IES Angeeta Ferrer i SensatBiblioteca. Abril 2008

L’Hora setmanal de Lectura a l’ESO

LA HISTÒRIA

Els successius canvis en l’organització i en les assignatures als quals el Departament d’Educació sotmet els centres educatius van possibilitar la creació d’una hora de cotutoria setmanal a 3r i 4t ESO. Aquesta hora va néixer al curs 2006-07 i bàsicament havia de servir perquè el tutor* del curs pogués dedicar una atenció individualitzada –molt necessària- a cada alumne del grup, mentre la resta de la classe feia deures. Així doncs, ja es contemplava que a la mateixa hora setmanal de cotutoria hi hauria d’haver per a cada grup de 3r i 4t d’ESO dos professors: el tutor i el cotutor.

Paral·lelament, la direcció del centre va presentar un projecte de biblioteca acollint-se a la convocatòria (juny del 2006) del Projecte d’innovació de Biblioteca Escolar “puntedu”. Aquest projecte va ser concedit i implicava bàsicament, organitzar i dinamitzar la biblioteca sota els paràmetres que estableix la IFLA/UNESCO per a les biblioteques escolars. Per dur-ho a terme, es va formar la Comissió de la Biblioteca, de la qual en forma part un membre de l’equip directiu, la sotsdirectora, una professora del Seminari de Llengua i Literatura Castellana, una professora del Seminari de Matemàtiques i la responsable “puntedu” del Seminari de Llengua i Literatura Catalana, que disposa de 9 hores setmanals de dedicació a la biblioteca del centre.

Al setembre del 2006 la direcció del centre va demanar que des de la biblioteca s’organitzés una activitat de lectura, “un pla de lectura”, per a les hores de cotutoria de 3r i 4t d’ESO. I així va sorgir l’Hora de Lectura com una activitat dinamitzadora d’aquesta voluntat, i alhora, transversal respecte les àrees del currículum, perquè no era de cap assignatura en concret i participava de totes. L’activitat es va iniciar a l’octubre del 2006 per a tots els grups de 3r i de 4t ESO. El maig del 2007, el claustre de professors decideix per votació que davant del canvi curricular a 1r d’ESO pel curs vinent 2007-08, la nova hora d’alternativa a la religió serà compartida amb una hora de lectura setmanal. La combinació horària en aquesta franja era molt més complexa perquè hi entraven també, a més de la cotutoria, les matèries d’alternativa a la religió: l’argumentari i el medi ambient. Cosa que complicava enormement els horaris dels grups. Així doncs, al curs 2007-08 l’Hora de Lectura es fa extensiva també a 1r i queda implantada a tres nivells dels quatre de l’ESO, a primer, a tercer i a quart.

*s’entén que professor, tutor, cotutor, alumne...inclou també professora, tutora, alumna...

IES Angeeta Ferrer i SensatBiblioteca. Abril 2008

L’OBJECTIU

L’Hora de Lectura està basada en la idea de posar a l’abast dels estudiants tots aquells aspectes que acompanyen el fet de llegir i que, pels lectors habituals, fan que percebin aquest fet de llegir com una activitat no de deure sinó de lleure. Es tracta en definitiva de motivar els adolescents a llegir per plaer, perquè aquest és el pas previ per fer-ne un hàbit, l’hàbit lector.

L’objectiu plantejat és intentar aconseguir que l’alumnat adquireixi l’hàbit i el gust per la lectura. Per assolir-ho ens centrem concretament en el que els experts anomenen la lectura per plaer, que és la lectura per oci, com a opció personal d’enriquiment i ocupació del temps de lleure, i que és diferent d’aquella lectura com a via d’accés al coneixement, lectura funcional que possibilita la consulta d’obres que aporten informació i coneixements sobre diversos aspectes de la realitat (jardineria, mecànica, manualitats, política, informàtica..) i que no s’ha de confondre amb una tercera dimensió que és la lectura com a habilitat necessària per desenvolupar-se en el món actual, -lectures educatives i professionals-. (1).

En aquest context cal esmentar el PLEC,(2) el Pla de Lectura de Centre del Programa de Biblioteca Escolar “puntedu” (Departament d’Educació), que proposa la recollida, classificació i anàlisi de totes les activitats de lectura que es duen a terme en el centre des de les diverses matèries, per obtenir una visió global del que s’està fent. Poder-hi reflexionar i davant de les necessitats específiques evidenciades, establir un procés dinàmic d’accions seqüenciades en el temps, subjectes a revisió per adaptar-les a la realitat canviant de l’escola o l’IES. El projecte que aquí es formula s’haurà d’entendre doncs, com una activitat més de lectura en el conjunt del centre, lectura per plaer, i que recolliria el PLEC.

