I

1 a .JL..^....^^^,.,,.i a ,^fc .^j.^,^i :<

^^^^ i^2 ^ L

1 í

•M'l

li i

1i L

1 1

I

f?

] I I11 u

% ^

f

i r

\

í

Carrer Gran, 79 • 0831 0 ARGENTONA

ESTEVE CATALÀCORREDORIA D'ASSEGURANCES, S.L.

on vostè podrà triar, amb preus ajustats, entre les millors companyies d'assistència sanitària

del mercat: ADESLAS, ARESA, COSALUD, SANITAS, VITAL...

als tels 93 756 08 25 i 93 756 14 62

assistència mèdica primària, tractaments especials, pediatria, diagnòstics, especialitats mèdiques,trasplantaments, hospitalització, revisions mèdiques periòdiques, centres permanents d'urgència...

s'han acabat les llistes d'esp

màxima desgravació fiscal

assistència ràpida i eficaç

serveis d'urgència

medicina general

especialitats

hospitalització

atenció personalitzada

medicina preventiva

•assistència sanitària privada

i els seus

•lliure elecció de metges i ho

ampli quadre facultatiu

•sanitat al més alt nivell

•assistència sanitària comple

Assistència sanitària privada al més alt nivell

Sant Jordi: els llibres recomanats

Escriptors argentonins ens recomanen un llibre per

regalar durant aquests dies.

Resum de les informacions que han succeït durant

aquests darrers mesos.

J^ I • Reportatge: 75 anys de futbol argentoní

El F.C. Argentona celebra les noces de platí de

l'entitat. Repàs històric del club.

Les altres notícies19.

SumariO El Suprem recolza Argentona

L'Ajuntament ha guanyat una nova batalla perpreservar verd Sant Jaume de Traià. El Suprem harefusat el recurs que havien presentat els promotors

de la urbanització.

O. Mateu Pinol deixa la política

Mateu Pihol ha deixat el PSC i l'Ajuntament perdiscrepàncies amb el seu cap, Josep Clofent.Lluís Viladevall és el nou regidor.

I U El Centre proposa edificar un pàrquing

El Centre Parroquial està estudiant la possibilitatd'aixecar una zona d'estacionament a les seves

instal·lacions.

I ^ Tema central: millores per l'economia

La Regidoria de Promoció Econòmica vol impulsar,a través d'un pla, la millora de l'economia delsdiversos sectors de la població.

03EenRúbriques: F. Catà, M. Colomer, R. Masó, L.S. Morgan,

i R. Vila.Col·laboradors periodístics: M. Pérez, M. Baraza,X. Lorente, X. Amat, M. López.Fotografies: David Carmona, Marc Duran, Pep Padrós,Quim Puig i Francesc Santiago.Disseny: Núria Cusachs.Idea: David Carmona i Núria Cusachs.Fotocomposició i impressió: La Impremta d'Argentona, S.L.c/ Dr. Samsó, 39Dipòsit Legal: B-44.775-91

Cap de CreusPublicació bimestral de l'Ajuntament d'ArgentonaNúmero 34 - Abril 1998 - 3.500 exemplarsDirecció, redacció, administració, publicitat idistribució: Plaça de l'Església, 9 - Argentona.Edita: Ajuntament d'Argentona. Regidoria de Mitjansde Comunicació.President: Jordi Pinart.Director: David Carmona.Consell de redacció: S. Calafell, M. Noé i J. Mateu.Tots els grups amb representació en el ple podenparticipar en el consell de redacció.Col·laboradors: Grups Municipals de CiU, ERC, PSC,PP i IC-EV.

PORTADALlibres per Sant JordiFotografia de Marc Duran

Promocionarem molt més ArgentonaEn el ple corporatiu del 6 de febrer de 1998 es va adoptar l'acord següent: sol·licitar aldirector General de Comerç la declaració de zona turística de la vila d'Argentona.Per això, s'ha hagut de presentar la memòria i aconseguir els informes favorablesadmesos al respecte per la Cambra Oficial de Comerç i Indústria i, també, per la Unióde Consumidors de Barcelona Nord. En data 22 de febrer, es va demanar informacióa la Unió de Botiguers d'Argentona i a la Unió Sindical Obrera, però no es va obtenircap resposta dins el termini establert.A l'informe que va acompanyar la petició, consta com a molt positiva la situació i lescomunicacions immillorables de què actualment gaudeix la vila d'Argentona, ja queés coneguda pels molts atractius que ofereix: les rutes de les fonts, els itinerarispaisatgístics, les pistes de muntanya, la gastronomia, el Museu del Càntir amb la sevaFira de Ceràmica i de Terrissa, la Fira de Nadal, la Festa de la Flor, la Fira del Caçadori d'altres de possible creació, com podrien ser els mercats de brocanters, d'antiquaris,

d'artesans, ...En el moment en què Argentona fos declarada vila turística, es podrien sol·licitardiferents subvencions específiques que, sens dubte, significarien una millora important.És evident que els sectors que més se'n beneficiarien serien el de la restauració i el

comercial. A més a més, aquest fet comportaria que els botiguers i els comerciantspoguessin gaudir dels permisos necessaris per obrir els dies festius. En cap cas, però,no suposaria la creació d'un mercat els diumenges.Òbviament, per decidir quines activitats, fires i festes es durien a terme, es buscaria el

màxim consens entre tots els organismes afectats. Esperem, doncs, que la Unió deBotiguers sàpiga aprofitar l'oportunitat única que representarà per a tots els

vilatans la declaració d'Argentona com a zona turística.I, ara, parlem de Sant Jaume de Traià. Finalment, el Tribunal Suprem ha emèsla decisió en la qual es ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya i es considera Sant Jaume de Traià com a zona no urbanitzable i sí

zona agrícola i forestal.Altra vegada, doncs, ens podem felicitar mútuament per la sentència del Tribunal Suprem, en favor dels interessos de la nostra vila d'Argentona.

Joaquim Casabella. Alcalde

Esperem que la Unió de Botiguers sà

piga aprofitar l'oportunitat única que

representarà per a tots els vilatans la

declaració d'Argentona com a zona tu

rística.

Carta de l'alcalde

,; CREA C.APOf

Aires nousObrim una nova etapa en aquest butlletí municipal. Des de la seva creació, aquestarevista ha tingut un paper clau a la vila: a més de ser l'única publicació que nomésparla d'Argentona, és un mitjà d'informació d'accés gratuït per a totes les llars de lavila. D'una manera imparcial i objectiva s'ha explicat tot allò que ha estat notícia.Número darrere número s'ha intentat millorar la publicació. Després de sis anys de la

seva creació, hem decidit que era el moment d'oferir nous aires i projectar una novapublicació més amena i atractiva per a tothom. Volem que els vilatans,

sobretot els joves, s'hi impliquin i hi participin.L'inici de la nova etapa coincideix amb un trist esdeveniment: la sortida dela política del socialista Mateu Pinol. El segon grup més representatiu delpoble, el PSC, ha patit una crisi en el si del grup. Pinol, per desavinencesamb el cap polític'del partit, Josep Clofent, va decidir abandonar el grupmunicipal i l'Ajuntament. L'executiva del partit va perdre la confiança delregidor per mantenir contactes amb les forces d'esquerra. Aquest fet evidencia que el PSC no té cap interès per anar a les eleccions municipals formantpart d'una olivera. Pinol ho veia diferent i volia estudiar-ne la possibilitat.De moment, però, aquesta ha quedat esvaïda. Tot i això, l'exregidor no haplegat de la política, se n'ha enretirat i no és d'estranyar que a les municipalsdecideixi presentar-se de nou. Mentrestant, el jove Lluís Viladevall,

independent, serà la nova peça del PSC. Aires nous per tapar una crisi queha sorprès a tothom.

^f/c^

L'exregidor no ha plegat de la política,

se n'ha enretirat i no és d'estranyar

que a les municipals decideixi cap de

presentar-se de nou.

Editorial13

u(D

dU

d'inserció i una recerca activa de feina.El programa ofereix: informació, orientació, formació, assessorament individual, tècniques de recerca de feina i bor

sa de treball, entre d'altres.D'altra banda, es pretén facilitar la intersecció de l'oferta i la demanda del mercat de treball i participar de manera activa en el desenvolupament local, peraixò és important la col·laboració de lesempreses del municipi i dels agents so

cials.El telèfon d'Inserció Laboral és el 756 12

01.

Regidoria dePromoció Eco

Servei local d'Orientació i Inserció

LaboralEl mercat de treball canvia constantmenti tenim la necessitat d'un punt de referència per informar-nos i establir estratègies per aconseguir un lloc de treball.És per això que l'Ajuntament d'Argen

tona, a través de la Regidoria d'Ensenya

ment i Promoció Econòmica, posa enmarxa un Servei d'Orientació i Inserció

Laboral.És una iniciativa que es porta a terme

conjuntament amb el servei de Fomenta l'Ocupació de la Diputació de Barcelona.El servei s'adreça a les persones que cerquen feina, volen millorar el seu perfilprofessional i conèixer elsrecursos al seu abast per planificar un itinerari personal

i juny i han de tenir una extensió màxima d'un foli a doble espai. La redacció ies veu amb el dret de no publicar-les, en cas que l'extensió sigui superior.Nota: El Consell de Redacció ha decidit que les cartes dels lectors amb j

.,-f/yi^ifuw í j'WMjfi^.n^ui^*jn W.' tnjjr. ctoníififíL·^, < „. ,-n r.,.n..•• • —-^-• ^m -mi^í••--— •-j -•••- -^--••—•-..--:..._-.

Feliç 75 aniversari!Josep Casabella i Cot

13CUUcu

T3d0^U

Cartes dels lectorsEls meus records de l'Argentona

En aquest 75 aniversari del CF Argentona, voldria fer una petita crònica dels meus records en el club

argentoní.Començaré dient que als 10 anys ja anava al camp, era quan l'equip de l'Argentona jugava a Primera Regional. Hi havia jugadors com en Pera i en Linàn, porters, en Josep Rectoret de can Seia, enPere Bosch de can Ametlla, en Josep Pinart de can Tano, en Triadó, en Dus, en Carbonell, en Ballus,l'Abril, en Maynou, en Cristóbal, en Casabella, en Ginesta,... i es jugava amb equips com l'Artiguenc,Adrianenc, Gramenet, Peralada, Portbou, Llagostera, Torroella de Montgrí, Vilassar de Mar, Premià

de Mar, Penya X, etc.Voldria explicar com a anècdota que el Gramenet i l'Adrianenc, de Sant Adrià del Besòs, que eren els

"gallets" del grup, els dos pobles d'aquells equips tenien aleshores 6.000 habitants i Argentona noarribava als 3.000. Els espectadors argentonins deien quan aquests ens guanyaven "ja poden, ja, si sónpobles tan grans". Cal dir que aquests dos pobles, al cap de vint anys, van passar de 6.000 a 200.000

habitants.Recordo abans els partits de Festa Major que jugàvem amb molt bons equips, com el Mataró, Granollers,

Europa, Sants, Júnior. L'equip argentoní es reforçava sempre amb jugadors de categoria superior,especialment amb l'Andreu Català, del Nàstic de Tarragona i únic argentoní que ha jugat a 1a divisió,

i també amb el porter mataroní Estrems, que era el suplent d'en Ramallets del Barca.Recordo en els temps dolents de l'Argentona quan en el camp no hi anaven ni 25 persones i gràcies agent abnegada com en Casarramona, en Pitarch i pocs més, van aguantar l'equip amb moltes dificultats

fins a quedar només amb un equip juvenil.També recordo que després de superar aquestes dificultats, es va pujar a 2a Regional l'any 1966 i

després de sis temporades a la categoria es va haver de renunciar-hi per motius econòmics. Penseu queen aquells temps no hi havia ni una pela de subvenció de l'Ajuntament.Durant la meva última etapa a l'Argentona es va tornar a fer un primer equip i es va celebrar elcinquantenari amb molts bons actes. El millor de tot va ser que l'equip, tot i estar a 3a Regional, es va

consolidar i fins ara no ha patit cap dificultat.Finalment, voldria destacar i recordar a homes abnegats com en Florenci Casarramona, en Joan Pitarch,

en Joan Algarra i en Sebastià Sànchez, que es mereixen la consideració de tothom per ser autèntics

treballadors en pro del Club. ^^•••••^^•••••••••••^•••••••••••i I ^

Llaç d'AmistatLa segona quinzena de maig, l'entitat Llaç d'Amistat d'Argentona, per tant també la Coral, complirà el primer centenari de la seva fundació.Per aquest motiu, tenim previst fer un seguit d'ac

tes per celebrar-ho al llarg de l'any i compartir-los amb tot el poble i especialment amb aquellscantaires que han anat fent possible aquesta llar

ga història i que encara ho poden testimoniar.Dins d'aquests actes, tots al voltant del cant, estem preparant una conferència, una exposició idiversos concerts. El primer concert serà d'un cord'homes sols, recuperant els inicis del nostrecoro en la línia de les societats corals que

