L’IMASoctubre 2006

2

La vida en un clicEl procés d’instauració de la història

clínica electrònica informatitzada, el

que en diem Estació de Treball Mèdic

(ETM) i Estació de Treball d’Infermeria

(ETI) està en ple desenvolupament i

aplicació als centres de l’IMAS.

U

2Ib

QuèEditorial

En els propers anys, l’IMAS enfrontael repte de seguir oferint una assistènciasanitària de qualitat i, alhora, potenciarla recerca, en consonància amb elnivell que correspon a una instituciósantària lligada a un entorn acadèmici científic-tècnic excepcional.

En aquest context, és competència del’IMAS, amb la contribució de l’IMIM,consolidar el desenvolupament d’un nivellcompetitiu d’investigació clínica i traslacional.La primera resulta essencial per a contribuira la millora del rendiment i qualitatassistencials, així com per avaluar la relaciócost-eficàcia dels nous procedimentsdiagnòstics, terapèutics i preventius. Almateix temps, el que s’ha anomenatinvestigació traslacional fa referència aaquells estudis en els quals es projecta sobrela clínica els avenços científics i tecnològicsgenerats a partir de la investigació bàsica.Aquesta és la interfase amb la resta delPRBB que cal que rebi una especial atencióper promoure la comunicació i cooperaciórecíproques. L’activitat investigadora que esdesenvolupa actualment a l’IMAS-IMIMconstitueix una sòlida base de partida pera emprendre la nova etapa.El procés requereix no només planificar iorientar la inversió dels recursos, sinófomentar el desenvolupament de la cultura

MiguelLópez-BotetNou directorde l’IMIM

na tornadaa classe plenade reptes iprojectes

Amb l’arribada de la tardor i després

de la pausa de les vacances d’estiu,

emprenem un darrer trimestre de

l’any ple de reptes i projectes. I si

algun d’aquests ens farà treballar de

valent és sens dubte l’ampliació de

l’Hospital del Mar.

Aquest és un projecte ambiciós pel

qual hem rebut de la Generalitat de

Catalunya una important dotació de

finançament: 42 milions d’euros per

a abordar les dues primeres fases del

Pla d’ampliació que haurà de

remodelar en profunditat l’Hospital

del Mar i que ens permetrà abastar

les necessitats de la nostra població

i disposar d’espais suficients per a

completar el procés de reordenació

de centres i serveis de l’IMAS.

Com cada nou curs, tornem a la feina

amb la motxilla plena de deures, però

també amb la il·lusió de les noves

etapes que ens han de fer créixer

junts.

Bona tornada! Ib

Jordi Varela

Conseller Delegat de l’IMAS

Per què

3Ib

Ib

En la Unitat del dolor, el treball de recercaés imprescindible per millorar en el controli efectivitat dels tractaments.Poder-ho compartir i aplicar en els malaltsi els professionals, encara li dóna mésimportància

Rosa HermsInfermeraUnitat del dolor.Hospital del Mar

La medicina és un camp en continuaevolució, anem fent camí tot caminant...La participació en investigació clínicasuposa, sens dubte, un esforç addicional peral personal sanitari, però que es veu compensatper una sèrie de beneficis com ara prestigi,competència, satisfacció, estímul i recursosper a la institució Ib

Hernando KnobelServei Medicina Interna-Infeccioses. Hospital del Mar

Sense investigadors estaríem a les cavernes.La investigació biomèdica sobretot, està essentla salvació de molta gent i hauria de ser mésreconeguda i donar-se-li més difusió Ib

Azucena de Frutosparticipant de l’estudiMaratdon de la Unitat deRecerca en Lípids iEpidemiologiaCardiovascular.

La recerca és una forma que algunes personesescullen de viure i veure el món, fugint de lasuperstició o del pensament estrictamentemocional. Fer recerca representa per mi buscarla inspiració lliure de prejudicis per a trobar -iprovar- la millor teoria per explicar una parcel·lade desconeixement. És l’instrument intel·lectualque ens deixa aproximar-nos a una realitat queens està vetat contemplar en tota la sevacomplexitat Ib

Jaume MarrugatPresident de laComissió de Recercade l’IMAS

de la investigació a l’IMAS per tal que, enun àmbit la funció primària del qual ésl’assistència sanitària, ambdues activitatsestiguin integrades de manera harmònica iproductiva. Per això és essencial comptaramb persones que tinguin aptituds, formaciói motivació adequades, prestant-los desde l’organització els mitjans que els

permetin captar recursos externs i desenvolupareficaçment la seva tasca.Per a mi és una gran satisfacció poder participaren el desenvolupament d’aquest projecte coma director científic de l’IMAS-IMIM, confiantque sabrem superar les dificultats i assoliremun balanç positiu per a la institució i elspacients

en pensen?

