guió visita lliure
Transcript of guió visita lliure
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
GUIA DE LA CATEDRAL DE GIRONA PER AL MESTRE/A
GUIA EXTERNA
La Catedral és l’església més important de la ciutat i de
tot el bisbat de Girona.
Cada poble i cada barri té la seva parròquia,i per tant, cal
dir que la Catedral és l’església de tots els gironins i
gironines.
Si arribem, a peu, des de la
plaça de la catedral, a ponent,
l’edifici ens ofereix una vista impressionant. En aquest punt
elevat de la ciutat de Girona s’alça ”La Seu” ( iniciada el segle
XI) de forma vertical i massissa.
Des d’aquest punt podem veure la façana principal i el
campanar elevats damunt d’una gran escalinata (s.XVII), de
noranta esglaons i tres replans, amb sis terrasses laterals,
embellida amb balustres i esferes decoratives. Aquesta
escalinata és una de les més grans de l’art barroc.
Pel que fa a la façana, d’art barroc (s. XVII , XVIII), pren l’estructura
d’un retaule simètric, amb els seus habituals elements: columnes,
entaulaments i frontons.
En aquest retaule i a banda i banda de la
porta hi podem contemplar dues imatges
dels Apòstols prínceps de l’església: Sant
Pere, amb les claus, i Sant Pau, amb
l'espasa (obra de Josep Mª Bohigas).
Damunt d’aquests hi ha dos pisos més
d’imatges; així, al primer pis, a banda i banda, Sant Josep (amb
la vara florida) i Sant Jaume (amb vestit de pelegrí) (obra
d'Antoni Casamor). Al centre, una imatge de la Verge Maria amb
el Nen (obra de Jaume Busquets).
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
Al segon pis, Sant Joan Evangelista, amb l’àliga que li és emblema, i Sant Narcís, patró
de la ciutat i de la diòcesi, amb la mitra i el bàcul (tots dos de Domènec Fita).
Finalment la rosassa, amb les escultures que l’envolten (les tres virtuts teologals: Fe,
amb els ulls embenats; Esperança, amb una àncora; i Caritat, amb un calze) obra de
Pere Costa. Les últimes obres de restauració, que s’han fet a la façana, daten de l’any
2002. (Més informació sobre la façana a la guia del mestre de Batxillerat).
EL CAMPANAR
L’obra va ser iniciada per Joan Balcells, mestre major de l’obra de
la catedral de Girona. Ell va presentar el projecte l’any 1580, però
no va ser fins ben entrat el segle XVIII (1751) que s’acordà
continuar la construcció del campanar i aixecar la planta vuitavada
d’estil neoclàssic (l’octògon irregular que té avui).
La torre té uns 67 m d’alçada; sobresurt de la cornisa que corona la
façana i sosté en la seva cúpula un àngel de bronze que fa de
penell..
L’antiga imatge, destrossada pel pas del temps, va ser substituïda per una altra obra
feta també de bronze per Ramon M. Carrera l’any 1968.
El campanar, actualment, conté sis campanes, i d’entre elles cal destacar la Beneta
construïda el 1574 (coneguda com el “Bombo”), que és la que toca les hores.
LA PLAÇA DELS APÒSTOLS.
L’altra vista de la catedral és, vorejant el campanar, des de la
Plaça dels Apòstols, situada al sud de l’edifici. Des d’aquí es pot
veure millor el volum i la potència de la construcció gòtica , amb
els seus contraforts massissos.
Si triem un segon camí per arribar a aquesta plaça, el que passa
pel costat de les escales, voregem una gran cisterna construïda a
principi del segle XVI. El xamfrà d’aquesta hi ha una font
presidida per la imatge de la Mare de Déu anomenada “La Mare
de Déu de la Pera”.
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
Va ser al primer terç del s. XVI quan es va iniciar un dels canvis
urbanístic més notable del Renaixement gironí i va ser quan es va
crear aquesta plaça i on podem veure el pou que hi ha just al peu
del campanar.
La porta dels apòstols dona nom a la plaça, on sabem
treballaven els picapedrers i els constructors de la catedral gòtica.