Anselm Clavé, a les darreries del segle passat,estava escampant per tot Catalunya. Serà el dia21 de maig, a les 8 del vespre, a l'AjuntamentVell, coincidint amb la presentació de tots els actesi una conferència sobre l'obra claveriana.Dins dels altres concerts, n'hi ha un que ens faespecial il·lusió: és una cantada col·lectiva detots els qui en un moment o altre han cantat a laCoral del Llaç. Segurament, coincidirà amb SantaCecília i caldrà que la preparem amb temps. Peraixò, des d'aquí, convoquem a tots i cadascundels antics cantaires per passar-s'ho bé amb

nosaltres en els assajos previs.Per preparar el concert col·lectiu -o per a qualsevol altra aportació- us esperem al nostre local, alprimer pis del Casal, cada dimecres a les deu del

vespre.Els actuals cantaires de la Coral Llaç d'Amistat

va per Catalunya, Concepció Sala, va ferèmfasi en el fet que el Tribunal Supremva ser coherent amb les postures que sempre havia mantingut en el sentit de preservar al màxim les competències delsajuntaments a l'hora de gestionar el seu

territori.Més sobris en la seva reacció van ser elsdel Partit Popular. El regidor FedericoUreha va declarar que el PP respectariales sentències judicials, fossin més omenys favorables per Argentona, i vaapuntar que amb aquesta resolució quedava tancat un problema.La sentència del Suprem és un dels penúltims capítols de la batalla burocràticai judicial que des de la transició mantenen l'Ajuntament i l'empresa promotoralluri S.L. Actualment l'empresa té entremans un projecte de construcció de 320cases d'alt estanding a la zona de SantJaume de Traià.La darrera notícia va ser el canvi d'actitud que va tenir la Generalitat en aquestafer. Després de donar suport incondi-

polítics de la vila. L'alcalde, Joaquim

Casabella, va destacar que aquesta resolució judicial suposava arribar al finald'un llarg procés i va assenyalar que desde Convergència i Unió sempre s'haviatingut clar que el Tribunal Suprem ratificaria la sentència del Tribunal Superior

de Justícia.El soci de govern i regidor d'EsquerraRepublicana (ERC), Jordi Pinart, va felicitar la justícia i va manifestar la sevaconfiança en què els problemes quel'Ajuntament havia tingut en el seu intent de preservar Sant Jaume de Traià ha

guessin acabat.El mateix entusiasme de l'equip de govern el van mostrar les forces polítiquesd'esquerra a l'oposició. El portaveu delgrup socialista, Josep Clofent, va qualificar d'excel·lent la sentència i va assenyalar que la resolució del Tribunal Suprem permetria a l'Ajuntament treballaramb més tranquil·litat en la revisió delPla General Urbanístic d'Argentona.Per la seva banda, la regidora d'Iniciati

L'Ajuntament ha fet un pas més per

aconseguir que Sant Jaume de Traià siguizona agrícola i forestal. El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació queva presentar l'empresa promotora lluri S.Lcontra la sentència del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya (TSJC), que donava la raó a l'Ajuntament i declaravaSant Jaume com a zona verda, forestal id'interès històric. El Tribunal Suprem considera inadmissible aquest recurs per defectes tècnics i pels arguments que exposen els promotors. La sentència apuntaque en el recurs ni tan sols s'indica quines infraccions es cometen en la sentència dictada pel TSJC. En aquest sentit, elSuprem exposa que només admetrà recursos de cassació quan hi hagi fonaments d'infracció.Aquest òrgan judicial no només es va limitar a rebutjar el recurs sinó que va obligar lluri S.L. a pagar els costos judicialsproduïts en tot aquest procés.El contingut de la sentència del Supremva ser rebuda amb satisfacció pels grups

El Suprem recolza ArgentonaL'Ajuntament guanya una nova batalla contra lluri S.L. perpreservar Sant Jaume de Traià com a zona agrícola i forestal

Els propietaris de la zona recorreran al Tribunal Constitucional.

c/í

u

o

IiI

^^kmmmmmmm

yg columnes dels col·laboradorhan de tenir una extensió màx,

mmmmmommm

11i

CentenariLlaç d'Amistat

Mig poble ha de sentir-se partícip d'aquest

centenari, són tants anys..., tantes vivències. Ara faria també cent anys d'aquellaltre cor que va conviure i competir amb

aquest, Els Tres Clavells.Va venir la guerra, dels dos cors no enva quedar res, després van començar elscantaires a reunir-se i a ajuntar esforços:primer, el "coro d'en Borra", que dirigiaen Pere Gual, Raja; després el cor Parroquial, dirigits per en Jaume Abril, Xanito,que va passar a ser l'Orfeó Parroquial,

dirigit per en Josep Suari, que va tornara agafar el nom de societat coral Llaçd'Amistat. Aquest va transformar-se perla constància d'un home, del qual un diaparlarem detingudament, l'Ernest Farré iPubill, en societat coral i "cultural". Publicaven periòdics murals, feien tertúliescada dissabte, excursions culturals els

diumenges, etc. L'Ajuntament que presidia en Joaquim Gel va concedir a lasocietat la medalla de la Vila i a l'Ernest

el títol de fill adoptiu.Després vingueren malentesos, incom

prensions i protagonismes equivocats,però la branca escindida que porta elnom de Coral Càntir d'Or també ara hade sentir-se part d'aquest centenari, ella,

igual que tantes i tantes persones que enshem sentit cantaires, ho hem de celebrar

com una cosa ben nostra.

Aquest conflicte va originar certa polèmica entre Mora i Pinart. En una entrevista a Ràdio Argentona, el primerva lamentar que, tot i les reclamacions als seus companys de govern,durant quatre mesos no va desenvo

lupar cap feina concreta. Mora vaamenaçar amb renunciar al seu càrrec si la situació no se solucionava.El regidor va destacar, també, que tenia la sensació que Jordi Pinart voliaacaparar les feines de la cartera

d'Obres.Jordi Pinart va reaccionar a aquestesparaules recomanant a Mora que parlés amb l'alcalde i la resta de l'equipde govern. Mora va escoltar aquestconsell perquè tot l'afer va quedar so

lucionat després d'una reunió que vamantenir el regidor amb Casabella i

els tècnics d'Urbanisme.Així, Mora va començar a exercir lesseves competències el passat mes de

març.

tl regidor d'Obres, Santi Mora, va

admetre, en el ple corresponent al mesde març, que des del passat novembre en què va ser nomenat regidor d'aquesta cartera no ha exercit en capmoment aquestes funcions, que inclouen el seguiment de les obres des de

la seva adjudicació fins a la recepció.Mora va contestar així la pregunta delgrup del PSC, sobre si la feina de laRegidoria d'Obres la feia Santi Morao bé el regidor d'Urbanisme, Jordi

Pinart.L'alcalde, Joaquim Casabella, va justificar aquest fet argumentant que nohi havia hagut entesa amb els tècnicsde l'àrea d'Urbanisme que reclamaven no només ser els responsablesdels projectes sinó també del seguiment dels treballs. Casabella va explicar que, tot i que els tècnics poden

col·laborar, el fet és que Santi Moraha de ser el màxim responsable d'a

quest control.

Mora reconeix que no ha fetde regidor d'Obres des de fa 4 mesos

Olegari Soldevila, propietari.

incomprensible que no es deixi construiren un lloc privilegiat com és Sant Jaumede Traià.

cional als promotors, va decidir fer-se enrere i recolzar l'autonomia urbanística de

l'Ajuntament d'Argentona.

Al constitucional. L'afer de Sant Jaumede Traià no està tancat del tot, ja que lluriS.L. presentarà un altre recurs contra lasentència del Suprem davant el TribunalConstitucional. El principal propietari dela zona, Olegari Soldevila, es nega a donar-se per vençut i ha declarat que s'haperdut una batalla però no la guerra.Soldevila considera que tard o d'hora lazona s'acabarà urbanitzant i s'ha manifestat convençut que el Constitucional elsdonarà la raó. Pel promotor urbanístic és

Lluís S. Morgan

u4—

oc

RecordsEl Tribunal Suprem ha donat la raó a l'Ajuntament d'Argentona i ha rebutjat el re

curs de cassació que van presentar els propietaris de Sant Jaume de Traià contra la

resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que declarava aquesta zona

de la vila com a espai agrícola i forestal. Olegari Soldevila, un dels principals propi

etaris de Sant Jaume, ja ha anunciat que recorreran la sentència al Constitucional.

bres, un menys que abans, però no comportava cap més canvi en la distribucióde funcions. Només Josep Arenas assumia la nova cartera d'Estudis i programes, anteriorment anomenada Política municipal.Segons Brugal, el canvi es va fer ambl'aprovació de tots els membres i amb laintenció de descarregar feines a Pihol ipluralitzar més el partit. La proposta vaser ratificada dies més tard a l'assembleade militants del PSC. L'endemà de la trobada, i després d'una setmana de reflexió, Pihol anuncia que dimiteix del partit i marxa al Grup Mixt. El socialista, moltdolgut, anuncia que l'executiva no li téconfiança arran dels contactes amb ERCi IC per parlar de la possible creaciód'una olivera d'esquerres de cara a lesproperes eleccions municipals.En aquest sentit, Pihol va dir que en capmoment va actuar a esquenes del partit iva qualificar les reunions d'informals. Elfins llavors segon del PSC va sentir-se traïtpels companys de partit i assenyalà JosepClofent com a principal responsable.Montse Brugal va confirmar que l'executiva del partit li va perdre la confiançaperquè en cap moment se li va delegarcap reunió. Brugal va entendre que Piholva extralimitar les seves funcions del càrrec i per això se li va demanar la dimissióde l'aparell però mai, segons va dir, quedeixés de ser regidor del PSC.

Clofent sorprès per tot. La marxa del

L'origen de la crisi. L'inici de tota la crisiva iniciar-se arran de la remodelació del'executiva del PSC. La primera secretària del partit, Montse Brugal, va comunicar que Josep Flores substituïa MateuPihol al capdavant de la secretaria d'organització del grup local. L'organigramadirigent del PSC passava a tenir set mem

Li fins fa poc regidor de PSC, Mateu Pinol, després d'anunciar que abandonavael seu partit i anava al Grup Mixt, ha decidit deixar l'Ajuntament. A través d'unacarta que va llegir el 1 r tinent d'alcalde,Josep Maria Esteve, en el passat ple d'abril, l'exregidor socialista va explicar queplegava cansat de les nombroses desqualificacions que havia rebut per part delcap de llista, Josep Clofent. Pihol, absenten el ple, va considerar que Clofent voljustificar, sense gaire fortuna, la seva injustificable manera de fer. A més, va afegir que al poble, afortunadament, tothomsap qui és en Pep Clofent i qui és en Mateu Pihol. El dimitit regidor va agrair elsuport de la resta de partits i dels ciutadans i ja va avisar que el seu adéu delmón de la política era temporal.Tots els partits polítics del consistori vanlamentar la marxa de Pihol i van destacarel tarannà dialogant i humà de l'exregidor.Josep Arenas, del PSC, va dir que Piholhavia actuat adequadament deixant l'acta de regidor ja que, si hagués continuatal Grup Mixt, els votants socialistes s'haguessin sentit defraudats.

Enrenou al PSCPinol deixa la política per discrepànciesamb el cap del Partit Socialista, Josep Clofent

Josep Arenas i Josep ClofentMateu Pihol

Margarida Colomer

La Reformade l'ensenyament

La implantació de l'ESO ha anat acompanyada de dificultats i desgast, especialment per part dels ensenyants i, a sobre, els resultats d'una recent avaluacióde la qualitat de l'ensenyament comparatiu entre autonomies ha deixat Catalunya en mal lloc.Això em fa pensar que hi ha una voluntatpolítica de frenar la reforma educativa.A Catalunya, l'any 1984 -és a dir, abansde l'aplicació de la reforma de l'ESO- un5% dels alumnes desapareixien en acabar l'EGB, un 30% no acabaven EP i un16% no acabaven el BUP. Per tant, el sistema no funcionava. Si creiem, com ademòcrates, que el dret a l'educació s'hade propiciar des de la política del governi que l'educació és un element indispensable per evitar el fracturament socioeco-nòmic, és en aquest marc que queda justificada una reforma educativa.Fa poc de la seva aplicació, però això noés cap excusa per no fer les reflexionspertinents. Tota reforma ha d'anar acompanyada de recursos, i més en aquest casque es vol allargar l'escolaritat obligatòria i fer una transformació important dela formació dels professionals, entre altres objectius. És d'una evidència acla

paradora que els nostres governs han pretès aplicar la reforma amb uns pressupostos ordinaris, amb tímids increments i finsi tot amb reducció de recursos a l'escolapública i a favor de la privada.Aquesta política ens ha portat problemesde tanques als patis, de transports, demanca de menjadors, de reducció debeques i ajuts, de manca d'equipamentsd'aules de tecnologia, de falta d'equips

de suport... Sense aquestes mancanceshagués estat més senzill aplicar l'ESO.Hem d'enfrontar-nos a la reforma d'unamanera creadora, amb rigor intel·lectuali esperit crític. És necessari reflexionar;

que sigui un repte polític i educatiu. No

més així avançarem en una societat mésdemocràtica.

