GUIA DEL DOCENT

Quatre qüestions fonamentals. Pàg. 2 Objectiu fonamental. Condicions per a una bona integració de l'educació audiovisual a

l'escola. La ràdio, element bàsic de l'educació audiovisual. Pàg. 3 Relació amb les àrees curriculars. Pàg. 5 Metodologia. Característiques generals de les activitats. Pàg. 6 Estructura del treball. Pàg. 7 Objectius i continguts.

Educació primària: Cicle superior. ESO. Objectius.

Continguts: Fets, conceptes i sistemes conceptuals; procediments; actituds, valors i normes. Pàg. 9

Les competències bàsiques i les TIC. Objectius i continguts / activitats dels 10 blocs de

continguts. Pàg. 12 Els blocs temàtics. Pàg. 14 Els enllaços. Els recursos. Pàg. 20 El dossier sobre la ràdio. Pàg. 21 La guia dels nois i noies. Pàg. 22

Presentació. Pautes per fer la vostra feina.

Les activitats d’aprenentatge. Pàg. 23 Anotacions a les activitats d’aprenentatge.

El Posa’t a prova. Pàg. 32 L’Avalua’t. Pàg. 33 Interràdio, projecte telemàtic. El funcionament del web. Les explicacions en castellano, english, italiano i français. La bibliografia. Pàg. 34

1

QUATRE QÜESTIONS FONAMENTALS. 1. L’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació –TIC-

permet, en l’àmbit escolar, organitzar una àmplia gamma d’activitats cooperatives, de gran motivació per als alumnes, relacionades amb continguts curriculars diversos.

2. Al nostre disseny curricular hi ha una llacuna important que comença al currículum de primària, en no crear una àrea que englobi els principals sistemes de comunicació social i que abasti, de manera sistemàtica, el llenguatge oral i escrit, audiovisual i informàtic. La inclusió de les competències bàsiques en TIC en el currículum ajudarà a superar aquest problema.

3. Cal integrar els mitjans audiovisuals en les diferents àrees, com una eina pedagògica i didàctica i un recurs per a mestres i alumnes.

4. La convergència tecnològica dels audiovisuals i la informàtica obliguen a considerar ambdòs blocs de contingut de manera conjunta, integrada.

OBJECTIU FONAMENTAL. L’objectiu fonamental és impulsar l’ús educatiu de les tecnologies –les noves i les no tan noves: audiovisuals i ràdio- a l’escola, vertebrant la seva inserció en el projecte curricular i en la pràctica docent de les diferents àrees. CONDICIONS PER A UNA BONA INTEGRACIÓ DE L'EDUCACIÓ AUDIOVISUAL A L'ESCOLA. 1. L'educació audiovisual comporta una nova manera de treballar a l'aula, i fins i tot pot ser un recurs útil per potenciar la innovació educativa. El llenguatge audiovisual s'ha de conèixer per ell mateix perquè és una manera d'expressar-nos i de comunicar-nos que complementa i reforça l'aprenentatge d'altres llenguatges. 2. Per garantir una actuació coherent i eficaç cal que el projecte curricular del centre concreti els continguts de conceptes, procediments i actituds a treballar en cada cicle i la relació amb les àrees d'aprenentatge. Si això no és possible, també pot ser assumit només per un cicle o, fins i tot, per un nivell. 3. Cal que tots els mestres hi estiguin implicats, de manera que cadascun d'ells pugui concretar quina serà la seva actuació educativa. El suport de l'equip pedagògic és molt important per consolidar la introducció i el treball dels mitjans audiovisuals. 4. És necessària la col·laboració de mares i pares per tal d'unificar

2

criteris. 5. Sense necessitat de disposar d'una aula ideal, amb tot l'equipament imaginable, sí que és cert que cal disposar d'alguns aparells bàsics, així com d'uns arxius d'imatges, de sons... de material audiovisual en general. Fóra bo disposar d'una mediateca de molt fàcil accés. 6. La integració dels mitjans audiovisuals no hauria de representar un esdeveniment extraordinari sinó que hauria de ser viscut com un fet habitual. 7. La incorporació de l'educació audiovisual hauria de tenir un caràcter interdisciplinari. L'organització de les activitats hauria de contemplar diferents sistemes organitzatius: els racons, els projectes, el treball en equip, els tallers... 8. És imprescindible la creació d'una comissió d'audiovisuals (o millor encara una comissió de tecnologies de la informació i la comunicació –TIC-), amb una persona responsable. Les funcions de la comissió serien la potenciació dels mitjans audiovisuals, la programació, coordinació i avaluació dels treballs, l'assessorament dels mestres, el manteniment dels materials, l'organització i ús de la fonoteca-mediateca... 9. Cal disposar d'un equipament audiovisual bàsic. I que el centre destini anualment dins del pressupost una partida específica per a audiovisuals. Es poden buscar altres fonts de finançament: concursos, projectes... 10. L'educació audiovisual ha de considerar el fenomen radiofònic. LA RÀDIO, ELEMENT BÀSIC DE L'EDUCACIÓ AUDIOVISUAL. La ràdio és, sens dubte, el mitjà de comunicació menys usat per part del sistema educatiu. I menys encara de manera sistemàtica. És per això que cal aprofitar les seves virtualitats educatives i integrar el treball radiofònic en les tasques escolars. La ràdio és un mitjà viu que promou la comunicació, facilita la lectura i la comprensió dels textos i agilita les tasques de redacció dels alumnes. És per això que cada cop més escoles i instituts estudien el fenomen radiofònic sistemàticament. El treball radiofònic resulta un estímul que potencia les activitats escolars des de diferents perspectives: - Reforça el treball en equip. - Fomenta el debat i l'aprofundiment dels temes. - Estimula l'ús de la comunicació oral, ensenya a utilitzar la veu,

3

amplia el vocabulari, ensenya -en definitiva- a saber expressar-se. - Incita a la reflexió i al respecte a l'interlocutor. - Responsabilitza els nois i noies en una tasca que va més enllà de l'activitat escolar. A més, altres nens i adults poden avaluar el seu treball. - Possibilita l'estudi, la reflexió, el debat... a partir d'una fòrmula divertida. El ventall d'experiències escolars de treball radiofònic és prou variat: es fan programes en ràdios comercials, en emissores públiques, en emissores escolars, mitjançant la megafonia del centre o tan sols escoltant el treball fet davant d'una classe. En general les experiències han estat limitades en el temps. Durant els anys quaranta, en plena època franquista, es va iniciar un programa escolar de ràdio amb un enfocament pedagògic i didàctic. El programa s'emetia en horari escolar des de Ràdio Barcelona, sota la tutela d'Artur Martorell. Les sessions anaven dirigides als alumnes i des d'allà s'organitzaven concursos que promovien la participació dels escolars. Fruit d'aquestes emissions foren els intercanvis radiofònics amb València i Madrid. Els currículums d'Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria possibiliten el treball radiofònic. És obvi que, dins de les tecnologies de la informació i la comunicació –TIC-, aparegui el treball amb els mitjans de comunicació de masses (TV, ràdio, premsa i Internet). El fet d'introduir activitats de ràdio a l'escola no prové de l'afecció de la mainada per la ràdio. Els nens no són consumidors del mitjà ràdio de manera habitual. És a l'adolescència que s'afeccionen gairebé de forma exclusiva als programes musicals, bàsicament la radiofórmula. Al capdavall, els continguts dels programes de ràdio s'adrecen fonamentalment a un públic adult. Però, com que la ràdio incideix en aspectes fonamentals de l'aprenentatge com ara la lectura, l'expressió oral, la dicció, l'entonació, la redacció, l'estructuració d'idees... Com podem renunciar a promoure activitats de ràdio a l'escola? És un bon recurs didàctic que trobem a totes les llars i que és a l'abast de tothom. Incorporar les activitats radiofòniques al currículum no és pas tan difícil. Aquestes són algunes propostes concretes: - La utilització de documents sonors en les àrees curriculars. - L'ús de gravacions sonores com a testimoni dels esdeveniments escolars. - La creació de tallers de so / ràdio. - L'organització de reporters escolars de revista i ràdio. - L'organització i creació de la fonoteca-discoteca.