La porta que veiem ara es va iniciar vers l’any 1370. Els autors
d’aquesta, Pere Sacoma i Guillem Morell, la van deixar
inacabada a l’alçada dels dotze dosserets de les dotze
fornícules. Les estàtues, de terracota, que representaven els
dotze apòstols van ser destruïdes l’any 1936. Només dues, Sant
Pere i Sant Pau, es van salvar i es poden trobar a l’entrada de les
sales capitulars.
L’obra de la porta es va reprendre l’any 1975.
Tancant la plaça per l’est hi trobem el Palau episcopal, actual
seu del Museu de l’Art de Girona, que exposa les peces del
Museu Diocesà de Girona.
ABSIS EXTERIOR DE LA CATEDRAL
Si seguim el camí pel carrer que passa
per sota del palau episcopal, podrem
veure i resseguir l’absis gòtic, just a la
zona est de la catedral.
La diferència de nivell entre el carrer i el
sòl de l’absis, respon a una fondalada natural. Aquí
antigament, hi hagué un cementiri de la seu, el més antic.
La contemplació de l’absis des d’aquest desnivell és difícil de
trobar en altres llocs i gràcies a aquest fet la perspectiva
d’aquesta zona és excepcional. Es poden veure els
contraforts i els finestrals així com els arcbotants, poc
desenvolupats.
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
FAÇANA NORD DE LA CATEDRAL.
Si entrem pels Jardins de les Francesa,
a la dreta de l’absis, podrem veure la
capella conventual (del culte diari),
darrera la qual hi ha el claustre de la
seu. Adossada a la gran nau de la
catedral, veurem la “Torre de
Carlemany”, un dels dos campanars de la seu romànica.
Aquesta façana, de gran bellesa, es pot contemplar amb gran
detall des d’una de les vessants de la muntanya de Montjuïc.
GÀRGOLES
Al costat de la torre, al capdamunt a mà dreta, destaca l’única gàrgola amb figura
humana de la catedral.
La imaginació popular hi ha volgut veure una bruixa. Protagonista d’una de les
llegendes lligades a la catedral.
Quan plou, la immensa teulada de la Catedral rep molta
quantitat d'aigua, que acabaria ensorrant el sostre si no
es desviés fora. En els edificis gòtics, aquesta feina de
treure de les teulades de l'aigua de la pluja
s'encomanava a una mena de canals de pedra, sortints,
anomenades gàrgoles, que recullen l'aigua i l'envien
directament al carrer.
Aquestes gàrgoles a vegades eren purament funcionals, però vegades tenien
decoracions vegetals o prenien forma d'animals, monstres o persones. A la catedral de
Girona, les gàrgoles, no tenen figura humana, amb una sola i rara excepció: al costat
de la torre de Carlemany, sortint directament de la paret, una figura humana de pedra,
amb llarga vestimenta, amb el cap cobert i un rotlle de pergamí a les mans
(probablement representa un profeta), obre perpètuament la seva boca per vomitar les
aigües de mil pluges.
Aquesta singularitat li ha donat un caràcter misteriós que, amb el temps, ha generat
una de les llegendes més conegudes de Girona:
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
Segons aquesta llegenda, hi havia a Girona, temps era
temps, una dona dedicada a les diabòliques arts de la
bruixeria que, per tal de mostrar el seu odi a la religió,
tenia el mal costum de llançar pedres contra el temple
catedralici.
Segons altres versions, les pedres les llançava al pas de
la processó de Corpus. En tot cas, la seva dèria era
apedregar els símbols religiosos. I un bon dia, i per obra
divina, la bruixa es va convertir en pedra i la van posar a
la part més alta de la paret del temple perquè de la seva
boca no en sortissin renecs o malediccions, sinó
únicament aigua neta caiguda dels núvols. I la van posar
mirant perpètuament cap a terra, sense poder girar la
vista cap al cel. Una cançoneta popular explica ingènuament la maledicció divina:
Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra quedaràs.
