Guia d'ocellsper a nois i noies

Màrius DomingoCoia Dols

00 ocells nois.indd 3 01/10/14 11:39

Primera edició: octubre del 2014

@ dels textos: Màrius Domingo i Coia Dols

@ de l’edició: 9 Grup EditorialCossetània EdicionsC/ Violeta, 6 – 43800 VallsTel. 977 60 25 91 – Fax 977 61 43 57cossetania@cossetania.comwww.cossetania.com

Director de la col·lecció: Ramon Pascual

Disseny i composició: Barreras & Creixell, s.c.p.

Impressió: Leitzaran Grafikak

ISBN: 978-84-9034-260-2

DL T 1433-2014

00 ocells nois.indd 4 01/10/14 11:39

7 Pròleg

ELS OCELLS

10 Què és un ocell?

14 Les parts dels ocells

16 Les plomes

18 Com viuen durant l’any

20 Què és l’ornitologia?

22 Identifiquem-los

24 Les eines

26 Com s’ha de fer servir aquesta guia

LLOCS ON OBSERVAR OCELLS

30 Els aiguamolls

32 Ànec collverd

34 Cabusset

36 Polla d’aigua

38 Bernat pescaire

40 Flamenc

42 Arpella vulgar

44 Camallarga

46 Blauet

48 L’alta muntanya: els Pirineus

50 Gall fer

52 Trencalòs

54 Àguila daurada

56 Merla d’aigua

Sumari

00 ocells nois.indd 5 01/10/14 11:39

58 La muntanya mitjana

60 Voltor comú

62 Milà reial

64 Falcó pelegrí

66 Corb

68 Les muntanyes meridionals

70 Àguila marcenca

72 Aligot comú

74 Duc

76 Siboc

78 Abellerol

80 Gratapalles

82 Capsigrany

84 Bitxac comú

86 Els boscos

88 Astor

90 Becada

92 Tudó

94 Cucut

96 Picot verd

98 Pit-roig

100 Pinsà comú

102 Merla

104 Tallarol capnegre

106 Mallerenga carbonera

108 Rossinyol

110 Els conreus i els matollars

112 Perdiu roja

114 Grua

116 Cigonya blanca

118 Esparver cendrós

120 Xoriguer comú

122 Fredeluga

124 Ganga

126 Tórtora turca

128 Òliba

130 Mussol comú

132 Falciot negre

134 Puput

136 Oreneta vulgar

138 Cogullada vulgar

140 Cadernera

142 Garsa

144 Estornell vulgar

146 Pardal comú

148 El mar

150 Corb marí gros

152 Corriol gros

154 Paràsit cuaample

156 Gavià argentat

158 Gavina vulgar

160 Xatrac comú

162 Cuereta blanca

ANNEXOS

165 Vocabulari

166 Traducció de noms

168 Índex de noms populars

170 Índex de noms científics

172 Bibliografia i webs

00 ocells nois.indd 6 01/10/14 11:39

7

PròlegCERQuEM-LOS!

De tots els animals de la nostra fauna, sens dubte els ocells són els que més fàcilment veiem, els que més destaquen. A banda de l’abundància i la mida, el fet que volin és el que, probablement, els fa més visibles.

Us convido a descobrir les aus que viuen amb nosaltres, les que tenim més a prop. Junts aprendrem coses que es poden observar si ho fem amb paci-ència, i d’altres que solament se saben perquè s’hi ha fet una investigació acurada.

Intentarem que, veient un ocell, pugueu saber de quina espècie es tracta, fins i tot què menja, on cria i a quina època de l’any i a quins llocs el podem tornar a trobar.

Quan els coneguem millor, quan sapiguem els seus costums i la seva funció en la natura, de ben segur que els començarem a estimar més i, potser, fins i tot voldrem augmentar-ne el nostre coneixement o fer alguna activitat per ajudar-los.

00 ocells nois.indd 7 01/10/14 11:39

10

E ls ocells (o aus) són els animals més estudiats, admirats i, fins i tot, envejats. En resum, són els que han despertat més l’atenció dels humans.

Al món en tenim més de 9.500 espècies, però no ens espantem, al nostre país en concret en podrem trobar regularment fins a 350, aproximadament, de les quals 100 són escas-ses o accidentals. Amb això resumim que amb el coneixement d’unes 250 espècies n’hi ha ben bé prou.

COM SóN ELS OCELLS?Són animals vertebrats, és a dir, disposen d’esquelet intern. Són descendents —i, de fet, en són parents— dels rèptils: l’Archaeopteryx, del juràssic, és considerat com el primer ocell. Darrerament, els experts diuen que, en realitat, les aus són els únics dinosaures que no es van extingir: van evolucionar.

En els ocells tot és motivat i modelat per a l’adaptació a volar. Aquesta és la principal causa de quasi tot en ells: l’aspecte, la forma, la conducta i el funcionament intern.

