Hinduisme 12 13

49
Hinduisme Una manera d’entendre la vida

Transcript of Hinduisme 12 13

Page 1: Hinduisme  12 13

Hinduisme

Una manera d’entendre la vida

Page 2: Hinduisme  12 13

Salutació de benvinguda i de comiat freqüent a l'Índia.

La paraula sol anar acompanyada d'un gest de les mans palmell contra palmell situades davant del pit i, es completa, amb una lleugera inclinació del cap.

Significa, "et saludo“, "m'inclino davant teu", "et faig una reverència“.

Namaste

Page 3: Hinduisme  12 13

Tilak i Bindi

Dibuixos o punt en el front o just a sobre de la zona de l'entrecella. Poden representar un estat civil, un símbol religiós o una simple declaració de moda.

El hindús diuen que Déu ens va donar dos ulls amb els quals poder veure el món físic, i un tercer, invisible, amb el qual poder veure el món eteri. L'àrea on es col·loca el tilak i el bindi, és un importantíssim centre d'energia i centre nerviós en el cos humà. Es diu que el tilak i el bindi guarda l'energia i enforteix la concentració. És l’Ull Espiritual o Tercer Ull, l’ull per l’anima.

Segons els antics savis hindús, la pols de plom vermell i la pasta de sàndal tenen propietats refrescants i, per tant, fer servir aquestes substàncies en el front calma la ment.

L’ull per l’anima

Page 4: Hinduisme  12 13

7 abril 2011 | AutorÉs un punt de color vermell a la part central del front. Actualment també pot ser substituït per un ornament autoadhesiu amb forma de gota. N'hi ha de feltre, de plàstic, amb incrustacions de cristalls i, fins i tot, d'or o brillants.En molt casos és senyal de que la dona és casada.

Bindi

Page 5: Hinduisme  12 13

Tilak

El tilak és utilitzat pels homes en celebracions de caràcter religiós. La seva forma dependrà del Déu a qui professin devoció. El color del pigment del tilak pot ser vermell, groc, safrà, blanc, gris o negre, en funció del material amb què està fet.

Els devots de Vixnu, porten una marca blanca en forma

d'U o V amb una línia vermella en el seu interior.

Els devots al déu Xiva fa tres línies horitzontals blanques al front amb uns punts vermells al mig.

Page 6: Hinduisme  12 13
Page 7: Hinduisme  12 13
Page 8: Hinduisme  12 13
Page 9: Hinduisme  12 13

 

Sanatana = significa “etern” Dharma = pot tenir significats com ara “doctrina”, “honradesa”, “conducte moral”, “deure sagrat”...

“sanatana dharma”

Per tant, “el camí etern de la conducta”

Com els hindús anomenen la seva religió?

Page 10: Hinduisme  12 13

Roda = El seu moviment simbolitza els cicles còsmics del naixement, la maduresa, la decadència, la mort i el tornar a néixer de tot ésser viu i de l’Univers.

Segons la FILOSOFIA HINDÚ, la vida humana és cíclica: després de morir, l'ànima deixa el cos i reneix en el cos d'una altra persona, animal, vegetal o mineral. Aquest incessant procés s'anomena "SAMSARA ".

Per l’hindú el temps és cíclic, és infinit, és etern

Símbol de l’hinduisme

Page 11: Hinduisme  12 13

La doctrina hinduista parteix de l’existència de BRAHMAN.

Brahman és l’Universal, l’Absolut, l’Ànima del món.

Brahman es representa pel so universal “om”, el qual està format per tres lletres “AUM”. Aquestes tres lletres, en sànscrit signifiquen “El que no té principi ni fi” i simbolitzen els tres estats naturals de l’ésser: existència, consciència i felicitat.

Brahman = “AUM”

Símbol de l’hinduisme

Page 12: Hinduisme  12 13

Quins són els orígens de l’Hinduisme?

DRÀVIDESCivilització que ocupava la vall del riu Indus cap als 3.500 anys a.C. Era una civilització de pell fosca que adorava representacions de la deessa mare i diverses divinitats animals.

És fruit de l'encreuament de l'antiga civilització de l'Indus (DRÀVIDES) amb la dels invasors (ARIS).

ARIS

Cultura que penetra per Afganistan cap l’any 1500 a.C. Era un poble nòmada de pell clara i de constitució alta i forta. La seva llengua era el sànscrit i la seva religió s’anomenava VÈDICA (Veda=saber). Donava molta importància a les forces de la naturalesa.