GUIA DE LA NAU
Entrem a la catedral per l'entrada lateral. L'església és el lloc central del conjunt
catedralici i de la vida litúrgica diocesana.
PORTA DE SANT MIQUEL
Ens aturem a l'espai que permet comunicar l'església, el claustre i
les sales capitulars. Ens fixem amb la porta que dóna excés a
l'interior de la nau. És la Porta de Sant Miquel, plenament gòtica,
ja dins del segle XVI (fou acabada vers el 1529). Havia estat un
accés des de l'exterior i substitueix, de fet, l'entrada nord que la
catedral romànica ja tenia en aquest sector.
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
Les arquivoltes exteriors són senzilles i al timpà hi ha una imatge
del sant arcàngel guerrer. A l'espai quadrat cal destacar la volta
de creueria, amb cinc claus de volta: una de central amb el Pare
Etern i quatre al seu voltant, amb estrelles ornamentades de cinc
puntes.
Una possible opció, en aquest espai, és la de demanar als
alumnes que observin amb atenció les arquivoltes per a
descobrir-hi l'estàtua d'un falcó. Aquest falcó es troba a la
part superior de l’arquivolta de la dreta (situats en direcció
a la nau interior).
Una vegada descobert el falcó, podem explicar-ne la llegenda.
L'amo del falcó, Ramon Berenguer II, comte de Barcelona,
anomenat Cap d'Estopes per la frondositat i força del seu cabell
ros, va ser assassinat pel seu germà, Berenguer Ramon, mentre
tots dos estaven de cacera. El falcó va indicar el lloc on havia
quedat el cadàver als qui buscaven al compte, va seguir el fèretre
fins arribar a la catedral de Girona i, mentre feien el funeral, va
treure la corona del cap del fratricida. Així tothom va saber el que
havia passat. Després, el falcó va morir als peus del cos del seu
amo. Com que el van considerar un heroi, ha estat immortalitzat en
pedra a la catedral.
Entrem a la nau i ens podem aturar per contemplar la
gran rosassa oriental (per damunt de l’altar), amb la
imatge de sant Miquel Arcàngel (1705-1706). Podem fer
notar la diferència de veure-la des de l'exterior o des de
l'interior.
També podem observar la
rosassa de la façana
occidental, sobre la porta d’entrada. La decoració de l’orla és
idèntica a la rosassa de Sant Miquel però al centre hi ha la
imatge de la Mare de Déu Assumpta, obra del barceloní
Francesc Saladriga. S’instal·là a finals del 1732.
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
NAU
Continuem a l'espai de l'interior de l'església catedral i ens
col·loquem darrere la porta principal. Aquí podem mantenir
uns moments de silenci, atents, un temps adequat a les
característiques de cada grup, per captar les sensacions
que pugui produir. Podem suggerir als alumnes que utilitzin
tots els sentits per copsar-les: vista, oïda, olfacte,
sensacions interiors...
Podem demanar-los, després, que comparteixin
l'experiència amb els seus companys expressant oralment
allò que han observat, què han notat o sentit, el que els ha
sorprès, el que els ha agradat o desagradat...
Alguns aspectes que podem tenir en compte:
Contrast entre l'exterior i l'interior en quant a la llum, el color, l'olor, la temperatura, la grandària, el so...
Podem fer notar que totes aquestes característiques conviden al recolliment interior i a una certa intimitat.
Podem donar algunes informacions bàsiques: Aquest gran espai és la nau i és el lloc central
del conjunt de la catedral i també de celebració del culte.
La nau és gòtica i és la més ampla del món en el seu estil, de gairebé 23 (22,98 m.) metres. Té una alçada de 35 metres i fou iniciada a mitjan s. XIV i acabada l'any 1606. Consta de quatre tramades amb les seves grans claus de volta.
o Els murs interns són senzills i sobris. En el nivell inferior hi ha diverses capelles que feren construir diferents benefactors. En un altre nivell s'observen els vitralls (més endavant en comentarem algun amb més detall).
