Guifi.net Estaràs - Març 2012
-
Upload
aleix-sole -
Category
Technology
-
view
478 -
download
1
description
Transcript of Guifi.net Estaràs - Març 2012
La xarxa oberta, un instrument per al desenvolupament de la societat de la Informació
EstaràsFebrer 2012
Aleix Solé RomeuAssociació IGLU
Agenda
● Què és guifi.net?● Evolució tecnològica i històrica● Legalitat● Què fem a l'Anoia
Què és guifi.net
● És una xarxa oberta i neutra IP– Xarxa: connexió de punts o “nodes” d'arreu del
territori● Node d'usuari● “Supernode” o punt d'accés
– Oberta i neutra:● En la seva globalitat, no pertany a un únic
operador: múltiples inversors● Permet el trànsit de qualsevol tipus a través seu
– IP:● Protocol estàndard d'Internet (Internet Protocol)● Amb adreçament propi (10.0.0.0/8, 109.6.8.0/21)
Què és guifi.net
● És una xarxa oberta IP:
– Cada node pertany a qui l'ha pagat● El propietari tria com es prioritza el trànsit per
donar prioritat a l'ús que ell en fa, obrint la resta
– Està tecnològicament preparada per interconnectar-se amb nous nodes
– És agnòstica en quant a tecnologia utilitzada● Wifi 802.11n, fibra...
– Permet el trànsit lliure de tercers per prestar continguts i serveis sobre la xarxa
● Accés a Internet municipal● Picooperadors
Què és guifi.net
Què és guifi.net
● “Xarxa de xarxes” segons el Comuns “XOLN”
– Participada per particulars, empreses i administracions, que mantenen la titularitat
– Les xarxes sumen, interconnectant i creant xarxa disponible al públic de tràfic IP
– Mateixes condicions per a tothom: principi de neutralitat
● Aplicant el “sentit comú”
– La disponibilitat pública de infraestructura estimula el desenvolupament al seu entorn (Carreteres, internet...)
● La ineficiència en l'accés causa desigualtat i dificulta el desenvolupament.
Què és guifi.net
● CXOLN: “Comuns de la xarxa oberta, lliure i neutral”
– Ets lliure d'utilitzar la xarxa per qualsevol propòsit en tant que no perjudiquis al funcionament de la pròpia xarxa, la llibertat dels altres usuaris, i respectis les condicions dels continguts i serveis que lliurement hi circulen.
– Ets lliure de saber com és la xarxa, els seus components, com funciona i difondre'n el seu esperit i funcionament.
– Ets lliure d'incorporar serveis i continguts a la xarxa amb les condicions que vulguis.
– Incorporant-te a la xarxa, ajudes a estendre aquestes llibertats en les mateixes condicions.
