CONCLUSIÓ DE L’ENTREVISTA: Es demana si vol explicar quelcom que consideri
rellevant i no s’ha comentat. Finalment agraïment per la seva participació.
49
3.3. Procediment
En aquest apartat es detalla el procés de recollida i anàlisi de les dades per tal de
comprovar la hipòtesi plantejada, un cop definits els instruments de recollida de la
informació. Aquest es divideix en tres grans blocs: la recollida de dades, el buidatge i
anàlisi de dades i la interpretació dels resultats.
3.3.1. Recollida de dades
Primerament, tal i com s’ha comentat anteriorment (apartat 3.1), es demanarà a trenta
persones (quinze que utilitzin l’ordinador i quinze que no utilitzin aquesta eina) del
Pallars Jussà de 65 anys o més que responguin el qüestionari plantejat. Aquest serà difós
al Punt Òmnia del municipi d’Isona i Conca Dellà, el casal de la gent gran de Tremp, la
residència geriàtrica Fundació Fiella de Tremp, la residència geriàtrica Centre geriàtric
del Pirineu, la residència geriàtrica Nostra Senyora de Ribera i a les Associacions de la
gent gran de la comarca (Sant Antolí d'Isona i Conca Dellà, Sant Isidre de Talarn, Sant
Pere de Salàs de Pallars,els Amics de la Conca de Tremp i els Amics de la Gent Gran de
Santa Magdalena de la Pobla de Segur).
El qüestionari serà proporcionat en format escrit i en format digital per tal d’arribar al
màxim de participants. A més, es troba disponible en català i castellà. Aquest procés de
recollida de dades es preveu que duri un mes.
En segon lloc, un cop recollits els qüestionaris, es realitzarà una prova d’avaluació de la
memòria a curt termini als participants. Aquesta serà realitzada individualment a través
de la subescala de dígits de la WAIS -IV i permetrà avaluar la memòria a curt termini.
Aquest procés es preveu que duri un mes aproximadament.
Paral·lelament, es realitzaran les entrevistes a tres professionals que estiguin utilitzant
actualment l’ordinador amb la gent gran en la seva activitat laboral. A més, es demanarà
la participació en una entrevista a un familiar de cadascun dels participants que utilitzen
l’ordinador habitualment. Aquest procés de recollida de dades es preveu que duri un
mes.
En tercer lloc, durant els sis mesos posteriors, s’aplicarà un programa d’ús de les TIC
(ordinador) a les persones participants que inicialment no utilitzaven l’ordinador.
Aquest programa es basa en:
50
Hores: 3 hores setmanals, distribuïdes en 2 sessions a la setmana durant sis
mesos.
Distribució: Grupal, els 15 participants.
Cronograma:
Sessió Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril
Dilluns Ús de
l’ordinador
(teclat i
ratolí).
Ús de
programari
bàsic
(cerca a
internet).
Ús de
programari
bàsic
(correu
electrònic).
Ús de
programari
bàsic
(processador
de text).
Ús de
programari
bàsic.
Ús de
programari
bàsic.
Dijous Exercicis
online de
treball
específic
de la
memòria.
Exercicis
online de
treball
específic
de la
memòria.
Exercicis
online de
treball
específic
de la
memòria.
Exercicis
online de
treball
específic de
la memòria.
Exercicis
online de
treball
específic
de la
memòria.
Exercicis
online de
treball
específic
de la
memòria.
Taula 23. Cronograma del programa d’ ús de l’ordinador.
Recursos: Un o una professional que desenvolupi les sessions.
Equipaments: Una sala equipada amb 15 ordenadors, un projector i una pissarra.
Continguts: Programa d’ús de l’ordinador
Continguts pràctics: Ús de l’ordinador (ratolí i teclat).
Ús del programari bàsic (correu electrònic, cerca a
Internet, processador de text).
Exercicis online de treball específic de la memòria
(http://media.diba.cat/diba/html/benestar/memoria/
data/empezar.html).
Taula 22. Programa ús de l’ordinador.
