Guia_Unitat 1-1

7/23/2019 Guia_Unitat 1-1

1/10

Mster universitari d'Estudis de la Xina i el Jap: mn

contemporani

El Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques des delfinal del segle XIX fins a mitjan segle XX

Primera Unitat Temtica

Curs 2015-2016 - Primer Semestre

Descripci i objectius generals de lassignatura

L'assignaturaEl Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques de finals del segleXIX fins a mitjan segle XX s una introducci al coneixement general de la histriacontempornia de la Xina i el Jap, des de la crisi vuitcentista del bakufu Tokugawa i de ladinastia Qing fins al final de la Segona Guerra Mundial i la proclamaci de la RepblicaPopular de Xina l'any 1949.

Els objectius principalssn l'anlisi dels principals processos histrics de la histria xinesa ijaponesa contempornia, i, en segon lloc, l'aprofundiment en els fenmens clau de la histria de

la Xina i el Jap tenint en compte el seu context sociopoltic ms immediat, aix com tamb lesdinmiques histriques globals de cada moment.

El curs s'articula en quatre Unitats Temtiques, cadascuna de les quals est dedicada a un delsprocessos que determinen l'esdevenir histric de tots dos pasos, mantenint la perspectiva nodiacrnica, multidisciplinria i integradora que proposa el Pla Docent. Les Unitats Temtiqueshan de servir de guia d'aprenentatge de l'estudiant. Cadascuna es correspon amb un delsprocessos histricsque estudiarem al llarg del semestre:

! 1 Unitat - Factors interns i externs de la crisi de Xina i Jap del segle XIX

! 2 Unitat - La Restauraci Meiji i el final de la dinastia Qing

! 3 Unitat - Les relacions sinojaponeses fins a mitjan segle XX

! 4 Unitat - Implicacions globals dels processos histrics de la Xina i el Japcontemporanis


La primera Unitat Temtica titulada Factors interns i externs de la crisi de Xina i Jap delsegle XIXest dedicada a la profunda crisi de les estructures econmiques, poltiques, socials i

culturals dels dos pasos durant la primera meitat el segle XIX. Una transformaci provocadaper una situaci d'inestabilitat interna, que t els seus orgens en les dcades finals del segleXVIII, i que es va veure agreujada en tots dos pasos especialment per l'arribada i augment de la

presncia de les grans potncies colonials en el mar de Xina i a les costes de Jap.

Els objectius formatius especficsd'aquesta Unitat Temtica dedicada a la crisi vuitcentista deXina i Jap sn:

! De forma introductria, desenvolupar una mirada crtica sobre la narraci de lahistria d'sia oriental.

! Analitzar el context histric previ a la crisi, perode on tenen el seu origen elfactors de la crisi.

!

Estudiar els factors de la inestabilitat interna i els factors externs vinculats a lapresncia d'estrangers que provoquen la crisi en tots dos pasos


2/10


contemporani




!

Conixer la conjuntura econmica, poltica i social resultant del procs detransformaci.

Continguts curriculars i recursos didctics especfics

1. Una mirada crtica a la histria de lsia oriental

El primer objectiu formatiu especfic d'aquesta Unitat Temtica s que l'estudiant puguicomenar a adquirir la competncia de valorar crticament els fenmens econmics, socials,

poltics i culturals que, segons els principals estudis acadmics de cada disciplina, caracteritzen

les transformacions i continutats de la Xina i el Jap en el perode contemporani, superant lesanlisis unidisciplinares i els estereotips etnocntrics.

Amb aquesta finalitat, es recomana en primer lloc la lectura del Mdul didctic I-Escripturesde la histria,que reflexiona sobre la manera com els historiadors s'han apropat a la realitathistrica de lsia oriental contempornia i identifica les principals tendncies interpretatives.Es tracta d'una introducci terica de gran utilitat de cara a identificar estereotips etnocntrics,desenvolupant una mirada crtica sobre la narraci que a Europa i als Estats Units s'ha fet de lahistria de lsia oriental contempornia i, tamb, sobre la representaci que s'ha fet d'aquestareg per part en la historiografia occidental i asitica.