Què és guifi.net
● És una comunitat– De municipis, empreses, particulars i
associacions que construeixen trams de xarxa i les interconnecten lliurement
– La interconnexió oberta amb les altres comunitats permet:
● Que coexisteixin varis serveis sobre una mateixa zona
● Expansió i millora de la xarxa amb varis models d'inversor en lliure competència
– Qui vol invertir en un tram de xarxa per millorar-la, pot fer-ho (coure => wifi => fibra òptica)
– Els models tradicionals NO ho permeten
Supernodes:Antenes sectorials de gran cobertura
Residencial:CPE's o Fibra Òptica
Núvols mesh:OLSRBATMAN
Troncal:Fibra Òptica o enllaços punt a punt dedicats
Encaminament:BGP
Portes a Internet:- Accessos particulars- “Proxys” Federats- Picooperadors
Punts neutres
INTERNET
Diagrama de xarxa
Història
2.0092.001 2.0052.003 2.0072.0022.001 2.004 2.006 2.008
Comunitats “wifi”, connexions entre particulars
Directives EuropeesTelecomm Package, autoritzacions generals
DGTel 2003Subsituteix lles llicències d'operador per les “notificacions”
Primeres connexions “guifi.net”Gurb/Vic/Sta. Eugènia de Berga
Aplicacions de provisionamentComuns SensefilsLa descripció i funcionament de la xarxa és disponile a tothom
Constitució Fundació
Premi Nacional de Telecomunicacions
S'explica el format a la CMT
100
6.000
2.000
500
nodes
<10
Escollit Living Lab - Membre de la ENoLL
Notificacions
9.000
2.0102.009
RIPE / Catnix
Fibra Òptica
Experiència
● Desplegament de xarxa:
– >15.700 nodes operatius
– >27.500 quilòmetres de xarxa
– 10-15% llars a Osona
● Evolució estratègica
– 802.11 b/g/a/n
– FFTx: Primers trams de fibra òptica operatius
– Membres del RIPE, del Catnix i de la Open Spectrum Alliance
– Projectes de cooperació internacional
Evolució tecnològica
Legalitat i models de xarxesSegons LGTEL 32/2003
● Cada model de xarxa té el seu paper
– Xarxa privada● Un únic propietari, per al seu ús particular
– Ex: “Autoprestació” estricta– No diferencia entre si el titular és una administració pública o no
– Xarxa disponible al públic● Disponible per a tothom... sense especificar com
Hi ha per tant vàries possibilitats:– Model de “peatge”
● Explotació d'una infraestructura. Les empreses busquen competir a base de dominar les infraestructures per treure'n un marge comercial minimitzant la inversió abans que no pas amb la qualitat del servei i impedint l'accés a competidors.Exemple: Us imagineu unes carreteres on només poden transitar uns “transportistes elegits”?
– Xarxa oberta● És el model d'Internet basat en la interconnexió de xarxes. El valor afegit és en els
serveis. Participa tothom en igualtat de condicions.
Legalitat
● Autoprestació– No cal notificar a la CMT
– Enllaços entre seus, ús de recursos propis...
● Ús per part de tercers (mercat ISP)– El mercat està liberalitzat
– Cal notificar a la CMT i inscriure's al registre d'operadors
● No s'ha de demanar permís, s'ha d'informar
– La Fundació guifi.net va fer el tràmit l'abril del 2009, amb la descripció de la xarxa que hi ha a la pàgina web
Legalitat
● Inversió pública– Resulten claus els principis següents:
● Transparència● Obertura● Neutralitat
– Qualsevol operador ha de poder utilitzar la infraestructura desplegada, amb el mateix tracte
– El model de desplegament d'infraestructures de guifi.net compleix amb aquests principis
● Qualsevol operador, particular, empresa o associació pot proveïr serveis i continguts sobre la xarxa, en lliure competència
Legalitat
● Lliure competència– El model de guifi.net promou la competència a
tots els nivells● Enginyeria● Desplegament de xarxa troncal ● Instal·lacions d'usuari final● Serveis d'accés a Internet
– Orientació a costos (mercat eficient)
La demanda
● És allà:– Els models tradicionals “fallen” en molts
segments de mercat● Els qui volen tenir la seva pròpia connexió:
– escollir els serveis que volen, accedir a mercats majoristes, asegurar-se els nivels de servei...
● Demanda “Low cost”– Evitar mensualitats, compartir recursos i serveis...
● Zones de poca densitat de població, rurals...
– “Bottom-up broadband”: L'usuari (administració local, grup de veïns...) és qui decideix com crear i amortitzar la seva xarxa d'accés a Internet
Què fem a l'Anoia
● Xarxa troncal guifi.net
Què fem a l'Anoia
● Xarxa troncal guifi.net– Fruit de la inversió de múltiples actors
● Ajuntaments: Argençola, Rubió, Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa, Capellades...
● Associacions: IGLU, Digicape, La Lliga, Associació de Veïns del Bedorc...