51
Finalment, amb un termini mínim de sis mesos d’haver realitzat el primer pretest per
avaluar la memòria a curt termini, és realitzarà un postest. És a dir, als trenta
participants (els 15 que ja utilitzaven l’ordinador i els 15 que han participat en el
programa) se’ls tornarà a passar la prova de la subescala de dígits de la WAIS-IV per
avaluar la memòria a curt termini un cop transcorregut un cert temps.
A continuació es presenta el cronograma de recollida de dades de la investigació:
Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig
Qüestionaris X
Prova per
avaluar la
memòria a
curt termini
(pretest)
X
Entrevistes
professionals
X
Entrevistes
familiars
X
Programa d’
ús de l’
ordinador
X X X X X X
Prova per
avaluar la
memòria a
curt termini
(postest)
X
Taula 24.Cronograma de la recollida de dades.
52
3.3.2. Buidatge i anàlisi de les dades
Un cop obtingudes les dades envers els ítems plantejats, es realitzarà el buidatge i
anàlisi de les dades. L’anàlisi de dades ha de passar per tres etapes. Aquestes són (Miles
i Huberman, 1994):
1. Reducció de dades: Reduir la informació obtinguda en els qüestionaris, les
entrevistes i les proves d’avaluació de la memòria a curt termini en unitats més
manejables per facilitar la categorització i codificació de la informació.
2. Desplegament de dades: Presentació de la informació de forma ordenada i clara
per tal de facilitar l’extracció de conclusions.
3. Conclusions i verificació: Extracció de les conclusions un cop processada tota la
informació obtinguda en el buidatge i anàlisi de les dades.
En la primera etapa, es realitzarà el buidatge de les diferents fonts d’informació. En
primer lloc respecte els qüestionaris, es plasmaran els resultats dels ítems tancats en
gràfiques. El model de gràfic que s’utilitzarà per cadascun dels ítems tancats serà el
següent:
Gràfic 1. Buidatge de les dades dels ítems tancats.
*En l’eix Y del gràfic els valors s’adaptaran a cadascuna de les qüestions.
Qüestionari 1 Qüestionari 2 Qüestionari 3 ….
Gràfic buidadetge dades
Ítem X
53
Respecte els ítems oberts dels qüestionaris, s’omplirà la següent taula a partir de
categories d’informació.
CATEGORIA OBSERVACIÓ/ INFORMACIÓ
Aspectes que més
afecten els problemes
de memòria.
Canvis en la memòria
amb l’ús d’ordinador.
Recomanacions d’ ús.
Taula 25. Taula del buidatge d’ informació dels ítems oberts dels qüestionaris.
En segon lloc, respecte les dades de les entrevistes seran buidades i analitzades per
categories d’informació en la següent graella.
CATEGORIA OBSERVACIÓ/ INFORMACIÓ
Professió i tasca.
Ús de l’ordinador.
Ordinador i memòria a
curt termini
Taula 26. Taula del buidatge d’ informació dels ítems de les entrevistes als professionals.
CATEGORIA OBSERVACIÓ/ INFROMACIÓ
Ús de l’ordinador.
Ordinador i memòria a
curt termini.
Taula 27. Taula del buidatge de la informació dels ítems de les entrevistes als familiars.
54
Finalment, respecte les proves d’avaluació de la memòria a curt termini es realitzaran
gràfics comparatius dels diferents resultats obtinguts. Els gràfics que es realitzaran
respecte la prova d’avaluació de la memòria a curt termini seran:
Estat inicial de la memòria a curt termini de les persones que utilitzen
l’ordinador i les que no (resultats pretest).
Gràfic 2 . Buidatge dels resultats inicials del pretest.
*En l’eix Y del gràfic els valors s’adaptaran a les puntuacions obtingudes.
Comparació dels resultats inicials de les persones que no utilitzaven l’ordinador
i els resultats obtinguts després de participar durant sis mesos en el programa
d’ús de l’ordinador.