Ib

serveix la recerca?

S O T A

La vida en un clic

El procés d’instauració de la història clínicaelectrònica informatitzada, el què en diemEstació de Treball Mèdic (ETM) i Estacióde Treball d’Infermeria (ETI) està en pledesenvolupament i aplicació als centresde l’IMAS.

L’Esperança: camp de proves pera l’ETM i l’ETI

Després de la primera etapa pilot que esva fer des de l’any 2004 al 2005 al’Hospital de l’Esperança, amb el 2006s’ha iniciat el desplegament a l’Hospitaldel Mar.

La valoració de la primera etapa al’Hospital de l’Esperança va ser moltpositiva, ja que es van constatar elsprincipals avantatges assistencials de lainformatització dels processos hospitalarisi l’excel·lent acceptació i satisfacció perpart dels professionals implicats i, sobretot, va servir per a provar i polir una einamolt potent però encara en fase pilot.

Gràcies al que es va aprendre a partir delprojecte pilot ha variat sensiblementl’abordatge dels nous projectes, fent-los

cada cop més accessibles, eficients i àgilsi passant d’una concepció d’aplicació dela història clínica informatitzada per serveisa una perspectiva d’informatització perdocuments i àrees assistencials. Tanmateixla tradicional Comissió de DocumentacióClínica s’ha reconvertit en la Comissióde Documentació i història clínicaelectrònica amb l’objecte de decidir lesestratègies per l’aplicació en cada nouprocés i per resoldre les diferentsincidències que sorgeixen en la seva postaen marxa.

El moment actual

A l’Hospital de l’Esperança, pioner ambaquesta eina, s’ha assolit una totalutilització de la ETM als Serveis deRehabilitació, Cirurgia Ortopèdica iTraumatologia i Urgències i una utilitzacióparcial (en fase de generalització) alsserveis d’Oftalmologia, Convalescènciai Cures pal·liatives. També la ETI s’hainstaurat totalment als serveis deRehabilitació i Urgències d’aquest centre.

Actualment a l’Hospital del Mar el 100%dels informes d’alta i dels informes deresultats de proves de radiologia,laboratori, anatomia patològica i la majorpart de proves funcionals estan jacompletament informatitzats. En el mes

4Ib

Lahistòriaclínicaelectrònicainformatitzada

EL

5Ib

Ib

de setembre s’haurà abastat també lesàrees d’Urgències quirúrgiques i unitatde Cures Intensives de l’Hospital delMar, incloent els corresponents informesi cursos clínics. També en el darrertrimestre de 2006 es completarà lainformatització de la gestió d’exploracionscomplementàries, com ara la petició deproves, interconsultes i preadmissions.Pel que fa a l’Estació de Treballd’Infermeria, es treballa actualment pera la unificació de criteris infermers quepermetin aplicar l’eina base ja provadaa l’Esperança també a l’Hospital del Mar.

Els reptes de futur

A banda del procés que la informatitzacióde la història clínica segueix als centresde l’IMAS, el futur d’aquesta potent einapassa per la compatibilització de sistemesentre centres sanitaris, ja que l’especialsistema de múltiples proveïdors ambdiferents entitats jurídiques i sistemesinformàtics de Catalunya, així com lapreservació dels requeriments deconfidencialitat fan que sigui difícilimposar un model únic i comú.Tot i això, estem destinats a confluir, enbé de la gestió de coneixement méseficient i del servei a l’usuari

C R O S C O P IMINova eina,màxima qualitat

L’ETM i l’ETISón eines creades pelServei d’Informàtica del’IMAS i són una einapròpia de la institució, fetaper i per als professionalsdels nostres centres,adaptant-se a les sevesnecessitats.

Màxima autonomiaAquest nou sistema dotade la màxima autonomiaa cada usuari, són moltsegures i garanteixen laconfidencialitat delsprocessos.

