<< 1 >>

Dia Mundial de les Hepatitis

28 de juliol de 2015

HEPATITIS C

Què és l’hepatitis C?

El virus de la Hepatitis C (VHC) causa tant hepatitis agudes com cròniques. Les infeccions agudes

pel VHC acostumen a ser asimptomàtiques i molt rarament suposen un risc per la vida.

Aproximadament, 15 a 45 de cada 100 persones infectades poden eliminar el virus del seu

organisme en els primers 6 mesos de la infecció sense tractament; els restants 55 a 85 de 100

desenvoluparan una hepatitis C crònica. Així mateix, 15 a 30 persones de cada 100 persones que

tenen una infecció crònica desenvoluparan cirrosi hepàtica. A la llarga, les hepatitis cròniques

també poden evolucionar a càncer de fetge.

Com es transmet?

VHC és un virus transmès per la sang. Es transmet habitualment:

• injectant-se o esnifant drogues, tot compartint el material pel seu ús

• a l’àmbit sanitari degut a la reutilització, o incorrecta esterilització, de material mèdic,

especialment xeringues o agulles

• en alguns països, a través de transfusions amb sang o productes sanguinis no controlats. A

Espanya, es va començar a fer el control d’hepatitis C a sang donada al 1992

El VHC també es pot transmetre sexualment i es pot passar d’una mare infectada al seu nadó en el

moment del part. Aquestes vies de transmissió són menys comunes, però s’ha observat un major

risc en homes que tenen sexe amb altres homes.

El VHC no es transmet ni a través de la llet materna, ni per aliments ni per contacte casual com

donar abraçades, petons o compartir menjar o begudes amb una persona infectada.

<< 2 >>

Hi ha tractament?

La Hepatitis C no sempre requereix tractament, ja que moltes vegades el propi sistema immunitari

elimina la infecció. Per algunes persones, però, el tractament és necessari. Fins fa molt poc, l’únic

tractament disponible era la teràpia combinada que contenia formes pegil·lades de l’interferó més la

ribavirina. Aquest tractament s’associa amb freqüents efectes adversos severs, i la seva efectivitat és

molt variable, depenent del serotip del virus i d’altres factors. Recentment, s’han introduït nous

tractament d’antivirals d’acció directa que ha provat ser més segur i millor tolerat. A més, són molt

més efectius, curant més del 90% dels pacients. Els preus d’aquests nous antivirals són molt elevats,

el que està dificultant l’accés a aquests en alguns països, incloent països d’alta renda.

Com podem prevenir?

Ara mateix, no hi ha cap vacuna disponible contra el VHC, i la prevenció de la infecció depèn de

reduir la exposició al virus a l’àmbit sanitari i a poblacions de risc, com persones que s’injecten

drogues. Les mesures preventives que resulten efectives inclouen: cribatge, control de sang i òrgans

de donants, procés d’inactivació del virus a productes derivats del plasma, un bon control

d’infeccions a centres sanitaris, programes d’intercanvi de xeringues i practiques segures d’injecció

a l’àmbit sanitari.

De manera individual, es pot reduir el risc d’infecció evitant el contacte amb sang d’una persona

infectada. Això inclou no compartir materials punxants o que poden ferir la pell o mucoses, com

agulles, maquinetes d’afaitar o raspalls de dents. També es pot evitar la transmissió sexual utilitzant

sempre el preservatiu en les relacions sexuals.

Com puc saber si estic infectat o infectada?

Si has estat en risc d’infecció (ús de drogues injectades o esnifades, agulles o altres materials

punxants compartits, atenció sanitària a països amb deficient control d’infeccions, transfusió abans

de 1992 o relacions desprotegides amb múltiples parelles sexuals) consulta al teu metge de

capçalera, qui valorarà si hauràs de fer-te alguna prova.