Resultats pretest
Pretest
Participants que utilizen les TIC
Participants que no utilizen les TIC
55
Gràfic 3. Buidatge dels resultats del pretest i postest dels participants del programa.
*En l’eix Y del gràfic els valors s’adaptaran a les puntuacions obtingudes.
Comparació dels resultats del pretest i postest dels 30 participants.
Gràfic 4. Buidatge dels resultats del pretest i postest dels 30 participants.
*En l’eix Y del gràfic els valors s’adaptaran a les puntuacions obtingudes.
Participant 1 Participant 2 …
Pretest- postest participants del programa
Pretest
Postest
Participant 1 Participant 2 Participant 3 …
Resultats pretest i postest
pretest
postest
56
En la segona etapa es presentarà la informació obtinguda de forma clara i ordenada i es
realitzarà un encreuament de les diferents dades obtingudes per facilitar-ne l’extracció
de conclusions. L’encreuament de dades es realitzarà a través de la informació
obtinguda en els qüestionaris, les entrevistes i les proves d’avaluació de la memòria.
Finalment, s’analitzaran els resultats obtinguts i s’extrauran les conclusions pertinents
per tal de comprovar la hipòtesi platejada.
3.3.3. Interpretació dels resultats
En cadascun dels instruments utilitzats per a la recollida d’informació s’utilitzen una
sèrie d’indicadors per tal d’interpretar i establir quins resultats són significatius una
vegada realitzat el buidatge de la informació a través de les eines descrites en l’apartat
anterior (3.3.2).
Respecte el buidatge dels ítems tancats dels qüestionaris es consideraran significatius si
els participants contesten:
Mínim el 70% contesten bastant d’acord (3) en les qüestions d’escala del 0 al 4
de les qüestions 2 i 6 del segon bloc de preguntes.
Mínim el 70% contesten els ítems entre 0 (gens) i 2 (poc) inclosos respecte la
pregunta quatre del bloc dos (considera que tenen molts problemes de memòria).
Mínim el 70% tenen una freqüència d’ús de l’ordinador de mínim 3 hores a la
setmana.
Mínim el 70% utilitzen l’ordinador perquè els agrada.
Si el100% no tenen cap malaltia que pugui afectar-los a la memòria.
Mínim el 70% contesta que sí tenen més facilitat per recordar dades des de que
utilitzen l’ordinador.
Mínim el 70% ha notat canvis en la memòria des de que utilitzen l’ordinador.
Mínim el 70% creuen que l’ordinador els ajuda a preservar la memòria.
Mínim el 70% recomanarien l’ordinador per mantenir la memòria.
*La resta d’ítems tancats aporten informació complementària a la investigació i no es
demana un mínim de respostes com per exemple en els ítems envers el lloc de
connexió, l’ús d’altres TIC, edat, sexe, nivell d’estudis, etc.
57
Respecte el pretest i postest les puntuacions directes que s’obté al test, es transformen
amb puntuacions escalars que tenen una mitjana de 10 i una desviació típica de 3. Per
tant, els resultats obtinguts a partir de 10 de mitjana es consideraran òptims. En el
postest un 70% dels participants ha d’obtenir com a mínim una puntuació mitjana de 10
o superior. A més, respecte la comparació dels resultats entre el pretest i postest el 70%
dels participants han d’haver millorat la seva puntuació havent participat en el programa
Els subjectes que ja utilitzaven l’ordinador i no han participat en el programa, el 70% ha
de mantenir o millorar la seva puntuació entre el pretest i el postest transcorreguts els sis
mesos mínims.
Respecte l’avaluació dels ítems oberts dels qüestionaris i les entrevistes al tractar-se de
dades qualitatives es realitza una interpretació qualitativa dels resultats.
58
4. CONCLUSIONS
En aquest apartat es plasmen les principals conclusions i reflexions envers el
plantejament de la investigació exposada en el present document.