(1) Departamento de análisis y estudios,Fundación Germán Sánchez Rupérezhttp://www.fundaciongsr.es/

(2) Pla de Lectura de Centre (PLEC)Dolors Bundó, Anna Díaz-Plaja, Joan Portell, Josefa SánchezDepartament d’Educació. B a r c e lona, gener 2008http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/formacio_pla_lectura.htm

IES Angeeta Ferrer i SensatBiblioteca. Abril 2008

MARC GENERAL

L’IES Angeleta Ferrer i Sensat dedica una hora obligatòria setmanal de lectura a 1r, 3r i 4t ESO. Aquesta Hora de Lectura es contempla com una activitat que té unes lleis i una dinàmica pròpia que defugen, per la seva transversalitat, els esquemes més clàssics del que entenem per una assignatura o matèria a l’Ensenyament Secundari Obligatori. Per tant:

1- És una activitat que demana uns altres criteris de posada en marxa, seguiment i avaluació, ja que caldria entendre l’examen dels resultats escolars com un procés d’avaluació seqüencial d’un conjunt d’objectius heterogenis situats en el marc de la trajectòria vital dels individus. Segurament, des d’aquesta perspectiva, no és possible obtenir un indicador únic de resultat escolar i, per tant, caldrà considerar diversos indicadors desplegats en una franja temporal determinada, la interpretació dels quals també requerirà una gradació qualitativa més que no pas quantitativa.(3)

2- i exigeix també estar obert a totes aquelles iniciatives de foment de la lectura basades en els esquemes actuals de comunicació i oci dels joves. Ja vinguin des de les biblioteques públiques com d’altres indrets..perquè malgrat que encara no hi ha estudis amb evidències científiques que demostrin l’eficàcia de les noves tecnologies a l’hora de fomentar la lectura i l’escriptura, si que podem afirmar, que tota aquella activitat que tingui o bé comporti un element electrònic té assegurat un interès inicial per part dels joves i dels adolescents. En comptes de passar-nos tot el dia dient que les noves tecnologies redueixen el llenguatge i allunyen els llibres dels joves, ¿per què no usem els mitjans electrònics per atraure la seva curiositat cap al contingut dels llibres i per fomentar el plaer de llegir? (4)

(3) Informe per a la millora dels resultats del sistema educatiu a Catalunya .Informes d’avaluació núm 10Departament d’EducacióConsell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.Realitzat en el marc de l’Acord estratègic per a la internacionalització i la competitivitat de l’economia catalana, de 16 de febrer de 20051a edició: febrer de 2007

(4) Esto no ha hecho más que empezarJavier CelayaIn Tema del mes de enero 2008:¿Una sociedad sin lectores? http//blog.sedic.es

IES Angeeta Ferrer i SensatBiblioteca. Abril 2008

Dit d’una altra manera, no es tracta doncs, d’imposar una llista de lectures, que pot ser més o menys atractiva, ni de fer exàmens de continguts, exposicions orals, ni tampoc d’omplir fitxes de comprensió en el suport que sigui i anàlisi de les lectures realitzades, perquè des de les assignatures això ja és possible, tal i com reflecteix el currículum quan parla, per exemple, de les competències bàsiques en l’àmbit lingüístic (5). Es tracta de practicar un sistema no intervencionista però de presència efectiva, de posar a la disposició de l’alumnat un espai (la biblioteca), un temps (una hora setmanal), unes lectures de nivell i temàtica diversa adaptades a la heterogeneïtat* de l’alumnat i sobretot, es tracta de ser-hi, per assegurar el silenci necessari que demana la lectura i per ser un referent a l’hora d’ajudar a triar...

Cal definir amb precisió els paràmetres on s’emmarca el fet de plantejar aquest tipus de lectura des del centre, perquè pot portar a pensar que no pertoca als centres educatius ocupar-se del foment de “la lectura per plaer” o bé, pensar que allò que ja es fa des de les assignatures aboca l’alumnat cap a l’adquisició d’aquest hàbit lector i que per tant, és superflu destinar-hi des del centre tota una valuosa hora setmanal de l’horari lectiu. Però és evident que no és així, perquè entre moltes d’altres raons :

-a- El fet que l’activitat de lectura per plaer es realitzi en el centre educatiu implica que aquesta hora de lectura no “ha de competir” amb altres espais i amb activitats de lleure més atractives per a l’alumnat, com pot ser l’oferta que presenten les noves tecnologies (internet, messenger, fotologs,...).

