II Pla Igualtat 2009 2014 (diligenciat) - WEB...

II PLA COMARCAL

PER LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS

ENTRE DONES I HOMES

AL BAGES

2009 - 2014

Pla Comarcal d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes al Bages, 2009 - 2014 1

ÍNDEX

1.PRESENTACIÓ pàg. 2 2. MARC CONCEPTUAL pàg. 4 2.1 Marc legislatiu 2.2 Perquè un Pla d’Igualtat

3. DIAGNOSI COMARCAL pàg. 12 3.1. Territori 3.2. Demografia 3.3. Violència masclista 4.MECANISMES DE POSADA EN MARXA DEL PLA pàg. 23 4.1. Antecedents del Pla Comarcal per la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes al Bages 2009-2014 4.2. Procés d’elaboració del Pla 4.3. Eixos vertebradors 5. ORGANITZACIÓ DE L’ENS COMARCAL pàg. 26 5.1 Contextualització 5.2 Situació actual

5.2.1 Càrrecs electes 5.2.2 Treballadors i treballadores del Consell Comarcal del Bages

6. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I OBJECTIUS pàg. 33 7. METODOLOGIA DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA pàg. 72 Comarcal per la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes al Bages 2009-2014 8. BIBLIOGRAFIA pàg. 75 9. ANNEXES pàg. 76


1. PRESENTACIÓ

Durant els darrers anys s’ha produït un canvi important en la forma de plantejar les polítiques de dones a totes les instàncies, passant a ser una prioritat i concretant-se en iniciatives parlamentàries com la Llei Integral contra la violència de gènere (LO 1/2004 de 29 de desembre) o la Llei Orgànica per a la igualtat efectiva entre dones i homes (LO 3/2007, de 22 de març) que influeixen d’una forma decisiva en la manera de plantejar les polítiques locals. A aquest marc legal cal afegir la nova Llei dels Drets de les dones contra la violència masclista que ha estat aprovada recentment al Parlament català, que elabora un nou mapa de serveis a Catalunya i adjudica competències concretes als ens locals en matèria d’atenció a víctimes de la violència. Malgrat aquest nou marc legislatiu la realitat continua presentant evidències clares de desigualtats i desavantatges entre la situació de les dones i els homes en molts àmbits, fet que encara limita les possibilitats de desenvolupament de les dones. El caràcter estructural dels factors que incideixen en aquestes desigualtats encara fa necessari que les polítiques públiques no només actuïn per continuar corregint les situacions discriminatòries, sinó que també segueixin assegurant la continuïtat i el seguiment de les polítiques de dones implantant Plans d’Igualtat. En aquesta línia l’Àrea de la Dona del Consell Comarcal del Bages ha anat adaptant les seves accions a les atribucions que ens atorguen les diferents lleis i a les demandes d’una societat cada cop amb més consciència però que necessita encara estímuls pel canvi. El II Pla Comarcal d'Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes del Bages, , 2009-2014, és doncs, una bona eina per aprofundir i avançar en les polítiques que el Consell Comarcal ve desenvolupant a favor de la igualtat de gènere, però també, per corresponsabilitzar el conjunt de l’ens en aquesta tasca, impregnant en major mesura la resta d'àrees, potenciant una major transversalitat de les actuacions i, en definitiva, afavorint que es desplegui amb un major impuls polític la bona tasca duta fins el moment. Serà el compromís polític per fer veritables polítiques d'igualtat transversals i no sectorialitzades, el que permetrà creure en el II Pla Comarcal d'Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes del Bages, assumir-lo i aplicar-lo amb coherència, tant a nivell de lideratge, com de la implicació de tota l'organització. Un compromís, un lideratge i una implicació que tindran un impacte en la població del Bages en la mesura que contribueixin a trencar amb la cultura existent respecte als rols de gènere, a visualitzar i abordar adequadament realitats tant terribles com la violència de gènere, així com a minvar la reproducció del model patriarcal i les resistències a un nou model de relacions personals, comunitàries i socials, basat en l'equitat.


L’elaboració d’aquest Pla ha estat possible gràcies a la participació de les regidores i regidors de la Dona de la comarca del Bages, les tècniques de la dona dels municipis, les professionals dels serveis bàsics municipals, les associacions de dones de la comarca, dones a títol individual, professionals d’algunes àrees del CCB i sobretot de les professionals del Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) de la comarca del Bages. El document que presentem a continuació recull la concreció de les polítiques d'igualtat entre homes i dones que el Consell Comarcal del Bages aplicarà durant els propers cinc anys i s’executaran a través del PIAD. Josep Candàliga i Freixa President Novembre de 2009


2. MARC CONCEPTUAL

El dret de totes les persones a la igualtat i la protecció contra la discriminació constitueix un dret universal. La igualtat d’oportunitats entre dones i homes, així com la prohibició de qualsevol discriminació per raó de sexe, estan recollides en la normativa comunitària, en la Constitució espanyola i en l’Estatut d’autonomia de Catalunya. En compliment d’aquests mandats, en els darrers anys i des de diferents governs, s’ha aprovat normativa que concreta alguns dels enunciats generals que reproduïm. També en la normativa que regeix l’Administració local hi ha referències a les activitats, els serveis i les relacions laborals dels ajuntaments i els consell comarcals vers les dones. 2.1 MARC LEGISLATIU

2.1.1 L'àmbit internacional: les Nacions Unides i l a Unió europea

La CEDAW (Convenció per l'eliminació de totes les formes de discriminació envers les dones), aprovada l'any 1979, implica als governs signants l'adopció de lleis per prohibir la discriminació de gènere i l'establiment d'òrgans que en garanteixin el compliment, entre d'altres. Un altre referent per a la consecució dels drets de les dones és la IV Conferència Mundial de les Dones (Beijing, 1995), on es va crear la Plataforma d'Acció de Beijing (1995) amb dotze àrees de treball que els governs havien de portar a terme.

Des de l'any 1997, el Tractat de les Comunitats Europees obliga expressament a eliminar les desigualtats i a promoure la igualtat entre dones i homes en totes les activitats i els objectius de les institucions comunitàries. Igualment, s'aplica la integració de la perspectiva de gènere, és a dir, la incorporació dels aspectes relacionats amb la igualtat entre dones i homes en totes les fases de les polítiques comunitàries (Articles 2 i 3 del Tractat, TUE).

2.1.2 L’Estat espanyol

La Constitució Espanyola (1978) recull com a drets i llibertats fonamentals vinculats al desenvolupament de la igualtat de gènere que

- Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social (Títol I, Capítol II, Article 14 ).

- Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives (Títol preliminar, Article 9.2).


Una de les característiques de les polítiques de gènere a l'Estat espanyol és la posada en marxa de plans que comprenen un conjunt de mesures d'igualtat interrelacionades, amb què es pretén combatre la desigualtat entre dones i homes en diversos fronts (econòmic, social i polític, entre d'altres). Les característiques dels plans és que augmenten la possibilitat d'introduir la perspectiva de gènere en totes les àrees governamentals; serveixen per augmentar la consciència i el compromís dels poders públics sobre la igualtat; ajuden al treball interdepartamental i a l'establiment d'objectius estratègics, i demanen la participació de les associacions de dones durant el procés d'elaboració.

Les competències en l'àmbit estatal i autonòmic són legislar i implementar polítiques de gènere. Tot seguit destaquem les tres lleis més significatives en aquest àmbit:

- Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica.

La Llei regula mesures de protecció per a les dones que pateixen agressions per part de la seva parella, i en general, per a les víctimes de violència en l’àmbit familiar - Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere La violència de gènere és enfocada per aquesta llei orgànica d’una manera integral i multidisciplinar. Es comença pel procés de socialització i educació per prevenir la seva aparició i educar les noves generacions en els valors de llibertat i igualtat entre ambdós sexes, però també emfatitza la protecció de les víctimes i reconeix nous drets, introdueix importants reformes en l’ordre civil i penal i crea els Jutjats de Violència sobre la Dona. L’àmbit de la Llei inclou tant els aspectes preventius, educatius, socials, assistencials i d’atenció posterior a les víctimes, com la normativa civil que incideix en l’àmbit familiar o de convivència (on principalment es produeixen les agressions) i la resposta penal davant d’aquests delictes. - Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes Sorgeix fruït de la necessitat d’establir accions normatives dirigides a combatre totes les formes de discriminació, directe i indirecte, per raó de sexe i a potenciar la igualtat real entre dones i homes. Les novetats d’aquesta llei són que reconeix que la igualtat formal no és suficient, l’accent en la prevenció de conductes discriminatòries i en fer polítiques actives per garantir el principi d’igualtat. Igualment, la llei, recull l’obligació de les empreses d’implementar mesures concretes envers l’assetjament sexuals i l’assetjament per raó de sexe.


2.1.3. Catalunya

L'any 1989 es crea l'Institut Català de la Dona, com a organisme autònom depenent de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

A Catalunya, l’equitat de gènere és un valor reconegut en l’ordenament jurídic català.

- Llei Orgànica 6/2006 de Reforma de l’Estatut d’Autonomia

L’Estatut de Catalunya estableix en el títol preliminar que els poders públics catalans han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i la sostenibilitat. El model de societat que recull l’Estatut es basa en dos grans eixos: garantir els drets de les dones i la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i garantir que la perspectiva de gènere impregni les polítiques dels poders públics catalans. El títol I del nou Estatut dedicat als drets, deures i principis rectors consagra el dret de les dones al “lliure desenvolupament de la seva personalitat i capacitat personal, a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tot tipus de discriminació, i a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats”. L’Estatut assumeix així el compromís de treballar en polítiques per al respecte dels drets individuals de les dones amb l’objectiu de garantir-ne la qualitat de vida. L’Estatut estableix clarament, doncs, la integració activa de la dimensió de gènere en l’elaboració i l’aplicació de totes les accions i polítiques que duguin a terme tots els poders públics catalans en el desenvolupament de les seves competències per satisfer les preocupacions, les necessitats i les aspiracions de les dones. En darrer lloc, l’Estatut atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere. - Llei 5/2008 de 24 d’abril del dret de les dones a eradicar la violència masclista Aquesta Llei recull les actuacions que els poders públics catalans han de dur a terme contra la violència masclista i la xarxa de serveis d’atenció i recuperació que garanteixin una intervenció integral contra totes les formes d'aquesta violència. A nivell conceptual, ha posat al centre les dones com a subjectes de dret i la consideració que la violència masclista com una greu vulneració dels seus drets humans i llibertats fonamentals, i reconeix la importància dels aspectes preventius i subratlla les mesures de sensibilització, prevenció i detecció precoç com a principis fonamentals en la seva eradicació. A nivell competencial correspon als municipis programar, prestar i gestionar els Serveis d'Informació i Atenció a les dones i efectuar la derivació als diferents serveis en els termes previstos en aquesta Llei.


2.1.4. El govern local

A nivell local el marc normatiu de les polítiques de gènere el trobem en primer lloc en la Constitució Espanyola i en els textos jurídics sectorials que s’han anat aprovant en els últims anys que incorporen mesures específiques per abordar la igualtat de gènere. Les competències de les administracions públiques locals s’estableixen en la Llei 7/1985 de Bases de Règim Local en dos articles bàsics que delimiten la capacitat d’actuació dels ajuntaments: - El municipi, per a gestió dels seus interessos en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota classe d’activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal. (Article 25) - Els municipis poden realitzar activitats complementàries de les pròpies o altres administracions públiques i, en particular, les relatives a l’educació, la cultura, la promoció de la dona, l’habitatge, la sanitat i la protecció del medi ambient. (article 28) El protagonisme de l’administració local i sovint capdavanter en el desenvolupament de les polítiques de gènere es fonamenta en la seva proximitat amb la realitat social que li permet conèixer-la millor que les altres administracions i, per tant, disposa de més elements a l’hora d’establir unes actuacions que responguin a les necessitats de la població. La Carta Europea d’Autonomia Local reconeix aquesta nova posició dels governs locals (article 4.3) a través del principi de subsidiarietat: «l’exercici de les responsabilitats públiques, de manera general, ha d’incumbir preferentment a les autoritats més properes a la ciutadania» Així, estableix que els governs locals tenen el dret i la capacitat efectiva per ordenar i gestionar tots aquells assumptes públics que incumbeixen directament a la seva comunitat, amb l’objectiu de dispensar uns serveis de qualitat i beneficiar la ciutadania. No obstant, si que cal tenir en compte que existeix una normativa a nivell internacional, nacional i autonòmica que té una incidència en les competències dels ens locals, bàsicament pel principi de subsidiarietat i d’eficàcia i descentralització administrativa que caracteritza l’organització política del nostre territori.

- La Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya introdueix en l'Administració local catalana la comarca com una entitat territorial dotada d'autonomia i de personalitat jurídica pròpia, donant compliment al manament estatutari que atribueix a la comarca el caràcter de peça necessària de l'organització territorial de Catalunya, juntament amb el municipi.


Així, els consells comarcals són l'òrgan de govern i d'administració de la comarca. Per tant, la vocació de la comarca és formar el graó que permeti, juntament amb els municipis, oferir al ciutadà un adequat nivell de serveis.

El Consell Comarcal del Bages es va constituir el 9 de març de 1988, d'acord amb la llei sobre Organització Comarcal 6/1987. El Consell s'ha anat consolidant aquests anys, avançant en l'objectiu d'aproximar al ciutadà tots els seus serveis, d'integrar els municipis que constitueixen el Bages en la gestió comarcal, i en el plantejament constant davant les altres administracions de les necessitats de la comarca per promoure el seu avenç equilibrat. Els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Bages estan determinats per les competències que li atribueix la Llei Comarcal. El Consell s'organitza per mitjà del treball en el Ple i en les Comissions. Pot exercir les competències que li siguin delegades o assignades per l'administració de la Generalitat o la Diputació, assumir competències delegades dels municipis, establir o prestar serveis comarcals o supramunicipals i portar a terme obres d'infrastructura general. Pot coordinar els serveis municipals entre ells, organitzar nous serveis que no estiguin coberts pels municipis en matèries jurídico-administratives, econòmiques i financeres, i d'obres i serveis. El Consell pot impulsar projectes comarcals i promoure iniciatives d'estudi de la realitat de la comarca. El Consell Comarcal del Bages amb l’aprovació del Programa d'Actuació Comarcal (P.A.C.) manifesta la voluntat de treballar per l’impuls de la promoció dels drets de les dones, en tant que promouen la participació en tots els àmbits. - La Llei 12/2007 de Serveis Socials Com a element fonamental per a la garantia del dret als serveis socials de la xarxa pública i com a base prèvia per a elaborar la Cartera de serveis socials i perquè el Govern l’aprovi, es presenta el Catàleg classificat de serveis i prestacions de Sistema Català de Serveis Socials: 1.1.7. Servei d’Informació i Atenció a les Dones - Llei 5/2008 Del dret a de les dones a eradicar la violència masclista Els Serveis d’Informació i Atenció a les dones, són serveis d’informació, assessorament, primera atenció i acompanyament, si s’escau, en relació a l’exercici dels drets de les dones en tots els àmbits relacionats amb la seva vida laboral, social, personal i familiar. Aquests serveis s’han de coordinar amb els serveis d’atenció especialitzada i han de dinamitzar i impulsar la coordinació i col·laboració de tots els agents comunitaris, especialment amb els grups i organitzacions de dones. Es destinen a totes les dones, especialment les que pateixen violència masclista.


2.2 PERQUÈ UN PLA D’IGUALTAT El camí cap a la igualtat i equitat de gènere és llarg. Des de fa anys les administracions locals han estat pioneres en la implantació de mesures per assolir la igualtat real entre dones i homes, entre ciutadans i ciutadanes, però , malgrat els avenços en la sensibilització de la societat, en el desenvolupament de normatives legals i els esforços de les diferents administracions i institucions, continuen existint estereotips i barreres que dificulten o limiten la plena participació de les dones, en igualtat de condicions que els homes, en l’esfera política, laboral, social i cultural i, en aquest marc, la situació de les dones que treballen en els ajuntaments no és una excepció. Tot i que la promoció de les polítiques de dones adreçades a la ciutadania és un factor clau en l’avenç cap a un nou pacte social entre dones i homes, amb això no n’hi ha prou per aconseguir canvis socials reals. Els ens locals han de ser institucions exemplars i han d’assolir una igualtat real pel que fa a les seves polítiques de gestió interna, als processos administratius i a la cultura institucional. Les discriminacions per raó de gènere existeixen en la majoria de col·lectivitats, encara que no sempre se’n tingui consciència i els ajuntaments no en són una excepció. La discriminació quan és visible es combat mitjançant lleis i normatives que intenten defensar totes les persones per igual, però moltes vegades la discriminació és invisible, unes vegades per falta de sensibilitat de qui discrimina i per resignació de la persona discriminada, d’altres perquè la discriminació s’amaga sota formes subtils, en processos que en aparença semblen neutres però que acaben produint un resultat negatiu i perjudicial sobre un col·lectiu. En aquests darrers casos, el més habitual és que ni la persona que discrimina ni la que és discriminada en siguin conscients. La falta de discriminació dins dels ajuntaments no és condició suficient ni garantia que hi hagi igualtat d’oportunitats real entre dones i homes. Els obstacles que històricament han impedit a les dones gaudir de les mateixes oportunitats que els homes, les posa en una situació de partida més desfavorable. La diferència de rol que la societat imposa a cada un dels sexes, el major pes en la responsabilitat sobre les càrregues familiars i domèstiques i la interrupció de la vida laboral per raons reproductives en determinades etapes de la vida de les dones, constitueixen factors clau a l’hora d’escollir i de desenvolupar la carrera professional de les dones i, en definitiva, són obstacles a la igualtat d’oportunitats en el món laboral, també a l’Administració. Només el desenvolupament d’una política d’igualtat d’oportunitats i de la implantació d’un pla d’acció permetran detectar aquestes situacions de discriminació i de desavantatge i compensar o eliminar les barreres que impedeixen i dificulten que les dones desenvolupin la seva trajectòria.