En primer lloc, aquest estudi no limita l’edat dels participants als 74 anys tal i com
reflecteixen les dades oficials de l’INE i de l’IDESCAT en el marc teòric ja que es
considera vàlida qualsevol persona que tingui 65 anys o més i que compleixi la resta de
requisits plantejats en l’estudi. Actualment, no hi ha una edat de fi d’utilització de les
TIC ja que la gent gran cada vegada les utilitza durant més anys al llarg de la seva vida.
En segon lloc, la investigació remarca la necessitat de tenir present una sèrie de
variables que poden influir en els resultats. S’ha considerat en l’estudi de les TIC i la
gent gran que aquesta generació no ha crescut amb les TIC i per tant, pot haver cert
desavantatge respecte les noves generacions. És a dir, s’ha tingut en compte el context
on s’ha viscut i el nivell d’estudis ja que certa gent gran no va poder gaudir d’una plena
educació i per tant, poden tenir més dificultats per accedir i utilitzar les TIC. A més a
més, s’ha tingut present que no totes les persones de la tercera edat tenen els recursos
suficients per accedir-hi. Referent aquestes variables també s’ha tingut present que
l’estudi s’ha plantejat en un entorn rural on possiblement els participants tenen més
dificultats per accedir a Internet, a cursos de formació, etc sobretot per qüestions de
mobilitat.
En tercer lloc, s’ha valorat la variable de les possibles malalties que poden patir les
persones que participen en l’estudi. És a dir, s’ha de conèixer prèviament si els
participants tenen algun tipus de malaltia que pugui afectar o influir en el deteriorament
de la memòria i que aquest no sigui causat directament per l’envelliment. És important
tenir-ho en compte perquè podria influir en els resultats de la investigació. Per aquest
motiu, en els qüestionaris se’ls demana que informin d’aquest aspecte.
Seguidament, s’ha de valorar positivament realitzar els qüestionaris en format paper i en
format digital (online), ja que d’aquesta manera es facilita la participació dels subjectes
que utilitzen l’ordinador i per tant, s’afavoreix la participació en l’estudi. Tanmateix,
s’ha de remarcar la dificultat d’establir els ítems del qüestionari per tal que aquests
59
recullin la informació necessària Per aquest motiu, els instruments seran revistats per
persones externes abans d’implementar la investigació realitzant així una validació.
A més, aquest estudi permet corroborà la hipòtesi plantejada i compartida per diversos
autors al llarg del desenvolupament del marc teòric del present document. És evident
que les TIC tenen una sèrie de beneficis a tota la població independentment de la seva
edat però s’ha de remarcar la seva incidència amb la població de gent gran. Tal i com
explica González (2012) hi ha una sèrie d’autors que han corroborat en diferents estudis
aquests beneficis. Aquests van des de la preservació de les activitats psicomotores fins
al manteniment de la memòria a curt termini passant per la velocitat de processament
entre altres. Aquesta investigació pretén analitzar si l’ús continuat de l’ordinador ajuda a
preservar la memòria a curt termini en la gent gran a partir dels 65 anys. La validació
d’aquesta hipòtesi (la gent gran que utilitza l’ordinador en el seu temps d’oci preserven
millor la memòria a curt termini que aquelles que no l’ utilitzen) permet establir una
futura base de treball envers la memòria a curt termini de la gent gran. És a dir, permet
enfocar un programa d’assessorament psicopedagògic per afavorir el manteniment de la
memòria a curt termini amb la població de 65 anys o més. Per tant, els resultats esperats
de l’estudi són els mateixos que s’han obtingut en les diferents investigacions que s’han
realitzat envers aquesta temàtica en altres països i que detalla González (2012).
Per acabar, un cop finalitzat el plantejament d’aquesta investigació es contempla la
possibilitat de realitzar un estudi longitudinal. És a dir, es podria analitzar la memòria a
curt termini d’aquestes persones no només passat els sis mesos de l’aplicació del
programa sinó també durant un període de temps més llarg com per exemple al cap d’un
any d’haver participat en el programa. Si es realitzés aquest tipus d’estudi s’haurien de
tenir en compte una sèrie de variables com el deteriorament amb el pas del temps, la
taxa de mortalitat que hi podria haver entre els participants, etc. Per altra banda, seria
interessant realitzar un estudi que contemplés la variable del sexe, és a dir, si hi ha
diferències entre els homes i les dones en l’ús de l’ordinador i la preservació de la
memòria a curt termini.