4

- La necessitat de disposar d'una megafonia escolar. - El fet de recollir en format radiofònic treballs escolars. - Possibilitar que els nois i noies puguin presentar els treballs en format radiofònic. L'experiència demostra que val la pena dur a terme aquest esforç, perquè: - És important iniciar el treball d'alfabetització audiovisual. - Els alumnes responen amb una gran motivació i interès. - Dominen i manipulen ràpidament els aparells. - S'aconsegueix elaborar treballs creatius. - Es poden abordar aprenentatges significatius. - Es fomenta l'autonomia i la responsabilitat dels alumnes. - Es superen dificultats expressives i de timidesa. - Es globalitza l'aprenentatge mitjançant altres matèries. - Es fomenta el treball en grup i l'actitud cooperativa. Començar una experiència de treball en l'àmbit radiofònic, encara que es tingui molt clar, sempre comporta una feina addicional. Podem pensar que no tenim el material suficient ni la formació necessària; els problemes tècnics ens trenquen massa vegades el ritme de les sessions; els resultats són palpables a mig termini; no sempre es valora la feina feta... No podem caure en el desànim. Només cal temps i constància. RELACIÓ AMB LES ÀREES CURRICULARS. Resulta difícil trobar alguna activitat humana que no estigui mediatitzada per la força dels mitjans de comunicació. És per això que l'educació en i amb els mitjans audiovisuals s'ha de relacionar amb totes les àrees del currículum escolar i, per tant, considerarem l'educació audiovisual com una competència bàsica que haurà de tenir present sempre aquest doble vessant: 1. L'educació en el llenguatge audiovisual, és a dir, l'aprenentatge dels codis del llenguatge audiovisual i els seus recursos expressius, per tal que els alumnes puguin elaborar els seus missatges audiovisuals. 2. L'educació amb els audiovisuals, és a dir, la utilització dels mitjans audiovisuals per introduir, resumir, ampliar, etc., qualsevol tema relacionat amb les àrees del currículum. En tots els nivells i totes les àrees es poden fer activitats de ràdio. És clar que com a activitats de ràdio entenem tota aquella activitat relacionada amb el fet d'enregistrar i escoltar. METODOLOGIA. Els criteris metodològics sobre els quals basem les activitats que

5

presentem es poden resumir en els aspectes següents: - La continuïtat. Els continguts de les activitats s’enllacen entre si, s’encavalquen els uns amb els altres. - La gradualitat. Els continguts s’assoleixen de manera gradual, des del parvulari fins al final del cicle superior o l’ESO. - La transversalitat. Les activitats permeten de dur a terme una tasca interdisciplinària. - La descoberta i l'activitat. Es potencien mètodes actius que motiven la curiositat infantil i juvenil. - La individualització i la socialització. Es potencien les capacitats individuals tot i que la majoria d’activitats es fan en equip i afavoreixen, en conseqüència, la socialització. - La creativitat. Es pretén despertar les capacitats creatives i d’iniciativa personal. - L'experiència extraescolar. Haurem de tenir en compte l’experiència dels nois i noies, els seus coneixements previs, i també els seus interessos. Les parets de l’escola no poden ser mai un mur infranquejable. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LES ACTIVITATS. 1. La majoria de les propostes que presentem són possibles, és a dir, que es poden fer a l'aula amb pocs mitjans i sense gaires complicacions tècniques, que moltes vegades ens espanten per l'esforç de preparació i de coneixements que requereixen. 2. No pretenem transmetre només uns coneixements teòrics sobre la ràdio, sinó assolir uns coneixements a partir d'una sèrie d'activitats. En tot cas, serà a partir de la seva pròpia experiència que els alumnes (i en més d'un cas també els mestres) arribaran a continguts o coneixements més teòrics. 3. El material que presentem té com a objectiu facilitar la tasca dels educadors i educadores d'Educació Infantil, Primària i ESO i demostrar que la incorporació de la ràdio en el currículum és una proposta absolutament possible. 4. Oferim un treball sistematitzat per tal que el treball radiofònic no sigui una excepció d'un dia o d'una temporada i es converteixi en un objectiu educatiu permanent. 5. Les diferents activitats que es proposen són prou obertes i independents entre si, de manera que cada mestre o professor podrà fer-ne les seleccions o adaptacions oportunes en funció de les moltes variables que es donen en els distints centres educatius. 6. Les activitats s'adrecen al cicle superior d’Educació Primària i a l’ESO però, per les seves característiques, es poden adequar a altres

6

nivells o altres tipus de formació: tallers de ràdio, esplais que vulguin treballar aquesta qüestió,educació d’adults... 7. Hem procurat que l'aprenentatge que es proposa sigui atractiu, lúdic i creatiu per a l'alumnat, sense renunciar al màxim rigor. 8. Mitjançant els exercicis que proposem, pretenem que els infants desenvolupin les capacitats d'observació, relació, associació, anàlisi i creació. 9. Moltes activitats són aplicables a diferents àrees del currículum i, en alguns casos, són de tipus interdisciplinari. La majoria també estan pensades per realitzar-se en petits grups de treball. 10. Una altra característica és que bona part de les activitats i experiències que es presenten s'han dut a terme -o s'hi estan duent- per part dels mateixos autors que les proposen i expliciten. ESTRUCTURA DEL TREBALL. El treball a realitzar per part dels nois i noies del cicle superior d’Educació Primària i d’ESO es distribueix en 10 blocs temàtics. Cadascun dels blocs té aquesta estructura: la informació inicial, extreta del dossier sobre la ràdio que trobareu a la pàgina inicial; les qüestions del “posa’t a prova”; les “activitats d’aprenentatge” i “avalua’t” per tal de portar a la pràctica bona part dels continguts treballats es posa a l’abast dels grups escolars un projecte telemàtic en format WebQuest que porta per títol “Interràdio”, dirigit als nois i noies del cicle superior d’Educació Primària i d’ESO. OBJECTIUS I CONTINGUTS. Els objectius i continguts del cicle superior i de l’ESO es poden assolir a partir del treball sistemàtic dels continguts d’aquest web i de les tasques del projecte telemàtic “Interràdio” que també trobareu en aquest web. EDUCACIÓ PRIMÀRIA: CICLE SUPERIOR. ESO. OBJECTIUS. 1. Conèixer els moments cabdals de la història de la ràdio. 2. Descriure les característiques específiques de la ràdio com a mitjà de comunicació. Premsa, ràdio, TV, Internet. 3. Conèixer els principis físics de la ràdio i els equips de so d’alta i baixa freqüència més habituals. 4. Conèixer diferents tipus d’emissores.

7

5. Visitar alguna emissora de ràdio i informar-se sobre el seu funcionament. 6. Conèixer algunes emissores escolars catalanes. 7. Ser conscients de la importància de l’audiència i de la publicitat. 8. Identificar les diferents tasques professionals en relació a la ràdio. 9. Reconèixer i emprar adequadament els elements del llenguatge radiofònic: veu, música, efectes de so, silenci. 10. Distingir els diferents gèneres radiofònics. 11. Connectar i manipular els aparells per fer ràdio: gravadora, micròfon, platina, tocadiscos, aparell reproductor de CD, discman, cintes de casset, auriculars, connectors, mesclador... 12. Fer ús del programari necessari per fer les emissions a través d’Internet. 13. Redactar guions radiofònics segons els diferents gèneres amb puntuació, lèxic i estructures sintàctiques adequades. 14. Expressar-se oralment amb correcció. 15. Valorar la llibertat d'expressió com a dret bàsic en una societat democràtica. 16. Desenvolupar una actitud responsable, oberta, participativa i respectuosa. 17. Manifestar interès per la realitat social i cultural. 18. Conèixer les principals figures del muntatge radiofònic. 19. Conèixer els senyals bàsics de comunicació entre els locutors i els tècnics. 20. Tenir en compte els consells pràctics per als tècnics. 21. Conèixer les diferències entre la ràdio analògica i la ràdio digital. Prendre consciència que el canvi més significatiu que ha experimentat la ràdio en els darrers anys ha estat la incorporació a Internet. 22. Experimentar amb la configuració de l’ordinador, el tractament del so digital, els formats de so més freqüents i la targeta de so dels ordinadors multimèdia. 23. Conèixer les prestacions del servei XTEC Ràdio. 24. Escoltar emissores a través d’Internet. 25. Posar a l’abast de docents i alumnes unes 161 paraules del vocabulari bàsic radiofònic per facilitar la comprensió dels continguts. CONTINGUTS. FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS. 1. Característiques de la ràdio com a mitjà de comunicació. Estudi comparatiu de la premsa, la ràdio, la TV i Internet. 1. Breu història de la ràdio. La ràdio a l’Estat espanyol. 3. La teoria de la comunicació aplicada a la ràdio: emissor- missatge-receptor-canal-codi. 4. Les emissores de ràdio: tipologia, instal·lacions, aparells, programacions, col·laboradors... 5. El llenguatge radiofònic. Particularitats.

8

Recursos expressius: la veu, la música, els efectes de so, els silencis. La veu: característiques de l'expressió oral a la ràdio. Claredat, comprensió, ritme. 6. Continguts del missatge radiofònic. Funcions i estils: opinió, informació, entreteniment... Gèneres: informatius, dramàtics, musicals, d'entreteniment, propagandístics i doctrinals, infantils i juvenils, la publicitat. 7. Vocabulari radiofònic. 8. Els guions. PROCEDIMENTS. 1. Visita a alguna emissora de ràdio. 2. Els professionals de la ràdio. Identificació de les tasques. 3. La programació. 4. Connexió i manipulació d'aparells electrònics. 5. Elaboració de guions. Estructura, guió tècnic, guió de locució. 6. Elaboració de programes. 7. Enregistrament. 8. Emissió de la programació. En directe. En diferit. 9. Procediments metodològics: observació, experimentació, comparació, classificació, definició, resum, esquema, mapa conceptual. 10. Tècniques específiques: la composició, el treball en equip, interpretació de gràfics i dades, consulta de biblioteca-mediateca i del diccionari, com resoldre problemes. ACTITUDS, VALORS I NORMES. 1. Capacitat de treballar en equip. 2. Responsabilitat en el treball individual i en equip. 3. Respectar el principi de llibertat d'expressió. 4. Desenvolupar la capacitat d'iniciativa. 5. Interès per l'actualitat local, comarcal, nacional i planetària. 6. Interès per elaborar un producte creatiu i imaginatiu. 7. Interès per ser capaç d'expressar-se oralment de manera fluïda i correcta. 8. Presentar treballs que siguin correctes i entenedors. 9. Tenir cura dels aparells electrònics i del seu manteniment. 10. Adoptar una actitud positiva i engrescadora davant les activitats a fer. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I LES TIC. La tecnologia de la informació, que durant la dècada dels anys 90 del segle XX tenia el caràcter d’eix transversal, és considerada a hores

9

d’ara com una competència bàsica, com una exigència del nostre temps. Les tecnologies de la informació i la comunicació –TIC- desenvolupen uns continguts amb un fort component procedimental. Moltes de les capacitats que es proposa de desenvolupar a nivell del cicle superior d’educació primària són del tot imprescindibles per portar a terme les activitats que es proposen en aquest web. Els documents de treball oficials diuen que progressivament l’alumnat ha de desenvolupar les capacitats de:

Dimensió Cicle Mitjà Cicle Superior

A

Impacte historicosocial

1. Comprendre l’impacte ètic, cultural i social relacionat amb

les TIC. 2. Valorar els beneficis personals i socials de les TIC.