2. Context histric previ a la crisi vuitcentista

El segon objectiu formatiu especfic d'aquesta Unitat Temtica es troba directament vinculatamb a l'estudi de la crisi vuitcentista de la Xina i el Jap. Es tracta d'analitzar el context histric

previ a la crisi en el qu van tenir el seu origen els factors interns daquesta. Pel que fa al Jap,estem parlant del sistema poltic, econmic i social de l'era Tokugawa (1603-1867), mentre que

pel que fa a la Xina es tracta de la fase d'establiment, esplendor i erosi del govern de la dinastiaQing (1644-1912).

Per analitzar aquesta fase del procs, es recomana l'estudi del context histric que expliquenlApartat 1 del Mdul didctic I - Escriptures de la histria, i els Apartats 2 i 3del Mduldidctic II -El segle XIX: temps de crisi, temps de canvis.

En el cas de la Xina, durant les primeres dcades de la dinastia Qing (1644-1912), elsmandataris van haver d'enfrontar-se a desafiaments diversos fins a aconseguir la pacificaci del'imperis, com per exemple: els rebels que controlaven algunes regions de l'interior, l'imperimartim de la famlia Zheng que es mantenia lleial a la dinastia anterior Ming o a la rebel !lidels Tres Feudataris. Per desprs del regnat de Shunzhi, Xina fou dominada des de finals delsegle XVII i durant el XVIII per tres grans emperadors Kangxi, Yongzheng i Qianlong, que vanrepresentar dcades de gran prosperitat. La segona meitat del segle XVIII va estar marcada pelgovern de l'emperador Qianlong, un moment culminant de la dinastia Qing amb una extensiterritorial inigualable, una revoluci demogrfica, un creixement agrcola extraordinari, undinamisme comercial notable i una vida cultural de gran riquesa. Per, va ser precisament,durant els anys finals d'aquest regnat que acaba lany 1796, quan els factors interns de la crisi

van comenar ja a fer-se sentir.

Pel que fa les relacions amb l'exterior, l'emperador Qianlong va institucionalitzar un sistema per


3/10


contemporani




controlar el comer a les costes xineses, restringit a la zona de Canton, que es coneix amb elnom del Canton System (1760-1842). Aquest sistema restringia totes les relacions amb elsestrangers a un nic grup autoritzat de mercaders xinesos, hong, agrupats en els cohong. Totvaixell estranger quedava sota responsabilitat d'un d'aquests mercaders i era a travs d'ells quehavia de fer totes les transaccions. Els comerciants estrangers tenien la residncia assignada enun barri portuari de Cantn on hi havia tots els seus magatzems i del que no podien sortir. Pelcostat europeu, el comer estava tamb restringit a un nic agent, l'anomenada East IndianCompany, que canalitzava essencialment les compres de te. Aquest Canton System va acabar

provocant el malestar dels comerciants, donat que el negoci es ressentia per les limitacions, itamb del govern angls, que es trobava limitat per la falta de relacions diplomtiques.

En el cas japons, els europeus van arribar per primera vegada a les seves costes l'any 1543,impulsats per l'onada de grans exploracions martimes, l'aven de la "missi cristianitzadora" il'oportunitat de comerciar amb els daimio de la illa de Ky"sh". Va ser en aquest moment quanes va iniciar la fase de relacions entre japonesos i europeus coneguda amb el nom del "seglecristi" (1543-1641) i caracteritzada per: l'augment de la presncia de peninsulars al Jap,l'enviament de les ambaixades del shogunToyotomi Hideyoshi a Manila, la intensificaci delcomer entre l'arxiplag japons i el filip, i la conversi de ciutadans japoneses al cristianisme.Aquests contactes inicials van col!lisionar amb el procs de centralitzaci del poder poltic queestaven duent a terme els senyors feudals considerats com els reunificadors del Jap: Oda

Nobunaga, Toyotomi Hideyoshi i Tokugawa Ieyasu. Les raons van ser que el comer amb elseuropeus era beneficiosa per als daimio tozama, rivals directes dels "reunificadors del pas",

perqu aquests enemics podien adquirir armes de foc, perqu representaven un drenatge de la

plata japonesa cap a l'exterior i perqu la consolidaci del cristianisme implicava lleialtat a unaltre poder.