De més verdesen maduren

en

U

od

Rosa Masó

El Llaçestà d'aniversari

L'entitat coral i cultural Llaç d'Amistat

celebra els 100 anys.No pretenc fer cap anàlisi ni llistat dels

principis ni de les moltes activitats queha fet aquesta entitat, però sí que vull recordar, encara que sigui a vista d'ocell,algunes experiències viscudes. Voldriarecordar un grup de joves il·lusionats,amb esperit obert, compromesos socialment, amb moltes ganes de trencar motlles, que van iniciar un nou enfocamentdel lleure, ens vam formar per educar noisi noies en el camp de l'esplai. Així vamcomençar les colònies d'estiu, evidentment recolzats per persones que creienamb nosaltres i que vam treballar sempreen equip. Al nostre poble això va significar l'inici d'un llarg camí: clubs d'esplai,

colònies, casals...Ara celebrem el seu centenari i podemdir que al llarg de la seva història hi hahagut alguns trencaments, alts i baixos,gent il·lusionada i gent detractora, peròel que no es pot oblidar és que hi ha pas

sat molta gent.El cant coral, els actes culturals en moments difícils, els escacs, el grup de muntanya, els grups de les fotografies, el cinema, la revista... i un llarg etc, però sempre amb l'esperit de treball en equip i

cooperació.Tal com ja he dit anteriorment, si fem unavolada o una mirada d'ocell podem dirque hem estat capaços d'aglutinar unesidees, que encara poden ser vàlides, evidentment, i per sort en un temps molt di

ferent.PODEM FELICITAR-NOS-EN

U4—

Od

Coses d'aquí.

L'Ajuntament va tornar a precintar

el passat 24 de febrer aquesta edifi

cació del torrent de Vera. L'actuacióes va fer en presència del propietari,Miguel Jiménez, i del seu advocat,Antoni Valls. En pocs dies, la PoliciaLocal va detectar que els treballadorshavien tornat a trencar el precinte. Pelque fa al cas de la denúncia pel tren

cament del segon precinte, va quedar arxivat després que el magistratconsiderés vàlids els motius dels propietaris. Aquests van al·legar que dinsl'edifici havien quedat atrapats els

gossos de l'empresa.D'altra banda, el president de l'Associació de Veïns del torrent de Vera,Antoni Calafell, va acusar el regidordel PP, Martí Riu, d'haver fomentatuna denúncia feta pel propietari dela nau blava contra l'empresari de la

zona Amadeu Burguera. Jiménez vademanar a l'Ajuntament, a travésd'una sol·licitud, el precinte i el cessament de l'activitat de la nau que téllogada Burguera -número 2 d'ERC-

al torrent de Vera. Segons Jiménez,Burguera està cometent la mateixail·legalitat que ell i per tant hi veu untracte de favor. Antoni Calafell creuque Riu està darrere de tot això perquè Burguera és company de partitde Jordi Pinart. Segons Calafell, Martí

Riu vol destruir a Jordi Pinart.Aquestes contundents declaracionsvan ser respostes pel portaveu del PP

argentoní a través d'un comunicat enquè ho desmentia tot i preferia no

donar cap importància a una acusació falsa i sense fonament docu

mental.En aquest sentit, el regidor d'Urbanisme, Jordi Pinart (ERC), va afirmarque no pensava fer distincions en eltractament de les il·legalitats del torrent de Vera i quan s'hagués d'actuar es faria sense diferències ni tractes de favor. A més el fet que Burguera tingui un expedient urbanísticobert és una evidència que no es fandistincions. Pinart va reiterar que elpropietari sempre ha fet cas omís detots els avisos que se li han donat.

La naublava

Reconeixen els contactes. Tant IC comERC van reconèixer les converses ambPihol, però van afegir que eren del totinformals i que s'anaven produint des de

feia temps. Les dues formacions van coincidir a afirmar que hi ha una manca dedemocràcia dins l'executiva.

Viladevall el substitut. Lluís Viladevall,que ocupava el lloc número 4 de la llistadel PSC com a independent, ha estat designat nou regidor socialista. L'executivalocal socialista ha destacat que Viladevallaportarà joventut i dinamisme al partit iha assenyalat que el nou regidor representa una aposta de futur i un recanvigeneracional. El Partit dels Socialistesd'Argentona ha indicat que el projecte socialista és viu i que continuaran defensant el model de poble amb el qual vanconcórrer a les eleccions del 95. Viladevall, en una entrevista, va declarar quetreballarà pel poble i centrarà especialinterès en les àrees de joventut i festes.

Lluís Viladevall

regidor va agafar totalment per sorpresael portaveu del partit, Josep Clofent. Elcap del PSC va replicar, dolgut, que Pihol

s'havia inventat un conflicte intern queno existia. Clofent va instar a tornar l'actade regidor i va qualificar el seu companyde grup de trànsfuga i de trair l'electoratdel PSC i el poble. M'he estranyat per laseva decisió, ja que en cap moment s'havist qüestionat el projecte del PSC pel qualhavíem estat treballant fins ara, va afegir

el socialista.El dimitit Pihol va deixar clar, arran deles declaracions del cap del PSC, quevetllarà pels interessos del poble i no paspels seus particulars com vol fer veureClofent. L'exregidor va dir que ell no viude la política ni ho necessita com el

diputat argentoní.

en

El Centre Parroquial, una de les entitats amb més tradició, ha iniciat una nova etapa fulgurant. Un cop reformada la Junta,

l'entitat ha començat a presentar tota una bateria d'iniciatives, com ara teatre i cinema alternatiu, però la darrera proposta, que

surt de l'àmbit cultural, és un pàrquing subterrani amb una piscina climatitzada i una pista poliesportiva al damunt. L'Ajunta

ment felicita la proposta però no hi participarà perquè els terrenys no són municipals.

fer un pàrquing subterrani de tres plantes a la plaça Nova amb capacitat de 150

places. Aquest equipament, que seria explotat per una empresa privada, podriadestinar una planta a places venudes,una altra a places de lloguer i una tercera per a vehicles d'estacionament transitori. Casabella ha manifestat que aquestprojecte municipal es tirarà endavantparal·lelament al del Centre Parroquial.

Si un cop elaborats els dos projectes, elde l'entitat és més viable, l'Ajuntamentno tindrà cap inconvenient a retirar elseu, ha afegit Casabella.

Els dimarts, cinema. D'altra banda, elCentre va tornar a reprendre el cicle decinema alternatiu a Argentona. Les pel·lícules es passen els dimarts al vespre a lasala del Centre, del 17 de març fins al21 d'abril. La programació es farà paral·lela a l'oferta comercial cinematogràfica que ofereix l'entitat els caps de setmana. La majoria de les pel·lícules sónen versió original subtitulada, tot i quealguna es projecta doblada a l'espanyol.Títols del cinema més allunyat dels circuits comercials com La vida es dulce,Doctor Eme o Tifó arriben amb aquest

cicle.

Bisbat, legítim propietari. Colominestambé ha recordat que la construccióde l'equipament en l'actual superfície noprivarà que es continuïn fent activitats.El mossèn i màxim responsable de la Parròquia de Sant Julià, Salvador Cabré, haapuntat que s'està treballant seriosamenten el projecte, tot i que si es comprovaque no és viable no es tirarà endavant.

Dubten de la viabilitat. L'alcalde,Joaquim Casabella, ha valorat positivament la iniciativa del Centre Parroquial.Casabella ha manifestat, però, els seusdubtes sobre la viabilitat tècnica i econòmica del projecte i ha recomanat al'entitat que l'estudiï molt bé. Casabella

i els tècnics de l'Ajuntament van conèixer dilluns el projecte del Centre Parroquial, presentat pel mateix mossèn Salvador Cabré. Casabella ha qualificat demolt positiva la iniciativa però ha explicat que el consistori no podrà invertir-hidiners perquè els terrenys no són de propietat municipal i el Bisbat de Barcelonano té intenció de vendre'ls.

Concurs per fer un pàrquing. Precisament, l'alcalde va anunciar que l'Ajuntament convocarà un concurs públic per

Sota les pistes del Centre Parroquial s'hi podria fer un pàrquing.

La proposta preveu que les instal·lacions

se situïn en els terrenys on hi ha la zonaesportiva de la parròquia. Fins al moment, un grup d'arquitectes està treballant en la redacció del projecte que podria presentar-se en poques setmanes. Elprojecte contempla un pàrquing de duesplantes amb una capacitat de 180 places, tot i l'anàlisi que han fet els tècnicsmunicipals, que recomanen no més de60. Damunt el pàrquing s'edificaria unapiscina climatitzada i una pista polies-

portiva.L'objectiu que pretén l'entitat és oferirun servei que necessita Argentona i obtenir una font d'ingressos per no haverde dependre de subvencions institucionals.El vicepresident, Josep Alsina, ha apuntat que s'ha fet un estudi amb entitats financeres i compten amb l'interès d'im

portants empresaris d'Argentona. Segonsaquest informe, per tirar endavant laconstrucció i explotació del pàrquing esconstituiria una societat en la qual el

Centre hi tindria part. En aquest sentit,la presidenta, Lourdes Colomines, havolgut deixar clar que no hauríem deposar ni una pesseta. L'únic que es fariaseria cedir els terrenys amb el permís del

El Centre estudia construirun pàrquing subterranide 180 placesi una zona esportiva

Més queuna entitat

10

U

od

11

El vuitè cicle de Concerts de Primaverad'Argentona, organitzat pels Amics de laMúsica d'Argentona, porta fins a la vilaquatre propostes diferents, amb interpretacions que s'han fet a l'Antic Ajuntamenti, en el cas del concert estrella, el dia 6

d'abril, a l'Església Parroquial de Sant Ju

lià.El cicle es va obrir amb un recital forçaoriginal, ja que les quatre variants delsaxofon, el saxó tenor, el soprà, el baríton i el saxó alt, es van combinar per ofe

rir un repertori extens i variat. Se'n vaencarregar el quartet Sax per Quatre.El dissabte 28 de març es va fer el segondels concerts. En aquest cas, el va protagonitzar el duet format per Oriol Rigau,que toca la flauta travessera, i la guitarristaElisabeth Roma, i van fer un repàs perpeces pròpies de la música de cambra.L'Orquestra Juvenil Pashita, formació queparticipa enguany en el Festival de Músi

ca dels Joves Europeus, va participar enel cicle el dilluns 6 d'abril.Finalment, i com a clausura del cicle, el

trio Pneuma oferirà un concert de música medieval. El recital es farà el dia 17

d'abril a l'Antic Ajuntament.Monti & Cia

Mossèn Cabrétreu al carrerDiàlegs d'un rector

Salvador Cabré, mossèn de la Parròquiade Sant Julià, va presentar el passat 30de març el seu primer llibre, Diàlegs d'un

rector, a la Casa de Cultura de can Cis-teré, a Santa Coloma de Gramenet. Lapresentació va comptar amb la presència de més de 350 persones, 25 de lesquals eren argentonins, que van exhau

rir amb rapidesa els 220 llibres que esvan posar a la venda allà mateix. La presentació oficial de l'acte va anar a càrrec del prestigiós historiador Josep MariaAinaud de Lasarte, amic personal delmossèn des de fa més de 40 anys. El volum, un recull de cartes, articles, sermons, homilies i respostes de personatges coneguts i anònims actuals, té laintenció d'aconseguir fer reflexionar elslectors sobre temes relacionats amb l'església i la religió. El llibre ha estat publi

cat per l'editorial Mediterrània i, properament, es distribuirà pel mercat català.

0313

4—

13U

Primaveramusical

El teatre entraen acció

Després dels dos concerts inaugurals, elde la Maria del Mar Bonet i el de l'Orquestra Simfònica del Conservatori del

Liceu, el públic argentoní va veure comarribaven les representacions de teatre ala Temporada. Txèkhov, a càrrec de lacompanyia T-Atraco Teatre, va ser la pri

mera, el passat 28 de febrer. L'èxit va serforça important, ja que fins i tot es vanhaver d'afegir cadires a la sala del CentreParroquial per tal d'encabir tots els assistents i, a més, el públic va sortir satisfetde la representació. Per la seva banda,Monti & Cia van portar fins a la SalaArgentona un espectacle que, sota el títol de Klowns, combinava el circ i el teatre. Els nens d'entre cinc i dotze anys vanser majoria al recinte, tot i que l'obra estava pensada per a totes les edats. Aquesta representació es va fer el dia 8 de març.

Els responsables de cinema del Centre

Parroquial aposten novament per aquesttipus de pel·lícules més culturals. Recordem que els mesos d'octubre i novembre passats van tenir una molt fluixa acollida. L'èxit, però, obtingut darreramentamb els films més comercials dels caps

de setmana han animat l'entitat argento-nina a tornar a intentar-ho.Així, dins el cinema del cap de setmana,al Centre s'hi han pogut veure, darrerament, títols tan destacats com Abre losojos, The Game o George de la Jungla i,sobretot, Titànic. L'anomenada pel·lícula de l'any també va arrasar a la vilai 800 persones van anar-la a veure enalguna de les sessions programades.