3. Ésser conscients de les implicacions dels usos de les TIC en diferents situacions, per exemple a l’aula i a casa.

4. Apreciar la necessitat d’usos responsables de les TIC i la necessitat de protegir la informació de possibles mals usos, tant en l’àmbit individual com col·lectiu.

B

Alfabetització Tecnològica

1. Personalitzar aspectes del

sistema.

2. Identificar diferents tipus d’ordinadors.

3. Comprendre la necessitat de fer còpies de seguretat i ser capaços de fer-les.

4. Identificar els avantatges de treballar en xarxa local i d’usar fitxers compartits.

C

Instruments de treball

intel·lectual

1. Cercar informació en

diferents medis.

2. Usar un cercador.

3. Crear una llista de Preferits.

4. Fer captures de text i gràfics amb l’opció Copia i Enganxa.

10

5. Crear una base de dades simple.

6. Entrar dades a una base de dades predefinida.

7. Identificar l’estructura d’una base de dades.

8. Crear i editar un document, per exemple: una postal, un calendari o una revista escolar, utilitzant editors detextos i gràfics.

9. Elaborar una sessió de diapositives, una presentació o una pàgina web més sofisticada, amb l’ajut del professor/a.

D

Eina de comunicació

1. Dur a terme activitats

simples en grup, per exemple: comunicacions o col·laboracions a través de correu electrònic.

2. Aprendre a usar l’opció d’adjunció de fitxers al correu electrònic.

3. Ser capaços d’emprar les “Emoticones” de forma apropiada.

E

Control i modelització

1. Planificar una seqüència

d’ordres per ser executadesper un dispositiu.

2. Ser conscient que l’ordinador pot recollir informació sobre el medi ambient a través de sensors, per exemple: temperatura, llum i so.

3. Ser conscients que l’ordinador pot ser utilitzat per simular o modelitzar situacions reals i comprendre per què hom usa els ordinadors per a aquestes tasques, per exemple: en situacions de perill o risc.

Font: www.xtec.es/~fie00252

11

OBJECTIUS I CONTINGUTS / ACTIVITATS DELS 10 BLOCS DE CONTINGUT. Bloc de contingut Objectius Continguts / Activitats 1. Història i evolució

- Conèixer els moments cabdals de la història de la ràdio. -Descriure les característiques específiques de la ràdio com a mitjà de comunicació. Premsa, ràdio, TV, Internet.

- Què és la ràdio? - Els precursors i inventors de la ràdio. - La ràdio que ha fet història. - La implantació de la ràdio en la societat. - Navegació per Internet. - Elaboració de mapes conceptuals. - Consulta de fons bibliogràfics. - Gravació i transcripció d’entrevistes. - Exposició oral d’un tema.

2. La tecnologia radiofònica

- Conèixer els principis físics de la ràdio. - Conèixer els equips de so d’alta i baixa freqüència més habituals.

- Els principis físics de la ràdio - La radiocomunicació. - Equips electrònics d'una emissora de ràdio. - Elaboració d’esquemes. - Navegació per Internet. - Edició de so digital. - Elaboració d’esquemes tècnics de so. - Elaboració de murals.

3. Les emissores de radiodifusió

- Conèixer diferents tipus d’emissores. - Visitar alguna emissora de ràdio i informar-se sobre el seu funcionament. - Identificar les diferents tasques professionals en relació a la ràdio. - Ser conscients de la importància de l’audiència.

- Les emissores de radiodifusió. - Tipus d'emissores de ràdio. - Treballar a la ràdio. - L’audiència. - Navegació per Internet. - Elaboració d’una presentació en PowerPoint a partir d’una visita a una emissora. - Realització d’un debat a partir d’una qüestió polèmica. - Elaboració d’una enquesta senzilla. - Elaboració d’un organigrama senzill. - Elaboració d’un senzill estudi d’audiència. - Elaboració de gràfiques de doble entrada.

4. El llenguatge radiofònic

- Reconèixer i emprar adequadament els elements del llenguatge radiofònic: veu, música, efectes de so, silenci.

- Què és el llenguatge radiofònic? - La veu. - La música. - Els efectes sonors. - El silenci. - Navegació per Internet. - Comparació dels diferents mitjans de comunicació. - Gravació i edició d’efectes de so. - Audicions musicals comentades. - Gravació i audició de textos amb diferents tons, intensitats i timbres de veu. - Puntuació de textos.

5. Els gèneres radiofònics

- Diferenciar els diferents gèneres

di fò i

- Informatius o noticiaris. - Dramàtics.

12

radiofònics. - La importància de la publicitat.

- Altres tipus de programes: musicals, culturals, d'entreteniment, propagandístics, doctrinals, benèfics, infantils, juvenils... - La publicitat. - Navegació per Internet. - Gravació de programes radiofònics. - Elaboració d’un treball en equip sobre tipologies de programes - Participació en una taula rodona o en un debat. - Elaboració d’una entrevista. - Elaboració d’una escaleta d’un programa magazine. - Gravació d’una falca publicitària.

6. La producció radiofònica

- Redactar guions radiofònics segons els diferents gèneres amb puntuació, lèxic i estructures sintàctiques adequades. - Expressar-se oralment amb correcció. - Conèixer les principals figures del muntatge radiofònic. - Conèixer els senyals bàsics de comunicació entre els locutors i els tècnics. - Tenir en compte els consells pràctics per als tècnics. - Valorar la llibertat d'expressió com a dret bàsic en una societat democràtica. - Desenvolupar una actitud responsable, oberta, participativa i respectuosa. - Manifestar interès per la realitat social i cultural.

- Fonts informatives. - Elements importants. - La redacció del programa: particularitats de l'escriptura radiofònica. - La redacció i la locució. - La planificació sonora i la construcció de l’espai. - El muntatge radiofònic. - El moviment i la direcció a través de l’espai radiofònic. - El temps i la narració. - Tècniques de realització. La importància de les figures de muntatge. - El guió. - Senyals bàsics del locutor i del tècnic. - Consells pràctics per als tècnics de les emissores escolars. - Navegació per Internet. - Elaboració d’un programa informatiu. - Elaboració d’un reportatge radiofònic. - Elaboració de guions tècnics amb especificació de les figures de muntatge. - Elaboració de falques publicitàries.

7. La ràdio digital - Conèxer les diferències entre la ràdio analògica i la ràdio digital. - Experimentar amb la configuració de l’ordinador, el tractament del so digital, els formats de so més freqüents i la

La ràdio digital. El so digital. La targeta de so. Els formats Wave, MIDI i MP3. Navegació per Internet. Edició de so digital. Reproducció de so digital en diferents formats: WAVE, MP3... Instal·lació i ús de programes de so. Descàrrega de música d’Internet.

13

targeta de so dels ordinadors multimèdia.

8. La ràdio a Internet

- Prendre consciència que el canvi més significatiu que ha experimentat la ràdio en els darrers anys ha estat la incorporació a Internet. - Conèixer les prestacions del servei XTEC Ràdio. - Escoltar emissores a través d’Internet.

La ràdio a Internet. El servei XTEC Ràdio. Navegació per Internet. Fer ús de programes per sintonitzar emissores a través d’Internet.

9. La ràdio a l’escola i a l’institut

- Connectar i manipular els aparells per fer ràdio: gravadora, micròfon, platina, tocadiscos, aparell reproductor de CD, cintes de casset, auriculars, connectors, mesclador. - Fer ús del programari necessari per fer les emissions a través d’Internet. - Conèixer algunes emissores escolars catalanes.

- Com fer ràdio a l’escola i a l’institut. - Fórmules organitzatives dels centres. - L’emissora escolar. - Equipaments tècnics. - Ràdio "Ràpia". - Ràdio Estalella. - Ràdio Gaudí. - Ràdio Drassanes. - Ràdio La Canonja. - Ràdio Arenys de Munt. - Navegació per Internet. - Prendre apunts a partir d’una classe magistral del mestre/professor. - Escoltar els programes d’altres emissores escolars. - Fer la instal·lació tècnica de l’emissora de ràdio pròpia.