Com a resultat d'aquestes contradiccions, es van produir lexpulsi de tots els europeus del pas,la prohibici de viatjar a l'exterior i l'inici d'una poltica de "allament nacional" o sakoku, queva estar vigent durant prcticament tot el perode Tokugawa (1603-1867), malgrat les notablesexcepcions, com per exemple: el comer amb la Xina, els nufrags japonesos o la presnciad'una reduda comunitat d'holandesos a Nagasaki.

A nivell intern, durant tota aquesta era Tokugawa va existir un doble centre de poder, el podersimblic de l'emperador resident a la ciutat de Kyoto i el poder real del govern militar delshogun o bakufua la ciutat anomenada llavors Edo, fins que va rebre el nom de Tquio lany

1868. Un ordre intern caracteritzat per una estabilitat i un desenvolupament que ens permetenentendre perqu quan una nova onada dexpedicions europees van comenar a arribar a lescostes del Jap des de finals del segle XVIII, el pas era eminentment feudal, per amb unasocietat protocapitalista i amb cultura prpia molt rica, amb manifestacions culturals prpiescom el teatre kabuki, els ukiyoe o el koto. Una situaci interna que, no obstant aix i de lamateixa manera que la Xina, ja comenava a sofrir els factors interns de crisi econmica,

poltica i social, que s'analitzen seguidament.

3. Factors interns i externs de la crisi vuitcentista de Jap i Xina

Aquest punt tracta l'objectiu formatiu especfic clau d'aquesta Unitat Temtica: els factors de lacrisi. Amb la finalitat d'obtenir un coneixement ampli, multidisciplinari, integrador i fonamentat

dels factors que es troben darrere del procs histric analitzat, aix com de donar resposta a lapregunta de com van entrar en crisi els sistemes anteriors en tots dos pasos i, tamb, conixer el


4/10


contemporani




paper que van jugar les potncies occidentals, es recomana l'estudi de les pgines dels manualsde la bibliografia bsica que assenyalem a continuaci:

! SCHIROKAUER, C., BROWN, M. (2011). Breve historia de la civilizacin china.Barcelona: Edicions Bellaterra, pgines 303-316.

! HANE, M. (2011). Breve historia de Japn. Madrid: Aliana Editorial, pgines 102-113.

Aix com, la consulta de la plana web de lassignatura:

El Jap i la Xina contemporanis I

Enlla: http://cv.uoc.edu/webapps/xwiki/wiki/matm4800caes/El perode de crisi profunda de les estructures econmiques, poltiques, socials i culturals delsdos pasos va comenar a finals del segle XVIII, es agreujar a comenaments del segle XIX, i esva resoldre de manera molt diferent a la Xina i al Jap durant la segona meitat del segle XIX.Ara b, en tots dos casos, els profunds canvis que es van succeir noms es poden explicar per lainfluncia de les accions occidentals a la regi de lsia oriental.

A la fi del segle XVIII, la Xina va comenar a mostrar els smptomes d'estancament global quees van agreujar una vegada comenat el segle XIX. Es tractava de problemes estructurals com la

pressi demogrfica, el desigual repartiment de la terra, l'estancament de la productivitat i lacrisi dels valors tradicionals. Davant aquesta situaci es van produir intents de reforma per part

de les autoritats. Durant el perode de l'emperador Jiaqing (1796-1820) es van tractar de remeiarels problemes financers retallant les despeses. Una poltica d'austeritat que va prosseguir ambl'emperador Daoguang (1820-1850), per sense gaire xit. A aquesta complicada situaci, esvan sumar altres factors de conflictivitat social, com per exemple les rebel!lions de les tniesque havien estat sotmeses militarment en el sud i l'oest.