Efectivament, de primer, veurem que tenen la característica forma de fus, molt aerodi-nàmica, amb un esquelet llarg i fort, amb els ossos buits i un de molt important, la quilla, on s’insereixen els poderosos músculs que mouen les ales. Aquests músculs re-presenten un gran percentatge del pes total de l’animal.

Què és un ocell?

L’oreneta, un dels ocells més coneguts i estimats.

00 ocells nois.indd 10 01/10/14 11:39

Per tal d’alleugerir-se encara més, disposen d’un òrgan únic, que només tenen les aus: els sacs aeris, que també els serveixen per respirar.

El seu ritme vital és més accelerat que el dels altres animals. Cal tenir en compte que es mouen en tres dimensions i que el vol exigeix un esforç físic considerable. Quasi mil batecs per minut no representa cap taquicàrdia per a una cadernera, per exemple, sinó un estat de repòs.

L’alimentació també ve marcada pel vol. Han perfeccionat al màxim el sistema digestiu i han suprimit les parts sòlides permanents. També han de menjar sovint, ja que no poden

acumular greixos. A més, per una qüestió de física, cap ocell que voli pot pesar més de 15 o 20 kg. Això vol dir que són tots lleugers en pre-porció a la seva mida.

L’ocell més petit d’Europa és el trist, que pesa 7 g. I el més gran, el voltor, que pot pesar fins a 15 kg.

11

Mascle de cadernera, habitual a les cobertes dels llibres d’ocells.

Els voltors, els més grans terra endins.

Una femella de tallarol de casquet.

00 ocells nois.indd 11 01/10/14 11:39

12

El bec, el pap, l’estómac i el pedrer són les seves eines per aprofitar energèticament l’entorn. El final del sistema digestiu també s’ha simplificat i solament tenen un lloc per on surten tota mena de dejeccions: és la cloaca.

Moltes espècies han de treure restes no digerides novament pel bec: són les egagròpiles, formades normalment per acumulacions de pèl, plomes i ossos.

La reproducció també està marcada pel vol. Són ovípars per necessitat, ja que enlairar-se amb els pollets al seu interior els seria molt difícil, o impossible en alguns casos. Els pollets tenen al bec un òrgan especial anomenat dent del bec, sense el qual no podrien sortir de l’ou. Aquest òrgan el perden de seguida.

El bec, les potes i altres característiques ens poden donar pistes de la biologia i l’alimen-tació de cada espècie. Cal dir que tots tenen quatre dits. El fet d’estar posats en una fina branqueta no els suposa cap esforç gràcies a un mecanisme automàtic que els manté el peu tancat.

21

3 4

1. Bec d’un rapinyaire caçador: l’arpella pàl·lida.2. Bec d’un rapinyaire carronyaire: l’aufrany.3. Bec d’un picot, insectívor especialitzat: el colltort.4. Bec d’un ànec herbívor: l’oca vulgar.

00 ocells nois.indd 12 01/10/14 11:39

13

Les ales corresponen a les extremitats superiors, als nostres braços. Estan for-mades per tres dits que aguanten les plomes de vol (les primàries, les secun-dàries i les terciàries), a més de l’ala bastarda o àlula. A la cua hi tenen les plomes timoneres, que dirigeixen el vol.

El principal contacte amb l’exterior es produeix mitjançant la vista i l’oïda, que tenen molt més perfeccionades que cap altre animal. L’olfacte i el tac-te estan generalment molt més atrofi-ats, excepte en alguns casos concrets.

La veu dels ocells, el cant, es produeix en un òrgan especial que es diu siringe, no pas a les cordes bucals com passa amb els mamífers.

Visualment, la principal característica dels ocells són les plomes.

Martinet blanc mostrant les plomes de les ales.

2

1. Mans —grapes— d’un rapinyaire caçador: el falcó.

2. Potes palmades d’un ànec collverd.3. Peus típics de moixó petit, anisodàctil.

1

3

00 ocells nois.indd 13 01/10/14 11:39

14

Les parts dels ocells

P er tal de conèixer i descriure un ocell val molt la pena diferenciar-ne les parts. Si no ho fem així, és molt més difícil dir on cada moixó té un color o un altre.

En aquest dibuix hi podem veure les principals parts dels ocells. Així podem dir que una oreneta, per exemple, té el carpó blanc i la gola clara, mentre que les primàries i les rectrius les té negres.

Potser al principi ens costarà una mica, però ben aviat ens adonarem que, tret d’algunes excepcions molt concretes, les parts són les mateixes o molt similars de les que podem destacar en un mamífer, com nosaltres mateixos per exemple.

Els primers cops que observem una espècie, paga la pena que en fem un dibuix per memo-ritzar millor la distribució dels colors al cos, la forma i les proporcions. Tot això ens serà útil a l’hora d’identificar-la en una guia.

També ens serà útil anotar l’ambient on l’hem vista i si anava sola o en un estol. No cal dir que la data i el lloc, també.