ImatgeIncorporen informaciómultimèdia.

PDAUtilitzen tecnologiainalàmbrica (ordinadorsportàtils i PDAs), així quesón totalment mòbils i estraslladen amb elprofessional com unquadern de mà.

Tecnologia webEs programen ambtecnologia web i nomésrequereix un navegadorper a funcionar.

La navegació és ràpidaEn menys de tres clics espot canviar d’acció i té untemps de resposta moltcurt.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

6Ib aIntegrant el malalt mentala través d’un projecte deformacióEmpower mental health serviceusers through lifelong

El Projecte EMILIA és un projecte de finançament europeu, gestionat per la Fundació IMIM, quepretén integrar a persones que pateixen malalties mentals greus en l’àmbit laboral. Es tractade formar-los com a educadors i formadors d’altres persones amb malalties mentals de formaque també els puguin incloure en l’àmbit social. Està previst que l’IAPS (Hospital Fòrum i Centrede Salut Mental St. Martí Sud), iniciï l’experiència l’abril del 2007.

El projecte global abasta des del 2005 al 2010. Participen 17 països i 400 malalts. El programapilot inclou 50 malalts, homes i dones majors de 18 anys que porten més de tres anys en elsserveis de salut mental. No tots els països aporten pacients sinó que alguns elaboren elsprogrames de formació. L’IMAS és l’únic centre a Espanya que aporta alhora malalts i experiènciaclínica alhora. Són copartners i responsables les doctores Roser Izquierdo i Paz Flores.

Col·laboren en el projecte altres entitats de l’IMAS: l’Escola d’Infermeres del Mar (UPF), l’Escolaprofessional Bonanova, i externes a l’IMAS com la Universitat de Barcelona (UB), i l’Associaciód’usuaris de Salut Mental de Catalunya (ADEMM) entre altres. Els malalts mentals demanen através de projectes com EMILIA un autèntic canvi de cultura: passar a tenir representació dinsde qualsevol iniciativa que incideixi en la millora de la qualitat de vida a partir de la integraciósocial i laboral Ib

emiliaprojecte

Nou marcador predictiude l’efecte de laquimioteràpia en elcàncer de mama

Ib

Un estudi fruit d’una col·laboració entre l’Hospital del Mar i l’Hospital Clínic de Barcelona hapermès establir un factor predictiu de la resistència a la quimioteràpia en el càncer de mama iestablir possibles dianes terapèutiques per la millora d’aquest tractament.Aquest estudi aporta evidències del paper que juga el factor nuclear (NF)-kB, que quan ésactivat prediu una resposta a la quimioteràpia del 20% mentre que si està desactivat la respostaaugmenta fins al 91%.El càncer de mama és el més freqüent entre les dones de tot el món. La prevalença del càncerde mama a Catalunya és de més de 50.000 dones

7Ib

l’avantguarda

L’IMIM impulsa des del 2005 el ProjecteACCÉS, una iniciativa per a apropar laciència als estudiants d’ensenyamentsecundari. Aquest innovador projecte vanéixer d’un grup d’investigadors de laUnitat de Recerca en Biologia Cel·lular iMolecular i pretén difondre l’activitatcientífica entre els estudiants de batxilleraten un moment en què estan a puntd’escollir el seu futur formatiu. En el projecteparticipen diferents Laboratoris i Unitatsde l’IMIM, que reben la visita de grupsd’estudiants. Els joves participen en unaxerrada explicativa, on un dels temes quesuscita més interès és la carrerad’investigador, després realitzen unrecorregut per les instal·lacions on podenprendre contacte amb algunes de lestècniques que s’hi realitzen Ib

accésprojecte

Ib

L’IMAS ha constituït una Associaciód’Interès Econòmic, juntament amb laCorporació Sanitària Parc Taulí, els institutsPAMEM i PAMSL i les empreses CentresAssistencials Reunits SA (CARSA) i Gestiónde Centros Sanitarios SA (GECESSA), elque s’ha anomenat Consorci LogísticSanitari (CLS). El CLS suposa un canvi decultura en la gestió logística hospitalàriai un model de col·laboració que aprofitales sinèrgies de les entitats sanitàries.