10. Vocabulari radiofònic

- Posar a l’abast de docents i alumnes unes 161 paraules del vocabulari bàsic radiofònic. - Facilitar la comprensió dels continguts.

- 161 conceptes del vocabulari bàsic radiofònic. - Sopes de lletres. - El penjat. - Mots encreuats. - El telegrama. - Cal·ligrames. - Endevinalles. - Jeroglífics. - Rodolinem. - La màquina de fer paraules. - Què porto a la maleta? - Joc d’improvisació. - Joc dels vaixells.

ELS BLOCS TEMÀTICS. Els 10 blocs temàtics donen cabuda als continguts radiofònics bàsics des dels més teòrics als més eminentment pràctics. Els 9 primers és aconsellable d’abordar-los seguint l’ordre establert, en el sentit que la seqüenciació que es proposa té una lògica interna

14

que els estructura i els fa comprensibles. El número 10 és un bloc recurrent, funcional, que es pot anar consultant o treballant en funció del criteri del docent. Fa de coixí, de recurs polivalent que sempre tenim a l’abast. En qualsevol cas és aconsellable fer-lo cap al final del procés i té un perfil ben diferent dels altres: el seu contingut és més divertit, més lúdic. ELS ENLLAÇOS. Aquests enllaços els trobareu a la pàgina inicial del web.

PROGRAMARI. GRUPS DE RECERCA EN MITJANS DE COMUNICACIÓ. REVISTES I PUBLICACIONS DIGITALS. PORTALS EDUCATIUS, XARXES I EMPRESES DE SERVEIS. MITJANS DE COMUNICACIÓ. IMATGES PER INTERNET. WEBCAMS. EINES LINGÜÍSTIQUES. BLOCS TEMÀTICS. INTERRÀDIO.

Internet és un mitjà en moviment constant. Molts enllaços sovint desapareixen o canvien de nom. Si trobeu que algun d'aquests enllaços no funciona o voleu suggerir un nou enllaç, envieu-nos un mail. [rvillalb@pie.xtec.es] La vostra col·laboració és fonamental per mantenir la pàgina actualitzada. PROGRAMARI. http://www.softcatala.org http://www.pandasoftware.es/activescan/es/activescan_principal.htm http://proforma.real.com/real/player/blackjack.html Per baixar-se el Real Player 8 gratuïtament http://download.com.com/3150-2166-0.html?tag=stbc.gp Per baixar-se downloads relacionats amb MP3 i so en general. Programa kazaA i altres. http://www.imesh.com http://download.com.com/3001-2166-9397470.html http://www.xtec.es/audiovisuals/sav/recursos03/enllac.htm http://usuarios.lycos.es/ircat/benvinguts/novetats Enllaços a programari... Semblant a Softcatalà. http://www.google.com/intl/ca/ Google en català http://www.acoustica.com http://classic.winamp.com/download/ http://www.kazaa.com http://www.imesh.com

15

http://www.winmix.com GRUPS DE RECERCA EN MITJANS DE COMUNICACIÓ. http://www.aimc.es Associació per a la investigació dels mitjans de Comunicació (AIMC). Les audiències dels mitjans de comunicació. http://tonicues.eresmas.net/index1.html Grup de recerca de temes audiovisuals a l’ensenyament. http://www.aulaclic.org/ http://www.aeic.es/fcoord.htm http://www2.uhu.es/comunicar/ Grup de recerca sobre l’educació en mitjans a Andalusia. http://www.cometatv.com/ Coordinadores de medios educativos sobre la televisión en Aragón. http://teleline.terra.es/personal/elinies/ Xarxa d’educació i comunicació (País Valencià) http://home.worldonline.es/hekokole/ País Basc. http://www.airecomun.com/ http://www.xtec.es/~jsamarra/ Grup d’investigació en mitjans de comunicació i educació (Catalunya i Aragó). http://www.amarc.org/ Ràdio comunitària internacional. http://www2.uhu.es/comunicar/enlaces-01.htm http://www2.uhu.es/comunicar/enlaces-03.htm http://www.portalcomunicacio.com Projecte de la UAB. http://www.uoc.edu Universitat Oberta de Catalunya. http://www.uib.es/depart/sravweb Universitat de les Illes Balears. http://www.iua.upf.es Universitat Pompeu Fabra. http://www.upc.es/ice/video.htm ICE de la UPC. http://tonicues.eresmas.net Col·lectiu professors MAV REVISTES I PUBLICACIONS DIGITALS. http://www.callusdigital.org/lacenet/guiaeducativa/index.php Guia Telemàtica Educativa. http://www.quadernsdigitals.net/ http://reddigital.cnice.mecd.es/3/index2.html Revista Red Digital MECD número 3, 2003 http://www.quadernsdigitals.net http://www.aulamedia.org Revista electrònica. PORTALS EDUCATIUS, XARXES I EMPRESES DE SERVEIS. http://www.xtec.es/~jmartine http://www.xtec.es/radio http://www.edu365.com/ http://www.educared.net/asp/global/portada.asp http://acte.pangea.org/ Associació Catalana per a la Telemàtica educativa.

16

http://www.aeic.es/ Associació d’Ensenyants d’Informàtica de Catalunya. http://www.educalia.org/index_edu.html http://www.pangea.org/iearn/ http://www.grupmapnet.com/ Grup de telemàtica educativa de l’Alt Penedès. http://www.lacenet.org/ Grup de telemàtica educativa del Bages. http://www.xarxa.infomataro.net/mem/ Grup de telemàtica educativa del Moviment Educatiu del Maresme. http://www.patinet.org/ Grup de treball cooperatiu del Vallès Oriental. http://www.ravalnet.org/index.asp Xarxa educativa del Raval. http://www.seccat.com/xarsec/ Xarxa de telemàtica educativa del Secretariat d’Escoles Cristianes de Catalunya. http://www.pntic.mec.es/index1.html Programa de noves tecnologies del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. http://www.vilafrancavirtual.org/portaleducatiu/ Portal educatiu de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès. http://www.pangea.org/mitjans Xarxa d’educadors i comunicadors. http://www.radiolocalweb.com Empresa de serveis d’Internet per la ràdio local. http://www.fedcatradio.org Federació de Ràdios Locals de Catalunya. http://www.guiadelaradio.com/ http://www.xpress.es/radiocable/emprendedor.htm http://www.internetsegura.net/index.html http://astrolabi.edulab.net http://dewey.uab.es/pmarques/tesocinf.htm Recursos de tecnologia educativa. http://www.pedagonet.com http://www.psicopedagogia.com http://www.educaweb.com http://www.xtec.es/~jrosell3/areatic/principal.htm Punt de trobada de projectes, experiències i formació en TIC. MITJANS DE COMUNICACIÓ. http://www.enlloc.com/enlloc/mitjanscom.htm Enllaç electrònic a un bon grapat de mitjans de comunicació de tota mena (diaris, ràdios...) IMATGES PER INTERNET. WEBCAMS. http://dgl.microsoft.com Imatges per Internet. http://www.tvcatalunya.com/webcams/webcams.htm http://images.google.com EINES LINGÜÍSTIQUES.

17

http://www.enlloc.com/enlloc/index.htm Calaix de sastre de recursos lingüístics. BLOCS TEMÀTICS. BLOC 1 http://iris.cnice.mecd.es/media/radio/bloque1/index.html http://www.weblandia.com/radio/ Centenari de la radiodifusió. Web del Salvador Escamilla. Molt enllaços no funcionen. http://www.cadenaser.es/especiales/historiaradio/default.htmm Fonoteca Cadena SER (Primeras emisiones – la transición) http://www.r7p.com/html/falques_publicitat.htm Fonoteca: jingles, falques, promos, la volta... http://wwr.fm/catala/index.htm Fonoteca anys 20 - anys 90. http://kane.uab.es/generes_radiofonics/fonoteca/arxiu_hist_cat.htm El web de la ràdio i la televisió. Enllaços a l’arxiu històric. http://kane.uab.es/generes_radiofonics/fonoteca.htm http://kane.uab.es/congresdelaradio/arees.htm 2n Congrés de la ràdio a Catalunya 24 i 25 gener 2003. http://kane.uab.es/congresdelaradio/pdf/internet.pdf Cinto Niqui. BLOC 2 http://iris.cnice.mecd.es/media/radio/bloque3/pag1.html http://iris.cnice.mecd.es/media/radio/bloque3/pag4.html http://www.portalmundos.com/mundoradio/fenomenos/propagacion.htm BLOC 3 http://iris.cnice.mecd.es/media/radio/bloque3/pag3.html http://iris.cnice.mecd.es/media/radio/bloque3/pag5.html http://iris.cnice.mecd.es/media/radio/bloque4/index.html http://www.aimc.es http://www.crtvg.es/espanol/camweb/primenucamarasflash.htm http://www.ondaregionalmurcia.es/ Webcamp i fonoteca. http://www.rtve.es/rne/ http://www.rtve.es/rne/r4.htm http://www.dialandia.com Llistat d’emissores d’arreu del món. http://www.bib.uab.es/comunica/ritemi.htm http://ct.dir.yahoo.com/mitjans_de_comunicacio/radio/emissores_i_cadenes/ Enllaços a moltes emissores de Catalunya. http://www.elradioadicto.com/ http://www.laradioaldia.com/Enlaces1.htm http://www.iespana.es/elradioadicto//El%20transistor.htm http://www.r7p.com/index_copy(2).html http://wwr.fm http://www.guiastematicas.com/radio.html http://ct.dir.yahoo.com/Mitjans_de_comunicacio/radio/