● Empreses: Berneda S.A., Buff...● Particulars
– Cada tram de xarxa pertany al seu propietari, que li dóna l'ús que necessita
● VPNs, bottom-up broadband, accés a Internet...
– Primers desplegaments des del 2004
Què fem a l'Anoia
● Serveis d'accés a Internet sobre la xarxa– iGuifi: Accés a Internet via proxy com a
autoprestació d'IGLU (12€/mes)● http://www.iguifi.net
– Masquefa Sense Fils: Accés a Internet municipal com a operador (10€/mes)
● http://msf.masquefa.net
– Hostalets de Pierola: Proxy municipal
Què fem a l'Anoia
● Instal·ladors– Ecosistema d'instal·ladors per l'accés d'usuaris i
per ampliar la xarxa troncal
– Servei de proximitat
– Valor afegit: suport informàtic, instal·lacions...
● Enginyeria i desplegament– Amb coneixement del territori
– Sobre demanda real, orientada a costos tecnològics (CAPEX + OPEX), i no sobre criteris d'inversió especulativa que cal amortitzar
Què fem a l'Anoia
Què fem a l'Anoia
Moltes gràcies!
Ens connectem?
Altres
El model econòmic:Beneficis directes
● Beneficis per al participant que aporta la seva connexió...
– Eficiencia i obtenir més rendiment de recursos ja existents, creació de usos secundaris; accès a mercats més competitius i majoristes; evitar agregació de serveis forçada per el proveïdor; conseguir conexió directa i més eficient punt a punt i sense intermediaris, disminució de costos...
● Beneficis genèrics
– Facilita l'entrada a professionals liberals i PiMEs per a la provisió de serveis i continguts; activitat i ocupació vinculada al territori; millora la inclusió digital; redueix l'escletxa digital; emergeixen inversores en infraestructures, estimula la competència...
Comparació de models de xarxa disponible al públic
Inversor Objectiu de negoci Cobertura Garantia i nivell de servei
Competència / Participació
Xarxa propietària
Accionista / propietari
●Obtenir un marge comercial● ... aconseguir una subvenció pública
Determinada segons els objectius de negoci
En mans de qui explota la xarxaL'usuari està molt indefens davant de l'operador
En participen només el propietari de la xarxa, el que obtingui la concessió, i els qui ells vulguin en règim de subcontractació
Xarxa Oberta
Participant El participant obté la connectivitat a preu de cost.Impacta sobre el seu propi model de negoci en lloc d'alimentar-ne un altre.
Determinada segons els interessos dels participants
Depèn del propi participant, el pot contractar
Obert a tothom que vulguiPrincipalment PIMEs i professionals lliberals.
Més obert: Més just, més sostenible, més competitiu
Tot publicat
Complert, proporcionant molta funcionalitat, suport...
Informació detallada, mapes, característiques tècniques...
Gràfiques, informació estadísticade trànsit, disponibilitat... etc
Exemple: La pàgina d'un node I
Menú d'utilitats (distàncies, línia de visió, edició...)
Detall de dades i mapa
Gràfiques i estadístiques
Exemple: La pàgina d'un node II
● Llistat d'enllaços i disponibilitat
Exemple: La pàgina d'un node III
● Llistat de connexions possibles (LOS)
Exemple: La pàgina d'un node IV
● Buscador de serveis i camins (traceroute)– Des d'un punt, cerca
el camí cap a altres punts o descobreix serveis
– Busca el camí més curt
– Es representa en un mapa
Aplicacions: La pàgina d'una zona
Mapa de la zona i la seva xarxa
Pressupostos i projectes
Estadístiques de la zona, i zones/nodes que té
Estadístiques globals de nodes i xarxa
Feed XML amb la descripció dels continguts de la zona
Den
mar
k
Net
herla
nds
Nor
way
Sw
eden
Fin
land
U.K
.