El nou magatzem durà a terme la recepció,emmagatzematge, distribució i lliuramenta destí de les mercaderies de tot tipus quenecessiti cada centre, des de materialsanitari a papereria o fungibles, i tambégestionarà l’arxiu d’històries clíniquespassives. El magatzem estarà ubicat alpolígon industrial Can Oller de SantaPerpètua de Mogoda, en una nau de novaconstrucció dissenyada específicament pera la gestió de magatzem sanitari

Apropant la ciènciaals joves

Ib

El Servei de Traumatologia, triplement premiatTres dels quatre premis en recerca de la Fundació SECOT (Fundació de la Societat Espanyolade Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia) van recaure en el Servei de Traumatologia de l’IMAS.El premi en Investigació bàsica es va atorgar al treball sobre patologia de l’esquena “Comportamentbiomecànic de l’al·lo-empelt anterior en corporectomia vertebral. Estudi per elements finits”.El Premi en Investigació clínica va ser per a l’estudi “Fiabilitat, sensibilitat, especificitat i seguretatde la biòpsia vertebral percutània guiada per TAC” i el Premi Sanchis Olmos al millor treballpublicat a la Revista d’ortopèdia i Traumatologia al 2005, el va rebre el treball en patologia delmaluc titulat “Estudi prospectiu comparatiu entre el clau gamma trocantèric i el clau femoralproximal AO (PFN) en el tractament de les fractures trocantèries inestables”

El Consorci Logístic Sanitari

CLS-AIEgestionarà el magatzem

Façana del nou Consorci Logístic Sanitari.

Fem més gran el Mar

8Ib

En

Ib

A l’acte, presidit per l’Excel·lentíssimSr. Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona, hivan assistir la Hble. Sra. Marina Geli,Consellera de Salut de la Generalitat deCatalunya, i l’I·lm. Sr. José Cuervo,President de l’IMAS i Tinent d’Alcaldede l’Ajuntament de Barcelona.Aquest projecte, dels arquitectesPineda i Brullet, preveu canvis importantsen la infrastructura del centre,remodelacions i nous edificis i estàprevist que s’inicïi el 2006. La primerafase inclou l’ampliació d’Urgències i deRadiologia, de la Maternitat, el pont deNefrologia i l’establiment d’instal·lacions

per a ubicar els serveis afectats per lesobres, com ara Psiquiatria, Hospital de Dia,despatxos del Servei d’Oncologia i l’àreade vestidors i taller

El Departament de Salut i l’Ajuntament deBarcelona, van signar el dia 18 de setembre elConveni de la inversió per import de 42 milionsd’euros per a finançar les dues primeres fases delProjecte d’Ampliació de l’Hospital del Mar que esdesenvoluparan en els propers quatre anys.

Imatge virtual del futur Hospital del Mar.

9Ib

c o n s r u c c i óAbast de les noves construccions

Accions del Pla Directori

Edifici nou de 4 plantes, amb despatxosprofessionals i comunicació entre blocsi unitats, sobre els antics pabellonsenderrocats. Comprèn 14 noves unitatsd’hospitalització.Nova façana al parc del gas per a facilitarel trànsit d’ambulàncies amb connexiódirecta a les unitats, hospital de dia,rehabilitació, radioteràpia i radiologia,amb primer pis de consulta externa.Ampliació de l’àrea quirúrgic i d’unaplanta per a maternitat, recovery, UCIi Unitat Coronària, que fa de pont ambquiròfans.Ampliació de proves complementàriesa nivell de planta baixa, amb reagrupacióamb les seves corresponents consultesi hospitals de dia per serveis.Remodelació de l’edifici monoblocactual, que quedarà amb 7 plantes de32 llits per a l’hospitalització.

Nous serveis al soterraniServei de Farmàcia.Moll de mercaderies a cuina.Ampliació d’Urgències.Ampliació de Radiologia.Creació del servei de Rehabilitació i salaterapèutica.Creació del servei de Radioteràpia.

Ib

Trasllat de l’IMIM al PRBBDurant el mes de juliol es va iniciar el trasllatde la Unitat de Recerca en InformàticaBiomèdica (GRIB) de l'IMIM/UPF a la quartaplanta de l’edifici del Parc de RecercaBiomèdica de Barcelona (PRBB). Està previstque la resta d’unitats i serveis es traslladina la primera i segona planta del PRBB durantla tardor

Plafó informatiu al vestíbul de l’Hospital del Mar.