El Centre Parroquial aposta pels espectacles alternatius. El Centre Parroquial

ha iniciat la Primera Mostra de Teatred'Aficionats Vila d'Argentona que, finsal mes de juny, porta un total de vuit espectacles de grups amateurs del Bar

celonès, el Vallès i el Bages. Aquestescompanyies, agrupades a la Federació deGrups Arfiateurs de Teatre de Catalunya,interpreten obres d'autors clàssics o internacionalment coneguts. L'espectacle

que va inaugurar el cicle, El casamentdels petits burgesos, parteix del textoriginal de Bertold Brecht, que ja ha

estat representat en nombroses ocasionspels escenaris catalans. L'obra la vadur a terme la companyia de Teatre Estable Independent de Sant Feliu de

Llobregat.També es va representar l'èxit de DagollDagom Glups, a càrrec del Grup de Teatre de Les Corts, i el 19 d'abril es va ferLa casa de Bernarda Alba, de Federico

García Lorca, amb la companyia Espiral. El 9 de maig serà el torn del grupBAUM, que interpretarà A flor de pell,

de Ferran Capel. Dario Fo tornarà a serpresent al Centre, en aquest cas a travésde la seva obra Aquí no paga ni Déu.Aquest espectacle es representarà el 1 7de maig, mentre que el 23 del mateixmes els assistents al Centre podran veure un clàssic d'Arthur Miller, El vol delsinnocents. El dia següent, el 24, el Centre acollirà l'obra de Jean Pol Sartre LesTroianes, interpretada per la companyiaPDM. Clouran la Mostra dues representacions de l'espectacle A l'armari i al llital primer crit, a càrrec del Grup de Teatre d'Argentona, coorganitzadors de laMostra, obra que ja van estrenar, ambgran èxit, en les darreres Festes de Sant

Julià.

Decisió precipitada. El president de laUnió de Botiguers d'Argentona, GuzmanPalaus, va argumentar, per la seva banda, que tot i que la decisió presa des delconsistori era precipitada no li semblava,d'entrada, dolenta. Segons el màxim responsable dels comerciants a la vila, primer caldria informar els botiguers i solucionar temes com l'aparcament al centredel poble o la creació de zones de via

nants.

Millores pel comerç. Els comerciants delcarrer Gran tenen la intenció d'unir-se perpotenciar i millorar la seva oferta per competir davant dels hipermercats que properament s'obriran a l'àrea d'influènciad'Argentona. Concretament seran dues les

grans zones comercials que s'inauguraran a prop de la vila: un Alcampo a Mataró i un Value-Retail a La Roca. Ambmotiu d'aquesta iniciativa, els responsables del comerç de la vila van reunir-se afinals del mes de març per parlar del tema.Segons els botiguers d'aquesta zona, caldonar cohesió a l'oferta i potenciar-la endies especials com els caps de setmana,que és quan vénen més clients de fora.Tant l'alcalde d'Argentona com el president de la Unió de Botiguers, van donarsuport a la iniciativa i van assistir a la

convocatòria.

I ot i l'abstenció en bloc dels grups de

l'oposició, l'equip de govern va aprovardemanar a la Conselleria de Comerç dela Generalitat que declari Argentona vilaturística. L'alcalde, Joaquim Casabella, vadestacar els avantatges que suposaria quela vila aconseguís aquest títol, tant per alscomerciants com per als consumidors, jaque les botigues de la vila obririen els diumenges i festius.L'oposició, però, va posar algunes objeccions a la proposta. D'aquesta manera,el grup socialista va reclamar l'elaboració d'un conjunt global de propostes perpromocionar el comerç i va insistir en lanecessitat de buscar el consens dels botiguers. El portaveu del grup socialista,Josep Clofent, va assenyalar també que siels botiguers l'únic que volen és obrir elsdies de fires o de festa major, no cal de

clarar la vila zona turística.En la mateixa línia va expressar-se el portaveu del Partit Popular, Martí Riu, queva manifestar la seva preocupació perquèel tema no s'ha debatut amb els comerciants del poble.Per la seva banda, la regidora d'Iniciativa per Catalunya, Concepció Sala, vademanar un pla de revitalització del comerç i la creació d'una zona per a vianants, que contribuiria a crear l'ambientadequat per obrir els diumenges.

Argentona,vila turística

El govern sol·licitarà,malgrat l'abstenció de l'oposició,

que Argentona esdevingui vila turísticaFerran Catà

Un cop de pobleA principis del segle que vivim i queestem a punt d'acabar, poder rentar laroba a casa era una comoditat. Aquestacomoditat no consistia com ara en prémerel botó de la rentadora i ja està, sinó quecap al safareig a ensabonar i estovar acops de picador i canell per treure labrutícia de la roba. Molta gent, doncs,havia de valer-se dels satarejos públics.Els d'Argentona, estaven situats a la plaçaNova, arran d'on hi ha la font, vegeu-nela foto a l'entrada de l'Ajuntament. Per laconveniència que fos, el traslladaren alcarrer Carreras Candi. Les usuàries acostumaven a agafar-s'ho bé i entre rialles,cants i xerrades, anaven passant labugada, àdhuc hi havia "les dones de ferfeines" que rentaven la roba d'altres. Avoltes el xivarri era tan gran que donà pasa la frase popular de "Renoi quin safareig",que encara avui es diu quan es fa moltagresca. L'espai que ocupaven els safarejosfou aprofitat per construir-hi un quiosc debegudes. Creient que fou aixecat il·legalment, ja que el terreny era públic il'explotació privada, va ser motiu d'unapolèmica que acabà per l'adveniment dela República (14 d'abril del 1931). Lagent, però, no tingué espera i tement lalentitud de tanta burocràcia per resoldreel conflicte, en acostar-se la Festa Majorde Sant Domingo, es valgueren de lesantenes preparades per aguantar l'envelati l'enderrocaren.

Mirant enrerasense rancúnia

12

un(DU

Ç ^B^-t—'

oC

13

uuen

d)

o

V0L€N PLAQU^S SOLARS A L I€SLJ n grup d'alumnes de l'Institut de Secundària d'Argentona han recollit ja prop de

400 signatures per demanar a la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat que enla construcció del nou edifici s'utilitzin plaques d'energia solar. Aquestes plaques

permetrien que la principal font d'energia de l'institut fos la llum solar. Aquest sistemaés el que utilitza la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, que al seu sostre i a la façana

té plaques fo to volta iques que capten la llum solar i la transformen en energia que

substitueix l'habitual electricitat.La llum solar és una energia renovable i respectuosa amb el medi ambient, per aixòels alumnes han tingut en compte aquest factor per iniciar la proposta. Els joves de

manen a la Conselleria d'Ensenyament que quan triï el projecte del nou institut, cosaque s'ha de fer en breu, opti per aquesta fórmula, que compliria dos objectius: conscienciejar la població de la necessitat de preservar el medi ambient i aplicar unasolució pràctica al malbaratament d'energia. Els joves confien que la Generalitat tin

drà en compte la seva opinió a l'hora de decidir-se per un o altre projecte.La campanya es podria ampliar a la resta de veïns de la vila.

ticar temes socials, sinó que intentem trobar una solució al problema.

-Recentment heu afegit instruments de

vent a la vostra música, què preteneu

aconseguir?-Volem donar un aire més melòdic, sen

se monotonia, que la música sigui mésvariada. No volem que la melodia continuï venint donada per la veu, així podrem

fer cançons més festives que ja estem pre

parant.

-Quins plans teniu pel futur?-Volem gravar una maqueta perquè avuidia serveix de passaport per poder tocarals locals. Avui sense maqueta no ets ningú. De cara al futur no ens agradaria te

nir èxit, sinó que desitgem ser constants ifer-ho bé.

-Quin és el concert del qual guardeu mi

llor record?-A Peretallada ens va impressionar l'acollida que ens va donar el jovent del poble, però sobretot recordem el concert dela Festa Major d'estiu en el qual vam començar a esclatar musicalment.

L^esprés de molts anys reivindicant-ho,

els joves tindran molt aviat un Casal deJoventut per reunir-se. Els motors s'hanposat en marxa per tal que la seu, que sesituarà a l'antiga Velcro, es pugui inaugurar a principis de juny. Membres delConsell de Joves estan treballant en lacontractació de grups de música pel concert d'inauguració. Aquests podrien serel grup català Inadaptats o els valenciansObrim Pas. Assegurats i com a telonershi haurà els grups locals Looking Aroundi els Insurrectes. Aquesta darrera formació són un grup d'Skà d'Argentona d'edatscompreses entre els 13 i els 16 anys. Després de més de dos anys d'experiència imés de quinze concerts a l'esquena, hanactuat a la Festa Major d'estiu i han portat la seva divertida música fins a Banyoles

i Peretallada (Girona).

-A part de les versions que feu d'altresgrups, teniu també cançons pròpies. Ambquè us baseu a l'hora d'escriure les lle

tres de les cançons?-Fem lletres reivindicatives, però a diferència d'altres grups d'skà no ens limi

tem només a denunciar situacions i a cri

CONC^RT AL CASAL

tl nou dipòsit d'Aigües d'Argentona ja

està en funcionament. El conseller dePolítica Territorial i Obres Públiques de

la Generalitat, Pere Macias, va inaugurar-lo el passat 14 de març. La nova construcció, situada al rocar d'en Serra, tindrà reserva d'aigua per un dia -sis milions de litres- i triplicarà l'anterior quetenia una durada de tres hores. El conseller va destacar que el nou dipòsit permetrà fer una explotació més racional, incrementarà la qualitat del servei i augmentarà les reserves d'aigua.A l'acte d'inauguració del dipòsit, al qualvan assistir-hi una cinquantena de persones, entre elles la plana política municipal, va començar al Saló de Pedra del'Ajuntament vell amb la projecció d'unvídeo titulat L'Aigua, un recurs naturalescàs, produït per Aigües d'Argentona.El vídeo explica el recorregut que fa l'aigua fins arribar als domicilis i dóna unasèrie de consells per estalviar aquest bé(aquest reportatge es farà arribar a les es

coles i entitats). Pere Macias, gratamentsorprès, va apuntar que era una eina moltútil per conscienciejar la població que elsrecursos hídrics de Catalunya són limitats. A més, va afegir que aquest vídeofins i tot es podria exportar a altres municipis i en va demanar còpies. El titulard'Obres Públiques va felicitar l'Ajuntament per la seva política de gestió de l'aigua, que va qualificar de moderna i pro

gressista.El regidor de Serveis i president de la

Companyia d'Aigües, Santi Mora, que vafer de mestre de cerimònies, va dir que el

nou dipòsit permetrà que Argentona notingui problemes de subministrament,però l'any 2005 el creixement de la població farà que aquest dipòsit sigui insu

ficient.

Preservarl'aigua

L'Ajuntament d'Argentona promourà la creació d'un Consell Econòmic i Social del municipi que tindrà com a objectiu plantejar

actuacions per afavorir el desenvolupament dels diferents sectors econòmics de la vila i aplicar un Pla de Promoció Econòmica.

El Consell estarà integrat pels grups municipals i per representants dels diferents sectors econòmics d'Argentona. La creació,

d'aquest organisme de participació, és una de les recomanacions fetes per un estudi que analitza la situació econòmica d'Argentona

i proposa actuacions per solucionar les problemàtiques existents.

important en l'economia local. L'informedestaca que aquest sector "afronta el reptede la modernització, la compactació del'oferta i superar el baix associacionismei la falta de poder d'atracció sobre la demanda local". Finalment, es ressalta queArgentona és una vila amb un potencialecològic important.

Manca sòl industrial. L'estudi no només

apunta els avantatges del poble sinó també les seves febleses. Entre aquestes hiha una estructura empresarial on les petites indústries estan poc cohesionades ipoc relacionades, la falta d'involucracióde l'empresariat en la dinàmica municipal, una oferta de sòl industrial escassa icara, un model urbanístic poc definit imancances formatives dels treballadors.

l'excel·lent xarxa d'infraestructures i comunicacions, per la qualitat de vida delmunicipi i per l'existència d'un marc positiu de generació empresarial i autoocu-

pació.Pels autors, Argentona és un poble ambtradició d'estiueig i de segones residències, amb proliferació d'urbanitzacions.Té una alta taxa d'activitat -de cada 100habitants de més de 16 anys, el 59% estroba en situació activa-, atur moderat

(12,4%) i una activitat econòmica centrada en la indústria i els serveis. El sector primari té poca incidència en l'economia local i en canvi la construcció jugaun paper important, especialment pel quefa a l'autoocupació. "Es detecta una empenta gremial que busca mercats externs",apunten els autors de l'informe. El comerçi la restauració juguen també un paper

La Regidoria de Promoció Econòmicapromourà la creació d'un Consell Econòmic i Social del municipi que s'encarregarà de presentar i debatre propostes perimpulsar els diferents sectors econòmicsdel poble. El nou organisme també desenvoluparà i aplicarà el Pla de PromocióEconòmica d'Argentona que es determini. Aquest Consell estarà format, bàsicament, per representants dels grups polítics municipals i dels agents econòmicsde la vila-comerç, restauració, indústria,serveis i agricultura-.La creació d'aquest Consell serà una deles primeres accions derivades dels resultats de l'estudi sobre la situació econòmica del municipi, que l'Ajuntament vaencarregar fa uns mesos i que ara s'hadonat a conèixer. L'estudi assenyala queArgentona destaca per l'accessibilitat i

MILLORAR LE(Promoció Econòmica vol impulsar accions per implicar els empres

14

CD

03

c

U03

.rancesc EspaderoRegidor de Promoció Econòmi

uestes mancances^ problemesdrien superar amb ta implica

'Argentona que avalessin un projece modernització per ala nostra vilr aquest motiu, convido atots '