Aquesta complicada situaci interna es va veure agreujada pels factors externs. Les relacionsamb l'exterior van ser cada vegada ms complicades, donada la incompatibilitat de percepcions iobjectius. Els britnics tenien com a motivaci principal el comer amb la Xina, especialment lacompra de te que intentaven compensar amb la venda de cot procedent de lndia. Un negocique no aconseguia equilibrar la balana comercial i que es veia restringit pel mateix CantonSystem. Va ser llavors quan va entrar en joc l'opi procedent del subcontinent indi com a

producte per comerciar a canvi del te xins. Lopi es va revelar com una droga que s vaaconseguir invertir la balana comercial. A partir de 1820, la plata que fins al moment haviaestat entrant a la Xina va comenar a sortir i a ms es va produir una inflaci durant les duesdcades segents, que va arrunar la ja maltractada economia xinesa.

La introducci de l'opi a la Xina va seguir un ritme exponencial a causa del final del monopolide la companyia britnicaEast Indian Company. La pressi dels comerciants privats va conduirfinalment a l'abolici del seu monopoli l'any 1834. A partir d'aquest moment, la multiplicacidel comer privat i la connivncia d'aquest amb les societats secretes xineses i amb tot un mnde petits contrabandistes, van provocar un enorme augment de les importacions, especialment alsud de la Xina.

La Primera Guerra de l'Opi (1839-1942) va esclatar desprs del nomenament de Lin Zexu com acomissari imperial en Canton (Gu!ngzh"u) i va ordenar la destrucci de 20.000 caixes d'opi. La


5/10


contemporani




pressi dels industrials britnics i la dels grans comerciants de l'opi, com William Jardine, perrecuperar el valor de la mercaderia, van fer que Palmerston decids enviar l'armada anglesa a

bloquejar els principals ports xinesos, iniciant aix la guerra. La superioritat naval britnica vaser un factor decisiu per a la victria dels anglesos i la Xina va haver de signar el Tractat de

Nanjing, que implicava: el pagament d'una indemnitzaci, la cessi de la illa d'Hong Kong,l'abolici del cohongi l'obertura de cinc ports al comer exterior.

Els privilegis anglesos del Tractat de Nanjing, es van estendre als Estat Units i Frana ambtractats suplementaris que van complementar les concessions inicials ampliant la territorialitatdels enclavaments estrangers, legalitzant la penetraci dels missioners, i autoritzant alsestrangers a edificar dintre del territori xins. Per la seva banda, els anglesos van introduir en eltractat suplementari de 1843 la clusula de naci ms afavorida, que determinava quequalsevol privilegi que aconsegus una altra naci es feia automticament extensiu a la GranBretanya.

Encara que l'opi que s'introdua des de Bengala compensava llavors les exportacions de te desde Xina, el progrs de la penetraci europea a la Xina va resultar ser molt ms lent del quesesperava. Aquest lent progrs va fer que els europeus demanessin una revisi del tractat, idesprs de l'incident de amb el vaixell Arrow va esclatar la Segona Guerra de l'Opi, molt mssagnant que l'anterior. Durant la mateixa, es va signar el Tractat de Tianjin que va contemplar

per primera vegada la legalitzaci del comer de l'opi, la implantaci de missioners europeus al'interior de la Xina i va augmentar de forma sensible els ports oberts als estrangers. La noacceptaci per part de la Xina del tractat de Tianjin va desembocar en l'entrada de tropes

franceses i angleses a Beijing i el saqueig del Palau d'estiu. El protocol de Beijing de 1860 vaincloure la residncia dels estrangers a Beijing i la creaci d'una Oficina d'Afers exteriors.

En el cas japons, des de finals del segle XVIII, vaixells amb bandera occidental van comenara freqentar les aiges que banyaven les costes japoneses amb la intenci de restablir elscontactes amb els habitants i les autoritats d'aquell arxiplag. Fins a mitjan segle segent, elsnombrosos intents de contacte per poder comerciar amb els japonesos o signar acords amb lesautoritats locals o el bakufu, van topar amb les restrictives mesures de la poltica sakoku.Desprs de l'arribada de les notcies sobre la Primera Guerra de l'Opi, les autoritats japonesesvan mantenir la voluntat de continuar amb lallament nacional, per eren conscients que elsmecanismes per aconseguir-ho no podien basar-se en lleis restrictives, sobretot, donada la crisiinterna que sofria el sistema Tokugawa.