Abans i després del Pla d’ampliació

Actual AmpliacióLlits convencionals 400 468Llits de crítics (UCI) 20 48Places d’Hospital de Dia 35 75Boxos polivalents d’urgències 21 60Consultoris a consultes externes 69 90Gabinets diagnòstics 21 36Consult. urgències ginecològiques 0 2Sales de parts 2 7Quiròfans 10 16Espais professionals 3.067 m2 5.300 m2

Espais administratius 2.384 m2 3.132 m2

Vestidors, taquilles i sales descans 1.297 m2 1.885 m2

Serveis centrals:Radiologia, laboratori, banc desang, farmàcia i anatomia patològ. 1.524 m2 1.890 m2

10Ib

Ib

G e n tCom estem?

Mª José CastroInfermera de la Unitat de Cures Intensives,Hospital del Mar

Jutge de regates

Quan va començar, la teva passió pel mar?Va ser a partir dels Jocs Olímpics del 92, que vaig participarcom a voluntària a l’esport de vela. Allà em van donar laformació amb el curs oficial de regates i de patró d’embarcaciórecreativa. Arrel d’això, i encara que al principi no en sabia res,vaig començar a afeccionar-me i a anar a ajudar en d’altrescompeticions, i la veritat és que aquest esport “enganxa”.

Què és el que més t’agrada de les regates?Doncs suposo que ho trobo encantador i divertit, estar encontacte amb la natura i formar part d’un equip. A més, lafilosofia de vida de les regates és molt sana, d’esport i derelaxació a l’hora. Nosaltres diem “navega de pressa, viu a poca poc”, que és una frase ho resumeix prou bé.

Com es manté viu l’interès per aquest esport?Vivint-lo com una excusa per a trobar-te amb gent que té lamateixa afecció que tu. Jo, per exemple, estic a l’Associació dedones navegants organitzant trobades de mar “en femení”,com ara la que fem a l’octubre al Club Nàutic Vilanova, ambel suport del Consell Català de l’esport i l’Institut de la Dona.

El jutge és el “dolent” del joc?No, i ara! En realitat ets allà per a vigilar que es compleix elreglament. És un arbitratge molt atípic, perquè es basa en líniesimaginàries entre vaixells, que no estan pintades enlloc, aixíque la interpretació dels jutges pot ser discutida. Però a la regatahi sol haver bon ambient, fins i tot a les competicions, en quèparticipants i jutges poden estar discutint els puntscompromesos del dia prenent alguna cosa junts...

En quines regates has participat com a jutge?He participat en moltes, però del circuit nacional recordoespecialment el triplet que es celebra a Barcelona, el TrofeuZegna, Freixenet i Godó, el Costa d’Azahar a Castelló, l’InfantaCristina a Tenerife o el César Manrique a Lanzarote.

No et fa por, estar a la mercè dels elements?En realitat no. Al principi era una mica diferent, i impressionavamés. Però amb el temps i l’experiència et “marines”, et fas mésa la mar, i es torna excitant. De totes maneres sempre hasd’estar a l’aguait quan estàs al mar

La Mª José Castro té passió pelmar i pel Mar. A l’Hospital, hiporta ja vint-i-un anys com ainfermera, primer a cirurgiageneral i des de ja fa uns anys,a la UCI. L’altre mar, el ques’estén tot blau de portes enllàal Passeig Marítim, el vacomençar a conèixer fa 14 anysi és part també de la seva vida.

11Ib

Tal com éremPremis Taronja i Llimona al’Hospital de l’Esperança

Ib

Com en els famosos premis taronja illimona de la premsa, a l’Hospital del’Esperança, pels anys 90, també teníemaquests famosos premis, atorgats pervotació “popular”. Aquí, orgullosos, elspremiats recollien els seus trofeus

La Rocío Ibáñez, de Recursos Humans, va estaral Perú aquest estiu. Aquí la tenim davant lesfamoses ruïnes del Machu Pichu.