60
5. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Amer, M., Ataún, B., Barceló, B., Cuart, M., Farré, R., Ferragut, J., Fiol, J., García, C.,
Homar, N i Pocoví M. (2013). Estimulació cognitiva: tallers de memòria i d’habilitats
socials. Mallorca: Consell de Mallorca.
Acevedo, A. i Florencia, A. (1988). El procés de l’entrevista conceptes i models. Mèxic:
Limusa.
Barceló, B., Cuart, M., Farré, R., Fiol, J., García, C., Homar, N., Pérez, A., Pocoví, M i
Vergara, A. (2009). Estimulació cognitiva: Tallers de memòria i habilitats socials.
Mallorca: Consell de Mallorca.
Cassany, D. (2011). En línea: llegar i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó.
Castells, M. (2003). La societat xarxa. Barcelona: UOC.
Echavarría, B., Isus, S. i Sarasola, L. (1998). Competencies Development Throught
Vocational Education and Training. Preparatory Papers in Conference Comparative
Vocational Education and Training Researc. Bonn: CEDEFOP.
European Council. (2004). Joint report by the Comission and the Council on social
inclusion. Recuperada el 24 de febrer del 2015 de
http://ec.europa.eu/employment_social/socprot/socincl/final_joint_inclusion_report_203
_en.pdf
Faura, R. (2012). La Internet de les persones. Revista d’Etnologia de Catalunya, 38.
Recuperada el 24 de febrer del 2015 de
http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/259396/346612
Fundació Catalunya - La pedrera (2014). Exercicis d’entrenament de la memòria.
Recuperada el 2 de març del 2015 de
http://media.diba.cat/diba/html/benestar/memoria/data/empezar.html
Generalitat de Catalunya. (2012). ACTIC: Acreditació de Competències en Tecnologies
de la Informació i la Comunicació. Recuperada el 24 de febrer del 2015 de
http://acticweb.gencat.cat/web/.content/01_informacio/documents/arxius/continguts_act
ic_ordre_2012.pdf
61
Generalitat de Catalunya. (2012). Memòria d’Activitats. Any Europeu de l’envelliment
actiu i la solidaritat intergeneracional. Recuperada el 2 de març del 2015 de
http://benestar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/04gentgran/001_any_europeu
_de_lenvelliment_actiu/memoria_any_envelliment_actiu.pdf
González, F. (2012). Eficacia de un programa de entrenamiento físico y cognitivo
basado en nuevas tecnologias en población mayor saludable y con signos de Deterioro
Cognitivo Leve: Long Casting Memories (Tesis Doctoral). Universidad de Salamanca,
Salamanca.
Gómez, B., Cebollero, M., Serra, J i Vidal, T. (2000). Fem psicologia. Una orientació
per als futurs psicòlegs. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Hernández, E., Pousada, M., Gómez-Zúñiga, B i Arozarena, E .(2006). Les tecnologies
de la comunicació al servei de la gent gran. Informe per al projecte GeriaTic, gent gran
i tecnologia. Recuperada el 28 de febrer del 2015 de
http://www.uoc.edu/in3/dt/cat/psinet06004.pdf
ICT Literacy Panel (2002). Digital Transformation Recuperada el 24 de febrer del 2015
de https://www.ets.org/Media/Research/pdf/ICTREPORT.pdf
IDESCAT. (2015). Institut d’estadística de Catalunya. Recuperada el 27 de febrer del
2015 de http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=621
INE. (2015). Institut nacional d’estadística. Recuperada el 27 de febrer del 2015 de
http://www.ine.es/inebmenu/indice.htm
Kehl, S i Fernández, J.(2001). La construcción social de la vejez. Cuadernos de Trabajo
social 14, 125-161.
Limón, M. (1997). La educación de las persones mayores. A: Petrus, A. Pedagogía
social. Barcelona: Ariel.