Donaven molta importància al foc i l’utilitzaven pels seus sacrificis.

S’organitzaven amb tribus i cada tribu estava dividida en CASTES.

Page 13: Hinduisme  12 13

la paraula en sànscrit per definir Casta és “Varna” que vol dir colorCastes = classes socials

BRAMANS

KSATRIYA

VAISHYA

Posteriorment a aquestes Castes s’hi afegí el grup de persones serves

SUDRA que era la formada per la població indígena de pell fosca.

PARIES o INTOCABLES no pertanyen a cap Casta i són considerats impurs. A aquest grup pertanyen els assassins de Bramans o de vaques, els escombriaires, els escorxadors, els enterramorts...

Castes pures

Page 14: Hinduisme  12 13

L’hindú mai no es revela per la seva situació social, ells suporten resignadament la seva sort, perquè saben que és provisional.

Per als hindús creients, la Casta no és un fet social ni econòmic, sinó el resultat d’una reencarnació. Es neix dins d’una Casta, superior o inferior, segons la conducta de la vida anterior. En la propera vida la persona tornarà a néixer en una Casta alta o baixa, en funció de la seva actuació en la vida present.

Page 15: Hinduisme  12 13

La TRANSMIGRACIÓ (pas de l’ànima “ATMAN” del qui mor a un altre cos) i, per tant, en la REENCARNACIÓ.

La qualitat de la REENCARNACIÓ ve determinada pel mèrit o la falta de mèrits que hagi acumulat cada persona com a resultat del seu actuar o KARMA, del que l'ànima hagi realitzat en la seva vida o vides passades.

Per l’hindú la vida com una feixuga càrrega de la que s’ha d’alliberar per aconseguir el MOKSA i, així, trencar el cicle de les REENCARNACIONS.

Creences

El destí de cada ATMAN consisteix en arribar al BRAHMAN, unir-se amb ell, unir-se al Gran Tot.

Page 16: Hinduisme  12 13

MOKSA és el moment en què l’ésser és realment conscient que el seu propi esperit està lligat a tot l’Univers. És el moment en què s’arriba al coneixement de la veritat suprema.

BRAHMAN, no només és únic com allò Absolut, sinó també és divers. Divers perquè es manifesta en cada ATMAN individual dels éssers vius.

El destí de cada ATMAN consisteix en arribar al BRAHMAN, unir-se al Gran Tot.

Brahman = únic i divers

L’Hinduisme és una religió politeista?

Page 17: Hinduisme  12 13

camí de la devocióÉs el camí de la bondat i l’adoració a un déu personal.

camí de l’acció (karma)

camí del coneixementReservat als Bramans i comporta el descobriment de l’Absolut.

També s’accepta una altra via o camí, que és el IOGA.

Tres camins que permeten alliberar-se del cicle de naixements per arribar al Gran Tot:

Moksa = unió al Brahman

Implica fer el bé desinteressadament i complir els deures de cada Casta i dels diferents estats o situacions que les persones han de passar al llarg de la vida.

Page 18: Hinduisme  12 13

El Trimurti o Trinitat

Qui crea = BrahmaQui conserva = Vishnu o VixnuQui destrueix = Shiva o Xiva

és l’agrupació de les tres divinitats considerades aspectes del BRAHMAN

Quines són les principals divinitats hindús?

Page 19: Hinduisme  12 13

És el creador, el senyor de les criatures, l’ordenador del món.

quatre caps i quatre boques que, segons diuen, varen recitar els quatre llibres dels Vedes

una gerra d’aigua (símbol que l’univers ve de l’aigua)

una flor de lotus (símbol de puresa)

té quatre braços

les Vedes (símbol del coneixement)

divinitat masculina d’aire pacífic i tranquil

sovint és representat sobre una oca (símbol del coneixement).