Les vacances són temps de descans, dedescoberta, de recarregar piles sense ferres o fent moltes coses i coneixent llocsllunyans i plens de novetats. Alguna GentI+ ha deixat la seva empremta viatjant pertot el món i ha volgut compartir aquí lesimatges del seu estiu. Gràcies! Ib

Hem estat devacances

Fotos de mar enllà

Viatge a Vietnam de l'Elsa González de l’Hospitaldel Mar. La imatge és de la badia de Halong.

La Vanesa Balsells, de l’Hospital del Mar,va ser a Jerusalem.

La Montse Soro, del Centre Fòrum, vapassejar-se en camell per la sorra del Marroc.

Llibres de Sant Jordi per a tothom

Llibres de Sant Jordi per a tothom

12Ib

Edit

a: S

erve

i de

Co

mu

nic

ació

de

l’IM

AS

C

om

itè

de

Red

acci

ó: V

anes

a B

alse

lls, M

arta

Cal

sin

a, V

eró

nic

a D

om

íng

uez

, Cu

ca E

sper

anza

, Ju

lian

a Es

qu

erra

, Im

ma

Gar

cía,

Ro

sa M

anau

t, A

na

Gem

ma

Mar

tín

, Mo

nts

erra

t M

olin

os,

Jo

rdi P

ascu

al, F

ran

cesc

Ru

bio

,M

on

tser

rat

Soro

C

on

tin

gu

ts i

coo

rdin

ació

: id

eact

iva

Pr

oje

cte

grà

fic:

idea

ctiv

a I

mp

ress

ió: G

ráfi

cas

Lati

nas

D.L

.: B

-307

31-2

006

Ib

Per què es crea aquest Grup?Neix com un punt de trobada per al’intercanvi d’opinions, recollida d’informaciói identificació de problemes, relacionats ambl’alimentació del centre.

A qui va adreçat?De primer, als usuaris, perquè creiem queés necessari implicar-los en la dinàmica delcentre. Ells són qui “pateixen” els problemesper això és important escoltar la seva opiniói que participin en el procés d’anàlisi i cercade solucions. D’altra banda, ens ofereix alsprofessionals l’oportunitat de situar-nos alcostat de les persones que confien ennosaltres i treballar plegats per a ser méseficaços.

Com treballeu?Ens reunim cada quinze dies per constataravenços, què funciona i què no. És un fòrum

Grup d’alimentació del Centre FòrumResponsable: Montse Soro, Servei d’Atenció a l’Usuari,Centre Fòrum de l’Hospital del Mar

Lluita contra el dopatgeL’IMAS, el Consell Català de l’Esport

i la Fundació IMIM han signat un conveniper deu anys per lluitar per a què l’esport

català sigui un esport net amb les màximesgaranties de salut per als esportistes.

Millora de l’espai viari del Centre Fòrum

Des del juliol a l’octubre es dura a terme la

reurbanització i pavimentació del carrer Llull en

el tram del Centre Fòrum. Es mantindran dos carrils

per als vehicles i dos espais per aparcar en

semibateria i en cordó.

Revisió de la tiroides

a 102 infants de Bielorússia

Per tercer any consecutiu, els infants

van ser revisats per la Unitat de Cirurgia

Endocrina de l’Hospital del mar, en

col·laboració amb la Coordinadora d’ONGs

de Catalunya.

Es requalifiquen

80 places d’auxiliars administratius

L’IMAS ha signat aquesta resolució en reconeixement

a l’antiguitat i a les tasques de major complexitat i

responsabilitat que venen desenvolupant aquests

professionals.

Tu també potscol·laborar a fer

l’IMAS a la butxaca.Clica al bànner quetrobaràs a la intranet

i informa’t.

En línies10de discussió obert i lliure on hi ha unamoderadora que facilita les exposicions delsparticipants. Recollim els suggeriments ipropostes i les fem arribar a la direcció.

Que s’ha assolit fins al moment?Ha millorat la qualitat percebuda sobre elsàpats servits i han baixat considerablementel nombre de queixes relacionades amb elmenjar. També s’ha establert un canal decomunicació entre usuaris i personal del serveid’alimentació que ha comportat un augmentdel grau de compromís d’aquests.

Quins són els seus propers objectius?El grup està inclòs en el Directori de projectesde qualitat de l’IMAS (IMASQUAL). El següentpas, és fer-ne difusió i aplicar aquestametodologia a altres centres, perquè lasatisfacció en l’alimentació és determinant enla percepció del confort de les persones