McMillan, J i Schumacher, S. (2005). Investigación educativa. Una introducción
conceptual. Madrid: Pearson Educación.
Majó, J i Marqués, P. (2002). La revolución educativa en la era Internet. Barcelona:
CissPraxis.
62
Miles, M i Huberman, A. (1994). Qualitative data analysis: an explanded sourcebook.
London: Sage Publications.
Monot, P i Simon, M. (1999). Vivir en el cibermundo. Bilbao: Mensajero.
Muñoz, J. (2006). Psicología del envejecimiento. Madrid: Pirámide.
Nelson, A i Gilbert, S. (2008). Harvard Medical School Guide: Memoria. Todo lo que
se necesita saber para no olvidarse de las coses. Barcelona: Paidós.
Obra Social la Caixa. (2014). Gent 3.0. Recuperada el 2 de març del 2015 de
http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/gente30/gente30_ca.html
OCDE. (2006). L’escletxa digital. Recuperada el 24 de febrer del 2015 de
http://www.oecd.org/centrodemexico/laocde/
OMS. (2007). Population Ageing and Develompent. Recuperada el 20 de febrer del
2015 de http://www.un.org/en/development/desa/population/
Ortoll, E., Casacuberta, D i Collado, A. (2006). L’Alfabetització digital en els processos
d’inclusió social. Barcelona: UOC.
Pavón, F. (1998). Educación en y con las Nuevas Tecnologías a lo largo de la vida. En
Beas, M., Mínguez, J., et al. Atención a los espacios y tiempos extraescolares. Granada:
Grupo Editorial Universitario. Recuperada el 24 de febrer del 2015 de
http://tecnologiaedu.us.es/cursos/29/html/bibliovir/pdf/95.pdf
Pintado, T i Sánchez, J (2009). Comportamiento del consumidor en el uso y compra de
los videojuegos. En Carrillo,J i Sebastián, A (Coordinación): Marketing Hero. Las
herramientas comerciales de los videojuegos. Madrid: ESIC.
Soto, A. (1996). Las nuevas tecnologias en la educación. En Salinas et al. Redes de
comunicación, redes de aprendizaje. Palma: Universitat de Illes Balears.
Stuart-Hamilton, I .(2002). Psicología del envejecimiento. Madrid: Ediciones Morata.
Trilla, J.(1993). Otras educaciones. Animación sociocultural, formación de adultos y
ciudad educativa. Barcelona: Anthropos.
Vega, J i Bueno, B. (2000). Desarrollo adulto y envejecimiento. Madrid: Síntesis.
63
While, D i Le Cornu, A. (2011). Visitors and Residents: A new typology for online
engagement. First Monday, 16, 9. Recuperada el 24 de febrero del 2015 de
http://www.uic.edu/htbin/cgiwrap/bin/ojs/index.php/fm/article/viewArticle/3171/3049
Woolfolk, A.(2006). Psicología Evolutiva. Ohio: Pearson Education.
Zarco, P i Martínez, M. (2002). Corazón, cerebro y envejecimiento. Madrid: Triacastela.