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
MAQUETES DE LES ETAPES DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CATEDRAL
Ens podem acostar a les maquetes col·locades darrere de la part posterior de l'orgue i
observem com ha anat canviant aquest centre de culte al llarg dels anys. A les
mateixes maquetes podem llegir com ha anat evolucionant. (A la guia del mestre de
Batxillerat es pot trobar informació ampliada).
ORGUE
Aquest volum cúbic que veiem al centre de la nau és l'orgue.
És l'orgue de tipus romàntic més important de Catalunya. Va
ser fabricat entre 1941 i 1944 per Salvador Aragonès. Està
situat aquí perquè abans hi havia el cor de la catedral, des
d'on es cantaven els salms i els himnes, que
s'acompanyaven amb l'orgue.
PRESBITERI I VITRALLS
Ens dirigim als primers bancs i, si
ens ve de gust, podem seure per
continuar més còmodament. És un
bon lloc on podem tornar a demanar
als alumnes que mantinguin una
observació atenta i silenciosa del
presbiteri i la unió de la gran nau gòtica amb aquesta
estructura més petita. Després d'un temps prudencial podem
donar-los l'opció per expressar les seves impressions.
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
Informacions possibles a tenir en compte:
Unió de la gran nau gòtica amb l'estructura més petita. La capçalera, part més antiga de la catedral gòtica alçada entre el 1312 i el
1350, és una estructura que té tres naus: les dues laterals continuen per darrere de l'altar major tot creant un passadís (deambulatori o girola) amb nou capelles.
La nau única és més alta que les tres anteriors. Finestrals amb vitralls. Els més antics són els dos més orientals del mur sud, els
de la dreta mirant al presbiteri. Són els dels Apòstols (els principals deixebles de Jesús) i el de les Sibil·les (endevines del món grecoromà en què l'Església reconegué anuncis remots de la vinguda de Crist). Aquest últim també incorpora figures dels quatre evangelistes i quatre sants.
Altar major o presbiteri, tancat per reixes de forja de 4'5 metres d'alçada. Sota seu hi ha les restes, no visibles, de l'absis de la catedral romànica. L'altar major és el centre de la litúrgia de la catedral. Hi ha diferents elements:
Altar: ara n'hi ha un fora de les reixes, però l'altar antic de la catedral, una taula rectangular de marbre blanc que ja presidia la catedral romànica del S. XI, es trobava al mig d'aquest espai
tancat per les reixes, i es cobria amb un baldaquí (o sostre aguantat per quatre columnetes) de plata, del segle XIV. Aquestes peces antigues es troben pendents de nova col·locació, de manera que l'altar cúbic de fora les reixes exerceix la funció de centre principal de a litúrgia de la Catedral, taula damunt de la qual se celebra l'Eucaristia.
Cadira de Carlemany: és un setial de marbre pirinenc del
S.XI que també procedeix de la catedral romànica. La
càtedra, que dóna nom a la catedral, és el seient des d'on
el bisbe predica i ensenya la fe.
Retaule d'orfebreria: és una obra d'argent, or, esmalts i pedreria dividida en tres pisos que data del S. XIV. Els retaules servien per ornamentar l'altar amb episodis de la vida de Crist (com en aquesta peça), de la Mare de Déu i dels sants. En època barroca, els retaules van créixer fins abastar tota la paret de les capelles.
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
GIROLA
Ens dirigim cap a la dreta per passar per darrere de l'altar, per davant les capelles de
la Girola. Són capelles que van fer-se perquè hi havia gent que les pagava, els
beneficiats o promotors. A la zona de l’altar, com també davant d’algunes capelles, hi
trobem les sepultures dels bisbes; a l’entorn de la nau, incloent la girola, la majoria
d’enterraments corresponen a canonges. (Més informació sobre les capelles a la guia
de Batxillerat)
Continuem fins arribar a la capella més gran, ja quasi al final de la Girola.
Aquesta capella és un lloc de pregària especial: hi té lloc el culte diari
dels canonges, i la resta del temps també es
lloc de recolliment perquè hi ha la Reserva de
l'Eucaristia, és a dir, el Sagrari de la catedral.