En aquest sentit l’informe To read or not to Read demostra que històricament, el canvi en l’hàbit lector va lligat a la pràctica d’Internet, de tal manera que els lectors habituals noten també la competència d’altres mitjans, cosa que resulta en una acumulació de tasques simultànies i en una minva de la capacitat de concentració en el text. Per exemple el 58% dels estudiants de secundària i batxillerat usen altres mitjans a la vegada que llegeixen i el 20% del seu temps de lectura es comparteix amb la TV els vídeos, els videojocs, l’enviament de missatges instantanis, sms, emails i navegar per Internet. A la vegada que això succeeix amb els joves “multitasca” als EEUU, a les llars mai s’havia invertit tan poc en la compra de llibres, i tal i com diu l’informe, hi ha una claríssima correlació entre el nombre de llibres d’una llar i l’èxit acadèmic dels fills.(6)

(5) Relació de competències bàsiquesBarcelona, desembre de 2003Departament d'EnsenyamentConsell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu

*En aquest sentit és interessant tenir present el paper que pot jugar la biblioteca en l’acolliment i integració de l’alumnat nouvingut, tal i com mostren les ponències de la Jornada sobre Biblioteca Pública i Immigració del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. http://www.cobdc.org/aldia/2008/0220.html

(6) To Read or Not To Read. A Question of National Consequence.Research Report #47. November 2007.National Endowment for the ArtsProduced by the Office of Research & Analysiswww.arts.gov/

IES Angeeta Ferrer i SensatBiblioteca. Abril 2008

-b- L’Hora de Lectura es realitza sota la responsabilitat de la persona cotutora del grup-classe. Això vol dir que la figura de la persona cotutora esdevé essencial per portar a la pràctica, el dia a dia, aquesta Hora de Lectura. Al professorat cotutor se li exigeix un esforç de coneixement dels alumnes i de perícia professional, ja que aconseguir una bona predisposició i motivació de l’alumnat vers aquesta activitat i a la vegada, (sense disposar de “les notes com a arma“), assegurar el silenci d’aquells inevitables dos o tres alumnes que impedeixen la lectura a la resta, és una feina complexa i al començament molt dura. És evident doncs, que la figura del cotutor possibilita la seriositat en el compliment que es demana a les activitats plantejades des del món educatiu.

També cal apuntar que el fet d’establir l’Hora de Lectura sota aquests termes, ha produït canvis estructurals i organitzatius en el sistema de funcionament del centre perquè suposa,

- adaptar una part de l’estructura de funcionament del centre a aquest propòsit : aprofitar les cotutories. Cada grup-classe disposa d’una hora setmanal amb el tutor on es tracten tots aquells temes que afecten el grup. Paral·lelament el grup-classe disposa també d’una segona hora setmanal, que anomenem “hora de cotutoria”, on el tutor aprofita per fer el seguiment individualitzat de l’alumnat de la seva tutoria, mentre que la resta del grup-classe queda a l’aula amb un professor cotutor. És aquesta “hora de cotutoria” setmanal la que s’aprofita per portar els grups de 3r i 4t ESO a llegir a la biblioteca,amb la complexitat d’horaris que això suposa pel centre. aprofitar l’hora d’alternativa a la religió. A 1r ESO la nova disposició curricular obliga destinar una hora setmanal a l’assignatura de religió i/o bé a una alternativa dintre d’aquesta hora. Doncs bé, l’Hora setmanal de Lectura ocupa aquest temps d’alternativa, però a la biblioteca.

- impulsar l’espai de la biblioteca del centre, l’organització del seu catàleg i dinamització, gràcies a la concessió del Projecte de Biblioteca Escolar “puntedu”. La dimensió del que implica aquest punt queda reflectida en l’informe de Síntesi d’Activitats que es va fer des de la biblioteca a final del curs passat 2006-07 i que està a disposició de qui el demani. Només apuntar que aquesta Hora de Lectura té molta importància, pesa molt, a l’hora de la tria i l’adquisició de novetats.

- dotar la figura del cotutor d’unes responsabilitats molt específiques. Pot

ser un referent a l’hora d’ajudar l’alumne en la tria de llibres, pot tenir un paper molt actiu pel que fa a la dinamització de la lectura del seu grup-classe a través de l’organització esporàdica d’activitats (un dia de lectura en veu alta, un dia per exposar les opinions dels llibres que han llegit els alumnes ...) etc

IES Angeeta Ferrer i SensatBiblioteca. Abril 2008

- demanar de tot el claustre, dels departaments, de la direcció,una implicació directa a través d’accions puntuals per tal de motivar i fomentar en l’alumnat aquest interès per la lectura.

Així doncs parlem d’un projecte d’abast global, que transcendeix l’àmbit estricte de cada matèria i cada membre del claustre de professorat i que, vertebrat a través de la biblioteca del centre, esdevé un mitjà, no només educatiu, amb la finalitat que els joves puguin esdevenir millors estudiants i ciutadans més cívics, sinó que alhora demana i afavoreix accions conjuntes de centre,al qual van dotant d’una línia pedagògica pròpia i distinta.

A l’IES Angeleta Ferrer ho estem intentant, i el nostre esforç ens planteja dues preguntes bàsiques, ¿què fem, com ho fem concretament? i sobretot ¿quins resultats obtenim? No tant la quantitat de resultats com, si les actuacions que anem fent marquen un trajecte ascendent en l’adquisició de l‘hàbit i el gust per la lectura, i per tant, indiquen que estem en la bona direcció. Cal saber doncs d’on partim, i des del realisme projectar el camí,que és molt llarg, construir-lo, perquè sí que sabem on volem arribar.