00 ocells nois.indd 14 01/10/14 11:39

15

Parts d'un ocell

1 Anell ocular

2 Capell

3 Cella

4 Línia ocular

5 Coll

6 Ull

7 Front

8 Brida

9 Bec

10 Gola

11 Pit

12 Costat

13 Abdomen

14 Tars

15 Remeres secundàries

16 Remeres primàries

17 Cua (timoneres)

18 Supracobertores caudals

19 Cobertores alars

20 Carpó

21 Musclera

22 Dors

23 Galta

00 ocells nois.indd 15 01/10/14 11:39

16

L es plomes són la característica visible que més identifica els ocells. Bàsicament, serveixen a les aus per al vol i també per aïllar-se tèrmicament.

L’aïllament tèrmic de les plomes és el més proper que hi ha a la perfecció: mitjançant l’estarrufat o la compressió, les aus poden aconseguir conservar la seva temperatura més baixa o més alta que l’ambient. Aquesta característica de les plomes és coneguda i apro-fitada per la humanitat des de fa moltíssims anys, fins i tot ara que han aparegut teixits tècnics encara s’utilitza el plomissol d’èider (una espècie d’ànec) a la roba d’hivern.

Un ocell pot tenir entre nou-centes i vint-i-cinc mil plomes, segons l’espècie, l’edat i el sexe.

Hi ha plomes de diferents tipus: de vol, cobertores i plomissol. Malgrat que tot l’ocell acaba cobert de plomes, aquestes no neixen a tot el cos, sinó que hi ha zones àpteres i zones pteriloses, que és on s’aferren.

Les de vol poden ser primàries, secundàries i terciàries a les ales —remeres— i rectrius a la cua.

Les plomes

Àguila marcenca amb el plomatge completament estarrufat.

00 ocells nois.indd 16 01/10/14 11:39

Les plomes es canvien un o més cops a l’any: és la muda. Hi ha ocells que van mudant al llarg de l’any, alternant quines plomes canvien i quines no, i d’altres que muden totes les plomes de cop, la qual cosa fa que restin una temporada sense poder volar. Aquesta muda és imprescindible per-què les plomes es desgasten amb l’ús i, a la llarga, deixen de complir la seva funció.

A més a més del que hem dit, les plomes també serveixen per a la vida social, fent més bells els mascles que les femelles per facilitar la cria o bé per amagar-se dels predadors amb el camuflatge.

17

2

3 4

1. Mallerenga carbonera, un moixó bellament acolorit.

2. Trencalòs que mostra les parts inferiors rogenques.

3. Duc, amb les típiques falses “orelles”.

4. Mascles d’ànec mandarí, d’espectacular plomatge.

Les plomes fosques, sovint negres, són més resistents al desgast gràcies al tint. És per això que la majoria dels ocells que són de colors clars presenten les plomes de la vora d’atac, és a dir, les plomes de l’ala que tallen l’aire quan volen, de color negre. Fixem-nos per exemple en la majoria de gavines.

1

00 ocells nois.indd 17 01/10/14 11:39

18

Com viuen durant l’any

T othom sap que la millor època per observar ocells és la primavera. A la primavera hi coincideix el temps de cria de gairebé totes les espècies i la migració prenup-

cial, és a dir, precisament la que fan per preparar la cria.

Tot això no és casualitat, sinó que està preparat per coincidir amb el moment de més abundància d’aliments. Tant per a les espècies que mengen altres animals, com ara in-sectes, com per a les que s’alimenten de vegetació, és ben clar que a la primavera és quan hi ha més disponibilitat de tota mena de menjar. S’ha d’aprofitar això per poder tirar endavant la descendència.

Així doncs, ja tenim clar que la primavera, des del març fins al maig, serà la millor èpo-ca per anar a observar ocells a qualsevol indret del nostre país. I l’hora? Doncs la millor hora és la primera i la darrera del dia, és a dir, quan surt el sol i quan es pon.

Els dies de primavera, a primera hora, són una veritable bogeria de cants. Si els coneixem i els identifiquem, amb mitja horeta ens podem fer una idea de quasi tots els ocells que viuen en un lloc determinat. L’activitat dels ocells va baixant a mesura que el sol es va

alçant, i és molt baixa al migdia, quan sembla que tothom en la natura està fent la migdiada.

Tothom? No! Hi ha excepcions. Els rapinyaires diürns, per exemple, so-bretot les àguiles grans i els voltors, és al migdia quan estan més actius. Això és perquè aquestes són les mi-llors hores per volar planant, aprofi-tant els corrents ascensionals d’aire.

Al final del temps de cria, i un cop passat tot l’estiu, els ocells es prepa-ren per al seu viatge migratori. Llavors hi ha un altre cop un augment de l’activitat, un augment de les for-macions de grups i de grans grups.

Fotja que té cura del seu pollet.

00 ocells nois.indd 18 01/10/14 11:39