Brahma

Page 20: Hinduisme  12 13

Vixnu

representat de color blau

té quatre braços

Roda dentada (símbol de la intel·ligència universal)

Cargol marí(símbol de l’origen de l’univers)

Mall (símbol del poder)

Flor de lotus (símbol de puresa)

darrere del seu cap i com si fos un barret, surt la cobra amb molts caps

És qui conserva.

divinitat masculina divinitat masculina

divinitat masculina

Page 21: Hinduisme  12 13

Xiva divinitat dual: destrueix però a la vegada també genera

divinitat masculina amb dos o quatre braços

té tres ulls, el tercer al front, i és quasi sempre tancat

cabells llargs, crispats i, recollits en una mena de monyo

riu Ganges

lluna creixent

forca

tambor

mà en posició vertical amb els dits mirant amunt (símbol de protecció)

mà amb els dits avall (símbol de generositat)

pell de tigre

portar serps al coll, al cap i als braços

Page 22: Hinduisme  12 13

Xiva = Nataraja

En la mitologia hindú es diu que Xiva pren forma de cos femení i va amb Vixnu a enamorar uns sants que feien meditació i abstinència al bosc. Davant la actitud provocadora de les divinitats, els sants es van enfadar i varen fer sortir del foc un tigre per tal que els ataqués. Xiva va matar el tigre i després d’arrencar-li la pell se la va posar com a vestit. A continuació, els sants li van enviar una serp verinosa i Xiva li va xuclar el verí i se la va posar de collaret. Després li van enviar altres animals i també els va vèncer i va ballar la dansa còsmica damunt dels cossos dels animals vençuts. Llavors, els sants s’adonaren que la ballarina era Xiva i es convertiren en devots seus.

Page 23: Hinduisme  12 13

Setenareencarnació de Vixnu

RamaSita

Heroi del Ramayana, una de les (història èpica més importants i populars hindú)

Esposa de Rama, porta una flor de lotus a la mà

(mig home i mig mico) És el fidel servidor de Rama.

Déu que salva de totes les dificultats i problemes.

Hanuman

Normalment se’l representa dret, vestit de guerrer, malgrat era un rei. Té dos braços i amb una mà aguanta l’arc i amb l’altre porta les fletxes.

Page 24: Hinduisme  12 13

Diu el Ramayana que Rama, casat amb Sita (deessa de la fertilitats de la terra), governava el seu regne. En aquell temps, el rei tenia l’obligació de garantir que les seves terres fossin fèrtils i capaces de produir suficient com per alimentar la població. El germà del rei, que volia el poder, el va enviar a l’exili al bosc. Sita va insistir en acompanyar-lo malgrat que ell volia que es quedés. Al bosc, Sita va ser segrestada pel dimoni Ravana que se la va endur i la va amagar. Finalment, Rama aconsegueix trobar-la i, en recuperar la deessa de la fertilitat, recupera la productivitat de les terres. Rama es converteix en l’heroi i en el model perfecte de déu, de rei, d’home i d’espòs.

El Ramayana és el poema més curt que el Mahabharata (poema èpic més llarg del món, el conformen uns 200.000 versos)

Page 25: Hinduisme  12 13

Krishna neix per matar el rei Kansa, germà del pare de Krishna. Kansa s’assabenta que un fill del seu germà l’havia de matar. Per aquesta raó l’empresona amb la seva dona per poder-los tenir més controlats. Cada cop que tenien un fill o una filla, Kansa els feia matar. La nit que va néixer Krishna hi havia una tempesta molt forta i els guàrdies de la presó es varen adormir. Les portes es van obrir pel vent i després de néixer el varen poder treure de la presó. El van deixar amb una família de pastors i d’aquesta manera el van salvar de la mort.

KrishnaVuitena reencarnació de Vixnu

Es presenta tocant la flauta.Sovint al seu costat hi ha una vaca, perquè, hem de saber que segons la mitologia hindú, ell era pastor.

Page 26: Hinduisme  12 13

Saraswati

És la deessa del coneixement, de la ciència, de la paraula i de la veritat. És l’encarregada de l’aprenentatge, de les belles arts i de la música

Esposa de Brahma

Brahma i Saraswati representen la unió entre el poder i la intel·ligència.

totes les ofrenes que se li facin han de ser blanques

molt bonica i de pell molt blanca

sari blanc (senyal de puresa)

asseguda a prop d’un riu

quatre braços

rosari

llibre

toca un instrument de corda anomenat Veena

el seu vehicle és un cigne blanc

Page 27: Hinduisme  12 13

ParvatiEsposa de Xiva i mare de Ganesh

deessa benevolent, però a la vegada pot ser molt destructora

Quan s’enfada es manifesta com Durga. Durga és una de les deesses amb seguidors. Va néixer de les energies negatives de tots els déus masculins. Quan els déus es veien impotents per vèncer els dimonis, que pretenien destruir l’equilibri del món. Curiosament, els déus masculins varen necessitar una dona per vèncer.

