Hola soc la Magda, una nena que no soc ni alta ni baixa, més aviat reservada i

tímida però bastant valenta. Ara et contaré una historia d’aventures que

potser no te la creuràs.

Jo estava a la classe de català i la nostra professora, que es deia Maite, ens

havia manat fer uns exercicis una mica llargs. El primer era copiar el

dictat i així vaig començar:

Avui aniré al cinema.

El dinosaure

Al moment d’escriure aquella paraula tot al meu voltant es va congelar i algú

em va treure la cadira on vaig caure per un forat llarg i fosc.

Al principi tenia por, però després vaig veure que estava caient per un tobogan

enorme. No tenia por em semblava divertit.

Després d’uns minuts una paret em va parar el pas i de sobte vaig veure que

la Paula i la Xenia queien pel mateix tobogan.

-Aaah! Mira Xenia allà hi ha la Magda!

-On? No la veig! espera un moment si, si que la veig.

-Vigileu, noies, que no puc moure’m!

-No podem parar!

PLOFFF

De sobte la porta es va començar a obrir i el tobogan va continuar, però, poc

temps.

Després vam arribar a una cova, a dintre hi havia tres túnels:

Un era molt gran, un altre molt petit i l’altre era estrany.

El gran era massa gran i no tenia fi, el petit era tant petit que no podíem

entrar. Aleshores vam haver de triar l’estrany que canviava de lloc i tenia

moviment.

Per entrar havíem donar-nos totes juntes les mans donant un bot perquè sinó

el túnel marxaría cap un altre lloc.

Quan vam entrar estàvem marejades perquè totes les coses es movien del lloc

molt ràpid, però a mesura que anàvem avançant les coses anaven parant una

mica.

Quan vam veure que les coses estaven més quietes la Paula va dir:

-Noies parem aquí! Pensem, com és que estem aquí i no a la classe de català?

-Paula no ho sé! Però... es millor estar aquí – va dir la Xenia.

-No, Xenia, la Paula té raó, jo vaig escriure la paraula dinosaure i vaig caure

pel tobogan- vaig dir jo.

-A veure què té d’especial la paraula “dinosaure”?- va dir la Xenia.

-No ho sé- va dir la Paula.

Després de molta estona ens van sortir moltíssimes idees com: noms d’animals,

paraules que comencen per “D” o que acaben amb vocal.

Però...de sobte se’m va ocórrer que dinosaure tenia les 5 vocals!. Llavors els

hi vaig dir la idea i vaig cridar amb totes les meves forces:

-Precaució!

-Precaució!- va repetir la Paula.

-Precaució!- va dir la Xenia, al mateix moment que la Paula.

I de cop i volta vam tornar a classe de català, però sense dir res, vam

decidir que seria el nostre secret.

Fi