Els ens locals, pioners pel que fa a polítiques de dones, necessiten també una autoavaluació que els permeti coordinar el funcionament intern i la imatge pública que projecten. Si bé és cert que als ens locals ens trobem amb una aparent equivalència retributiva i uns horaris continuats que creen una percepció d’igualtat, la realitat ens mostra llocs de direcció ocupats majoritàriament per homes i pocs càrrecs electes en mans de dones. Així doncs, als ens locals es donen situacions de discriminació indirecta, difícils de detectar i que només es visibilitzaran mitjançant una anàlisi de la situació de l’organització, moment en què sortirà a la llum el pes de l’imaginari social que fa que les dones assumim encara la major part de les càrregues domèstiques i dels treballs de cura i atenció, i que no hi hagi una presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de consulta i de presa de decisions. Ningú no posa en dubte el compliment de la legalitat vigent en el món de l’Administració. El Consell Comarcal del Bages, igual que qualsevol altra organització, ha de reflexionar sobre tots aquests aspectes, sobre per què cal dur a terme un pla d’igualtat d’oportunitats en el seu si, quins són els problemes que la falta d’equitat ocasiona i com resoldre’ls. Naturalment, també ha de pensar en els avantatges que l’equitat li comportarà i, de la mateixa manera, el personal ha de valorar com a positives per a tots, dones i homes, les millores a favor de la igualtat d’oportunitats. Una de les primeres raons que cal donar a favor de la igualtat d’oportunitats en un ajuntament, és la de la coherència entre el discurs intern i el discurs extern de la institució. El Consell Comarcal del Bages, com abans s’ha remarcat, ha implantat polítiques a favor de les dones. Un ens que treballa i ofereix serveis a favor de les dones perquè reconeix una discriminació que cal superar, s’ha de plantejar com afecta la discriminació les dones que treballen a l’ens o en altres serveis de l’Administració. Una administració no pot pensar que està al marge de condicionaments socials, històrics, polítics o legals que tant condicionen la vida de les dones i ha de prendre mesures perquè les dones que treballen fent possibles els serveis a la ciutadania puguin saber quina és la seva situació en el treball i si realment disposen de les mateixes d’oportunitats que els seus companys de feina. Avantatges de l’equitat

- Augmenta la credibilitat amb la coherència entre el discurs a la comarca i la pràctica interna

- Compliment de la legislació vigent - Millora de l’ambient de treball i de les relacions laborals - Millora de la salut laboral - Augment de la motivació i el compromís en el treball - Millora de la satisfacció del personal - Millora de la qualitat de vida de les treballadores i dels treballadors

(conciliació de la vida personal, familiar i laboral)


- Disminució d’accidents laborals - Disminució de l’absentisme i de la rotació de personal - Augment de la confiança entre l’Administració i les persones

administrades - Millora de l’eficiència en la línia de comandament - Millora de la gestió (estil de lideratge de les dones) - Millora de la qualitat dels serveis prestats - Millora del tracte amb la ciutadania, les entitats i les empreses de la

comarca - Millora de les relacions de l’Administració amb les empreses

concessionàries i adjudicatàries - Millora de la qualitat i de les capacitats del personal - Millora de la imatge institucional de l’ens - Enriquiment de l’organització amb persones motivades i preparades


3. DIAGNOSI COMARCAL

3.1 Territori

El Bages amb una superfície de 1.299 Km2 , amb una densitat de 136’1

hab./Km2 i formada per 35 municipis és una de les comarques més extenses i industrials, en termes relatius, de Catalunya. La comarca del Bages es troba situada al centre geogràfic de Catalunya, a l’encreuament de l’Eix del Llobregat i l’Eix Transversal i gaudeix de comunicacions viàries amb la capital catalana així com el seu entorn metropolità (C-58, C-55, C-16). Aquest fet atorga a la comarca una situació estratègica com a “territori frontera” entre la Catalunya metropolitana i la Catalunya rural. 3.2. Demografia La població a 1 de gener del 2008 és de 181.346 persones. Tres municipis dels trenta-cinc de la comarca concentren el 50% de la població: el principal nucli de població és Manresa, capital de comarca, que concentra un 41% del total de població, seguidament i a molta distància trobem Sant Joan de Vilatorrada (5,9%) i Sant Vicenç de Castellet (4,6%). Cal destacar que dels 35 municipis de la comarca, 23 tenen una població inferior als 5.000 habitants i 13 inferior a 1.000 habitants. Talamanca és el municipi amb un menor nombre d’habitants.

Habitants

Fins a 500 De 501 a 2.000

De 2.001 a 5.000

De 5.001 a 10.000

De 10.000 a 50.000

Més de 50.000 Total

8 9 6 10 1 1 35 Font: Idescat, 2008

3.2.1. Evolució de la població

Font: Idescat, 2008

Nº habitants Bages

Nº habitants Catalunya

Bages; taxa creixement

anual

Catalunya; taxa creixement

anual 2008 181.346 7.364.078 2.54% 2.13% 2007 176.846 7.210.508 2.08% 1.06% 2006 173.236 7.134.697 2.44% 1.99% 2005 169.114 6.995.206 2.42% 2.67% 2004 165.123 6.813.319 2.20% 1.63% 2003 161.561 6.704.146 2.34% 3.04% 2002 157.870 6.506.440 1.77% 2.28% 2001 155.118 6.361.365 0.87% 1.59%

2000 153.776 6.261.999 0.43% 0.88%


La taula anterior ens mostra com de l’any 2000 a l’any 2003 el Bages va aconseguir taxes de creixement de la seva població inferiors a les del conjunt de Catalunya. De forma contrària, a partir de l’any 2004 i fins al 2008 (a excepció de l’any 2005) el Bages ha aconseguit taxes de creixement superiors al conjunt Català. Durant el període analitzat, el Bages segueix la tendència de Catalunya de creixement sostingut de la seva població (veure annex 1 i 2). En quant al creixement de població, al 2008 destaquen els municipis de Castellgalí (1.760habitants) i Castellnou de Bages (966 habitants) amb creixements superiors al 50% (89,7% i 83,4% respectivament). Per altra banda, trobem que dels 5 municipis que han reduït la seva població en el període analitzat Cardona, és el que presenta un major decreixement amb un -7%. L’increment de població patit es pot associar en alguns casos a un saldo migratori positiu derivat d’un increment en l’activitat econòmica i per tant de la necessitat de mà d’obra. En altres casos la redistribució de la població en el territori en funció de la proximitat al lloc de treball així com el diferencial de preus de l’habitatge també expliquen aquest increment de la població. 3.2.2. Estructura de la població (veure annex 3) - Població per gènere

2005 2006 Dones Homes Total Dones Homes Total 87.706 86.875 174.581 87.163 86.073 173.236

2007 2008

Dones Homes Total Dones Homes Total 87.932 88.914 176.846 90.852 90.491 181.346

76000

78000

80000

82000

84000

86000

88000

90000

92000

2004 2005 2006 2007 2008

dones

hom es

Font: Idescat


- Població per edats

Analitzant l’evolució de la piràmide poblacional de la comarca entre els anys 2001 i 2007, s’observa que els segments de 0 a 4 anys i de 5 a 9 han incrementat el seu pes relatiu, però el model de la piràmide segueix sent de tipus tubular i característic de poblacions envellides i de models que no propicien un relleu generacional. Malgrat els increments comentats, i que podrien estar marcant un futur canvi de tendència, és preocupant la poca població de la franja entre 5 i 24 anys, que no garanteix el relleu de la població de les franges superiors. Les estadístiques relatives al moviment migratori porten a pensar que aquest dèficit poblacional de certes franges d’edat s’està suplint amb població immigrant, i especialment de fora del territori espanyol. En aquest sentit, l’increment de la natalitat observada en els últims anys (franja 0-4 anys) està, en part, condicionada per l’arribada d’una gran quantitat de població immigrant en edat reproductiva. En relació a l’envelliment de la població, la població de més de 65 anys ha augmentat en termes absoluts i la taxa de sobreenvelliment ha passat d’un 45,73% l’any 2001 al 52,91% l’any 2007. A més, es detecta que el col·lectiu major de 65 anys presenta una estructura més


concentrada en les franges d’edat superiors als 75 anys. Les implicacions del sobreenvelliment descrites es tradueixen en un increment de la demanda dels serveis assistencials. En aquest sentit, és de vital importància preveure i anticipar l’increment de les necessitats assistencials futurs.

- Creixement migratori

La taula següent recull els factors que condicionen el creixement de la població: el creixement natural (naixement – defuncions), el saldo migratori interior (moviments dintre de l’estat espanyol) i el saldo de la immigració exterior (arribada de població d’altres països).

Fluxos de població. Factors de creixement

Naixements Defuncions Creixement

natural

Saldo migratori

intern

Immigració exterior

Creixement total

2005 40,50% -38,40% 2,10% 45,20% 52,70% 3984

2006 42,70% -34,80% 7,80% 35,00% 57,10% 4670

2007 39,20% -32,30% 7,00% 28,70% 64,30% 4700 Font: Estudi prospectiu de promoció de la diversificació econòmica del Bages, 2009

Al 2007 (darrera dada disponible), destaca l’elevada contribució de la immigració exterior al creixement poblacional per al període examinat amb una contribució del 64,3% del creixement. En segon lloc es situen les migracions internes que tenen un impacte del 28% i en destaca una reducció important a l’any 2007 respecte al 2005. Finalment, el creixement natural tot i que només representa un 7% del total del creixement experimentat, en destaca el guany en pes relatiu experimentat al 2006 (gairebé, quadruplicant la de l’any anterior). Aquest darrer fenomen ha estat força condicionat per la immigració exterior ja que es caracteritza per tenir una elevada concentració d’individus en edat reproductiva i per uns usos i costums (tradició cultural) d’assentament familiar en edats joves.

Al 2007 el Bages va atreure un total de 1.413 persones de la resta de comarques catalanes, i 85 persones de la resta del territori espanyol, generant un saldo migratori intern de 1.498 persones.

El moviment migratori extern, ha anat a l’alça en els darrers anys, essent la capital de Comarca (Manresa) la que al 2007 va acollir al major nombre d’immigrants en nombres absoluts (1.946, el que representa un 58% de tots els immigrants externs acollits). En canvi si es relativitzen les xifres, el municipi de Balsareny amb una població al 2007 de 3.410 habitants, i una immigració externa de 110 habitants (el que representa un 3,7% de la població total), va ser el municipi que va presentar una magnitud més elevada en termes relatius.


Analitzant l’evolució de la immigració externa segons el lloc de procedència s’observa com predominen els arribats de l’Àfrica (principalment del Marroc) i de l’Europa no comunitària (veure annex 4). Aquesta evolució de l’emigració externa a la comarca del Bages segueix la tendència de Catalunya, on hi ha hagut un gran creixement de l’emigració externa provocada per la recerca de treballs poc qualificats en sectors com l’hoteleria i la construcció. Ara bé, en termes relatius, i per a l’any 2007, el nombre d’immigrants extracomunitaris i africans supera al que presenta el conjunt català.

La importància creixent de la població immigrada queda patent en analitzar el percentatge que representa aquest col·lectiu sobre el total de la població i com ha evolucionat des del 2000 fins al 2007. Així, la proporció de població de procedència estrangera ha passat de representar un 1,3% a l’any 2000 a un 9,3% al 2007. Aquesta dada es notablement inferior al 13,5% per a Catalunya al 2007. 2 3.3. Mercat de treball A setembre de 2008 hi havia un total de 11.183 aturats (5.559 homes, 5624 dones). La taxa d’atur del Bages és sensiblement superior a la del conjunt de Catalunya (veure annex 5). L’atur és persistentment més elevat en les dones que en els homes. A l’any 2008 s’observa una reducció de la diferència entre l’atur masculí i el femení degut a causes conjunturals derivades de la crisi econòmica, que ha afectat més a sectors on l’ocupació és majoritàriament masculina. Les dones aturades que tenen entre 30 i 34 anys i 55 i 59 anys i configuren un col•lectiu amb dificultats per a la inserció laboral que demanda actuacions específiques per part dels serveis d’ocupació. El major atur registrat es dóna entre els perfils de baixa qualificació i especialització. Igualment, els treballs de poca qualificació són els que generen més atur. El sector serveis és qui genera més atur. Contractes de treball Al 2008 es van realitzar un total de 49.442 contractacions (8.532 indefinides i 40.910 temporals), un 19,61% menys que l’any anterior (veure annex 6) L’evolució del nombre de contractacions totals està fortament condicionada per les contractacions temporals, que representen més del 80% del total, no obstant, en els darrers anys s’observa que les contractacions indefinides han augmentat la seva representació. En el context actual d’alentiment de l’economia, de crisi financera i immobiliària i, després de que l’any 2007 ja es manifestés un lleu retrocés de la contractació (-0,56%), en el cas dels contractes temporals, ha estat el primer cop des de l’any 2000 que no s’ha registrat un increment de la contractació.


La distribució piramidal presenta una gran concentració dels nous contractes en els trams de menor edat i una proporció molt reduïda en els trams de major edat. Així, el grup de dones majors de 44 anys i homes majors de 50 tenen una escassa participació en els nous contractes pròpia dels col·lectius en risc d’exclusió laboral. Per tal de complementar aquesta informació, s’inclou de nou la distribució per edats de les persones aturades al Bages (any 2008) així com les respectives piràmides (contractació i atur) per Catalunya. Al comparar la piràmide d’edat de contractació amb la piràmide d’atur del Bages, contrasta la poca proporció esmentada dels grups de major edat en els nous contractes respecte a una proporció molt més significativa d’aturats per aquestes mateixes franges d’edat, tant homes com dones. Aquesta situació posa de manifest les dificultats d’entrada al mercat laboral per a col·lectius amb una edat superior als 44 anys i que en el cas de les dones es manifesta de forma més intensa per edats majors de 44 anys i que en el cas dels homes la intensitat és màxima a partir dels 50.

Font: Estudi prospectiu de promoció de la diversificació econòmica del Bages, 2009


3.3. Violència masclista S'entén per violència masclista la violència que s'exerceix contra les dones en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, intimidacions o coaccions, té com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat. Font: Institut Català de les Dones, Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. (www.gencat/icdona/lleiviolencia.htm). Malgrat l’abast del problema, no només pels alts nivells de violència que s’estan visibilitzant sinó també perquè és una manifestació d’una violència estructural envers les dones i d’una desigualtat entre els sexes encara molt present en la nostra societat, existeixen poques dades al respecte a l’haver estat silenciat (i sovint encara ho està). Fins fa poc no ha estat considerat un problema social sinó una realitat familiar i privada. El Punt d'Informació i Atenció a la Dona (en endavant PIAD) del Consell Comarcal del Bages és un servei d’àmbit comarcal, adreçat a totes les dones, entitats, ajuntaments, serveis i tota la ciutadania dels 34 municipis menors de 20.000 habitants de la comarca del Bages.

El PIAD està emmarcat dins de l’Àrea de serveis socials d’atenció primària i Dona del Consell Comarcal del Bages.

El centre introdueix la transversalitat en la seva pròpia cultura organitzativa i en la relació amb la resta de serveis. Impulsem i facilitem que la perspectiva de gènere s’incorpori en tots els àmbits i en totes les etapes de l’actuació comarcal i municipal, de manera que la igualtat de gènere es converteixi en una prioritat en totes les accions.

El PIAD vol oferir uns serveis de qualitat i per això intentem disposar d’una informació plural i objectiva que ens permeti estar permanentment informades de quines són les necessitats de les dones i les dinàmiques de la població per a poder intervenir directament i eficaçment en la resolució dels problemes.

El PIAD vol ser una oportunitat per generar un espai de referència per a les dones en la comarca, tant per atendre les seves necessitats com per establir un diàleg que busqui apoderar les dones i fer-les conscients de la seva importància com a ciutadanes de ple dret, i per tant, fer visibles les seves necessitats.

Volem augmentar la participació de les dones en els processos de presa de decisions i accés al poder. També en la presa de consciència del poder que individualment i col·lectivament ostenten les dones i que té a veure amb la recuperació de la pròpia dignitat de les dones com a persones.

Considerem que dur a terme plans comarcals fomenta la cohesió entre els municipis i promou l’ intercanvi d’experiències. El treball en equip ens pot oferir eines metodològiques, per facilitar el treball tècnic evitant la duplicitat o dispersió de respostes davant una mateixa demanda, i així poder oferir més


serveis i recursos a les dones tenint un únic centre referent a tota la comarca.

El PIAD ofereix diferents serveis tenint en compte la globalitat de les necessitats de les usuàries. La coordinació es fonamental per donar una resposta integral a les dones i evidenciar els resultats en la millora de les respostes institucionals, tant pel que fa a la transmissió de missatges de gènere com a temes tan greus i complexos com la violència de gènere.

L’objectiu general del PIAD és promoure i coordinar un conjunt d’actuacions d’informació, atenció i sensibilització, així com estratègies encaminades a millorar l’atenció que es pot oferir a la dona amb la idea de fomentar una societat més igualitària entre homes i dones.

Concretament podem especificar els següents objectius:

- Impulsar polítiques de gènere en l’àmbit comarcal i municipal. - Oferir un servei d’atenció psicològica i assessorament legal a dones que

hagin patit o pateixin algun tipus de discriminació per raó de gènere. - Potenciar la participació i dinamització de grups de dones en tots els

àmbits de la vida: social, política, i reforçar processos d’autonomia grupal.

- Prevenir i combatre la violència vers les dones. - Crear una cultura de treball al Consell i als Ajuntaments per al

desenvolupament de polítiques sensibles al gènere. - Impulsar i coordinar la transversalitat de gènere en l’organització. - Desenvolupar les actuacions del Pla Comarcal d’Igualtat de Gènere al

Bages 2008. - Gestionar programes de sensibilització dirigits a la ciutadania. - Facilitar la corresponsabilitat en el desenvolupament de les polítiques de

gènere. El PIAD es divideix en dos grans àmbits:

1. Àmbit d’atenció i tractament: Un equip de professionals especialitzades realitzen l’atenció de manera confidencial, gratuïta i personalitzada facilitant informació i orientació tant psicològica com legal. Es pot accedir al servei directament o a través de la derivació dels professionals de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials Comarcals, així com professionals d’altres àmbits d’actuació.

Atenció psicològica:

• Donar informació i orientació psicològica davant qualsevol situació de crisis que presenti una dona, així com facilitar l'accés a la xarxa de recursos socials del seu territori.

• Oferir atenció psicològica, individualitzada, atenent tot tipus de problemàtica psicològica relacionada amb la dona i en especial a


dones que estiguin sent víctimes i/o hagin estat víctimes de violència masclista.

Assessorament jurídic:

• Informar i orientar legalment de forma personalitzada a les dones que presentin una situació de desigualtat (violència masclista, processos de família, assetjament sexual, conciliació de la vida familiar i laboral, etc).

• Informar i assessorar sobre els drets de les dones a persones, ens locals, professionals, entitats, associacions, etc.

• Línia d'atenció telefònica: Adreçada a atendre demandes i consultes concretes de caràcter legal sobre qualsevol situació d'abús que requereixi assessorament legal. Va dirigit a dones que no els sigui possible accedir presencialment al servei, així com a professionals de la xarxa.

2. Àmbit de prevenció, promoció i sensibilització:

Des del Pla Comarcal d’Igualtat de Gènere és pretén promoure polítiques d’igualtat a la comarca, desenvolupant el treball comunitari i transversal. S’adreça als Ajuntaments de la comarca, professionals de diferents sectors, centres educatius, dones i homes, associacions de dones, empreses, entitats, agents locals...

Campanyes de sensibilització: A través de la Xarxa per la Igualtat del Bages s’elabora material informatiu, activitats formatives i actuacions amb col·lectius específics.

Dinamització comunitària i banc de recursos: Adreçada a oferir suport tècnic als professionals, entitats i municipis de la comarca del Bages en aquelles accions que impulsin les polítiques d’igualtat de gènere. Entre altres accions destaquen el Fòrum de Regidors i el banc de recursos educatius.

Commemoracions: Impulsar campanyes comarcals a les dates assenyalades en actes que ajudin a la sensibilització social en temes de gènere.

Dona i coeducació: Activitats pedagògiques adreçades a la comunitat educativa per fomentar la igualtat entre nois i noies.