64
ANNEX
Annex 1. ÍNDEX DE TAULES
Taula 1 . Font: Institut Nacional d’Estadística, 2015. ................................................... 10
Taula 2 . Font: Institut Nacional d’Estadística, 2015. ................................................... 11
Taula 3. Font: Institut Nacional d’Estadística, 2015. .................................................... 12
Taula 4. Font: Institut Nacional d’Estadística, 2015. .................................................... 12
Taula 5. Font: IDESCAT, 2015. ..................................................................................... 13
Taula 6. Unitats: % de llars amb algun membre de 16 a 74 anys. Font: IDESCAT,
2015. ............................................................................................................................... 14
Taula 7. Font: IDESCAT, 2015. ..................................................................................... 15
Taula 8.Font: IDESCAT, 2015. ...................................................................................... 16
Taula 9. Font: IDESCAT, 2015. ..................................................................................... 16
Taula 10. Font: IDESCAT, 2015. ................................................................................... 17
Taula 11. Font: Faura, 2012. ......................................................................................... 18
Taula 12. Adaptat de: Zarco i Martínez, 2002. .............................................................. 23
Taula 13. Font: IDESCAT, 2015. ................................................................................... 23
Taula 14. Font: IDESCAT, 2015. ................................................................................... 24
Taula 15. Font: IDESCAT, 2015. ................................................................................... 24
Taula 16. Font: IDESCAT, 2015. ................................................................................... 25
Taula 17. Font: Vega i Bueno, 2000. ............................................................................. 30
Taula 18. Adaptat de: Vega i Bueno, 2000..................................................................... 31
Taula 19. Adaptat de: González, 2012. .......................................................................... 37
Taula 20. Participants en la investigació. ...................................................................... 40
Taula 21. Variables de la investigació. .......................................................................... 41
Taula 22. Programa ús de l’ordinador. ......................................................................... 50
Taula 23. Cronograma del programa d’ ús de l’ordinador. ......................................... 50
Taula 24.Cronograma de la recollida de dades. ............................................................ 51
Taula 25. Taula del buidatge d’ informació dels ítems oberts dels qüestionaris. .......... 53
Taula 26. Taula del buidatge d’ informació dels ítems de les entrevistes als
professionals. .................................................................................................................. 53
65
Taula 27. Taula del buidatge de la informació dels ítems de les entrevistes als familiars.
........................................................................................................................................ 53
Annex 2. ÍNDEX DE GRÀFICS
Gràfic 1. Buidatge de les dades dels ítems tancats. ...................................................... 52
Gràfic 2. Buidatge dels resultats inicials del pretest...................................................... 54
Gràfic 3. Buidatge dels resultats del pretest i postest dels participants del programa. 55
Gràfic 4. Buidatge dels resultats del pretest i postest dels 30 participants. .................. 55
Annex 3. ÍNDEX DE FIGURES
Figura 1 . Font: Zarco i Martínez, 2002. ....................................................................... 21
Figura 2 .Font: Zarco i Martínez, 2002. ........................................................................ 22
Figura 3. Font: Fundació Catalunya - La pedrera. Exercicis d’entrenament de la
memòria (2014). ............................................................................................................. 26
Figura 4. Font: Fundació Catalunya - La pedrera. Exercicis d’entrenament de la
memòria (2014). ............................................................................................................. 27
Annex 4. QÜESTIONARI EN CASTELLÀ
CUESTIONARIO SOBRE EL USO DE LAS TIC I SU INFLUENCIA EN LA
MEMORIA A CORTO PLAZO
El presente cuestionario se dirige a los ciudadanos y ciudadanas del Pallars Jussà que tienen
65 años o más. A lo largo de las diferentes preguntas tendrán que marcar la respuesta que
consideren más adecuada o desarrollar las preguntas planteadas. El objetivo del cuestionario
es conocer el uso de las TIC (ordenador) i su influencia en el mantenimiento de la memoria a
corto plazo. Gracias per su tiempo.
EDAD:
SEXO:
66
NIVEL DE ESTUDIOS:
PROFESSIÓN DESARROLLADA ANTES DE LA JUBILACIÓN:
PARTE 1.
A continuación se presentan una serie de preguntas sobre el grado de utilización de las TIC.
Si no las utiliza, solo tiene que contestar la primera cuestión de esta parte. Marque la
respuesta que considera más oportuna.