18

http://www.portalmundos.com/mundoradio/ http://www.radiointernet.fm BLOC 4 http://kane.uab.es/generes_radiofonics/fonoteca/exemples_generes.htm BLOC 5 http://kane.uab.es/generes_radiofonics/fonoteca.htm BLOC 6 http://iris.cnice.mecd.es/media/radio/bloque5/index.html BLOC 7 http://www.radiodigitaldab.com/index.htm Si cliqueu on posa DEMO apreciareu les diferències entre el so d’una emissora analògica i una emissora digital. http://www.xtec.es/~jmartine/radio/digital/index.html http://www.xtec.es/~jmartine/radio/digital/pract.html#1 http://www.xtec.es/~jmartine/radio/digital/pract.html#2 http://www.xtec.es/~jmartine/radio/digital/pract.html#4 http://www.xtec.es/~jmartine/radio/digital/pract.html#5 http://www.xtec.es/~jmartine/radio/digital/pract.html#6 www.mp3.com www.vitaminic.es www.weblisten.com www.mp3hispania.com www.hispamp3.com www.esmp3.cc www.mp3adicto.com http://mp3.xasa.com http://www.sgae.es http://www.aie.es BLOC 8 http://kane.uab.es/generes_radiofonics/fonoteca.htm http://kane.uab.es/congresdelaradio/pdf/internet.pdf http://www.xtec.es/radio http://www.telenotícies.com http://www.xtec.es/radio http://www.xtec.es/audiovisuals www.edu365.com/eduradio http://www.google.com/intl/ca/ http://www.argo.es/medios/rindex.html#catalan http://www.sgae.es http://www.aie.es Associació d’Artistes, Intèrprets o Executants. http://www.radiointernet.fm

19

BLOC 9 http://www.xtec.es/centres/a8037528/emisora/radiorapia.htm http://www.xtec.es/ceipestalella/radioest.htm http://www.xtec.es/ceipantonigaudi/radiogaudi.html http://www.ravalnet.org/ravalmedia/elespacio/drassanes/ http://www.xtec.es/centres/e3003185/radio/index.htm http://www.xtec.es/ceipsmarti/radio/radio.htm http://www.ondaescolar.fm Cadena de ràdio educativa. http://www.ull.es/publicaciones/latina/a/46pes.htm Utilització de la ràdio i la TV a les aules. Illes Canàries. http://www.xtec.es/audiovisuals/competencies/index.html La competència bàsica d’educació audiovisual. BLOC 10 www.enlloc.com INTERRÀDIO. Projecte telemàtic. http://www.xtec.es/satis/ma/rtv4/webquests4.htm http://www.webquestcat.org http://www.google.com/search?q=WebQuest&ie=UTF-8&oe=UTF-8&hl=ca&btnG=Cerca+amb+el+Google&lr=lang_ca http://www.xtec.es/aulanet/ud/socials/cultures.htm WebQuest per a l’alumnat de cicle superior de primària. Fòrum de les cultures 2004. http://www.xtec.es/~cortiz12/wq/index.html WebQuest: Els mitjans de comunicació. Fem una revista electrònica. http://webpages.ull.es/users/manarea/webquest/queeswebquest.htm ¿Qué es una WebQuest? ELS RECURSOS. Aquests recursos els trobareu a la pàgina inicial del web.

Pedagògics. - Guia del docent. (PDF) - Blocs temàtics. (PDF) - Respostes de l’”Avalua’t”. (PDF) - Activitats d’aprenentatge. (PDF) - Informe Perona. (PDF) - Telemàtica educativa. (PDF) - Imatges.

Tècnics. - RealOne

http://www.real.com/realone/index.html?lang=es&loc=es&src=020923IPMrp8bBG-dollar-es http://www.real.com/realone/index.html?lang=es&loc=mx

20

- Real Player 8 http://proforma.real.com/real/player/blackjack.html

- Real Encoder 5.1 http://www.xtec.es/radio/emissio.htm - Winamp, MSN Messenger, Audiograbber, el Click 3.0... Els

trobareu a www.softcatala.org - Altres programes com el Real Player 8 en castellà, l’Acrobat

Reader 5.0, el WinZip 8.0 english, el Media Player 7.11, el Cooledit96, el Real Producer 7.0, el Real Encoder 5.1... i d’altres us els podem facilitar en un CD rom.

Equipament tècnic per emetre per Internet.

A més a més d’un ordinador multimèdia és aconsellable de tenir aquest altre equipament tècnic: 1 petita mescladora de so amb 4 entrades de so (2 micròfons i 2 línies per a radiocassets, aparells reproductors de discos compactes, discmans...), 1 o 2 sortides de so (una és imprescindible per a la targeta de so de l’ordinador multimèdia) i una sortida d’auriculars. 1 o 2 micròfons. 1 o 2 aparells reproductors de discos compactes o bé 1 o 2 discmans. Un radiocasset amb sortida de so d’auriculars. 1 auriculars. El cost de la mescladora (uns 100 €), 2 micròfons (40 €) i 1 discman (60 €) gira al voltant dels 200 €. Els radiocassets, els aparells reproductors de discos compactes i els auriculars és habitual de trobar-los als centres educatius. El programari per emetre a través d’Internet i editar el so digitalment es pot trobar a l’apartat de RECURSOS. En qualsevol cas és gratuït.

ESQUEMA TÈCNIC

Internet

Platina, radiocasset o gravadora amb sortida

M I C R O

M I C R O

E

Discman o reproductor de

d’auriculars Alta veu

Line IN Line IN MIC IN MIC IN OUTPUT

Mescladora de so OUTPUT

Alta veu

L DOSSIER SOBRE LA RÀDIO.

Ordinador multimèdia Targeta de so Audio IN Audio OUT

Platina per gravar(Opcional)

21

Aquest material es pot fer servir a voluntat. Amb les eines habituals –seleccionar, copiar, enganxar...- podreu editar-ne el contingut en qualsevol processador de textos i adaptar-lo a les vostres necessitats. Presenta els 10 blocs de contingut en un total de 69 pàgines. És un manual amb un marcat caràcter divulgatiu i de suport, sense pretensions enciclopèdiques ni d’alt nivell tècnic. Conté, ampliada normalment, la informació que apareix als 10 blocs de contingut que trobem a la pàgina inicial del web i que són els que treballaran els nois i noies. LA GUIA DELS NOIS I NOIES. PRESENTACIÓ. Aquest és un web pensat per acostar-se al món de la ràdio, per fer ràdio i fins i tot potser per ajudar a estimar la ràdio. Les activitats s'adrecen al cicle superior d’Educació Primària i a l’ESO però, per les seves característiques, es poden adequar a altres nivells o altres tipus de formació: tallers de ràdio, esplais que vulguin treballar aquesta qüestió, educació d’adults... El treball a realitzar per part dels nois i noies del cicle superior d’Educació Primària i d’ESO es distribueix en 10 blocs temàtics. Cadascun dels blocs té aquesta estructura: la informació inicial; les qüestions del “posa’t a prova”; les “activitats d’aprenentatge” i “l’ avalua’t”. Per tal de portar a la pràctica bona part dels continguts treballats es posa a l’abast dels grups escolars un projecte telemàtic en format WebQuest que porta per títol Interràdio, dirigit als nois i noies del cicle superior d’Educació Primària i d’ESO. PAUTES PER FER LA VOSTRA FEINA. La major part d’activitats es poden fer individualment o bé en grup. Sempre és interessant de fer treballs en petit grup: s’aprèn molt dels altres, sempre que s’aprofiti el temps i els problemes no siguin insalvables. L’ordre lògic de fer les tasques és aquest: estudiar els continguts d’un bloc temàtic; fer el “posa’t a prova”; fer les “activitats d’aprenentatge” i fer “l’avalua’t”. Els blocs de contingut segueixen un ordre lògic que en facilita la comprensió. Si participeu en el projecte telemàtic Interràdio tindreu l’oportunitat de fer pràctiques reals de ràdio a través d’Internet. Al bloc 10 –El vocabulari radiofònic- trobareu un centenar llarg de conceptes radiofònics que us poden facilitar la tasca. Als “enllaços” i als “recursos” de la pàgina inicial del web trobareu informació que us pot ser molt útil.

22

Com que haureu d’anar elaborant un dossier amb els treballs que aneu fent, us caldrà organitzar i estructurar les vostres feines. Uns quants consells al respecte:

- Al vostre ordinador, a la unitat T de l’ordinador servidor de l’aula d’informàtica o bé allà on us comuniqui el vostre mestre/professor haureu de crear una carpeta per guardar tota la informació que aneu trobant i elaborant sobre la ràdio. El nom de la carpeta ha de tenir relació amb la feina a fer.

- Si treballeu amb documents fets amb un processador de textos com ara el Word, us serà molt útil fer servir les funcions de “copiar” i “enganxar” (“pegar”). Moltes vegades podreu fer servir aquest sistema per editar la informació dels enllaços que trobareu tot sovint en els textos que aneu consultant.