> tenen aquest mateix convé,nt, des del pagesa l'industrial^

I botiguer al paleta, a participar demera conjunta amb l'Ajuntament

t ta construcció d'un Consell Ec^

omicosocial d'Argentona, perqiints puguem aconseguir allò que

I fet és que som una població petiamb un limitat pressupost que jurriba per fer ^ manteniment basie ta població^ Per poder solucionaquesta problemàtica caldria obtemjut extern^ fa sigui de la Unió Eurcea, I'Administració de t'Estat, laGí^alitato la Diputació, ja que la Mide coses i fer és molt llarga^!^rsió necessària per portar-ies

^ és importat

^senvolupat clarament confirmafquestarealitaten alguns aspectes^tablement crítica: un comerç ar^ïts interrogants^ tmtorisme gahinexistent (a causa^ entre d'altt""$í^b ta manca d'àrees d'apa^

i promoció d'imatge deiesixes), unes indústries amb greus i

realitat econòmintonmm determinadament mda pels molts condicionaments <als. És una realitat plena de ma\

mcesque tots coneixem i que el P,

Pla de PromocióEconòmica

ca que gestionaria els recursos humans.Aquesta oficina s'encarregaria de portaruna borsa de treball en coordinació ambel Servei Català de Col·locació i donaria aconèixer l'oferta formativa municipal iextramunicipal. Finalment, l'informe apunta la necessitat d'estimular la cultura empresarial amb reunions i trobades amb lesautoritats locals, per integrar els empresaris en la vida municipal.

els empresaris que admeten que han fetpoc per millorar la formació dels treballadors posen d'excusa les limitacions estructurals de la mateixa empresa. Tot iaixò, alguns enquestats van demanar quees fes una oferta formativa no només enàrees de producció -adreçada al personal- sinó també en àrees de gestió empresarial -adreçada als mateixos industrials i càrrecs directius-.Una dada significativa és l'alt grau de confiança que tenen els empresaris argento-nins respecte a les activitats que desenvolupen. Els industrials reconeixen, però, algunes mancances com pot ser en el factorqualitat, el desconeixement de tècniquesempresarials -fet que els impedeix millorar la competitivitat-, o les limitacions financeres. Menció a part mereixen els empresaris del sector del Cros, que van manifestar el seu malestar per l'estat del polígonindustrial i van reclamar-ne la urbanització i la instal·lació d'infraestructures.Respecte a les demandes d'aquest sector,destaquen la creació d'una borsa de treball on s'adreçarien els empresaris i desd'on es potenciaria la col·locació delsargentonins, espais per a oficines i locals

ris i millorar la formació dels treballadors

ONOMIA

comercials i la necessitat d'incidir en elfactor qualitat. L'informe va detectar igualment una falta d'integració d'aquestsempresaris en la vida municipal.Tot i que l'estudi no té com a objectiu fer

propostes d'actuació concretes -això s'encarregarà de fer-ho el Consell Econòmic iSocial-, sí que planteja algunes idees. Entre aquestes hi hauria la de desenvoluparun programa d'actuació conjunta del comerç i de la restauració que inclogués unaoferta atractiva i globalitzada per atrauredemanda d'altres poblacions veïnes, impulsar programes de formació i reciclatgeadreçats a tots els sectors i escoles-taller

adreçades als joves -aquesta mesura ja esva començar a tirar endavant el passat octubre amb els mòduls formatius de cuina ijardineria-, i la creació d'una finestreta úni-

Treballadorspoc formats,empresarispoc implicatsEls autors de l'informe van fer una sèried'enquestes entre els empresaris argen-tonins i van detectar que en alguns casos-especialment les petites i mitjanes empreses-aquests no donen suficient importància a la formació dels seus treballadors i la majoria considera que el personal té els coneixements adequats per ales necessitats de l'empresa. "La majoriad'empreses consultades creuen que ja hanfet les accions suficients per a la formació", indica el document que afegeix que

Lom acostuma a passar, des del darrer número del Cap de Creus han passat moltes

i diverses coses a Argentona. Segurament, no és la més important, però sí que ensafecta més directament, el canvi que s'ha produït en el si del Grup Municipal del PSC.En Mateu Pihol ha presentat la seva renúncia de regidor d'aquest Ajuntament. Volem aprofitar l'avinentesa per donar-li públicament les gràcies per la seva feina i laseva dedicació. No podem, però, deixar de manifestar l'estupor que ens ha causattota la situació creada: que una reestructuració interna de la Comissió Executiva delPartit, votada per unanimitat per tots els membres, inclòs el Sr. Pihol, acabi ambcanvis de regidors a l'Ajuntament és, si més no, treure les coses de context, però estàen el seu dret. No obstant, no podem compartir, després de tanta feina comuna, queuna discrepància per l'exercici intern de les responsabilitats polítiques, i mai percontinguts ni per actuacions en el si de la responsabilitat municipal, ho acabi personalitzant fins al punt d'intentar implicar-hi tot el poble i les seves relacions

personals.El projecte socialista és viu, el compromís que vàrem contraure amb l'electorat també, mantindrem la defensa del programa municipal que vam presentar, del model depoble que des de sempre defensem i, més enllà, el model de funcionament d'aquestAjuntament, per fer-lo més raonable, més eficient i eficaç en defensa del patrimoni detots els ciutadans d'Argentona. Des del nostre lloc a l'oposició, continuem vetllant percorregir les greus mancances que la inèrcia, la falta d'iniciativa i de projecte de go

vern de CiU i ERC fa patir a tot Argentona.Donem il·lusionats la benvinguda al nou regidor, en Lluís Viladevall, de qui esperemque amb la seva joventut i la seva empenta aporti la saba nova que dinamitzi lesactituds de tot el Consistori. Volem remarcar que en Lluís representa una aposta defutur i pel futur, més enllà del recanvi que ara suposa, és un recanvi generacional, és

una realitat que configura una aposta per l'Argentona de demà.

El projecte socialista és viu; mantindrem

la defensa del programa municipal que

vam presentar, del model de poble i de

funcionament de l'Ajuntament, per fer-

lo més raonable, més eficient i eficaç.

Grup Municipal del Partit dels Socialistesde Catalunya (PSC)

Novetats al Grup Municipal del PSC16

Lom ja havíem comentat anteriorment que semblava que la política d'alguns partits

estava una mica revoltada, ja ha sortit. El PSC s'ha tirat els plats pel cap, cosa molt

lamentable perquè és bo que hi hagi una oposició consistent.De totes maneres no cal fer comentaris, creiem que ha quedatrtot ben demostrat ambla carta que va adreçar el Sr. Pihol a l'Ajuntament per tal que fos llegida en el ple

corporatiu del dia 3 d'abril de 1998.Des d'aquestes ratlles admirem la postura tan ferma que va adoptar el Sr. Pihol, a qui

desitgem un bon futur.Estem molt contents de la resposta que té el nostre partit cada vegada que organitzemun acte, ja que trobem una molt bona acollida per part dels vilatans.L'últim acte organitzat va ser la sortida al Teatre Nacional de Catalunya, que va tenirmolt d'èxit ja que vam omplir molt ràpid l'autocar. Donem les gràcies als nostres

amics i simpatitzants que ens van voler acompanyar.A l'igual de nosaltres com a partit fem coses, també els nostres representants al'Ajuntament treballen per al poble; per exemple, recentment vam tenir la inauguraciódel nou dipòsit d'aigua amb una capacitat de 6.000 m3, això és una millora impor-tantíssima. En la inauguració vam comptar amb la presència del conseller de Serveis

Territorials, Sr. Pere Macias.Una vegada més ens hem de felicitar per la sentència del Tribunal Suprem que hadonat la raó al poble d'Argentona, considerant la zona de Sant Jaume de Traià com aforestal i agrícola. Això ens demostra que quan tothom va unit es poden fer moltes

coses bones.

Ens hem de felicitar tots plegats per la

sentència del Tribunal Suprem que ha

donat la raó al poble d'Argentona.

Comitè Executiu Local de ConvergènciaDemocràtica de Catalunya (CDC)

Anem endavant

CLZD

03CLUC13

Fem una crida a les associacions de veïns

i a les entitats de tot tipus perquè in

tervinguin activament en el debat de la

revisió del Pla General d'Ordenació.

Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds (IC-EV)

L'urbanisme és cosa de totsLa revisió del Pla General d'Ordenació d'Argentona es troba a l'inici del seu procés

d'aprovació.Sovint els ciutadans no ens adonem de la importància que té un Pla General. De lacapacitat normativa d'un ajuntament, la que sens dubte revesteix major importànciaés la relativa a l'ordenació urbanística, ja que és la base damunt la qual s'assenta total'organització municipal. La delimitació que fa dels espais del terme municipal i laseva qualificació respecte als usos que han de tenir, les previsions de cara al futur i laintencionalitat política que el defineixin, condicionaran absolutament les actuacionsmunicipals durant el període de la seva vigència.La revisió de l'actual Pla d'Ordenació ha de permetre a l'Ajuntament redefinir elseixos bàsics que contenia el Pla de 1987. Aquests eixos bàsics es fonamenten en lapreservació de la riquesa ecològica del nostre municipi, sense posar traves al creixementdels diversos sectors econòmics que han d'assegurar el desenvolupament sostingut dela nostra vila.Creiem que la revisió del Pla ha de fer-se amb un consens ampli de tots els grups del'Ajuntament que asseguri l'actual filosofia. Però també hem de tenir present que uncop aprovada aquesta revisió, caldrà que els propers governs municipals no en facinuna interpretació restrictiva o parcial. L'absència d'una majoria absoluta a l'Ajuntamentactual pot propiciar el consens; per contra, un consistori de govern monocolor podriadescuidar aspectes que pel conjunt de forces polítiques són importants. No cal dirque des d'Iniciativa treballarem per aconseguir un Pla de contingut progressista. Lapreocupació d'Iniciativa és la mateixa que puguin tenir els argentonins que creguinque el sòl no ha de ser moneda de canvi ni una mercaderia per especular. Volemassegurar l'equilibri territorial.És important que el debat que propiciarà la revisió del Pla no quedi només circumscrit

a l'Ajuntament. Des d'aquí fem una crida a les associacions de veïns i a les entitats de

tot tipus perquè intervinguin activament en aquest debat.

17

Comença a ser un clam popular que al

mercat no li veuen futur a can Doro.

Equip de govern, si us plau, escolteu el

que diu el poble i, si toca rectificar,

rectifiqueu que diuen que és de savis.

cnCL

DO

—

CLUC

L'equip de govern no es fa ressò del pobletl Partit Popular de la Vila d'Argentona des del seu inici en aquesta legislatura es va

proposar d'una manera clara no defensar ni ideals polítics, ni ideals personals, ni decap tipus que no fos quelcom per millorar el nostre poble. Vàrem crear un programaelectoral per portar-lo a terme, però a la vegada teníem una idea molt clara que aquestprograma o projecte es veuria ampliat amb el dia a dia, d'una manera molt senzilla:escoltant els problemes que ens farien arribar els ciutadans, les idees que ens proposessin les entitats, aprofitant el consens amb altres forces polítiques, negociant temesamb la resta d'administracions, recolzant el comerç i la indústria del poble,... i detotes les maneres que fossin possibles per fer cada dia una mica millor el nostre poble.Molt ens hem de penedir veient que l'equip de govern actual en cap cas ha tingutclara aquesta línia de millorar i aprofitar la col·laboració de tots, s'han tancat enbanda i no han deixat que ningú els doni suport i col·laboració.El Partit Popular ha defensat sovint amb intervencions al Ple l'arranjament de lesnostres places i que s'omplissin de jocs per als nostres fills, amb una resposta genssatisfactòria, perquè encara que públicament han dit que arranjarien la Font del Mig ien breu posarien il·luminació nova a la plaça dels Enamorats, queda molt per fer; jocsper als nens, la Font Picant, papereres i bancs (esperem que els que tenen no esperina les eleccions per posar-los). Ens hem assabentat que s'ha començat una recollida designatures per demanar que s'arreglin les nostres places, esperem i desitgem que aquestavegada sí facin cas d'un clam popular. Com comença a ser un clam popular que almercat no li veuen futur a can Doro. Equip de govern, si us plau, escolteu el que diuel poble i, si toca rectificar, rectifiqueu que diuen que és de savis. El mercat té altresopcions millors per donar un bon servei a tots els vilatans (centre, Cros, urbanitzacions,...) un bon emplaçament seria la Velcro i millor encara el Sot de can Calopa.Escolteu el poble. Us ho agrairan.

Grup Municipal del Partit Popular (PP)

Agraïm el suport de totes les persones quehan cregut en el desenvolupament d'a

quests mòduls.Vetllarem per la seva continuïtat, com aopció digna d'integració a la societat.Anna Sànchez Palmaen nom de l'equip de professors i alumnes

d'Ensenyament

Programes de Garantia Social:una porta al futurCom ja sabeu, la Regidoria d'Ensenyament ha engegat aquest curs els Programes de Garantia Social de Jardineria i Cuina per a joves entre 16 i 21 anys. L'objec

tiu general d'aquests programes és assolir els hàbits bàsics de treball, potenciarl'autoconeixement i aprendre a conviure-amb una actitud observadora, reflexivai crítica- en una societat plural i diversa.A aquestes alçades de curs hem començat a fer balanç. Hem valorat positivamentel canvi d'actitud dels alumnes davant elsestudis, el seu interès pel món laboral i

com han anat adquirint progressivamentles tècniques específiques de cada mò

dul.Cal dir, però, que aquest ha estat el primer pas. Sembla que un pas fet amb fermesa, prudència, diligència i desitgem

que amb eficàcia.