1.UTILITZA EL ORDENADOR? a) SI
b) NO
2.EN QUE FRECUENCIA LO UTILIZA? a) 1 HORA CADA DÍA
b) UN MÍNIMO DE TRES HORAS A
LA SEMANA
c) MENOS DE TRES HORAS A LA
SEMANA
d) OTROS:________________________
3.PARA QUE UTILIZA EL
ORDENADOR?
a) POR OCIO
b) POR COMUNICARSE CON
AMIGOS, FAMILIA, ETC
c) PORQUÉ REALIZA FORMACIÓN
d) OTROS:________________________
4.DONDE ACCEDE?
a) AL DOMICILIO
b) AL DOMICILIO DE FAMILIARES
c) A ENTIDADES, CASALES,
RESIDENCIAS, ETC.
d) OTROS:________________________
5.QUE TIC UTILIZA A PARTE DEL
ORDENADOR?
a) MÓVIL
b) TABBLET
c) OTROS:________________________
6.UTILITZA LAS NUEVAS
TECNOLOGÍAS POR QUE LE
GUSTAN O PORQUE SE HA VISTO
OBLIGADO/A A SU UTILIZACIÓN?
a) PORQUE ME GUSTA
b) PORQUE ME HE VISTO
OBLIGADO/A
PARTE 2.
Esta parte si no utiliza las TIC solo tiene que contestar la primera pregunta. Por el contrario,
si las utiliza tienen que contestar a todas las cuestiones. Marque la respuesta que considere
más oportuna y conteste libremente a las que se le pide.
1. TIENE ALGUNA ENFERMEDAD QUE
PUEDA AFECTAR A LA MEMORIA
COMO POR EJEMPLE DEMENCIA,
ALZHÉIMER, PARKINSON, ETC?
a) SI
b) NO
67
2.CONSIDERA QUE LAS TIC SON
BENEFICIOSAS PARA USTED?
a) 0 (NADA DE ACUERDO) b) 1 (MUY POCO DE ACURDO) c) 2 (POCO DE ACURDO) d) 3 (BASTANTE DE ACURDO) e) 4 (MUCHO DE ACURDO)
3.QUE BENEFICIOS CONSIDERA QUE
PUEDEN TENER LOS ORDENADORES?
a) AYUDAN A MEJORAR LA
MEMORIA
b) FACILITAN LA ACTIVIDAD
MOTORA
c) PERMITEN MANTENERSE
ACTIVO
d) OTROS:_____________________
4.CONSIDERA QUE TIENE MUCHOS
PROBLEMAS DE MEMORIA?
a) 0 (NADA DE ACURDO)
b) 1(MUY POCO DE ACURDO)
c) 2 (POCO DE ACURDO)
d) 3 (BASTANTE DE ACUERDO)
e) 4 (MUCHO DE ACURDO)
5.SI TIENE ALGUNOS PROBLEMAS DE
MEMORIA EN QUE ASPECTOS CREE
QUE MÁS LE AFECTAN? COMO POR
EJEMPLO RECORDAR DATOS,
NOMBRES, TAREAS A REALIZAR, ETC.
____________________________________
____________________________________
____________________________________
____________________________________
6.DES DE QUE UTILIZA EL
ORDENADOR CREE QUE SU MEMORIA
SE HA DETERIORADO MENOS?
a) 0 (NADA DE ACURDO)
b) 1 (MUY POCO DE ACURDO)
c) 2 (POCO DE ACURDO)
d) 3 (BASTANTE DE ACURDO)
e) 4(MUCHO DE ACURDO)
7.DES DE QUE UTILIZA EL
ORDENADOR TIENE MÁS FACILIDAD
PARA RECORDAR NÚMEROS DE
TELÉFONO Y DATOS DE LA VIDA
COTIDIANA?
a) SI
b) NO
8.HA NOTADO ALGÚN CAMBIO EN SU
MEMORIA DES DE QUE UTILIZA EL
ORDENADOR?
a) SI
b) NO
SI ES QUE SI,
CUALES?___________________________
____________________________________
____________________________________
____________________________________
__
9.CREE QUE EL USO DEL ORDENADOR c) SI
d) NO
68
LE ESTÁN AYUDANDO A PRESERVAR
SU MEMORIA?
10.RECOMENDARÍA UTILIZAR EL
ORDENADOR PARA MANTENER LA
MEMORIA?
c) SI
d) NO
SI ES QUE SI, POR
QUE?_______________________________
____________________________________
____________________________________
____________________________________
69
Annex 5. WAIS-IV SUBESCALA DE DÍGITS
70