Prevenció de la violència vers les dones: Es pretén millorar l’atenció i recuperació de les dones que pateixen violència, així com conscienciar i sensibilitzar sobre el rebuig a la violència. En aquest apartat cal destacar el protocol d’actuació de violència masclista i el programa “Prevenir i combatre la violència vers les dones”.


Es tracta doncs d’un servei que aposta per la globalitat en l’acció: s’estén a tota la població, s’aplica des de diferents canals i àmbits i actua des de la prevenció, promoció i sensibilització a l’atenció i tractament.

Pel que fa a les xifres de dones ateses, durant l'any 2008, s'ha de destacar:

El número de dones que s’han dirigit durant l’any 2008 per primera vegada al PIAD ha estat de 184 dones. El número total de visites ha estat de 453.

Atenció Jurídica

76%

3%13%

8%

Atenció Telefonica

Primera Entrevista

Retorn

Seguiment

Atenció Psicològica

56%

6%

30%

8%

Atenció Telefonica

Primera Entrevista

Retorn

Seguiment

Font: Punt d’Informació i Atenció a la Dona ( Consell Comarcal del Bages)


Perfil sociodemogràfic de les dones ateses

7%

16%

36%

21%

14%

5%

1%

18-24 anys

25-30 anys

31-40 anys

41-50 anys

51-60 anys

61-70 anys

71-80 anys


Estat civil de les dones ateses:

45%

10%11%

14%

17%3%

Casada

Divorciada

Parella de fet

Separada

Soltera

Vídua


Demandes:

3%

1%

4%

2%

2%

18%

5%

30%35%

Altres

Assessorament Laboral

Assessorament Personal

Conflictes familiars

Dissolució Parella de fet

Incumpliment mesures defamília

Separació / Divorci

Violència Domèstica


4. MECANISMES DE POSADA EN MARXA DEL PLA

4.1 ANTECEDENTS DEL PLA D’IGUALTAT Canviar les formes de treball i la sensibilitat de les persones en favor de la igualtat són tasques que no es fan d’un dia per l’altre, cal molt treball de fons i anar incidint en aspectes com són la corresponsabilitat, possibilitat de conciliació de la vida familiar, personal i laboral, l’adequació de serveis i infraestructures a les necessitats reals de la població i en especial de les dones, visibilitzar les dones al llarg de la història i en l’actualitat, utilitzar un llenguatge no sexista, i sobretot empoderar a les dones per poder liderar la defensa dels nostres drets. Així doncs, el primer pas per elaborar el Pla Comarcal per la d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes al Bages 2009-2014, va consistir en fer una valoració del Pla Comarcal d’Igualtat de Gènere al Bages 2005-2008, és a dir, dissenyar d’un model d’indicadors que cobreixi tots els àmbits importants a avaluar i que permeti detectar els processos i les pràctiques que cal corregir o millorar. Per cada un d’aquests indicadors es va definir la font d’informació i la tècnica per obtenir-la: base de dades, entrevista, enquesta,... Un cop recollida tota la informació es va analitzar. Un cop tractada i analitzada tota la informació disponible (alguns indicadors han quedat sense ser valorats per manca d’informació), es va obtenir una valoració de cada indicador i es va formular una valoració global dels punts forts i febles de la comarca en matèria d’igualtat d’oportunitats i es va passar a la fase següent, disseny del nou pla d’acció. Per això el Pla Comarcal per la d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes al Bages es presenta com una continuació de l’anterior, tot i que els objectius plantejats en l’anterior Pla s’han treballat, aquests s’han complert en la mesura que ens ha possibilitat el temps d’execució i per tant cal continuar treballant en la mateixa línia. Des de la implementació del Pla s’han desenvolupat un munt d’accions algunes amb més impacte que d’altres, però totes han afavorit la introducció de la visió de gènere i han ajudat a acostar-nos una miqueta més a la igualtat entre persones. Entre totes aquestes cal destacar el projecte “Prevenir i Combatre” portat a terme a les escoles i que inclou activitats adreçades a infants, família i mestres. Cal també destacar les commemoracions del dia internacional de la dona i del dia contra la violència masclista, aquestes han comptat amb una gran participació i ajuden molt a fer ressò i despertar interessos. Finalment cal destacar l’acceptació que va tenir el Pla Comarcal per la Igualtat de Gènere 2005-2008 entre els diferents ajuntaments que formen part de la comarca. Els 34 municipis s’han adherit al Pla i formen el que anomenem


Fòrum de Regidores i Regidors de la Dona. Aquest espai de trobada és l’impulsor dels projectes que es porten a terme a través de la Xarxa de Municipis per la Igualtat del Bages formada pels mateixos ajuntaments, i representa també un espai de reflexió conjunta, així com de coordinació entre ajuntaments. 4.2. PROCÈS D’ELABORACIÓ DEL PLA 2009-2014 Per al procés d’elaboració del II Pla Comarcal d’Igualtat era necessari la participació de totes les persones implicades: els regidors i regidores de la dona dels ajuntaments de la comarca, les aportacions dels tècnics i tècniques del territori, les reflexions de les associacions de dones i la visió dels i les professionals que treballen implantant polítiques de gènere. - Es van crear tres taules territorials amb les associacions de dones, per facilitar la participació i eliminar la barrera de la mobilitat (dificultat de moltes dones per desplaçar-se, tant per manca de transport públic, com per manca d’ús de transport privat). - També es van crear 4 taules sectorials, una amb tècniques de la dona i/o d’atenció a les persones dels municipis de la comarca, una altra amb professionals dels serveis bàsics dels ajuntaments, una altra amb professionals del món de l’educació i la cultura, i una altra amb tècniques i tècnics juvenils. - En tres Fòrum de Regidors i Regidores de la Dona de la Comarca es va tractar el tema, bàsicament perquè cada ajuntament fes una valoració del Pla Comarcal d’Igualtat de Gènere 2005-2008, revisant que li havia aportat al seu municipi, quins aspectes cal continuar incident i quines novetats volem treballar de cara al nou Pla. - Es va presentar el procés d’elaboració del II Pla als delegats i delegades i hi van fer algunes aportacions, també han participat aportant idees algunes treballadores del Consell Comarcal del Bages. Estava previst passar una enquesta a tots els treballadors i treballadores de l’ens però per manca de temps es va substituir per una sessió oberta. - L’Àrea de la Dona del CCB va valorar la seva feina des del Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD), tant pel que fa als objectius, com les accions del I Pla Comarcal d’Igualtat de Gènere. El PIAD és l’òrgan que executa, coordina i fa seguiment del Pla. També ha estat qui ha recollit totes les aportacions i ha escrit el nou Pla. La majoria de trobades van ser presencials, tot i que també es van fer aportacions a través del correu electrònic. Les aportacions, idees, experiències, queixes i demandes van formar l’esborrany inicial del Pla. D’aquesta manera asseguràvem la interrelació amb la realitat social i amb les demandes del món local, a la vegada que es té en


compte el treball del Consell Comarcal del Bages i es potencia el treball en transversalitat de gènere. 4.3. EIXOS VERTEBRADORS Els eixos vertebradors són els instruments conceptuals sobre els quals estan basades les línies estratègiques i els objectius del Pla Comarcal d’Igualtat d’Oportunitats Dona – Home al Bages, 2009-2014. En el nostre cas els eixos vertebradors són els tres àmbits d’actuació: ♦ Definir actuacions comarcals a desenvolupar a curt, mig i llarg termini, per sensibilitzar la ciutadania i tots els agents en matèria d’igualtat per la transformació social. ♦ Ser un marc de referència per quan els diferents departaments del Consell Comarcal del Bages, vulguin implementar polítiques, tinguin en compte la perspectiva de gènere. ♦ Fomentar la col·laboració i la cooperació amb els municipis de la Comarca, per a poder desenvolupar actuacions en el seu territori amb igualtat d’oportunitats Aquest document constitueix un punt de partida i un marc de referència a l'hora de decidir i definir el desenvolupament d'actuacions comarcals integrades de gènere i per a la igualtat d'oportunitats. El II Pla ens ajudarà a aprofundir en les polítiques per a la igualtat, a millorar els serveis que es desenvolupen des del Consell Comarcal del Bages, a aprofundir en el concepte de la democràcia i a reconèixer el dret a la plena ciutadania de les dones.


5. ORGANITZACIÓ DE L’ENS COMARCAL

Una administració que treballa i ofereix serveis a favor de les dones perquè reconeix una discriminació que cal superar, s’ha de plantejar com afecta la discriminació les dones que treballen a l’ajuntament o en altres serveis de l’Administració. És important doncs, que les actuacions del Consell Comarcal del Bages i la seva organització interna estigui d’acord amb les polítiques comarcals d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes. 5.1. CONTEXTUALITZACIÓ Un dels camps on és més difícil la participació pública de les dones és en l’activitat política, ja que és un àmbit que requereix condicions especials per desenvolupar-la: disponibilitat horària i de temps ( a vegades il·limitat) cosa que dificulta o fa incompatible aquesta activitat amb altres camps vitals com la criança dels fills i filles o la jornada laboral. En una societat en que el treball reproductiu és encara majoritàriament assumit per les dones, la seva participació en la política és complicada. A més, reunions i horaris de les activitats polítiques solen organitzar-se entorn als ritmes marcats pel treball productiu (els plens al vespre), sense tenir en compte els ritmes del treball reproductiu. Aquest és un tret comú en l’àmbit associatiu i de participació política, que pot obstaculitzar la presència d’algunes dones en aquest àmbit, i que reflecteix un cop més el model androcèntric que impregna totes les activitats de la vida quotidianitat, provocant desequilibris i exclusions. Els àmbits de representació política han estat, històricament, exclusivament masculins, i es troben impregnats de maneres de fer i valors atribuïts a la masculinitat. Els horaris només són un exemple. La diferent socialització de dones i homes fa que moltes dones se sentin més còmodes per desenvolupar-se en aquests espais: expressar-se en públic, capacitat executiva i assertiva... Fins que no es produeixi un intercanvi els valors i rols femenins i masculins en aquestes espais, la presència de les dones es veurà dificultada i consistirà en moltes ocasions en l’adaptació a les maneres de fer establertes. A més a més, hem de tenir en compte que part de les conselleres i consellers del Consell Comarcal compaginen la seva activitat política amb altres feines remunerades i representació al seu municipi. Aquesta situació fa encara més difícil la possibilitat de poder conciliar els diferents temps i treballs.


5.2 SITUACIÓ ACTUAL 5.2.1 Càrrecs electes A continuació, analitzem l’estructura de distribució dels càrrecs polítics, fixant-nos en el nombre de consellers i conselleres que hi ha al Consell Comarcal del Bages. Cal tenir en compte, però, que la Llei Orgànica per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes recull en el preàmbul que hi ha d’haver una composició equilibrada de dones i homes ocupant càrrecs públics. D’això se’n deriva que les diferències es minimitzin, ja que la Llei recull i obliga als ens públics a que, d’entre el seu personal, les persones de cada sexe no superin el 60% ni estiguin per sota del 40%. Amb aquesta mesura es pretén assegurar una representació suficientment significativa d’ambdós sexes en òrgans i càrrecs de responsabilitat. La presidència del Consell Comarcal del Bages actualment està ocupada per un home. Cal destacar que de les 5 vicepresidències únicament una i més concretament la cinquena es ocupada per una dona. El càrrec de gerència és ocupat actualment per una dona. Pel que fa a les conselleries, com indica la següent gràfica representativa, està formada majoritàriament per homes i no es compleix l’equilibri legalment exigit. No obstant el percentatge es situa pròxim als mínims exigits.

Conselleries

62%

38%

Consellers

Conselleres

Font: Consell Comarcal del Bages

Distribució de les Àrees del CONSELL COMARCAL DEL B AGES - Àrea d’Administració i Règim Interior: Serveis Generals, Serveis Financers, Serveis Jurídics, Servei d’Informàtica. Conseller responsable: Cristòfol Gimeno i Iglesias - Àrea de Territori i Habitatge: Territori, Habitatge. Consellera responsable: M.Àngels Crusellas i Serra - Àrea de Medi Ambient: Servei de Medi Ambient Urbà, Servei de Medi Natural. Conseller responsable: Antoni Julián i Ribera


- Àrea de Desenvolupament Comarcal: Promoció comarcal i dinamització socioeconòmica, Tecnologies de la comunicació i societat de la informació, Programes europeus. Conseller responsable: Víctor Marcos i Borjas - Àrea d’Ensenyament, Cultura, Joventut i Esports: Educació, Cultura, Joventut, Esports. Conseller responsable: Ferran Aguilera i Puentes - Àrea d’Acció Social i Ciutadania: Serveis Socials d’Atenció Primària i Dona, Serveis Socials d’Atenció Especialitzada i Ciutadania. Consellera responsable: Glòria Torner i Miguel - Àrea de Suport als Municipis, Assessorament i Comunicació: Turisme, Comunicació, Suport als municipis, Oficina. Consellera responsable: Mirella Cortés i Ges Pel que fa a les quatre comissions informatives establertes, cal destacar que contínua havent una major representivitat dels homes tant pel que fa a la presidència com els membres que les integren. Únicament, a la comissió informativa d’atenció a les persones es respecten els percentatges citats. Val a dir, que les àrees a les que fa referència aquesta comissió son sectors delegats tradicionalment al rol femení (serveis socials, infància, gent gran, etc.). Cal remarcar doncs que les comissions de territori, gestió interna i especial de comptes estan altament masculinitzades i es nul·la la representació femenina a la comissió de gestió interna i especial de comptes.

13

87 7

4 6

0

2

4

6

8

10

12

14

Comissióinformativa

gestió interna

Comissióinformativa

territori

comissióinformativa

atenció a lespersones

Comissióespecial de

comptes

dones

homes



5.2.2 Treballadores i treballadors del Consell El Consell Comarcal del Bages disposa d’una plantilla de 77 persones. El personal tècnic del Consell Comarcal del Bages està format majoritàriament per dones, amb un percentatge d’un 74% (57 dones) respecte el 26% (20 homes). Aquesta tendència no és una situació excepcional d’aquest ens ja que en l’administració pública estadísticament sempre acostumen a ocupar la plantilla tècnica majoritàriament les dones, a diferència del que continua passant en els càrrecs de representació política, on el sexe masculí predomina sobre el femení.

74%

26%

Femení

Masculí


La major part de les dones treballadores al CCB es concentren amb un 44,2% en la franja d’edat entre els 29 i els 38 anys. Pel que fa al sexe masculí, no es dóna una concentració marcada d’homes en una franja d’edat determinada sinó que es dóna un repartiment similar en les franges d’edat entre els 24 i els 43 anys. Destacar que els grups on es dóna més presència d’homes es en les franges d’edat dels 24 anys 28 anys i entre els 39 i 43 anys.

7,8%

22,1% 22,1%

11,7%

6,5%

1,3%

2,6%

7,8%

5,2%

1,3%

3,9%3,9%3,9%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

24 a 28anys

29 a 33anys

34 a 38anys

39 a 43anys

44 a 48anys

49 a 53anys

54 a 59anys

Masculí

Femení



Les dades de les condicions laborals mostren que el grau d’estabilitat entre els homes i les dones és similar (tenint en compte la suma dels percentatges derivats de personal laboral fix i funcionari; sent 42,1% en el cas de les dones i 40% en el cas dels homes). Cal destacar però que la representació de funcionariat d’aquest ens està únicament formada per dones.

Dones

14,0%

28,1%

24,6%

29,8%

1,8%

1,8% Funcionària

Laboral fixa

Interina

Contractada serveideterm inat

Contractadacircum stàncies producció

Eventual, càrrec deconfiança

Homes

40,0%

20,0%

35,0%

5,0%

Laboral f ix

Interí

Contractat servei determinat

Contractat circumstànciesproducció



Respecte el nivell formatiu del personal tècnic destacar que en termes absoluts no hi ha diferències significatives entre sexes.

Dones

18%

44%

5%

25%

9%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

a1 a2 c1 c2 ap

Homes

10%

30%

25%

20%

15%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

a1 a2 c1 c2 ap


(A1, llicenciatura; A2, diplomatura; C1; personal administratiu i informàtic C2 auxiliars; AP, agrupacions professionals)

Destacar l’alta representació de les dones en totes les àrees de l’ens excepte a cultura, informàtica i turisme. Igualment remarcar que moltes d’aquestes àrees únicament estan representades per dones (habitatge, joventut, promoció comarcal i dinamització socioeconòmica, serveis financers i serveis jurídics). Aquests departaments estan comandats en un 90% per dones.

Pla C

omarcal d’Igualtat d’O

portunitats entre Dones i H

omes al B

ages, 2009 - 2014 32

9%

3%4%

5%

1%

8%5%

9%

0%3%

16%

12%

3%

5%

1%

1%

1%

6%

3%

3%

3%0% 2% 4% 6% 8%

10%

12%

14%

16%

18%

20%

Cultura

Educació

Habitatge

Joventut

Medi Ambient

Oficina comarcal d'informació al consumidor

Promoció comarcal i dinamitzaciósocioeconòmica

serveis financers

serveis generals

servei d'informàtica

serveis jurídics

serveis socials d'atenció especialitzada iciutadania

serveis socials d'atenció primària i dona

turisme

masculí

femení

F

ont: Consell C

omarcal del B

ages


6. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I OBJECTIUS DEL PLA

Les línies estratègiques són: 1. Impulsar polítiques de gènere de forma transversal 2. Lluitar contra la violència masclista 3. Fomentar la participació de les dones 4. Reorganització dels treballs i nous usos del temps 5. Fomentar la coeducació, la formació i la producció cultural de les dones 6. Promoure la qualitat de vida Cada una d’aquestes línies estratègiques es desplega en un seguit d’objectius generals, i aquests en uns objectius específics, que s’aniran concretant en unes accions que es portaran a terme durant el període de vigència d’aquest II Pla Comarcal d’Igualtat d’Oportunitats. En aquest II Pla 2009-2014 tan sols es descriuen els objectius generals i els específics, i anualment, a través del Fòrum de Regidores i Regidors de la Dona, la Comissió Interdepartamental i la Comissió Tècnica (veure punt 6 del Pla), es concreten els objectis específics que es volen incidir en aquell any i quines accions es portaran a terme. Per això es planteja com una proposta oberta i flexible, que pot anar incorporant accions i modificant-ne al llarg del temps, en funció de l’evolució de la realitat comarcal i de les polítiques del Consell Comarcal del Bages. Considerem que un Pla d’Igualtat perquè sigui vàlid i factible com a eina de treball, ha de presentar uns objectius assolibles i realistes per al temps determinat, en aquest cas per al període 2009-2014.