Luxe
mbo
urg
Fra
nce
Ger
man
y
Mal
ta
Est
onia
Aus
tria
Cat
alun
ya
Slo
veni
a
EU
27
Spa
in
Irela
nd
Lith
uani
a
Oso
na
Hun
gary
Latv
ia
Por
tuga
l
Pol
and
Cze
ch R
ep.
Slo
vaki
a
Cyp
rus
Italy
Cro
atia
Gre
ece
Bul
garia
Rom
ania
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Exemple d'impacte territorialEstadístiques (I)
● Disponibilitat/contractació de banda ampla comercial (ADSL)
– Osona pel darrere d'Espanya, UE27 i Catalunya
Fonts: Eurostat i FOBSIC/Idescat 2.008
Net
herla
nds
Sw
eden
Nor
way
Den
mar
k
Luxe
mbo
urg
Ger
man
y
Oso
na
Fin
land
UK
Aus
tria
Cat
alun
ya
Irela
nd
Fra
nce
EU
27
Mal
ta
Slo
veni
a
Est
onia
Slo
vaki
a
Latv
ia
Spa
in
Lith
uani
a
Hun
gary
Pol
and
Cze
ch R
ep.
Por
tuga
l
Cro
atia
Cyp
rus
Italy
Gre
ece
Rom
ania
Bul
garia
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Exemple d'impacte territorialEstadístiques (II)
● Ús d'Internet a les llars (inclusió digital)– Osona és líder a Catalunya, per davant de UE27, Espanya, i les zones metropolitanes– Perquè: Única comarca on guifi.net disposa de penetració significativa estadísticament (10%-
15%). – Conclusió: La inclusió digital depèn més del cost abans que de la cobertura.
Font: Eurostat i FOBSIC/Idescat 2.008
Complementarietat de models
● En territoris socioeconòmics similars, hi ha el mateix nivell de contractació d'oferta comercial (verd)
– L'existència de serveis gratuïts i/o compartitos, no disminueix ni afecta a la contractació
● L'ús d'internet (inclusió digital) es millor on hi ha xarxa oberta
Missatge a les administracions públiques que volen promoure la 'inclusió digital':
Facilitar les xarxes obertes i promogudes pels usuaris es molt més efectiu i eficient per augmentar la inclusió digitali millorar la cobertura que la subvenció a operadors comercials o proveïdors de servei clàssics
Les xarxes de nova generació (FO)
● Abans la internet anava amb mòdems
– Es mesurava en “kilobits” (2.400, 24k...). “tope” a 64k
● Ara funciona amb coure o coaxials
– Es mesura en “megues” i moltes vegades és asimètrica (ADSLs). “tope” a uns 50Mb.
– Fortes limitacions de distància.
● La fibra òptica...
– És més econòmica que el coure, molta més distància i...
– ...comença el “recorregut” a partir dels 100Mbits simètrics fins a terabits.
– Un mòdul SPF de 1Gbit pot costar menys de 100€
Exemple de distorsió de mercat: Escandall circuit 1 Gbit€/quilòmetre
Situació Actual ObjectiuCircuit Gigabit Qms. Activació Cost/Mes (*) Cost Qm x Mes % % Share €/mesInternet wholesale 40.000 5.000 3.034,72 0,08 0,01 0,01 0,08Barcelona - Vic 70 2.000 41.710,75 595,87 96,12 9,99 2,67Vic – FFTF 1,60 3.000 23,96 23,96 3,87 90 23,96
● Com s'explica la distorsió?
– Internet wholesale i Vic – FFTF(*) son xarxes de transport IP multipropòsit i interoperables
– Barcelona-Vic és un model tancat i privatiu (fibra fosca/adif), i fa que sigui el 96,12% del cost
● Conclusions
– És IMPRESCINDIBLE activar circuits de xarxes NGN multipropòsit d'àmbit de país.
– El cost de transport per connexió al territori no pot ser més gran de 2,67€/mes
(*) amortització calculada a 12 anys
(*) FFTF = Fibra des de les zones rurals