Ens podem fixar en el sepulcre i l'estàtua jacent
situat a la part superior de l'entrada de la
capella conventual. És la imatge completament armada de
Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, anomenat Cap d'Estopes, que morí el 1082.
Aquí es pot recordar la llegenda del falcó, que era propietat d'aquest comte. El
sepulcre és d'alabastre.
RETAULE DE SANT NARCÍS
Ens aturem davant de la propera capella, dedicada als sants
Andreu i Restitut (S. XIV) Aquí hi ha l'esplèndid retaule de Sant
Narcís (S. XVIII), bisbe i màrtir, patró de Girona. La tela lateral de
l'esquerra il·lustra el martiri de St. Narcís mentre presidia una
missa, i la de la dreta el miracle de les mosques. És un lloc adient
per explicar-la.
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
La llegenda del miracle de les mosques ens fa remuntar fins a
l'any 1285. Aquell any, durant el setge de Girona per part de les
tropes del rei Felip III de França, anomenat l'Ardit, alguns soldats
francesos van entrar a l'església de St. Feliu i van profanar la
tomba de St. Narcís, on hi havia el seu cos incorrupte. Davant
d'aquell insult, el sant decidí castigar els atacants: del sepulcre
van començar a sortir mosques i més mosques de grans
dimensions i de colors variats, que van picar els francesos i els
seus cavalls fins a provocar una gran mortaldat en l'exèrcit
invasor. Els atacants, finalment, s'hagueren de retirar cames ajudeu-me, i el mateix rei,
malalt, va morir mentre travessava els Pirineus.
Sortim per la mateixa porta d'entrada i ens dirigim al claustre.
EL CLAUSTRE
Acabada la visita de l’església, tot tornant per la porta de
Sant Miquel, accedirem a visitar el magnífic claustre del
segle XII.
El mot claustrum designa un lloc tancat, físicament separat.
Inicialment estava previst que els canonges visquessin en
comunitat en el mateix recinte. Les catedrals adoptaven
sovint una estructura similar a la del monestir, articulat al
voltant d'un pati que servia per connectar les dependències de vida comuna entre si i
amb l’edifici de culte. D’aquesta manera, aquest pati
distribuïdor passà a ser anomenat, per si mateix, el claustre.
El claustre agrupava al seu entorn les estances comunitàries
oficials dels canonges: al sud, la sala capitular, a l’est, el
dormitori (després sagristia), a l’oest, un celler a la planta
baixa i, finalment, al nord, en un pis alt, l’estança que va ser
la biblioteca de la seu. Aquestes dependències estaven
comunicades entre sí a través d’un pati celobert i més tard
es van construir les quatre galeries porxades que
contemplem.
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
Cal destacar la decoració escultòrica de capitells i
impostes, que consta bàsicament de tres menes de
temes: escenes de l’Antic i del Nou Testament,
escenes aïllades amb humans i animals, i finalment,
motius vegetals i geomètrics.
El claustre solia ser un lloc privilegiat per als
enterraments del clergat catedralici, generalment de canonges. Durant el recorregut
pel claustre estarem trepitjant làpides de canonges.
L’accés actual del claustre ens convida a passejar tot
seguint un circuit en sentit contrari a les agulles del
rellotge.
Des del centre del pati claustral és perfectament
visible la façana nord de la catedral i, especialment,
la torre de Carlemany, que fou en realitat un dels
dos campanars de la catedral del segle XI. La torre
ens ofereix molt netament els arcs de mig punt.
El centre del pati també és un bon indret per contemplar la
gàrgola de la Bruixa (podeu explicar aquí la llegenda, si no ho
heu fet abans).
A l’angle nord-oest, al replà de l’escala, es pot observar una
antiga obertura de mitjan del segle XVI amb la inscripció domus
canonice (casa de la canònica): és el testimoni de la remota
condició del claustre com a lloc de residència dels canonges.
Pel que fa a les galeries,
construïdes a finals del segle XII, podem observar
les dobles columnes que sostenen els arcs de mig
punt amb capitells decorats d’imatges florals o
bíbliques.