Línia 1. Impulsar Polítiques d’Igualtat de Gènere d e forma Tranversal Actualment el repte de les polítiques de dones està situat en el desenvolupament de l’enfocament de la transversalitat que proposa incloure la perspectiva de gènere en tots els àmbits de l’actuació política del Govern i que, per tant, obliga a elaborar de nou conceptes i construir formes de pensar el món des d’un nou paradigma que consideri les diferències entre les condicions, les situacions i les necessitats respectives de les dones i els homes i que incorpori les aportacions i els sabers específics de les dones des del reconeixement i el respecte a la diversitat, i a la igualtat d’oportunitats des de la diferència. Aquesta transversalització comporta afirmar que cap aspecte és aliè a les dones, tot el cicle de vida de les persones, des dels primers processos de socialització fins a la vellesa, considerant tots els àmbits en els quals s’interactua al llarg de la vida: educació, treball, oci, serveis socials... i que, al mateix temps, estan interrelacionats entre ells, fet que exigeix una actuació transversal des de totes les àrees. El I Pla Comarcal d’Igualtat de Gènere 2005-2008 ja va partir d’aquesta conceptualització de transversalitat i el seu desplegament va permetre el disseny de polítiques públiques amb la perspectiva de gènere amb algunes àrees del Consell Comarcal del Bages i el treball en xarxa amb diferents administracions, empreses i entitats del territori. Al llarg d’aquests quatre anys s’ha aconseguit sensibilitzar els responsables polítics i tècnics del CCB i els ajuntaments per aplicar polítiques de dones i s’ha acumulat una experiència de treball i de cooperació important entre tots els agents implicats. Des del II Pla Comarcal d’Igualtat d’Oportunitats Dona -Home al Bages 2009-2014, treballarem la transversalitat com una de les línies estratègiques amb l’objectiu de visibilitzar les necessitats i demandes de les dones en totes les àrees d’actuació del Consell Comarcal del Bages, a través de polítiques d’igualtat d’oportunitats.


LÍNIA ESTRATÈGICA 1: IMPULSAR POLÍTIQUES DE GÈNERE DE FORMA TRANSVERSAL OBJECTIUS GENERALS 1.1 Coordinar l’actuació transversal comarcal en relació a les polítiques d’igualtat. 1.2. Difondre al Consell Comarcal del Bages i als municipis el Pla d’Igualtat com un valor i una eina per aconseguir la igualtat entre les dones i els homes. 1.3. Sensibilitzar i formar al personal polític i tècnic del Consell Comarcal del Bages en matèria d’igualtat. 1.4. Promocionar i desenvolupar l’ús de llenguatge no sexista al CCB. 1.5. Millorar les condicions laborals del personal de l’Ajuntament des de la perspectiva d’igualtat entre dones i homes. 1.6. Afavorir que les polítiques desenvolupades des del CCB tinguin en compte a la totalitat de la ciutadania, incloent els col·lectius vulnerables. 1.7. Crear un fons documental en el qual estudiants, professionals i població en general, puguin trobar tot tipus d’informació actualitzada sobre la igualtat d’oportunitats.


LÍNIA ESTRATÈGICA 1: IMPULSAR POLÍTIQUES DE GÈNERE DE FORMA TRANSVERSAL OBJECTIU GENERAL 1.1: Coordinar l’actuació transversal comarcal en relació a les polítiques d’igualtat OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1.1 Adjudicar els recursos tècnics, econòmics i polítics necessaris per a la implementació d’aquest Pla, i així contribuir a la consolidació de l’àrea de la Dona del CCB. 1.1.2 Fer seguiment de la implementació del Pla creant la Comissió Interdepartamental i la Comissió Tècnica i convocar els Fòrums de Regidores i Regidors de la dona del Bages. 1.1.3 Elaborar d’indicadors quantitatius i qualitatius que permetin avaluar el grau d’acompliment d’aquest Pla i el seu impacte al CCB i a la comarca. 1.1.4 Incorporar la perspectiva de gènere en els programes transversals i/o intersectorials de les diferents àrees i serveis. 1.1.5 Recollir i analitzar de forma sistemàtica dades desagregades per sexes de les persones usuàries, destinatàries o beneficiàries dels serveis i de les actuacions del CCB , com a base per a la planificació, l’avaluació i la definició de polítiques. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Tipus de recursos personals i materials necessaris emprats en el seguiment, impuls i la coordinació de la implementació del Pla. � Nombre de reunions realitzades per les Comissions de seguiment del II Pla d’Igualtat. � Nombre de reunions realitzades entre algunes de les àrees per promoure projectes transversals. � Acords arribats durant el seguiment, reunions i coordinacions per la implementació del II Pla d’Igualtat. � Grau d’implicació de la persona referent de cada àrea en la implementació del II Pla d’Igualtat. � Paritat en les reunions esmentades. � Nombre de programes de les diferents àrees i serveis on s’ha incorporat la perspectiva de gènere. � Quantitat de dades segregades per sexe, edat i lloc d’origen en estudis i memòries de les diferents àrees i serveis.


LÍNIA ESTRATÈGICA 1: IMPULSAR POLÍTIQUES DE GÈNERE DE FORMA TRANSVERSAL OBJECTIU GENERAL 1.2: Difondre al Consell Comarcal del Bages i als municipis el Pla d’Igualtat com un valor i una eina per aconseguir la igualtat entre les dones i els homes. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.2.1 Portar a terme un pla de comunicació i difusió externa del pla d’igualtat d’oportunitats 1.2.2 Portar a terme un pla de comunicació i difusió interna del pla d’igualtat d’oportunitats 1.2.3 Introduir en cadascun dels serveis d’atenció directa del CCB informació relacionada sobre les accions i serveis adreçats a la població que puguin afavorir la igualtat entre dones i homes. 1.1.4. Tenir present la igualtat entre gènere als fòrums, taules i consells com una estratègia de sensibilització. 1.1.5. Donar suport a l’elaboració i desplegament de plans de polítiques de dones als ens locals. 1.1.6. Donar suport a actuacions que tinguin en compte el principi d’igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes. 1.1.7. Potenciar i fer visibles les iniciatives socials relacionades amb la igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes i amb el reconeixement de les aportacions femenines. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Construcció de la pàgina web pròpia de la Regidoria de Dona i Igualtat. � Nombre de noticies sobre el Pla d’Igualtat apareguts a la web del CCB i/o a la web de la Dona. � Resultats d’un qüestionari realitzat al personal tècnic en el que es mesuri el grau d’implicació en informar-se sobre el Pla a través dels correus electrònics. � Grau de coneixement de la població de la campanya de sensibilització per fomentar l’ interès de la ciutadania que no acostuma a implicar-se en la igualtat de gènere. � Nombre d’aparicions d’informació i noticies sobre el II Pla d’Igualtat als mitjans de comunicació � Tipologia de difusió dels continguts i propostes del Pla als diferents Mitjans de Comunicació Municipals.


LÍNIA ESTRATÈGICA 1: IMPULSAR POLÍTIQUES DE GÈNERE DE FORMA TRANSVERSAL OBJECTIU GENERAL 1.3: Sensibilitzar i formar al personal polític i tècnic del Consell Comarcal del Bages en matèria d’igualtat. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.3.1 Informar, sensibilitzar i/o formar al personal polític i tècnic sobre igualtat de gènere per facilitar la incorporació d’aquesta perspectiva en el seu treball. 1.3.2. Sensibilitzar sobre el Pla d’Igualtat de Gènere al personal que no participa de la Comissió Interdepartamental. 1.3.3. Incloure als Plans de Formació del CCB cursos, jornades o tallers sobre perspectiva de gènere tot adaptant-la a les necessitats i objectius de les diferents àrees i serveis. 1.3.4 Revisar la denominació i la descripció de llocs de treball i de competències professionals utilitzant un llenguatge neutre 1.3.5 Difondre i visibilitzar la realitat de les dones i els homes que treballen a l’Ajuntament. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre de formacions realitzades pel personal polític i tècnic implicat al Pla sobre incorporació de la perspectiva de gènere en la planificació i programació d’actuacions. � Grau de participació del personal municipal que no participa de la Comissió Interdepartamental � Nombre d’opcions relacionades amb la igualtat de gènere adaptada a les especialitats de les diferents àrees i serveis inclosa en els Plans de Formació de l’Ajuntament � Nombre d’accions formatives relacionades amb perspectiva de gènere realitzades al personal amb tasques d’atenció al públic. � Anàlisi des d’una perspectiva de gènere de les dades segregades de la plantilla del CCB. � Tipologia de difusió al personal municipal sobre normatives, cursos, jornades o seminaris en matèria d’igualtat entre les diferents àrees.


LÍNIA ESTRATÈGICA 1: IMPULSAR POLÍTIQUES DE GÈNERE DE FORMA TRANSVERSAL OBJECTIU GENERAL 1.4: Promocionar i desenvolupar l’ús de llenguatge no sexista al CCB. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.4.1 Promoure l’ús d’un llenguatge no sexista ni discriminatori en la comunicació visual, oral i escrita del Consell Comarcal del Bages. 1.4.2 Revisar la imatge del Consell Comarcal perquè doni visibilitat a les dones i que no sigui discriminatòria. 1.4.3. Formar els i les professionals per a l’adquisició de certes competències conceptuals i instrumentals sobre gènere i igualtat. 1.4.4 Sensibilitzar i formar al personal municipal sobre com fer un ús no sexista del llenguatge i de les imatges a l’administració pública i als mitjans de comunicació. 1.4.5 Recollir i analitzar de forma sistemàtica dades desagregades per sexes de les persones usuàries, destinatàries o beneficiàries dels serveis i de les actuacions del CCB , com a base per a la planificació, l’avaluació i la definició de polítiques 1.4.6 Assegurar la presència de dones en els actes i les fotografies oficials INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre de formacions per al personal sobre com fer un ús no sexista del llenguatge i de les imatges. � Grau d’utilització de les diferents àrees dels materials editats. � Nombre d’accions de sensibilització dirigides al personal polític sobre el significat i la importància d’utilitzar un llenguatge no sexista. � Nombre i tipus de canvis realitzats en documents interns i externs del Consell Comarcal del Bages


LÍNIA ESTRATÈGICA 1: IMPULSAR POLÍTIQUES DE GÈNERE DE FORMA TRANSVERSAL OBJECTIU GENERAL 1.5: Millorar les condicions laborals del personal de l’Ajuntament des de la perspectiva d’igualtat entre dones i homes. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.5.1. Vetllar perquè els treballadors i treballadores del CCB pugui fer ús de les millores de la conciliació personal, familiar i laboral recollides al conveni col·lectiu del personal laboral del CCB, 2009-2012. 1.5.2 Elaborar un Protocol contra l’assetjament sexual i implantar-lo 1.5.3 Introduir criteris no discriminatoris en els processos de selecció de personal per a treballar al Consell 1.5.4. Promoure la incorporació de dones en llocs de treball tradicionalment masculins per tal de disminuir la segregació horitzontal. 1.5.5. Promoure la incorporació d’homes en llocs de treball tradicionalment femenins per tal de disminuir la segregació horitzontal. 1.5.6. Promocionar les dones a càrrecs d’alta responsabilitat per tal de disminuir la segregació vertical (àrees on hi ha majoria femenina però el cap és home). 1.5.7. Establir criteris de valoració de gènere i igualtat de gènere en els plecs de condicions tècniques per a la contractació de serveis i compres per concurs. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre de places públiques d’ocupació que han ofert les vacants en masculí i femení (o llenguatge no sexista). � Grau de paritat en la contractació de personal. � Nombre de dones que s’han incorporat en llocs de treball tradicionalment masculins durant l’implementació del Pla. � Nombre d’homes que s’han incorporat en llocs de treball tradicionalment femenins durant l’implementació del Pla. � Nombre de persones que han sol·licitat flexibilitat dels horaris o els permisos laborals per conciliar vida laboral, familiar i personal. � Nombre de facilitats donades a aquestes persones. � Nombre de punts donats a empreses que en el seu conveni col·lectiu continguin mesures que facilitin la conciliació laboral i familiar i personal de la plantilla. � Tipologia de promocions de la paritat entre homes i dones en empreses externes.


LÍNIA ESTRATÈGICA 1: IMPULSAR POLÍTIQUES DE GÈNERE DE FORMA TRANSVERSAL OBJECTIU GENERAL 1.6:Afavorir que les polítiques desenvolupades des del CCB tinguin en compte a la totalitat de la ciutadania, incloent els col·lectius vulnerables. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.6.1. Fomentar una cultura comunitària basada en la inclusió i el respecte a la diversitat i a les diferències. 1.6.2. Tenir en compte les situacions de desigualtat a l’hora de programar actuacions, afavorint aquells col·lectius que requereixen un suport especial. 1.6.3. Afavorir la integració social mitjançant les accions d’aquest Pla d’igualtat de gènere entre els col·lectius vulnerables: persones nouvingudes, persones amb capacitats especials, persones amb malalties mentals, persones amb addiccions, persones amb pocs recursos econòmics, joves i infants en risc, persones grans, i incloure persones de totes les edats, ètnies i de totes les orientacions sexuals o identitats sexuals. 1.6.4. Promoure l’autonomia i l’apoderament de les dones en risc o situació d’exclusió social, per tal de millorar la seva qualitat de vida, afavorint el seu desenvolupament personal, professional i social. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre d’accions on s’afavoria la igualtat de gènere i s’han contemplat suports especials per a persones que ho necessiten. � Grau d’inclusió de la perspectiva de gènere en les polítiques comarcals. � Grau de representació de persones de diferents cultures, orientacions sexuals, edats o amb diferents recursos econòmics en la campanya de promoció del Pla d’Igualtat de Gènere i en les accions portades a terme. � Nombre de serveis de guarderia quan es fan activitats i grau d’utilització d’aquests serveis. � Implementació de projectes que fomentin el Banc del Temps o xarxes de suport entre la ciutadania. � Nombre de casos detectats de pobresa femenina, famílies monomarentals i monoparentals i tipus d’ajuts donats.


LÍNIA ESTRATÈGICA 1: IMPULSAR POLÍTIQUES DE GÈNERE DE FORMA TRANSVERSAL OBJECTIU GENERAL 1.7: Crear un fons documental en el qual estudiants, professionals i població en general, puguin trobar tot tipus d’informació actualitzada sobre la igualtat d’oportunitats. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.7.1 Utilitzar el programa informàtic facilitat pel Servei de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona - home de la Diputació de Barcelona, per arxivar el fons documental. 1.7.2 Catalogar els llibres, documents, contes, vídeos i DVDs que disposa l’Àrea de la Dona del CCB. 1.7.3 Adquirir de forma periòdica nous materials documental per ampliar el fons. 1.7.4 Crear un espai on hi hagi tot el fons documental i que sigui accessible a tota la ciutadania. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre de documents adquirits cada any � Nombre de consultes rebudes per part de la ciutadania � Tipus de documents més sol·licitats


Línia 2. Lluitar contra la violència masclista L’any 1993, en el marc de la Declaració sobre l’Eliminació de la Violència contra la Dona, de les Nacions Unides es consensua la definició de la violència de gènere com “tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a les dones, així com les amenaces d’aquests actes, la coacció i la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada”. La IV Conferència Mundial de la Dona, celebrada a Beijing, l’any 1995, reconeix que “a totes les societats, en menor o major mesura, hi ha dones i nenes subjectes a maltractaments físics, psíquics i sexuals sense distinció de nivell d’interessos, classe o cultura”. La Llei catalana del dret de les dones a eradicar la violència masclista utilitza l’expressió de violència masclista, entenent que el masclisme és el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per algunes parts de la societat com a superior. La llei aborda totes les formes d’exercir la violència masclista: violència física, violència psicològica, violència sexual i abusos sexuals a dones i menors, i violència econòmica. També situa els àmbits en què es pot produir aquesta violència: en l’àmbit de la parella, en l’àmbit familiar, en l’àmbit laboral, i en l’àmbit social o comunitari - agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, matrimonis forçats, violència derivada de conflictes armats, i violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones -. Així doncs, la violència de gènere és un problema social i estructural que requereix un tractament per part dels governs i la resta d'agents socials que han de promoure una política activa i transversal, que doni una resposta integral. Això implica el desenvolupament de models d’intervenció que incloguin des de la detecció, la sensibilització i la prevenció de la problemàtica fins a l’atenció i la recuperació de les dones. Sense oblidar la necessitat de formació dels professionals. Des de l’àmbit local és imprescindible impulsar marcs d’actuació que permetin optimitzar recursos, així com sumar i coordinar esforços i intervencions.


LÍNIA ESTRATÈGICA 2: LLUITAR CONTRA LA VIOLÈNCIA MA SCLISTA OBJECTIUS GENERALS 2.1. Sensibilitzar i conscienciar la ciutadania per tal d’aconseguir una tolerància zero vers la violència masclista. 2.2. Consolidar i ampliar els serveis a les dones víctimes de violència masclista. 2.3. Desenvolupar estratègies de prevenció i sensibilització per a totes les formes de la violència masclista.

LÍNIA ESTRATÈGICA 2: LLUITAR CONTRA LA VIOLÈNCIA MA SCLISTA OBJECTIU GENERAL 2.1: Sensibilitzar i conscienciar la ciutadania per tal d’aconseguir una tolerància zero vers la violència masclista. OBJECTIUS ESPECÍFICS 2.1.1 Commemorar el dia internacional contra la violència de gènere 2.1.2. Mantenir i reforçar les accions de sensibilització envers la violència de gènere adreçades a la ciutadania. 2.1.3. Implicar les entitats, i els ajuntaments de la comarca en les diferents accions contra la violència de gènere. 2.1.4. Incrementar les activitats de prevenció de les violències i estereotips de gènere adreçades a l’alumnat dels centres d’educació. 2.1.5. Informar als pares i mares sobre el tema de la violència, la seva prevenció i detecció i la igualtat de gènere. 2.1.2. Sensibilitzar i formar en violència de gènere al personal tècnic i polític del CCB i els ajuntaments. 2.1.6. Sensibilitzar als homes sobre la violència masclista per tal de fomentar la seva conscienciació i involucrar-los en aquesta problemàtica que afecta al conjunt de la societat.


INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre de tallers de prevenció de relacions abusives i de les violències realitzades als centres educatius i grau de participació. � Numero d’activitats sobre les violències i els estereotips de gènere en l’educació de persones adultes, centres d’educació no formal i centres culturals i grau de participació. � Quantitat d’accions formatives sobre violència de gènere realitzada pel personal tècnic i polític. � Grau de participació de les sessions. � Nombre i tipus d’entitats, comerços i serveis del municipi implicats en accions contra la violència de gènere. � Nombre d’accions informatives o formatives a pares i mares sobre la violència, la seva prevenció i detecció i la igualtat de gènere. � Tipologia d’informació lliurada a mares i pares sobre les activitats de prevenció de violència realitzada per l’alumnat. � Numero i tipus d’activitats d’informació i sensibilització ciutadana envers la violència de gènere. � Dates d’aquestes activitats i grau de participació. � Nombre d’accions de difusió sobre la violència de gènere en els mitjans de comunicació locals i pàgina web municipal. � Resultats de l’avaluació realitzada de la representació de la ciutadania (edats, orientacions sexuals, identitats sexuals, ètnies, religions o classes socials) en la “Campanya contra la Violència de Gènere” i del tipus de difusió. � Nombre d’accions de sensibilització dirigida als homes sobre la violència masclista. � Grau d’efectivitat de la detecció de conductes abusives i nombre de persones agressores informades o sensibilitzades sobre recursos. � Numero d’activitats relacionades amb les ‘Masculinitats alternatives’ entre tota la població i grau de participació. � Creació del grup d’homes contra la violència i grau de participació.