Durga

KaliQuan la seva força no és suficient i està molt enfadada del seu front surt Kali, la deessa negra d’aspecte terrorífic i llengua vermella.Kali per vèncer els seus enemics, es beu la seva sang i es menja la seva carn fresca.

Page 28: Hinduisme  12 13

Ganeshfill de Xiva i Parvati

A l’entrada dels temples, de les botigues i de les cases sempre col·loquen la seva simpàtica imatge com a símbol d’èxit, prosperitat i pau

és de color vermell, carbassa o groc

déu més popular de l’India

ullal esquerre trencat i la trompa es cargola cap a l’esquerra

el seu vehicle és un ratolí

té quatre o deu braços, una bona panxa i és molt rialler

cap d’elefant i cos d’infant

Page 29: Hinduisme  12 13

La llegenda explica que, Xiva, després d’un llarg temps de meditació, torna a casa amb la seva esposa Parvati. En arribar, la troba dormint amb un infant. Ple de gelosia, i sense adonar-se que era el seu propi fill, el déu li talla el cap. Parvati, en despertar, queda horroritzada i obliga el seu marit a portar el cap del primer ésser viu que trobi al bosc per posar-la al seu fill. Curiosament, el primer ésser viu va resultar ser un elefant.

Page 30: Hinduisme  12 13

Quins són els llibres sagrats de l’Hinduisme?

( El terme “ Veda” en sànscrit significa “saber” o “coneixement” )

En són quatre i formen el que s’anomena els quatre Vedes En són quatre i formen el que s’anomena els quatre Vedes:

Rig Veda Yajur Veda Sama Veda

Atharva Veda

Vedes

Page 31: Hinduisme  12 13

Mahabharata / Bhagavad-Gita

És el poema èpic més llarg del món. El conformen uns 200.000 versos

·        

Krishna es fa conseller d’Arjuna, un dels germans, que en el camp de batalla té dubtes i refusa el combat amb els seus parents i amics.

Page 32: Hinduisme  12 13

RamayanaHistòria èpica més importants i populars hindú.

Explica la història del déu Rama, reencarnació de Vixnu.

era un rei i se’l representa vestit de guerrer

arc i fletxes

Sita, la seva esposa, porta una flor de lotus

déu Hanuman (mig home i mig mico)

Rama i Sita va ser lluitant amb el dimoni Ravana

Page 33: Hinduisme  12 13

Sadhu Són ascetes errants o persones santes de l‘Hinduisme que han renunciat a tot per consagrar-se a la recerca de l'alliberament espiritual o moksa.S'estima que actualment hi ha almenys quatre milions de sadhus a l'Índia que segueixen les mateixes regles: la pràctica espiritual, l'austeritat, l'estudi de les escriptures, la lloança als seus déus i la vida pacífica.

Page 34: Hinduisme  12 13

Els sadhus en general s'agrupen en dues classes principals: els devots del déu Xiva, i els seguidors del déu Vixnu i dels seus reencarnacions, que inclouen els déus Rama i Krishna.

Page 35: Hinduisme  12 13

Guru

Els gurus són mestres del coneixement religiós.

El mot es compon de:

gu = obscuritat, ignorància .

ru = llum, coneixença,.

Aquell qui ajuda a passar de la ignorància al coneixement.

Page 36: Hinduisme  12 13

Puja

Acte d’adoració a la divinitat.En aquest acte se saluda a la divinitat amb encens i flors i li ofereixen menjar que després, i amb categoria de menjar beneït, ells consumiran.

Page 37: Hinduisme  12 13

GangesNeix a l’Himàlaia i és venerat com la deessa Ganga, que segons la mitologia hindú va baixar a la terra i amb les seves aigües purifica els pecats de qualsevol que s’hi banyi

Page 38: Hinduisme  12 13

Benarés - Varanasi -Espais sagrats

ciutat religiosa per excel·lència i gran centre de l’hinduisme.

els hindús van a Varanasi en

peregrinació per visitar els seus

temples i per prendre el bany

de purificació

Page 39: Hinduisme  12 13

Els graons s’anomenen, Gaths, i en ells és freqüent trobar un gran nombre de persones baixant i endinsant-se a l’aigua sagrada.

Els graons s’anomenen, Gaths, i en ells és freqüent trobar un gran nombre de persones baixant i endinsant-se a l’aigua sagrada.