El llarg perode de pau iniciat al segle XVII, mitjanant la unificaci del pas, la concentracidel poder poltic i l'allament extern, va proporcionar una relativa estabilitat poltica si escompara amb els segles precedents, per aquesta no va perdurar durant tot el perode de controlgovernamental de la casa Tokugawa (1603-1867). Per darrere de l'aparent estabilitateconmica, poltica i social, es van generar una srie de conflictes i antagonismes que vanacabar per erosionar completament el rgim Tokugawa. La principal causa de l'aparici detensions i conflictes dintre del sistema Tokugawa va ser la transformaci de les baseseconmiques sobre les quals estava constitut. L'economia Tokugawa era fonamentalmentagrria, amb un escs percentatge de la terra proper al 1% dedicat a la ramaderia, i basada enl'explotaci de minifundis, ms petits que els europeus a causa de l'escs territori cultivable.Tanmateix, aquest model d'explotaci no resolia el problema de l'escassetat de terra, la qual

cosa va comportar un doble procs de desenvolupament de tcniques agrries altament


6/10


contemporani




sofisticades, com la selecci de llavors o els cultius intercalats depenent de l'poca, per tambuna concentraci de terres que va augmentar les desigualtats socioeconmiques al mn rural.

El posterior augment de la productivitat va estar acompanyat d'una favorable institucionalitateconmica que va incentivar no noms la producci d'excedents agraris sin tamb el seumercantilizacin. La concentraci de la poblaci en les ciutats castell o j#kamachi, va atreurea mercaders i artesans. Aquestes ciutats es van convertir en el nucli comercial i poltic del seuentorn rural, i el seu creixement va contribuir al procs generalitzat d'urbanitzaci. De fet, elJap Tokugawa contava en aquest perode amb tres de les ciutats ms grans del mn, Edo ambms d'un mili de persones i Osaka i Kyoto amb prop de mig mili cadascuna.

Les transformacions socioeconmiques van aguditzar les contradiccions existents amb lespremisses ideolgiques que mantenien el sistema Tokugawa. Darrere de la faana de l'estabilitat,aquesta contradicci va produir el debilitament dels fonaments sobre els quals descansava elsistema del bakufu. Els canvis produts en l'estructura econmica del Jap van tenir efectesdirectes sobre el sistema confuci de classes, lanomenat shin"k"sh" o sistema de senyors,camperols, artesans i comerciants. Els canvis estructurals van afavorir als comerciants iartesans, qui tericament ocupaven els graons socials ms baixos, mentre que les classes ms

perjudicats van ser els samurais, alguns daimio i una part de la pagesia.

Els problemes econmics de part de la poblaci japonesa es van veure agreujats durant la crisidel perode Tenp#. Les condicions climtiques de 1833, una primavera seca i un estiu molt

plujs, van provocar una mala collita d'arrs. De forma trgica, aix va ser noms la primera

duna llarga srie de males collites que van provocar la fam a l'arxiplag i la mort de milers depersones. Al creixent antagonisme entre rics i pobres es van sumar aquestes circumstnciesextremes que van produir centenars de revoltes. El bakufu, que s'havia mostrat poc inclinat arealitzar qualsevol tipus de canvi substancial en les seves poltiques fins a la dcada dels anysquaranta del segle XIX, al igual que a la Xina va iniciar un programa de reformes. Lesdenominades reformes del perode Tenp#, es van aprovar en 1841, per iniciativa del consellerMizuno Tadakuni. Aquestes reformes tenien com a mxims objectius: emfatitzar la importnciade la frugalitat, reduir la despesa pblica, cancel!lar els deutes i controlar els preus. No obstantaix, les reformes no van tenir l'efecte positiu esperat. Els canvis introduts van acabar perdesestabilitzar els mercats i van contribuir a un augment dels preus.

Quan l'any 1853, el comodor Martthew Calbraith Perry va arribar amb un esquadr naval al port

dUraga amb lobjectiu dobtenir garanties de protecci per als mariners i nufrags nord-americans, aix com l'accs als ports japonesos per a l'aprovisionament de carb i altres

provisions en la ruta de Sant Francisco a Xangai i, finalment, signar acords comercials per obrirels ports japonesos al comer internacional, va trobar un pas debilitat. La poltica de canonerautilitzada pels Estat Units va funcionar i els representants del bakufuvan acceptar emprendre un

procs de consulta interna sobre les peticions. Perry va abandonar el pas prometent que tornariaa l'any segent per exigir una resposta per part japonesa.