LÍNIA ESTRATÈGICA 2: LLUITAR CONTRA LA VIOLÈNCIA MA SCLISTA OBJECTIU GENERAL 2.2. Consolidar i ampliar els serveis a les dones víctimes de violència masclista. OBJECTIUS ESPECÍFICS 2.2.1 Mantenir i millorar el Protocol d'actuació contra la violència domèstica a la ciutat de Manresa i el Bages. 2.3.1. Mantenir l’atenció psicològica individual, el grup de teràpia i l’assessorament jurídic per a dones del PIAD 2.3.2. Desenvolupar activitats per afavorir la recuperació integral de les dones i homes que han patit o pateixen violència. 2.3.3. Millorar els mecanismes de coordinació interprofessional adequats per evitar la victimització secundària. 2.3.4. Dissenyar actuacions que tinguin en compte els diferents col·lectius de dones i les seves necessitats específiques. 2.3.5. Millorar la difusió del PIAD. 2.3.6. Continuar coordinant el servei de teleassistència mòbil. 2.3.7. Potenciar els processos d'autonomia de les dones . 2.3.8. Contribuir a la prevenció i superació de totes les situacions de desigualtat de gènere. 2.3.9. Possibilitar un acompanyament i recolzament professional en els casos d’acolliment d’urgència de víctimes de violència masclista que han d’abandonar el seu domicili. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Dades recollides a la memòria anual del PIAD sobre l’atenció psicològica individual, el grup de teràpia i l’assessorament jurídic. � Nombre d’activitats que afavoreixen la recuperació integral de les persones que han patit o pateixen violència. � Grau de participació. � Grau de millora dels mecanismes de coordinació interprofessional en els casos de violència masclista. � Quantia de tallers i xerrades per a dones joves,grans i/o immigrants amb temàtiques que estiguin relacionades amb les violències i les seves necessitats especifiques. � Grau de participació d’aquests tallers i xerrades. � Numero de tríptics repartits per la difusió del PIAD. Espais on s’ha fet la difusió. � Tipus de senyalització del PIAD per tal de visibilitzar-lo.


LÍNIA ESTRATÈGICA 2: LLUITAR CONTRA LA VIOLÈNCIA MA SCLISTA OBJECTIU GENERAL 2.3: Desenvolupar estratègies de prevenció i sensibilització per a totes les formes de la violència masclista. OBJECTIUS ESPECÍFICS 2.3.1 Difondre les diferents formes i àmbits de la violència masclista i les greus conseqüències que comporta perquè totes les persones la puguin identificar precoçment. 2.3.2. Identificar les causes d’actituds abusives entre la població jove, prevenir-les i fomentar els valors de la cultura de la pau i de la no-violència en les relacions interpersonals. 2.3.3. Oferir respostes unificades i adients a les diferents formes i àmbits en els quals es pot produir la violència masclista en coordinació i cooperació amb els ens locals. 2.3.4 Promoure la participació de les associacions de dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques públiques en matèria de violència masclista. 2.3.5. Abordar i minimitzar la síndrome d’esgotament professional. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre d’accions desenvolupades. � Nombre de demandes rebudes, tipus de respostes fetes i grau de satisfacció. � Nombre d’associacions participants i grau de satisfacció. � Nombre d’actuacions desenvolupades per minimitzar la síndrome d’esgotament professional.


Línia 3. Fomentar la participació de les dones Quan parlem de participació i d’associacionisme de les dones cal, en primer lloc, reivindicar una genealogia en femení de les dones que ens han precedit i reconèixer les seves aportacions al llarg de la història, la seva experiència i, sobretot, el seu saber de vida. Gràcies a elles podem afirmar que la política de les dones és la política perquè les dones participem en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat des de tots els àmbits, posant en joc l’autoritat femenina enfront les formes del poder patriarcal. Les dones ja participem. Les dones sempre hem participat, però cal fer-ho visible. El camí per vèncer la discriminació i la injustícia i a favor de la llibertat resulta llarg i dur, però podem assenyalar l’assoliment de fites legals importants com ara la Llei de divorci, els centres de planificació familiar, els drets reproductius de les dones, la llei de mesures integrals contra la violència vers les dones... En aquesta línia, el II Pla Comarcal d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes al Bages, 2009-2014 es planteja com a eix estratègic per continuar incrementant la presència i la participació de les dones en tots els àmbits de la vida social, tenint en compte la seva diversitat. La finalitat és millorar la participació de les dones des del convenciment que calen canvis profunds en l’organització de la societat, i que no n’hi ha prou amb la garantia legal de la igualtat d’oportunitats. Per fer possible aquests objectius és necessari que les entitats de dones assumeixin el repte que tenen com a col·lectiu: continuar apareixent i intervenint en la vida pública com a promotores de ciutadania. Ser ciutadana comporta també el compromís de fer ciutat, de fer societat. Una ciutadana no és només aquella que sap on viu sinó, sobretot, qui es planteja on vol viure, en quin barri, en quina ciutat, en quina societat. Participar no és només col·laborar o opinar sobre una determinada actuació, no és donar-se per assabentades o sentir-se informades del que fan les i els representants. Participar suposa un plus de voluntat, d’intervenció, un sentit de pertinença a un col·lectiu, a un grup, a una ciutat, a un país, un projecte propi amb una finalitat pròpia. És necessari superar les polítiques de contentar i contenir. Fa falta caminar vers la concertació i la corresponsabilitat; per això continuarem potenciant la capacitat de les associacions de dones, afavorirem la interacció, la coordinació, la construcció de xarxes, la millora de l’entramat associatiu femení a través del suport tècnic de les professionals del PIAD i de les Trobades d’Associacions de Dones.


LÍNIA ESTRATÈGICA 3: FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ DE LE S DONES OBJECTIUS GENERALS 3.1. Promoure l’associacionisme de dones i la seva participació com a agents socials i polítics a tots els àmbits (cultural, polític, social i econòmic). 3.2. Incrementar i visibilitzar la presència de les dones en tota la seva diversitat (immigrades, amb discapacitat, monoparentals...). 3.3. Millorar la formació de les dones i de les associacions. _ La dinamització social i cultural de les nenes i els nens, la joventut i la gent gran.


LÍNIA ESTRATÈGICA 3: FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ DE LE S DONES OBJECTIU GENERAL 3.1: Promoure l’associacionisme de dones i la seva participació com a agents socials i polítics a tots els àmbits (cultural, polític, social i econòmic). OBJECTIUS ESPECÍFICS 3.1.1 Conèixer el grau de participació de dones i homes en les associacions de la comarca, tenint en compte les seves edats i orígens. 3.1.2. Potenciar la xarxa associativa de dones de la comarca per reforçar els mecanismes de participació del teixit associatiu i impulsar el creixement i la consolidació de les associacions. 3.2.3. Donar a conèixer l’activitat d’associacions de dones de la comarca i d’altres llocs de Catalunya a la ciutadania, per tal d’incentivar la creació d’altres associacions de dones a altres municipis. 3.2.4. Generar més espais de relació per a dones, on l’oferta sigui formativa o amb temàtiques que tinguin en compte les necessitats i motivacions de les bagenques. D’aquesta manera s’ empodera a les dones des de la vessant personal. 3.2.5. Afavorir la presència i la participació activa de les dones, de totes les edats, orígens i situacions, en les associacions o entitats del municipi. 3.2.6. Promoure la creació d’espais d’oci i lleure que afavoreixin la participació de tota la ciutadania i promoguin l’ intercanvi. 3.2.7. Portar a terme activitats i propostes amb presència i temàtica de dones durant tot l’any. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Numero d’associacions i tipus d’entitats que retornen la fitxa amb el número de persones associades per sexe i edat. � Nombre i tipus d’accions per promoure la creació d’entitats de dones i resultats obtinguts. � Numero de persones participants en les Trobades de Dones i grau de satisfacció d’aquestes. � Quantia d’entitats que promouen mesures de conciliació entre la vida familiar, laboral, sociopolítica i personal. � Quantia d’activitats per donar a conèixer associacions de dones de la comarca i d’altres llocs de Catalunya a la ciutadania. � Grau de participació i satisfacció d’aquestes activitats. � Quantitat d’activitats de formació, autoconeixement i d’ empoderament personal per a dones. � Nombre de persones participants en aquestes activitats i grau de satisfacció. � Activitats on s’han ofert serveis de canguratge o activitats paral·leles per a infants i grau d’utilització. � Espais o àmbits on s’ha realitzat la difusió d’aquestes activitats entre tots els col·lectius de dones. � Nombre de dones, edats i orígens d’aquestes, que participen en les associacions o entitats durant la implementació del Pla.


LÍNIA ESTRATÈGICA 3: FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ DE LE S DONES OBJECTIU GENERAL 3.2: Incrementar i visibilitzar la presència de les dones en tota la seva diversitat OBJECTIUS ESPECÍFICS 3.2.1. Afavorir la presència i la participació activa de les dones, de totes les edats, orígens i situacions, en les associacions de la comarca. 3.2.2. Potenciar espais de relació entre dones de diverses generacions, així com de cultures diverses. 3.2.3. Realitzar tallers participatius que promoguin l’ intercanvi i el debat amb perspectiva de gènere entre homes i dones (es pot fer per grups d’edat i també grups heterogenis). 3.3.4. Realitzar tallers participatius, amb perspectiva de gènere, de caire lúdic per al jovent i la gent gran 3.2.5. Portar a terme activitats i propostes amb presència i temàtica de dones durant tot l’any. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre de dones, edats i orígens d’aquestes, que participen en les associacions o entitats durant la implementació del Pla. � Nombre d’activitats i tallers i tipus que fomentin la relació entre dones de diferents generacions i/o de cultures diverses. � Difusió d’aquestes activitats als mitjans de comunicació. Incidint especialment entre les dones joves, dones grans i dones immigrades. � Quantia d’accions de promoció de la participació de les dones immigrades i d’altres ètnies en les entitats i resultats obtinguts. ) Quantia d’activitats per donar a conèixer associacions de dones de la comarca i d’altres llocs de Catalunya a la ciutadania. ) Tipus de difusió de les associacions i espais de participació que existeixen al municipi a tots els col·lectius de dones.


LÍNIA ESTRATÈGICA 3: FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ DE LE S DONES OBJECTIU GENERAL 3.3: Millorar la formació de les dones i de les associacions OBJECTIUS ESPECÍFICS 3.3.1. Promoure la creació d’espais formatius que afavoreixin la participació de tota la ciutadania i promoguin l’ intercanvi. 3.3.2. Oferir formació a les associacions de dones sobre perspectiva de gènere, intergeneracionalitat i multiculturalitat. 3.3.3. Millora de les eines formatives i metodològiques per facilitar l’activitat de les associacions. 3.3.4. Facilitar informació sobre les activitats que es facin arreu de Catalunya sobre gènere i igualtat d’oportunitats, sobre els recursos i serveis per a dones. 3.2.5. Generar més espais de relació per a dones, on l’oferta sigui formativa o amb temàtiques que tinguin en compte les necessitats i motivacions de les bagenques. D’aquesta manera s’ empodera a les dones des de la vessant personal. 3.2.6. Realitzar els tallers o cursos en diversos horaris, per facilitar la conciliació personal, laboral i familiar a les dones. 3.2.7.Oferir servei de canguratge o d’activitats paral·leles per a infants, per tal que puguin assistir dones amb fills/es. 3.2.8. Fer difusió d’aquestes activitats als mitjans de comunicació. Incidint especialment entre les dones joves, dones grans i dones immigrades. INDICADORS D’AVALUACIÓ ) Quantitat d’activitats de formació, autoconeixement i d’ empoderament personal per a dones. ) Nombre de dones, edats i orígens d’aquestes, participants en aquestes activitats i grau de satisfacció. ) Tipus de millores de les eines formatives i metodològiques per facilitar l’activitat de les entitats de dones del municipi. ) Quantitat d’accions per promoure la participació de dones joves en el Consell de Dones i d’Igualtat. ) Activitats on s’han ofert serveis de canguratge o activitats paral·leles per a infants. ) Grau d’utilització dels serveis de canguratge i de les activitats paral·leles per a infants. ) Espais o àmbits on s’ha realitzat la difusió d’aquestes activitats entre tots els col·lectius de dones. ) Tipus de difusió de les associacions i espais de participació que existeixen al municipi a tots els col·lectius de dones.


Línia 4. Reorganització dels treballs i nous usos d el temps La manera com una societat organitza el temps o l’espai denota la seva manera d’entendre el món, quines són les seves tradicions culturals, com distribueix el poder i la riquesa i quines són les formes i possibilitats de comunicació interpersonal i, en definitiva, tot allò que descriu els seus estils de vida. En cada espai de la vida hi regeixen unes lògiques socials, unes regles, uns principis diversos i sovint independents o fins i tot contraposats. Com a espais podem parlar del personal, el familiar, el treball, l’escola... Hi ha una desigualtat jeràrquica entre els diferents àmbits, amb un predomini clar de l’espai laboral damunt de la resta i “la família” amb una posició de clara inferioritat. El model d’horari que tenim com a referència és el definit per la societat industrial i se sosté sobre: _ Una estructura familiar nuclear: matrimoni - fills. _ Una activitat laboral productiva de predomini industrial amb horari i localització espacial rígida, centrada en l’home. _ Una dedicació a les responsabilitats reproductives i de cura familiar ateses per la dona. _ Una escola amb horaris no adaptats al mercat laboral. Tot això configura un “ordre social” que s’articula a partir del binomi: treball productiu i treball reproductiu. L’un es quantifica i té valor, l’altre és invisible i no té valor. Visibilitzar aquest treball significaria reconèixer i donar valor a la important participació de les dones en l’activitat de sostenibilitat social i econòmica que, alhora, possibilita el funcionament del mercat, permet taxes de benefici superior i manté uns determinants nivells de benestar i qualitat de vida. És sobre les dones que recau el pes d’un “imaginari social” que encara penalitza les dones per la participació en els beneficis del mercat davant l’indiscutible dret reconegut als homes, entesos com a agents, responsables exclusius de l’economia. Per tant, un dels conflictes principals per a les dones és l’organització del temps i dels diferents treballs de cura en la seva vida quotidiana. Per treballar vers la conciliació de la vida familiar i laboral és necessària: _ La intervenció dels diferents nivells, comptant amb tots els agents que intervenen en una veritable corresponsabilitat social. _ La realització de projectes que desenvolupin eines, activitats i actuacions que permeten l’anàlisi, la redefinició i el coneixement sobre gènere i conciliació.


Això es pot aconseguir amb els agents claus implicats en la construcció d’una nova societat que contribueixi a un canvi de mentalitat i actituds dels homes i de les dones per equilibrar la participació en les tasques domèstiques i de cura de les persones. Des del Pla Comarcal d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes, 2009-2014 es vol treballar per a la conciliació de la vida personal i laboral, ja que és un requisit indispensable per a la consecució de la igualtat d’oportunitats real entre dones i homes. Volem aconseguir un model de societat organitzada en funció de les persones, per la qual cosa hem de parlar del “temps de criança”, del “temps de relació”, del “temps de les dones” i tornar a desenvolupar una nova “reorganització social”. Hem de produir un canvi de mirada de la nostra societat perquè les dones deixin de ser gairebé les úniques responsables del treball familiar i domèstic, i d’aquesta manera avançar vers un nou paradigma social. Per tant, caldrà desenvolupar accions que enforteixin l’objectiu de donar valor (quantitatiu i qualitatiu) a l’experiència femenina, és a dir, tot un conjunt d’habilitats, destreses, qualificacions i creativitat que formen part dels treballs de les dones en l’àmbit domèstic i en la vida quotidiana. D’altra banda, s’haurà de treballar de forma transversal per sensibilitzar els diferents àmbits. Entre altres, treballar i donar suport a les accions encaminades a la creació de mecanismes dirigits a les empreses públiques i privades que tinguin com a objectiu sensibilitzar les organitzacions del nostre entorn en la necessitat d’ampliar criteris ètics i de responsabilitat social a la gestió interna i externa, per eradicar les discriminacions envers les dones que sovint es produeixin en el món laboral, com són les diferències salarials, l’escassa representació als llocs de direcció, els contractes, els horaris..., continuant impulsant i ampliant el II Pla Comarcal d’igualtat a les empreses de la comarca. En aquesta línia d’implicació, els diferents agents donaran suport i impuls a les diferents polítiques de temps que tenen com a finalitat la integració social i econòmica, la sostenibilitat de la vida urbana i la cohesió social. Aquestes polítiques es desenvolupen en els diferents àmbits: mobilitat (transport públic), horaris dels serveis públics (escolars, socials, sanitaris...), horaris comercials, utilització i regularització d’espais públics. Amb totes aquestes actuacions s’espera poder incidir en la revisió d’un nou contracte social entre dones i homes a partir de la revisió de l’organització del temps i de l’espai, que haurà de portar un canvi en les pautes socioculturals i, per tant, una millora en la vida quotidiana de totes les persones.


LÍNIA ESTRATÈGICA 4: REORGANITZACIÓ DELS TREBALLS I NOUS USOS DEL TEMPS OBJECTIUS GENERALS 4.1. Reduir les desigualtats de gènere en el treball productiu i reproductiu. 4.2. Promoure la conciliació dels temps personal, familiar, social i professional. 4.3. Promoure el desenvolupament personal i comunitari de les homes i homes de la comarca del Bages


LÍNIA ESTRATÈGICA 4: REORGANITZACIÓ DELS TREBALLS I NOUS USOS DEL TEMPS OBJECTIU GENERAL 4.1: Reduir les desigualtats de gènere en el treball productiu i reproductiu. OBJECTIUS ESPECÍFICS 4.1.1 Ampliar el coneixement de la situació social de la població en el mercat de treball i fer visibles les desigualtats de gènere en aquest àmbit. 4.1.2 Impulsar projectes i activitats que sensibilitzin i produeixin canvis a la comarca entorn a la necessitat de comptabilitzar la vida laboral i la personal per als homes i les dones. Estudis comparatius sobre l’organització i els usos del temps i de l’espai de les dones i homes. Impuls de mesures laborals que afavoreixin fer compatible el treball reproductiu i productiu. 4.1.3. Avançar en el reconeixement de la vida quotidiana com a valor social (treball familiar – domèstic), treballant per aconseguir la comptabilitat de la vida personal i laboral entre homes i dones. Realitzar activitats adreçades a propiciar el reconeixement de la vida quotidiana com a “valor social”.

Donant suport al bancs del temps o intercanvis de serveis 4.1.4. Desenvolupar accions que visibilitzin el valor del treball reproductiu i de cura que desenvolupen les dones. 4.1.5. Incloure la perspectiva de gènere al disseny i elaboració de les polítiques de treball, als plans formatius i a les organitzacions sindicals.

Segregació per sexe, edat i origen de totes les dades estadístiques que fan referència a la precarietat laboral, el tipus de contracte, el nivell d’estudis i la taxa d’atur.