- Per buscar o substituir paraules, podeu fer servir l’opció Control+B

- Per anar ràpidament a una pàgina determinada, l’opció Control+I

- Heu de tenir oberts al mateix temps els documents i els webs que consulteu, de manera que utilitzeu les ordres de maximitzar o minimitzar que estan al costat de la creueta de tancar. Si feu servir el sistema operatiu Windows XP l’accés és més immediat.

- Podeu treballar amb un diccionari en línia. N’hi ha uns quants. Un de molt recomanable el trobareu a www.enlloc.com Els dubtes ortogràfics els podreu resoldre ràpidament.

- Un cop tingueu tota la informació heu de donar-li una forma correcta de manera que la presentació sigui agradable i entenedora.

- Per portar a la pràctica les activitats d’aprenentatge haureu d’exercitar tot un seguit de tècniques de treball intel·lectual i fer ús de les eines informàtiques d’edició de textos, d’edició gràfica, d’edició sonora, dels cercadors i navegadors, del correu electrònic, del fòrum...

- Les fotografies que pengeu d’Internet necessiten una resolució d’uns 75 píxels per polzada. No en cal més, ja que si no són molt carregoses, pesen molt. El format recomanable és JPEG.

LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE. Les activitats d’aprenentatge tenen un marcat caràcter pràctic i cooperatiu. En total són unes 85, repartides de manera desigual entre els 10 blocs: entre 5 i 12, depenent del bloc. Estan pensades per posar en pràctica els aprenentatges de cadascun dels blocs. Donen cabuda a multitud de continguts procedimentals de tipologia ben diversa.

23

El treball en equip és la clau de volta de totes les activitats, si bé es poden desenvolupar la majoria també de forma individual. La majoria d’activitats demanen exercitar les competències bàsiques inherents a les tecnologies de la informació i la comunicació –TIC- i desenvolupen les capacitats relacionades amb l’alfabetització tecnològica, l’ús d’aquestes tecnologies com a eina de comunicació i com a instruments de treball intel·lectual. L’estudi de la ràdio com a mitjà de comunicació hauria de contemplar la realització d’emissions radiofòniques. És per això que la participació en el projecte telemàtic “Interràdio”, encara que no imprescindible, sí que es fa necessària en tant que complement pràctic realment interactiu. Els coneixements previs dels nois i noies ens orientaran en l’enfocament de les activitats. És de sentit comú que no cal fer-les totes sinó que la tria s’ha d’ajustar a la disponibilitat de temps, el perfil dels alumnes... entre d’altres variables. Les activitats comporten:

- Cerca d’informació per diferents mitjans. - Navegació per Internet. - Posada en comú. Treball en equip. - Elaboració de treballs amb continguts procedimentals diversos. - Exposició de la feina feta davant del grup classe. - Confecció d’un dossier individual a partir dels materials que es

generin per part del grup. - Ús de mitjans informàtics –editor de textos, editor gràfic, editor

de so...- per a la tasca de recollida i de tractament de la informació.

Respecte al treball cooperatiu, a part del que es desenvolupi al grup classe, pot ser interessant col·laborar amb altres centres que també treballin els continguts radiofònics, amb la finalitat d’intercanviar dades i experiències. ANOTACIONS A LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE. 1. Història i evolució. Activitat 3. Elaboració de mapes conceptuals. Aquí teniu unes pautes per elaborar-los. Un mapa conceptual és un gràfic o un esquema que serveix per a representar relacions entre conceptes. És una eina molt útil que serveix per aprendre a aprendre.

24

Ens poden servir de guia, com si es tractés d’un plànol. Anotem el que és fonamental. Als mapes conceptuals s’exposen gràficament i amb poques paraules els continguts dels temes, textos... Són un resum que facilita el repàs i la memorització de qualsevol text. Les fases per a l’elaboració d’un mapa conceptual poden ser: 1. Lectura ràpida del text per fer-se una idea del contingut. 2. Lectura comprensiva del text subratllant o bé encerclant els

conceptes més importants. 3. Elaboració d’un llistat amb els conceptes subratllats. 4. Jerarquització dels conceptes, segons la importància. Dels més

generals als més concrets, i d’aquests als exemples i detalls. 5. Localització de les paraules-enllaç, dels nexes, que es faran servir

per a relacionar els conceptes entre si. 6. Escriure el concepte més general de tots a la part superior central

de la pàgina, dins d’una el·lipse o d’un rectangle. 7. Escriure a sota, segons la importància, els altres conceptes. 8. Relacionar els conceptes mitjançant línies i paraules enllaç. 9. Repassar el mapa observant: Si t’has oblidat d’algun concepte, si estan ben relacionats i si pots afegir-hi algun concepte teu. 10. Tornar fer el mapa, un cop esmenat. Activitat 5. Fer transcipcions i exposicions orals. Les transcripcions són laborioses però relativament fàcils de fer. Es tracta d’anar escrivint el contingut d’alguna gravació. Es pot fer directament a l’ordinador tot escoltant la gravació, per exemple, o d’altres maneres, a gust de l’usuari. Les exposicions orals es poden fer a partir d’aquestes pautes. L'exposició d'un tema consisteix en l'explicació clara d'algun assumpte... amb l'única finalitat d'informar els altres. Com en tota activitat informativa, les qualitats més desitjables són la precisió i l'ordre. Per això és absolutament imprescindible que abans de fer una exposició se’n faci un guió. Cal tenir coneixement de la situació, què es demana exactament, qui ha d'escoltar, quines condicions de temps, lloc... qui més hi participa... Cal elaborar un pla. Convé tenir un guió. No caldrà redactar tot el text, però sí que va bé tenir un esquema que guiï l'exposició. Les parts de l'exposició són: - Introducció, on s'expliquen les circumstàncies o motius pels quals el tema és interessant... - Desenvolupament o exposició pròpiament dita. - Conclusió. Es diu què suggereix el tema presentat, lligam amb el tema més general, connexió amb la matèria, amb la realitat del moment... L'exposició té dos aspectes: un de físic i un de verbal. - Aspecte físic. Cal tenir cura de la veu: l'entonació, el ritme, les pauses... Els gestos, la mirada, la posició del cos... poden reforçar certs aspectes.

25

- Aspecte verbal. El llenguatge que s'ha d'usar en una exposició ha de ser clar, interessant i convincent. Activitat 7. Aquesta activitat demana un domini suficient de l’anglès. Si no és el cas val més no fer-la. 2. La tecnologia radiofònica. Activitat 1. Fer un esquema. Les pautes proposades són aquestes: Un esquema és l'expressió gràfica de les idees importants d'un text, estructurades de manera lògica. La disposició gràfica fa que amb un cop d'ull puguem copsar l'estructura del tema. Per fer un esquema cal llegir un parell de vegades el text; sense cert domini del contingut no es pot estructurar un esquema. L'esquema estalvia temps perquè ràpidament, amb una mirada atenta, es memoritza amb més facilitat. Les relacions i els lligams entre les idees queden molt remarcats. Els elements que el componen són: el títol, els apartats i l'explicació de cadascun dels apartats. Aquesta explicació ha de ser molt breu, si pot ser s'ha d'expressar en una sola ratlla. Es poden utilitzar tota mena de signes personals: fletxes, guions, parèntesis, asteriscs, subratllats, colors, mida de la lletra... S'ha de procurar que en els esquemes predomini el blanc del paper sobre l'escrit. L'esquema és el resultat natural del subratllat vertical. Els esquemes es poden fer de moltes maneres: de claus, de fletxes, de números, de lletres, amb xifres romanes o bé mixt. Activitat 5. Fer un esquema tècnic simple. Per fer un esquema tècnic simple com ara aquest, podeu fer servir les eines que us apareixeran en una barra horitzontal a la part inferior de la pantalla si teniu activada l’opció Dibujo al Word (Ver / barra de herramientas / dibujo). Amb la ratlla, la fletxa i el quadre de text es poden fer aquests esquemes tècnics simples sense cap problema.

Internet

Discman o reproductor de discos compactes

M I C R O

M I C R O

Alta veu

Alta veu

Line IN

Mescladora d

Platina, radiocasset o gravadora amb sortida d’auriculars

Line IN MIC IN MIC IN

OUTPUT

e so OUTPUT

Ordinador multimèdia Tarjeta de so Audio IN Audio OUT

Platina per gravar(Opcional)

26

3. Les emissores de radiodifusió. Activitat 1. Fer una presentació en PowerPoint –o altres programes similars-. Al CD ROM Materials de formació Sinera 2002, editat pel Departament d’Ensenyament, hi ha el continguts d’un curs específic sobre el tema: Presentació de la informació en l'entorn Windows Microsoft PowerPoint. Carlos García-Alzórriz Pardo Programa d'Informàtica Educativa, 1998. Codi del material: M246 Amb l'ajuda d'aquest material s'aprèn a fer presentacions multimèdia amb el Power Point de l'Office 97, des de la creació d'una presentació fins a l'execució d'aquesta, passant per la inserció d'objectes, el tractament de gràfics i la transició entre les diapositives. Material de treball dels cursos: [D48: Processament de textos i eines de presentació (Word i PowerPoint)] Activitat 2. Fer un debat. Fer un debat consisteix a discutir un tema de manera ordenada. Intentem analitzar el problema, des de diferents punts de vista, amb la intenció d’establir un intercanvi d’opinions complet i enriquidor. Els temes permeten defensar opinions diverses, i d’aquí que calgui la posada en comú i el diàleg. Aprendre a realitzar debats és important, perquè, en definitiva, és aprendre a solucionar problemes de forma col·lectiva, tenint en compte l’opinió dels altres. És fonamental la participació de tothom i la figura del moderador, que té la feina següent:

- Planteja la polèmica. Explica l’objectiu de la discussió. - Dóna les paraules a qui les demana. - Evita el monopoli del joc dialèctic per part d’algú i els

enfrontaments entre dues persones que generen discussions parcials que no aporten res al debat en conjunt.