En el centre veiem el pou. Des del pati apreciem la
torre de Carlemany, de planta quadrada amb 7 pisos
d’altura. Data del segle XI i és una construcció del primer art romànic català.
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
EL TRESOR DE LA CATEDRAL
Un cop recorregut el claustre, a la sortida ens aturem al Tresor capitular, una exposició
de peces que al llarg dels segles han servit o serveixen encara per al culte litúrgic. Dins
les seves sales es poden contemplar peces com creus processionals, la custòdia per a
la processó del Corpus, retaules o fragments de retaules d'entre els segles XV i XVIII,
reliquiaris, calzes, frontals d'altar i altres objectes destinats al culte.
La peça més important del tresor es troba a la darrera sala: el Tapís de la Creació. És
un brodat de finals del S. XI o principis del XII, una
de les mostres més antigues de teixit sumptuari
de l’Europa Medieval. Es va restaurar el 1952.
La creació és representada mitjançant un cercle
amb la imatge creadora de la Maiestas Domini
(Crist en un tron, com a Déu i Senyor), en aquest
cas representat sense barba.
El cercle més gran és dividit en vuit parts, amb diferents escenes de
la Creació segons el Gènesi: l’Esperit planant sobre les aigües, els
àngels de la llum i de les tenebres, la creació del firmament, la
separació del firmament i les aigües, la creació dels astres celestes,
la creació dels animals de la terra, el cel i el mar i, finalment, la
creació de l’home i de la dona.
Entre el cercle gran i la sanefa, als quatre angles, s’hi representen els quatre vents amb
personatges alats que bufen unes trompetes i dirigeixen els vents en totes direccions.
Aquest conjunt està envoltat per una cinta perimetral on hi ha escenes relatives al pas
del temps: l’any, les estacions, els mesos i els dies de la setmana. Falten algunes
escenes que s'han perdut amb el pas del temps.
Al mig de la cinta superior, l’any és representat per un vell amb barba que té a la seva
mà esquerra una roda i a la dreta un bastó. S’hi veu amb claredat la inscripció Annus.
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
El sol
La tardor és representada per un home que recull el vi. L’ hivern és representat per una
figura que s’escalfa al cantó d’una llar. La primavera, per un home en actitud de cavar
la terra. L’estiu, un home amb els estris de llaurar o de batre amb la mà.
El Sol i la Lluna representen el diumenge i el dilluns. En
el Tapís hi havia altres astres que representaven la
resta de dies de la setmana.
També hi ha figures que, probablement, representin
Samsó i Abel. També hi ha dos dels quatre rius del
Paradís: Geon i, possiblement, Fison.
Els mesos estan representats per algunes de les coses que hi passen o de les
activitats que s'hi realitzen. Aixi, febrer té un cap fantàstic que bufa i un home porta
lligades amb un bastó unes peces de caça. S’hi llegeix, igualment, el mot Februarius.
En el mes de març, un home té a la seva mà esquerra una granota i a la
dreta una serp apretada. Es llegeix Marcius, i frigus (fred) damunt del
cap. Als peus hi ha un animal amb la paraula ciconia (cigonya).
L’any Tardor Estiu
Març
Riu Geon
Primavera Hivern
Material creat per: Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
En el mes d’abril hi ha uns arbres florits i uns animals que llauren la terra.
Hi ha el mot aprilis.
Pel maig hi un jardiner, un jardí de flors i uns arbres. Llueix el sol i hi ha
les llegendes Sol i Maius.
El juny, un pescador acaba de treure el peix de l’aigua. Es repeteix el sol
lluent i hi diu Sol i Junius.
La franja inferior és incompleta. S’hi veuen unes escenes sobre fons
vermell que corresponen a la història de la troballa miraculosa de la Vera
Creu de Jesucrist. S’hi reconeix l’escena de l’emperadriu santa Helena i
el jueu Judes que la va ajudar a trobar-la. Al mig s’hi endevina una gran
creu i una corona que, probablement, pertanyen a una imatge de
l’emperador Constantí amb la Vera Creu al coll.
Abril
Maig
Juny