Introducció de la variable sexe a tots els estudis i reculls de dades que es facin des dels serveis de Promoció Econòmica. 4.1.6. Incloure la perspectiva de gènere a la formació del personal de l’àmbit de la ocupació. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Estudis desenvolupats sobre organització i usos del temps i Nombre de mesures impulsades. � Nombre d’activitats desenvolupades per valorar la vida quotidiana. � Tipus d’estadístiques i reculls de dades relacionades amb els treballs segregades per sexe. � Anàlisi des d’una perspectiva de gènere d’aquestes estadístiques i reculls de dades. � Nombre i tipus d’actuacions amb els agents econòmics de la comarca on s’ha incorporat la perspectiva de gènere. � Quantitat d’activitats de formació i sensibilització realitzades pel personal de l’àmbit de l’ocupació. Grau de participació. � Nombre d’activitats relacionades amb gènere, ocupació, treballs i temps realitzades pel personal tècnic. Grau de participació. � Tipus de difusió realitzada dels cursos de formació ocupacional i tallers d’ocupació que disminueixen la segregació horitzontal.


� Tipus de sensibilització i formació per a que les empreses publiquin les seves vacants a través de llenguatge no sexista. � Durada de la campanya de sensibilització i visibilització de dones i homes que realitzen tasques que trenquen amb la segregació horitzontal.

LÍNIA ESTRATÈGICA 4: REORGANITZACIÓ DELS TREBALLS I NOUS USOS DEL TEMPS OBJECTIU GENERAL 4.2: Promoure la conciliació dels temps personal, familiar, social i professional. OBJECTIUS ESPECÍFICS 4.2.1. Informar i sensibilitzar la població, el teixit empresarial, comercial i sindical sobre el valor econòmic i social del treball familiar - domèstic, com a eina indispensable per al manteniment de la vida i de la resta d’activitats i treballs. 4.2.2. Realització de campanyes informatives i de sensibilització sobre la visibilització del treball reproductiu i de cura.5 4.2.3. Introducció d’aquests conceptes en les activitats de formació ocupacional i totes les relacionades amb el món laboral. 4.2.4. Inclusió del treball domèstic en els estudis sobre ocupació, usos del temps i salut que es realitzin al municipi. 4.2.5. Promoció al teixit empresarial, comercial i sindical la flexibilitat d’horaris per als treballadors i treballadores, per poder compaginar treball amb la vida personal i familiar. 4.2.6. Facilitació de la informació sobre tallers, jornades o cursos sobre conciliació al personal directiu de les empreses, organitzacions sindicals i per a les persones qui tenen negocis amb personal al seu càrrec. 4.2.7. Informació d’ajudes i plans d’igualtat per a empreses. 4.2.8. Desenvolupar eines pedagògiques per treballar la conciliació en els diferents àmbits educatius. Creació d’eines “pedagògiques” per treballar la conciliació de la vida personal i laboral. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre de campanyes informatives i de sensibilització per donar valor econòmic i social als treballs familiars i domèstics. � Grau d’introducció en les activitats relacionades amb el món laboral dels conceptes relacionats amb el treball familiar i domèstic, la corresponsabilitat i la conciliació. � Grau d’inclusió del treball domèstic en els estudis sobre ocupació i usos del temps realitzats a la comarca. � Nombre d’accions promotores de la conciliació dels temps. Grau de participació. � Quantitat d’informació donada sobre ajudes i plans d’igualtat per a empreses. � Nombre d’eines “pedagògiques” creades.


LÍNIA ESTRATÈGICA 4: REORGANITZACIÓ DELS TREBALLS I NOUS USOS DEL TEMPS OBJECTIU GENERAL 4.3:Fomentar la corresponsabilitat de tasques entre homes i dones en tots els àmbits OBJECTIUS ESPECÍFICS 4.3.1. Realitzar activitats de sensibilització ciutadana sobre la necessitat i la importància de la corresponsabilitat entre dones i homes en les tasques reproductives (tant domèstiques com de cura).

Realització de projectes coeducatius als CEIPs i IES que treballin la corresponsabilitat entre nens i nenes/nois i noies. Realització d’una campanya per implicar els homes en les tasques domèstiques:

4.3.2. Incentivar que els homes agafin els permisos de paternitat i amb la cura de persones dependents. � Difusió de la informació sobre aquest tipus de permisos en espais on ells participin: feina, poliesportius i centres

educatius. 4.3.3. Realitzar accions formatives per a homes i dones, orientades a l’adquisició i desenvolupament d’actituds, hàbits i destreses necessàries per realitzar i responsabilitzar-se de tasques tradicionalment femenines i masculines respectivament. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre d’activitats de sensibilització ciutadana sobre la corresponsabilitat. I grau de participació i satisfacció. � Quantitat d’accions coeducatives als CEIPs i IES que treballin la corresponsabilitat. � Nombre de tallers d’intercanvi de tasques i responsabilitats entre dones i homes en l’àmbit domèstic. � Grau de ressò de la campanya per implicar els homes en les tasques domèstiques. � Espais o àmbits de difusió de la informació sobre els permisos de paternitat i la cura de persones dependents a la població masculina. � Nombre d’activitats orientades a la responsabilització de tasques tradicionalment femenines (per homes) i masculines (per dones). � Espais o àmbits de difusió d’aquestes activitats entre els diversos col·lectius. � Quantitat de tallers d’habilitats domèstiques per a homes. Grau de participació i de satisfacció. � Numero de tallers per a dones sobre treballs domèstics que habitualment fan els homes. Grau de participació i de satisfacció.


LÍNIA ESTRATÈGICA 4: REORGANITZACIÓ DELS TREBALLS I NOUS USOS DEL TEMPS OBJECTIU GENERAL 4.4: Promoure el desenvolupament personal i comunitari de les dones i homes de la comarca del Bages OBJECTIUS ESPECÍFICS 4.4.1. Introduir la perspectiva de gènere en la planificació cultural, esportiva i de lleure. 4.4.2. Potenciar la continuïtat de les activitats esportives i lúdiques, en els equipaments esportius municipals o altres espais, que atenguin a les necessitats i els interessos de les dones, en totes les etapes del seu cicle vital. És imprescindible per això que en el disseny d’aquest programa d’activitats hi participin les mateixes dones. 4.4.3. Tenir en compte l’ impacte diferencial en dones i en homes de la programació cultural, de lleure i esports per tal de facilitar la participació de les dones de la comarca. � Anàlisis dels horaris i les distribucions i usos del temps de la població, segregant dades per sexe, edat, ètnia o procedència. � Oferiment d’activitats amb temàtica atractiva per dones i per homes, i en especial la programació juvenil que tingui en compte els interessos tant de les noies com els nois. � Oferiment de serveis de cangur, en aquelles activitats que es consideri necessari (depenent de la franja d’edat, l’equipament, horari), per a facilitar la participació d’aquelles persones que tenen infants al seu càrrec (es pot demandar prèvia confirmació). 4.4.4. Informar les dones del municipi sobre les possibilitats esportives i culturals que s’ofereixen a la comarca (activitats, clubs i entitats esportives i culturals). 4.4.5. Establir processos que facilitin el coneixement dels interessos, demandes i necessitats de la ciutadania vers les propostes culturals, esportives i de lleure. 4.4.6. Realitzar accions de sensibilització adreçades a les entitats esportives i a la ciutadania per trencar les desigualtats de gènere a l’esport. 4.4.7. Sensibilització en els clubs esportius i als/les professionals d’activitats físico -esportives sobre les diferències de gènere en la pràctica esportiva així com sobre la importància de la participació femenina. 4.4.8. Reconèixer i visibilitzar l’esport femení. 4.4.9. Potenciar la participació de les dones en la vida associativa.


INDICADORS D’AVALUACIÓ � Grau d’adaptació de les necessitats i els interessos de les dones, pel disseny del programa d’activitats esportives. � Grau de participació de les dones en el disseny del programa i grau de participació en les mateixes activitats esportives. � Tipus d’anàlisi realitzat sobre els horaris, distribucions i usos del temps de la població, segregant dades per sexe, edat, ètnia o procedència. � Nombre d’activitats realitzades amb temàtica atractiva per dones i per homes des de l’experiència de les dones. Grau de participació i satisfacció. � Grau d’adequació dels horaris en què es duguin a terme les activitats a les necessitats dels diferents col·lectius de dones. � Quantitat d’activitats on s’han ofert serveis de cangur i grau d’utilització d’aquest servei. � Nombre de materials de difusió els beneficis de la pràctica esportiva en dones i homes i de les possibilitats esportives del municipi. � Tipus de difusió dels materials esmentats. � Grau de participació en els mecanismes participatius per recollir interessos, demandes i necessitats de la ciutadania vers les propostes culturals, esportives i de lleure. � Nombre de dones i homes participants en les diverses activitats que es programen. � Nombre d’activitats per promoure noves formes de participació i associacionisme. � Nombre d’accions de sensibilització en els clubs esportius i als/les professionals d’activitats físico-esportives en perspectiva de gènere. I grau de participació i satisfacció. � Nombre d’accions de sensibilització per a que les associacions esportives incrementin el nombre de dones als seus òrgans de decisió. � Tipus de difusió de les competicions esportives femenines i les esportistes del municipi a través dels mitjans de comunicació local.


Línia 5. Fomentar la coeducació, la formació i la p roducció cultural de les dones L’educació actual accepta el canvi en aquells àmbits en què es detecten desigualtats, però està encara molt lluny de possibilitar accions que potenciïn les diferències culturals de gènere. La coeducació és un principi pedagògic dirigit a aprofundir l’abast de la democràcia a l’escola. Parteix d’un marc conceptual que presenta la cultura en tota la globalitat, accepta les diferències personals sense confondre-les amb els estereotips de gènere i adequa els processos d’aprenentatge a les característiques de l’alumnat, sense discriminacions. La pràctica de la coeducació comporta canvis conceptuals i actitudinals profunds. Hi ha molts estudis que en parlen. Subirats i Brullet (1988) van analitzar les actituds diferenciades amb les quals són tractats els nens i les nenes a l’escola mixta. Moreno (1986) i Moreno i Salse (1992) han demostrat les diferents percepcions que tenen nens i nenes respecte a les seves possibilitats, projecció social, etc. També hi ha estudis que posen de relleu com es transmeten, juntament amb aquestes actituds sexistes, els models androcentristes de la ciència que prevalen en la nostra societat. Per tant, cal fer una revisió dels continguts curriculars, un dels objectius bàsics de l’educació obligatòria hauria de ser el de preparar nenes i nens per construir una societat en què les diferències de gènere no siguin discriminatòries. Per tant, és important que treballem per aconseguir una escola coeducadora on es garanteixi la igualtat i es valori la diferència. El canvi en la pràctica escolar ha de venir determinat pel pas d’un sistema cultural d’escola mixta a un sistema cultural d’escola coeducativa. En l’actual escola mixta androcèntrica no es reconeix la diferència entre els sexes. La diferència es converteix en discriminació i consolida un model masculí dominant. Per aconseguir canvis hem de crear iniciatives i dirigir accions metodològiques i pedagògiques i, especialment, hem d’afavorir i donar suport a la creació d’eines d’observació i d’anàlisi, encaminades a aconseguir canvis de consciència en els agents de transmissió cultural: famílies, societat, professorat... La comprensió de la discriminació de les nenes, noies i dones és una condició necessària per construir una consciència col·lectiva justa i democràtica. En aquesta línia de treball s’ha de continuar donant suport a diferents accions i activitats, així com a la creació de “material pedagògic” no sexista i promoure una concepció “no androcèntrica ” del saber que continuï introduint, tant en l’àmbit escolar, com en l’associatiu i comunitari, l’anàlisi i la reflexió de les diferències de gènere , amb l’objectiu d’ajudar a construir identitats sense reproduir els estereotips sexistes.


En resum, es considera que s’ha de promoure la coeducació amb una visió global, a l’abast de tothom. Totes les dones han de poder gaudir, en condicions de llibertat i d’igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, d’esbarjo i de desenvolupament personal que ofereix la ciutat. Caldrà, doncs, tenir en compte totes les dones, amb les seves necessitats particulars, i afavorir la seva llibertat. La participació és present des de l’ inici del procés, amb la detecció de la necessitat o la definició de l’objectiu, fins a la planificació, execució i avaluació dels resultats. Així s’assolirà la màxima interacció amb altres intervencions i s’aprofitaran els efectes sinèrgics de cadascuna d’elles. És molt important afavorir espais on es fomenti la formació, la reflexió i investigació al voltant del pensament femení en tota la seva varietat, perquè des de la mirada de les dones hem d’aportar idees i plantejaments nous. Les dones hem de dir quina ciutat volem per viure; hem de continuar essent promotores de ciutadania. En aquest moment de la història creiem que el gran repte de les dones és gaudir de l’ estatus de ciutadanes a partir de la pròpia condició femenina. Ja no es tracta únicament d’aconseguir la igualtat, sinó el reconeixement de la diferència, sense que aquesta comporti desigualtat.

LÍNIA ESTRATÈGICA 5: FOMENTAR LA COEDUCACIÓ, LA FOR MACIÓ I LA PRODUCCIÓ CULTURAL D E LES DONES OBJECTIUS GENERALS

5.1: Promoure la coeducació com a valor transversal en l’educació d’infants, adolescents i joves. 5.2: Fomentar la igualtat entre dones i homes i en especial l’ empoderament de les dones des de la formació de persones adultes. 5.3. Fomentar la presència de les dones com a creadores actives de la cultura i visibilitzar les seves aportacions i la seva creativitat.


LÍNIA ESTRATÈGICA 5: FOMENTAR LA COEDUCACIÓ, LA FOR MACIÓ I LA PRODUCCIÓ CULTURAL D E LES DONES OBJECTIU GENERAL 5.1: Promoure la coeducació com a valor transversal en l’educació d’infants, adolescents i joves. OBJECTIUS ESPECÍFICS 5.1.1 Promoure una educació basada en el respecte a l’altra i en les relacions no abusives: gènere, interculturalitat, diversitat, solidaritat. 5.1.2. Sensibilitzar i formar la comunitat educativa en el principi d’igualtat d’oportunitats. 5.1.3. Trencar amb els estereotips de gènere a l’àmbit escolar. 5.1.4. Sensibilitzar a la ciutadania sobre la importància del joc en l’adquisició de la identitat personal i la transmissió d’estereotips de gènere. 5.1.5. Desenvolupar eines pedagògiques per treballar la conciliació en els diferents àmbits educatius. Creació d’eines “pedagògiques” per treballar la conciliació de la vida personal i laboral. 5.1.6. Introduir criteris d’igualtat i corresponsabilitat en les AMPAs, Consell d’Infants i Escolars. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre d’activitats dels CEIP en les què nens i nenes comparteixin diferents tasques domèstiques (feminitzades i masculinitzades). � Tipus de distribució dels patis d’escoles i nombre i periodicitat en el que es desenvolupen jocs no sexistes. � Quantia d’activitats als CEIP que visibilitzin i valorin la cura de les persones. Grau de participació del professorat i alumnat. � Tipus d’activitats de sensibilització al 8M i 25N des dels CEIP dirigides a la ciutadania. I grau de participació de professorat i alumnat. � Nombre i tipus d’accions de sensibilització per als IES i Centres de Cicles Formatius i resultats obtinguts. � Numero de propostes de caire artístic i d’interès per al jovent que incorporin la perspectiva de gènere. I grau de participació. � Grau de participació del professorat dels centres educatius del municipi en accions de formació en igualtat de gènere i coeducació. � Nombre i tipus d’informació i material sobre coeducació difosa entre el professorat dels IES i CEIP. � Creació del fons de recursos pedagògics i materials didàctics de gènere i coeducació. � Tipus d’activitats realitzades per incloure als espais informals o de tutories els temes sobre la situació de dones i homes en l’educació i en el mercat de treball.


� Nombre d’activitats esportives on s’han inclòs temàtiques relacionades amb la igualtat de gènere entre l’alumnat i el jovent dels CEIPs, IES i Entitats Esportives. � Nombre d’eines “pedagògiques” creades

LÍNIA ESTRATÈGICA 5: FOMENTAR LA COEDUCACIÓ, LA FOR MACIÓ I LA PRODUCCIÓ CULTURAL D E LES DONES OBJECTIU GENERAL 5.2: Fomentar la igualtat entre dones i homes i en especial l’empoderament de les dones des de la formació de persones adultes. OBJECTIUS ESPECÍFICS 5.2.1 Promoure una educació basada en el respecte a l’altra i en les relacions no abusives: gènere, interculturalitat, diversitat, solidaritat. 5.2.2. Fomentar la coeducació i el principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en els espais de lleure i d’educació no formal. 5.2.3. Promoure la formació de les persones adultes des d’una perspectiva de gènere. 5.2.4. Crear un fons documental en el qual estudiants, professionals i població en general, puguin trobar tot tipus d’informació actualitzada sobre la igualtat d’oportunitats. 5.2.5. Oferir informació sobre activitats i recursos com a mitjà de dinamització social i personal. 5.2.6. Oferir formació a professionals i col·lectius interessats en el tema específic de gènere. 5.2.7. Organitzar activitats comunitàries que afavoreixin la reflexió crítica de les actituds i estereotips sexistes. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre d’activitats per promoure actituds de respecte i tipus. � Quantitat i tipus d’activitats de sensibilització del 25N i 8M realitzades a les Escoles de Persones Adultes i Grau de participació. � Nombre de formacions en perspectiva de gènere i igualtat realitzada pel professorat de les escoles de persones adultes i Grau de participació. � Numero de xerrades i tallers relacionats amb el gènere escollida per les escoles de persones adultes per a l’alumnat i Grau de participació i de satisfacció. � Quantia de trobades/jornades amb altres Escoles de Persones Adultes per compartir experiències des de la perspectiva de gènere.


LÍNIA ESTRATÈGICA 5: FOMENTAR LA COEDUCACIÓ, LA FOR MACIÓ I LA PRODUCCIÓ CULTURAL D E LES DONES OBJECTIU GENERAL 5.3: Fomentar la presència de les dones com a creadores actives de la cultura i visibilitzar les seves aportacions i la seva creativitat. OBJECTIUS ESPECÍFICS 5.2.1 Convidar als municipis a programar exposicions, xerrades, seminaris, i debats sobre les aportacions culturals, artístiques i científiques de les dones de diversos orígens i indrets del món. 5.4.2. Programar cursos i tallers de creativitat i producció artística involucrant especialment al jovent i a nois i noies immigrants. 5.4.3. Promoure les creacions de les dones artistes (pintura, teatre i audiovisuals) i donar-les a conèixer a nivell comarcal. 5.4.4. Programar concursos sobre producció cultural des de una mirada crítica, fomentant la lluita per a la igualtat de gènere (literatura, pintura, fotografia, escultura, teatre, música i dansa). 5.4.5. Fomentar que les biblioteques municipals adquireixin publicacions relacionades amb el gènere i la igualtat d’oportunitats. INDICADORS D’AVALUACIÓ ) Nombre d’activitats sobre aportacions culturals, artístiques i científiques de les dones. Tipus de difusió i grau de participació. ) Quantia de cursos i tallers de creativitat i producció artística per al jovent (especialment immigrants). Tipus de difusió i grau de participació. ) Nombre d’accions relacionades amb les creacions de les dones artistes i tipus de difusió realitzada. ) Quantitat de concursos sobre producció cultural des de una mirada crítica. Tipus de difusió i grau de participació. ) Nombre d’activitats per la difusió d’obres d’autores de literatura en la biblioteca del municipi. Grau de participació. ) Nombre i tipus de materials del fons bibliogràfic sobre temàtiques d’igualtat de gènere.


