Historia del raonament clinic
-
Upload
josep-maria-vilaseca-llobet -
Category
Health & Medicine
-
view
254 -
download
4
Transcript of Historia del raonament clinic
HISTÒRIA DEL RAONAMENT CLÍNIC
Dr. Josep M. VilasecaGener 2009
Circa 6000 a.C. Trepanació de cranis a l’Àfrica. Amb quina finalitat?
Circa 2600 aC. Segons la llegenda, Huang Ti (l’emperador groc) escriu a Xina el Nei Ching
(canon de Medicina Interna). El text actual data probablement del 762 aC.
Circa 2200 aC. Tauleta d’argila sumèria, el primer text mèdic de Mesopotàmia
Circa 1150 aC. El papir d’Ebers, col.lecció d’escrits mèdics egipcis (a la foto, el tractament de l’asma)
Circa 1060 aC. Epidèmia de pesta entre els filisteus, segons la Bíblia
Circa 800 aC. Atharva Veda, primer escrit mèdic hindú (medicina ayurvèdica)
Original Sanskrit verse from Atharva Veda that refers to the medicinal values of guggul.
Translation for Sanskrit verse: ("Yakshma" (disease), it cannot appear in sun light. Guggulu is the best medicine, because it develops through the rays of hot sun on specific circumstances. Guggulu has an aromatic odour. It removes the disease, like that of a deer that runs away on seeing the horse. A mixture of Guggulu and common salt remove the disease along with their complications.)
Circa 500 aC: santuaris curatius del Déu de la salut Asclepi a Grècia
Circa 400 aC. Hipòcrates de Cos funda la primera escola de medicina
Circa 330 aC. El Jurament Hipocràtic
Juro per Apol.ló, metge, i Esculapi i per Hygeia i Panacea i per tots els Déus i Deesses, posant-los de jutges, que aquest mon Jurament serà complert fins on tinc poder i discerniment. A aquell qui va ensenyar-me aquest art, l'estimaré el mateix que els meus pares; ell participarà del meu manteniment i si ho volgués participarà dels meus bens. Consideraré la seva descendència com a germans meus, ensenyant-los aquest art sense cobrar-los-en res, si ells desitgen aprendre'l. Instruiré per percepte, per discurs i en totes les altres formes, als meus fills, als fills del qui em va ensenyar a mi i als deixebles units per jurament i estipulació, d'acord amb la llei mèdica, i no a altres persones. Portaré endavant aqueix règim, el qual d'acord amb el meu poder i discerniment serà en benefici dels malalts i els apartarà del perjudici i l'error. A ningú donaré una droga mortal encara que em fos demanada, ni donaré consell per a tal fi. De la mateixa manera, no donaré a cap dona pessaris destructors; mantindré la meva vida i el meu art allunyat de culpa.
Circa 330 aC. El Jurament Hipocràtic
No operaré a ningú per càlculs, deixant tal feina als qui treballen en aqueixa pràctica. A qualsevol casa on entri, serà per benefici dels malalts abstenint-me de tot error voluntari o corrupció, i de lasciva amb les dones o homes, lliures o esclaus.
Guardaré silenci sobre tot allò que en la meva professió o fora d'ella, senti o vegi en la vida dels homes que no tingui d'ésser públic, mantenint aquestes coses de manera que no se'n pugui parlar.
Ara, si compleixo aquest Jurament i no el trenco, que els fruits de la vida i de l'art siguin meus, que sigui honrat per tots els homes i que lo contrari m'advingui si el trenco i sóc perjur.