L'any segent, durant la srie de trobades amb els nord-americans que van comenar el 8 demar de 1854 desprs de la volta de Perry, els representants japonesos no van posar excessivesobjeccions. El bakufuhavia ordenat que acceptessin la majoria de les demandes nordamericanes,especialment, les relaciones amb els nufrags i les peticions d'auxili. Tamb es va solucionar

amb rapidesa la qesti dels acords comercials, ja que els representants japonesos van rebutjarqualsevol tipus d'acord similar als signats per Xina i Perry no va tenir inconvenient a passar a


7/10


contemporani




altres assumptes. La principal dificultat va ser determinar els ports que havien de ser oberts.Finalment van ser triats els ports de Shimoda i Hakodate. L'acord degudament redactat enangls, holands, xins i japons es va signar el 31 de mar de 1854 enmig d'una breu cerimniadesenvolupada a Kanagawa, que va posar fi a ms de dos segles d'allament de Jap. Aquesttractat per, va ser completat pocs lany 1858 amb un tractat comercial signat amb els EstatsUnits que ja incorporava gran part de les clusules incloses en els tractats signats per la Xina.

4. Conjuntura histrica resultant

La crisi descrita al llarg l'apartat anterior en tots dos pasos, motivada per una inestabilitatinterna agreujada per l'arribada dels estrangers i la signatura dels anomenats TractatsDesiguals, va donar com a resultat una nova conjuntura poltica, econmica i social durant lasegona meitat del segle XIX, de signe molt diferent a la Xina i el Jap, com es pot estudiar alssegents apartats dels materials:

! L'Apartat 3.3 del Mdul didctic II - El segle XIX: temps de crisi, temps de

canvis.! SCHIROKAUER, C., BROWN, M. (2011).Breve historia de la civilizacin china.

Barcelona: Edicions Bellaterra, pgines 316-337.! HANE, M. (2011).Breve historia de Japn. Madrid: Aliana Ed., pgines 113-121.

A la Xina, tots els canvis es van viure de forma traumtica ats que van donar com resultatguerres amb pasos estrangers, tamb amb el Jap, revoltes internes de dimensions descomunals

com la Rebel!li Taiping, fams, invasions, cops d'estat... Es va tractar d'una situaci d'enormeinestabilitat que es va perllongar fins a entrat el segle XX i que -com estudia el Mdul didcticII- va tenir dues cares diferents per lligades, ats que: les problemtiques internes vandesembocar en una srie de grans rebel!lions que van minar les possibilitats econmiques del'Estat xins i van hipotecar el seu futur de Xina durant dcades; i les problemtiques externesvan sumir a la Xina en un procs dalienaci que va acabar per enfonsar la dinastia Qing itransformar per complet les bases del mn xins un cop iniciat el segle XX.

Pel que fa referncia al Jap, el pas va sofrir un procs de canvi dramtic. El deteriorament dela situaci va ser inexorable a partir de 1850, quan la intersecci del mn nip amb les potncieseuropees imperialistes va reduir al pas a una situaci semicolonial i d'enorme inestabilitat.Aquest perode es coneix com la fase final del bakufu o bakumatsu (1853-1867) i va estar

caracteritzada per la rebel!li dels dominis feudals del sud de Jap en contra del govern militardel shogun i a favor del poder imperial. Una guerra civil que va suposar el final de l'eraTokugawa (1603-1867).