Línia 6. Promoure la qualitat de vida entre les don es La salut no es sols l’absència de malaltia. Salut és també el benestar físic, mental i social dels éssers humans. En un intent de superar la perspectiva purament biologicista, on la salut diferencial de les dones ha estat sols associada a la salut sexual i reproductiva , hem de contemplar que el benestar de les dones està determinat per factors socials, econòmics, polítics, laborals i culturals. La feminització de la pobresa també és un dels fenòmens als que assistim en l’àmbit global. Tot això, sovint, dificulta que les dones puguin gaudir d’una bona salut física i emocional. El dret a la salut és un dret de tots i totes. Perquè realment es faci efectiu s’han de reconèixer els diferents factors que influeixen en la salut dels homes i de les dones i no limitar-se a només donar rellevància a diferències de sexe per explicar les situacions de malaltia. En aquest sentit, ens fem ressò de les directrius establertes en la IV Conferència Mundial sobre les Dones. Pequín(1995), on es va atorgar gran importància al concepte de salut. Encara que ja des del 1986, la OMS, a la Carta d’Ottawa, ja incorpora un apartat per a la promoció de la salut de les dones. Cal vetllar per el desenvolupament integral de la salut i la millora del benestar de les dones, tenint en compte les diferències biològiques, així com els trastorns psicològics i d’altres malestars sovint associats al rol social de cura i a la sobrecàrrega de treball i responsabilitat que les dones assumeixen majoritàriament. Cal tenir en compte les diferents necessitats de les dones al llarg del cicle vital, que suposen atencions específiques. Així, les dones grans reclamen cures i atenció determinada envers l’envelliment i factors psicològics com la soledat, la pobresa... Les dones joves representen un col·lectiu especial envers la prevenció de l’augment de la Sida, els embarassos no desitjats... Les dones de mitjana edat, són les que representen el col·lectiu de risc majoritari de càncers diversos i d’atencions personalitzades per raons físiques.


De la mateixa manera, cal fomentar actituds adreçades a augmentar el benestar de les dones com és la seva participació i presència en el món esportiu, així com la promoció d’hàbits saludables. L’objectiu de les polítiques de salut ha de ser millorar la salut tant dels homes com de les dones mitjançant la recerca, polítiques i programes de salut que incorporin la perspectiva de gènere. Les recerques, les intervencions, les reformes dels sistemes sanitaris i les polítiques i programes de salut han de considerar el gènere des del començament. Les polítiques de promoció de la salut han de ser sensibles a les diferències de gènere en els missatges de salut perquè siguin realment efectius. En raó d'això, és necessari establir una coordinació entre diversos àmbits com l'educatiu, sanitari i serveis socials, per així perfilar línies d'actuació encaminades a la prevenció que es complementin amb les actuacions sanitàries en l'àmbit municipal, per optimitzar recursos, sumar esforços i coordinar les intervencions. Els objectius a nivell comarcal són el de promoure una millora en l’atenció de la salut de les dones al llarg del seu cicle vital., promoure la prevenció de conductes de risc i crear espais formatius i de reflexió. Per altra banda també es fa necessari treballar en la recerca i formació en salut des de la perspectiva de gènere al igual que definir les prioritats del sistema sanitari amb una metodologia participativa tot i obrint la participació a les associacions i xarxes de dones i salut. En definitiva, es tracta d’aconseguir donar una atenció integral encaminada a una millora en la salut i qualitat de vida de les dones.


LÍNIA ESTRATÈGICA 6: PRMOURE LA QUALITAT DE VIDA EN TRE LES DONES OBJECTIUS GENERALS 6.1. Conèixer la salut de les dones i de tota la comunitat des d’una perspectiva integral (benestar psicològic, biològic i social) 6.2. Fomentar la prevenció, la promoció i la millora de la salut incloent la visió de gènere i tenint en compte les diferents etapes del cicle vital. 6.3. Sensibilitzar la ciutadania en matèria de salut des de la perspectiva de gènere.


LÍNIA ESTRATÈGICA 6: PRMOURE LA QUALITAT DE VIDA EN TRE LES DONES OBJECTIU GENERAL 6.1: Conèixer la salut de les dones i de tota la comunitat des d’una perspectiva integral (benestar psicològic, biològic i social). OBJECTIUS ESPECÍFICS 6.1.1. Conèixer i visualitzar la situació de les dones i els homes en relació a la salut. 6.1.2. Promoure espais de reflexió, recerca i formació vers la salut de les dones des de la perspectiva de gènere per tal de millorar i tenir cura de la seva salut al llarg del cicle vital. 6.1.3. Difondre la informació i els coneixements obtinguts amb l’objectiu anterior. 6.1.4. Visualitzar la influència que exerceixen els estereotips de gènere en la salut de les persones. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Quantia i tipus de cursos sobre violència de gènere realitzats pel personal sociosanitari. Grau de participació i de satisfacció. � Quantitat de formacions realitzades pel personal sociosanitari sobre salut des d’una perspectiva de gènere. � Quantia de formacions del personal sociosanitari sobre les conseqüències bio-psico-socials de les persones cuidadores. Grau de participació. � Quantitat de formacions del personal sociosanitari sobre sobremedicalització i aplicació de mètodes o tècniques de cura més naturals. Grau de participació i satisfacció. � Nombre d’accions d’informació i sensibilització pel personal sociosanitari sobre la naturalització de l’embaràs i el part. Grau de participació i satisfacció. � Tipus de dades segregades per sexe en els estudis sobre salut. � Tipus i nombre d’estudis realitzats des del Sistema sanitari amb una perspectiva de gènere.


LÍNIA ESTRATÈGICA 6: PRMOURE LA QUALITAT DE VIDA EN TRE LES DONES OBJECTIU GENERAL 6.2. Fomentar la prevenció, la promoció i la millora de la salut incloent la visió de gènere i tenint en compte les diferents etapes del cicle vital. OBJECTIUS ESPECÍFICS 6.2.1. Realitzar activitats d’educació, prevenció i promoció de la salut dirigides a franges específiques d’edat. 6.2.2. Millorar les condicions de salut de la dona, tant en el treball productiu com en el treball reproductiu. 6.2.3. Impulsar i recolzar el desenvolupament i manteniment de sistema de suport social, així com de la gestió de la pròpia salut i l’ autocura. 6.2.4. Crear un Programa de la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable) des d’una perspectiva de gènere, per nois i noies i les seves famílies. 6.2.5. Recolzar el programa d’educació sexual i afectiva per a joves i adolescents des de la perspectiva de gènere orientat a assolir un comportament sexual autònom, responsable i plaent. 6.2.6. Oferir atenció individual especialitzada a totes les dones que la sol·licitin per una problemàtica personal derivada de les discriminacions sexistes. 6.2.7. Realització de tallers formatius sobre el nostre cos. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Nombre d’accions de promoció a famílies sobre els hàbits d’alimentació adequats. � Numero d’accions de sensibilització sobre el comportament diferencial de nois i noies en relació als hàbits alimentaris. � Quantitat d’activitats realitzades sobre alimentació i esport, des d’una perspectiva de gènere. Grau de participació. � Tipus de difusió de la campanya per tal que les noies i les joves participin més en l’esport. � Tipus de millores realitzades en el programa d’educació sexual i afectiva per a joves i adolescents. � Nombre de tallers sobre afectivitat i sexualitat realitzats als IES. Grau de participació i satisfacció. � Quantitat d’accions de sensibilització que responsabilitzin als nois de la salut sexual de la parella. � Numero de tallers de mites de l’amor romàntic realitzats. Grau de participació. � Quantia d’accions de sensibilització al personal educatiu i a AMPA’s de la importància de fer tallers de prevenció de relacions abusives. � Tipus i espais de difusió del Punt Jove.


LÍNIA ESTRATÈGICA 6: PROMOURE LA QUALITAT DE VIDA E NTRE LES DONES OBJECTIU GENERAL 6.3: Sensibilitzar la ciutadania en matèria de salut des de la perspectiva de gènere. OBJECTIUS ESPECÍFICS 6.3.1. Fer accions informatives per donar a conèixer l’afectació diferenciada que algunes problemàtiques de salut tenen en dones i homes i a diferents edats, les seves causes i conseqüències. 6.3.2. Incidir en la visibilització de la influència dels estereotips de gènere i la incidència d’aquests en la visió actual de la salut en les activitats de promoció de la salut que es duguin a terme des de l’Ajuntament. 6.3.3. Sensibilitzar a les Administracions Públiques de la Salut (ICS, CAP) de la importància de millorar el Sistema Sanitari de la comarca. INDICADORS D’AVALUACIÓ � Quantitat d’activitats adreçades a la ciutadania sobre problemàtiques específiques de salut que tenen una incidència diferent en dones i homes. Grau de participació i satisfacció. � Tipus de difusió de la campanya informativa sobre els riscos per a la salut que comporta la doble jornada. � Numero de tallers o xerrades sobre els riscos per a la salut dels estils de vida actuals i la seva prevenció. Grau de participació. � Quantia de xerrades sobre aspectes de salut que afecten majoritàriament les dones o els homes (des d’una perspectiva de gènere) i Grau de participació. � Nombre de tallers per dones sobre la relació entre les manifestacions físiques i les emocions. Grau de participació i satisfacció. � Quantitat de tallers dirigits a homes sobre salut i gestió d’emocions. Grau de participació i satisfacció. � Tipus de difusió d’aquestes activitats. � Quantia d’accions de visibilització de la influència dels estereotips de gènere en les activitats de promoció de la salut . � Quantitat d’accions de sensibilització a les Administracions Públiques de la Salut de la importància de millorar el Sistema Sanitari de la comarca.


7. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA Coma rcal d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes al Ba ges, 2009-2014

El desenvolupament de polítiques de gènere i igualtat d’oportunitats no requereix necessàriament de grans recursos i infraestructures però si d’algun tipus de seguiment, assessorament, suport i coordinació per assegurar i reforçar la introducció de la perspectiva de gènere transversalment a totes les àrees. ODOLOGIA DE TREBALL El Pla Comarcal per a la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes al Bages 2009-2014 és un instrument que té com a finalitat aglutinar totes les actuacions que es realitzen al voltant de la dona, així com recollir totes les noves propostes d’actuació segons la realitat canviant i existent a la comarca. És necessari doncs garantir que hi hagi nivells de coordinació per tal de portar a terme les actuacions que marca el Pla, proposar-ne de noves, vetllar perquè es compleixin i avaluar-les. Per tal de poder fer el seguiment i l’avaluació del Pla cal una implicació i participació dels diferents agents implicats: l’administració, els i les agents socials i el teixit associatiu. Per tal de garantir el compliment dels objectius del Pla i les actuacions, es proposa la creació de tres comissions, que correspon cadascuna a un eix vertebrador, que seran les encarregades de fer el seguiment i l’avaluació del Pla Comissió interdepartamental Comissió tècnica Fòrums de Regidors i Regidores de la Dona 7.1 CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ INTERDEPARTAMENTAL Proposem la creació d’una Comissió amb representants tècnics i/o polítics de cada àrea del Consell Comarcal del Bages. Objectiu general de la Comissió: § Implementar i avaluar les diferents accions del Pla Comarcal per a la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes al Bages 2009-2014 Objectius específics de la Comissió: § Crear una xarxa transversal entre les diferents àrees del CCB. § Prioritzar les accions anuals que des del CCB es volen empendre. § Determinar els indicadors d’avaluació anualment § Avaluació anual del conjunt del Pla i de totes les àrees i/o projectes que tinguin en compte la perspectiva de gènere. Si es considera oportú es podran crear comissions de treball Aquesta Comissió es reunirà dos cops per any.


7.2. CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ TÈCNICA ESPECIAL Aquesta Comissió estarà integrada per les tècniques del PIAD del Consell Comarcal del Bages i les tècniques dels municipis de la comarca. Objectiu general de la Comissió: § Realitzar el seguiment de les diferents accions del Pla Objectius específics de la Comissió: § Priorització de les accions anuals. § Suport en la determinació d’indicadors d’avaluació. § Valoració de l’impacte i els resultats de les actuacions comarcals en els municipis Aquesta Comissió es reunirà tres cops per any. 7. 3 FÒRUMS DE REGIDORES I REGIDORS DE LA DONA

Les característiques de la nostra comarca formada per molts municipis petits, i per tant població molt dispersa ens demana plantejar l’acció des d’un treball en xarxa on es puguin optimitzar recursos oferint un servei de qualitat que no seria possible amb accions individuals. Els ajuntaments han estat dinàmics en la realització de polítiques de gènere adreçades a la ciutadania i a les entitats i institucions localitzades en el seu municipi. És per això que des de l’Àrea de la Dona sempre hem comptat amb la participació del Regidors i Regidores de la comarca del Bages a través dels Fòrums. Com a òrgans d’aquest treball en xarxa es varen crear el Fòrum de Regidors i Regidores de la Dona i la Xarxa de Municipis per la Igualtat del Bages, el primer amb de caràcter consultiu i decisori i el segon amb caràcter executiu. En els Fòrums de Regidores i Regidors de la Dona al Bages, anualment es decideixen i consensuen les accions que es duran a terme per aconseguir els objectius marcats al Pla Aquests es convoquen de manera ordinària 2 cops l’any, i són de gran utilitat per promoure el intercanvi d’experiències, desenvolupar polítiques públiques amb visió de gènere, així com conscienciar de la necessitat de vetllar per la igualtat. En definitiva són espais de formació, reflexió, i decisió. Les accions es porten a terme des de la “Xarxa de Municipis per la Igualtat del Bages”, ja que el treball en xarxa permet als Ajuntaments que hi participen tirar endavant col·lectivament i amb optimització de recursos, al mateix temps que s’ofereix un servei més coordinat i de més impacte social. Qui executa i coordina les accions són les tècniques del Punt d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Bages.


Per portar a terme el seguiment i l’avaluació del Pla CIODH 2009-2014 s’han plantejat un conjunt d’actuacions adreçades a identificar i valorar qualitativament i quantitativament el desenvolupament de les mesures adreçades a aconseguir l’eficàcia d’aquest. Aplicarem els anomenats indicadors de gènere, definits com a instrument que permeten mesurar i comprendre la situació de les dones en les relacions de gènere a partir de la identificació dels elements fonamentals que sustenten i justifiquen les situacions de desigualtat que hi ha entre dones i homes. Aquest indicadors permeten conèixer els factors desigualtat, prendre consciència i actuar sobre aquests factors per modificar-los. Així doncs, el seguiment i l’avaluació seran quantitatius i qualitatius, i tindran en compte la perspectiva de gènere en tot el procés metodològic. S’utilitzaran indicadors de realització, de resultats i indicadors d’efectes i impactes.

AGRAÏMENT No volem finalitzar aquest text sense agrair la col·laboració de totes les persones implicades en l’elaboració d’aquest material, les regidores i regidors de la Dona de la comarca del Bages, les tècniques de la dona dels municipis, les professionals dels serveis bàsics municipals, les associacions de dones de la comarca, dones a títol individual, professionals d’algunes àrees del CCB i sobretot de les professionals del Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) de la comarca del Bages. Desitgem que aquesta aportació sigui útil i afavoreixi el procés de sensibilització i transformació social, per avançar en la consecució de la igualtat de drets entre dones i homes, incidint, així, en la millora de la qualitat de vida del conjunt de la població.


8. BIBLIOGRAFIA

Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones(2007). Guia per al disseny i per a la implementació d’un pla d’igualtat d’oportunitats als ajuntaments. Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones (2008). Pla de polítiques de dones del govern de la generalitat de Catalunya. Diputació de Barcelona (2005). II Pla d’igualtat de gènere 2005-2007. Ajuntament de Moncada i Reixac. II Pla d’Igualtat de Gènere 2009-2015. Ajuntament de Barcelona. Pla Municipal per a les Dones 2005-2009 Consell Comarcal del Bages. Pla Comarcal d’Igualtat de Gènere al Bages 2005-2008. Informació utilitzada per a l’elaboració de la diag nosi comarcal: Les fonts d’informació que s’han consultat per tal d’elaborar la Diagnosi de gènere per la posterior elaboració del Pla han estat : 1. Fonts d’informació escrita: • Estudi prospectiu de promoció de la diversificació econòmica del Bages:

Identificació de tendències, riscos i oportunitats pel desenvolupament d’activitats econòmiques a la comarca del Bages (2009)

• Institut Català de les Dones (2007). Guia per al disseny i per a la implantació d’un pla d’igualtat d’oportunitats als ajuntaments

2. Webgrafia consultada: • Consell Comarcal del Bages: www.ccbages.cat/estadistica • Diputació de Barcelona: www.diba.es • Generalitat de Catalunya:www.gencat.es • Institut Català d’Estadística: www.idescat.cat • Institut Català de les Dones: www.gencat.net/icdona


9. ANNEXES

MAPA DELS MUNICIPIS DEL BAGES

St. Feliu S. 633

Fonollosa 1.362 hab.

Rajadell 492

Aguilar de S. 249 hab.

Castellfollit del B. 425 hab.

St. Salvador de G. 3.044

Castellbell i el Vilar 3.617 h

El Pont de V. 3.635

Talamanca 152

Monistrol de Calders 701

Navàs 6.133 hab.

Cardona 5.176 hab.

Santpedor 6.787

St. Joan de Vilatorrada 10.661

St. Fruitós de B. 7.782

Sallent 7.061 hab.

St. Vicenç de C. 8.257 hab

Navarcles 5.818

Artés 5.305

Avinyó 2.222

Mòià 5.661 hab.

Callús 1.675 h

Monistrol de M. 2.983

Súria 6.454

Castellnou de B. 966

Gaià 160 hab.

Calders 914

Sta. Maria d’Oló

1.089 hab. Balsareny 3.505

Manresa

Castellgalí 1.760 h

Marganell 301 h

St. Mateu de B 673 hab

Mura 237 hab.

L’Estany 385 hab.

De 0 a 500 hab.