18

Les obres que s'estan realitzant al carrer dels Rosers estan envoltades de polèmica.

La seva durada ha excedit el calculat pels serveis tècnics municipals i ha motivat laqueixa, legítima, d'alguns veïns i/o comerciants. També algun partit polític de l'oposició s'ha apuntat a la crítica, però això sí, sense oblidar-se d'afegir el seu ingredient

preferit: la demagògia. Els concursos d'adjudicació d'obres com la que ens ocupa sónpúblics, podent-se presentar qualsevol empresa. En la taula de contractació hi ha

membres del govern i de cadascun dels grups de l'oposició (a aquesta només se'npresentà un) i, per lògica, se segueix al peu de la lletra la Llei de Contractes pertinent.Només es varen presentar dues empreses: una ja era coneguda pels serveis tècnics peruna nefasta actuació anterior a la Vila; l'altra, la que realitza l'obra, era la primeravegada que treballava per l'Ajuntament. Els plecs de condicions ja marquen unessancions per incompliment de contracte, els tècnics municipals i els seus responsables polítics segueixen el desenvolupament amb la intenció de fer-ho el millor possible, és lògic que un ajuntament actuï amb desídia com algú insinua? És responsabili

tat de l'Ajuntament que l'empresa adjudicatària no compleixi quan ha de seguir la lleifil per randa? Si hagués fet fallida com ja va passar en una obra anterior, de qui és laculpa? Quan algú va a un recital i el cantant no té veu, qui ha fallat? En aquest cas,com moltes vegades, creiem que alguns membres de l'oposició prefereixen fer la seva

política que ajudar a trobar solucions.El nostre grup desitja amb unes ratlles acomiadar-se d'una persona: en Mateu Pihol iCarrió, que s'ha guanyat el nostre respecte i afecte com a persona i com a polític. Laseva tasca a l'oposició la recordem com a exemple de col·laboració i honestedat. És

llàstima que la manca de democràcia interna d'alguns partits permeti la pèrdua depersonatges com en Mateu, però ja ho va dir ell mateix en la seva carta de comiat: aArgentona ja saben qui és en Mateu Pinol i qui és el seu excap de llista.

El nostre grup desitja amb unes ratlles

acomiadar-se d'una persona: en Mateu

Pinol i Carrió, que s'ha guanyat el nostre

respecte i afecte com a persona i com a

polític.

Secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya(ERC), Josep Calvet i Mora

end13

y Els "Rosers" tallat i la rosa decapitada

—

'Jtll .. ^

19

03

(D

interès a posar en funcionamentaquesta parada i que ja ho ha sol·licitat a la Generalitat, tot i que l'Administració autonòmica encara no elsha donat resposta. Mora també vaapuntar que l'empresa estava estudiant situar una parada a la sortidanord de la carretera d'Argentona enel sector del Cros. El segon punt dela moció proposava al govern queobrís una partida als pressupostos perfer les obres d'allargar l'avinguda delMediterrani fins al Centre Obert delCros. Aquest punt va quedar sobre lataula però el primer va rebre el suport de l'equip de govern -CiU iERC- i del Partit Popular.

Oferten elprojecte delnou poliesportiu

L'equip de govern ha aprovat el plec

de condicions per contractar el projecte del nou poliesportiu municipal.El finançament del projecte provindràd'una subvenció de la Diputació de7 milions de pessetes. Una de les condicions d'aquest plec és que els arquitectes interessats a fer aquesta obrahauran de presentar propostes del llocmés adient, dins de la zona esportiva, per situar-hi aquest nou equipament. L'aprovació del projecte vacomptar amb l'abstenció dels trespartits de l'oposició que, tot i reco

nèixer que Argentona necessita unequipament d'aquest tipus, van criticar que el govern no hagués presentat un pla global d'equipaments i usosde la zona esportiva.

Demanen quel'autobús pari alCros^ocialistes i Iniciativa van presen

tar una moció en el ple de març enla qual demanaven a l'equip de govern que establís converses ambl'Ajuntament de Mataró i amb l'empresa responsable de la línia d'auto

busos que uneix Argentona i Mataró,Barcelona Bus, per tal que aquestautobús tingui una parada accessibleals veïns de Sant Miquel del Cros. Elregidor d'Obres, Santi Mora, vaanunciar que ja s'havien establertconverses amb la companyia. A més,va assegurar que Barcelona Bus té

L'Ajuntament d'Argentona i la Creu

Roja de la vila han signat un convenide col·laboració després que aquestfos ratificat per unanimitat en el plecorresponent al mes de març.L'objectiu d'aquesta iniciativa és lacontribució conjunta de les duesentitats a l'hora d'organitzar activitatsde tipus preventiu i sanitari almunicipi. En total, el consistori haconcedit un ajut de tres milions i migde pessetes a la Creu Roja perfinançar les seves activitats i cobriralgunes despeses de funcionament.La formalització de l'acord, amb lasignatura del conveni per part del'alcalde, el regidor de Sanitat i el

president de la Creu Roja, va tenirlloc el passat 18 de març, al'Ajuntament de la vila.

Creu Roja

Els estudiants argentonins van elaborar dossiers dedicats als museus deBarcelona i de la nostra vila i, per laseva part, els alumnes francesos vanrecollir informació sobre museus deParís i del seu poble.Per no ser menys, els alumnes de primer i segon d'ESO van elaborar elcrèdit de Síntesi al Delta de l'Ebre i a

Queralbs.

I

L'I ES a ParísLJ n total de 29 alumnes de tercer

d'ESO de l'Institut d'Argentona marxaren el passat 27 de març a París perrealitzar el crèdit de Síntesi. La iniciativa de l'Institut es va completaramb l'intercanvi dels alumnes ambaltres del Col·legi Jean Vilar d'Herblé,poble situat a vint quilòmetres de la

capital francesa.L'objectiu del primer intercanvi querealitzaren els escolars argentonins vaser comparar aspectes culturals, històrics i polítics entre els dos països.Es va buscar, també, que els alumnes reflexionessin sobre les coses quetenim en comú amb els francesos,malgrat parlar un altre idioma i teniruna cultura diferent. Però el principal objectiu va ser aconseguir que elsestudiants valorin la diversitat existent com un fet positiu, trenquin elsestereotips existents i vegin la importància que tindria aconseguir unaEuropa comuna on les diferents races i cultures anessin agafades de

bracet.

L'Ajuntament d'Argentona ha inter

posat una demanda de desnonamentper manca de pagament als llogatersde l'escorxador municipal. La demanda ha arribat després que els explotadors d'aquest servei només hagin pagat el deute de 600.000 pessetes en lloguers endarrerits però no lafiança acordada. En les darreres converses mantingudes entre ambduesparts, fetes abans de satisfer cap deute, els llogaters van proposar a l'Ajuntament canviar el contracte per reduirel temps d'explotació de 50 a 10anys. El consistori abans de parlar

d'aquesta proposta va imposar coma condició que es fes efectiva la fiança. L'Ajuntament, després de noveure cap acció per part dels llogaters, va decidir obrir accions judicials.

| Denuncienl'escorxador

u4—

ocLES ALTRES NOTICIES

Rosa Vila

Cada anypot fer cent anys

Aquest ha estat anomenat l'any Lorca,-un dels nostres poetes universals-, ambla intenció que la seva obra arribi a molta més gent que als amants de la poesia.

Aquest mateix any ha estat anomenatl'any Brecht, com a renovador del teatreeuropeu, amb la intenció que la seva obraarribi a molta més gent que als amantsdel teatre. I nosaltres, com a bons me-sells, ho encaixem tot, encara que siguide la manera relliscosa que solem entomar les imposicions mediatitzadores: dei-

xant-les passar.Però aquest any hi ha un centenari queals argentonins no ens arribarà de capmacromitjà d'informació, perquè el tenim a casa, en tot cas el podrem expli

car a fora. Per a nosaltres -argentonins

de sempre o nouvinguts-, aquest pot serl'Any del Cant Coral. Amb la celebraciódels actes del primer centenari de la fundació de la Coral del Llaç d'Amistat tenim l'excusa per burjar en la nostra pròpia història, la de finals del segle passat ila més recent. Podrem reflexionar en l'actualització del cant coral amateur dinsuna societat totalment diferent d'aquella que va engegar el moviment coral de

Cl avé. I també serà un bon moment perdistanciar històriques ruptures, més omenys manipulades, que portaren a di

visions inútils. Però, sobretot, i això esel que compta, tindrem ocasió de comprovar que l'èxit del cant coral rau en el

disfrutar, ben endins, del cant amb amics,sense condicionants ideològics ni re

ligiosos.El que més greu em sap és que l'Any del

Cant Coral a Argentona no podrà ser celebrat com voldria l'entitat organitzadora

dels actes, per culpa de les rancúnies queencara queden dins la butxaca de l'infern d'alguna americana guardada o sota

alguna batuta adormida.

Sí però no.Encara que.

reclamat finalment a l'Ajuntament

d'Argentona que es tinguin en compte els seus suggeriments per elaborar el nou Pla d'Urbanisme d'Ar

gentona.

El PP criticala gestió dela biblioteca11 Partit Popular va criticar la gestió

de la biblioteca de la Caixa Laietanaque obliga als seus usuaris a obrir uncompte corrent pel préstec dels lli

bres.Aquesta denúncia la van fer en el

transcurs del ple de març, que va nomenar l'alcalde d'Argentona, JoaquimCasabella, com a conseller generaltitular de Caixa Laietana i al regidorFrancesc Espadero, suplent del mateixcàrrec. El PP va votar en contra delnomenament del batlle per mostrar elseu descord amb l'actitud de l'entitatbancària i va instar a Casabella a bus

car alguna altra via. En aquest sentit,l'alcalde va explicar, després d'una

trobada amb dirigents de l'entitat, queCaixa Laietana obliga a obrir uncompte corrent com a mesura de se

guretat en cas de pèrdues continuades de llibres per part dels usuaris. Amés, l'entitat bancària es garanteixaixí que podrà descomptar el valordels llibres de la llibreta de l'usuari.L'alcalde argentoní va afegir, però,que s'està intentant trobar una via al

ternativa per evitar que hi hagi unaimposició de tenir llibreta de CaixaLaietana per poder utilitzar el préstecde llibres de la biblioteca local.

Control demotocròs acan ComaladaLa unitat de Defensa de la Qualitat

de Vida de la Policia Local d'Argentona continua la campanya d'actuació i prevenció per aconseguir eradicar la pràctica de motocròs a la zonade can Comalada. En els darrers mesos el cos policial ha denunciat algunsmotoristes reincidents al Departamentd'Agricultura, Ramaderia i Pesca dela Generalitat. Aquesta unitat policial,que vetlla pel medi ambient, va decidir actuar després de tenir informesque apuntaven la pràctica d'aquest esport al paratge de can Comalada.Els motoristes violen la llei 9, que regula l'ús motoritzat en el medi natural. Aquesta llei té com a principal objectiu vetllar per la conservació dels

espais naturals protegits. La pràcticade motocròs a can Comalada pot sersancionada amb multes d'entre 50 mil

i 500 mil pessetes.

Els constructorsmolestos amb lagestió d'Urbanismetl Gremi de Constructors d'Argen

tona ha fet arribar als partits políticsmunicipals el seu malestar pel sistema que utilitza el consistori a l'hora

d'adjudicar les obres. Els professio

nals de la construcció critiquen quela Regidoria d'Urbanisme atorgui lamajoria d'obres municipals a empreses de fora d'Argentona, quan són ellsels que paguen taxes al poble.El gremi també va ser crític amb lanova ordenança fiscal sobre els permisos d'obres, normativa que obligaa pagar íntegrament el cost de la tramitació dels permisos en el momentde ser sol·licitat. Els constructors esqueixen de la lentitud dels tècnicsmunicipals a l'hora de gestionar elsseus permisos i apunten que en moltes ocasions han d'anar directamenta la Generalitat. Els constructors han

LES ALTRES NOTICIES

C/5(Du

-I—

occ/^CL)

21

aquestes obres l'Ajuntament va aprovarl'any 1997 una subvenció de 10 milionsde pessetes, a la qual cal afegir la partida de 6 milions dels pressupostos d'enguany destinada a noves obres en lazona. Aquestes reformes, que es realitzaran aquest any, consistiran en ampliarels vestidors per poder donar cabuda auna sala de juntes i altres dependènciesdel club, a més d'arranjar l'entrada alcamp de futbol.