- Fa participar tothom. - Fa les síntesis parcials i el resum final.

Activitat 6. Fer un organigrama. Els organigrames es poden fer amb els mateixos recursos que els esquemes tècnics simples (mireu l’activitat 5 del bloc anterior, el 2). 4. El llenguatge radiofònic.

27

La major part d’aquestes activitats demanen fer gravacions. Si les feu amb una gravadora convencional penseu que després, per editar digitalment el so, haureu d’introduir-lo a l’ordinador. En canvi si el graveu ja directament a l’ordinador us estalviareu feina. 5. Els gèneres radiofònics. Activitat 2. Fer un treball en equip. Aquí teniu unes pautes. Hi ha molts tipus de treball diferents. En qualsevol cas, hi ha unes indicacions específiques, però també unes de comunes. Aquestes són les comunes: 1. Escollir un títol. Buscar un títol pot ser el primer pas per centrar el treball. Un títol sempre ha d'anunciar en la totalitat o en part el contingut de l'escrit. 2. Planificar el treball. És fonamental. D'entrada organitzar el treball segons les idees que es tinguin sobre el tema, segons els exemples trobats, personals o llegits, i segons el temps disponible. Planificar no és escriure encara. Una bona manera de planificar pot ser aquesta: - Clarificar la idea o idees principals. I pensar com la defensareu i com organitzareu els apartats. - Buscar exemples per aclarir i defensar les idees exposades. 3. Redactar-ho. Quan comenceu a escriure, tingueu present que el treball l'ha de llegir algú. 4. Pensar en la presentació. Aquí és quan heu de tenir present que algú ha de llegir, escoltar o veure el vostre treball. En el cas del treball escrit, com més clar, net i espaiós sigui un treball, més bona predisposició tindrà aquell qui l'hagi de llegir... i corregir. Apliqueu les mateixes normes als treballs audiovisuals. 5. Revisió. Encara que per a molta gent aquesta etapa no existeix, és tan important com qualsevol de les altres, si no més. 6. Com fer cites de llibres o revistes. Hi ha diverses possibilitats correctes, però ens inclinem per la següent: COGNOMS. Nom. Títol. Ciutat. Editorial. Any. COGNOMS. Nom. Títol de l'article. "Nom de la revista". Període, número, pàgines.(Revistes) 7. Com se cita un fragment d'un article o d'un llibre. La forma més habitual és la d'incorporar-lo en el text entre cometes, posant un número petit i citant després la font a peu de pàgina. 8. Suggerim que passeu els treballs amb un processador de textos a l'ordinador. 9. Procureu quedar-vos sempre un exemplar dels treballs que feu.

28

Activitat 4. Fer una taula rodona o un debat. El debat el teniu pautat a l’activitat número 2 del bloc 3. La taula rodona té un funcionament similar al debat, si bé el nombre de participants és molt més reduït. Activitat 5. Fer una entrevista. Al Dossier sobre la ràdio, que trobareu en format PDF a la pàgina inicial del web; a les pàgines 31-32 s’especifiquen unes normes, aquestes: Normes generals per fer una bona entrevista: 1. Documentar-se bé sobre el personatge o el tema. 2. Fer un guió amb l'esquema de les possibles preguntes o dels temes clau. Després, sobre la marxa, potser no s'aprofitaran totes les preguntes, pot ser que no es segueixi al peu de la lletra l'esquema previst i calgui improvisar, però això és inevitable. 3. És convenient establir una bona relació, una bona sintonia amb la persona entrevistada. 4. Fer preguntes clares i breus. El protagonista és l'entrevistat i no l'entrevistador. 5. Control del ritme i l'interès de l'entrevista. Acabar-la en el punt de màxim interès. 6. Repetir, de tant en tant, el nom de l'entrevistat. 7. Tancament breu, amb el nom de la persona entrevistada i el tema de l'entrevista. També es pot repetir alguna de les coses més interessants de les que s'hagin dit. Tipus d'entrevistes. L'entrevista pot ser en directe, ja sigui a l'estudi, per telèfon, al carrer..., o bé en diferit. Si és en diferit es pot emetre íntegra o bé fer un muntatge i aprofitar els fragments més interessants. També es pot comptar amb les intervencions dels oients que escoltin l'entrevista si es disposa d'un telèfon. Si la persona entrevistada és un personatge conegut és imprescindible documentar-se prèviament. 6. La producció radiofònica. Activitat 3. Elaborar notícies. Una notícia ha de contestar cinc preguntes: Els periodistes coneixen aquesta norma com la de les 6 W, per les formes angleses Who (Qui), What (Què), Where (On), When (Quan), Why (Per què) i How (Com). En els diaris, les 5 W es contesten en el primer paràgraf. Però en ràdio això no passa. Les notícies contesten també les 6 W però d’una manera més repartida al llarg del text. Si ho féssim com als diaris, amb 2 o 3 frases hauríem redactat tota la notícia, i l’oient no hauria pogut retenir totes les dades que li hem aportat. Hem d’anar redactant amb frases curtes, però sempre procurarem enllaçar els elements, amb l’ajuda de la redundància (repetició de dades d’interès).

29

En ràdio i televisió s’aconsella aquesta estructura: començar explicant què passa o què ha passat, després explicar com ha passat, després ampliar detalls (les causes) i, finalment, lligar tots els elements i posar-ne algun final, si n’hi ha. Les notícies s’han d’ajustar a la realitat, ser entenedores, enganxar l’oient (la primera frase de l’entradeta ha “d’enganxar” l’oient fent-li veure que allò que direm és important), imparcials, correctes i creïbles. Recordeu que tant important és redactar les notícies com llegir-les. Aquesta fitxa us pot ajudar a elaborar les notícies: Títol de la notícia

QUÈ ha passat?

COM ha passat?

PER QUÈ ha passat?

Lligar els elements i posar algun final.

Redactors. Data. Activitat 4. Fer un reportatge. Pautes per fer un reportatge. 1. Cal tenir una idea. Una bona idea és la clau d’un bon reportatge. 2. Cal preveure l’enfocament que donarem a la idea. 3. Cal saber estructurar el reportatge. És a dir, ordenar les idees i els materials fent un guió previ. - L’entrada. Com començarà el reportatge. És el moment clau per enganxar els oients. En breus segons hem de donar pistes sobre el contingut i fer que l’oient se senti atret per continuar escoltant. Titular. Breu, original. Text d’entrada. Una o dues frases que sintetitzin l’essència del reportatge. - El cos del reportatge. La part essencial. Expliquem els fets, les situacions i donem els arguments. - El tancament. Cal donar alguna conclusió de tot plegat. 4. Cal conèixer els recursos expressius que podem emprar. Pel que fa als sons, decidir si afegim so directe, so ambient, veu en On, veu en Off, efectes sonors, músiques... Fitxa per preparar el reportatge:

30

Títol del reportatge

Idea. Breu resum.

Enfocament. - A qui va dirigit? - Quin material necessitem?

Recursos sonors.

Redactors. Data. ENTRADA Títol Text d’entrada

COS

FINAL

7. La ràdio digital. Activitat 10. Fer un debat. Es fa del tot imprescindible un debat sobre una pràctica tan habitual entre la gent jove com ara la de baixar-se arxius de so des de segons quins llocs d’Internet. El debat el teniu pautat a l’activitat número 2 del bloc 3. 8. La ràdio a Internet. El servei XTEC Ràdio. Activitat 1. Consultar un document en format PDF. A l’apartat Recursos de la pàgina inicial trobareu aquest document. Si feu servir una versió recent del programa Acrobat Reader no tindreu cap problema per obrir i editar el document. Si no és així, caldrà que elimineu la versió antiga del programa i n’instal·leu una de més recent. 9. La ràdio a l’escola i a l’institut.