Circa 280 aC. Escola de Medicina d’Alexandria
Circa 70 dC. Els cinc volums de De materia medica de Dioscòrides
129 – 201 dC. “Galenus Dixit”
Circa 400 dC. Sant Cosme i sant Damià, cirurgians màrtirs, protectors de metges i
apotecaris
Circa 850. Neix l’escola de medicina hipocràtica de Salern
Circa 910. Hospitals de l’orde cluniacenc a França, Espanya i
Anglaterra
Circa 1030. Apareix el
canon de la medicina
d’Avicenna
Circa 110 – 1200. Es funden les universitats amb facultats de
medicina a Bolonya, Montpeller i París
1126 – 1198: Averroes fou el gran enciclopedista mèdic aristotèlic de
l’època
1135 – 1204. Maimònides fou el precursor de la medicina
psicosomàtica
1276. El metge portuguès Petrus Hispanus és escollit papa (Joan
XXI)
1316. Primer gran llibre de text d’anatomia, Anatomia Mundini,
de Mondino dei Luicci
1347 – 1352. Primera epidèmia de pesta negra a Europa
1456. El primer llibre científic, la Historia Natural de Plini el Vell
1500. Leonardo da Vinci fa estudis d’anatomia humana
1525-1526. Paracels publica Archidoxis
1543. Es publica el llibre De humani corporis fabrica d’Andreas
Vesalius
1628. William Harvey descriu la circulació sanguínia
1660. Marcelo Malpighi crea l’anatomia microscòpica
1664. Thomas Willis descriu el rec sanguini de la base del cervell
1673. Leewenhoek fabrica un microscopi de lent única
1683-1685. Boerhaave introdueix el mètode de l’ensenyament clínic
1726. Stephen Halles fa la primera medició de la pressió arterial
1747. James Lind cura l’escorbut. Publica el seu tractat el 1753
1761. G. Battista Morgagni crea l’anatomia patològica
1796. Edward Jenner descobreix la vacuna contra la verola
1801. Xavier Bichat funda l’histologia. Franz Joseph gall crea
la frenologia
1810. Samuel Hahnemann exposa els fonaments de l’homeopatia
1819. Teòfil Laennec introdueix l’auscultació amb l’estetoscopi
1821. F. Magendie crea la toxicologia
1839. Teodor Schwann descriu la cèl.lula animal
1840. Jakob Henle postula que els gèrmens són causa d’infecció
1845. Rudolf Virchow, creador de la patologia cel.lular, descriu l’embòlia
1858. Rudolf Virchow inicia l’era de la medicina com a ciència natural
1861. Pasteur descobreix els microbis i inicia la bacteriologia1885. Louis Pasteur aplica a un
nen la seva vacuna contra la ràbia
1864. Es funda la Creu Roja a Ginebra
1865. Gregor Mendel descriu les lleis de l’herència genètica (que van ser re-descobertes el 1900)
1872. Jean Martin Charchot descriu les causes de la histèria
1881. Theodor Billroth fa la primera ressecció d’estómac
1882. Robert Koch, pioner de la microbiologia, descubreix el bacil
de la tuberculosi
1884. Hans C. J. Gram publica el seu mètode de tinció dels
microorganismes
1890. Emil von Behring i Shibasaburo Kitasato creen la
sèrum-teràpia
1895. Wilhelm Roentgen descobreix els raigs X
1899. L’empresa alemanya Bayer comercialitza l’aspirina
1900. Freud publica La interpretació dels somnis i crea la
psicoanàlisi
1901. Karl Landsteiner descobreix els 3 grups sanguinis A,B,O. Es
concedeix el primer premi Nobel de medicina (E. v. Behring)
1903. Ivan Pavlov descriu el reflex condicionat
1907. Willem Einthoven utilitza el seu galvanòmetre per a enregistrar
el batec cardíac
1910. Paul Ehrlich desenvolupa el Salvarsan, quimioteràpic contra la
sífilis
1921. C. H. Best i F.G. Banting aïllen insulina del pàncrees
1928. Alexander Fleming descobreix la penicilina
1935. Gerhard Domagk descobreix les sulfamides. Egas Moniz
practica la leucotomia
1944. Selman A. Waksman desenvolupa l’estreptomicina
1948. Es crea l’Organització Mundial de la Salut, amb seu a Ginebra. Es publica l’Informe Kinsey sobre el comportament
sexual
1950. Es realitza a Estats Units el primer transplantament de ronyó
1952. Jean Delay introdueix la clorpromacina i comença l’era dels
psicofàrmacs
1953. Watson i Crick descriuen l’estructura de doble hèlix de l’ADN
1967. Christiaan N. Barnard realitza el primer transplantament
cardíac
1975. L’OMS declara eradicada la verola
1978. Neix a Anglaterra el primer “nadó probeta”.
1981. Primer cas de SIDA als Estats Units
1982. Es descobreix la ciclosporina
1993. Jerry Hall i Robert Stillman clonen per primera vegada
embrions humans
1997. S’obté la seqüenciació completa del codi genètic
d’Escherichia coli. Es comercialitza la Viagra
2000. S’aconsegueix el primer esborrany del mapa genètic humà
(genoma)
MALGRAT QUE LA HISTÒRIA CONTINUA, AQUÍ
S’ACABA LA SEGONA SESSIÓ DEL CURS DE RAONAMENT CLÍNIC