De 501 a 1.000

1.001 a 3.000

3.001 a 5.000

5.001 a 10.000 + de 10.000

El total de població dels municipis del Bages, excepte Manresa, és de 106.293 habitants


ANNEX 2. Evolució de la població (2001 – 2008)

Municipis 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

% Variació (2001-2008)

Aguilar de Segarra 208 215 224 230 235 250 252 249 19,71

Artés 4.443 4.552 4.696 4.830 4.949 5.072 5.179 5.305 19,40

Avinyó 2.019 2.046 2.049 2.073 2.067 2.122 2.190 2.222 10,05

Balsareny 3.246 3.238 3.256 3.241 3.277 3.310 3.410 3.505 7,98

Calders 778 788 781 803 810 833 868 914 17,48

Callús 1.327 1.366 1.417 1.427 1.477 1.577 1.610 1.675 26,22

Cardona 5.515 5.399 5.312 5.272 5.232 5.226 5.164 5.176 -6,15

Castellbell i el Vilar 2.904 3.035 3.080 3.171 3.307 3.369 3.479 3.617 24,55

Castellfollit del Boix 384 385 389 405 403 407 418 425 10,68

Castellgalí 984 993 1.066 1.145 1.282 1.436 1.611 1.760 78,86

Castellnou de Bages 542 625 670 742 791 837 907 966 78,23

Estany, l' 391 404 408 405 393 383 379 385 -1,53

Fonollosa 1.018 1.061 1.097 1.173 1.208 1.280 1.279 1.362 33,79

Gaià 166 150 155 154 157 154 158 160 -3,61

Manresa 63.929 65.440 67.269 68.505 70.343 71.772 73.140 75.053 17,40

Marganell 243 238 245 243 275 288 292 301 23,87

Moià 4.089 4.378 4.647 4.872 5.142 5.399 5.486 5.661 38,44

Monistrol de Calders 607 617 623 657 665 691 702 701 15,49

Monistrol de Montserrat 2.559 2.578 2.559 2.654 2.723 2.840 2.903 2.983 16,57

Mura 221 207 225 212 220 233 232 237 7,24

Navarcles 5.363 5.400 5.442 5.498 5.638 5.723 5.732 5.818 8,48

Navàs 5.580 5.600 5.629 5.658 5.731 5.810 5.959 6.133 9,91 Pont de Vilomara i Rocafort, el 2.656 2.750 2.838 2.992 3.154 3.310 3.521 3.635 36,86

Rajadell 430 426 405 455 451 467 470 492 14,42

Sallent 7.153 7.079 7.101 7.103 7.088 7.146 7.083 7.061 -1,29

Sant Feliu Sasserra 653 656 649 653 638 622 612 633 -3,06

Sant Fruitós de Bages 5.719 6.036 6.342 6.696 6.839 7.199 7.448 7.782 36,07

Sant Joan de Vilatorrada 9.376 9.390 9.688 9.854 10.064 10.362 10.474 10.661 13,71

Sant Mateu de Bages 643 702 679 664 665 661 669 673 4,67

Sant Salvador de Guardiola 2.096 2.245 2.390 2.622 2.753 2.863 2.970 3.044 45,23

Sant Vicenç de Castellet 7.190 7.139 7.334 7.532 7.737 7.835 8.096 8.275 15,09

Santa Maria d'Oló 999 998 1.018 1.047 1.044 1.072 1.087 1.089 9,01

Santpedor 5.446 5.477 5.610 5.828 6.037 6.263 6.557 6.787 24,62

Súria 6.139 6.148 6.154 6.193 6.202 6.290 6.369 6.454 5,13

Talamanca 102 109 114 114 117 134 140 152 49,02

Bages 155.118 157.870 161.561 165.123 169.114 173.236 176.846 181.346 16,91

Font: IDESCAT. Padró municipal d'habitants. Xifres oficials a 1 de gener de l'any corresponent.


ANNEX 3. Estructura de la població

Homes Dones Total Homes Dones Total

Municipi 2007 2007 2007 2008 2008 2008

Aguilar de Segarra 131 121 252 132 117 249

Artés 2.606 2.573 5.179 2.669 2.636 5.305

Avinyó 1.101 1.089 2.190 1.112 1.110 2.222

Balsareny 1.715 1.695 3.410 1.796 1.709 3.505

Calders 443 425 868 463 451 914

Callús 784 826 1.610 824 851 1.675

Cardona 2.532 2.632 5.164 2.537 2.639 5.176

Castellbell i el Vilar 1.774 1.705 3.479 1.859 1.758 3.617

Castellfollit del Boix 203 215 418 206 219 425

Castellgalí 850 761 1.611 921 839 1.760

Castellnou de Bages 474 433 907 508 458 966

Estany, l'

180 199 379 180 205 385

Fonollosa 659 620 1.279 697 665 1.362

Gaià 83 75 158 85 75 160

Manresa

35.923 37.217 73.140 37.001 38.052 75.053

Marganell 136 156 292 145 156 301

Moià 2.794 2.692 5.486 2.865 2.796 5.661

Monistrol de Calders 351 351 702 357 344 701

Monistrol de Montserrat 1.516 1.387 2.903 1.547 1.436 2.983

Mura 127 105 232 128 109 237

Navarcles 2.835 2.897 5.732 2.875 2.943 5.818

Navàs 2.955 3.004 5.959 3.066 3.067 6.133

Pont de Vilomara i Rocafort, el 1.816 1.705 3.521 1.885 1.750 3.635

Rajadell 256 214 470 268 224 492

Sallent 3.414 3.669 7.083 3.428 3.633 7.061

Sant Feliu Sasserra 309 303 612 322 311 633

Sant Fruitós de Bages (1) 3.826 3.622 7.448 3.991 3.791 7.782

Sant Joan de Vilatorrada 5.312 5.162 10.474 5.417 5.244 10.661

Sant Mateu de Bages 344 325 669 351 322 673

Sant Salvador de Guardiola 1.526 1.444 2.970 1.548 1.496 3.044

Sant Vicenç de Castellet 3.932 4.164 8.096 4.115 4.160 8.275

Santa Maria d'Oló 548 539 1.087 551 538 1.089

Santpedor 3.271 3.286 6.557 3.392 3.395 6.787

Súria 3.131 3.238 6.369 3.168 3.286 6.454

Talamanca 75 65 140 85 67 152 Bages 87.932 88.914 176.846 90.494 90.852 181.346

Font: IDESCAT, dades oficials a 1 de gener de cada any. Font: Anuari estadístic del Bages 2008-2009


ANNEX 4. Immigració

HOMES

Procedència de la població estrangera per municipis . 2008

EUROPA ÀFRICA AMÈRICA ÀSIA/ OCEANIA

Unió Europea

Resta d'Europa

Europa Est

Àfrica Nord

Resta d'Àfrica

Amèrica Nord

Amèrica Llatina

Àsia/ Oceania Altres

Aguilar de Segarra 4 0 0 0 0 0 1 0 0 5

Artés 54 0 3 142 32 0 39 13 0 283

Avinyó 32 0 12 44 15 0 25 3 0 131

Balsareny 175 0 0 5 1 0 4 50 0 235

Calders 1 0 1 0 0 0 3 2 0 7

Callús 10 0 0 63 1 0 14 8 0 96

Cardona 26 0 3 95 12 0 22 2 0 160

Castellbell i el Vilar 45 0 1 77 4 1 35 2 0 165

Castellfollit del Boix 6 1 0 0 0 0 1 0 0 8

Castellgalí 21 0 5 53 2 0 12 0 0 93

Castellnou de Bages 1 1 0 2 0 0 3 0 0 7

Estany, l' 0 0 3 0 0 0 1 0 0 4

Fonollosa 7 0 1 3 0 0 1 0 0 12

Gaià 1 0 1 4 0 0 0 0 0 6

Manresa 1.452 4 189 3.373 897 16 1.356 526 1 7.814

Marganell 3 0 0 1 0 0 4 0 0 8

Moià 66 0 11 19 102 3 164 28 1 394

Monistrol de Calders 6 0 0 0 0 0 9 0 0 15

Monistrol de Montserrat 70 0 2 94 5 1 20 1 0 193

Mura 1 0 0 0 0 0 2 0 0 3

Navarcles 63 0 8 47 4 2 68 6 0 198

Navàs 118 0 15 136 18 1 46 19 0 353 Pont de Vilomara i Rocafort, el 136 0 0 6 1 0 17 0 0 160

Rajadell 5 0 0 3 0 0 1 2 0 11

Sallent 85 0 24 87 9 0 38 6 0 249

Sant Feliu Sasserra 10 0 0 24 1 0 0 1 0 36

Sant Fruitós de Bages 62 0 6 125 11 0 67 14 0 285

Sant Joan de Vilatorrada 177 0 169 177 26 0 61 25 0 635

Sant Mateu de Bages 10 0 2 4 0 0 2 2 0 20

Sant Salvador de Guardiola 10 1 2 32 2 2 23 3 0 75

Sant Vicenç de Castellet 96 1 22 231 142 2 130 19 0 643

Santa Maria d'Oló 9 0 0 1 0 6 20 0 0 36

Santpedor 155 0 1 49 1 1 22 6 0 235

Súria 166 0 4 60 5 0 99 16 0 350

Talamanca 1 0 0 1 0 0 0 0 0 2 Bages 3.084 8 485 4.958 1.291 35 2.310 754 2 12.927

Font: Xifres no oficials del padró municipal recollides pel Pla Territorial de ciutadania i Immigració de la comarca del Bages


DONES

Procedència de la població estrangera per municipis . 2008

EUROPA ÀFRICA AMÈRICA

ÀSIA/ OCEANIA

Resta d'Àfrica

Unió Europea

Resta d'Europa

Europa Est

Àfrica Nord

d'Àfrica

Amèrica Nord

Amèrica Llatina

Àsia/ Oceania Altres

Aguilar de Segarra 4 0 1 0 0 0 3 0 0 8

Artés 37 0 9 110 3 0 64 4 0 227

Avinyó 22 0 16 34 5 0 26 0 0 103

Balsareny 75 0 1 3 0 0 16 21 0 116

Calders 2 0 1 0 0 0 3 0 0 6

Callús 13 0 0 62 0 0 22 4 0 101

Cardona 25 0 6 70 4 0 33 2 0 140

Castellbell i el Vilar 27 0 3 54 2 0 64 1 0 151

Castellfollit del Boix 4 0 0 0 0 0 1 0 0 5

Castellgalí 18 0 7 32 0 0 11 0 0 68

Castellnou de Bages 2 0 0 0 1 0 5 0 0 8

Estany, l' 0 0 3 0 1 0 1 0 0 5

Fonollosa 6 0 0 2 0 0 5 0 0 13

Gaià 0 0 0 3 0 0 0 0 0 3

Manresa 1.131 8 197 2.376 303 10 1.640 376 0 6.041

Marganell 3 0 0 1 1 0 5 1 0 11

Moià 47 2 16 11 16 3 196 23 0 314

Monistrol de Calders 3 0 0 0 0 0 10 1 0 14

Monistrol de Montserrat 33 0 1 81 1 0 37 0 0 153

Mura 1 0 0 0 0 0 2 0 0 3

Navarcles 45 0 5 38 4 0 101 9 0 202

Navàs 92 0 15 99 2 3 52 8 0 271

Pont de Vilomara i Rocafort, el 105 0 4 2 2 0 29 0 0 142

Rajadell 6 0 0 1 0 0 3 3 0 13

Sallent 61 1 16 76 4 0 38 6 0 202

Sant Feliu Sasserra 3 0 1 23 0 0 2 0 0 29

Sant Fruitós de Bages 54 1 13 95 14 1 93 11 0 282

Sant Joan de Vilatorrada 98 0 127 125 6 0 79 20 0 455

Sant Mateu de Bages 7 0 2 3 0 0 1 0 0 13

Sant Salvador de Guardiola 10 0 2 2 0 0 24 0 0 38

Sant Vicenç de Castellet 55 0 12 152 24 0 141 10 0 394

Santa Maria d'Oló 5 0 0 0 0 3 27 0 0 35

Santpedor 87 0 3 38 0 0 28 5 0 161

Súria 74 0 2 41 3 0 116 16 0 252

Talamanca 1 0 0 0 0 0 3 0 0 4

Bages 2.156 12 463 3.534 396 20 2.881 521 0 9.983

Font: Xifres no oficials del padró municipal recollides pel Pla Territorial de ciutadania i Immigració de la comarca del Bages

(Consell Comarcal) i la Diputació de Barcelona

Nota: Dins de la categoria d'altres s'inclouen els apàtrides i els habitants el país de naixement dels quals es desconeix.

Dades a 31 de desembre de 2007


ANNEX 5. Població desocupada

Evolució de l'atur registrat. Homes. Municipis Bage s, comarques de la Catalunya central i Catalunya. 2005-2008

Municipi

Desembre 2005

Desembre 2006

Desembre 2007

Desembre 2008

Variació 2005-2008

Aguilar de Segarra 3 0 0 4 33,33% Artés 70 57 69 156 122,86% Avinyó 26 20 24 44 69,23% Balsareny 28 20 31 100 257,14% Calders 17 11 14 22 29,41% Callús 24 16 15 45 87,50% Cardona 66 55 53 73 10,61% Castellbell i el Vilar 65 69 50 106 63,08% Castellfollit del Boix 2 5 8 7 250,00% Castellgalí 28 23 23 56 100,00% Castellnou de Bages 6 6 9 25 316,67% Estany, l' 3 2 2 2 -33,33% Fonollosa 21 15 15 36 71,43% Gaià 2 2 2 6 200,00% Manresa 1121 1.112 1.184 2611 132,92% Marganell 6 3 4 6 0,00% Moià 55 51 66 115 109,09% Monistrol de Calders 14 12 8 14 0,00% Monistrol de Montserrat 61 50 41 69 13,11% Mura 2 3 2 4 100,00% Navarcles 81 62 70 180 122,22% Navàs 68 68 62 203 198,53% Pont de Vilomara i Rocafort, el 61 47 43 133 118,03% Rajadell 4 4 7 4 0,00% Sallent 83 78 74 208 150,60% Sant Feliu Sasserra 7 4 8 12 71,43% Sant Fruitós de Bages 103 99 88 211 104,85% Sant Joan de Vilatorrada 121 114 140 340 180,99% Sant Mateu de Bages 2 3 5 6 200,00% Sant Salvador de Guardiola 50 61 47 87 74,00% Sant Vicenç de Castellet 147 109 118 322 119,05% Santa Maria d'Oló 5 13 9 25 400,00% Santpedor 76 59 73 176 131,58% Súria 48 59 64 149 210,42% Talamanca 1 0 0 2 100,00% Bages 2.477 2.312 2.428 5.559 124,42% Anoia 1.865 1.778 2.077 4.244 127,56% Berguedà 517 510 505 1.048 102,71% Osona 2.016 1.937 2.131 4.344 115,48% Solsonès 94 103 115 338 259,57% Catalunya 115.362 111.713 118.064 222.630 92,98% Font: Generalitat de Catalunya. Web del Departament de Treball i Indústria. Població desocupada o aturada: Persones de 16 anys i més que no treballen, busquen feina i estan disponibles per

treballar en el moment censal. Inclou els que cerquen feina per primer cop i els que ja han treballat anteriorment.


Evolució de l'atur registrat. Dones. Municipis Bage s, comarques de la Catalunya central i Catalunya. 2005-2008

Desembre Municipi

Desembre 2005 2006

Desembre 2007

Desembre 2008

Variació 2005-2008

Aguilar de Segarra 3 0 1 1 -66,67% Artés 160 139 133 182 13,75% Avinyó 53 35 40 52 -1,89% Balsareny 78 78 92 143 83,33% Calders 13 12 14 16 23,08% Callús 44 36 29 43 -2,27% Cardona 99 84 85 128 29,29% Castellbell i el Vilar 103 117 94 115 11,65% Castellfollit del Boix 3 4 8 4 33,33% Castellgalí 28 39 41 67 139,29% Castellnou de Bages 19 21 25 48 152,63% Estany, l' 15 12 8 11 -26,67% Fonollosa 37 35 30 37 0,00% Gaià 2 2 3 5 150,00% Manresa 1.518 1.609 1.537 2.160 42,29% Marganell 3 6 4 7 133,33% Moià 110 98 108 115 4,55% Monistrol de Calders 14 15 14 19 35,71% Monistrol de Montserrat 71 63 64 99 39,44% Mura 4 2 2 4 0,00% Navarcles 164 162 150 248 51,22% Navàs 169 157 167 234 38,46% Pont de Vilomara i Rocafort, el 116 98 106 151 30,17% Rajadell 6 5 7 8 33,33% Sallent 211 194 151 236 11,85% Sant Feliu Sasserra 15 7 8 14 -6,67% Sant Fruitós de Bages 162 178 189 277 70,99% Sant Joan de Vilatorrada 248 257 244 360 45,16% Sant Mateu de Bages 9 12 10 10 11,11% Sant Salvador de Guardiola 63 78 63 99 57,14% Sant Vicenç de Castellet 251 213 220 294 17,13% Santa Maria d'Oló 19 19 17 23 21,05% Santpedor 153 140 139 223 45,75% Súria 150 133 134 188 25,33% Talamanca 3 3 3 3 0,00% Bages 4.116 4.063 3.940 5.624 36,64% Anoia 3.065 3.154 3.235 4.427 44,44% Berguedà 904 987 926 1.160 28,32% Osona 3.396 3.331 3.456 4.792 41,11% Solsonès 176 161 166 246 39,77% Catalunya 147.243 149.036 147.725 200.602 36,24% Font: Generalitat de Catalunya. Web del Departament de Treball i Indústria. Població desocupada o aturada: Persones de 16 anys i més que no treballen, busquen feina i estan disponibles per

treballar en el moment censal. Inclou els que cerquen feina per primer cop i els que ja han treballat anteriorment.


ANNEX 6. Contractes de treball

Evolució de la contractació per tipus de contracte. Per gènere. Comarcal 2007-2008

2007 2008

Homes Dones Total Homes Dones Total

Temps parcial indefinit 0 0 Ordinari temps indefinit 2.039 1.568 3.607 1.622 1.395 3.017

Indefinit minusvàlids 48 15 63 30 19 49

Foment de la contractació indefinida 800 1.249 2.049 516 967 1.483

Minusvàlids en CET. Indefinits 0 0 Aturats en situació d'exclusió social. Indefinits 0 0 Convertits en indefinits 2.524 1.994 4.518 2.051 1.932 3.983

Total contractes indefinits 5.411 4.826 10.237 4.21 9 4.313 8.532

% contractes indefinits sobre el total 16,59 16,71 16,65 16,18 18,46 17,26

Pràctiques 66 98 164 45 64 109

Temps parcial temporal 0 0 Temporals bonificats minusvàlids 63 26 89 44 19 63

Minusvàlids en CET. Temporals 0 0 Obra o servei 10.460 7.220 17.680 9.224 5.608 14.832

Eventuals circumstàncies producció 14.671 12.494 27.165 10.522 9.106 19.628

Interinitat 1.396 3.958 5.354 1.494 4.000 5.494

Jubilació parcial 112 25 137 135 46 181

Substitució jubilació especial a 64 anys 3 0 3 6 3 9

Relleu 113 64 177 122 67 189

Formació 259 82 341 187 53 240

Altres 58 96 154 79 86 165

Total contractes temporals 27.201 24.063 51.264 21. 858 19.052 40.910

% contractes temporals sobre el total 83,41 83,29 8 3,35 83,82 81,54 82,74

Total contractes 32.612 28.889 61.501 26.077 23.365 49.442

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria.

II Pla Igualtat 2009 2014 (diligenciat) - WEB...

Documents

Transcript of II Pla Igualtat 2009 2014 (diligenciat) - WEB...