31

Activitat 1. Prendre apunts. Pautes sobre aquesta técnica. De vegades cal prendre apunts, és a dir, cal anotar de forma simple i ordenada les explicacions que fa el mestre, per després poder estudiar. Els apunts són un instrument bàsic de l'aprenentatge i cal saber-los prendre i usar. Saber prendre apunts ajuda a millorar el rendiment i l'eficàcia en l'adquisició de coneixements. Els apunts són una eina de treball que et permetrà seguir també una conferència, un col·loqui. Per aconseguir un bons apunts et recomanem que tinguis presents uns quants suggeriments: - Fes els marges ben amples per si cal corregir o ampliar algun aspecte. - Els títols i subtítols han de ser ben destacats. - Sigues generós amb el paper. - Escriu amb lletra que tu mateix puguis entendre després. - Cal escoltar, interpretar i apuntar. No serveix escoltar i voler-ho apuntar tot, com si es tractés d'un dictat. És impossible. - Les idees principals han de ser escrites amb frases breus i esquemàtiques. - Les paraules que s'anoten han de ser pròpies, personals i entenedores. - Les frases han de ser breus i precises. Es poden usar abreviacions sempre que no provoquin confusió. - Va molt bé posar títols i subtítols i també és útil usar els diversos signes: asteriscos, guionets, fletxes, usar colors diferents, parèntesis, etc. - Si perds el fil en algun moment, deixa un espai en blanc suficient. En acabar la sessió o quan puguis has de procurar omplir les llacunes que tinguis o clarificar aspectes que no s'han comprès, que s'han "escapat". - A casa o allà on puguis, al més aviat possible, hauràs de llegir les notes preses i comprovar que s'entenen. Pots reordenar-los i fins i tot fer un nou redactat. - Pots fer servir la llibreta o bé fulls solts. En aquest cas no et descuidis mai de numerar les pàgines. 10. Vocabulari radiofònic. Aquestes activitats tenen un caire totalment lúdic. La seva administració està trotalment en mans dels docents responsables. EL “POSA’T A PROVA”.

32

El “Posa’t a prova” és una manera fàcil i immediata de demostrar que la lectura d’un bloc de contingut determinat ha estat eficaç i comprensiva. Són mitja dotzena de preguntes literals amb tres opcions de resposta que pretenen justament posar a prova l’alumne. D’immediat se sap si les respostes són les correctes. És aconsellable de fer aquest qüestionari -i fer-lo bé- abans de prosseguir amb les “activitats” o l’”avalua’t”. L’”AVALUA’T”. L’”Avalua’t” és un qüestionari que demana completar literalment unes frases que estan tretes del bloc de contingut corresponent. Un cop està acabat, si es vol, es pot imprimir. La correcció no és automàtica, a diferència del “Posa’t a prova”. Es poden fer usos ben diferents del full imprès: afegir-lo al dossier de treball com un material més; emprar-lo com a full d’avaluació escrita del bloc en qüestió... Ni tan sols és imprescindible d’imprimir-lo si no es considera oportú. “INTERRÀDIO”, PROJECTE TELEMÀTIC.

“Interràdio” té un format de projecte telemàtic, en la línia de les WebQuest, ja que són activitats orientades cap a la investigació en les quals bona part de la informació prové de recursos d’Internet.

Té una triple justificació. D’una banda ser l’eina que permeti fer ràdio a les escoles, instituts i altres col·lectius de forma fàcil i funcional. D’una altra, posar en solfa els continguts radiofònics desenvolupats al web www.grupmapnet.com/.... [a concretar]. I, finalment, oferir una proposta de treball cooperatiu que faciliti l’adquisició i la pràctica d’algunes competències derivades de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació –TIC- per mitjà d’activitats concretes de caire audiovisual.

És el complement pràctic i funcional per posar en pràctica els continguts radiofònics treballats en aquest web.

Ni l’equipament tècnic necessari ni el seu cost –al voltant dels 200 €- han de ser motiu per no participar en un projecte com ara aquest que possibilita fer ràdio per d’Internet mitjançant el servei XTEC Ràdio del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

EL FUNCIONAMENT DEL WEB. “Ràdio Web. La ràdio escolar a Internet” és un web que pretén ser un portal de la ràdio escolar en llengua catalana. Per treballar els

33

continguts radiofònics del web cal disposar d’un ordinador multimèdia i d’un bon accés a Internet. Ofereix recursos per fer ràdio als centres educatius d’ensenyament obligatori a través del servei XTEC Ràdio del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Està dirigit bàsicament a grups escolars del cicle superior d’Educació Primària i d’ESO, si bé els continguts es poden treballar amb total llibertat per part d’altres col·lectius o fins i tot en l’àmbit personal. Els docents trobaran a l’apartat RECURSOS de la pàgina inicial uns documents bàsics: el Dossier sobre la ràdio; la Guia del docent; els Blocs temàtics; les respostes a l’”Avalua’t”; l’informe Perona; el document Telemàtica Educativa i un recull de fotografies i dibuixos, tot en format PDF, la qual cosa en facilita la impressió i la consulta. Cada bloc de contingut desenvolupa de manera simplificada un bloc del Dossier sobre la ràdio, que és un document que ha d’estar a l’abast del docent. A cadascun dels blocs de contingut de la pàgina inicial del web trobareu una informació sobre el tema, un seguit de recursos, un prova que porta per títol “Posa’t a prova” i que és autocorrectiva, un paquet d’activitats (entre 5 i 12, segons els temes) i una prova que haureu de resoldre i que podreu imprimir que porta per títol “Avalua’t”. Els contingut d’aquests blocs també els podreu trobar en format PDF a l’apartat Recursos de la pàgina inicial, per si algú vol tenir-los impresos a més a més de poder-los consultar a la pantalla de l’ordinador. A les activitats i a l’”Avalua’t” també hi podeu accedir directament des de la pàgina inicial del web. El projecte Interràdio té un format de projecte telemàtic, en la línia de les WebQuest, ja que són activitats orientades cap a la investigació en les quals bona part de les informació prové de recursos d’Internet. LES EXPLICACIONS EN CASTELLANO, ENGLISH, ITALIANO I FRANÇAIS. Són merament informatives. Molt breument es fa una explicació del contingut del web. Estan pensades per si accedeix al web alguna persona que no domina el català. LA BIBLIOGRAFIA. En format electrònic: · Martínez, J. La ràdio. La ràdio i l’escola. Pagines amb molta informació sobre com fer ràdio a l’escola i teoria del llenguatge radiofònic. http://www.xtec.es/~jmartine. 5 d’abril de 2002. . Perona, J.J i d’altres. Proyecto Media Radio. http://iris.cnice.mecd.es/media/radio/index.html

34

· A l’apartat “ENLLAÇOS” de la pàgina inicial del web es referencien uns 150 enllaços relacionats amb el món de la ràdio. En format paper: . Balsebre, A. (1994). El lenguaje radiofónico. Barcelona: Editorial Cátedra. . Brecht, B. (1981). Teoría de la radio. Barcelona: Gustavo Gili. . Prado, E. (1981). Estructura de la información radiofónica. Barcelona: ATE. · Villalba, R. ; Ventosa, L. (Pendent de publicació des de 1999). La ràdio a l’escola. Aplicacions didàctiques. Barcelona: Departament d’Ensenyament (Els audiovisuals a l’aula, núm. 5). . Buesa, M.S. ; Barberà, J. (1990). Ràdio. Crèdit variable. Llengua. Tecnologia. ESO 12-16). Barcelona: Departament d’Ensenyament, Direcció General d’Innovació Educativa. . González, F. (1989). En el dial de mi pupitre. Barcelona: Gustavo Gili (Medios de comunicación en la enseñanza.). . Gutiérrez, M. (1988). “La ràdio, una eina pedagógica”. Perspectiva escolar (núm. 130, desembre 1988). Barcelona. . Río, P. (1990). La radio en el diseño curricular. Madrid: Bruño (Nueva Escuela, 16.). . Gómez, J.J. (1987). La radio joven. Sugerencias para una emisora escolar y juvenil. Madrid: CCS (Documentación y servicio, 51.). . Villalba, R. ; Ventosa, L. ; Bové, S. (1995). “Ràdio Ràpia, emisora esclar. 5 anys d’història”. GUIX (núm. 212, juny). Barcelona. · Aguareles, M.A.; Àvila, X; Berrocal, J.C; Martínez, M.; Molas, A.; Vives, N. (1990): Escola i Noves Tecnologies. Barcelona: Ediciones CEAC. · Barlam, R. (1999) “Internet: Eina de cooperació, eina de comunicació”. GUIX (núm. 253, pàg. 47- 49.). · Barlam, R. ; Olivella, J. (1999): “Crear. publicar i compartir en Xarxa: Les Unitats Didàctiques Multimèdia Compartides.” GUIX (Núm 259, nov.1999.) · Consell Escolar de Catalunya. (1996). Educació i Noves Tecnologies. Barcelona: Generalitat de Catalunya. · Noguera, E. ; Piñero, A. “I*EARN: Telecomunicación, Educación y Dimensión Internacional”. Comunicación y Pedagogía (Núm. 144, pàg. 11-17). · Meya, M. (1999): Catalunya en Xarxa. Pla Estratègic per a la Societat de la Informació. Barcelona: Comissionat per a la Societat de la Informació, Generalitat de Catalunya. · Tiffin, J. ; Rajasingham, L. (1997): En busca de la clase virtual. La educación en la sociedad de la información. Barcelona: Editorial Paidós. . Cerdà i Alsina, Manel. (2001): Curs de formació de ràdio. Girona: Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència. Direcció General de Radiodifusió i Televisió; Consorci Local i Comarcal de

35

36

Comunicació; Federació d’Organismes i Entitats de Ràdio Local de Catalunya. . Martí, Josep Maria. (1996): La Ràdio a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Centre d’Investigació de la Comunicació (Col·lecció Informes, 12).