A nivell internacional, les potncies occidentals havien obtingut lany 1842 la signatura del'avantatjs Tractat de Nanjing amb la Xina, inaugurant un nou sistema de regulaci de lesrelacions sino-occidentales que va ratificar el Tractat de Tianjin del 1858. En el cas del Jap, lainstitucionalitzaci daquest sistema va comenar amb el Tractat de Kanagawa de lany 1854,

per es va consolidar amb el posterior tractat comercial signat amb els Estats Units lany 1858 ims tard amb la resta de potncies. La historiografia anomena tots aquests acords internacionalscom Tractats desiguals ats que es va tractar de convencions unilaterals, que possibilitaven alsestrangers establir-se al territori nacional del Jap i la Xina, que no tenien data d'abolici, que

establien una tarifa fixa a les importacions, que incorporaven la clusula de naci ms afavoridai, tamb, el principi d'extraterritorialitat. Va ser aquest sistema dels Tractats desiguals


8/10


contemporani




lencarregat de regular les relacions diplomtiques, comercials i civils, establertes entre, dunabanda, els pasos europeus i els Estat Units i, de laltra banda, la Xina i el Jap, durant tota lasegona meitat del segle XIX, com veurem a la primer prctica de lassignatura vinculada aaquest tema.

Materials de la Primera Unitat Didctica! Mdul didctic I - Escriptures de la histria.

! Mdul didctic II - El segle XIX: temps de crisi, temps de canvis.

! HANE, M. (2011). Breu histria de Jap. Madrid: Aliana Editorial.

! SCHIROKAUER, C., BROWN, M. (2011). Breu histria de la civilitzaci xinesa.Barcelona: Edicions Bellaterra.

! Plana web de lassignatura: El Jap i la Xina contemporanis I

Enlla: http://cv.uoc.edu/webapps/xwiki/wiki/matm4800caes/

Metodologia

Lestudiant s lliure de distribuir-se el temps de treball com ms li convingui, en funci de la

seva disponibilitat i ritme d'aprenentatge. Ara b, s imprescindible que s'organitzi de formaidnia per poder llegir de manera activa els materials i altres recursos i preparar la PAC ambsuficient antelaci.

Recordar-vos que a la Bstia personal del consultor podeu enviar les vostres consultes decarcter individual i mantenir un contacte ms personalitzat.

Recursos bibliogrfics generals

EBREY, P.B. (2009).Historia de China. Madrid: La Esfera de los Libros.

FAIRBANK, J. K., GOLDMAN, M. (2005). China: A New History. Cambridge: Harvard

University Press

GERNET, J. (2005).El mundo chino. Barcelona: Crtica.

GORDON, A. (2009). A modern history of Japan: from Tokugawa times to the present. Oxford:Oxford University Press.

HANE, M. (2011).Breve historia de Japn. Madrid: Alianza Editorial.

JUNQUERAS, O.; MADRID, D.; MARTNEZ, G; & PITARCH, P. (2011). Histria del Jap.Economia, Poltica i Societat. Barcelona: Ed. UOC.

McCLAIN, J. (2002).Japan: A Modern History. New York: W. W. Norton.


9/10


contemporani




POMERANZ, K. (2000). The Great Divergence. China, Europe and the Making of the ModernWorld Economy. Princeton: Princeton University Press.

ROWE, W. T. (2009). China's Last Empire. The Great Qing. Cambridge MA: The BelknapPress of Harvard University Press.

SCHIROKAUER, C., BROWN, M. (2011). Breve historia de la civilizacin china. Barcelona:Edicions Bellaterra.

TOTMAN, C.(2000).A History of Japan. Londres: Blackwell Publishers.

Pgines web

Xina Chinese Studies: Video Lectures with Harvard Faculty

http://cdn.dce.harvard.edu/openlearning/hist1825/

History of Xina: An Annotated Directory of Internet Resources

http://newton.uor.edu/departments&programs/asianstudiesdept/china-hist.html

Exploring Chinese History

http://www.ibiblio.org/chinesehistory/index.html

Chinaknowledge

http://www.chinaknowledge.de/

A Country Study: Xina

http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/cntoc.html

Escola dEstudis de lsia Orientalhttp://www.upf.edu/asia

Jap A Chronology of Japanese History

http://www.shikokuhenrotrail.com/japanhistory.html

Bibliography of Japaneses History up to 1912

http://www.ames.cam.ac.uk/jbib/

About Japan. History and Chronology


10/10


contemporani




http://www.crystalinks.com/japan1.html

Japan-guide.com

http://www.japan-guide.com/e/e641.html

Guia_Unitat 1-1

Documents

Transcript of Guia_Unitat 1-1