A un pas de Segona Regional. Gairebéuna dècada després, l'Argentona podriaaconseguir aquesta temporada tornar apujar a Segona Regional. Els homes deCarles Moliner continuen com a lídersinvictes a la lliga amb tot a favor per assolir l'ascens de categoria. La campanyadels argentonins està sent històrica ja quea més de no haver perdut encara cap partit, avantatgen el segon, el Vilassar deMar, de vuit punts (a 7 jornades pel final) i això que han jugat una jornadamenys que els seus immediats persegui

dors.Les seccions inferiors també van força bé.Destaca el segon lloc dels alevins i latercera plaça dels cadets, en els seus respectius grups de segona divisió.

seccions de difereats (^3 masculí —~temeni

Reformes a la zona esportiva. L'any 98,a més de ser un any de celebracions històriques, també representarà força per alfutur del Futbol Club Argentona. Desprésde molts anys, la zona esportiva quedaràtotalment reformada. Durant l'hivern jaes va ampliar i cobrir la tribuna del campd'esports i es continuen col·locant els230 seients nous (150 provinents delderruït estadi de Sarrià) que s'han comprat per millorar l'aforament. També s'haaconseguit arranjar el terreny de joc, elqual s'ha aixecat, aplanat i tornat a compactar, quedant en un estat magnífic. Per

LI club esportiu més antic i més representatiu de la vila donarà el proper mesde juny el tret de sortida als actes de commemoració dels seus primers 75 anysd'existència amb la celebració de diversos tornejos triangulars (6, 7, 13 i 20) iuna cantada d'havaneres amb Peix Fregiti Pescadors de Garbí (14, plaça Nova).L'Argentona tindrà per aquests partits convidats tan il·lustres com seccions del Barca, l'Espanyol i l'Osasuna, a més de lesd'altres clàssics del futbol català (Badalona, Júpiter i Sabadell).Els directius de l'entitat argentonina hanprogramat també força actes culturals pelmes de juliol. Des del dia 17 i fins al 15d'agost es podrà visitar a la sala d'expo

sicions de la Caixa Laietana una mostrade fotografies i trofeus de la història delclub. Pel 19 de juliol s'ha preparat unaanimada discoteca mòbil al camp d'esports. La Junta, presidida per JoanCasanovas, preveu també l'organitzaciód'un col·loqui sobre futbol amb la participació de jugadors del Barca i l'Espanyol(entre ells els argentonins que hi juguen).Els actes de les noces de platí del FutbolClub Argentona es tancaran el 17 d'octubre amb una triple actuació de l'orquestra La Principal de la Bisbal, que tocaràsardanes a la tarda, concert al vespre i

ball a la nit.El club també ha anunciat que treballaen l'edició d'un llibre sobre la història del'entitat, des dels seus inicis fins a l'actualitat, amb fotografies i els fets més relle-

vants.

oQ.NOCES DE PLATÍ DEL F.C. ARGENTONA (1923-1998)

cions anteriors, en què la cursa acabavaa dalt de la muntanya de Montjuïc, a l'Estadi Olímpic, van fer possible uns bonsregistres. L'atleta guanyador masculí,Abdeslam Serrock, i la femenina, AnaIsabel Alonso, varen batre respectivamentels rècords de la prova. Des d'aquestesratlles animen més vilatans a participaren la Marató Catalunya de l'any vinent.La cursa en si no es el problema, per aconseguir l'èxit d'acabar bé cal no patir capimpediment de salut i dur a terme un entrenament progressiu i constant. Això dar

rer és difícil, però cal posar en pràcticaaquella antiga dita de Mens sana in

corpore sano.

lebrar el passat 22 de març. Castillejo vainvertir un temps de 4 minuts i 21 segons.En categoria femenina es va imposar l'atleta dels Lluïsos de Mataró Judit Marín,

amb una marca de 5 minuts i 29 segons.La milla, organitzada per la Regidoriad'Esports de l'Ajuntament d'Argentona, vaaplegar 185 participants de diferents ca

tegories.

LI passat diumenge 15 de març tinguélloc la XXI edició de la Marató deCatalunya amb la participació d'atletesde la vila. Com en els darrers anys, la

cursa de 42 quilòmetres i 195 metres esdesenvolupà entre Mataró i Barcelona. Elsquatre atletes d'Argentona, d'esquerre adreta a la fotografia, Josep A. Capdevila,

Juli Batlle, Ramon Lozano i Josep M.Mollevi, acabaren la carrera en molt bones condicions físiques i uns temps forçasatisfactoris. Una climatologia molt favorable i un traçat menys dur que en edi

TRIALLi pilot argentoní Santi Navarro (Beta-Kilómetro 2 Mollet) va debutar el passat22 de febrer a Màlaga en el Campionat

d'Espanya sènior B. Navarro va ser cinquè, posició que va millorar en la segona prova de l'especialitat disputada aMallorca (4t). Enguany, el corredor deBeta també s'ha estrenat en el Campionat d'Europa, però, com a la majoria depilots novells, li està costant adaptar-s'hi.

En la seva primera experiència continental va acabar 21 è a Còrdova i 23è a Porto. Santi Navarro, de 18 anys, va ser l'any

passat campió de Catalunya i sotseampió

d'Espanya en categoria júnior.

ATLETISMEL^arlos Castillejo (CN Barcelona) va ser

el guanyador de la dotzena edició de la

Milla urbana d'Argentona que es va ce

97/98. El punt flac dels argentonins, però,continua sent la transformació dels extra-points per manca d'un autèntic especialista; en canvi, han resolt en part els seusproblemes en els camps de gespa (moltdolents normalment). Així a casa delsFalcons van vèncer per 0 a 36. En la darrera jornada (classificats ja per semifinals)es van deixar anar i van perdre al camp

dels Reds per 26 a 0.

grans exhibicions. La defensa, amb tresinternacionals sub-18 (Pallaroles, Tudelai Ponce de León), s'ha consolidat com lamillor de la lliga juntament amb la delsReds. En atac, els Wilks han mostrat també molt bones arts. El quarterback BrunoBroseta ha dirigit bé un equip que ha tingut sempre com a punt de referència elpoderós corredor Quim Perejoan, líderd'anotacions absolut de la lliga catalana

Que vénen els llops!Els Wilks passen per la porta grana les semifinals de la lliga catalana

FUTBOL AMERICA

Fer tercer any consecutiu, els ArgentonaWilks jugaran el proper 2 de maig les semifinals de la lliga catalana de futbolamericà. Ho faran a Argentona i davantun rival que sortirà de l'eliminatòria entre els Bagmonts de Manresa i els ZamoraReds de Terrassa. Els homes de DanielLloret han accedit a la fase final directament, després de completar una lliga regular magnífica (7 victòries, 3 derrotes).De fet, els Wilks arriben a la cita en elseu punt més alt de la temporada i volenrubricar-la amb la seva tercera final (91 i95) i el segon títol del seu palmarès (95).En aquests darrers dos mesos els argerito-nins han escombrat els seus rivals amb

en

O

22

OQlen(D

23

en

enOU

on poder-hi celebrar convencions i àpatsde grans celebracions. La masia, però,està protegida per la seva vàlua històricai, actualment, s'està a l'espera que l'Àrea

de Patrimoni del Departament de Culturade la Generalitat doni el seu vistiplau percomençar-hi a fer obres. Si finalmentacabés esdevenint un restaurant, canCabanyes se sumaria a la reconversió queal seu dia van fer can Navas o canBaladia.Per la seva banda, l'Ajuntament argen-toní, tot i que ja ha rebut diverses consultes sobre el procés a seguir perreconvertir i obrir el nou establiment, afirma que encara no s'ha fet cap peticióformal de permís d'obres ni de llicènciad'activitats.La masia de can Cabanyes deu el seu aspecte actual a una reforma del segle XVperò hi ha la certesa que ja va construir-se durant l'època romana, sent així unade les cases de més valor històric de lavila. La masia té una estructura de plantaquadrada amb una garita situada a la partalta de cadascuna de les quatre cantonades de la casa. A més, s'envolta de finestres de diverses grandàries i enreixades, i davant de la porta principal hi téun pati. De can Cabanyes, fins i tot, sen'expliquen llegendes, com ara la que diuque el rei Carles V hi va passar una nit i,admirat per la seva bellesa, va decidir donar a Argentona el títol de vila i distingir-la així de les poblacions veïnes. Actualment, can Cabanyes es troba semiaban-donada. Els actuals propietaris hi van unparell de vegades a la setmana i un masover la vigila la resta de dies.

Can Cabanyes novamasia-restaurant

L^an Cabanyes, al veïnat de Sant Martí

de la Pujada, podria ser la tercera masiadel terme d'Argentona que es converteixen un restaurant obert al públic. Demoment, els propietaris d'aquest singularindret tenen damunt la taula un projecteper convertir la casa en un establiment

Augmenten elscontractes laborals

/Vgentona, Cabrera i Mataró van tan

car l'any 1997 amb un rècord de contractacions laborals. En total, el nombrede contractes elaborats durant l'any 1997va ser de 20.575. Entre aquestes novescontractacions destaca l'augment delscontractes indefinits i l'increment de lesdones que han trobat feina. Per sectorseconòmics, el de la construcció és el quepassa per un millor moment, ja que haduplicat el nombre de persones ocupades en aquest àmbit. Els serveis i la indústria continuen sent, però, els sectorseconòmics on treballen la majoria de ciutadans. La taxa d'atur en aquestes poblacions va quedar situada en el 10 per cent.Aquestes xifres van fer-se públiques en eldarrer número de l'Observatori del Mercat del Treball de Mataró, que elabora trimestralment l'Institut de Promoció Econòmica de la capital del Maresme.

V^èsar Palomera Torres, veí de la urba

nització de can Cabot d'Argentona, vamorir el passat 14 de març a l'hospitalClínic de Barcelona. La causa va ser perla gravetat de les ferides que va patir enser apunyalat en un local, un afterhours,del carrer Enric Granados de la ciutatcomtal. Palomera, de 31 anys i que treballava de mecànic, va ingressar al centre sanitari amb diverses ferides al tòraxcausades per una arma blanca. La investigació del mòbil del crim va a càrrec dela brigada d'homicidis del Cos Nacionalde Policia, que de moment no ha facilitatcap dada. Només ha confirmat que encara no s'ha produït cap detenció. Fontspolicials van apuntar al diari El Punt quepodria tractar-se d'una revenja. La Policia Local d'Argentona va col·laborar ambla Nacional per cercar la família de la víctima i comunicar-los la notícia.

Apunyalatun veí decan Cabot

Eleccions del'Associació deJubilatsL'Associació de Jubilats i Pensionistes

d'Argentona ha convocat eleccions pelproper 29 d'abril, data en què, segons elsestatuts de l'entitat, finalitza el càrrec del'actual president, Antoni Alsina i Castells.La gestió portada a terme per Alsinadurant els quatre anys al capdavant de lapresidència d'aquesta entitat han estatmolt fructífers. Així, per exemple, haaconseguit que el Casal d'Avis de la vilatingui, entre moltes altres coses, unabiblioteca, una perruqueria i un bar perals més de 500 associats actuals.D'aquesta manera, en els darrers quatreanys, l'associació ha doblat el nombre desocis. L'únic requisit que cal complir performar part d'aquesta associació és estarjubilat. De fet, l'entitat compta amb socisde més de 90 anys. La quota anual perpertànyer-hi i poder gaudir dels seusserveis és de 500 pessetes.

COSES DE LA VILA

Campanya a lesescoles perprevenir els pollsL'Ajuntament ha endegat una campanya

d'informació per prevenir els polls a lesescoles d'Argentona. Aquesta iniciativaneix després de detectar casos aïllats depolls entre alguns estudiants de l'escolade Sant Miquel del Cros. Tot i que no estracta d'una plaga, el consistori ha repartit cartells per tota la població indicantuna sèrie de consells de prevenció. Esrecomana als pares dels nens afectats queno assisteixin a l'escola fins que tinguinels paràsits eradicats. Per prevenir la infecció s'ha de revisar els cabells un o doscops per setmana, no fer servir les pintesdels altres i utilitzar algun producte especialitzat per rentar-se el cap. A més, esrecomana no posar-se barrets, gorres,bufandes, mocadors o tovalloles d'altrespersones per evitar el contagi. Els mateixos cartells informadors que ha repartit la Regidoria de Sanitat indiquen quècal fer per eliminar els polls en cas que elcontagi hagi arribat; per exemple, per eliminar les llémenes cal esbandir els cabells amb una barreja d'aigua i vinagre idesprés passar una pinta amb les puesmolt fines. També es recomana fer ús decolònies especialitzades.

quedar mal apagada podria haver estatla causa del sinistre. Tot i la sevaespectacularitat, l'incendi no va afectarl'estructura de l'edifici ni al restaurant,però va provocar importants danys

materials.