Page 40: Hinduisme  12 13

Allà esperarà la mort, i desitjarà trencar amb el cicle de naixement i renaixement i unir-se a Brahman.

Page 41: Hinduisme  12 13

Ghats crematoris

pira funerària amb el cadàver d’un home cobert amb teles blanques

Page 42: Hinduisme  12 13

PushkarEspais sagrats

Un dels centres de peregrinacions hindús més important on trobem l’únic temple dedicat al déu Brahma.

Page 43: Hinduisme  12 13

Kumbh Mela

Segons els astròlegs, quan el planeta Júpiter entra en Aquari i el Sol entra en Àries, Kumbh Mela comença el Kumbh Mela. Es creu que durant aquest període, el pas entre la Terra i altres planetes superiors està obert, i l'ànima pot arribar al món celestial. Així, per banyar-se al riu sagrat, els pecats passats es renten i l'ànima arriba al Moksa.

Kumbh Mela és la peregrinació sagrada, un dels esdeveniments més sagrats a l'Índia. Kumbh (atuell, recipient) Mela (reunió).Es porta a terme en quatre llocs diferents de l'Índia:

AllahabadHaridwar

Ujjian Nashik

Page 44: Hinduisme  12 13

Mite: Kumbh Mela

Diu el mite hindú que en els orígens del temps, els déus i els dimonis van fer una aliança provisional per treballar junts en l'elaboració del nèctar de la immortalitat.No obstant això, quan va aparèixer els déus amb el càntir que contenia el nèctar, els dimonis el van agafar i van fugir lluny, perseguits pels déus. Durant dotze dies i dotze nits divines (l'equivalent a dotze anys humans), els déus i els dimonis van combatre al cel per la possessió del càntir. Durant la batalla, algunes gotes van caure en les quatre ciutats. Convertint-les en les més sagrades de l’Índia.

Page 45: Hinduisme  12 13

Poc després del naixement, es renta al nen hindú i se li escriua la llengua la paraula "Om" amb una ploma d'or mullada en mel.Deu dies més tard se li posa nom en una cerimònia anomenada Namakarana.

Ritus del naixement

Page 46: Hinduisme  12 13

Entre els vuit i els dotze anys, elsnens hindús participen en la cerimònia del Upanayana,

Un sacerdot beneeixun llarg cordó de cotó blanc, que passa per l'espatllaesquerra i sota el braç dret del nen.

El cordó té tres fils,que recorden el seu deute davant Déu, els seusavantpassats i el seu mestre espiritual. Tambérepresenten als déus Brahma, Vixnú i Xiva.

El nen duu elcordó sagrat tota la seva vida.

Ritus de la majoria d’edat

Page 47: Hinduisme  12 13

En general, els pares solen concertar el matrimoni dels fills. La cerimònia de casament arriba a durar dotze dies i pot celebrar-se en qualsevol lloc. Els nuvis realitzen rituals guiats per un sacerdot i fan promesa de lleialtat i de compartir les seves possessions davant un foc sagrat que representa la divinitat. El sari vermell (símbol de passió i fortuna) de la núvia es lliga al vestit del nuvi per a simbolitzar la seva unió. Després la parella camina entorn del foc entonant himnes i oracions.

Ritus del matrimoni

Page 48: Hinduisme  12 13

En el funeral hindú només participen els homes.

Després d’haver rentat, perfumat i vestit amb honor el cos del difunt, el dipositen en una llitera feta de canya de bambú í el cobreixen amb una tela blanca.

Posteriorment el cadàver es condueix fins al crematori, que normalment és a la vora d’un riu sagrat. Es creu que morir prop del riu Ganges pot evitar moltes reencarnacions i per tant acostar-se la seva moksa. Si una persona no pot arribar al riu Ganges per a morir, se li acostuma a donar aigua d'aquest riu.

El cadàver del difunt es col·loca en un munt de llenya o pira funerària on el fill gran encén el foc. Mentre crema, els familiars entonen cants i himnes sagrats.

Tres dies després, la família aplega les cendres i les envia riu avall.

Ritus funerari i de cremació

Page 49: Hinduisme  12 13

Quan es construeix una casa, la població hindú practica un ritual sagrat en el qual el propietari es purifica amb una preparació a base de cinc elements que provenen de la vaca, llet, iogurt, mantega, orina i fems

Vaques sagrades

L’hindú l’anomena mare o deessa

Krishna