1. HISTRIA DE LA LLENGUA I LITERATURA

2. COMUNICACI EMISSORRECEPTOR MISSATGE CODI CANAL CONTEXT RENOU 3. LLENGUATGE SIGNE LINGSTIC: SignificantSignificat(referent) Simblic, arbitrari i generalitzador 4. LLENGUATGE: Capacitat humana de comunicar-se amb signes lingstics LLENGUA: Concreci del llenguatge. Sistema de signes duna comunitat lingstica PARLA: Realitzaci concreta de la llengua 5. COMUNICACI IDIOLECTE: parla individual DIALECTE: Manera de parlar una mateixa llengua un col.lectiu, especialment un col.lectiu espacial, dun lloc determinat VARIANT SOCIOLGICA: Manera de parlar un col.lectiu social 6. COMUNICACI REGISTRE: manera de parlar segons ho requeresqui la situaci comunicativa. Ms formal o menys. Culte (literari i especialitzat o cientfico-tcnic) i popular (col.loquial i vulgar) NORMA: part arbitrria de la norma que tendeix a evitar la disgregaci de la parla. Regularitzaci ortogrfica, gramatical i lxica. VARIETAT ESTNDARD: producte de la norma. Varietat supradialectal, comuna a tots els parlants i correcta des del punt de vista normatiu. Estndards regionals. 7. FUNCIONS DEL LLENGUATGE EMOTIVA: emissor CONATIVA: receptor POTICA: missatge METALINGSTICA: codi, llenguatge FTICA: canal REFERENCIAL: context 8. 9. 10. Usatges de Barcelona 11. Forum iudicum

Traducci catalana dun llibre de lleis visigtic (en llat)

12. COSTUMS DE TORTOSA 13. 14. Furs de Valncia 15. Homiles dOrgany 16. 17. CANT DE LA SIBIL.LA 18. CANT DE LA SIBIL.LA A Mallorca : [2] Lo jorn del Judiciparr qui haur fet servici.Jesucrist, Rei universal,home i ver Du eternal,del cel vindr per a jutjari a cada u lo just dar.Gran foc del cel davallar;mars, fonts i rius, tot cremar.Daran los peixos horribles critsperdent los seus naturals delits.Ans del Judici l'Anticrist vindri a tot lo mn turment dar,i se far com Du servir,i qui no el crega far morir.Lo seu regnat ser molt breu;en aquell temps sots poder seumoriran mrtirs tots a un llocaquells dos sants, Elies i Enoc.Lo sol perdr sa claredatmostrant-se fosc i entelat,la lluna no dar clarori tot lo mn ser tristor.Als mals dir molt agrament:Anau, maleits, en el turment!anau-vos-ne en el foc eternamb vstron prncep de l'infern!Als bons dir:Fills meus, veniu!benaventurats posseuel regne que us he aparellatdes que lo mn va esser creat!Oh humil Verge! Vs qui heu paritJess Infant aquesta nit,a vstron Fill vullau pregarque de l'infern vulla'ns lliurar!Lo jorn del Judiciparr qui haur fet servici. 19. VIDES DE SANTS ROSSELLONESES Traducci catalana del s. XIII de la Llegenda uria de Jacopo de Varazze 20. Llegenda uria de Jacopo de Varazze Difusi Aquesta obra va tenir des de la seva redacci, cap el 1261-1266, un xit considerable. Va esdevenir, amb laBblial'obra ms llegida, ms copiada i sobretot ms augmentada . De fet, durant els segles XIV i XV no s estrany trobar cpies contenint ms de 400 histries en relaci a les 180 originals. S'estima que hi ha ms de 1000 manuscrits, dels ms senzills als que contenenminiatures , i n'existeixen edicions en els principals idiomes europeus. El manuscrit ms antic conservat s del1282i es conserva a laStaatsbibliothekdeMunic . La traducci catalana conservada ms antiga s del S. XIV (es troba a Pars). La invenci de la impremta l'any1450va augmentar encara ms la difusi d'aquest llibre. 21. (Llat) CATAL (Occit) (rab) ((Ibric)) 22. AMOR CORTS O FINA AMORS TROBADORS I JOGLARS MIDONS (senyora) GILS (gels, marit) LAUSENGIERS (difamadors) OM (home, enamorat) PRETZ (mrits) SENHAL (senyal, nom secret) 23. TROBADORS Trobar leu (lleu) Trobar ric Trobar clus (clos) CAN: dama SIRVENTS: stira PLANY: mort PASTOREL.LA: camp, pastora ESCONDIT: excusa ALBA: adu dels enamorats TENS (debat), DANSA, BALADA... 24. TROBADORS Guillem de Bergued Cerver de Girona Consistori de la Gaia Cincia (Tolosa de Llenguadoc, 1323) Jocs Florals (Barcelona, 1393) 25. JORDI DE SANT JORDI