Incendi alGrup de Muntanya

La seu social del Grup de Muntanya

d'Argentona, situada al pis superior del'antiga Fonda, va quedar destruïda en unincendi el passat dissabte 14 de març, almigdia. Tot el material que guardava

l'entitat en el recinte es va cremar.Els bombers van apuntar la possibilitatque una espurna de la llar de foc que va

La pedrera de la Feu

L'entitat ecologista Natura va fer públic

un comunicat, a finals del mes de març,en què denunciava el mal ús dels boscosi les brolles de la Feu i del turó dels Ori-ols. Segons l'entitat ecologista, la zonaestà esdevenint una gran pedrera quedegrada l'entorn natural i no dóna capbenefici a la vila. Abans, aquest indret

Canvien la minad'aigua del centref\ principis de març van començar les

obres per canviar la mina d'aigua d'una

part del carrer Gran. Les tasques es vancentrar en obrir la vorera del marge esquerre entre els carrers Sant Miquel i Bernat de Riudemeia. Els treballs d'aquestaprimera fase van durar 15 dies. Un copfinalitzat aquest tram es va procedir a arranjar la segona fase de l'obra a l'avinguda Puig i Cadafalch entre els carrers Bernat de Riudemeia i Jacint Verdaguer.

gairebé no es veia perquè quedava enso-tat i amagat pels boscos del seu entorn.Ara, però, pot veure's des de l'entradad'Argentona venint de Mataró, des delMal Pas i des dels carrers Sant Julià i General Llauder, al mateix centre de la vila.Si això continua així, segons el comunicat, la pedrera acabarà engolint el bosc iconvertint-lo en un lloc erm, sense elsanimals i plantes autòctons que ara l'habiten. El comunicat reivindicava la fi del'explotació de la pedrera, el començament de les actuacions de restauraciónecessàries per recuperar el medi naturali la millora de la qualitat del seu entorn.A més, els ecologistes argentonins sol·licitaven que la zona fos inclosa dins l'espai natural protegit de La Conreria, SantMateu i Céllecs.

Arreglen la fontdel Mig per fer-hiuna mostraLa Regidoria de Medi Ambient de l'Ajun

tament d'Argentona començarà de manera immediata les obres d'arranjamentde la font del Mig i els seus entorns, segons va comunicar el responsable del'àrea, Antoni Julià. Els treballs se centraran en rehabilitar la glorieta, la jardineria

i els entorns.La urgència d'aquestes obres, que hanrebut participacions voluntàries, s'explica perquè la font del Mig ha estat l'escenari triat per la regidoria per celebrar-hila 1a Mostra de Jardineria d'Argentona,que tindrà lloc el cap de setmana del 16i 17 de maig. Antoni Julià ha explicat queel govern ha volgut unificar la recuperació de la font del Mig amb l'organitzaciód'un certamen que té com a objectiupromocionar la vila i els seus entornsnaturals. La mostra també inclourà unespai d'exhibició de flors i plantes i unaxerrada sobre el reciclatge de deixalles

de jardí.

24

end)C/5OU

COSES DE LA VILA

25

Margarita Marzo (professora de literatura)Us proposo JOCS D'INTERIOR, de Kate Atkinson. És

una novel·la moderna per la tècnica amb què estàconstruïda, però antiga per la seva intriga; la trama et

sorprèn a cada pas. El més interessant és la descripciódels personatges.

Oriol Bassa (enginyer agrònom)Regalaria LOS BOSQUES IBÉRICOS de l'editorial

Planeta, un llibre que parla de tots els boscos que hi ha ala Península Ibèrica i que tracta amb interès la diversitat

biològica que hi ha a Argentona.

Rafael Bigorra (enginyer tèxtil)Regalaria les obres de Maragall o l'edició de La Caixa,

amb tapes grogues, de l'antologia poètica catalana.En prosa, a primer bot, se m'acudeix BEARN, del

ma llorqu í L lorenç Vila llonga.

Margarida Colomer (historiadora)Recomanaria el darrer de Quim Monzó, DEL TOT

INDEFENS DAVANT ELS HOSTILS IMPERISALIENÍGENES, un llibre molt vital i AMANTES Y

ENEMICOS, de Rosa Montero, un recull de contes sobrela parella.

El cas dels bessonsa l^AudiènciaL'argentoní Carlos Sarmiento ha acusat

de prevaricació la jutgessa que instrueixel seu cas de falsificació mercantil persuplantació de personalitat. Sarmiento,recordem-ho, va denunciar el seu germàbessó perquè s'havia fet passar per ell al'hora de demanar un préstec i ara l'entitat bancària (una oficina de Mataró de laCaixa de Pensions) li reclama a ell les

responsabilitats corresponents. L'argentoní ha vist com la magistrada ha considerat inútil la prova cal·ligràfica en quèSarmiento basava tota la seva defensa, iper tant no es practicarà. Carlos Sarmientovolia demostrar amb l'anàlisi de la sevafirma que no és la mateixa que consta enel document del préstec demanat a laCaixa. En haver-li negat aquesta comprovació, Sarmiento creu que la jutgessa téun tracte de favor amb l'entitat bancàriaimplicada. L'argentoní ha fet comparèixer la seva mare per testimoniar que ladecisió de la magistrada perjudica els seusinteressos. En base a aquesta declaració,

Sarmiento ha dit que la jutgessa cometprevaricació. El cas ha estat enviat a l'Au

diència.

Llorenç Soldevila (catedràtic de Filologia Catalana)Triaria llibres recents d'autors relativament joves.

En prosa, regalaria L'OMBRA DE L'EUNUC, de JaumeCabré, una gran novel·la. En vers, HIVERNACLE, delgironí Antoni Puigvert, de gran modernitat temàtica

i d'estil.

Lina Casanovas (poetessa)No podria recomanar cap llibre en concret. De fet, si

en triés un desprestigiaria la resta i no és la mevaintenció. Personalment, m'agraden tots els llibres, tant

els més clàssics com els més moderns.

13C7d(D

Quin llibre ens recomanes perregalar aquest Sant Jordi?

Escriptors argentonins ens recomanen un llibreper regalar durant aquests dies.

Enquesta

CCOO premiaRosa Vila perL'autoventafocs

L'argentonina Rosa Vila va guanyar, el

passat 7 de març, el tercer premi de laprimera edició del concurs Relats Breus8 de març, convocat per la Secretariade la Dona de Comissions Obreres, deGirona, amb motiu de la celebració deldia internacional de la dona treballadora. La irònica obra de Rosa Vila, L'autoventafocs, no va poder superar la d'unaltre maresmenc, el mataroní CarlesAlcoy, que amb el seu relat La nena vaaconseguir el primer premi. Tot i així,Rosa Vila es va mostrar molt satisfeta.

03

, es dues llànties originals dela Parròquia de Sant Julià han tornat al seu emplaçament originaldesprés de ser restaurades i posteriorment exposades a la mostraEls tresors artístics de la Parròquiade Sant Julià. Les làmpades, quevan instal·lar-se després de la

Guerra Civil espanyola, van serretirades als anys 70.

L

n concurs de truites, actuacions musicals,balls per a menuts i grans, rues pels carrers i uncorrefoc, van apoderar-se, una vegada més, del'esperit dels argentonins durant el període enquè regna el rei més boig de l'any: el Carnestoltes. Com sol ser habitual, l'acte amb més assistència de públic va tornar a ser el ball i concurs

de disfresses.

U,l restaurant Can Baladia d'Argentona va organitzar les terceres jornades

del bacallà. Durant dues setmanes totsels amants del bacallà van poder degus

tar en aquest establiment gastronòmic unmenú especial de nou plats basat enaquest producte, típic de la Quaresma.Els bons sibarites van tastar, entre d'altres plats, cornes de bacallà fregides,coca d'esqueixada, crema de brandada,morro de bacallà amb ceba confitada,penca amb crema d'alls tendres i tripa

de bacallà ambmongetes. L'objectiu d'aquestesjornades gastronòmiques és donar a conèixer elbacallà i satisferels amants d'aquest producte.

E,

kàdio Argentona va viure una nit titànica el passat 23 de març. L'equip de

La claqueta va emetre en directe, perprimer any, un programa especial dedi

cat als oscar, de set hores. La retransmissió de la cerimònia i diversos reportatgeshistòrics i sobre els nominats van protagonitzar l'especial, que també va comptar amb els comentaris exclusius d'AnnaLluch, una actriu mataronina establerta aLos Àngeles.

R

nes.pinzellades26

es noves plaques amb els noms dels carrers ja s'hanl·lat. La primera fase ha consistit en col·locar-ne 140,

distribuïdes entre el casc urbà, el veïnat del Cros i la urbanit

zació de les Ginesteres. Les noves plaques són més petitesque les anteriors. En concret, amiden 45 per 30 centímetres ien fan dos de gruix. Són de fang ferros, cuit a 1.270 graus, iles lletres, de color negre, estan escrites en baix relleu i acabades en esmalt amb òxid de ferro. La Regidoria de Serveisté previst canviar un total de 393 indicatius de carrers.

11 Departament de BenestarSocial, en col·laboració amb diferents entitats de la vila, va organitzar una cursa femenina i unpregó per commemorar el DiaInternacional de la Dona, el passat 8 de març. La jornada va significar també l'adhesió municipal a la campanya Una flor perles dones de Kabul, a favor deles afganeses que viuen, actualment, en condicions infrahuma-

E

TESCARRE

MONJO BENEDICTÍ)

à3Nc

(X)

"D

ARGENTONA, centre: gran torre de pocs anys,400 m edificats, 7 habitacions, gran sala, granmenjador, 3 banys i lavabo, garatge per a 6 cotxes,acabats d'att standing, gran jardí. Urgeix vendreper canvi. Consulti preu. Ref. 386

ARGENTONA, centre: ocasió, gran pis de 120 mamb ascensor, 3 habitacions dobles, 1 individual,cuina office, bany i lavabo. Urgeix vendre per canvi.14.700.000,-Ref. 383

ARGENTONA, centre: dúpiex nou a estrenar de140 m amb acabats de gran qualitat, 4 habitacions, 2 banys, gran saló menjador, estudi de 29m, terrassa de 40 m amb grans vistes panoràmiques. 26.200.000,- amb pàrquing inclòs. Ref.376

ARGENTONA, zona plaça Montserrat: (torre de 280m edificats, 5 habitacions, bany i lavabo, gran salómenjador, cuina office, garatge per a 2 cotxes,parcel·la de 800 rrr fent cantonada, tot enjardinat.Gran ocasió. Ref. 375

ARGENTONA, centre: àtic de 140 m, vistes panoràmiques al mar i muntanya, gran terrassa de 35m amb barbacoa, bany complet i lavabo, granmenjador, saló, calefacció, ascensor, només 6 veïns.21.000.000,-Ref. 361

ARGENTONA: pis de 65 m. totalment reformat, 2habitacions, menjador, cuina i banys nous. galeria,molt assolellat, fusteria d'alumini amb vidre decamera, bones vistes. 9.500.000,- Ref. 356

ARGENTONA, casa cèntrica a 3 vents nova aestrenar, 5 habitacions, gran saló menjador de 35m, cuina office, gran estudi amb terrassa solàrium,local garatge de 80 m, gran pati, acabats de granqualitat. 37.000.000,- (preu especial si comprasobre plànol) Ref. 336

ARGENTONA, nova promoció: pisos de 80 m. 3hab. (2 dobles), saló menj., 1 bany. cuina equipada,tanc. d'al. amb vidre de camera, terres de gres,calefac, ascensor, balcó d'obra vista de 6 m desde 14.400.000.- amb traster i pàrquing inclòs. N'hiha amb terrassa de 100 m. (últims pisos). Ref. 347

ARGENTONA, a prop de l'església: casa de poblerestaurada, gran saló-menjador de 33 m, cuinaoffice de 15 m, bany, 2 habitacions, pati de 40 m,possibilitats d'ampliar. Preu d'ocasió 23.500.000,-Ref. 328

ARGENTONA, al costat de la plaça Nova: esplèndidpis de 105 m, 4 habitacions, gran saló menjador,cuina office, bany, calefacció, terrassa al carrer,vistes panoràmiques. 15.700.000,- Ref. 313

ARGENTONA, Can Ferraters: fantàstica torre amb6 habitacions, 4 banys i lavabo, gran saló menjador,garatge per a 4 cotxes, jardins de 1000 m. És unameravella. Urgeix vendre. Informi's. Ref. 311

ARGENTONA. Can Raimí: torre a 4 vents nova a estrenar,molt bones vistes. Parcel·la de 850 m, 180 m edificats, 3habitacions dobles, 1 bany i 2 lavabos, estudi de 20 m2amb gran terrassa solàrium. Molt bones possibilitatsd'ampliació. 24.000.000,- Ref. 119

( Els nostres clients ens demanen habitatges a la zona d'Argentona.Si vol vendre el seu pis, torre o casa vingui a Gil Parés.

Gran, 5608310 ARGENTONA

LAIETANAJéI

CAIXA

mercè^una altra manera de vendre

*Perfumeria

*Cosmètica

*Productes de perruqueria(Preus especials per als professionals)

Si el que busca no ho troba, nosaltres li portarem

i

:**

A^RUPACIÓCOMERCIANTSDECANCAILLARTARC ENTONA

Restaurant LA TORRETA Rètols VARGA.SI

Agència de Viatges XALOC

Herbodietètica POLIOL Perruqueria RO^

Tapisseria SERRA-PINEDA Frankfurt TÀNDE

Bar EL M0T \

-udega EL NOU

Novetats M

rtumeiia i estètica I

1ALTASAdm i n i s ció L OTERIA D' A r ENTONA ^

RIA Assegurar;segurances ^

Vídeo club i objectes de regal ARGENT

Cristalleria ARGENTONA BLAMIR Construccions

Tintoreria LA BUGADERIA Autoescola BURRIACH

CLÍNICA DENTAL Assessoria ENRIC

Peixateria EVA Granja-bar FOI"' 1IGA 2 Tallers JOAN

Tallers JULIAi i Ferreteria L'EQU I? Perruqueria LLUÏSA